Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/587

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


magné
552


spräch1812-2014:59 (bra.); b) E tolé n vedel gras, e mazalo, e nos magnaron a la rica E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) e vos no m’aé dà mai gnanche un caureto da magnà coi miei amighe e vos no m’avé dà mai gnanche un cauretto da magnà coi miei amighe ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.)
2 assunzione di cibo da parte di animali (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp.) Ⓘ mangiare Ⓓ fressen ◇ a) E el volea bolintiera s’empienir so venter con ghiandes che magnèa i porcìe E el voléa volentiera s’ inplenir so venter con glandes che magnéa i porzhie HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei ma negun no ghin dajea. là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
3 consumare sperperando o scialacquando (fas., amp.) Ⓘ dissipare Ⓓ vergeuden ◇ a) l’é se n jit en n paìsc lontan, e aló l’à magnà duta la sia facoltà con viver melamenter l’e s’ inshid in un paish lontan, e alló l’a magná duta la sia facoltá con viver melamente HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) là ‘l à scomenzà a fei el malgoverno, e col śì ara granda ‘l à magnà duto chel, che ‘l aea là l’ha scomenzà a fei el malgoverno, e col zì ara granda l’ha magnà dutto chel, che l’aveva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.)
s.m. Ⓜ magnés
ciò che si mangia, cibo, vivanda (fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ mangiare, cibo Ⓓ Essen, Speise ◇ a) Ce magnas da inperator / cojinade a uśo Franza Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) vede ci che non é zote, / che ‘l magnà ‘l lo fesc sparì / come chi dai bussolote vede ci che non e z̄òte, / che ʼl magnà ʼl lo fèsc sparì / come chi dai busolòte DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
mangé.

magné (col.) ↦ magné.

magneda Ⓔ p.p. f. di magné 6 1840 magnada (BrunelG, ColCornon1840-2013:365)
fas. magnèda bra. magnada col. magnada amp. magnada
s.f. Ⓜ magnedes
grande mangiata (fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ abbuffata, scorpacciata Ⓓ Fresserei ◇ a) Che magnada che volesse dar. Ke magnada ke volese dar. BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

magnèda (fas.) ↦ magneda.

magnèr (fas., caz.) ↦ magné.

magnificamenter Ⓔ it. magnificamente 6 1878 magnificament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94)
gad. magnificamënter Badia magnificamënter grd. magnificamënter
avv.
in modo magnifico, perfetto (gad., grd.) Ⓘ magnificamente Ⓓ prächtig, großartig ◇ a) Os sëis infinitamënter rich de scincundes, y savëis paié i uomini magnificamënter, cun agn intiers de felizité n momënt de tribolaziun soportada Os seis infinatamentr ricc d’sincundes, e saveis paiè li uomini magnificament’r, cung angn’ intirz d’felizitè ‘ng moment d’tribulaziung sopportada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

magnificamënter (gad., Badia, grd.) ↦ magnifica-

menter.

magnifich Ⓔ it. magnifico ‹ MAGNIFICUS (EWD 4, 282) 6 1878 magnifica f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
gad. magnifich Badia magnifich fas. magnifich fod. magnifich amp. magnifico
agg. Ⓜ magnifics, magnifica, magnifiches
che eccelle per bellezza, sfarzo, pregio e simile (gad. A 1879; Ma 1950, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ magnifico Ⓓ prächtig, großartig ◇ a) Mo döt debann, porcí che intan ch’al stô senté ala magnifica mësa, i sorvidus s’la sbighignâ: Dá amënt, sce nosc bun grof mör, ne n’él dübe, che Golo te chëstes zircostanzes ne röies a so dessëgn Mo dutt de ban, purcicche intang ch’el stē sentè alla magnifica meſa, i servidùs s’ la sbighignā: Da ament, se nosc’ bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo te chestes zircostanzes nè ruve a so desengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); b) "Veni Creator Spiritus" / Intonëia le zelebrant cun magnifica usc "Veni Creator Spiritus" / Intonája l’Celebrant cong magnifica uss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

magnifich (gad., Badia, fas., fod.) ↦ magnifich.

magnifico (amp.) ↦ magnifich.

magnon Ⓔ deriv. di magné 6 1845 magnon (BrunelG, MusciatSalin1845:5)
fas. magnon amp. magnon
s.m.f. Ⓜ magnons, magnona, magnones
1 chi mangia molto o avidamente (fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ mangione Ⓓ Vielfraß ◇ a) Mo a che éi vegnui chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.)
2 chi fa mangerie, chi trae illeciti guadagni dalla propria carica o dal proprio ufficio (fas. R 1914/99; DILF 2013, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ mangione, dissipatore Ⓓ Verschwender ◇ a) Chi magnoi che ‘l ea ignante / I strazaa i sode a grun Chi magnòi, che lea ignante / I strazava i sòde a grun Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

magnon (fas., amp.) ↦ magnon.

mago Ⓔ it. mago 6 1858 mago (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3)
grd. mago fas. mago bra. mago fod. mago
s.m. Ⓜ maghi
chi esercita le arti della magia, taumaturgo, o, in senso spreg., fattucchiere (grd. Ma 1953, fas. Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ mago, stregone Ⓓ Zauberer ◇ a) Ló era un gran mago che per devertiment tiraa sù i albres. Lo erô un gran mago chö per dövertiment tiraa su i albres. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.); b) Canche l’é revegnù un pech vegn al faure con i doi maghi a marena. Chan chö lö rivegnù un pöc vöng al faurö con i doi magi a marönô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.).

mago (grd., fas., bra., fod.) ↦ mago.

magon Ⓔ germ. * mago (EWD 4, 284) 6 1858 magun (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. magun mar. magun Badia magun grd. magon fas. magon fod. magon LD magon
s.m. Ⓜ maguns
organo dell’apparato digerente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ stomaco Ⓓ Magen ◇ a) Podun avëi ci mal che orun /