Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/D

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
D
[ 251 ]

d

da Ⓔ DĒ AD (EWD 3, 17) 6 1631 da (Proclama1631-1991:156)
gad. da mar. da S. Martin da Badia da grd. da fas. da caz. da bra. da moe. da fod. da col. da amp. da LD da MdR da
1 introduce un complemento di origine o di provenienza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ da Ⓓ aus ◇ a) Chi zeolic i é da Dò le Pale. Chi Zeolitg i è da do le palle. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) y por chësc aste l’eminënza / tra i scolars da La Val Ë por käscht aste l’eminenza / Tra i scolari dala Val PezzliJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) Te ies n puere gramac, / Piec che chël totl da Pradac. T’ ies n puere gramac, / Piec ke kel totl da Pradac. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); d) Finch’ ël sofla le vënt da serëin, / Seraste pro tüć bëinvegnü; / Scomëncia mo le vënt da redus, / Seraste pro tüć malodü. Finch’ ël soffla le vënt da sërëiǹ, / Seraste prò tütg bëiǹ vegnü; / Scomënćia mó le vënt da redùs, / Seraste prò tütg mal odü. DeRüM, GunstGlückes1833-1995:292 (MdR); e) Le Bracun da Brach da La Pli de Marou / conesciü da düc y dant y do L’Bracun da Brach da La Pli de Marô / conosciü da düć y dant y daò PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); f) I foreste da Fiames, d’Agabona / i vien a grun, da Federa e da Valbona I foreste da Fiammes d’Agabona / Ièn a grun, da Federa e da Valbona DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); g) Me dijeva da puoch un da nosta vila […] Me diseva da puoc un da nossa villa […] AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 introduce un complemento di moto da luogo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ da Ⓓ aus ◇ a) N dé ch’ël fô inte l’ospedal di pelegrins, vëgnel n Cardinal a odëi chisc pelegrins ch’ê ilò da diverses provinzies. ‘Ǹ dé ch’ël fô inte l’ospedäl di pelegriǹs, vëgnl ‘ǹ Cardinal a odëi quìŝ pelegriǹs ch’ê illò da diverses provincies. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Beśen vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, da Valbona, da ra Stua Bezèn vede, canch’i rua / dal specià, dal sen, dal tai, da Valbòna, dara Stua DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); c) Mo a che éi vegnui chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); d) é pelegriné a Loret - a Roma, da olach’ al á ince porté le corp de san Germano a S. Martin è pellegrinè a Lorett - a Roma, da ullacch’ el à incie portè ‘l corp d’S. Germano a S. marting DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); e) el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); f) y tl dé ota da iló éra rovada a Cipro e tel dę o̮ta da ilò ẹra ro̮àda a Cipro̮ PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin)
3 introduce un complemento di moto a luogo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ da Ⓓ zu ◇ a) Iö tolará ca y jará da mi pere Jö torá ca, e shará da mi père HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Piarè via, e jirè da mio pere Piaré via, e schiré da mio pére HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) dut l popul univa da d’ël, y sentan l mparovel dut el popul univa da d’él, y sentang l’imparável HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); d) ducant l pòpul é vegnù da el, e el sentà ge à ensegnà ducant l pòpul é vegnù da el, e el sentà ge à ensegnà HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); e) O mi bun signur Jan Domëne, sce iö n’esse tant da fà, […], voressi bëin gnì gonot da vos O mi buǹ Signur Ĵeaǹ Domëne, ŝ’ jeu n’esse tant da fà, […], voressi bëiǹ gnì gonot da vos DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); f) e d [ 252 ] in chera ota el và da un scior a fei el servidor e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) N conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) y s’á ponsé de jí dal re a se lamonté e s’ ha ponsè de ži dalle Rè a se lamontè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.)
4 introduce un complemento di stato in luogo (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ a Ⓓ bei ◇ a) canch’al é gnü, y rovâ daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan chanch’ al è gnü, e rovóa dainpro da tgiasa aldíle sonang e ballang HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) e cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva e chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) O mineste tö, ch’ël ciafass da ćiasa fora plü fazilmënter la via per jì a paraîsc, ch’inte n ater lüch? O mineste teu, ch’ël ćiaffass da çhiasa fòra plü facilmëntr la via per ĝi a paraÿŝ, ch’inte ‘ǹ atr lüc? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); d) Canche l ie ruà da daujin da cësa, y l à audì sunan y ciantan, à ël cherdà ora n fant Càŋchè l’jè ruà da da us̄iŋ da tgesa, y l’hà àudi sunàŋ y tgiàntàŋ, hà ël cherdà òra uŋ fànt VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.)
5 introduce un complemento di tempo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ da Ⓓ seit, von ◇ a) Ciala pur da ca inaò d’ester bon / de n’ester ruo o poltron Chiala pur da cha ináo d’ester bon / d’ń esser ruo o poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Chël Bun Dio t’á daidé / Fina sën dagnora ennant, / Te vëighes pö da de a de, / Che da d’Ël anse döt cant. Chel bung Dio ta daidö / Fina seng dagnora ngnant, / Tö vöigös pō da dö ang dö, / Chö da del angse dōt cant. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); c) vardà père, gé ve serve jà da tenc de egn encà, senza mai ve dejobedir vardà père, ge ve serve za da teng de egn in cà, senza mai ve desobedir SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); d) Y da iló a püc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un él jü demez te n paisc forstí E dailò a pucc dis, abinè ch’l’àa ‘l fi pleù jon dutt in adùm, sen èl ju demèz ten paisch forstì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); e) Ra i śirae mal da un pezo, / Beśen dì ra verità. Ra i zirave mal da un pezzo, / Besen dì ra verità. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) Me dijeva da puoch un da nosta vila […] Me diseva da puoc un da nossa villa […] AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Iö sun Berta, fia dl capo dles porjuns, bele da n bun pez amarada Jou sung Berta, fìa d’l capo dles p’rjungs, belle da ‘ng bung pezz amarada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
6 introduce un complemento di tempo determinato (gad. A 1879, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ di Ⓓ am ◇ a) Tuë tu ca y fé nsci: / Canche l leva da duman, / Va y bossi la man! Tue tu ka i fe nshi: / Kanke l leva da duman, / Va i bossi la man! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) E da doman bonora l’é retornà te gejia E da doman bonora l’é retorná in te glesia HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); c) Can pa? Da doman? / Perdonede, da doman le bëiri da inré, mo dagnora do marëna. Quaǹ pa? Da domaǹ? / Perdonéde, da damaǹ le bëiri da inré, mó dagnóra do marënna. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); d) N om vedl da chi agn se lamentava na ota che tüt s’ ê modé ‘Ǹ óm vedl da chi agn se lamentava ‘na óta che tüt s’ ê modé DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); e) Vátun sëgn sön let / por lové dales set. Vat’an sëgn sön let / pur levè dals set. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); f) i à ël fat a savëi, che la dëssa pur sté zënza tëma, che permò da s. Martin mazen l’auces! jë hà ël fàtt a savëi, che la dëssa pur stè zenza tëma, che permò da S. Martiŋ mazzuŋ l’àutges! VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); g) Ma ra spesa pì stranbes / Vegnirà da un momento. Ma ra spesa pí strambes / Vegnirá da un momento. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); h) y al é na rarité ch’ara ais n de de triunf compagn a chësc da incö e el è na raritè ch’ella aie ‘ng dè d’trionfo compagn’ a chesc’ da ingcou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
7 introduce un complemento di qualità (gad. A 1895, grd. Ma 1953, fas. Mz 1976, amp., MdR) Ⓘ da Ⓓ mit, nach Art von ◇ a) La mare ve fasc ben popacei, e pizagoi o ciasoncìe bon da smauz La mare ve fasch beng papatsche, e pitzagoi o tschiasuntschie bong da smauz GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) Chi che da jëunn se dà al vin, na gran flama mët te fuech. Chi chë da s̄oun së dà al viŋ, na gran flamma mëtt te fuech. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Toc y comperi, parënc y cujins / Vistis da festa vignun a süa moda Totg’ e comperess, paraintg e cosings / Vistís da festa vignung a süa moda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
8 introduce un complemento di modo e maniera (gad. A 1895, grd. Ma 1953, fas. Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ da Ⓓ wie ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. Ung craugniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt, y da muschatt. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); c) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); d) Un slemeneia n auter, che l parla da mat e da esen. Uŋ slemeneja un auter, ch’el parla da mat e da esen. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); e) con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom e cognom con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); f) Ince süa cira bela da angel ê desfigurada Incie sua ceira bella da angelo ē sfigurada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
9 introduce un complemento di causa (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99, amp. Q/K/F 1982, MdR) Ⓘ di Ⓓ aus, vor ◇ a) iö me möri chiló da fan iö me möre chilò da fang HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) gé more chiò da fam jé more cgló da fam HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) Iö sun ćiamò stanćia dal gran balè. Jeu suǹ çhiamò stançhia dal gran ballè. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); d) l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel l’é vegnù vos frà, e vos père dal

