Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/580

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


luna
545


DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ brillare, splendere Ⓓ glänzen, leuchten ◇ a) Tö as edli, che lomina / Chësc ó dí, che t’ es furbetina. Tö has ödli, che lumina / Käsch ho dì, che t’ es forbettina. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Sëgn dubitëia la jënt de tüa virtú y inozënza, mo al gnará le de, ch’ara lominará plü bela che sorëdl. Sengn’ dubiteia la jent de tua virtù e innozenza, mo el gnarà ‘l dè, ch’ella luminerà plou bella che soredl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

luminé (Badia, grd., LD) ↦ luminé.

luminos (amp.) ↦ luminous.

luminous Ⓔ LŪMINŌSUS (EWD 4, 258) 6 1763 luminous ‘lucidus, splendidus’; luminòs ‘rutilus’/luminùs ‘splendor’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. lominus mar. lominus Badia luminus grd. linëus fas. lumenous moe. sluminos fod. luminous, liminous amp. luminos LD luminous
agg. Ⓜ luminousc, luminousa, luminouses
1 che emette luce (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ chiaro, luminoso Ⓓ glänzend, leuchtend, hell ◇ a) Y intan ch’ara comparirá ’ci ai atri düc lominosa söl firmamënt, a üsc edli sarára dagnora intënta dl medem corú da mort. e intang ch’ella comparirà ci ai atri duttg’ luminoſa soul firmament, a ousc’ oudli saralla dagnara intenta d’l medemo curù da mort. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); b) O mi Dî, mi Dî! (scraiera) cotan ch’i me tëmi: y impó sëise Os chiló dlungia me, Os m’odëis, a Os él la nöt tan lominosa, co le de O mi Dì, mi Dì! (screiela) cutang ch’i me teme: e impō seiſe Os chilò d’lungia mè, Os m’udeis, a Os elle la noutt tang luminoſa, ch’ ‘l dè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); c) Ci bi edli lominusc ch’al á Ci bi oudli luminusc’ ch’el à DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); d) Y sorëdl coch’ al é cialt y lominus, y le cil bel ble y sarëgn! E sored’l cocch’ el è cialt e luminùs, e ‘l ceìl bel blě e serengn’! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); e) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs, le cameleo simile al früt d’aurer, […] dijôra: Por l’amur d’Idî, chisc ne ciarcé pa Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz, ‘l cameleo simile al frutt d’aurēr, […] dijōla: Pur l’amor d’Iddì, chisc’ nè ciarciè pa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia); f) L dajova surëdl scialdi linëus y bel l da̤žǫ́a̤ sura̤dl šáldi linóus i bel RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 di colore, tenue, non acceso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ chiaro Ⓓ hell ◇ a) "Al é i üs", dij la uma, de n corú vërt lominus "El è i ūs", disc’ la uma, deng curù vert luminùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
3 manifesto, chiaro, che non lascia dubbi (gad.) Ⓘ evidente, chiaro fig. Ⓓ klar fig., offenkundig ◇ a) da düc respeté nia manco por süa bravöra y le gran coraje tles batalies, co por süa sinziera religiun, bela y lominosa onesté, y so amur atif verso le proscim da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang coraggio t’ les battalies, che pur sua sinzira religiung, bella e luminosa onestè, e so amur attivo verso ‘l prossimo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
s.m. Ⓜ luminousc
1 luminosità diffusa nell’aria (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ chiarore Ⓓ Helle ◇ a) Da doman, canche le lominus rovâ al ciastel inanter i vedli pecios, che l’incercenâ, êra sentada al balcun Da dumang, cang che ‘l luminus revā al ciastell inant’r i vedli pecceōs, che l’incercenaa, ēla sentada al balcung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); b) Este tö creatöra umana? (scraia ite le conte) ví fora tl lominus Este tou creatura umana? (scraia ite ‘l conte) vì fora t’ l luminŭs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
2 tenue apparenza, piccolo indizio (gad.) Ⓘ barlume fig.Ⓓ Schimmer fig. ◇ a) Le pröm lominus d’intendimënt, le pröm sëgn d’amur filial ‘L prum luminùs d’intendiment, ‘l prum sengn’ d’amur filiale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
luminous de luna (gad., grd. F 2002) Ⓘ chiaro di luna Ⓓ Mondschein ◇ a) ragio de sorëdl o lominus de löna degun, en modo che la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa raggio de sored’ l o luminùs de luna degung, in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia) ◆ luminous de soredl (gad.) Ⓘ luce del sole Ⓓ Sonnenlicht ◇ a) ala comparsa de chi sciosciurëia les trombëtes, slizinëia les spades fora dla vaina al lominus de sorëdl alla comparsa de chi sussureia les trombettes, slizzineia les spades fora d’la vaìna al luminùs de soredl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

luminous (fod., LD) ↦ luminous.

luminus (Badia) ↦ luminous.

lun (grd.) ↦ lum.

luna Ⓔ LŪNA (EWD 4, 259; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lun-a) 6 1763 la luna ‘luna’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. löna mar. löna Badia lüna grd. luna fas. luna bra. luna fod. luna amp. luna LD luna
s.f. Ⓜ lunes
unico satellite naturale della terra, di forma quasi sferica (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ luna Ⓓ Mond ◇ a) L ge aessa ben ensegnà / A vegnir da Pera ca / De not da la una / Co la bala e zenza luna. L’je aesa beng ‘nsegnà / A vegnir da Perra ka / De not da la una / Ko la bala e zenza luna. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); b) Por lincerna sorvî la löna / ala fia de Iocl ch’arjignâ la cöna. Per lincerna servía la lüna / ala fia de Iocl ch’anjignava la cüna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); c) La luna flurësc / do piza de Sasplat; / la mutans da śën / dà la gauja al curat. La luna florasch / do pizza de sass platt; / la muttans da deseng / dà la causa al Curat. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.); d) Al ê da d’altonn, na bela nöt sarëna: le cil somené de stëres, la löna jô a florí, vënt frëit che scotâ, döt zënza bel chît. El ē da d’alton, na bella noutt serena: ‘l ceìl somnè de sterres, la luna jē a florì, vent freit che scottà, dutt zeinza bell chīt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); e) Les stëres, la löna, sce le tëmp ne se müda, / Y sorëdl é les lampedes che mai se destöda. Les stálles, la lüna, se l’táimp ne se müda, / E sorádl è les lampedes che mai se destüda. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
luna plena (gad., grd. L 1933; F 2002, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ luna piena Ⓓ Vollmond ◇ a) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y