Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/618

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mené
583


vedù amp. malvedù LD melvedù MdR malodü
agg. Ⓜ melvedus, melveduda, melvedudes
considerato con sospetto, diffidenza, malevolenza o antipatia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ malvisto, inviso Ⓓ unbeliebt ◇ a) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste pro tüć bëinvegnü; / Scomëncia mo le vënt da redus, / Seraste pro tüć malodü. Finch’ ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü; / Scomënćia mó le vënt da redùs, / Seraste prò tütg mal odü. DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR).

melvedù (fod., LD) ↦ melvedù.

member Ⓔ it. membro ‹ MEMBRUM (EWD 4, 379) 6 1833 membri pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. mëmber Badia mëmbro grd. mëmber fas. member fod. member LD member MdR mëmber
s.m. Ⓜ membri
ciascuna delle parti in cui si articola il corpo dell’uomo e degli animali superiori (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ membro Ⓓ Glied ◇ a) En söla sëra chersciô la deblëza, le fle jô pesoch, n soius frëit por düc i mëmbri dl corp. In soulla sera c’rsceō la deblezza, ‘l fle jē p’sōc, ‘ng suiūs freit pur duttg’ i membri d’l corp. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
s.m.f. Ⓜ membri, membra, membres
ogni componente di una collettività o di un gruppo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ membro Ⓓ Mitglied ◇ a) Mo intant, olà él n stato, che n’abe plü o manco mëmbri dezipà? Mó intant, olà él ‘ǹ stato, che n’abbe plü o manco membri decipà? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

member (fas., fod., LD) ↦ member.

mëmber (gad., grd., MdR) ↦ member.

mëmbro (Badia) ↦ member.

memoria Ⓔ it. memoria ‹  MEMORIA (EWD 4, 380) 6 1848 memôria (PiccolruazA, Scassada1848-1978:69)
gad. memoria mar. memoria Badia memoria grd. memoria fas. memoria fod. memoria amp. memoria LD memoria
s.f. Ⓜ memories
1 funzione generale della mente, consistente nel far rinascere l’esperienza passata (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ memoria Ⓓ Gedächtnis ◇ a) En chësta manira sorëdl, i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú Ing chesta maniera sored’l, i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
2 tracce che persone o fatti lasciano nella mente degli uomini (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ ricordo, memoria Ⓓ Erinnerung, Andenken ◇ a) E canche un busc de stories / Natural i mandaron / Parché reste una memoria / De sta nobil sezion. E canche un busc de stories / Natural i mandaròn / Par’ chè reste una memoria / De sta nobil Seziòn. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); b) Düc inoms de gran memoria Duttg’ inomts de grang memoria DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
se mete a memoria (gad.) Ⓘ imprimersi nella mente Ⓓ sich im Gedächtnis einprägen ◇ a) Ai oress aldí na storia / por se mëte a memoria / coch’ al vëgn le bau, / ci ch’al fej le diau. Ai uress aldì na stôria / pur se mëte a memôria / coch’ al vëgn el bàu, / ćich’ al fêj el diàu. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia).

memoria (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

memoria.

mena Ⓔ it. mena 6 1866 fajea menes 3 imperf. (BrunelG, Cianbolpin1866:19)
fas. mena caz. mena
s.f. Ⓜ menes
trucco, stratagemma, astuzia (fas. DLS 2002) Ⓘ finta Ⓓ List, Finte
fé menes (fas. DLS 2002) Ⓘ fingere Ⓓ heucheln, vortäuschen ◇ a) Emben doi dis i à pussà del dut, ma Cianbolfin enveze l fajea menes de jir de fora Nben doi dis i à pusà de l dut, ma Čanbolfin inveze el fajea menes de ʒ̉ir de fora BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.).

mena (fas., caz.) ↦ mena.

Mena 6 1857 Mena (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
gad. Mena Badia Mena fod. Mena
antrop.
(gad., fod. Ms 2005) Ⓘ Filomena Ⓓ Philomene ◇ a) Mena Costamajú, / t’es gnüda fin da Ju / a dí sö la dotrina Mena Costamajú, / t’es gnüda fin da Ju / a dí sö la dotrina DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia).

Mena (gad., Badia, fod.) ↦ Mena.

menà (col., amp.) ↦ mené.

menadrë (grd.) ↦ medrë.

menageria Ⓔ dt. Menagerie / fr. ménagerie 6 1873 manegeria (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30)
amp. menageria
s.f. Ⓜ menageries
raccolta di animali feroci o selvatici ingabbiati (amp.) Ⓘ serraglio Ⓓ Menagerie ◇ a) Anzi, che canzelaria / Su ra porta ‘l é Büro / Comunal manegeria / I pó scrie canche i vó. Anzi, che canzelleria / Sura porta le Büro / Comunal manegeria / I pò scrie, canche i vò. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.).

menageria (amp.) ↦ menageria.

menar (bra., moe.) ↦ mené.

mencèr (fas., caz.) ↦ mancé.

mencianza (fas.) ↦ mancianza.

menciar (bra., moe.) ↦ mancé.

mender Ⓔ MINOR (EWD 4, 376) 6 1813 maindra f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. mënder mar. mënder Badia mëinder grd. mënder fas. mender fod. mender LD mender
agg. Ⓜ mendri, mendra, mendres
comparativo di piccolo: più piccolo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ più piccolo, minore Ⓓ kleiner ◇ a) ie ve prëie sustan dla grazia de ne tumé mei tla mëndra ufeja de vo je ve preje sustàn d’la grazia de ne tumè mei in tela maindra offescha de vo RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) L mënder lumin ne verd no da se nstës l ma̤ndę́r lumíŋ nę vęrd no da̤ sę ŋšta̤s RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

mender (fas., fod., LD) ↦ mender.

mënder (gad., mar., grd.) ↦ mender.

Mene (col.) ↦ Domene.

mené (gad., mar., Badia, MdR) ↦ mané.

mené Ⓔ MINĀRE (EWD 4, 380) 6 1710 mene cong. (Procla-