da [ 253 ] gran gust, che l’é tornà sang e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); e) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) An mëss incö pité da ligrëza / Dant ala bunté y divina granëza. Ang mássa incö pittè da ligrázza / Dant alla bontè e divina grannázza. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
10 introduce un complemento d’agente e di causa efficiente (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ da Ⓓ von ◇ a) t’as ence da tuo pere le furberie / ma dagnëra con onour tas enchie da tuo pere le furberie / ma dagnara con onor PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Na muta jëuna, […], à giapà da si seniëura vint toleri Una muta schœuna, […], a tgiappà da si segniœura vint Toler PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); c) Spo sarëise os düc cater / Benedis da Dio lassö. Spo saröisö os dütg cater / Bönadis da Dio lasō. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) Ma nesciun tant mat che Sepon / Che se fasc veder da duc per n asenon Ma nessun tant mat che Sepong / Che se fass veder da dutc per un assenong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); e) l é stà n ingan ordì dai siori l’è stà un inganno ordì dai Siori AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Cie no n’é, m’éi recordà / D’aé sentù proprio da lore Cié no n’é, m’ei recordá / D’avé sentú proprio da lore Anonim, Monumento1873:1 (amp.); g) Le re, co fina chë ora é sté tan da marmota y frat, sciöche al se descedass dala som Le Rè, cho fin a chel ora è stè tan da marmotta e fràt, söcco al se dẹsẹdęssa dalla son PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); h) ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); i) y por sodesfá ai dejiders dla jënt, án davert sö la letaia, ch’é portada da dui müsc e pur soddesfà ai desideri d’la jent, àng davērt sou la lettaia, ch’è portada da dui mūsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
11 introduce un complemento di fine o scopo (grd. Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod., amp.) Ⓘ da Ⓓ als ◇ a) El Segnor. No se ciapa nia da magnar. Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa. El Segnor. No se chiappa nia da magnar. Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Sté pa bën inò pra te, / É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. Ste pa bën inò pra te, / E n jëde ulù pruvè, / She t’ ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); c) oh, cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) no me aede dat nience n śol da magnèr coi mie amisc no me ède dat niencie un zoll da magnèr coi miei amisc SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); e) Anpezane! sentreae, / s’aé fosc vediei da maza Anpez̄ane! sentreave, / s’ avé fosc vediéi da maz̄a DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
12 introduce un complemento di mezzo o strumento (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973, amp. Q/K/F 1982, MdR) Ⓘ con Ⓓ mit, durch, von ◇ a) Olà él vosta britola da pënes? / Chilò éla, Signur. Olà él vosta brittola da pënnes? / Quilò éla, Signur. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); b) Se i retorna par Gardena / I pelacrisć da Mazin / I ge peta dal manarin Se i ritorna per Gardena / I pelachristg da Mazzin / I je peta dal manarin PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); c) Calchedun da chel che sento / Del seralio comunal / Che éi risposto al "Monumento" / S’in on à bù tanto parmal. Calchedun da chel’ chè sento / Del surraglio Comunal / Che ei risposto al Monumento / Sin’ on abù, tanto par mal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.)
13 introduce un complemento di separazione o di allontanamento (gad. A 1895; DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ da Ⓓ von ◇ a) I ve pararà dal vosc tampin / L mat, l rost, e l vin I ve parara dal voš tampìn / L mat, l rost, e l vin BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); b) la carta, la imposta su la masena, e po incamerà i beni da le gejie la carta, la imposta sulla másena, e po’ incamerà i beni dalle gesie AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) De i tuoi śo al farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancelalo da ra lista / De chi che à onorario. Dei tuoi zó al Farmazista, / Almanco in parte el salario, / E cancellalo dara lista / De chi che á onorario. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) Và ogni ann da ra Cassa / I so cuatrozento fiorine. Vá ogni ann dara Cassa / I só quattrozento fiorine. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
14 introduce un complemento di distanza (gad. A 1895, grd. Ma 1953, fas. Mz 1976, fod.) Ⓘ da Ⓓ zwischen ◇ a) Me pensave: Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile, Alie e Zenzenie Me pensave: Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
15 introduce un complemento di specificazione (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982, MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) cundanà da Pilato ala mort, y trafì da n vere dulëur, ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi cundannà da Pilato alla mort, i trafidà un verè duleur, ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) E chëst l à mané nte so mesc, per paster dai porciei. E cast l’ha mané ‘n te so mès, per paster dai portschiéi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc dala plaza de le Dom. Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); d) La scassada / busarada / ch’â stafé n möt / ch’â spavënt da döt, / finamai dal Giubileo La scassada / busarada / ch’â stafè un müt / ch’â spavënt da düt, / finamai dal Giubelèo PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); e) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Iu (ves) dijará sën, ch’al tomp dal pröm Re de Cipro, che la Tera Santa é stada davagnada da Gotfred da Boglion Jù (ve) dirà sęgn ch’al tomp dal pröm Rè de Cipro, che la Terra Santa è stada vadagnàda da Gotfrèd da Boglion PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); g) Ci bi edli lominusc ch’al á, le frunt cotan nët, lëde da pasciuns Ci bi oudli luminusc’ ch’el à, ‘l frunt cutang nett, lede da passiungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia)
16 introduce un complemento di denominazione (gad., fod.) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) Ara l’á da dio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) Chël orghen coche l soneron / Te gliejia da La Plié! Cal orghen cò che l’sonerom /

da [ 254 ] Te glieṡia dalla Plìe! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); c) Y s’abina söi plans da Corvara E s’ abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
17 introduce un complemento predicativo (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. Ma 1953, fas. Mz 1976, amp. Q/K/F 1982, MdR) Ⓘ da Ⓓ zu ◇ a) Le creature. Ve! Ve! N segnor. Fosc che l’é un dai sasc. Le creature. Vè! Vè! un Segnor: Fosch che l è un dai sasch. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) y canch’al s’é senté jö al scomenciâ da l’istruí e chan ch’al s’ é senté schö al scomentscháva da l’instruì HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Iö ves sà gre. Iö sënte propie apetit da mangé. Jeu ves sà grè. Jeu sënte propie appetit da mangé. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); d) No spetede al monn / Da ciafé confort, consolaziun, / Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun. No spötödö al mon / Da tschafö congfort - consolaziung / Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vignö affliziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); e) N’é pa nia da rí! N’é pa nia da rì! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); f) Te voi ben Maria t’el śuro, / un ben proprio da morì Te voi ben Maria t’ el zuro, / un ben proprio da marì DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); g) L fant i à cuntà dut, cioè, che si fra ie ruà, y che l pere à cumandà de fé n gran gusté dla cuntentëza ‘L fànt jë hà cuntà dutt, cioè, che si frà jè ruà, y che l’père hà cumandà de fè uŋ gràŋ gustè dalla cuntëntezza VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); h) che Idî le sá, sc’ i podess, te donassi a te, che t’es tan brau da les porté che Idì l’sa, s’ i po̮dẹsse, te do̮nẹssi a tẹ che t’ ẹs tan brao̮ da lẹs po̮rtè PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin)
18 si usa nella locuzione correlativa da… a (gad., grd. F 2002, fas., amp.) Ⓘ da… a Ⓓ von… bis ◇ a) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’ un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Confida en Dio da de a de, / Al t’ aiütará spo vigne de confida ‘ng Dio da dö ang dö, / Al tajutara spo vignödö AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); c) I ve n darà cater o sie / Segur da ciaf a pie I vë n darà kater o sìe / Segur da čaf a pie BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); d) Duto cuanto cijirea / Da Tofana a Crepedel! Duto quanto cigiréa / Da Tofana a Crepedel! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); e) Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc / Scutalo duc, perché - se mer! Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris / Scutalo dutg, perché - se moer! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); f) Se vede da bonora a sera / Che ’es se canbia de ziera. Se vede da bonora a sera / Che es se cambia de ziera. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); g) i inominâ sö döt, da sorëdl ales stëres, dal pëc cina al müstl i innominā sou dutt, da sored’l alles sterres, dal pecc’ cina al mūst’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); h) Al vá da süa ciasa ala ciasa de Dî Al va da süa tgiasa alla tgiassa de Díe PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); i) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa y ova ciarià do a se na valisc cun truepes dinei. ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ i ǫ́a̤ txa̤riá dǫ a̤ sę na̤ va̤líš kun trúepęs dinę́i. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
19 nella costruzione "avere da" nel senso di "dovere" e dopo il verbo "sapere" (gad., grd. Ma 1953, fas. Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ da Ⓓ zu ◇ a) la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) sce iö n’esse tant da fà, da lavorè, e da festedié a ćiasa, voressi bëin gnì gonot da vos ŝ’ jeu n’esse tant da fà, da lavorè, e da festedié a çhiasa, voressi bëiǹ gnì gonot da vos DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); c) S’ el no stasse con colore, / el sarae mincionà, / ‘l à da stà, vore o no vore, / par non esse bartaśà. S’ el no stase con colore, / el sarave mincionà, / l’a da sta, vore o no vore, / par non èse bartazà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) Almanco i preve ava da capì chel tant. Almanco i preve ava da capì chel tant. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) chi che tëm Idî, ne n’á nia ater da temëi chicche tem Iddì, nen ha nia at’r da temei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); f) y ai sá da ilominé de nöt les ciases oramai sciöche de de e ei sa da illuminè d’noutt les ciaſes oramai sceoucche de dè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
20 introduce una proposizione finale (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. Ma 1953, fas. Mz 1976, amp. Q/K/F 1982, MdR) Ⓘ da Ⓓ zu ◇ a) Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) döt le popul é gnü pro ël, y canch’al s’ é senté jö al scomenciâ da l’istruí düt ‘l popol é gnü pro al, e chan ch’al s’ é senté schö al scomentscháva da l’instruì HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Sö n chëst àn dagnora da ćiarè con i dinà. Seu ‘ǹ quëst haǹ dagnóra da çhiarè coǹ i dinnà. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); d) Con n pra mez da sear e mez seà / E i marudìe duc amò da cerir encà. Kong un prà mez da sear e mez seà / E i marudie duč amò da čerir nka. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); e) e ‘l i responde che chesto sarae un bon motivo da sperà e ‘l i responde che questo sarave un bon motivo da sperá PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); f) Nos duncue vardaron / Se portaa ra spese / De sta Aministrazion / Dài al mondo da lieśe… Nos dunque vardaron / Se portava ra spese / De sta Amministrazion / Dai al mondo da lieze… Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
21 introduce una proposizione consecutiva (gad. A 1895, grd. Ma 1953, fas. Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ da ◇ a) No son plu degno da ester nominé vost fi No song plu degno da ester nominé vost fí HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) ‘l é śù in ciasa col bilieto, / ‘l à sapù fei ra fegura / da conosce, se ‘l é dreto l’e zu in ciaza col biglieto, / l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirol da podè provede l nezessario Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo da podè provvede ‘l nezessario AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Anpezane tirà cride / Craià eviva, su ciantà / iu śi- śi- śi no ‘l é da ride / Da stà alegre e da ciantà. Ampezzane tirà cride / Craià eviva, Su ciantà / Ju zi-zi-zi no le da ride / Da sta allegre e da ciantà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.); e) Sun iö sté le pröm ch’á albü la fortüna. / Dl otcënt carantun söl medejim post, / Y da fá n pü’ de festa chiló sö dal ost. Sung iö stè l’prüm ch’ha abü la fortüna. / Dell’ ottciant carant’ ung sol medesimo post, / E da fa ‘ng pü de festa chilò sö dall’ ost. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

da (gad., mar., S. Martin, Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ da.

(amp.) ↦ dé.

da inré (MdR) ↦ dinrer.

da ite (MdR) ↦ daite.

da mate (amp.) ↦ damat.

da resto (amp.) ↦ derest. [ 255 ] da vejin (caz.) ↦ davejin.

da via (MdR) ↦ davia.

da via che (MdR) ↦ daviache.

da vint (MdR) ↦ davint.

da visin (col.) ↦ davejin.

daante (amp.) ↦ dant.

dabirar (bra.) ↦ aberé.

dabirèr (fas.) ↦ aberé.

dadalt (gad., mar., Badia) ↦ dadaut.

dadaut Ⓔ comp. di de + adaut (EWD 1, 83) 6 1878 da dàlt (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19)
gad. dadalt mar. dadalt Badia dadalt fod. dadaut LD dadaut
avv.
ad alta voce (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ forte Ⓓ laut ◇ a) Sce, scraiâra dadalt, sce al é ostes parores: Sce ince na uma se pó desmentié so figliuolo, ne me desmentiarái mai iö de te. Sè, scraiàla da dàlt, sè el è ostes parores: Se incie na uma se pō desmentiè so filuolo, nè mè desmentiarai mai iou de tè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
adaut.

dadaut (fod., LD) ↦ dadaut.

daejin (amp.) ↦ davejin.

daerto (amp.) ↦ davert.

daete (mar.) ↦ daite.

dagnëra (Badia, fod.) ↦ dagnora.

dagnora Ⓔ DE OMNI HŌRA (EWD 5, 105) 6 1763 dàgnaera ‘aeternus’; degnaera ‘semper’ (Bartolomei1763-1976:76, 77)
gad. dagnora mar. dagnora Badia dagnëra grd. daniëura fod. dagnëra amp. dagnora LD dagnora MdR dagnora
avv.
continuamente, senza interruzione, ogni volta (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sempre Ⓓ immer ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie / t’as ence da tuo pere le furberie / ma dagnëra con onour. Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie / tas enchie da tuo pere le furberie / ma dagnara con onor. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); c) Sce t’ os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’ es sté finora presënt. Schë t’ oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’ es stö finora präsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); d) Auguron a seniëur curat / Che l stebe drët nton. / Ël ie daniëura stat / Cun nëus valënt y bon. Auguron a seniëur kurat / Ke l stebe drët nton. / El ie daniëura stat / Kun nëus valënt i bon. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); e) Fi, tö t’es dagnora pro me, y döt le mi é to Fì, tö t’ es dagnóra pro me, e dütt l’mi è tó HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); f) Ne saste pa, che iö leve dagnora a les sies? Ne saste pa, ch’jeu lève dagnóra a les sies? DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); g) Bën sce mio bun Jan / Confida en Dio dagnora plü, / Al t’aiüta encö y ince doman / Al t’aiütará dagnora plü. Böng Schö mio bung Schang / Confida in Dio dagnora plü, / Al tajuta ‘ng cō e ingiö domang / Al tajutarà dagnora plü. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.)
per dagnora (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ per sempre, eterno Ⓓ für immer ◇ a) dan püc dis ára stlüt i edli por dagnora dang puc’ dis àla stlutt i oudli pur dagnara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

dagnora (gad., mar., amp., LD, MdR) ↦ dagnora.

