Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/578

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


luje
543


fa1878:30 (Badia); d) Le lu inciorní á lascé tomé le bocun ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

louf (fas., fod., LD) ↦ louf.

lourà (amp.) ↦ laoré.

lourante (amp.) ↦ laorant.

lové (gad.) ↦ levé.

lovina (gad.) ↦ levina.

lu (gad., mar., Badia) ↦ louf.

(mar.) ↦ luech.

Luca 6 1856 Luca (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. Lüca grd. Luca fas. Luca fod. Luca
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Luca Ⓓ Lukas ◇ a) Se i rua a Sèn Jan / Ge oute la zuca / Verscio sèn Luca / L nef Piovan. Se i rua a Sen San / Gie oute la zucca / Verso sen Lucca / El nef Piovan. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

Luca (grd., fas., fod.) ↦ Luca.

Lüca (gad.) ↦ Luca.

lucerna Ⓔ LUCERNA, 5131 (Q/K/F 1982:177) 6 1844 luz̄èrna (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
amp. luzerna
s.f. Ⓜ lucernes
nome generico col quale si indicano vari tipi di sorgenti luminose artificiali (amp.) Ⓘ lampada, lampada a petrolio Ⓓ Lampe, Petroleumlampe ◇ a) […] el i mena par ra berna, / el i reje da volpon, / El i serve da luzerna. […] el i mena para berna, / el i rège da volpón, / El i sèrve da luz̄èrna. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.) ☝ lincerna.

lüch (gad., S. Martin, Badia, MdR) ↦ luech.

luech Ⓔ LOCUS (EWD 4, 250; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lOku) 6 1710 Lueg (Proclama1710-1991:167)
gad. lüch mar. lü S. Martin lüch Badia lüch grd. luech fas. lech caz. lech bra. lech moe. löch fod. luoch col. luoch amp. luó LD luech MdR lüch
s.m. Ⓜ luesc
1 luogo o piccolo centro urbano caratterizzato da dati geografici o da aspetti ambientali (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ località Ⓓ Ortschaft ◇ a) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’omo santo" jêva gonot a bëire Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Al fô tröp por n te lüch. / Mo impó döt massa püch. Al fo tröp por ën të lüc. / Ma inpö düt massa püc. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) Te n luech fova al tëmp de fiera descumandà l fumé tabach. Tëŋ luech fòa al temp de fiöra döscumandà ‘l fumè tabàch. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); d) Beśen śì fora Coiana… / Dei poetes chel ‘l é el luó. Besen żi fòra Coiana… / Dei poetes ch’el le el luò. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.); e) Y le nio sëgn sciampa, y sorëdl a füch / Indorëia les pizes de nosc bel pice lüch E l’nío seng sampa, e sorádl a füc / Indorája les pizzes de nos bell pitse lüc PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 spazio circoscritto riconducibile a entità geografica o topografica, oppure alle caratteristiche o alle funzioni proprie di un ambiente (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ paese, luogo Ⓓ Land, Gegend ◇ a) Al s’un é jü y se mët pro un dla cité de chël lüch E s’ en è schü, e s’ mat pro un d’latschité de chal lüc HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y ël ie jit a sté pra n abitant de chëst luech Y el joe schit a sté pra ung abitand de chest Lueg HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na gran fan en chël lüch E despò ch’al (el) s’ ha desfàt ìa dutt, è ‘l gnu na grang fang in càl (chel) luc FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); e) dò vegn trei pìcui lesc, Soial, Ciampestrin e Fontanac. do vön trei picui lös, Soial, Tschampestrin ö Fontanatsch. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); f) Basta osservà i picoi scolari, per cugnesse la jent de n luoch. Basta osservà i piccoi scolari, per cognesse la jent de un luoc. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) despó che i Lüsc Sanc é stá davagná da Gotfried de Bogliun, él sozedü che na nobla signura dla Gascogna é jüda a dlijia ala Santa Fossa dẹspò chi i Lüss Santģ è statģ vadagnà da Gotfried dẹ Bo̲gliun, ẹrrẹ so̮zzẹdü chẹ na no̲bil signura d’la Gasco̲gna è žüda a dližia ara Santa Fo̲ssa PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); h) Forsc abitëise, pere, te lüsc, olach’ al ne n’é degun invern Forsi abitaiſe, pere, t’ lūsc’, ullacch’ el nen è d’gung ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
3 porzione di spazio idealmente o materialmente delimitata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ luogo, posto Ⓓ Platz, Ort, Stelle ◇ a) ma no me ngiane / t’este sté nte n auter luoch? / davò taula a studié ma no me ingane / tes te ste enten auter luog: / davo taula a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Le creature. O segnor scì. L’é de burc lesc. Le creature. O Segnor sì. L è de burtg lesch. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) O mineste tö, ch’ël ciafass da ćiasa fora plü fazilmënter la via per jì a paraîsc, ch’inte n ater lüch? O mineste teu, ch’ël ćiaffass da çhiasa fòra plü facilmëntr la via per ĝi a paraÿŝ, ch’inte ‘ǹ atr lüc? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); d) Ce da ride a ‘l vede cioco / par chi luoghe a tandarlà Ce da ride al vede ciòco / par chi luoghe a tandarlà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); e) A sonà canpanoto no sentì / In ogni luó, ch’i no fenisce pì A sonà campanoto no sentì / In ogni luò, ch’i no fenisce pì DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); f) Ara messâ ester daimpró da so paisc; zënza ne rovâ la biscia te chi lüsc Ella m’ssā est’r daimprò da so paīsc’; zenza nè r’vā la biescea te ’chi lusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); g) Impó me consolëia imensamënter la speranza, de s’odëi indô en Cil, lüch de ligrëza zënza fin Impò mè consola immensament’r la speranza, d’s’ udei ingdò in Ceìl, luc d’ligrezza zenza fing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

luech (grd., LD) ↦ luech.

Luigi (bra.) ↦ Luisi.

Luisi 6 1845 Luisi (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
fas. Luisi bra. Luigi
antrop.
(fas. R 1914/99) Ⓘ Luigi Ⓓ Luis ◇ a) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji, / Però no l’é sentù rejonar L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži, / Però no l hë sentù režonár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

Luisi (fas.) ↦ Luisi.

luje Ⓔ LŪCĒRE (EWD 4, 252; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’luk-e-) 6 1870 luss 3 (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433)