Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/651

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


mostré
616


strà LD mostré MdR mostré
v.tr. Ⓜ mostra
1 sottoporre alla vista, all’attenzione altrui (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mostrare Ⓓ zeigen ◇ a) si auter fi fova pendù, y l giapa mo te liet; ël i mostra la bëursa si auter fì fova pendù, y l’giappa mo tœ liet; œl i mostra la bœursa PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Mustrëi vosc puni senià, / Udëis pa che les va! Mustrëi vosh puni senià, / Udëis pa ke les va! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); c) al ge à dat na bela viesta de òr. La é sin jita a ciasa e la ge l’à mosciada a so mare. al gö a dat unô bella viesta dö ôr. La ö sin schito a tschiasa ö la göl a môsada a sô marö. ZacchiaGB, DoiSores1858*:3 (bra.); d) Finché te ies jëunn, o fi, sibes atënt a mi dutrines, / Tënieles tl cuer, cui fac mostreles, finché la vita tu fines. Fiŋchë t’ jës s̄oun, o fì, sibbes attënt a mi duttrines, / Tëgn’les tël cuer, coi fatg mostr’les, fiŋch’ la vita tu fines. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); f) "Te portun i edli" dij Conrad y i mostra dal limo d’üsc tla man i edli dl cian. "T’ portung i oudlì" disc’ Conrad, e i mostra dal lime d’usc’ t’ la mang i oudli d’l ciang. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
2 dimostrare, manifestare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mostrare Ⓓ zeigen ◇ a) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Chi che confessa d’avëi falè / Mostra ch’ëi vó s’emendè; / Chi che n’ó mai ester ingianà / Mostra ch’ëi ama i pićià. Chi che confessa d’avëi fallè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè; / Chi che n’ó mai estr ingiannà / Mostra ch’ëi ama i piçhià. DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); c) Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt Chi chë rës̄ona puech mostra respött, y de vöst’r valënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) i mutons à mustrà na gran legrëza i mutóŋs a muštrá na̤ graŋ a̤lęgrá̤tsa̤ RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
mostré ca (gad.) Ⓘ far vedere, esibire Ⓓ sehen lassen, herzeigen ◇ a) Ne les orëise mostré sö? Ne s’infidëise a les mostré ca ah!… I sá bëgn, che sëis colpevoi Nelles ureiſe mostrè sou? Nè s’ ingfideiſe a les mostrè ca ah!… I sa bengn’, ch’seis colpevoli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia) ◆ mostré su (gad.) Ⓘ esibire, far vedere Ⓓ herzeigen, sehen lassen ◇ a) lascede odëi ostes mans, sc’ ares ne n’é moles dales leghermes doloroses, de na uma infelize, y intëntes da sanch de n püre bambin. Ne les orëise mostré sö? lascede udei ostes mangs, s’ elles nen è moles dalles legrimes doloroses, d’na uma infelize, e intentes da sanc deng pure bambing. Nelles ureiſe mostrè sou? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia) ◆

se mostré (gad. V/P 1998, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ presentarsi Ⓓ sich zeigen ◇ a) Le medemo jê datrai na ota da pelegrin a Roma, e per ciafè bëin da mangé e da bëire se mostràvel mefo dërt devot e sant. Le medemmo gê datrai ‘na ôta da pelegriǹ a Roma, e per ćiaffè bëiǹ da mangé e da bëire se mostravel meffo dërt devot e sant. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR).

mostré (gad., mar., fod., LD, MdR) ↦ mostré.

mostrè (Badia) ↦ mostré.

mostregno Ⓔ deriv. di mostro 6 1866 mostregnol (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
fas. mostrigno, mostrégnol caz. mostegno, mostrégnol bra. mostrigno
interiez.
esprime meraviglia, impazienza, disapprovazione, dispetto, ira e simili (fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ diavolo Ⓓ zum Teufel ◇ a) El se pissèa: Che mostrégnol sarà pa mai colavìa El se pisea: Ke mostregnol sarà pa mai colavia BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); b) Canche l’à vedù l’é restà incantà, e a un vers ence sperdù, che l se pissèa: "Mostegno, olà saré mai ruà." Kan ke l a vedù l é restà nkantà e a un vers enče sperdù, ke l se pisea: mostegno, olà sere mai rua. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

mostrégnol (fas.) ↦ mostrigno.

mostrigno (fas., bra.) ↦ mostregno.

mostro Ⓔ it. mostro ‹ MŌNSTRUM (EWD 4, 475) 6 1813 mostri pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. mostro mar. mostro Badia mostro grd. mostro fas. mostro bra. mostro moe. mostro fod. mostro amp. mostro LD mostro
s.m. Ⓜ mostri
1 personaggio mitologico che presenta forme strane e innaturali (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mostro Ⓓ Ungeheuer ◇ a) N’ó pa plü diau o mostri, / tlo pa dí bel paternostri! N’ô pa plö diàu o mostri, / tlo pa dì bel paternostri! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia)
2 birbante, briccone (grd., fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ furfante Ⓓ Spitzbub ◇ a) A chëi vedli musciatons, / A chëi totli de barbons, / A chëi mostri de cuions. A këi vedli mushatons, / A këi totli de barbons, / A këi mostri de kujons. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) "Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon." "Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng. " BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.).

mostro (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ mostro.

mostron Ⓔ deriv. di mostré 6 1873 mostron (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. mostron
s.m. sg.
l’atto, il fatto di esporre alla vista, di presentare, di mettere in mostra, o, più genericamente, di mettere fuori, e il tempo durante il quale l’oggetto rimane esposto (amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ esposizione, mostra Ⓓ Ausstellung ◇ a) De ra ciadeneles no vardon / Che res porta par mostron De ra ciadeneles no’ vardon / Che res porta par mostron Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

mostron (amp.) ↦ mostron.

mosula (grd.) ↦ mosela.

mot Ⓔ celt. *MULTŌ (EWD 4, 476) 6 1763 mot ‘aries’ (Bartolomei1763-1976:88)
gad. mot Badia mot grd. mot fod. mot
s.m. Ⓜ moc
1 maschio della pecora (gad. B 1763; G 1923; Ma 1950; P/P 1966, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ montone castrato Ⓓ Widder
2 persona che parla poco e in maniera incomprensibile (gad. A 1879) Ⓘ stupido Ⓓ Dummkopf ◇ a) Möt, ci dijeste dl Giubileo? / Che ne te dodes tö - eo! / Este pro-