daidé Ⓔ DĒ + ADIŪTĀRE (EWD 3, 18) 6 1763 daidé ‘juvo, opitulor, succurro’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. daidé mar. daidé Badia daidé fas. didèr bra. didar moe. aidar fod. daidé col. deidà amp. dià LD daidé MdR daidé
v.tr. Ⓜ deida
1 intervenire in favore di chi ne ha bisogno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aiutare, assistere Ⓓ helfen, beistehen ◇ a) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Le medemo fô davant a le vicare con certes atres persones, ch’aveva da fà con Signoria. Ël alda, che le Vicare dij a un: N’oste jì jö Sotrù? Iö t’ó bëin daidé jö iö, sce t’os. Le medemmo fô davant a le Vicare coǹ ćertes atres persones, ch’a(ve)va da fà coǹ Signorìa. Ël alda, che le Vicare diŝ a uǹ: N’óste ĝi ĝeu Sottrù? Jeu t’ó bëiǹ dëidé ĝeu jeu, ŝe t’ós. DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); c) Bën sën, os nüciuns, / Racomanede a Dio vigne de / Üsc laurs y crusc y ince pasciuns! / Al gnará en aiüt a se daidé. Beng söng os Nütschungs, / Racomanödö a Dio vignödö / Üsch laurs i crusc e intgio paschiungs / Al gnarà ‘ng najüt a sö daidö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) Vé Martin, t’es ligherzin, / mo ligrëza tla ciavëza! / Dëida ma inant, insciöche le vënt / ligher tres, sciöche bones ês Vè Martin, t’es ligherzin, / mo ligrëza tla ćiavëza! / Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia); e) Se capisce che a fei rimes / Un todesco el t’à dià / Se conosce a bela prima / El so modo de rimà. Se capisce che a fei rimes / Un todesco el tà diă / Se conosce a bella prima / El sò, mòdo de rimá. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); f) Guelfo ne n’â stlüt l’edl en döta nöt nia, y denanch’al vëgnes l’alba s’êl inarmé sö, á cherdé i ciavaliers, i daidâ imbastí i ciavai, i solezitâ a se spazé Guelfo nen ā stlutt l’oud’l in dutta noutt nia, e denan ch’el vegne l’alba s’ ēle inarmè sou, à ch’rdè i cavalieri, i deidā imbastì i ciavai, i sollezitā a sè spazzè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
2 intervenire in favore di chi ne ha bisogno (usato come minaccia vaga) (MdR) Ⓘ aiutare Ⓓ helfen ◇ a) Scé, scé, prëia pö demà nobl Signur Vicare, ch’ël te dëide jö Sotrù, ch’ël te dëida pa bëin ël; vè, che nobl Signur Vicare n à pa daidé tröc ël jö sot tru. Ŝé, ŝé, prëÿa peu demà nobl Signur Vicare, ch’ël te dëide ĝeu Sottrù, ch’ël te dëida pa bëiǹ ël; vè, che nobl Signur Vicare ‘ǹ ha pa dëidé treućh ël ĝeu sott trù. DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR).

daidé (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ daidé.

daimpró (gad.) ↦ damprò.

daimprò (Badia) ↦ damprò.

daincialà Ⓔ comp. di da + en + cialà (EWD 2, 155) 6 1833 da ‘ǹćiarà (DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246)
gad. dainciará mar. dancerá Badia dainciará MdR dainciarà
avv.
esprime allontanamento in modo generico (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ via Ⓓ weg ◇ a) Le möt plëgn de pora por la uma, ne jô mai dainciará da ëra L’mūtt plengn’ d’pora pur la uma, nè jè mai daincearà da ella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
jì daincialà (MdR) Ⓘ allontanarsi, distanziarsi Ⓓ abweichen ◇ a) Iö ves ó dè ot reinesc. / Ël ne và n gros [ 256 ] dainciarà. Iö ves à bele fat l’ultimo priesc. Jeu ves ó dè òtt reineŝ. / Ël ne va uǹ gròs da ’ǹćiarà. Jeu ves ha bel[e] fat l’ultimo pri[e]ŝ. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR).

dainciará (gad., Badia) ↦ daincialà.

dainciarà (MdR) ↦ daincialà.

dainré (gad., Badia) ↦ dinrer.

daìnt (moe.) ↦ daite.

daite Ⓔ comp. di da + ite (EWD 3, 113) 6 1763 da ite ‘intus’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. daite mar. daete Badia daite grd. dedite fas. daìte caz. daìte bra. daìte moe. daìnt fod. daite amp. de inze LD daite MdR da ite
avv.
nell’interno o nella parte interna (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dentro Ⓓ drinnen ◇ a) Co gniss de tai a ester le teror di nemici de la patria, tant da ite che de fora Cò gniss de tai a estr le terror di nemici de la patria, tant da ite che de fòra DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) L’à batù e daìte na fémena l’à domanà: Chi él? La a battù, ö daitö n fömönô la dômana: chi öl. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); c) el l’é se n jit daìte te n piz de dò n armer. el l è sin ʒ̉it daìte te n piʒ de do un armer. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.); d) vé chiló margarites y ciüfs ghei; ciara mo ci bel corú ghel daite, ci beles pices fëies delicates blances ve chilò margarites e ceuff ghei; ciaramo ci bell curù ghēl daite, ci belles picces fouies delicates blancies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

daite (gad., Badia, fod., LD) ↦ daite.

daìte (fas., caz., bra.) ↦ daite.

dajache (fod.) ↦ ajache.

dalafora (bra.) ↦ dlafora.

dalaìte (caz.) ↦ dlaite.

Dalba (bra.) ↦ Dèlba.

daldöt (gad., mar.) ↦ dldut.

daldut (bra., LD) ↦ dldut.

dalenc (caz.) ↦ dalonc.

dalench (fas., caz.) ↦ dalonch.

dalmeda (amp.) ↦ dermena.

dalonc Ⓔ comp. di da + lonc (GsellMM) 6 1763 alè da lungs ‘disto’; da lungs ‘longe, procul’; schampè da lungs pais ‘fugere in longinquas regiones’; schi da lungs ‘peregrinor’ (Bartolomei1763-1976:68, 76, 96, 97)
gad. dalunc mar. dalunc Badia dalunc grd. dalonc fas. dalonc caz. dalenc bra. dalonc fod. dalonc col. dalonz amp. dalonse LD dalonc MdR dalunc
avv.
1 esprime un rapporto spaziale, temporale o ideale definito dagli effetti di una distanza relativamente notevole (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distante, lontano Ⓓ weit weg, entfernt, fern ◇ a) canch’al fô ciamó dalunc, so pere le vëiga a gní, i salta incuntra, y l’abracia, y le baja cànch al (el) fòo ciamò da luncc, so père ‘l vàiga a gnì, i salta incùntra, e l’abbraccia, e ‘l basa FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); b) Poche dì dapò el fiol pì śoven ‘l à tolesc duto el fatossò, e s’in é śù dalonse in un paes foresto Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Ades endò viva duc i enjuriousc / Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon de podaroi / Perché i volon dalonc da noi i snariliousc. Ades indo viva dutc i insurious / Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi / Perche i volong da lonc da noi i snarigious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); d) Sura so ce scraiâ le düle, y nia dalunc urlâ n lu por resposta Soura sō ciè scraiā ‘l dūle, e nia da lunc’ urlā ‘ng lu pur resposta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia) ☟

lonc, lontan
2 da una grande distanza (gad., grd., fas., fod., MdR) Ⓘ da lontano Ⓓ von weitem ◇ a) Inte le vegnì achilò l’ài odü dalunc; i i sun corüda incuntra, mo inte un momënt l’ài perdü de vista. Inte le vegnì aquilò l’hai odü da lunĝ; j’i suǹ corrüda incuntra, mó int’ uǹ momënt l’hai perdü de vista. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); b) So père che vardèa n dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Y canch’ël fova per rué a cësa, si pere l vëija unian dalonc, l i fej picià I cang ch’el foa per ruè a ciäsa, si père ‘l veisa uniang da loncc, gli fa piccià SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) L pere che steva n di sul viere, l l à vedù a vignì dalonc, e l i’ à fat picé ‘L père che steva ‘n di sul vière, el l’ha vedù a vignì da loncc, el gli ha fat picciè DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Desturbé y ciaugné te so intern a chëstes novités, i ál dé plü sprom ala ciavalaria, por rové ciamó de nöt a so palaz, che fajô dalunc odëi dötes les finestres ilominades Desturbè e ceaugnè t’ so interno a chestes novitēs, i àle dè plou spromm alla cavalleria, pur r’vè ciamò d’noutt a so palazz, ch’fajō da lunc’ udei duttes les finestres illuminades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia)
agg. Ⓜ inv.
che dista, che è lontano (gad., grd., fod.) Ⓘ remoto, lontano, distante Ⓓ entfernt, fern ◇ a) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc Y no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’ en joe schit in un pàis da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.) ☟ da-

lonch, lontan.

dalonc (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ dalonc.

dalonch Ⓔ comp. di da + lonch 6 1866 dalenk (BrunelG, Cianbolpin1866:15)
fas. dalench caz. dalench
avv.
esprime un rapporto spaziale, temporale o ideale definito dagli effetti di una distanza relativamente notevole (fas.) Ⓘ lontano, distante Ⓓ weit weg, entfernt, fern ◇ a) Ma, i disc, che el l vae demò mìngol soul per aria e che no l stae a jir dalench. ma i diš, ke el el vae demò mingol soul per aria e ke no l stae a ʒ̉ir dalenk. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
dalonc.

dalonse (amp.) ↦ dalonc.

dalonz (col.) ↦ dalonc.

dalunc (gad., mar., Badia, MdR) ↦ dalonc. [ 257 ] dalvers (gad., mar., bra.) ↦ delvers.

dalviert (fod.) ↦ davert.

dama Ⓔ it. dama / dt. Dame 6 1878 dama (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106)
gad. dama Badia dama grd. dama fas. dama fod. dama LD dama
s.f. Ⓜ dames
titolo accordato un tempo solo alle donne di altissimo rango, poi esteso a tutte le nobildonne (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ dama Ⓓ Dame ◇ a) Val’ uma alzâ so fi en alt y i mostrâ la nobla dama Val uma alzā so fì inalt e i mostrā la nobil dama DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia); b) Canche Genofefa ê rovada sön plaza dl ciastel ciafera dan porta dötes les dames y jones nobles dla vijinanza Cangche Genofefa ē r’vada soung piazza d’l ciastell ceaff’la dang porta duttes les dames e jones nobiles d’la vijinanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

dama (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ dama.

damac (gad.) ↦ damat.

damandà (amp.) ↦ damané.

damandé (grd.) ↦ damané.

