Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/571

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


lieje
536


1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ leggere Ⓓ lesen ◇ a) Tö as imparé a lí franch le talian / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) In ći maniera mo? / Col rajonè gonot, e col lì de bugn libri. Lì lii iö tröp, mo col rajonè ài pôra de vegnì coionè Iǹ çhi maniera mó? / Col raĝionè gonot, e col lì de bugn libri. Lì lii jeu treup, mó col raĝionè hai póra de vegnì cojonè DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); c) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l saé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); d) Y spo ch’al â lit chëra burta scritöra, / bëgn i éra passada de fá vera indertöra. Y spo ch’al áa lit chëla burta scritüra, / bëgn i éla passada d’fá vera ‘ndertüra. PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); e) Amàncol per fascian / Scaji duc nesc bec / I rejona, i lec Amancol per Fassang / Scase dutc nes Betc / I resona i letc PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); f) Dapò vespin na sera de na festa / stufo de lieśe nossicé librato / no me soutelo el pensier inze ra testa / de śì a donià? Dapò vespin na sera de na festa / stufo de liese nošicé librato / no me sòutelo el pensier inže ra testa / de zi a donià? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); g) Al gnará scrit p.e. preo, te Marou liarán preo, tla Val dessura prô. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); h) Mo recordesse dagnora, che liëis ladin, y no talian Mo r’cordesse dagnara, ch’lieis lading, e no taliang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
2 prendere, tra due o più cose o persone attentamente vagliate, quella più confacente ai gusti o alle necessità (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ eleggere, scegliere Ⓓ wählen, auslesen ◇ a) O per l amor de Die! Chëst tu es liet ora per ti nevic, y per ti uem? O pœr l’amor dœ Dìœ! Kæst tu es liet ora pœr ti nœvitsch, y pœr ti vuem? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Sce tu dubitëies de liejer l unëur o l vadani, / Sebes, che no chëst, bënscì chël, dlonch sibe ti cumpani. Ŝë tu dubitëjes de liës̄er l’unour o ‘l vadagnë, / Sèbbes, chë no chëst, bëŋs̄ì chëll, dlonch sibbe ti cumpagnë. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ☟ scelie
p.p. come agg. Ⓜ liet, liec, lieta, lietes
scelto mediante il sistema elettorale (amp.) Ⓘ eletto Ⓓ gewählt ◇ a) El to partito straordinario / Lieto apena, i s’à capì / El Apolonio, el vetrinario / Por’ macaco, i t’à tradì. El to’ partito straordinario / Lieto appena, i să capĭ / El’ Apollonio, el vetrinario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.)
lieje dant (gad. F 2002; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ leggere ad alta voce Ⓓ vorlesen ◇ a) ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa, i lî dant le Vangele, e le spiega ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa, i lì dant le Vangele, e le spiega DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR) ◆ lieje fora (gad., MdR) Ⓘ scegliere Ⓓ aussuchen, auswählen ◇ a) te n n’as bele venü zacotanć a Signur N. che n’avrà manćé de se lì fora i plü bugn te ‘ǹ n’has bel[e] vennü zacotantg a Signur N. che n’avrà mançhié de se lì fòra i plü bugn DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR); b) Vá duncue mi vecio fedel combatënt: líte fora mi plü bun ciaval, cun dodesc braui ritri Va dunque mi veccio fedel combattente: līte fora mì plou bung ciavall, cung dodesc’ braoi reitri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

lieje (fod., LD) ↦ lieje.

liejer (grd.) ↦ lieje.

liejia (bra.) ↦ lejia.

liènia (fas., caz.) ↦ liania.

Lienz (fod., col.) ↦ Lienza.

Lienza 6 1870 Lienz (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Lienz col. Lienz
topon.
città capitale del tirolo orientale (fod.) Ⓘ Lienz Ⓓ Lienz ◇ a) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

lier (grd.) ↦ lere2.

liese (amp.) ↦ lieje.

liet (grd.) ↦ let.

lieto (amp.) ↦ let.

lietra (LD) ↦ lietria.

lietria Ⓔ ahd. leitera (EWD 4, 231) 6 1833 littra (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
gad. litra mar. litra Badia litra fas. getria LD lietra MdR litra
s.f. Ⓜ lietries
scala portatile i cui scalini sono costituiti da pioli infissi in due staggi paralleli (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scala a pioli Ⓓ Leiter ◇ a) Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester, mëti sö la litra e và sö da finestra. Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr, mëtti seu la littra e va seu da finestra. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR).

liever Ⓔ LEPUS (EWD 4, 193) 6 1763 leò ‘lepus’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. lou mar. leo Badia leo grd. liever fas. liever, gever caz. liever, gever bra. lever moe. géure fod. liever, leor amp. lioro LD liever
s.m.f. Ⓜ lievri
mammifero dei leoporidi con lunghe orecchie e pelliccia in genere grigio scura (lepus l.) (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ lepre Ⓓ Hase ◇ a) Insciö tirâl ’ci fora sëgn, ch’i rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa man Ingsceou tirāle ci fora ſengn’, ch’i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch’ei i tolō ‘l mangiè fora d’sua mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

liever (grd., fas., caz., fod., LD) ↦ liever.

ligher (gad., mar., Badia, MdR) ↦ liegher.

ligherzin Ⓔ deriv. di ligher x ligreza (GsellMM) 6 1857 ligherzin (DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9)
gad. ligherzin mar. ligherzin Badia ligherzin grd. ligherzin LD ligherzin
agg. Ⓜ ligherzins, ligherzina, ligherzines
di persona che prova allegrezza, che sente e dimostra allegria (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ allegro Ⓓ fröhlich, heiter ◇ a) Vé Martin, t’es ligherzin, / mo ligrëza tla ciavëza!