Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/627

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


messei
592


avü bona compagnia. Quaǹ sëise pa vegnüda a çhiasa? / A mezza neut; iǹ punt a les dódeŝ! / Tant tärd? Messëis avëi avü bona compagnia. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); b) deache le Signur l’á lasciada sozede, ch’i sides sarada ia, mëss ester chësc mia fortüna dea ch’l Signur l’ha lasceada suzzede, ch’i sii serrada ìa, mess’ estr’ chesc’ mia fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); c) L se muess avëi scundù tlo ntëur dala burasca. l sę múes’ a̤vái škundú tlo ntóur da̤ la̤ buráška̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
messei demez (gad.) Ⓘ dover andarsene Ⓓ weggehen müssen ◇ a) Chësc nes fej de bona vëia, / Y sce an ess ’ci de val’ la möia, / Sc’ incö mëssera demez / Ch’al é pro nos le prou Damez. Cas ‘n es fes de bona vöia, / E së ang ës gë dë val la möia, / S’incö masla dëmëz / Ch’al ë pro nòs ël Pro Damëz. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia).

messei (LD) ↦ messei.

messëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ messei.

messel (fod.) ↦ messal.

messel Ⓔ MESSĀLIS (EWD 4, 405) 6 1763 messe ‘Julius’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. messé Badia messè fas. messèl caz. messèl bra. messal LD messel
s.m. Ⓜ messei
settimo mese dell’anno, di trentun giorni (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ luglio Ⓓ Juli ◇ a) l’era la usanza i etres egn, che de messèl i pèstres sin jìa col pestujum te la Lastìes l era la usanza i etres egn, ke de messél i pestres sin ʒ̉ia ko l pestus̄um te la Lesties BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.).

messel (LD) ↦ messel.

messèl (fas.) ↦ messal.

messèl (fas., caz.) ↦ messel.

Messia Ⓔ it. Messia 6 1870 Messia (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. Messia grd. Messia fas. Messia fod. Messia col. Messia
s.m. sg.
il salvatore promesso al popolo ebraico per dar vita alla nuova alleanza con dio e iniziare una nuova epoca di pace e prosperità sino alla fine del mondo; per i cristiani, il cristo (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ messia Ⓓ Messias ◇ a) Sì, n frego a la ota i l’à capida, ma sul prinzipio i eva ben duc de la medesima pasta, e spetava el secondo Messia, Vittorio Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta, e spettava il secondo Messia, Vittorio AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

Messia (gad., grd., fas., fod., col.) ↦ Messia.

mest (Badia) ↦ meste.

meste Ⓔ DOMESTICUS (Gsell 1990a:126-127) 6 1878 mesti m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. meste Badia mest fas. mestie, mestech LD meste
agg. Ⓜ mesti, mestia, mesties
che denota mitezza o docilità naturale o acquisita (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ docile, addomesticato Ⓓ zahm ◇ a) i rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa man i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch’ei i tolō ‘l mangiè fora d’sua mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
mestego.

meste (gad., LD) ↦ meste.

mestech (fas.) ↦ mestie.

mestego Ⓔ ven. mestego ‹ DOMESTICUS (EWD 4, 406) 6 1879 mesti m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59)
gad. mestego Badia mestego fod. mestigo amp. mestego
agg. Ⓜ mesteghi, mestega, mesteghes
che denota mitezza o docilità naturale o acquisita (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ mansueto, docile Ⓓ zahm ◇ a) spo gnôl i dui pelegrins, y do chi la cerva, mestega sciöche n cian spo gnēle i dui pellegrings, e do chi la cerfa, mestega sceoucche ‘ng ciang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
meste.

mestego (gad., Badia, amp.) ↦ mestego.

mestie (fas.) ↦ meste.

mestier Ⓔ it. mestiere ‹ afrz. mestier ‹ MAGISTERIUM (EWD 4, 434) 6 1833 mistier (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262)
gad. mistier mar. mestier Badia mistir grd. mestier fas. mestier, mistier fod. mestier amp. mestier LD mestier MdR mistier, mestier
s.m. Ⓜ mestiers
attività lavorativa, specialmente manuale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mestiere, professione Ⓓ Beruf ◇ a) crëieste tö che le fà le soldà mëss demà ester n mistier por i püri pitochi? crëÿeste teu che le fà le soldà mëss demà estr ‘ǹ mistier por i püri pitocchi? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Süa fomena le rejiava gonot dè de chëst, e dijova, che sce ël continuâ a fà chëst mestier, n’avrai tost plü nia inte ćiasa Süa fomena le reŝiava gonót dè de quëst, e diŝòva, che ŝ’ ël continuâ a fa quëst mestier, n’avrai tost plü nìa inte çhiasa DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); c) Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vó, / Lasciaira a Lencio che ‘l é mestier so Fei lore chel ch’i par e chel ch’i vò, / Lasciaira a Lencio che l’è mestier sò DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) Aé scelto un mestier che ‘l é un dei meo / ma che ades ‘l é difizile che mai pì Avè scielto un mestier chè l’è un dei meo / ma che ades l’è difizil che mai pì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.).

mestier (mar., grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ me-

stier.

mestigo (fod.) ↦ mestego.

mestré (fod.) ↦ amaestré.

mesun (grd.) ↦ meso.

mesura Ⓔ MĒNSŪRA (EWD 4, 407) 6 1866 meſura (BrunelG, Cianbolpin1866:2)
gad. mosöra mar. mosöra Badia mesüra grd. mesura fas. mesura caz. mesura fod. mesura col. misura amp. mesura LD mesura
s.f. Ⓜ mesures
l’insieme delle dimensioni di un oggetto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ misura Ⓓ Maß, Ausmaß
fora de mesura (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ oltremodo, smisurato Ⓓ über alle Maßen, unermesslich ◇ a) E la jent l’aea a cher fora de mesura perché l’era n bel tous e valent. E la ʒ̉ent l aea a kér fora de mesura, perkè l era n bel tous e valent. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); b) Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun: a jí vistí alingra-