Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/604

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


marizia
569


Santa Maria Maiour (fod. T 1934; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ L’Assunta Ⓓ Maria Himmelfahrt ◇ a) Santa Maria Maiou decà ca, / Santa Maria Maiou delà là Santa Maria majou de quà quà, / Santa Maria majou de là là Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243 (fod.).

Maria (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ Maria.

Mariana 6 1819 Mariańa (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. Mariana Badia Mariana grd. Mariana fas. Margiana fod. Mariana
antrop.
(gad., grd. F 2002, fas. DA 1973 Mz 1976;, fod. Ms 2005) Ⓘ Marianna Ⓓ Marianne ◇ a) Por Mariana Camploj da Pastrogn / chësc invern messâste gní sö por n gran rogn Per Mariańa Camploj da Pastrong / Käsch inver mesaasste gnì sö por un grang rong PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia).

Mariana (gad., Badia, grd., fod.) ↦ Mariana.

maridà (col., amp.) ↦ maridé.

maridar (bra., moe.) ↦ maridé.

maridé Ⓔ MARĪTĀRE (EWD 4, 333) 6 1763 maridè ‘nubo’ (Bartolomei1763-1976:87)
gad. maridé mar. maridé Badia maridé grd. maridé fas. maridèr caz. maridèr bra. maridar moe. maridar fod. maridé col. maridà amp. maridà LD maridé MdR maridé
v.tr. Ⓜ marida
prendere in moglie, prendere per marito (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sposare Ⓓ heiraten ◇ a) Ie son vedla y smarida, / nianca n vedl me marida. Je song vödla y smarida, / n’iancung Vödl me marida. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Chëi mutons lassù da Bula, / maridessa inant na mula. Chei Mutons la su da Bulla, / marides in’and n’a Mulla. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Ne foss pa chëst n bel pice pêr? Ël é n polit e bel jonn, e vos… Ël ne me desplej porchël nia, mo porćì che toca le maridé… Ne foss pa quëst uǹ bel picće pär? Ël é ‘ǹ polit e bel ĵon, e vos… Ël ne me despläŝ por quël nìa, mò porçhi che tocca le maridé… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); d) Prearon po Sènt Antone, / Che l ne lasce maridèr. Prearon po’ Sent Antone, / Ke l ne laše marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); e) "Oh mia bona Cristina", respogn Tita "sce te n orôs un che bër ega, esste messü maridé n alcun." "Oh mia bona Cr’stina", respougn Tita "se t’ n’uros ung che bei ega, este m’ssè maridè ǹg alcung." DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); f) Se v’in aé amal / Ve preo de me pardonà / Se chesto carnaal / Ve voré maridà. Se vi n’aè a mal / Ve préo de me pardonà / Se chesto carnaal / Ve voré maridà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☟ sposé
s.m. sg.
istituto giuridico mediante cui si dà forma legale all’unione fisica e spirituale dell’uomo e della donna (gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ matrimonio Ⓓ Ehe ◇ a) L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a puech L maridè ie shike n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Sant Antone del maridé, vedla muta no voi resté. St. Antone del maride vedla muta no voi resté. ZacchiaGB, GardeneraC1858*-1995:172 (grd.)
da maridé (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nubile, celibe Ⓓ ledig ◇ a) N müt da maridé, conesciü per sües bofonades, và na ota con n ater a moroses. ‘Ǹ mütt da maridé, conesciü per sü[e]s boffonades, va ‘na óta coǹ ‘ǹ atr a moroses. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR) ◆ maridés le due persone uni- te in matrimonio (gad. V/P 1998, grd. F 2002, amp.) Ⓘ coniugi Ⓓ Eheleute, Ehepaar ◇ a) Donca ancuoi sé deentade, / Malapena dito… sci / Da noìze maridade Donca anquoi se deventade, / Mal’ apena dito…… si / Da novizze maridade DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) Les amoniziuns plü a cör ciafâ porater i maridá y i geniturs Les ammoniziungs plou a cour ceaffā pur at’r i maridà e i genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia) ◆ se maridé (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sposarsi Ⓓ sich verheiraten, heiraten ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri per se fé la dota. Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri pœr se fè la dota. PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) Chi che se marida con iudize, / Sënza ćiarè söla belëza, / Sënza ascoltè so rie caprize Chi [che] se marida coǹ judìce, / Sënza çhiarè seu la belëzza, / Sënz’ ascoltè sò rie caprìce DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); c) I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’âs denant tan pücia vëia. I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’ as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); d) Canche vedo sti doi ca, / Ra me souta se podesse, / De torname a maridà. Canche vedo sti doi cà, / Ra me souta se podesse, / De tornàme a maridà. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.).

maridé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ ma-

ridé.

maridèr (fas., caz.) ↦ maridé.

Marieta 6 1860 Marieta (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
fod. Marieta amp. Marieta
antrop.
(fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ Maria Ⓓ Maria ◇ a) Oh! Marieta ce una bela / ce una cara che to sos… Oh! Marieta cie una bela / cie una cara che to sos… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

Marieta (fod., amp.) ↦ Marieta.

Mariëusa (grd.) ↦ Mariruesa.

marigo Ⓔ ven. marigo (da MĀTRICULA) (EWD 4, 360) 6 1844 marigo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. maurigo mar. maorigo col. marigo amp. marigo
s.m. Ⓜ marighi
persona preposta alla direzione di una "regola" (col. Pz 1989, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ capo della regola Ⓓ Regola-Vorstand ◇ a) éi pugnon, ch’anch’ el marigo / con chel là ‘l ra pardarae ei pugnón, c’ anch’ el marigo / con chel la ‘l ra pardarave DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

marigo (col., amp.) ↦ marigo.

Mariruesa 6 1813 Mariëusa (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
grd. Mariëusa
antrop.
(grd.) Ⓘ Mariarosa Ⓓ Rosemarie ◇ a) Dì pu mé a Mariëusa: / Va y gëura su la bëursa Di pu me a Mariëusa: / Va i gëura su la bëursa PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

marizia (gad., mar., Badia) ↦ malizia.