Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/554

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


laour
519


re, e che i vadagne BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); i) I primes a tò l paiamënt fova chëi, ch’ova laurà mé n’ëura, y perciò chëi, ch’ova laurà dut l di, s’aspitova velch de plu. I primes a tò ‘l pajàmënt fòa chëi, ch’òva laurà më un’ ëura, y perciò chëi, ch’ova laurà dutt il di, s’aspëttòva vëlch de plu. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); j) vèlch outa troon trop da lurèr e trop da risćèr velk outa troon trop da lurer e trop da riščer BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); k) Finalmente r’on spontada / Dopo tanto che on lourà / Su beon… e che ra vada / On fenì de struscià! Finalmente rόn spόntada / Dópo tanto che on laurà / Su beόn… e che ra vada / On fenì de struscià! Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.); l) Jënt se baudia datrai, ch’ai mëss lauré Jent s’ baudiea datrei, ch’ei mess’ laurè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
v.tr. Ⓜ laora
operare su una determinata materia per ridurla alla forma voluta o per trasformarla (gad.) Ⓘ lavorare Ⓓ bearbeiten ◇ a) O! sc’ i ess n’aodla cun n pü’ de fi, cotan dal’aurela cörta ch’al me passass les ores a lauré val’ guant por mi fi y por me. O! s’ i ess’ na ŏdla cunung pude fi, cutang dalla urella curta ch’el m’passass’ les ores a laurè val guant pur mi fì e pur mē. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ laorés, laoreda, laoredes
cucito, ornato, abbellito con decorazioni, disegni ecc. (gad.) Ⓘ lavorato Ⓓ bearbeitet ◇ a) Y en verité, che chë möta ê n angel de consolaziun tles üties di püri y al let di amará canch’ara i portâ guant lauré de süa propria man E in veritè, chè che mutta è ‘ng angel de consolaziung tles ūties di puri e al lett di amarà cang, ch’ella i portā guant laurè de sua propria mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) le torá da recamé - da cují fora - cun na gherlanda d’aurer, laurada cun speziala finëza ‘l tarà da ricamè - da cujì fora - cuna gherlanda d’aurēr, laurada cung spezial finezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
se laoré (grd. F 2002) Ⓘ rovinarsi moralmente Ⓓ sich moralisch ruinieren ◇ a) Mirete, y sce tu cunësces y tu ses de vester bel, / No te lauré cun vic, o cun purté aut y stort l ciapel. Miratë, y ŝë tu cunës̄es y tu ses de vöster böll, / No të laurè con viĉ, o con purté aut y stòrt ‘l tgiapöll. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

laoré (mar., fod., LD) ↦ laoré.

laorier Ⓔ trent. laorér ‹ * LABORĒRIUM (EWD 4, 181) 6 1866 lurier (BrunelG, Cianbolpin1866:13)
fas. lurier caz. lurier, lurger bra. lurier moe. lurier
s.m. Ⓜ laoriers
l’applicazione delle facoltà fisiche e intellettuali dell’uomo rivolta direttamente e coscientemente alla produzione di un bene, di una ricchezza (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ lavoro Ⓓ Arbeit ◇ L volessa demò ciapèr lurier apede valgugn per se vadagnèr vèlch. El volessa demò čaper lurier apede valgugn per se vadagner velk. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.)
laour.

laoro (moe., amp.) ↦ laour.

laour Ⓔ LABOR (EWD 4, 179) 6 1763 laour ‘opus’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. laur mar. laur Badia laur grd. lëur fas. laor moe. laoro fod. laour, laur col. laor amp. laoro LD laour MdR lavur
s.m. Ⓜ laours
1 l’applicazione delle facoltà fisiche e intellettuali dell’uomo rivolta direttamente e coscientemente alla produzione di un bene, di una ricchezza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lavoro Ⓓ Arbeit ◇ a) intant che le püre ne sà co la tó, jache por le lavur n’él plü dërt adatè e sënza n’àl nia de le fat so intant che le püre ne sa cò la tó, ĝiacche por le lavur n’él plü dërt adattè e sënza n’hal nia de le fat sò DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Rudiferia Degan Calonich, / Soplá en gran soius de laur Rudiferia D’gang Calonic, / Soppla in grang suius d’laùr DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Rie y drët ert sarà tl prim l scumenciamënt de uni lëur, / Ma te puech tëmp te purteral gran vadani y bel unëur. Rië y drèt èrt sarà tel prim ‘l scumenĉamënt d’ugni lour, / Ma te puech tëmp të purterà’l graŋ vadagn y böll unour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Le laur cun diligënza ne n’é ma na fortëza cuntra les tentaziuns y ries inclinaziuns, mo al é ’ci sann por le corp ‘L laur cung deligenza nen è ma na fortezza cuntra les tentaziungs e ries inclinaziungs, mo el è ci sān pur ‘l corp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); e) zënza laur él n vire da incrësce y pesoch, che a respet al ozio é vigni gran fadia n benefize zenza laùr èlle ‘ng vire da ingcresce e p’ſōc, chè a respett all’ ōzio è vigne grang fadìa ‘ng benefizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 occupazione retribuita e considerata come mezzo di sostentamento, e quindi esercizio di un mestiere, di un’arte, di una professione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lavoro Ⓓ Arbeit ◇ a) Ocorevelo foreste / Par fei ben sto laoro? Occorrevelo foreste / Par fei ben sto lavoro? Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Al ne n’ê n miserabl, che ne ciafass da Genofefa laur, o elemojina El nen ē ‘ng miserabile, che nè ceafass’ da Genofefa laur, o limosina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
3 il risultato del lavoro, l’opera compiuta (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lavoro Ⓓ Arbeit ◇ a) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Un laoro coscì fato / Ne in talian, ne in anpezan / No ‘l podea fei che un mato Un laoro cosci fatto / Nè in taliàn, ne in ampezzàn / Nol podea fei che un matto Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); c) Idî benedësces chësc pice laur, ch’al portes bi früc de benedisciun Iddì benedesce chesc’ picce laur, ch’el porte bi frutti de benedisiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia); d) Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus, ie si lëur. idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
4 l’attività stessa applicata praticamente a un oggetto determinato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F