Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/625

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


meseria
590


claraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
2 fig. povertà, limitatezza di idee e di principi morali (gad. A 1895; Ma 1950, grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod.) Ⓘ miseria fig.Ⓓ Schwäche, Armseligkeit ◇ a) La segnora […], se é ressolta de voler enjuriar la meseria del Re. La signora […], s’ è riso̱lta de vo̬lör injuriar la miseria del Re. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) La signura […], s’á ponsé de orëi mincioné la meseria dal re La signora […], s’ ha pǫnsè de ǫręi minćonè la meseria dal Rè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); c) La signura […], se ressolve d’orëi mincioné la meseria dl Re La signura […], sẹ resolve d’oråi minćonè la mẹseria d’l Rę PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) La seniëura […], se ressolv d’ulëi minciuné la meseria dl Re. Lå sęgnęura […], sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) La signoura […], s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura […], se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
3 fig. stato di grave infelicità, situazione triste, dolorosa (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, amp. Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ miseria fig.Ⓓ Elend fig. ◇ a) per chësc ve prëie ie dut umilià y pentì d’auzé mi cuer dala miseries dla tiera ala cuntemplazion dla cosses dl ciel per chast ve prei je dut umilià j pentì d’auze mi cuer dalla miseries della tiaria alla cuntemplazion della coses del ciöl RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) N om vedl da chi agn se lamentava na ota che tüt s’ê modé, e ch’ël n’ê plü nia sco zacan. "Ël é bëin na meseria", dîjel, che an và de continuo metan sö valch da nü ‘Ǹ óm vedl da chi agn se lamentava ‘na óta che tüt s’ ê modé, e ch’ël n’ê plü nìa sco zaquaǹ. "El é bëiǹ ‘na meseria", diŝl, ch’aǹ va de continuo mettaǹ seu valq da nü DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); c) Signur, no le lascede grasomé te chësta meseria. Signur, no ‘l lascede graſumè te chesta m’ſēria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia); d) O mi Dî! él poscibl, che n cör inozënt, pois ciafé so paraisc ’ci te n desert, y n’anima, che S’ama y S’á en posses, ciafes süa felizité t’amez ales desgrazies y meseries. O mi Dì! elle possibile, che ‘ng cour innozent, posse ceaffè so paraisc’ ci teng deſert, e ‘ng n’anima, ch’S’ ama e S’ à in posess, ceaffe sua felizitè t’ amezz alles desgrazies e m’ſeries. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

meseria (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., moe., MdR) ↦ meseria.

mesericordia (bra.) ↦ misericordia.

meso Ⓔ aven. medzo ‹ MEDIUM (Gsell 1992b:230) 6 1878 el è mezzo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
gad. meso mar. meso Badia meso grd. mesun fas. meso fod. meso amp. meso LD meso
s.m. Ⓜ mesi
qualsiasi modo, strumento, procedimento, o altro di cui ci si vale per raggiungere un fine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mezzo Ⓓ Mittel ◇ a) i á juré vendëta y al medem tëmp chirí n meso por salvé mia vita i à jurè vendetta e al medemmo temp chirì ‘ng mezzo pur salvè mia vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia); b) Mirabl é Idî en süa infinida bunté, y imensamënter sapiënt riguardo ai mesi por nes mantigní Mirabile è Iddì in sua infinita bontè, e immensament’r sapient riguardo ai mezzi pur nes mantignì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia)
al é meso che… (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ è possibile che… Ⓓ es ist möglich dass… ◇ a) Al é meso de palajé ia döt: por nosta segurté fajundela dé joramënt, de n’arbandoné mai chësta boscaia El è mezzo d’palejè ia dutt: pur nosta sugurtè fasceund’ la dè jorament, d’n’arbandonè mai chesta boscaia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia) ◆

per meso de (gad.) Ⓘ mediante Ⓓ mittels, durch ◇ a) Chësta é la storia ordinara de nos düc: por tribolaziuns en paziënza ala santité, por meso dla crusc ala gloria. Chesta è la storia ordinaria de nos duttg’: pur tribulaziungs in pazienza alla santitè, purmezzo d’la crusc’ alla gloria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

meso (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ meso.

meso (amp.) ↦ mez.

mesodì (moe., amp.) ↦ mesdì.

mesora Ⓔ comp. di mez + ora 6 1844 mèz’ ora (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. mesora mar. mesora fas. mesora bra. mesora fod. mesora amp. mesora
s.f. Ⓜ mesores
la metà di un’ora (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ mezz’ ora Ⓓ halbe Stunde ◇ a) Co ‘l é pasto, par mesora / chel scritorio par na zela Co l’e pasto, par mèz’ ora / chel scritòrio par na z̄èla DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Se se va mesora dò la strada se rua sa Sèn Jan Sö sö va mez oro do la strada sö ruo sa Sen ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); c) Inze gnanche mesora chi tre ciae / i à beù r’aga de ita duta cuanta… Inže gnanche mezora chi trei ciae / i à bevù r’ aga de ita duta quanta… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

mesora (gad., mar., fas., bra., fod., amp.) ↦ mesora.

mesoré (MdR) ↦ mesuré.

messa Ⓔ MISSA (EWD 4, 404) 6 1805 massa (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. mëssa mar. mëssa Badia mëssa grd. mëssa fas. messa bra. messa fod. mëssa col. messa amp. messa LD messa MdR mëssa
s.f. Ⓜ messes
il più importante rito liturgico della chiesa cristiana cattolica e ortodossa, celebrato dal sacerdote (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ messa Ⓓ Messe ◇ a) Canche Stina uel cianté / Mësses, bespres o tanives, / Lascia pu jì aut la pives! Kanke Stina vuel ciantè / Mësses, vespres o tanives, / Lasha pu ʃhi aut la pives! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Con devozion, no compagné: / A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa Con devotziong, no compagnè: / A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); c) Y la Mëssa scomëncia, ala Gloria ch’ai cianta E la Mássa scomántsa, alla Gloria ch’ai tgianta PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
dì messa (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ celebrare la messa Ⓓ Messe lesen ◇ a) Oh, nlouta sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e fe-