Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/579

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


luje
544



gad. luje grd. lujer fas. lujer col. luje LD luje
v.intr. Ⓜ luj, lujon, lujù
mandare vivida luce, essere intensamente luminoso (gad. B 1763; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, LD DLS 2002) Ⓘ brillare, splendere, scintillare Ⓓ glänzen, leuchten, funkeln ◇ a) i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

luje (gad., col., LD) ↦ luje.

lujent Ⓔ deriv. di luje (GsellMM) 6 1860 lugentes m. pl. (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
gad. lojënt Badia lojënt grd. lujënt fas. lujent bra. luzent col. lujent amp. lujente
agg. Ⓜ lujenc, lujenta, lujentes
che emana luce, che risplende (gad. A 1895, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ lucente Ⓓ glänzend ◇ a) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); b) N gröm de proi en cota y talares; / Cun cialzá bi lojënc dales stlares ’Ng grüm de proi ing cotta e talares; / Cong tgialzà bì loŝantg dalles stlares PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

lujent (fas., col.) ↦ lujent.

lujënt (grd.) ↦ lujent.

lujente (amp.) ↦ lujent.

lujer (grd., fas.) ↦ luje.

Lula (grd.) ↦ Lola.

lum Ⓔ LŪMEN (EWD 4, 254; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lumen) 6 1763 lum ‘lumen’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. löm mar. löm Badia lüm grd. lum, lun fas. lum bra. lum fod. lum amp. lun LD lum
s.f. Ⓜ lumes
1 forma di energia che è causa di ogni sensazione della vista (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ luce Ⓓ Licht ◇ a) Di e not l studiáva / la Maria e i autri lo tentáva / l vegle de la lum se baudiáva Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava / il Vegle della Lum se baudiava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Ah! (dijôra gonot tra se) podessi avëi na lincerna, che cun süa löm amabla me fajess chëst’abitaziun scöra manco inchersciora Ah! (dijōla gonot tra sè) pudessi avei na lincerna, che cung sua lum amabile mè fajess’ chest’abitaziung scura manco inc’rsceŏra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); c) anzi le plü bel de sarëgn da d’aisciöda é, en confrunt ala belëza y ala löm dl paraisc, nia plü co na nöt crödia y foscia d’invern anzi ‘l plou bell dè serengn’ da d’aingsceuda è, in confronto alla bellezza e alla lum d’l Paraisc’, nia ploucche na noutt crudia e foscea d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
2 nome generico col quale si indicano vari tipi di sorgenti luminose artificiali (gad. B 1763; A 1895; G 1923; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lampada, lume Ⓓ Lampe, Licht ◇ a) l se impea la lum e scomenza intorn le nef a lurar. al sö impöô la lum ö scomönzô intòrn lö növ a lurar. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); b) el s’inpiza ra lun, el và inze lieto / e inze stua con nos ra lascia sola el s’ impiza ra lun, el va inže lieto / e inže stua con noš ra lascia sola DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) Vea ra banda, e lumes fora / Voron fei luminazion. Vea ra banda, e lumès fòra / Vorόn fei luminaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.); d) y ciamó plü tremorâi a odëi la figöra de chël ch’ê ti fers intan che la löm fajô lominus te porjun e ciamò plou tromorai a udei la figura d’chel ch’ē t’ i ferz intang che la lum fajō luminus in te p’rjung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia); e) Po à l pere dit: "Inier ëis’ a snel ndevinà, che ie é mpià la lum te nosta stua; ma sce cunscidrëis chësta beliscima lum sun ciel, chël bel surëdl, ne ve dëssa tumé ite, chi che l à mpià?" pǫ a l pę́rę dit: "iníer áis-a̤ žnel ndęviná, k’ íe ę mpiá la̤ luŋ tę nǫ́šta̤ štúa̤; ma̤ šę kuŋšidęráis k’šta̤ belíšima̤ luŋ suŋ tsíel, k’ l bel surá̤dl, nę vę dá̤sa̤ tumę́ ítę, ki k’ l a mpiá?" RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
3 ciò che illumina la mente, lo spirito (gad.) Ⓘ luce Ⓓ Licht ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’idolatria en Germania Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’ idolatrìa in Germania DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
lum de soredl (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ luce del sole Ⓓ Sonnenlicht ◇ a) Vigni flu, sopolida te chësta grota frëida, scöra, zënza löm de sorëdl, zënza n pü’ de cialt, y aria sana, vigni flu messess perde le frësch y le corú Vigne flu, soppolida te chesta grotta freida, scura, zenza lum de sored’l, zenza ‘ng pude cialt, e aria sana, vigne flu messass’ perde ‘l fresc’ e ‘l curŭ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia) ◆ vegnì a lum (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ venire alla luce, emergere Ⓓ ans Licht kommen, zum Vorschein kommen ◇ a) y forsc ch’i pó n de fá gní a löm osta inozënza e forsi ch’i pō ‘ng dè fa gnì a lum osta innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

lum (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ lum.

lüm (Badia) ↦ lum.

lumbert (grd.) ↦ lombert.

lumenar (bra.) ↦ luminé.

lumenazion (bra.) ↦ iluminazion.

lumenèr (fas.) ↦ luminé.

lumenous (fas.) ↦ luminous.

lumin Ⓔ trent. ven. lumin (EWD 4, 255) 6 1879 lumiŋ (RifesserJB, Surëdl1879:107)
gad. lomin mar. lomin Badia lumin grd. lumin fas. lumin fod. lumin amp. lumin LD lumin
s.m. Ⓜ lumins
lume a olio portatile, di varie forme e materiali (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lampada a olio, lucerna Ⓓ Öllampe, Petroleumlampe ◇ a) Eco sula mëisa n lumin che vardova. ę́kǫ su la̤ máiza̤ ŋ lumiŋ kę va̤rdǫ́a̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

lumin (Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ lumin.

luminazion (amp.) ↦ iluminazion.

luminé Ⓔ LŪMINĀRE (EWD 4, 257) 6 1819 lumina 6 (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. lominé mar. lominé Badia luminé grd. luminé, luné fas. lumenèr bra. lumenar LD luminé
v.intr. Ⓜ lumina
mandare vivida luce, essere intensamente luminoso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002;