Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/617

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


melanconich
582


batscher1865:1 (Badia); b) A conscidré chëra bestia, se descedâl fora te süa anima reflesciuns malinconiches. A considerè chella běstia, sè descedāle fora t’ sua anima reflessiungs malingconiches. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
2 che ispira malinconia (gad.) Ⓘ malinconico Ⓓ melancholisch ◇ a) la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) O! os muraies malinconiches, che nes sarëis fora dl monn O! os mureies malinconiches, che nes serreis fora d’l mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

melanconich (grd., fas.) ↦ melanconich.

melancunia (grd.) ↦ melanconia.

melarosa Ⓔ it. melarosa 6 1878 melarosa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. melarosa Badia melarosa
s.f. Ⓜ melaroses
pianta arbustiva delle mirtacee (syzygium Jambos), con frutti grandi come una nespola dalla polpa profumata di rosa (gad.) Ⓘ melarosa Ⓓ Rosenapfel ◇ a) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs, le cameleo simile al früt d’aurer, la melarosa Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz, ‘l cameleo simile al frutt d’aurēr, la melarosa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

melarosa (gad., Badia) ↦ melarosa.

melaudì Ⓔ comp. di mel + audì 6 1878 maraldì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. maraldì
v.tr. Ⓜ melaud
sentirsi criticare (gad.) Ⓘ sentire qualcosa di spiacevole Ⓓ etwas Unangenehmes hören ◇ a) porcí ch’al n’i sonâ bun, de messëi decontin maraldí, ch’ai ê ri, y ch’ai se dô convertí purcicch’ el n’i sonā bung, de mssei de cunting maraldì, ch’ei ē rì, e ch’ei sè dō convertì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (gad.).

melcontent Ⓔ comp. di mel + content (EWD 4, 295) 6 1879 męlkuntá̤nt (RifesserJB, Plueia1879:107)
gad. malcontënt mar. malcontont Badia malcontënt grd. melcuntënt fas. malcontent caz. melcontent bra. malcontënt fod. melcontent amp. malcontento LD melcontent
agg. Ⓜ melcontenc, melcontenta, melcontentes
che non ha avuto pieno appagamento in qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ insoddisfatto, scontento Ⓓ unzufrieden, unbefriedigt ◇ a) Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà, che Die i à dat n tan rie tëmp sul viac. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’ a štęrk la̤męntá, kę díe i a dat n taŋ ríe ta̤mp su l viátš. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

melcontent (caz., fod., LD) ↦ melcontent.

melcuntënt (grd.) ↦ melcontent.

melech (fas.) ↦ muele.

melenton Ⓔ comp.di mel + enton 6 1833 malintuǹ (DeRüM, SignuraUma1833-1995:235)
gad. malintun Badia malintun grd. melenton LD melenton MdR malintun
agg. Ⓜ inv.
soggetto ad ammalarsi con facilità, per debole costituzione fisica o perché cagionevole di salute (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ morboso, malaticcio Ⓓ kränklich, schlecht beisammen ◇ a) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? / Incö stàla n pü’ mì, grazia a Idie! Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? / Incoeu stala ‘ǹ pü’ mì, grazia a Iddie! DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR).

melenton (grd., LD) ↦ melenton.

melfat Ⓔ comp. di mel + fat 6 1445 maluat (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. malfat mar. malfat Badia malfat grd. melfat fas. malfat fod. melfat amp. malfato LD melfat
agg. Ⓜ melfac, melfata, melfates
malformato, sgraziato (grd. F 2002) Ⓘ malfatto Ⓓ schlecht gebaut ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.)
s.m. Ⓜ melfac
cattiva azione, misfatto (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ malefatta, malfatto Ⓓ Missetat ◇ a) degun melfat neg[u]m maluat WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.).

melfat (grd., fod., LD) ↦ melfat.

melfator (grd.) ↦ malfatour.

melfé Ⓔ comp. di mel + 6 1878 malfà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125)
gad. malfá Badia malfá
s.m. sg.
trasgressione di una norma alla quale si attribuisce un’origine divina o comunque non dipendente dagli uomini (gad.) Ⓘ peccato Ⓓ Sünde ◇ a) gioventú, d’un y l’ater ses, impormetô, de se mantigní la cosciënza nëta dal malfá, ch’é chël, che mëna a te meseria spaventosa gioventù, d’ung e l’at’r sesso, impormettō, d’s’ mantignì la coscienza netta dal malfà, ch’è chel, ch’mena a te m’ſeria spaventoſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

melgoerno (fod.) ↦ melgovern.

melgovern Ⓔ it. malgoverno 6 1841 malgoverno (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255)
fod. melgoerno col. malgoverno amp. malgoverno
s.m. Ⓜ melgoverns
ragazzo disubbidiente, incorregibile (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ ragazzo disubbidiente Ⓓ ungehorsamer Junge, Spitzbub ◇ a) là ‘l à scomenzà a fei el malgoverno, e col śì a ra granda ‘l à magnà duto chel, che ‘l aea là l’ha scomenzà a fei el malgoverno, e col zì ara granda l’ha magnà dutto chel, che l’aveva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.).

melitar (amp.) ↦ militar.

melpazient Ⓔ comp. di mel + pazient (EWD 5, 220) 6 1833 mal paziënt (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. malpaziënt Badia malpaziënt grd. melpazient fas. malpazient caz. melpazient fod. melpazient MdR malpaziënt
agg. Ⓜ melpazienc, melpazienta, melpazientes
portato a reagire con risentita vivacità a ogni benché minimo motivo di contrarietà (gad. P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ impaziente Ⓓ ungeduldig ◇ a) Col tëmp se daràl pa bëin. Iö sun massa malpaziënt. Col tëmp se daràl pa bëiǹ. Jeu suǹ massa mal paziënt. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

melpazient (grd., caz., fod.) ↦ melpazient.

meltraté (grd.) ↦ maltraté.

meludù (grd.) ↦ melvedù.

melvedù Ⓔ comp. di mel + vedù (EWD 7, 211) 6 1833 mal odü (DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292)
gad. malodü grd. meludù fas. malvedù fod. melvedù col. mal-