Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/595

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


man
560


a) Fei n bel gran cumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruvënt / A tuché la man a Stina. Fei n bel gran kumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruënt / A tukè la man a Stina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) E aló i se à tocià la man e i se à dat n bos e el l’é se n jit E alò i se a točà la man e i se à dat un bos e el l e sen ʒ̉it BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); c) Le grof sbalzé dal ciaval, saludâ düc, i tocâ a vignun la man ‘L Grof sbalzè dal ciaval, saludā duttg’, i toccā a vignung la mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia) ◆

vegnì a les mans (grd. DLS 2002) Ⓘ venire alle mani Ⓓ handgreiflich werden ◇ a) N ost ie n di unì ala mans cun si fëna. Un’òst jè uŋ di uni alla màŋs con si fënna. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.).

man (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., col., amp., LD, MdR) ↦ man.

mán (fod.) ↦ man.

mana1 Ⓔ MANUA (EWD 4, 304) 6 1878 mana (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40)
gad. mana mar. mana Badia mana grd. mana fas. mana fod. mana amp. mana LD mana
s.f. Ⓜ manes
fascio di spighe (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ covone, manna Ⓓ Garbe ◇ a) sc’i ne regöii n spi, y sc’ al ne me vëgn porté na mana t’ara s’ i nè regouie ‘ng spì, e s’ el nè m’vengn’ portè na mana t’ ara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

mana (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

mana1.

mana2 Ⓔ it. manna / dt. Manna 6 1828 mana (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. mana Badia mana grd. mana fod. mana
s.m. sg.
secondo la bibbia, sostanza miracolosamente inviata da dio come cibo agli israeliti nel deserto (gad.) Ⓘ manna Ⓓ Manna ◇ a) le bëgn amede sciöche mana / che menâ dal cil Idî l bëgn amede sciöche manna / che menâ dal cil Idî! DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); b) A mangé - ai amisc él sigü - / Chël divin mana ascognü. A mangiè - ai Amisc’ ell’ sigù - / Chel divin Manna ascognù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
s.f. sg.
secondo la bibbia, sostanza miracolosamente inviata da dio come cibo agli israeliti nel deserto (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ manna Ⓓ Manna ◇ a) Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulache n maia mana / Y drë bon nioch da miel. Pastor de nosta ana! / Menënes su al ciel, / Ulà ke n maja mana / I drë bon niok da miel. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

mana (gad., Badia, grd., fod.) ↦ mana2.

manaa (fas., caz., bra.) ↦ manera.

manacé Ⓔ *MINĀCIĀRE (EWD 4, 306) 6 1828 minaciova 3 imperf. (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. manacé mar. manacé Badia manacè grd. manacé fas. manacèr bra. manaciar moe. manaciar fod. manacé col. manazà amp. manazà LD manacé
v.tr. Ⓜ manacia
spaventare o intimidire qualcuno con minacce (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ minacciare Ⓓ drohen, bedrohen ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; / L manaciova y i dajova Sie rie fêna l’tram[entova]; / [L’ minaciova y i dasova] PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Guai, tormënc, la mort manacia / Le ri monn verc y ingiané, / Y i sarëis n tai tl edl, ch’i fej me. Guai, tormentg’, la mort manaccea / L ri mon verc’ ed ingiannè, / E i s’rais ‘ng tai t’ l’oud’l, ch’i fesc’ me. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) a fá dl bëgn ne desson avëi pora, sc’ al manacia ince val’ prigo a fa d’l bengn’ nè dessung avei pora, s’ el manaccea incie val prigo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

manacé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ manacé.

manacè (Badia) ↦ manacé.

manacèr (fas.) ↦ manacé.

manaciar (bra., moe.) ↦ manacé.

manajé (gad., mar., Badia) ↦ manejé.

manar (bra., moe.) ↦ mané.

manara (gad., mar., Badia, col.) ↦ manera.

manarin Ⓔ deriv. di manera (EWD 4, 308) 6 1813 manarin (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. manarin mar. manarin Badia manarin grd. manarin fas. manarin bra. manarin fod. manarin amp. manarin LD manarin
s.m. Ⓜ manarins
utensile destinato all’abbattimento degli alberi e alla lavorazione del legname (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ascia, scure Ⓓ Handbeil, Beil, Axt ◇ a) Finamei l bon bambin / i amulova l manarin / Y judova a zumpré. Finamei l bon bambin! / I amulova l manarin / I ſhudova a zumprè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

manarin (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ manarin.

manazà (col., amp.) ↦ manacé.

mancanza (Badia, grd., caz., bra., col., amp.) ↦ man-

cianza.

mancánza (fod.) ↦ mancianza.

mancé Ⓔ *MANCĀRE (EWD 4, 309) 6 1833 manćé (DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286)
gad. mancé mar. manćé Badia manćé grd. mancë fas. mencèr caz. mencèr bra. menciar moe. menciar fod. mancé col. mancé amp. mancià LD mancé MdR manćé
v.intr. Ⓜ mancia
1 non esserci; far difetto, essere insufficiente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mancare Ⓓ fehlen ◇ a) B. Oh scé, scé, la sanité é mefo bëin la plü bela cossa de le mond ëla. A. Chëst diji pa inć’ iö: olach’ ëla manćia, mànćel tüt. B. O ŝé, ŝé, la sanité é meffo bëiǹ la plü bella cossa de le Mond ëlla. A. Quëst diŝi pa inçh’ jeu: olà ch’ëlla mançhia, mançhiel tüt. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); b) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) E canche l’à magnà dut, perché l’era vegnù na gran ciarestìa te chel paìsc, l’à sco-