damané Ⓔ DĒMANDĀRE (EWD 3, 20) 6 1807 damandè (PlonerM, Erzählung5GRD1807:47)
gad. damané mar. damané Badia damanè grd. damandé fas. domanèr caz. domanèr bra. domanar moe. domanar fod. damané, domané col. domandà amp. damandà, domandà LD damané MdR damanè
v.tr. Ⓜ damana
1 domandare qualcosa a qualcuno per sapere, per venire informato, per avere spiegazioni e simili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chiedere, domandare Ⓓ fragen ◇ a) Po l ai damandà: - / Dì ma tu, ulà ies’a stà? Po l ai damandà: - / Dima tu, ulà iesa sta? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) E l’à chiamà un di famees, e l’à domanà, che che l’é chest. E l’a cglamá un dei famées, e l’à domaná, chèche l’è chest. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Y canch’ai continuâ da le damané, al é lové sö, y á dit ad ëi E chan ch’ai continuava d’ ‘l damané, al é lové sü, e ha dit ad ai HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Scé, và mo damana l’ostì da La Ila, cotan "santo" che iö sun. Ŝé, va mó damana l’ostì da La Villa, cotaǹ "santo" che jeu suǹ. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); e) Dandadöt damani os, / Os dui nüc o os dui Jans, / Porcí nes ëise os mai nos / Cherdé atló os dui compagns? Dang da dōtt damani oss, / Os dui Nütsch o os dui Schangs / Portgi nös öisö os mai nos / Chördö atló os dui Compagns? AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); f) e l’à ciamà un servidor e i à domandà, cie che vorea dì sta roba e l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); g) e và damprò, l clama n famei, e l domana ci che i fesc a cesa e va dampra, ‘l clama ‘n fameìs, e ‘l domana ci che i fess a cieŝa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); h) Se l’obedesc, no se domana / Perché e percó se la entenede. Se l’obbiedes, no se domana / Perché e percò se la ‘ntenede. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.)
2 esprimere il desiderio di ottenere qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ domandare, chiedere Ⓓ erbitten ◇ a) à dit a si cunfessëur, che la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungé la vita a dit a si cunfessœur, kœ la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) A Gejù vën dat n’antia buanda: / Bon tëmp l Cristian, y blëita damanda. A Gesu vän dat un anthia bevanda: / Bon tämp ‘l Cristian, j bleita damanda. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Es fians drë flinches, blotes, / Damandarales tost la dotes Es fiangs dret finkes, blòttes, / Demand’rales tost la dottes PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); d) Mo ći n dijesses pa, sc’ ël ves damanass por fomena? Mo çhi ‘ǹ diŝesses pa, ŝ’ ël ves damanass por fomena? DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); e) Che se calche poron sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el s’in và da r’outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’ in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); f) la sora grazia, ch’al ess da damané da Dio, foss de i arlungé la vita fina tant, ch’al podess paié i debic la sora grazia, ch’el es da damanè da Dio, foss de i arlungié la vita fiŋ a taŋt, ch’ël podess payè i debitŝ PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); g) la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de i’ slongé chësta vita, fin che l podëssa paié i debic la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita, fiŋ ch’el podessa paye i debitŝ PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); h) Perché no i l’à domanà a piovan / avendone troà un più bon / De chel che no é Sepon / Per chest El li à duc touc per man. Perche no i la domana a Piovan / avendone troa un piu bong / De chel che no e Sepon / Perchest El li ha dutc [touc] per man. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); i) mo apëna varí ál damané y ciafé urlaub dal re mo appena varì àle damanè e ceaffè urlaub dal rè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia)
3 domandare come prezzo o compenso (MdR) Ⓘ chiedere Ⓓ verlangen ◇ a) Arivé ch’ël ê a ćiasa con chëst corp sant, le pietel ora a chësta comunité, ora a n’atra; mo degügn n’â gran vöia de le comprè, perćì ch’ël damanava plü tost tröp. Arrivé ch’ël ê a çhiasa coǹ quest corp sant, le pietl óra a questa comunité, óra a ‘ǹ atra; mó degügn n’â graǹ veuja de le comprè, perçhi ch’ël damanava plü tost treup. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR)
damané do (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ chiedere, informarsi Ⓓ nachfragen ◇ a) nesciugn no ge saea dir vèlch de chela jent che el domanèa dò nešugn no ğe saea dir valk de kela ʒ̉ent, ke el domanea dò BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.) ◆ damané

fora (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ interrogare Ⓓ ausfragen, befragen ◇ a) L giùdize l’à scomenzà a l domanar fora, mo Tomasc no verjea l mus. L júdize l ha skomenzà a l domanár fora, mo Tomas no veržea l mus. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.); b) Ela la l domana fora de dut Ela la l domana fora de dut BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.).

damané (gad., mar., fod., LD) ↦ damané.

damanè (Badia, MdR) ↦ damané.

damat Ⓔ comp. di da + mat (EWD 4, 355) 6 1828 da mat (Plo[ 258 ] nerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. damat, damac mar. damat Badia damat grd. damat fas. damat fod. damat amp. da mate LD damat
avv.
in grande misura (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ molto, straordinariamente Ⓓ sehr, überaus ◇ a) Dagnora plü bel, y proi y studënc, / Plëgns de stüde y damac valënc, / Vëgn adalerch fornis de gherlandes / Por cianté döt le de sües cianties stupëndes. Dagnora plö bell, e proi e stodantg, / Plagns de stüdio e damatg valantg, / Vagn adarlerc fornís de gherlandes / Per tgianté düt l’dö süs tgianties stupáindes. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
fé damat (grd.) Ⓘ sbagliare Ⓓ irren ◇ a) Mi bon seniëur curat! / Tlo ëise fat damat. Mi bon seniëur kurat! / Tlo ëise fat da mat. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

damat (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ damat.

damprò Ⓔ comp. di da + en + pro (EWD 5, 390) 6 1763 dà in prò ‘apud, ab, prope’; vi da in prò ‘appropinquo’ (Bartolomei1763-1976:76, 105)
gad. daimpró mar. damprò Badia daimprò grd. damprò fod. damprò LD damprò
avv.
non lontano, accanto (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. T 1934; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ vicino Ⓓ nahe, nahe bei, nah ◇ a) e và damprò, l clama n famei, e l domana ci che i fesc a cesa e va dampra, ‘l clama ‘n fameìs, e ‘l domana ci che i fess a cieŝa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) Cara jënt! N’i jide daimpró, / ló che le tofëis, oltesse inaó! Cara jëint! N’i jide damprò, / lò ch’l’tofês, oltésse inaò! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); c) y tan plü daimpró che la schira de compagnia rovâ al ciastel, tan maiú gnô la fola dles porsones, che la saludâ cun cighi y scraiamënc de ligrëza e tang plou daimprò ch’la schīra d’compagnia r’vā al ciastell, tang maiù gnē la folla dles persones, ch’la saludā cung ceìghi e scraiamentg’ d’ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia)
damprò da (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ vicino a Ⓓ nahe bei, in der Nähe ◇ a) canch’al é gnü, y rovâ daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan chanch’ al è gnü, e rovóa dainpro da tgiasa aldíle sonang e ballang HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) e cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna e chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava dutg a una HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Le Matî é daimpró da Idî. L Matî é daimprô da Idî. DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia); d) Ara messâ ester daimpró da so paisc; zënza ne rovâ la biscia te chi lüsc Ella m’ssā est’r daimprò da so paīsc’; zenza nè r’vā la biescea te ’chi lusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

damprò (mar., grd., fod., LD) ↦ damprò.

dan (fas., bra., amp.) ↦ dann.

dan (gad.) ↦ dant.

danà (col., amp.) ↦ dané.

danar (bra.) ↦ dané.

dancerá (mar.) ↦ daincialà.

dandadöt (mar.) ↦ dandadut.

dandadut Ⓔ comp. di dant + da + dut 6 1838 Dang da dōtt (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130)
gad. dantadöt mar. dandadöt Badia dandadüt fas. dantdaldut caz. dandedut fod. davándadut, davántdedut col. davantdedut, davantdut amp. ignante duto
avv.
prima di tutto, prima di ogni altra cosa, per prima cosa (gad. V/P 1998; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ soprattutto, particolarmente, anzitutto, massimamente Ⓓ insbesondere, besonders, vor allem ◇ a) Dandadöt damani os, / Os dui nüc o os dui Jans Dang da dōtt damani oss, / Os dui Nütsch o os dui Schangs AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) s’é dantadöt injenedlada por rengrazié a Idî s’è dan dal dutt injenedlada pur ringgrazziè a Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
dantaldut.

dandadüt (Badia) ↦ dandadut.

dandedut (caz.) ↦ dandadut.

dandó (bra.) ↦ dandò.

dandò Ⓔ comp. di dant + do (cfr. Gsell 1989a:150) 6 1805 daandao (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
gad. dandô Badia dandô grd. dandò bra. dandó fod. davandavò LD dandò
avv.
al contrario, all’opposto, all’inverso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, bra. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ alla rovescia Ⓓ umgekehrt
jì dandò (fod.) Ⓘ fare alla rovescia Ⓓ sich verkehrt aufführen ◇ a) Và pur, dà l ejempio / che te dà chël tuo bon pere / i tuoi fradiei e tua mere / che ne jiras davandavò. Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere / i tuoi fradiei e tua mere / che ń siras daandao. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.).

dandò (grd., LD) ↦ dandò.

dandô (gad., Badia) ↦ dandò.

dané Ⓔ it. dannare ‹ DAMNĀRE (EWD 3, 21) 6 1828 danè (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. dané mar. dané Badia danè grd. dané fas. danèr bra. danar fod. dané col. danà amp. danà LD dané
v.tr. Ⓜ daneia
condannare alle pene dell’inferno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dannare Ⓓ verdammen
se dané (gad. A 1879, grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ dannarsi Ⓓ sich verdammen ◇ a) Vardëde che deguni / Sëura y sot Cuntruni / Ne vede a se dané / Tl infiern po a cheghé. Vardëde ke deguni / Sëura i sot Kuntruni / Ne vede a se danè / Tel infiern po a keghè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

dané (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ dané.

danè (Badia) ↦ dané.

danèr (fas.) ↦ dané.

danfora (gad., mar., Badia) ↦ dantfora.

danfora † (fod.) ↦ davántfora.

daniëura (grd.) ↦ dagnora.

danmesdì (grd., bra.) ↦ dantmesdì.

danmisdé (gad., mar., Badia, MdR) ↦ dantmesdì.

