Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/634

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


miné
599


gad. militant Badia militant grd. militant fas. militant
agg. Ⓜ militanc, militanta, militantes
impegnato in una partecipazione attiva e costante, nell’ambito di funzioni o rapporti d’ordine culturale, politico o religioso (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ militante Ⓓ militant ◇ a) Reverendo Primiziant, / Fi ne sëise plü da Oies, / Mo dla Dlijia militanta Reverendo Primiziante, / Fì nè seise plou da Oies, / Mo d’la Chiesa militante DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

militant (gad., Badia, grd., fas.) ↦ militant.

militar Ⓔ it. militare 6 1833 militare (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. militar Badia militar grd. militer fas. militèr bra. militar fod. militar amp. melitar LD militar MdR militare
agg. Ⓜ militars, militara, militares
relativo ai soldati e alle forze armate (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ militare Ⓓ militärisch ◇ a) E chëst é propi le punt che le fej dërt abil por le stato militare, dè de chël ch’inte chëst stato ne pòn avëi d’atra jënt che de bëin fata E quëst é propi le punt che le feŝ dërt abil por le stato militare, dè de quël ch’inte quëst stato ne pòn avëi [d’] atra ĝënt che de bëiǹ fatta DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) S. Micurá de Rü - Bacher - ch’ê inlaota Professur tl I. R. Istitut militar a Milan S. Micora de Ru - Bacher - ch’ē illaota Professòr t’l I. R. Instituto militare a Milang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
s.m. sg.
il complesso delle forze armate di uno stato (MdR) Ⓘ esercito Ⓓ Militär ◇ a) de te’ cosses vëgn consciderades e castiades rigorosamënter inte le Militare de tä cosses vëgn conŝiderades e castiades rigorosamëntr inte le Militare DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

militar (gad., Badia, bra., fod., LD) ↦ militar.

militare (MdR) ↦ militar.

militer (grd.) ↦ militar.

militèr (fas.) ↦ militar.

min min - (onomatop.) (EWD 4, 421) 6 1821 mina f. (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:56)
gad. min mar. min Badia min grd. min fas. min fod. min, mino amp. nino
s.m.f. Ⓜ mins, mina, mines
termine ipocristico per (richiamare) il gatto (usato metaforicamente anche per persone) (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ micio, gattino Ⓓ Kätzchen ◇ a) A tuché la man a Stina. / Ies unida? Cara mina! / M’ues bon mo? A tukè la man a Stina. / Ies unida? Kara mina! / M’ues bon mo? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Ades ci àres betù su / Arloe e mantelines / I guadagnes de sta nines / I é dute intor el…. Ades ci hares betù su / Arlòe e mantelines / I guadagnes de sta nines / Iè dute in tor el…. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

min (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ min.

mincion Ⓔ deriv. di mincioné x it. minchione (EWD 4, 422) 6 1828 mincion’g (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
grd. mincion fas. mincion caz. mincion bra. mincion
s.m.f. Ⓜ mincions, minciona, minciones
persona priva o scarsamente dotata di intelligenza, avvedutezza e buonsenso (grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ sciocco, minchione Ⓓ Tölpel, Dummkopf ◇ a) N chësc cont, al bën rejon; / N chësc cont, ne n’iel mincion. n chêst cont, al bêng resong; / In chêst cont, ne n’iel mincion’g. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) A enjuriar chi da la Val / Che ades i disc - Sepon / Cogn esser n gran mincion / A scriver chel l’à fat mal. A insuriar chi da La val / Che adess i diss - Sepon / Con eser n gran mincion / A scriver chel la fat mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); c) en chest cont tu ès ben rejon, en chest cont no son mincion in chest chont tu az ben reson, in chest cont no zon mencion ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.).

mincion (grd., fas., caz., bra.) ↦ mincion.

mincionà (amp.) ↦ mincioné.

mincionar (bra.) ↦ mincioné.

mincioné Ⓔ nordit. mincionàr (da MENTULA) (EWD 4, 422) 6 1763 mincionè ‘jocor’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mincioné mar. minćioné Badia minćioné grd. minciuné fas. mincionèr bra. mincionar fod. mincioné amp. mincionà MdR mincionè
v.tr. Ⓜ mincioneia
deridere, beffare, canzonare qualcuno con parole o atti sprezzanti, in modo da mortificarlo (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ schernire Ⓓ auslachen, verhöhnen, necken ◇ a) Sce tu ne n’ues la te minciona; / La dirà: Ie son patrona! S’ tu ne n’ues la tê minciòna; / La dirà: Je son padròna! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) An m’à dit, che inće vos fosses por ves maridé te püch tëmp con Signur N. / Él vëi? Vos minćionëis demà. Aǹ m’ha dit, ch’inçhié vos fosses por ves maridé iǹ püc tëmp coǹ Signur N. / Él vëi? Vos minçhionëis demà. DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); c) S’el no stasse con colore, / el sarae mincionà, / ‘l à da stà, vore o no vore, / par non esse bartaśà. S’ el no stase con colore, / el sarave mincionà, / l’a da sta, vore o no vore, / par non èse bartazà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) La signura […], se ressolve d’orëi mincioné la meseria dl Re La signura […], sẹ resolve d’oråi minćonè la mẹseria d’l Rę PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); e) La seniëura […], se ressolv d’ulëi minciuné la miseria dl Re. Lå sęgnęura […], sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) La signura […], s’á ponsé de orëi mincioné la meseria dal re La signora […], s’ ha pǫnsè de ǫręi minćonè la meseria dal Rè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.).

mincioné (gad., fod.) ↦ mincioné.

mincionè (MdR) ↦ mincioné.

minćioné (mar., Badia) ↦ mincioné.

mincionèr (fas.) ↦ mincioné.

minciuné (grd.) ↦ mincioné.

mine Ⓔ comp. di mia + no (Gsell 1994:336) 6 1878 mine (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50)
gad. mine mar. mino Badia mine LD mine
avv.
affatto, per nulla (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mica Ⓓ überhaupt nicht, gar nicht, wohl nicht ◇ a) "O bi picenins, vis y bludri!" scraia Schmerzenreich, "mo ne möri mine da frëit y fan?" "O bi picceinings, vīs e bludri!" scraia Schmerzenreich, "mo nè mouri mine da freit e fang?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

mine (gad., Badia, LD) ↦ mine.

miné Ⓔ ahd. mhd. meinen (EWD 4, 423) 6 1632 mienè (Proclama1632-1991:161)
gad. miné mar. miné Badia miné grd. miné fod. miné LD miné MdR miné
v.tr. Ⓜ miena
1 essere dell’avviso in base a determinati elemen-