Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/562

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


legreza
527


legna Ⓔ LIGNUM (EWD 4, 189) 6 1844 legnes pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. lëgna mar. lëgna Badia lëgna grd. lënia fas. legna bra. legna fod. legna amp. legnes LD legna
s.f. sg.
legname da ardere (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ legna Ⓓ Holz, Brennholz ◇ a) Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia S̄àŋ fòà s̄it suŋ Res̄iöźa a trè lëgŋa VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); c) Spo ál ince comané, ch’an condüjes iló adalerch besties da soma, d’abiné lëgna da fá n bun füch Spo àle incie comanè, ch’ang cungduje illò adarlerc besties da soma, d’abinè legna da fa ‘ng bung fuc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
legnes legname da ardere (amp. A 1879; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002) Ⓘ legna Ⓓ Brennholz ◇ a) E po ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorae ciapà a scroco / anche legnes da brujà. Epò ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorave ciapà a scròco / anche legnes da brugià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

legna (fas., bra., fod., LD) ↦ legna.

lëgna (gad., mar., Badia) ↦ legna.

legnada (bra., fod., amp.) ↦ legneda.

legneda Ⓔ it. legnata 6 1845 legnade pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:2)
gad. lignada Badia lignada fas. legnèda, slegnèda bra. legnada moe. slegnada fod. legnada amp. legnada LD legneda
s.f. Ⓜ legnedes
1 colpo dato o ricevuto con un legno (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bastonata, legnata Ⓓ Schlag, Stockschlag ◇ a) Ma fam e colpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. Ma fam e kolpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) doi i me ferma ra strada e po deboto / dàme cuatro legnades i vorea… doi i me ferma ra strada e po deboto / dame quatro legnades i vorea… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
2 insieme di percosse improvvise e dolorose (fas.) Ⓘ legnata, bastonata Ⓓ Tracht Prügel ◇ a) Canche l’é not l se prepara endò a ciapar le legnade. Chan chö lö nôt al sö prepara undò a tschappar lö löniadö. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:3 (bra.).

legneda (LD) ↦ legneda.

legnèda (fas.) ↦ legneda.

legnes (amp., amp.) ↦ legna.

legrema Ⓔ LACRIMA (EWD 4, 191) 6 1864 lègrimes pl. (VianUA, Madalena1864:194)
gad. legherma mar. lagrima Badia legrima grd. legrima fas. lègrema bra. làgrema moe. lègrema fod. legrema, legherma col. lagrima amp. lagrema LD legrema
s.f. Ⓜ legremes
liquido acquoso prodotto dalle ghiandole lacrimali (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lacrima Ⓓ Träne ◇ a) chëst’ëila m’à lavà i piesc cun si legrimes, y m’à ont cun n unghënt scialdi cër. chëst’ëila m’hà lavà i pièŝ con si lègrimes, y m’hà ont con un’ unguent ŝàldi tgèr. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Cuanta lagrimes e piante / In chel dì, che ‘l é partì Quanta lagrimes e piante / In chel dì, che le parti Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.); c) mo al gnará le de, che düc rengraziará a Idî cun leghermes de consolaziun mo el gnarà ‘l dè, che duttg’ ringraziarà a Iddì cung legrimes de consolaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); d) "Sci, sci", à po dit Franz cun la legrimes ti uedli, "Die s’ à servì de vosta usc per me salvé. Bën ëis vo cherdà, ma l aiut ie mpo unì da Die". "ši, ši", a pǫ dit frants ku la̤ lę́grímęs t’ i úedli, "díe s’ a sę̆rví dę vǫ́šta̤ uš pę̆r mę sa̤lvę́. ba̤ŋ áis vo kę̆rdá, ma̤ l a̤iút íe mpǫ uní da̤ díe". RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
lascé tomé legremes (gad.) Ⓘ versare lacrime Ⓓ Tränen vergießen ◇ a) y lasciâ tomé val’ legherma söl fió ch’ara cujî fora e lasceā tomè val legrima soul fiò, ch’ella cujì fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); b) A süa sopoltöra s’êl abiné na cuantité imensa de jënt, che lasciâ tomé leghermes cialdes porsura la fossa A sua sepoltura s’ ēle abbinè na quantitè immensa d’jent, che lasceā tomè legrimes cialdes pur sura la fossa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

legrema (fod., LD) ↦ legrema.

lègrema (fas., moe.) ↦ legrema.

legremé (LD) ↦ lagremé.

legremèr (fas.) ↦ lagremé.

legremous (fas.) ↦ lagremous.

legreza Ⓔ deriv. di liegher x it. allegrezza (GsellMM) 6 1813 allegrèzes pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. ligrëza mar. ligrëza Badia ligrëza grd. legrëza, alegrëza fas. legreza caz. legrizia fod. legrëza amp. alegreza LD legreza MdR ligrëza
s.f. Ⓜ legrezes
viva manifestazione di gioia (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ allegria, gioia Ⓓ Freude, Fröhlichkeit ◇ a) ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera, per me fé dëni dla alegrëzes dl ciel. ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara, per më fe dang’n del’ allegrèzes del ciël. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Duc svaiova cun legrëza. / Pitl y grant, chimei udova: / Viva bera Cristl, viva! Duc svajova kun legrëza. / Pitl i grant ki mei udova: / Viva bera Kristl, viva! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) E godrà sëmper la ligrëza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn E godrà sëmpr la ligrëzza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn. DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); d) T’ âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres; / Al ne t’á porchël mai fat tristëza T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres; / Al nö ta porchel mai fat tristezza AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); e) L fant i dij: Vosc fra ie unì, y vosc pere dal’alegrëza, che l ie ruà sann y nton, à fat mazé n bel vadel El fant i disc: Vosc frà i è unì, i vosc père dall’ allegrezza, ch’el iè ruà san i’ n tong, ha fà mazzè ‘n bel vadel SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) Un incö nosc Siur Curat / Che na te ligrëza nes á fat, / Ch’á fat döt chël ch’un orü, / Chël che Badia n’á mai odü. Ung incö nos Sior Corat / Che na të ligrazza n’ës ha fat, /