dann Ⓔ DAMNUM (EWD 3, 21) 6 1631 (se travarde da) dani pl. (Proclama1631-1991:156)
gad. dann mar. dann Badia dann grd. dann fas. dan bra. dan fod. dann amp. dan LD dann
s.m. Ⓜ dagn
ogni fatto, circostanza, azione e simile che nuoce a persone e cose (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe [ 259 ] 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ danno Ⓓ Schaden ◇ a) Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. / Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. / Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) I sasc ea ormai fate / Par chera ciasa là śo; / Un outro dan co sti pate / De no sé cuante par fó. I sasc eva ormai fatte / Par chera ciasa lá zó; / Un autro dann có sti patte / De nosiquante par fó. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); c) Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
de dann (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ dannoso, nocivo Ⓓ schädlich ◇ a) Deach’ ara ê bona de cosciënza, l’amonîra a se stravardé dala dejobediënza, dai caprizi, dala golosité, y da atri defec solic a pici mituns, y dijô, che chisc i foss ciamó plü de dann Dea ch’ella ē bona d’coscienza, l’ammonīla a sè stravardè dalla desobbedienza, dai caprizzi, dalla golositè, e da atri d’fettg’ soliti a piccei mittungs, e dijō, che chīsc’ i foss’ ciamò plou de dan DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia) ◆ fé dann (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ danneggiare, nuocere Ⓓ schaden, beschädigen ◇ a) Les ie diaulmënter ries, / Nes fej suvënz gran dann. Les ie diaulmënter ries, / Nes feſh suënz gran dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Duc se dà gën bon tëmp, ma tën amënt, che chësc te fej dann Dutg së dà gëŋ boŋ tëmp, ma tëŋ a mënt, chë ches̄ të feŝ dann PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) ara á albü na vita lungia en pesc, […], na vita simila a na bela sëra d’aisciöda morjela do n gran temporal, che ne n’á fat dann ella à aibū na vita lungia in pesc’, […], na vita simile a na bella sera d’aingsceuda morjella dō ‘ng grang temporal, che nen à fatt dan DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia); d) Ma la longia suta à fat gran dann sula campanies. ma̤ la̤ lóndya̤ súta̤ a fat gran dan su la̤ ka̤mpányęs. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.) ◆ por-

té dann (grd., fas. DILF 2013) Ⓘ nuocere, danneggiare Ⓓ beschädigen, schaden ◇ a) L prim falamënt te purterà gran dann, ma ne te ruina ‘L prim fallamënt të purterà graŋ dann, mo no të ruìna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ tie dann (amp.) Ⓘ colpa tua Ⓓ selbst Schuld ◇ a) Ve rispeto, recordae / Aé prima scomenzà / Vosc dan, no ve lamentà, / Se el vespei ve becarà! Ve rispetto recordae / Avè, prima scomenzà / Vosc, dan’ no ve lamentà, / Se el vespei ve beccàrà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.).

dann (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ dann.

danora (grd.) ↦ dantfora.

danré (mar.) ↦ dinrer.

dant Ⓔ DĒ ABANTE (EWD 3, 22) 6 1710 avant (Proclama1710-1991:167)
gad. dant, dan mar. dant Badia dant grd. dant, dan fas. dant bra. dant moe. davant fod. davánt col. davant amp. daante LD dant MdR dant, davant
prep.
1 di fronte, dinanzi (spaziale) (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ davanti Ⓓ vor ◇ a) Ël se dà, ch’ëi s’incuntra mefo bel davant a chëst’osteria, olà che el pelegrin palsava n püch Ël se dá, ch’ëi s’incuntra meffo bel davant a quest’osteria, olà che el pelegriǹ palsava ‘ǹ püc DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! oder dan se! Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! oder dàŋ së! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); d) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) y ê iló injenedlada dan alté te na proca curida cun plomac de scarlat ed ē illò ingjenedlada dang Altè tena procca curida cung plumatc’ de scarlat DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); f) chësc sëgn dla crusc me sides dagnora dan i edli, por me recordé osc amur chesc’ sengn’ d’la crusc’ mè sii dagnora dang i oudli, pur m’recordè osc’ amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia)
2 addietro, or sono (temporale) (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973, amp. A 1879) Ⓘ fa Ⓓ vor ◇ a) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); d) ciari gonot, o pënsa a Chël, che dan n tëmp á lascé la vita por te ciari gonot, o pengsa a Chel, che dang ‘ng temp à lascè la vita pur tè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
3 in presenza di, al cospetto di (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ davanti Ⓓ vor ◇ a) Pere iö á fat picé en cil, y dan te. Père iö ha fát pitgiö in tschil, e dang té. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Pere! è fat picé davánt a Dio, e davánt a vos. Pére! é fatt piggié davant a Dio, e davant a vos. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.)
avv.
1 in un momento o periodo anteriore, in precedenza, antecedentemente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prima, precedentemente Ⓓ früher, vorher, vor ◇ a) Oh no, perćì che ne jun mai dant les ündesc, o les dodesc a dormì. O nò, perçhì che ne ĝiuǹ mai dant les ündeŝ, o les dodeŝ a dormì. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:237 (MdR); b) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria, sot a l’acuila, che davant i butava nte le spazadure. E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria, sott’ all’ acquila, che davant i buttava ‘nte le spazzadure. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 nella parte anteriore (gad. Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; P/M [ 260 ] 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ davanti, avanti Ⓓ davor, vorn ◇ a) I piesc davant pê bugn ëi, mo chi de dô ne me plej I pi[e]ŝ davant pè bugn ëi, mó chi de dò ne me pläŝ DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) Veghel le ce, les mans, i pîsc / Y al cil vál a süa jënt / Ël pröm dagnora dant. Veghël el tgë, lës mans, i pis / E al Tsil vall’ a süa sant / El Prüm dagnara dant. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); c) i picoi davant e le picole darè i piccoi davant e le piccole darè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) almanco ne me comparí dant en na figöra tan spaventosa, mo plütosc en forma angelica almanco nè mè comparì dant inna figura tang spaventoſa, mo plouttosc’ in forma angelica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
dant a (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ davanti a Ⓓ vor ◇ a) Per i paures de bona erces, / Dant al’ega de bona berces. Per i paures de bona ercies, / Dant a l’ega de bona bercies. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Pere! è fat picé davánt a Dio, e davánt a vos. Pére! é fatt piggié davant a Dio, e davant a vos. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Le Vicare le fej comparì dant a se Le Vicare le feŝ comparì dant a sè DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) I á picé dant a Idî y dant a os. I ha picciè dant ai Dii e dant a os FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); e) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); f) y rovada dant ad ël pitan ára dit: Mi Signur e roada dant ad ål pitan halla dit: Mi Signur PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); g) "Mile otes la mort" respogn Genofefa en pesc y a pora nia, "plütosc co aconsintí a n fat, che me fajess vergogna dan da Idî, dan da mi cari geniturs, dan da mi sposo y i uomini düc." "Mille otes la mort" respongn’ Genofefa in pesc’ e a pora nia, "plouttosc’ che acconsentì a ‘ng fatt, che me fascess’ vergogna dang da Iddì, dang da mi cari genitori, dang da mī sposo e li uomini duttg’." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); h) An mëss incö pité da ligrëza / Dant ala bunté y divina granëza. Ang mássa incö pittè da ligrázza / Dant alla bontè e divina grannázza. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ dant via (MdR) Ⓘ prima Ⓓ vorher ◇ a) Dant ia se la dêven bona, e mascima con chëstes ëles podôven fà ći ch’an orova. Dantìa se la deveǹ bonna, e masŝima con questes ëlles podòveǹ fà çhi ch’an orova. DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR) ◆ dant y do (gad., grd.) Ⓘ davanti e dietro Ⓓ hinten und vorne ◇ a) Le Bracun da Brach da La Pli de Marou / conesciü da düc y dant y do L’Bracun da Brach da La Pli de Marô / conosciü da düć y dant y daò PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); b) ma danz che no é auter, che sta vacia. Tone la cunscidra, dant y do, aut y bas, la pelpa, y la mesura. ma dànz che non hè àuter, che stà vàtgia. Tone la cunŝidra, dànt y dò, àut y bàs, la pèlpa, y la mësura. VianUA, JanTone1864:198 (grd.); c) chël che se lalda dant y do, y a üsc edli fej comparí döt bun y dërt, chël é osc nemich chel che sè lalda dant e dò, e a ousc’ oudli fesc’ comparì dutt bung e dert, chel è osc’ nemico DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia).

dant (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., LD, MdR) ↦ dant.

dant fora (MdR) ↦ dantfora.

dantadöt (gad.) ↦ dandadut.

dantaldut 6 1821 dant al dut (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
grd. dantaldut LD dantaldut
avv.
prima di tutto, prima di ogni altra cosa, per prima cosa (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ soprattutto, particolarmente, anzitutto, massimamente Ⓓ insbesondere, besonders, vor allem ◇ a) A suné pra l clavier / Lascia jì la mans lesier! / Śën mët verda dantaldut / Y cëla che t’ la giapes A sunè pra l klavier / Lasha ʃhi la mans lesier! / Sën mët verda dant al dut / I ciëla ke t’la giapes PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); c) Dantaldut recordete d’uneré Die, y l pere y l’oma Daŋ ‘l dutt reccórdetë d’unorè Die, y ‘l père y l’oma PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
dandadut.

dantaldut (grd., LD) ↦ dantaldut.

dantangern (fas.) ↦ dantinier.

dantdaldut (fas.) ↦ dandadut.

Dante 6 1879 Dante (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. Dante Badia Dante
antrop.
(gad.) Ⓘ Dante Ⓓ Dante ◇ a) Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina / De na Mëssa novela la Comedia divina. Söcche Dante tgiantè oressi in leinga ladina / De na Mássa novella la Commedia divina. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

Dante (gad., Badia) ↦ Dante.

dantenier (LD) ↦ dantinier.

danter Ⓔ *DA + INTER (GsellMM) 6 1832 d’anter (HallerJTh, MadalenaGRD1832:156)
gad. danter mar. danter grd. danter LD danter
prep.
1 dati due limiti di luogo o di tempo, indica una posizione intermedia (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ tra Ⓓ zwischen
2 fuori dall’immagine rigida della ‘posizione intermedia’, la prep. può indicare ‘immersione’ in una globalità o pluralità di elementi (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ tra Ⓓ unter ◇ a) Chi danter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); b) Y chël à spartì danter ëi si roba. I chel ha spartì danter ei si roba. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.).

danter (gad., mar., grd., LD) ↦ danter.

dantfora Ⓔ comp. di dant + fora (EWD 3, 289) 6 1833 dant fora (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. danfora mar. danfora Badia danfora grd. danora fas. dantfora fod. davántfora, davánfora, danfora † col. davantfora LD dantfora MdR dant fora
avv.
1 in un momento o periodo anteriore, in precedenza, antecedentemente (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prima, precedentemente Ⓓ vorher ◇ a) Anzi, insciö éla, mi care, degügn de nos ne sà dant fora, a ći che la providënza l’à destiné. Anzi, insceu éla, mi care, degügn de nos ne sa dant fora, a çhi che la providënza l’ha destiné. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) Insciö trionfâ le crudel bele danfora, söla speranza, che le conte tl pröm sënn ordinëies la mort de Genofefa. Ingsceou trionfava ‘l crudele belle dang fora, soulla speranza, che ‘l conte t’ l prum senn ordineie la mort de Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
2 in senso spaziale, avanti, in direzione frontale al soggetto (gad. V/P 1998, fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ innanzi Ⓓ voraus ◇ a) I jogn s’ en và dunca dant fora e fova bele inte dlijia, canche berba N. gnê con sües dermenes infrades sö per dlijia. I ĵogn s’eǹ va dunca dant fòra e fova bel[e] inte dliŝia, quanche bärba N. gnê coǹ [ 261 ] sü[e]s därmenes infrades seu per dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) Danfora l’om col chentl, l’ater do cun n gran cian patinus. Dangfora l’om col chentl, l’at’r dō cunung grang ciang pattinŭs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

dantfora (fas., LD) ↦ dantfora.

dantier (gad., mar., Badia, grd.) ↦ dantinier.

dantinier Ⓔ comp. di da(va)nt + (ign)ier (Gsell 1992b:224) 6 1864 dàntjern (VianUA, JanAmalà1864:200)
gad. dantier mar. dantier Badia dantier grd. dantier fas. dantangern moe. davantier fod. ndavántier, davántier amp. davantiere LD dantinier, dantenier
avv.
il giorno prima di ieri, l’altro ieri, ieri l’altro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avantieri Ⓓ vorgestern ◇ a) Dijëde, ëis’ a medejines? Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves Dis̄ëde, ëis pa mëdes̄ines? Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.).

