Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/609

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


Matarel
574



fas. Matarel bra. Matarel
topon.
frazione della città di trento, ritenuta per blasone popolare abitata da "matti" (fas.) Ⓘ Mattarello Ⓓ Mattarello ◇ a) O fosc à scrit coscì don Brunel / Perché per vegnir a Sèn Jan / El l’é passà vejin a Caran / E ence permez Matarel. O foss ha scrit cosi Don Brunel / Perche per vegnir a Sen San / El le passà vesin a Caran / E encie per mez Mattarel. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:270 (bra.).

Matarel (fas., bra.) ↦ Matarel.

mateda Ⓔ deriv. di mat (EWD 4, 356) 6 1833 mattades pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. matada mar. matada Badia matada grd. matada fas. matèda bra. matada moe. matada fod. matada amp. matada LD matada MdR matada
s.f. Ⓜ matedes
ciò che si fa o si dice per scherzare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scherzo Ⓓ Spaß, Posse, Scherz ◇ a) Ël fugirà e schiverà inće tütes les ocajiuns, olà che les matades e i ri vic rëgna Ël fugirà e schiverà inçhié tüttes les occaŝiuǹs, olà che les mattades e i ri viẑ régna DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Sëgn matades da pert, y gran devoziun! Ŝágn mattádes da pert, e grang devoziung! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

matèda (fas.) ↦ mateda.

materia Ⓔ it. materia ‹ MĀTERIA (EWD 4, 357) 6 1878 materia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41)
gad. materia Badia materia grd. materia fas. materia fod. materia amp. materia LD materia
s.f. Ⓜ materies
argomento, contenuto, tema di un discorso, di un pensiero e simile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spunto, argomento, materia Ⓓ Stoff, Inhalt, Sachgebiet ◇ a) i vicí, les flus, fontanes, crëpes, spinac y giarduns döt i é tan de spidli, ch’i rebatô ala memoria les parores de Gejú, y i soministrâ materia da medité porsura i vicceì, les flŭs, fontanes, creppes, spinac’ e giardungs dutt i è tangn’ d’spidli, ch’i rebattō alla memoria les parores de Gesù, e i somministrā materia da meditè pur sura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

materia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ ma-

teria.

Matî (gad., Badia) ↦ Matie.

Matie 6 1821 Matie (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. Matî mar. Matio Badia Matî grd. Matie
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ Mattia Ⓓ Matthias ◇ a) Chësc scrij ënghe Matie / Tla cura da Ciastel. / Tu ses bën, chi che son Këst skrish ënke Matie / Tla kura da Ciastel. / Tu ses bën, ki ke son PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Le Matî é daimpró da Idî. / Chësc la gauja che t’es sté bun, / pice Matî da Mirbun, / d’imparé y dí sö la dotrina L Matî é daimprô da Idî. / Chësc la gauja che t’ es stè bun, / pic’ Matî da Miribun, / d’imparè y dí sö la dotrina DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia).

Matie (grd.) ↦ Matie.

Matio (mar.) ↦ Matie.

matità (grd., fas.) ↦ matité.

matité Ⓔ deriv. di mat (EWD 4, 356) 6 1878 mattitè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)
gad. matité mar. matité Badia matité grd. matità fas. matità fod. matité † LD matité
s.f. Ⓜ matités
cosa assurda e irragionevole (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod., LD DLS 2002) Ⓘ pazzia, follia Ⓓ Verrücktheit, Wahn ◇ a) s’acuistar l’eminenza / vi vuol serieté e diligenza / e no matité. s aquistar l’eminenza / vi vuol seriete e diligenza / e no matites. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) "Bun pro" dijel, "sc’ orëis resté ostinada t’osta matité, y se tigní a n scrupul de virtú "Bung prō" disc’ l, "s’ ureis restè ostinada t’ osta mattitè, e sè tignì a ‘ng scrupolo de virtù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

matité (gad., mar., Badia, LD) ↦ matité.

matité † (fod.) ↦ matité.

mato (amp.) ↦ mat.

matodl Ⓔ deriv. di mat (EWD 4, 356) 6 1856 mattolge (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
fas. matoie bra. matolge moe. matolge
s.m. Ⓜ matodli
persona dal temperamento allegro e bizzarro, che ama scherzi e burle (fas. R 1914/99) Ⓘ mattacchione, burlone Ⓓ Spaßvogel ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

matoie (fas.) ↦ matodl.

matolge (bra., moe.) ↦ matodl.

matrimone Ⓔ it. matrimonio 6 1870 matrimonio (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433)
gad. matrimone mar. matrimonio Badia matrimone grd. matrimone fas. matrimone bra. matrimonio fod. matrimonio col. matrimonio amp. matrimonio LD matrimone
s.m. Ⓜ matrimoni
unione coniugale (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ matrimonio Ⓓ Ehe ◇ a) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) la mortilia cun flus blances, sëgn dl’inozënza y purité y de fedelté tl matrimone la mortilia cung flŭs blancies, sengn’ d’l innozenza e puritè e d’fedeltè t’ l matrimonio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
matrimone zivil (fod.) Ⓘ matrimonio civile Ⓓ Zivilehe ◇ a) No credaron mai, che l matrimonio zivil paghe i debiti, e strope i bus de la cassa erariale. No credaròn mai, che ‘l matrimonio civile paghe i debiti, e stroppe i buss della cassa erariale. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

matrimone (gad., Badia, grd., fas., LD) ↦ matrimone.

matrimonio (mar., bra., fod., col., amp.) ↦ matrimone.

maturl (gad.) ↦ maturle.

maturle Ⓔ atosc.-ait. matterullo (Gsell 1990a:121) 6 1872 maturle (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
gad. maturl Badia maturlo fas. maturle fod. maturlo amp. maturlo
agg. Ⓜ maturli, maturla, maturles
che è allegro, spensierato e scherza volentieri (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929) Ⓘ pazzerellone, burlone Ⓓ spaßig, witzig, possenhaft ◇ a) I vó dì,