Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/550

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


515
515


La Val 6 1819 la Val (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200)
gad. La Val Badia La Val fod. La Val amp. La Valle LD La Val
topon.
paese e comune nella val badia centrale (gad. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ La Valle Ⓓ Wengen ◇ a) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza / Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); b) O plaies o valch ater bur mal söla pel / varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal söla pel / varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

La Val (gad., Badia, fod., LD) ↦ La Val.

La Valle (amp.) ↦ La Val.

La Veisc 6 1858 la Veisch (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1)
gad. L’Avëisc Badia L’Avëisc fas. La Veisc bra. La Veisc moe. La Vesc amp. Avisio
topon.
torrente che nasce dalla marmolada e percorre la val di fassa, la val di fiemme e la val di cembra; è un affluente di sinistra dell’adige (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002) Ⓘ Avisio Ⓓ Avisio ◇ a) La Val de Fascia é na val longia e strenta. La se tira su enlongia la Veisc. La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. La sö tira su inlôngiô la Veisch. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.).

La Veisc (fas., bra.) ↦ La Veisc.

La Vesc (moe.) ↦ La Veisc.

La Vila (fod., MdR) ↦ La Ila.

laà (amp.) ↦ lavé.

laac (mar.) ↦ lavac.

lach (bra.) ↦ lech.

Lach de Marevegna 6 1840 Lak de Marevegna (BrunelG, ColCornon1840-2013:365)
fas. Lech de Marevegna bra. Lach de Marevegna
topon.
lago sito nel gruppo del lagorai, in territorio di predazzo (fas.) Ⓘ Lago di Moregna Ⓓ Moregna-See ◇ a) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

Lach de Marevegna (bra.) ↦ Lach de Marevegna.

ladin Ⓔ LATĪNUS (EWD 4, 156) 6 1819 lading (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198)
gad. ladin mar. ladin Badia ladin grd. ladin fas. ladin fod. ladin amp. ladin LD ladin MdR ladin
s.m.f. Ⓜ ladins, ladina, ladines
1 abitante o nativo della ladinia, cioè delle cinque vallate brissino-tirolesi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ladino Ⓓ Ladiner ◇ a) Mo acioch’ al te lasces dessigü innerkemm / Le mësseste cun chësc bewegen in die Klemm, / Dass du bist na mesa ladina Ma acciocch’ äll të lasche de segü innerkemm / ‘L mäste con käscht bewegen in die Klemm, / Dass du bist una mezza ladina PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199 (Badia); b) Söla sëra / fosc dagnora / feji i ladins / propi da vijins: / ai s’abina y se sënta Söla sëra / fôsc dagnëra / fêji i Ladins / propi da vijins: / ai s’ abina y se sënta PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); c) A nos, püra jënt, a nos, püri ladins, / nes dál bëgn mius robes co a püri cuzins. A nos, püra jëint, a nos, püri Ladins, / nes dál bëgn mius robes ch’a püri cozins. PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); d) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) A düc ladins i le fajunse a savëi, / Che un incö na Mëssa novela. A dütg Ladings il faŝungse a savái, / Che ung incö na Mássa novella. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
2 abitante o nativo della val badia (gad.) Ⓘ ladino Ⓓ Ladiner ◇ a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
agg. Ⓜ ladins, ladina, ladines
relativo alla ladinia e alle varietà ladine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ladino Ⓓ ladinisch ◇ a) Chësc é le pröm liber blot ladin rové ala stampa. Chesc’ è ‘l prum liber blott lading r’vè alla stampa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) na gramatica ladina nes ál ciamó lascé a man scrita na grammatica ladina nes à le ciamò lascè a mang scritta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); c) y n sonn ladin mëss avëi les lëtres, spezialmënter i vocai plü adöm e ‘ng son lading mess avei les lettres, spezialmentr i vocai plou adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); d) Idî benedësces chësc pice laur, ch’al portes bi früc de benedisciun contentëza y bugn costüms te nosta amabla patria ladina. Iddì benedesce chesc’ picce laur, ch’el porte bi frutti de benedisiung contentezza e bongn’ costumi te nosta amabil patria ladina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia); e) Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina / De na Mëssa novela la Comedia divina. Söcche Dante tgiantè oressi in leinga ladina / De na Mássa novella la Commedia divina. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
s.m. sg.
una delle lingue neolatine, parlata nelle dolomiti (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ ladino Ⓓ Ladinisch ◇ a) Mia bona Moidl Hitthal! / Na tara sciöche tö gibt es net boll. / An pó reden deutsch - ladin, / a te él döt ein Ding Mia buna Moidl Hitthall! / Na tara schö che tö giebtes nöt boll. / Ang po reden deutsch - lading, / A të ëlle düt ein Ding PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Ël i và pro e dij inte so lingaz ladin: "N’ ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl?" Ël i va prò e diŝ inte sò linguaz ladiǹ: "N’ ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl?" DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); c) Mo recordesse dagnora, che liëis ladin, y no talian Mo r’cordesse dagnara, ch’lieis lading, e no taliang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); d) mo la vita de S. Genofefa en ladin i é inzai restada tla pëna mo la vita de S. Genofefa in lading i è zai restada t’la penna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

ladin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ ladin.

ladro Ⓔ it. ladro 6 1870 ladri pl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fas. ladro fod. ladro amp. ladro

ladro