dantinier (LD) ↦ dantinier.

dantmesdì Ⓔ comp. di dant + mesdì (EWD 4, 431) 6 1833 daǹmisdé (DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248)
gad. danmisdé mar. danmisdé Badia danmisdé grd. danmesdì fas. inantmesdì caz. inant mesdì bra. danmesdì moe. inant mesodì fod. davántmesdì, davánmesdì col. davantmesdì amp. ignante mesodì LD dantmesdì MdR danmisdé
s.m. Ⓜ dantmesdis
parte del giorno compresa fra il levare del sole e il mezzogiorno (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 200, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mattinata, mattina Ⓓ Vormittag ◇ a) Dunca lascéme pö demà atira levè, ch’i à ćiamò da scrì na lëtra danmisdé. / Oh, danmisdé ne farëis pa plü tröp. Dunca lascéme peu demà attira levè, ch’j’ha çhiamò da scrì ‘na lëttra daǹmisdé. / O, daǹmisdé ne farëis pa plü treup. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); b) Os ne n’ëis sigü nia forní fora la val cun na te superbia, che döt le danmisdé sëise stada pro me Os nen ais sigù nia fornì fora la val cona te superbia, chè dutt ‘l dangmisdè seiſe stada pro mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

dantmesdì (LD) ↦ dantmesdì.

danz Ⓔ DĒ *ANTIUS (EWD 3, 24) 6 1833 A dënz, a dënz (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. danz mar. danz Badia danz grd. danz bra. danz LD danz MdR danz
avv.
1 certamente, sicuramente, indubbiamente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ già, veramente, certo, ad ogni modo Ⓓ freilich, allerdings, sehr wohl ◇ a) A danz, a danz! - Ad avëi na gran famëia ne pòla ester atramënter. Adënz, adënz! - Ad avëi ‘na graǹ famëja ne pòla estr atramëntr. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR)
2 disgraziatamente, malauguratamente (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra., LD DLS 2002) Ⓘ purtroppo Ⓓ leider ◇ a) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc / Se arà po danz - vedla mutans / Le fasc sia èrt - e les fèsc ngërt. Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg / Se arà po dans - vedla mutans / Le fas si ert - e les fes ngert. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.) gardenismo
danz che (gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ tuttavia Ⓓ allerdings ◇ a) Per marciadé sonse unì sun la fiera; ma danz che no é auter, che sta vacia. Per mertgiàdè soŋse uni sulla fiöra; ma dànz che non hè àuter, che stà vàtgia. VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

danz (gad., mar., Badia, grd., bra., LD, MdR) ↦ danz.

daó † (gad.) ↦ do1.

daorí (mar.) ↦ daurì.

daos (amp.) ↦ do.

daos doman (amp.) ↦ dodoman.

dapardut (bra.) ↦ daperdut.

daparduto (amp.) ↦ daperdut.

daperdut Ⓔ it. dappertutto 6 1845 dapèrdut (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
fas. daperdut caz. daperdut bra. dapardut fod. daperdut amp. daparduto LD daperdut
avv.
in ogni luogo, dovunque, ovunque (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dappertutto, ovunque Ⓓ überall ◇ a) Canche i é rué ja Cascian / I à scomenzà a meter man / I nesc bie cinch a scutar / E daperdut a vardar. Kanke i e ruè ža Kašáng / I ha skomenzà a meter mang / I neš bie čink a skutár / E dapèrdut a vardár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) Mo ence a Roveré / Perché daperdut i ge le struta sù / E se ge le mana jù / Segur n’é. Mo ence a Roveré / Perché daperdut i je le struta su / E se ge le mana sgiu [= ju] / Segur ne. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); c) Emben l Vent scomenza a sofièr e bugolèr e da una cambra a l’autra, e daperdut olache l’era passà no restèa più mìngol de polver. ’Nben l Vent scomenʒa a sofier e bugoler e da una kambra a l autra, e da per dut olà ke l era pasà, no restea piu mingol de polver. BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); d) Ió no sei, ma daparduto / Par saé, beśen studià, / Chiste inveze, i sà duto / Co i rua a scentà là! Io no sei, ma daperduto / Par saè, besèn studià, / Chiste inveze, i sa duto / Coi rua a scentà là! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.)
perdut.

daperdut (fas., caz., fod., LD) ↦ daperdut.

dapó (col.) ↦ dapò.

dapò Ⓔ DĒ POST (EWD 3, 82) 6 1828 da pò (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
grd. depò, dapò † fas. dapò caz. dapò bra. dapò moe. dapò fod. depò col. dapó amp. dapò, apò LD dapò
avv.
1 in seguito, in un tempo o un momento successivo (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dopo, poi Ⓓ dann, darauf ◇ a) Poche dì dapò el fiol pì śoen ‘l à tolesc duto el fatossò, e s’in é śù dalonse in un paes foresto Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) "Lustriscem m’é pissà, che ampò i me picia; dapò tant che die po valch o no." "Lustríšem m’he pisà, ke mpò i me piča; dapo tant ke die po valk o no. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.); c) e dapò cogne ence vardèr che l’ègua no me leve i agnìe e dapò kogne enče vardèr, ke l’ègua no me leve i agnie BrunelG, Cianbol[ 262 ] pin1866:5 (caz.); d) Sarà stat le set vace n frego grasse de l’Austria, ma delongo dapó l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) A pensà de scrie algo, / Apò de fei anche stanpà, / ‘L é stà un pensier da temerario, / Seben che ‘l é ra verità. A pensá de scrive algo, / Appó de fei anche stampá, / L’é stá un pensié da temerario, / Sebben che l’é ra veritá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
2 dunque, ebbene (fas.) Ⓘ allora Ⓓ also ◇ a) Son sentà su n ciuch, / Dapò me cogne contentar de aer / Per scrivania na crigna de armer Song sentà su n čuk, / Dapò me kogne kontentar de aèr / Per skrivania na krigna de armèr BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) No, no se redion / Mo demò no Piovan / Mai deventarà, e no a Sèn Jan / E dapò per sta outa ge pardonon. No, no se redion / Mo demo no Piovan / Mai deventera e no a Sen San / E dapo per stouta gie pardonon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); c) "Oh, per chel no é po nia paura, anzi la volesse po veder bolintiera, che se la é tant bela che vo, dapò me n vae bolintiera e content." "Oh! per kel no e pò nia paura, anʒi la volese po vedér bolentiera, ke se la é tan bela ke vo, dapò me n vae bolentiera e kontent". BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.)
prep.
indica posteriorità rispetto a qualcuno o qualcosa (amp.) Ⓘ dopo Ⓓ nach ◇ a) Dapò vespin na sera de na festa / stufo de lieśe nossicé librato / no me soutelo el pensier inze ra testa / de śì a donià? apena dito, fato Dapò vespin na sera de na festa / stufo de liese nošicé librato / no me sòutelo el pensier inže ra testa / de zi a donià? apena dito, fato DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
dapò che (grd., fas., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ dopo che Ⓓ nachdem ◇ a) Ie ne fove drë tan burta, / n puech goba, stramba, curta: / ma depò che n’é giapà, / l desdën m’à ruinà. Je ne fóve drè tan burta, / un puec goba, stramba curta: / ma da pò che n’è giapà, / el Desdeng m’ha ruinà PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); b) Dapò che ic seghitèa a domanèrlo, el se à drezà sù, e l’à dit a ic: chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela. Dapó che idg seguitàa a domanérlo, el se á drezá su, e l’a dit a idg: chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.) ◆ dapò do (fas. DILF 2013) Ⓘ dopo, poi, successivamente Ⓓ danach, darauf, dann ◇ a) e dapodò grignan e pien de marevea l’à dit, él chisc i lenzei de lesciva, e? e dapó dó grignan e pien de marevea la dit, èl chists i lenzei de lessiva he? IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

dapò (fas., caz., bra., moe., LD) ↦ dapò.

dapò † (grd.) ↦ depò.

dapò, apò (amp.) ↦ dapò.

dapò mesodì (moe.) ↦ domesdì.

dapomesodì (amp.) ↦ domesdì.

dar (bra., moe.) ↦ dé.

daré Ⓔ ven. daré ‹ DE RETRO 6 1870 darè (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
col. darè
prep.
indica posteriorità rispetto a qualcuno o qualcosa (col. Pz 1989) Ⓘ dopo Ⓓ nach ◇ a) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la siala l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ do1
avv.
nella, dalla parte posteriore (col. Pz 1989) Ⓘ dietro Ⓓ hinten ◇ a) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola, i picoi davant e le picole darè Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola, i piccoi davant e le piccole darè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ viadedò.

darè (col.) ↦ daré.

dàrmola (bra.) ↦ dermena.

dàrmora (moe.) ↦ dermena.

darśonśe (amp.) ↦ arjonje.

dartánt (fod.) ↦ dërtánt.

darzé (fod.) ↦ derzé.

daspò (fod.) ↦ despò.

dassei Ⓔ deriv. di DEBĒRE (EWD 3, 133) 6 1828 dais (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
grd. dassëi
verbo modale Ⓜ dessa
esser bene che, essere necessario che (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ dovere Ⓓ sollen ◇ a) Mi bon seniëur curat! / Tlo ëise fat damat. / Ie muesse drë ve l dì / Vo dassais mé ve l tenì. Mi bon seniëur kurat! / Tlo ëise fat da mat. / Ie mues drë vel di / Vo dais me vel tenì. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Dassëis mpo mandé a medejines; che sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita Dassàis inpò màndè a mëdes̄ines; che ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.).

dassëi (grd.) ↦ dassei.

dassen Ⓔ comp. di da + senn (EWD 6, 199) 6 1821 da sënn (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55)
gad. dassënn mar. dassënn Badia dassënn grd. dassënn fas. dassen caz. dassen bra. dassen fod. dassënn col. dassen amp. dassen LD dassen
avv.
1 davvero, proprio, per sottolineare un’affermazione o in funzione asseverativa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ veramente, proprio, davvero Ⓓ wirklich, ernstlich ◇ a) L viver de n musciat l’é ben rie, / Perché un se n dura da ciaf a pie; / E dassen per dir a ogneun la verità / Chele vite, che gio nesciugn se l’à durà. L viver de n mušat l è beng rie, / Perkè un sen dura da čaf a pie; / E da seng per dir a ognùn la virità / Kelle vite, ke jo nesùng se l ha durà. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) Aló ogneun se à fermà / Ogneun dassen l’à scutà Alò ognùn se ha fermà / Ognùn da seng l ha skutà BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); c) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); d) l disc: "Oh mia bona Dona Chenina, gé fosse ben chiò se te me volesses dèr na fortaa dassen!" el diš: "Oh mia bona Dona Kenina, ğe fose ben kiò se te me voleses der na fortaa da sen!" BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.)
2 in grande misura, assai (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ fortemente, forte, molto Ⓓ stark, heftig ◇ a) Fete da catif dassënn! / Canche seniëur Cristl vën. Fete da katif da sënn! / Kanke Seniëur Kristl vën. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) No s’el pó vede senza i voré ben / Propio dassen… No s’ el po véde senza i voré ben / Propio da sen… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Cunscidran sta [ 263 ] pitura se la rijova ëi drë dassënn Cunsidràŋ sta pittura sëla ris̄ova ëi drè dasënn VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); d) Sigfrid s’un ê apëna che Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun Sigfrid sen ē appena che Golo scomenceā a fa dassenn da patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia) ☟ sterch
fé dassen (fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ fare sul serio Ⓓ Ernst machen ◇ a) Su, via da brae, / Fajé dassen / In pes alzave / Col goto pien. Su, via da brave, / Fagè da sen / In pès alzave / Colgòto pien. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.).

