Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/575

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


lode
540


lode Ⓔ it. lode ‹ LAUS (EWD 4, 239) 6 1878 lode (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43)
gad. lode Badia lode grd. lode fas. lode fod. lode
s.f. sg.
approvazione incondizionata, elogio, plauso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ lode Ⓓ Lob ◇ a) "Ci ligrëza ch’al é", ponsâra, a odëi mile fedei dan da Idî abiná ad ascolté sö süa parora, y plëgns de fede a mené sö al cil cianties en lode a Idî. "Ci ligrezza’ ch’el è", pungsāla, a udei mille fedeli dang da Iddì abbinà ad ascoltè sou sua parora, e pleng’ns de fede a m’nè sou al ceìl cianties in lōde a Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); b) Lode a Os, o Dî d’infinida bunté, amur etern, onur y gloria a osta divina providënza Lode a Os, o Dio d’infinita bontè, amur eterno, unur e gloria a osta divina provvidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia).

lode (gad., Badia, grd., fas., fod.) ↦ lode.

lodèr (fas.) ↦ laudé.

loé (mar.) ↦ levé.

lof (col.) ↦ louf.

loína (mar.) ↦ levina.

Loisele 6 1838 Loisölö (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132)
gad. Loisele mar. Loisele
antrop.
(gad.) Ⓘ Luigia Ⓓ Luise ◇ a) Tö, mia bona Loisele, / Te ciafaras na oma nea. Tō mia bona Loisölö / To tschafaras na oma nea. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.).

Loisele (gad., mar.) ↦ Loisele.

lojënt (gad., Badia) ↦ lujent.

Lola 6 1828 Lula (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
grd. Lula
antrop.
(grd.) Ⓘ Aurora Ⓓ Aurora ◇ a) I vën duc chëi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. / No mé la vedla Lula / Per ve prië de pan. I vën duc këi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. / No me la vedla Lula / Per ve prië de pan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

löm (gad., mar.) ↦ lum.

lombardo (amp.) ↦ lombert.

lombert Ⓔ LOMBARDUS ‹  LONGOBARDUS ‹  LANGOBARDUS (EWD 4, 242) 6 1828 lumberc pl. (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. lombert mar. lombert Badia lombert grd. lumbert fas. lombert fod. lombert amp. lombardo LD lombert
s.m.f. Ⓜ lomberc, lomberda, lomberdes
pegg. abitante o nativo dell’italia (settentrionale) (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ italiano, italiano settentrionale Ⓓ Italiener, Norditaliener ◇ a) Svardënes dai malans, / Crauniede chëi lumberc, / Dijëde ala mutans / De no fé plu basterc! Svardënes dai malans, / Krauniëde këi Lumberc, / Diſhëde ala mutans / De no fe plu basterc! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Sëgn, lomberc, rendess’ atira / Che scenó alzuns’ la mira Sagn Lomberçh rendess’ attira / Che se nò alzuns la mira PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); d) Al é chël bur lombert d’Agort / o da Ciadura che ne n’ó dé tria All ö kal bur Lombert d’Agord / O da Tgiadura kö nö no de tria PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

lombert (gad., mar., Badia, fas., fod., LD) ↦ lombert.

lomin (gad., mar.) ↦ lumin.

lominé (gad., mar.) ↦ luminé.

lominus (gad., mar.) ↦ luminous.

löna (gad., mar.) ↦ luna.

lonc Ⓔ LONGĒ (EWD 4, 261; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’lOnge) 6 1833 lunĝ (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. lunc mar. lunc Badia lunc grd. lonc fas. lènc bra. lonc fod. lonc amp. lonc LD lonc MdR lonc
avv.
1 esprime un rapporto spaziale, temporale o ideale definito dagli effetti di una distanza relativamente notevole (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lontano, distante Ⓓ entfernt, fern, weit weg ◇ a) Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc da la plaza de le Dom. Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) por chësta porta rovân a n post alt, sot al cil destenü fora, nia lunc da n gran bosch pur chesta porta r’vāng a ‘ng post alt, soutt al ceìl destenù fora, nia lunc’ dang grang bosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); c) Schmerzenreich gnô incuntra cun gran ligrëza, y scraiâ da lunc: O uma, gnëise, gnëise ala finada; iö gnô gram por os iö. Schmerzenreich gnē ingcuntra cung grang ligrezza, e scraiā da lunc’: O uma, gneiſe, gneiſe alla finada; iou gnē gram pur os iou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia) ☝ dalonc
2 in luogo lontano, a grande o a relativamente notevole distanza (gad.) Ⓘ lontano Ⓓ weit ◇ a) Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch’ai ê rová a n plaz lëde Ei straccea la desgraziada dī lunc’ ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ‘ng plāz lede DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
lonc y lerch (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in lungo e in largo Ⓓ weit und breit ◇ a) y le conte se mët a cherdé adöm sü compagns; destaca dal col le corn da ciacia d’arjënt, sbunfa ite n sofl, ch’i crëps ingherdenî da vigni pert lunc y lerch e ‘l conte s’ mett a ch’rdè adūm su compangn’s; destacca dal cōl ‘l cŏr da ciaccea d’arjent, sbumfa ite ‘ng soffl, ch’i crepp ingherdenì da vigne pērt lunc’ e lerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

lonc (grd., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ lonc.

lonch Ⓔ LONGUS (EWD 4, 262; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’lOng-u) 6 1763 lung ‘longus, proceritas’ (Bartolomei1763-1976:86)
gad. lunch mar. lunch Badia lunch grd. lonch fas. lonch caz. lench bra. lonch moe. lonch fod. lonch amp. longo LD lonch MdR lunch
agg. Ⓜ lonc, longia, longes
1 che ha una determinata lunghezza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lungo Ⓓ lang ◇ a) Chi n uel longes, chi n uel curtes, / Chi n uel fosces, chi n uel burtes, / Ma uniun arà assé! Chi n’uel lònges, chi n’uel cùrtes, / Chi n’uel fosches, chi n’uel burtes, / Ma og’nun’g aurà assè! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Despò àle, pro na vita tant cürta, le col massa lunch e sotì. Despò hale, prò ‘na vita tant cürta, le còl massa lung e sottì. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); c) Viva de Moena l segnor Curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga