Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/560

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


lede
525


blà via, ulache l fova truep y gran lavac. Te chël mumënt dij n tudësch al auter: Ah ma sce chisc lavac foss fanziëutes, cie maië no? Càŋch’ ëi s’ hà incuntà pssòvi dlongia uŋ tublà via, ulà che ‘l fòa truep y gràŋ lavàĉ. Te chëll mumënt diŝ uŋ Tudèsch all’ àuter: Ah ma se chiŝ lavàĉ foss fanzioutes, tgë majè no? VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.).

lavac (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ lavac.

lavadessa Ⓔ deriv. di lavé 6 1833 lavadëssa (DeRüM, EhJan1833-1995:250)
MdR lavadëssa
s.f. Ⓜ lavadesses
donna che per mestiere si assume l’incarico del bucato per conto di terzi (MdR) Ⓘ lavandaia Ⓓ Wäscherin ◇ a) Iö les à dè a la lavadëssa, ël ê n püch sporco. Ći guant vorëise vistì? Jeu l’ha dè a la lavadëssa; ël ê ‘ǹ püc sporco. Çhi gúant vorëise vistì? DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR).

lavadëssa (MdR) ↦ lavadessa.

lavar (bra., moe.) ↦ lavé.

lavaz (col.) ↦ lavac.

lavé Ⓔ LAVĀRE (EWD 4, 184; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’laBe-’laB-a-) 6 1763 lavè ‘abluo, lavo’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lavé mar. laé Badia lavè grd. lavé fas. lavèr bra. lavar moe. lavar fod. lavé amp. laà LD lavé
v.tr. Ⓜ lava
rendere pulita e netta una cosa, togliendone il sudicio con l’acqua e con altre sostanze liquide (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lavare Ⓓ waschen ◇ a) Ma cëla: Canche ie son unì te ti cësa, no m’es nepur dat ega, a me lavé la mans Ma tgèla: Càŋchè jö soŋ uni te ti tgèsa, no m’hès nepur datt èga, a më lavè la màŋs VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) chëst’ëila m’à lavà i piesc cun si legrimes chëst’ëila m’hà lavà i pièŝ con si lègrimes VianUA, Madalena1864:194 (grd.); c) Ara vá fora, y abina sö les züces ca y lá por tera, les taia amez jö, tol fora le miol, y les lava pro la fontana. Ella va fora, e abina sou les zūcches ca e là pur terra, les taia a mezz jou, tol fora ‘l miŏll, e les lava pro la fontana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); d) y ciaréi a mies mans suraía y sotite döt en sanch, y le rü de mies leghermes ne n’é bastant de les lavé nëtes e ciarei a mies mangs sura ia e sott ite dutt in sanc, e ‘l ru d’miis legrimes nen è bastang d’les lavè nettes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

lavé (gad., grd., fod., LD) ↦ lavé.

lavè (Badia) ↦ lavé.

L’Avëisc (gad., Badia) ↦ La Veisc.

lavèr (fas.) ↦ lavé.

lavina (bra., moe., amp.) ↦ levina.

lavorè (MdR) ↦ laoré.

lavur (MdR) ↦ laour.

le (gad., mar., MdR) ↦ l.

(mar.) ↦ lech.

leà (amp.) ↦ levé.

leà (amp.) ↦ lié.

lecà (col., amp.) ↦ leché.

lecament Ⓔ deriv. di leché 6 1833 licamëntg pl. (DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232)
gad. lecamënt grd. lecamënt fod. lecament MdR lecamënt
s.m. Ⓜ lecamenc
parola, comportamento, espediente che serve ad adulare (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ smanceria, adulazione Ⓓ Schmeichelei ◇ a) An ne pò dì che de bëin d’üna persona tant perfeta, sco vos sëis. / Lascéme in pêsc con chisc licamënć. Ći ëise pa dit de me? An ne pò dì che de bëiǹ d’üna persona tant perfetta, sco vos sëis. / Lascem’ in päŝ coǹ quiŝ licamëntg. Çhi ëise pa dit de mè? DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR).

lecament (fod.) ↦ lecament.

lecamënt (gad., grd., MdR) ↦ lecament.

lecèr (fas.) ↦ leché.

lech Ⓔ LACUS (EWD 4, 186) 6 1763 un leg ‘stagnum’; piccie leg ‘lacuna’ (Bartolomei1763-1976:85, 92)
gad. lech mar. lé Badia lech grd. lech fas. lech caz. lèch bra. lach moe. lèch fod. liech, ièch amp. lago LD lech
s.m. Ⓜ lec
1 massa d’acqua che riempie una cavità della superficie terrestre (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lago, stagno Ⓓ See, Teich ◇ a) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.)
2 grande quantità di liquido (gad.) Ⓘ lago fig. Ⓓ Lache fig. ◇ a) Genofefa döt smarida zënza parora dal spavënt, dan sü pîsc Draco mort te n lech de sanch Genofefa dutt smarida zeinza parora dal spavent, dang su pīsc’ Draco mort teng lec de sanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

lech (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ lech.

lech (fas., caz., bra.) ↦ luech.

lèch (caz., moe.) ↦ lech.

Lech de Marevegna (fas.) ↦ Lach de Marevegna.

leché Ⓔ it. leccare (EWD 4, 209) 6 1878 liccā 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. leché mar. leché Badia liché grd. leché fas. lecèr bra. leciar moe. leciar fod. leché col. lecà amp. lecà LD leché
v.tr. Ⓜ leca
passare ripetutamente la lingua su qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ leccare Ⓓ lecken ◇ a) Canch’ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia y erba frësca che Genofefa i sporjô; y i licâ lisiermënter la man en sëgn de rengraziamënt. Cang ch’ella vengn’ ite ē la cerfa jetada, mo è attira l’vada sou a mangiè fouia e erba fresca ch’Genofefa i sporjō; e i liccā liſirmentr la mang in sengn’ d’ringraziament. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

leché (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ leché.

leciar (bra., moe.) ↦ leché.

lecit (bra.) ↦ lezit.

lecort (grd.) ↦ recort.

lecurdanza (grd.) ↦ recurdanza.

lecurdé (grd.) ↦ recurdé.

lede Ⓔ mhd. ledec, lidic (EWD 4, 187) 6 1878 lede (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. lëde mar. lëde Badia lëde grd. liede fas. ledech LD lede
agg. Ⓜ ledi, ledia, ledies
1 privo di ingombro, di ostacoli, di impedimenti fisici e simile (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ libero Ⓓ frei ◇ a) ai ê rová a n plaz lëde ei ē r’va a ‘ng plāz lede DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)