dassen (fas., caz., bra., col., amp., LD) ↦ dassen.

dassënn (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ dassen.

dassie (fas., bra.) ↦ dassies.

dassies Ⓔ comp. di da + sies (EWD 6, 253) 6 1856 da sie (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
gad. dassis Badia dassis grd. dassies fas. dassie bra. dassie
s.m. Ⓜ dassies
moneta coniata nel tirolo verso il 1270, e poi diffusa negli stati meridionali della germania, in austria ed in svizzera, emessa in germania fino al 1871, in austria fino al 1892 (gad. P/P 1966, fas.) Ⓘ kreuzer Ⓓ Sechskreuzerstück, Kreuzer ◇ a) Mo a veder la bocia e i pie / Metesse pegn n bel dassie; / L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost Mo a vedér la boča ed i pie / Metese peng n bel da sie; / L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

dassies (grd.) ↦ dassies.

dassis (gad., Badia) ↦ dassies.

datrac (gad.) ↦ datrai.

datrai Ⓔ comp. di da + trai/trac ‹ TRACTI (Gsell 1992b:224) 6 1833 datrai (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
gad. datrai, datrac mar. datrai, datrac Badia datrai grd. datrai fod. datrac LD datrai MdR datrai
avv.
qualche volta (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ talvolta, a volte Ⓓ manchmal ◇ a) Le medemo jê datrai na ota da pelegrin a Roma Le medemmo gê datrai ‘na ôta da pelegriǹ a Roma DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Vadiei n ala abù un al iede, y datrai na vadela Vadöi n’hàla abu uŋ al jèdë, y datrài na vadölla VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria di lëgns les ores cialdes dl misdé, n’i gnôl tles orëdles nia ater, co le creciamënt di corfs S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria di lengn’s les ores cialdes d’l miſdè, n’i gnēle tles oredles nia at’r, ch’ ‘l crěcceament di corf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); d) Datrac i gnôl na gran vëia de ciafé na picia dlijia Da trattg’ i gnēle na’ grang vouia d’ceaffè na piccea dlisia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

datrai (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ datrai.

daudé Ⓔ DUBITĀRE (Gsell 1992b:227) 6 1833 jeu me dóde (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. dodé mar. dodé Badia dodè grd. daudé LD daudé MdR dodè
v.rifl. Ⓜ se dauda
se daudé 1 provare vergogna (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vergognarsi Ⓓ sich schämen ◇ a) A. Eh, sce iö me dode! / D. Dodè te dodeste, co pa che te te dodes? / A. Porćì che iö sun desnü. A. Eh, ŝ’ jeu me dóde! / D. Dodè te dodeste, cò pa che te te dodes? / A. Porçhi ch’jeu suǹ desnü. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) intan cunta sö Golo, porsura l’inozënta y nobla sposa, les baujies plü infames, che finamai i domestizi se dodâ intang cunta sou Golo, pur sura l innozenta e nobil sposa, les baujiis plou infames, che finmai i domestizi se dodā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); c) Möt, ci dijeste dl Giubileo? / Che ne te dodes tö - eo! Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? / Che n’te dodes tö - èo! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); d) Y canche te saras spo n de rich y potënt, ne te dodé pa de mëte chësta picera recordanza de tüa uma söl plü bel post de tüa maestosa abitaziun E cang ch’e t’ saras spo ‘ng dè ricc e potente, nè te dodè pa d’mette chesta piccera r’cordanza d’tua uma soul plou bell post d’tua maestosa abitaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia) ☟ se vergogné

2 avere soggezione, timore, non osare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avere soggezione Ⓓ scheu sein ◇ a) en tant, che chichessî che n â öna ch’i borjâ sö le cör, s’ la parâ ia cun la sbroché zënza möia o se dodé in tant, chẹ chẹcchesia ch’n’ava üna ch’i bo̮ržava sol cör, s’ la parava ìa con la sbro̮cché zånza mo̮ja o sẹ do̮dè PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

daudé (grd., LD) ↦ daudé.

daujin (grd.) ↦ davejin.

daurí (gad., Badia) ↦ daurì.

daurì Ⓔ (DĒ)APERĪRE (Gsell 1992b:225) 6 1763 dora ‘aperio’; se dauren ‘dehisco’ (Bartolomei1763-1976:78, 98)
gad. daurí mar. daorí Badia daurí grd. giaurì fas. orir caz. orir bra. urir moe. orir † fod. giaurì, giourì LD daurì MdR daurì
v.tr. Ⓜ deura, daurion, daurì
spostare un elemento mobile che impedisce di accedere a un luogo o di vedere all’interno di qualcosa; dischiudere, disserrare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aprire Ⓓ öffnen ◇ a) Po va pu y gëura l viere / Y chërda prëst po bera Piere Po va pu i gëura l viere / I kërda prëst po bera Piere PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Se Piere de Valiere / Gioura (siera) te gliejia l viere / Chël orghen ci n rumour! Se Pìere de Valiere / Gieura (Siarra) te glieṡia el viere / Cal orghen çh’ en remou! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); c) l Vent à scomenzà a bugolèr e les é vegnudes sobit fora a ge orir l’usc. l Vent à scomenʒà a bugoler e les vegnudes sobit fora a ğe orir l uš. BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); d) Buniscim pere, Os che podëis daurí les portes de chësta fossa, ede compasciun de me. Bonissimo pere, Os che pudeis daurì les portes de chesta fossa, ede compassiung de mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); e) Ël intan deura atira l’üsc, y chërda Guelfo, ch’é tla ciamena dlungia ad aspeté y tremorâ te so intern El intang deura attìra l’usc’, e cherda Guelfo, ch’è t’ la ciamena dlungia ad aspettè e tromorā te so interno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia)
daurì su (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aprire Ⓓ aufschließen, öffnen ◇ a) Va y gëura su la bëursa, / Compra cie che ie bel y bon, / Porta su y nëus maion. Va i gëura su la bëursa, / Kompra cie ke ie bel i bon, / Porta su i nëus majon. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Giauride su la musa / Y duc ciantëde do. Giauride su la musa / I duc ciantëde do. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Ciarede [ 264 ] pö ma por tera, cotan de beles erbes á davert sö i edli de corú Ciarede pouma pur terra, cutan d’belles erbes à davert sou i oudl’i d’curù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); d) y por sodesfá ai dejiders dla jënt, án davert sö la letaia e pur soddesfà ai desideri d’la jent, àng davērt sou la lettaia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia) ◆

ne daurì bocia (MdR) Ⓘ non aprire bocca Ⓓ nicht den Mund aufmachen ◇ a) Ël ne dëura mai la boćia, ch’a spëises d’atri Ël ne dëúra mai la boçhia, ch’a spëises d’atri. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR).

daurì (LD, MdR) ↦ daurì.

daussei Ⓔ AUSĀRE (EWD 1, 82) x dassei (D- + infinito) (GselMM) 6 1833 alse 3 cong. pres. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. alsé mar. alsé Badia alsè grd. daussëi amp. ousà LD daussei MdR alsè
verbo modale Ⓜ daussa, dausson, daussù
avere il diritto, la facoltà o il motivo di, essere autorizzato a fare qualcosa (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ potere Ⓓ dürfen ◇ a) Mineste che Domenedie n’alse menè degun desplajëi a de te’ jënt, despò ch’ël i à na ota provedü de tütes les comoditês e delizies de chësta vita? Mineste che Domenedie n’alse mené deguǹ deŝplasëi a de tä ĝënt, despò ch’ël i ha ‘na óta provedü de tüttes les comodités e delizies de questa vita? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Mo desëin, despò ch’ël é vegnü sö chisc pićià mortai, pêl insciö ch’an n’alse plü fà nia. Mó desëiǹ, despò ch’ël é vegnü seu quiŝ piçhià mortai, pèl insceu ch’aǹ n’alse plü fà nia. DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR).

daussei (LD) ↦ daussei.

daussëi (grd.) ↦ daussei.

davagn Ⓔ deriv. di davagné (EWD 3, 29) 6 1852 vadagn (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4)
gad. davagn mar. davagn Badia davagn, vadagn grd. davani, vadani fas. vadagn fod. davagn, vadagn amp. guadain, guadagn LD davagn
s.m. Ⓜ davagns
l’utile che viene dall’esercizio di un mestiere, di una professione, di un’industria, da un qualsiasi impiego di capitale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ guadagno, profitto Ⓓ Verdienst, Gewinn ◇ a) Sc’ Idî i dá ciamó tröc agn / á i ampezans n gran davagn, / Porcí n te prou, n te famëi / Ne n’él ignó, insciö diji ëi. S’ Iddì i dà giamo trots agn / Ha i Ampëzzain ën gran vadagn, / Purgì ën të Pro, ën të Famäi / Në n’ëllë iniò, insö disi ai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); b) Rie y drët ert sarà tl prim l scumenciamënt de uni lëur, / Ma te puech tëmp te purteral gran vadani y bel unëur. Rië y drèt èrt sarà tel prim ‘l scumenĉamënt d’ugni lour, / Ma te puech tëmp të purterà’l graŋ vadagn y böll unour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Ades ci àres betù su / Arloe e mantelines / I guadagnes de sta nines / I é dute intor el… Ades ci hares betù su / Arlòe e mantelines / I guadagnes de sta nines / Iè dute in tor el… Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); d) porater n om zënza religiun y cosciënza, en manira, che so proprio davagn i varô plü che döt le rest pur at’r ‘ng om zenza religiung e coscienza, in maniera, che so proprio vadagn’ i varō ploucche dutt ‘l rest DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

davagn (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ davagn.

