Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/621

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


menut
586


tschinch menutsch nsu contro Növa sö ruo a Vic ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.).

menut (grd., fas., bra., LD) ↦ menut.

menüt (gad.) ↦ menut.

menuto (fod., amp.) ↦ menut.

menuzà (amp.) ↦ menizé.

menuzé (gad.) ↦ minizé.

meo (amp.) ↦ meio.

meorà (amp.) ↦ mioré.

mer Ⓔ MARE (EWD 4, 388) 6 1763 el mer ‘mare’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mer mar. mer Badia mer grd. mer fas. mèr caz. mèr bra. mar moe. mar fod. mer col. mar amp. mar LD mer MdR mer
s.m. Ⓜ mers
massa di acqua salata, che si estende per tre quarti della superficie del globo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mare Ⓓ Meer ◇ a) Porćì t’arisćé / Söl mer irité? Porçhi t’arrisçhié / Seul mär irrité? DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290 (MdR); b) vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y polam PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); c) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar / De ra Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

mer (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ mer.

mèr (fas., caz.) ↦ mer.

merc Ⓔ MARCIDUS (EWD 4, 388) 6 1844 marz̄a f. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. merc fas. mèrc bra. marc moe. marc fod. merc col. marz amp. marzo
agg. Ⓜ merc, mercia, merces
1 che è in stato di decomposizione (gad. A 1879; A 1895; Pi 1967, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ marcio Ⓓ faul, morsch
2 fig. guasto moralmente, degenerato, corrotto (fas. R 1914/99; DILF 2013, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ marcio fig.Ⓓ verdorben fig. ◇ a) El ‘l à ‘l grano a prezio roto / e ‘l lo vende a marza usura El l’a ‘l grano a prèz̄o roto / e ‘l lo vènde a marz̄a uzura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

merc (gad., fod.) ↦ merc.

mèrc (fas.) ↦ merc.

mercà (col.) ↦ marcé2.

mercadant (MdR) ↦ marciadent.

mercant Ⓔ it. mercante (EWD 4, 328) 6 1873 Marcantes pl. (Anonim, Monumento1873:3)
gad. marcant Badia marcante fas. mercant bra. mercante moe. marcante fod. mercánte col. mercante amp. marcante
s.m.f. Ⓜ mercanc, mercanta, mercantes
chi professionalmente esercita il commercio (gad. Ma 1950, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ mercante, commerciante Ⓓ Händler ◇ a) Vien fora un a dì: / Che s’à biśoign di marcantes, / E che ‘l é massa coscì Vien fora un a dí: / Che s’ á bisogn di Marcantes, / E che l’é massa cosscí Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ☝ marciadent.

mercant (fas.) ↦ mercant.

mercante (bra., col.) ↦ mercant.

mercánte (fod.) ↦ mercant.

mercantile Ⓔ it. mercantile 6 1833 Mercantile (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244)
MdR mercantile
s.m. sg.
scuola superiore specializzata su argomenti che riguardano il commercio (MdR) Ⓘ istituto tecnico commerciale Ⓓ Handelsschule ◇ a) Na pert dij che ël é por dè instruziuns inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà n viade inte l’Ostindia. ’Na pärt diŝ ch’ël é por dè instruziuǹs inte le Mercantile, atri pretënd, ch’ël pënsa de fà ‘ǹ viade inte l’Ostindia. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR).

mercantile (MdR) ↦ mercantile.

mercé Ⓔ it. mercè 6 1878 mercè (DeclaraJM, MaringSopplà1878:4)
gad. mercé Badia mercé
s.f. sg.
nel cattolicesimo, ciò che è concesso per meriti, per preghiera, per puro dono di dio (gad.) Ⓘ grazia Ⓓ Gnade ◇ a) Dl Prou la vita ëis scomencé / Sides en Cil Osta gran mercé. D’l Prò la vita ais’ scomencè / Sì in Ceil Osta grang mercè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia).

mercé (gad., Badia) ↦ mercé.

Merch 6 1833 S. Märc (DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280)
gad. Merch mar. Merch grd. Merch MdR Merch
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, MdR) Ⓘ Marco Ⓓ Markus ◇ a) Berba Jan Casper da Ćiaminades ê na ota jü a Venezia. N dé ch’ël stê söla gran plaza de S. Merch, vëighel cater o cinch signurs Bärba Ĵeaǹ Caspr da Çhiaminades ê ‘na óta ĝiü a Venezia. ‘Ǹ dé ch’ël stê seu la graǹ plazza de S. Märc, vëighel quatr o ćinq signurs DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR).

Merch (gad., mar., grd., MdR) ↦ Merch.

merda Ⓔ MERDA, fod. merda invece di * mierda adattamento al ven., trent. e it. (GsellMM) 6 1828 merda (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
gad. merda mar. merda Badia merda grd. merda fas. merda fod. merda amp. merda LD merda
s.f. Ⓜ merdes
sterco, escremento di persona o animale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ merda, feci Ⓓ Scheiße, Kot ◇ a) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! / O, defin - te chegadoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! / O, defin’g - te chegadòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.)
s.f. sg.
pegg. simbolo plebeo di carattere spregevole o di qualità infima (grd.) Ⓘ merda pegg.Ⓓ Scheißdreck pegg. ◇ a) Sé bën ie, y Chël Bel Die / ch’é bën fat l fatimie; / ma na merda al juà, / ie ne n’é mpo giapà! Se ben je, y ch’el böl Diè / ch’è ben fat il fati miè; / ma na Merda al schua, / je ne n’e impò giapà! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.).

merda (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

merda.

mere Ⓔ MĀTER (EWD 4, 391) 6 1763 megra (sic!?) ‘mater’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. mere mar. mere Badia mere grd. mere fas. mère caz. mère