Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/646

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


morde
611


montagna
fora da mont (fod.) Ⓘ la Val Pusteria vista da Fodom Ⓓ das Pustertal von Buchenstein aus gesehen ◇ a) Me dijeva da puoch un da nosta vila, che se i ne met sotto l’Italia, el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont. Me diseva da puoc un da nossa villa, che se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆

soura mont (grd.) Ⓘ superare un valico Ⓓ einen Pass überschreiten ◇ a) Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. / Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. / Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ◆ lascé en mont (amp.) Ⓘ mandare a monte Ⓓ platzen lassen ◇ a) Riguardo a chi conte / Che aea el magasen, / A i lascià ancora in monte, / I arae fato pì ben. Riguardo a chí conte / Che avea el Magazzen, / Ai lassá ancora in monte, / I arae fatto pí ben. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ na mont (gad.) Ⓘ un mucchio Ⓓ ein Haufen ◇ a) Al á vaghé por nos na munt, / Prëii ch’Idî i le mëtes en cunt Al ha vaghè por nòs na munt, / Prai ch’Iddi il mat ing cunt PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia).

mont (grd., fas., caz., bra., fod., col., LD) ↦ mont1.

mont2 Ⓔ it. mondo ‘terso, pulito, lindo’ 6 1870 monda f. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. mont
agg. Ⓜ mondi, monda, mondes
che è privo di ogni genere di sporcizia (fod. Pz 1989) Ⓘ pulito Ⓓ sauber ◇ a) La picola zità é bela e monda, no miga come nte zerte zità de l’Italia La piccola zittà è bella e monda, no miga come ‘nte zerte zittà dell’Italia AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ net.

mont (fod.) ↦ mont2.

Mont de l’Olif (fas.) ↦ Mont dl Olif.

Mont de l’Oliveto † (bra.) ↦ Mont dl Olif.

Mont del Olif (fod.) ↦ Mont dl Olif.

Mont dl Aulif (grd.) ↦ Mont dl Olif.

Mont dl Olif 6 1832 munt dalles Olives (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. Munt dl Orí, Munt dales Olives † Badia Munt dales Olives † grd. Mont dl Aulif, Mont dl’Oliva † fas. Mont de l’Olif bra. Mont de l’Oliveto † fod. Mont del Olif
topon.
montagna biblica situata ad est di gerusalemme (gad., grd. L 1933; F 2002, fas., fod.) Ⓘ Monte degli Ulivi Ⓓ Ölberg ◇ a) Y Gejú é jü söla Munt dales Olives. E Jeshú é schü sulla munt dalles Olives. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ma Gejù ie jit sul Mont dl’ Oliva. Ma Jesú ie schit sul mont de l’Oliva. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Gejù l’é se n jit su la Mont de l’Oliveto. Gesú l’é sinschid sulla mont del Oliveto. HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); d) Ma Gejù jiva sun Mont del Olif. Ma Gesú schiva sung mont dell Oliv. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.).

Mont dl’Oliva † (grd.) ↦ Mont dl Aulif.

montà (amp.) ↦ monté.

montagna Ⓔ it. montagna (EWD 4, 494) 6 1878 muntagna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30)
gad. muntagna Badia muntagna grd. muntania
s.f. Ⓜ montagnes
rilievo montuoso di particolare imponenza; monte (gad., grd. L 1933; Ma 1953) Ⓘ montagna Ⓓ Berg, Gebirge ◇ a) y por plëna segurté l’ái menada plü ores ite por la muntagna cina a na val deserta e pur plena sogortè l’ai m’nada plou ores ite pur la muntagna cina ana val deſerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia) ☝ mont1.

montar (bra., moe.) ↦ monté.

monte (amp.) ↦ mont1.

monté Ⓔ *MONTĀRE, REW 5668, è possibile (GsellMM) 6 1858 montö 3 cong. (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11)
gad. amunté Badia muntè grd. munté, amunté fas. montèr bra. montar moe. montar fod. monté amp. montà LD monté
v.intr. Ⓜ monta
portarsi su un mezzo di trasporto (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ montare, salire Ⓓ aufsteigen, hinaufsteigen ◇ a) Dapò al veie pien de paura à dit che el vae a tor un’agua che n’era tante e che el monte lassù Dapò al veiö pien dö paurâ a dit chö öl vaö a tor un aguô chö nero tantö ö chöl montö lassù ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.).

monté (fod., LD) ↦ monté.

montèr (fas.) ↦ monté.

montí (mar.) ↦ mentì.

monü (mar.) ↦ menù.

monument Ⓔ it. monumento ‹  MONUMENTUM (EWD 4, 456) 6 1873 monumento (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
gad. monumënt mar. monumont Badia monumënt grd. monumënt, munemënt fas. monument fod. monument, muliment amp. monumento LD monument
s.m. Ⓜ monumenc
opera che serve a ricordare un personaggio o un avvenimento di singolare importanza (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ monumento Ⓓ Monument, Denkmal ◇ a) Starei senpre ben atento / A ra portes, che i farà / Ogni ota un monumento / Su ra costes, i arà! Starei sempre ben attento / Ara pόrtes, chei farà / Ogni òta un Monumento / Sura cὸstes, i avarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); b) Le conte á fat inalzé n monumënt grandius de marmo blanch ‘L conte à fatt inalzè ‘ng monument grandioso d’marmo blanc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

monument (fas., fod., LD) ↦ monument.

monumënt (gad., Badia, grd.) ↦ monument.

monumento (amp.) ↦ monument.

monumont (mar.) ↦ monument.

morà (amp.) ↦ amolé.

moradú (mar.) ↦ muradour.

moralità (grd., fas.) ↦ moralité.

moralité Ⓔ it. moralità 6 1833 moralité (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. moralité grd. moralità fas. moralità fod. moralité LD moralité MdR moralité
s.f. sg.
carattere di ciò che è conforme alle norme morali (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ moralità Ⓓ Sittlichkeit ◇ a) le spiega, e i racomana con na bona picera perdica la virtù e la moralité le spiega, e i raccomana coǹ ‘na bonna picćera perdica la virtù e la moralité DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

moralité (gad., fod., LD, MdR) ↦ moralité.

morde Ⓔ MORDERE (EWD 4, 458) 6 1763 mordè ‘mordeo’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. morde mar. morde Badia morde grd. morder fas. morder fod. morde LD morde
v.tr. Ⓜ mord, mordon, mordù
con coscienza come soggetto, tormentare col ricordo consapevole del male commesso (gad.) Ⓘ ri-