Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/548

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


l

l (grd., fas., fod., col., amp.) ↦ al

l Ⓔ ILLE (EWD 4, 152) 6 1631 la (festa) (Anonim, Proclama1631-1991:156)
gad. le mar. le Badia l grd. l fas. l, lo (accus.), el † caz. l fod. l, lo (accus.), el col. l amp. el LD l MdR le, el
art. Ⓜ i, la, les
indica e determina una cosa e una persona distinta da ogni altra della stessa specie o comunque nota all’interlocutore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ il Ⓓ der ◇ a) la Maria e i autri lo tentáva / l vegle de la lum se baudiáva la Maria e i autri lo tentava / il Vegle della Lum se baudiava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi: l un, che l’ova perduda, y l auter, che l’ova vënta. Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi: l’ung, kœ l’avòva perdùda, y l’auter, kœ l’avòva venta. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); c) Tö as imparé a lí franch le talian Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); d) Ël ti cinia prëst - de no! / y stluj mo i uedli pro. El ti tschig’na prêst - de nò! / y schluss’ mo ï vuodli prò. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); e) "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca"; y ël i á despartí l’avëi. "Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca;" e al i hà desparti l’avai. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); f) Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel, e tireie ite i ciauzei. Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel, e tiréje ite i tgiauzéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); g) Ël alda, che le Vicare dij a un: N’oste jì jö Sotrù? Ël alda, che le Vicare diŝ a uǹ: N’óste ĝi ĝeu Sottrù? DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); h) tröc dinà inte les mans de n caprizius é n gran mal, e pò ester süa ruina. treućh dinnà inte les maǹs de ‘ǹ capriciús [é] ‘ǹ graǹ mal, e pò estr süa ruìna. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); i) Les nüces pa la cöna / Y i omi pa i mituns. Lös nütschös palla cona / I, i omi pai mittungs. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); j) Pare dajéme ra me parte de ra roba, che me toca. Pare dagème ra me parte de ra roba, che me tocca. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); k) Poche dì dapò el fiol pì śoen ‘l à tolesc duto el fatossò Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); l) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. La val de la Drava é bela fin a Mittewald. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. La val della Drava è bella fin a Mittewald. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Sëgn level sö y se fej bel inant / Le pere y la uma de Siur Primiziant Sagn level sö e se fess bell inant / L’pere e la uma de Sior Primiziant PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
pron. Ⓜ i, la, les
forma atona del pronome personale complemento diretto (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Lardschneider 1933/1999; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lo Ⓓ ihn ◇ a) o per forza o per amour / la voi fè ca, e con onour o per forza o per amour / la voi fè cha, e con onour PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) ël la porta a si pere; chëst la tol, y va debota tla majon œl la porta a si pere; kæst la tol, y va debotta tælla massong PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); c) Jan Batista, si jurman / L menova per la man Shan Batista, si ſhurman / L menova per la man PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); d) no te le lascé jí plü fora dla man Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); e) E canche l’era amò lontan, so père l’à vedù E canche l’era amó lontan, so pére l’a vedú HallerJTh, Fil