Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/557

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


lascé
522


ne, mo ſengn’ n’s’ lasc’l plou jumè cung chesta novella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia)
lascé do (gad. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scontare Ⓓ einen Nachlass gewähren ◇ a) Mo impormó canch’ara, cun lizënza dl grof, anunziâ por le rest dl ann paga dopla ai soldas y ai servi, i lasciâ do les groaries ai sudic y vassai, […] s’ él lové sö n sciosciüre de ligrëza Mo impermò cang ch’ella, cung lizenza d’l grof, annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi, i lasceā dō les gravaries ai sudditi e vassalli, […] s’ elle levè sou ‘ng sussure de ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia) ◆ la-

scé fora (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ escludere, omettere Ⓓ auslassen, weglassen ◇ a) Y le plü jonn ne lasciunde fora / Signur Lunz en gran mirit E ‘l plou jon n’lasceunde fora / Signor Lunz in grang merìt DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Apò tantes ancora / Ghin sarae da dì; / Ma ió ’es lascio fora / Par desbrigame e fenì. Appó tantes ancora / Ghin sarave da dí; / Ma jó es lasso fora / Par desbrigame e fení. Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ◆ lascé ju (grd. F 2002) Ⓘ abbassare, far scendere, calare Ⓓ herunterlassen ◇ a) Lasci ju suvënz la breies / A chi pestes de sculeies. Lashi ſhu suënz la brejes / A ki pestes de skulejes. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.) ◆ lascé pro (Badia, grd. F 2002, MdR) Ⓘ ammettere, consentire Ⓓ zugeben, zulassen ◇ a) Lasce pro, che t’es na rica / Drët superbia che se scica Làsse prò, che t’es na ricca / Drêt superba che sê schica PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Ël él che nes dà la sanité, mo ël é inće ël che nes lascia pro les maraties e les averscitês. Ël él che nes dà la sanité, mó ël é inçh’ël che nes lascia prò les maraties e les avverŝités. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) y sc’ ara é insciö, co pól Ël lascé pro che morise? e sella è ingsceou, cò pol’ El lascè prò ch’morīſe? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia) ◆ lascé sté (grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ lasciare, lasciar stare Ⓓ lassen, aufhören ◇ a) Pudëis bën zënza ve l pensé, / L ie saurì da ndeviné. / Dì diral: O lascia sté, / Va pa pu a cheghé. Pudeis bën zënza vel pensè, / L’ie sauri da ndevinè. / Di diral: O lasha ste, / Va pa pu a keghè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’ è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); c) Salamon da la Scritures / L sà ben che che se dura; / Caratì lascia stèr, / e inchègheie al maridèr. Salamon dalla skritures / L sa ben ke ke se dura; / Kara ti lasa ster, / e kegeǧie al marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); d) Sora fó ra menestra lascià stà / Che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / Ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ lascé tres (MdR) Ⓘ lasciare trasparire Ⓓ durchscheinen lassen ◇ a) Chëst papire lascia tres. / Chilò ëise papire de posta. Quest papire lascia très. / Quilò ëise papire de posta. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR) ◆ lascé via (gad.) Ⓘ lasciare, mollare Ⓓ loslassen ◇ a) Lásceme ia, lásceme ia, che tüa man é frëida sciöche na dlacia Lasceme ia, lasceme ia, che tua mang è freida sceoucche na dlaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia) ◆ ne se lascé… (gad.) Ⓘ non essere possibile Ⓓ es ist nicht möglich ◇ a) Mo nosc lingaz ne se lascia nia scrí belavisa coles lëtres talianes. Mo nosc’ lingaz nè sè lascea nia scrì bell’ avvisa colles lettres talianes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) Al ne se lascia splighé la morvëia y le spavënt a chëstes parores El n’sè lascea spieghè la morvouia e ‘l spavent a chestes parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia) ◆ se la-

