Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/568

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


liber
533


taGenofefa1878:6 (Badia) ◆ levé via (gad.) Ⓘ rubare, togliere, sottrarre Ⓓ rauben, wegnehmen ◇ a) Ah! chësta desconsolaziun m’á lové ia la sonn Ah! chesta desconsolaziung m’a levè ia la sonn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) Fajede sciöch’ i s’á dit, y rovarëis pro me, m’odarëis y osta ligrëza sará perfeta, y degügn ne s’ la podará lové ia. Fajede sceoucch’ i s’ à ditt, e r’vareis pro mè, m’udareis, e osta ligrezza sarà perfetta, e degnungn’ nè s’ la podarà l’vè ia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia) ◆

se levé (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ sollevarsi Ⓓ sich erheben ◇ a) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn / Per El i se à levà en massa. Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong / Per El i se ha leva n massa. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); b) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

levé (grd., fod., LD, MdR) ↦ levé.

levè (Badia) ↦ levé.

lever (bra.) ↦ liever.

levèr (fas., caz.) ↦ levé.

levina Ⓔ LABĪNA (EWD 4, 202) 6 1866 levines pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:1)
gad. lovina mar. loína Badia levina grd. levina fas. levina caz. levina bra. lavina moe. lavina fod. levina amp. lavina LD levina
s.f. Ⓜ levines
massa di neve che scivola da un pendio montano (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ slavina, valanga Ⓓ Lawine ◇ En chel an da chela gran neveres, che la levines vegnìa jù de d’ogni vers N kel an da kela gran neveres, ke la levines vegnia ʒ̉u de d’ogni vers BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.).

levina (Badia, grd., fas., caz., fod., LD) ↦ levina.

levit Ⓔ it. levita / dt. Levit 6 1879 leviti pl. (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. levit Badia levit
s.m. Ⓜ levic
eccl. sacerdote, ministro del culto (gad.) Ⓘ levita Ⓓ Levit ◇ a) Dui levic y le mantel, oh ci bel guant! / Y en paramënta le Signur Primiziant Dui Leviti e l’mantel, oh tgi bell guant! / E ing paramainta l’Signor Primiziant PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

levit (gad., Badia) ↦ levit.

lezion Ⓔ it. lezione ‹ LECTIŌ (EWD 4, 203) 6 1833 leziuǹ (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. leziun Badia leziun grd. lezion fas. lezion fod. lezion amp. lezion LD lezion MdR leziun
s.f. Ⓜ lezions
1 l’insegnamento dato in una volta a una o più persone (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lezione Ⓓ Unterricht, Lektion ◇ a) Oh chël é pa brau ël. Cotant d’ores de leziun ves dàle al’edema? O quël é pa braú ël. Cotant d’ores de leziuǹ ves dale a l’édema? DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR)
2 sgridata, rimprovero solenne, punizione efficace (fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ lezione Ⓓ Denkzettel, Lektion ◇ a) Braa femenes… ai ome / Na lezion i aé śà dà Braa femmenes… ai ome / Na leziòn iaè za dà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.).

lezion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ lezion.

lezit Ⓔ nordit. lèçit(o) ‹ LICITUS (EWD 4, 203) 6 1811 i elle lecito (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157)
gad. lezit Badia lezito grd. lezito fas. lézit caz. lèzit bra. lecit moe. lèzit fod. lezito amp. lezito LD lezit MdR lezito
agg. Ⓜ lezic, lezita, lezites
che è ammesso dalle leggi morali, che è conforme alle norme dell’onestà o della convenienza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lecito, legittimo Ⓓ erlaubt, rechtmäßig
ester lezit (gad., MdR) Ⓘ essere permesso Ⓓ erlaubt sein ◇ a) Ći avëise pa fat do cëna, sc’ ël é lezito de damanè? Çhi avëis[e] pa fat dò cëna, ŝ’ ël é lecito de damanè? DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) Me, por me, amazeme pö ma, cun ligrëza abracëii la mort, mo mi fi, lascede vire: portéile a mi geniturs; y sc’ al ne s’ é lezit chësc, lasceme vire, no por me, mo por bëgn de chësta creatöra. Mè, pur mè, amazzemme pouma, cung ligrezza abbraccei la mort, mo mi fì, lascede vire: porteile a mi genitori; e s’ el nè s’ è lezito chesc’, lascěmme vire, no pur mè, mo pur bengn’ de chesta creatura. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia).

lezit (gad., LD) ↦ lezit.

lézit (fas.) ↦ lezit.

lèzit (caz., moe.) ↦ lezit.

lezito (Badia, grd., fod., amp., MdR) ↦ lezit.

leziun (gad., Badia, MdR) ↦ lezion.

lgéjer (moe.) ↦ lieje.

li (amp.) ↦ i2.

(gad., mar., Badia) ↦ lieje.

(MdR) ↦ lieje.

liagna (gad., mar., Badia, MdR) ↦ liania.

liania Ⓔ LŪCĀNICA (EWD 4, 206) 6 1833 liagnes pl. (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. liagna mar. liagna Badia liagna grd. liania fas. liènia caz. liènia bra. liania fod. liania LD liania MdR liagna
s.f. Ⓜ lianies
carne di maiale tritata, salata e variamente aromatizzata, e insaccata in budella di suino (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ salsiccia Ⓓ Wurst
liania prateda (MdR) Ⓘ salsiccia arrostita Ⓓ Bratwurst ◇ a) Chëstes liagnes apratades ves plajerà inće, speri. Questes liagnes [appratades] ves plaŝerà inçhie, spéri. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR).

liania (grd., bra., fod., LD) ↦ liania.

liber Ⓔ it. libro ‹ LIBER (EWD 4, 207) 6 1833 libri pl. (DeRüM, Libri1833-1995:285)
gad. liber mar. liber Badia liber grd. liber fas. liber caz. liber fod. liber amp. libro LD liber MdR liber
s.m. Ⓜ libri
insieme di fogli che contengono un testo, rilegati e provvisti di copertina (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ libro Ⓓ Buch ◇ a) sce fossi mefo impò corius de savëi le numer, la sort e le priesc de chisc libri ŝe fossi meffo impò curiùs de savëi le numer, la sort e le pri[ejŝ de quiŝ libri DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR);