Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/563

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


legreza
528


Ch’fat důt cal ch’ung orü, / Cal chë Badia n’ha mai odü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); g) Reverendo Primiziant, / Fi ne sëise plü da Oies, / Mo dla Chiesa militanta: / Desprijëis ligrëzes groies, / Por n ciafé sëgn cënt deplü Reverendo Primiziante, / Fì nè seise plou da Oies, / Mo d’la Chiesa militante: / Desprijeis ligrezzes groies, / Pur ‘ng ceaffè sengn’ ceant de plou DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); h) Intan m’ói rassegné y ponsé ales ligrëzes che vëgn Intang m’ŏi rassegnē, e pungsè alles ligrezzes ch’vengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); i) "Nsci iela", à dit Iuere cun alegrëza "ŋši íe-la̤", a dit iúerę kuŋ a̤lęgrá̤tsa̤ RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
alegria.

legreza (fas., LD) ↦ legreza.

legrëza (grd., fod.) ↦ legreza.

legrìa (fas.) ↦ aiegrìa.

legrima (Badia, grd.) ↦ legrema.

legrizia (caz.) ↦ legreza.

lëinga (Badia) ↦ lenga.

Leisach 6 1870 Leisach (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Leisach col. Leisach
topon.
paese nel tirolo orientale, alle porte di lienz (fod.) Ⓘ Leisach Ⓓ Leisach ◇ a) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach e rincresseol. La val della Drava è bella fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach e rincresséol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Leisach (fod., col.) ↦ Leisach.

leite (mar.) ↦ laite.

leje (amp.) ↦ lege.

lejer (fas., bra.) ↦ lieje.

lejia (bra.) ↦ gliejia.

lejier (bra.) ↦ lesier.

Lejio (gad., mar.) ↦ Alesc.

lemojina (grd.) ↦ elemojina.

lemojina (grd.) ↦ limojina.

len (caz., bra., fod., amp.) ↦ legn.

lën (mar., grd.) ↦ legn.

Lena (gad., mar., fas., fod.) ↦ Madalena.

lènc (fas.) ↦ lonc.

lench (caz.) ↦ lonch.

Lencio 6 1860 Lencio (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. Lencio
antrop.
(amp.) Ⓘ Lencio Ⓓ Lencio ◇ a) Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vó, / Lasciaira a Lencio che ‘l é mestier so; / Lencio te sos ben gran in sta ocajion! Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vò, / Lasciaira a Lencio che l’è mestier sò; / Lencio te sos ben gran in sta occasion! DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Lencio (amp.) ↦ Lencio.

lenga Ⓔ LINGUA (EWD 4, 191) 6 1763 lengha ‘lingua’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lënga mar. lënga Badia lëinga grd. lënga fas. lenga caz. lenga bra. lenga fod. lenga amp. lenga LD lenga
s.f. Ⓜ lenghes
1 organo muscolare ricoperto di mucosa, mobile, posto nella cavità boccale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lingua Ⓓ Zunge ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Seniëura, respuend l dutëur, percie che i tuchëis massa suvënz cun la lënga. Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? segniœura, respuend l’dutœur, pertgiœkœ i tukæis massa suænts cun la lenga. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Che don rujené puech, plu audì, uniun da se cunësc: / A chësc una lënga y doi urëdles bën for t’ amunësc. Chë doŋ rës̄onè puech, plù audì, ugnuŋ da sè cunës̄: / A chëst una lëŋga y doi urëdles bën fort t’ amunës̄. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Duta chela femenes che l’era aló les zachèa la lenga da la ira Duta kela femenes, ke l era alò les zakea la lenga da la ira BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.)
2 facoltà di usare la lingua per parlare (gad., fas., fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ lingua Ⓓ Zunge, Mundwerk ◇ a) Ce voreo mai dai abada / a ra lenga d’invidiosc, / che a dà calche sboconada / i vorae esse con vos. Ce voréo mai dai abada / ara lenga d’invidiósc, / che a da calche sboconada / i voràv’ èse con vos. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) Viva de Moena l segnor Curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); c) Y le mal él, ch’i sá ma da manajé la spada y no la lënga, por chësc ne sái iö da porté dant na cossa püch a püch, al me mancia mefo la finëza de rajoné cun prudënza. E ‘l mal elle, ch’i sa ma da manajè la spada e no la leinga, pur chesc’ nè sai iou da purtè dant na cosa puc a puc, el mè mancia meffo la finezza d’rajonè cung prudenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia); d) ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y l’amur, de se stravardé da gelosia, de n’i dé mai amënt a ries lënghes, che chir de desturbé la pesc y concordia ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ e l’amur, de sè stravardè da gelosia, d’ni dè mai a ment a ries leinghes, che chir d’desturbè la pesc’ e concordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia); e) che ara l’â pömassa porvada, ci che pó na lënga baujorona a desturbé i matrimoni che ella l’ā poumassa porvada, cicche po na leinga baojorona a desturbè i matrimoni DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
3 sistema grammaticale e lessicale per mezzo del quale gli appartenenti ad una comunità comunicano tra loro (gad., grd. L 1933, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod., amp. Q/K/F 1983) Ⓘ lingua Ⓓ Sprache ◇ a) Spo ési restá düc trëi imobii zënza parora, porcí che le cör rajonâ cun Idî cun sentimënc che lënga umana ne n’é capaze de i splighé. Spo eſi restà duttg’ trei immobili zenza parora, purcicche ‘l cour rajonā cu Iddì cung sentimentg’ ch’leinga umana nen è capaze di spieghè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); b) Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina / De na Mëssa novela la Comedia divina. Söcche Dante tgiantè oressi in leinga ladina / De na Mássa novella la Commedia divina. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

lenga (fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ lenga.

lënga (gad., mar., grd.) ↦ lenga.

lengaz (fas., fod.) ↦ lingaz.

lënia (grd.) ↦ legna.

lenzel (fas., caz., bra.) ↦ lenzuel.

lenzol (fod.) ↦ lenzuol.

lenzuel Ⓔ LINTEOLUM (EWD 4, 219) 6 1763 linzeu ‘sindon’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. linzó mar. linzó Badia linzó grd. linzuel fas. lenzel caz. lenzel bra. lenzel moe. linzöl fod. lenzuol, lenzol amp. lenzuó LD lenzuel
s.m. Ⓜ lenzuei
grande telo di cotone, lino ecc. che si stende sul letto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L