scé ju 1 (gad. A 1879, grd.) Ⓘ sdraiarsi Ⓓ sich niederlegen ◇ a) De y nöt se lasciâra jö sön n gröm de stran Dè e noutt sè lasceala jou sounung grum de strang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Tra chëra jënt, che gnô incuntra ala compagnia de Genofefa êl dui pelegrins cun mazes lunges, […] che dales perts dla letaia s’ â lascé jö dan i pîsc de Genofefa. Tra chella jent, ch’gnē ingcuntra alla compagnia d’Genofefa ēle dui pellegrings cung mazzes lungies, […] che dalles perts d’la lettaia s’ ā lascè jou dang i pisc’ d’Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia) 2 (gad., amp.) Ⓘ fermarsi, rimanere Ⓓ stehen bleiben, bleiben ◇ a) Ël ne n’ê prësc lëgn y prezipize, olach’ ara ne ne s’ ess lascé jö a fá oraziun El nen ē presc’ lengn’ e prezipizio, ullacch’ ella nene s’ ess’ lascè jou a fa oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); b) Intan gnôl le vicel vedl, y s’ á lascé jö sön ur de coa Intang gnēle ‘l vicell ved’l, e s’ à lascè jou soung urt d’cō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia) ◆ se lascé fora (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esprimersi, pronunciarsi Ⓓ sich auslassen, sich äußern ◇ a) Diversi se n lassa fora, che i starave pì volentiera con noi tirolesi. Diversi ʃen lassa fora, che i starave pì volentieri con noi tirolesi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ se lascé jì de man (gad.) Ⓘ farsi scappare, farsi sfuggire Ⓓ sich entgehen lassen ◇ a) Do le iade tla vera m’ál Ël provedü de chësta onorevola y amabla incombënza, ch’i ne me lasciará mai jí de man: déme duncue lizënza de l’eseguí. Daō ‘l iade t’ la verra m’àle El provvedū d’chesta onorevole e amabil incombenza, ch’i nè m’lascearà mai ji d’mang: demme dunque lizenza d’l’ eseguì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia) ◆ se lascé jì fora

dla man (gad.) Ⓘ farsi sfuggire, farsi scappare Ⓓ sich entgehen lassen ◇ a) Tö as imparé a lí franch le talian, / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia) ◆ se lascé via (gad.) Ⓘ sdraiarsi Ⓓ sich niederlegen ◇ a) Chiló i él sofié la usc y finida se lascera ia söl let di patimënc, stlüj i edli Chilò i elle soffiè la usc’ e finida s’ lasc’la ia soul lett di patimentg, stlusc’ i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia); b) Le sodlot y les leghermes i sofiëia la usc, y ara se lascia ia söl plomac de müstl indeblida dal scomovimënt ‘L sed’lott e les legrimes i soffoia la usc’, e ella s’ lascea ìa soul plomac’ d’must’l indeblida dal scommoviment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

lascé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ lascé.

lascè (Badia, MdR) ↦ lascé.

lascèr (fas., caz.) ↦ lascé.

lascià (amp.) ↦ lascé.

lasciar (bra., moe.) ↦ lascé.

lassé (col.) ↦ lascé.

lassö (gad., mar., Badia) ↦ lassù.

lassora (mar.) ↦ lassoura.

lassoura Ⓔ comp. di + soura (cfr. EWD 4, 152) 6 1833 lassura (DeRüM, VizBëire1833-1995:274)
gad. lassura mar. lassora Badia lassura LD lassoura MdR lassura
avv.
1 al di sopra, su (gad. A 1895; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ al di sopra, sopra Ⓓ darauf, darüber ◇ a) A la fin i tómel ite d’i mëte inte süa cassa e de mëte na crusc benedida lassura. A la fiǹ i tomel ite d’i mëtte inte süa cassa e de mëtte na cruŝ benedida lassura. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm y â fat n traghët, â destenü na bela