davagné Ⓔ nordit. vadagnar ‹  germ. *waidanjan (EWD 3, 28) 6 1813 vadaniova 3 imperf. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. davagné mar. davagné Badia davagné, vadagné grd. davanië, vadanië fas. vadagnèr caz. vadagnèr bra. vadagnar moe. vadagnar fod. davagné, vadagné amp. vadagnà, guadagnà LD davagné MdR vadagné
v.tr. Ⓜ davagna
1 trarre da un lavoro o da un’attività un compenso o un profitto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ guadagnare Ⓓ verdienen ◇ a) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Na ota, che chësta fomena s’â vadagné ćize pü’ de grosc con jì a sejorè ’Na óta, che questa fomena s’â vadagné çhize pü’ de groŝ coǹ ĝì a seŝorè DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); c) Donca se fasc descheche El vel, / Che i fenc laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e no i ne magne / Sun pive o auter, nience pel. Donca se fas deschè che El vel, / Che i fentg laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e noi ne magne / Sun pive o auter, nentge pel. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); d) Canche te es na pera stenta che no te ès più polenta / te es pa soula vadagnèr e saon pa che volon magnèr. Canche tiez na pera stenta che no ti az più polenta / tiez po zoula vadagnè e zaon po che volon magnè. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.)
2 essere degno di avere, ottenere, ricevere e simile, in senso positivo o negativo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ meritare Ⓓ verdienen ◇ a) Y ciamó nia contënt, mëtel man, soflé sö dala superbia, a maltraté i vedli soldas y servi fedei dl grof, a i scurté le paiamënt bëgn davagné ai oras E ciamò nia cuntent, mett’ l mang, sofflè sou dalla superbia, a maltràttè i vedli soldàs e servi fedeli d’l grof, a i scurtè ‘l paiament bengn’ vadagnè ai orās DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
3 superare, battere l’avversario in uno scontro armato, una contesa verbale o una competizione pacifica (gad., grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD, MdR) Ⓘ vincere Ⓓ gewinnen, siegen ◇ a) E i atri? / Chi joiâ a triunf, chi à bevü vin; na pert ega de vita, i atri sonè, ćiantè e balè. / Chi à pa vadagné (guadagné) ? E i atri? / Chi ĵoÿâ a triumf, chi ha bevü viǹ; ‘na pärt ägua de vita, i atri sonnè, çhiantè e ballè. / Chi ha pa vadagné (guadagné) ? DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); b) N moler á tut sö n de a deponje dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi, önn che l’â pordüda, y l’ater, co la davagnâ. ’ŋ moler a tut sèu ’ŋ dé a deponĝer dui omi, chi che â ‘na litiga tra d’ei, ’ŋ che l’â perdùda, y l’ater, che la vadagnava. PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); c) Un pitor ‘l aea un dì tolesc su da piturà doi litigantes, un ch’aea pardù, ‘l outro, ch’aea vadagnà ra lite. Un pittor ‘l aveva un di toleŝ sú da pitturá doi litigantes, un ch’avea përdú, l’autro, ch’avea vadagná ra lite. PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.)
4 riuscire a conquistare; accattivarsi (gad., fod.) Ⓘ guadagnare, conquistare Ⓓ gewinnen, erobern ◇ a) al tomp dal pröm Re de Cipro, che la Tera Santa é stada davagnada da Gotfred da Boglion, él sozedü che na nobla signura dala Gascogna é jüda a dlijia al Sant Sepolcher al tomp dal pröm Rè de Cipro, che la Terra Santa è stada vadagnàda da Gotfrèd da Boglion, erre sozzedù che na nobil [ 265 ] signora dalla Gascogna è žöda a dlišia alle Sǫnt Sẹpǫlcr PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); b) despó che i Lüsc Sanc é stá davagná da Gotfried de Bogliun, él sozedü che na nobla signura dla Gascogna é jüda a dlijia ala Santa Fossa dẹspò chi i Lüss Santģ è statģ vadagnà da Gotfried dẹ Bo̲gliun, ẹrrẹ so̮zzẹdü chẹ na no̲bil signura d’la Gasco̲gna è žüda a dližia ara Santa Fo̲ssa PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); c) despò che la Tera Santa é stada vadagnada da Gotifré de Buglion él suzedù, che na nobil signoura de Guascogna é juda a gliejia al Santo Sepolcro dẹspò che la Tẹrra Santa è stata vadagnẹda da Go̮ttifrè de Buglio̮n ẹllẹ succedù, che na no̲bil signo̮ura de Guascogna è žuda a gliẹžia al Santo Sepo̮lcro PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

davagné (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ davagné.

davándadut (fod.) ↦ dandadut.

davandavò (fod.) ↦ dandò.

davánfora (fod.) ↦ davántfora.

davani (grd.) ↦ davagn.

davanië (grd.) ↦ davagné.

davánmesdì (fod.) ↦ davántmesdì.

davant (moe., col., MdR) ↦ dant.

davánt (fod.) ↦ dant.

davantdedut (col.) ↦ dandadut.

davántdedut (fod.) ↦ davándadut.

davantdut (col.) ↦ davantdedut.

davantfora (col.) ↦ dantfora.

davántfora (fod.) ↦ dantfora.

davantier (moe.) ↦ dantinier.

davántier (fod.) ↦ ndavántier.

davantiere (amp.) ↦ dantinier.

davantmesdì (col.) ↦ dantmesdì.

davántmesdì (fod.) ↦ dantmesdì.

davart (col.) ↦ davert.

Davedin 6 1843 Davediŋ (PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428)
fod. Davedin
topon.
frazione del comune di livinallongo (fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Davedino Ⓓ Davedino ◇ a) Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.).

Davedin (fod.) ↦ Davedin.

daveia (fod.) ↦ davia.

daveia che (fod.) ↦ davia che.

davejin Ⓔ comp. di da + vejin 6 1832 d’ausching (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143)
gad. davijin Badia davijin grd. daujin fas. davejin caz. davejin, da vejin bra. da vejin moe. da vejin fod. davejin col. da visin amp. daejin LD davejin
avv.
non lontano, a poca distanza (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vicino Ⓓ nahe ◇ a) Coscì tropa jent / Tant chi da vejin / Che chi dalonc n migolin / Restassa zenza Sacrament. Cosi tropa sent / Tant chi da vesin / Che chi da lontc un migolin / Restassa zenza Sacrament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); b) N cumandadëur l vëija, va daujin y dij: Sce ulëis tlo fumé tabach, messëis tò la pipa ora de bocia! Uŋ cumandadour ‘l vëisa, và da us̄iŋ y diŝ: Ŝe ulëis tlò fumè tabàch, muessëis tò la pipa òra de botgia! VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); c) "Che berdon él po chiò, no me tire po massa da vejin, che magari me ciape sù poies." "Ke berdon el po kiò, no me tire po masa da veʒ̉in, ke magari me čape su pojes". BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); d) al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abonora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia); e) y al rové plü davijin aldîl da iló alerch na musiga strepitosa e al r’vè plou da vijing aldìle da illò arlerc na musiga streppitosa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia)
prep.
vicino a, accanto a (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, amp. C 1986) Ⓘ presso Ⓓ neben, bei ◇ a) canche ël ie unì, y rua daujin da cësa, audivel sunan y balan canche el joe uní, y rúa d’ausching da tschiesa, audivel sunang y ballang HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) Franz s’à drë temù, l ie mucià y s’à scundù te n lën da rëur uet daujin pra streda frants s’ a dra̤ tęmú, l íe mutšá i s’ a škundú tę ŋ la̤ŋ da̤ róur úet da̤ užíŋ pra̤ štrę́da̤ RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
vegnì davejin (grd. DLS 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ avvicinarsi Ⓓ sich nähern ◇ a) l vegn più da vejin, l chiama n famei, e l lo domana, che diaol fèjei a cèsa el vegn plu da vesing, el clama ung famèi, e ‘l lo domàna, che diàol fesi a cièsa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); b) L sciusciur l’é vegnù più da vejin, / M’é pissà, chisc vel demò vin, / Mo no, l’era cinch persone / Con le sie bale e balone. L šušùr l e vegnù plu da vežìn, / M’he pisà, kis vël demò ving, / Mo no, l era čink persone / Kon le sie balle e balone. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.).

davejin (fas., caz., fod., LD) ↦ davejin.

davert Ⓔ DĒ-APERTUS (Gsell 1992b:4) 6 1763 d’avert ‘apertus’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. davert mar. davert Badia davert grd. daviert fas. davert, avert fod. dalviert col. davart amp. daerto LD davert MdR davert
agg. Ⓜ daverc, daverta, davertes
1 dischiuso, non chiuso (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR DLS 2002) Ⓘ aperto Ⓓ offen ◇ a) Le paraîsc stà in vigne lüch davert, e le Signur Idie é delunch pront a nes azetè Le paraÿŝ sta iǹ vigne lüc davèrt, e le Signur Iddie é delung pront a nes accettè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Duc chi che l’era ló te stua i é resté co la bocia daverta Duč ki ke l era lo te stua i e reste ko la boča daverta BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.)
2 in fonetica, di suono vocalico nella cui pronuncia la distanza fra la superficie della lingua e il palato è maggiore (gad.) Ⓘ aperto Ⓓ offen ◇ a) e é stlüt en lere - facile, davert en lēre - ladro p. e. e è stlutt in lĕre - facile, davert in lēre - ladro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

davert (gad., mar., Badia, fas., caz., LD, MdR) ↦ da-

vert.

davia Ⓔ comp. di da + via (Gsell 1989a:150) 6 1833 da via de quël (DeRüM, Nu1833-1995:278)
gad. dea † grd. davia † fod. davia, daveia MdR da via
congiunz.
congiunzione causale (gad., fod. A 1879) Ⓘ perché, dato che Ⓓ weil, da
davia de chel (MdR) Ⓘ perciò Ⓓ deshalb, deswegen, darum ◇ a) Porćì a chësta fosa ne feji ater che promovè la fortüna de sü mütuns, da via de chël che de te’ jogn ariva col tëmp a ciafè de bones intrades. Porçhi a quësta fòsa ne feŝi atr che promovè la fortüna de sü müttuǹs, da via de quël che de tä ĵo[g]n arriva col tëmp a ćiaffè de bonnes intrades. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 [ 266 ] (MdR); ba) N vedl da chi agn â n nu ch’ël amâ tröp massa, e da via de chël le lasciâl fà ći ch’ël orova. ‘Ǹ vedl da chi agn â ‘ǹ nù ch’ël amâ treup massa, e da via de quël le lasciâl fà çhi ch’ël orova. DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR) ◆ davia de chest (grd.) Ⓘ perciò Ⓓ deshalb, deswegen, darum ◇ a) L à pluët aricëul, y l bon uem se à blandà tres ite. Davia de chësc fovel melcuntënt y se à sterch lamentà I a pluá̤t a̤ritšóul, i l boŋ úem s’ a bla̤ndá tręz ítę. da̤ vía̤ dę ka̤s fǫ́vę-l męlkuntá̤nt i s’ a štęrk la̤męntá RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

davia (fod.) ↦ davia.

davia † (grd.) ↦ davia.

davia che (grd., fod.) ↦ daviache.

daviache Ⓔ comp. di da + via + che (Gsell 1989a:150) 6 1813 davia che (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. deache mar. deache Badia deache grd. davia che fod. davia che, daveia che MdR da via che
congiunz.
congiunzione causale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879, MdR) Ⓘ perché, dato che Ⓓ weil, da ◇ a) Ie me n posse mel de vere cuer de duc mi picëi, davia che ie v’é ufendù vo je men possè mel de vöre cuer de dutg mi piciey, davia che je ve uffendu vò RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Tra chisc fòvel inće berba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a jì, e messava gonot palsè. Tra quiŝ fovel inçhié bärba N. che, da via ch’ël ê plü tost vedl, stentava a ĝì, e messava gonót palsè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); c) Cazöla, probabl deache al fô muradú Cazzoula, probabile dea, chal fó moradù DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); d) Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); e) Deache le möt se ponô adora y dormî tres döta nöt, restâ ëra solitara tla caverna a scür. Dea ch’ ‘l mūtt s’ ponō adora e dormī tres dutta noutt, restā ella solitaria t’ la caverna a scūr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia) ☟ co.

Davide 6 1879 Davide (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. Davide mar. Davide Badia Davide
antrop.
(gad. V/P 1998) Ⓘ Davide Ⓓ David ◇ a) L’erpa oressi incö de Davide, / Y sciöche ël de bi salms cianté L’arpa oréssi incö de Davide, / E söcche al de bi salmi tgiantè PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

Davide (gad., mar., Badia) ↦ Davide.

daviert (grd.) ↦ davert.

davijin (gad., Badia) ↦ davejin.

davint Ⓔ comp. di da + vint (EWD 7, 332) 6 1833 da viǹt (DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248)
gad. davint mar. davint † Badia davint grd. davint MdR da vint
s.m. Ⓜ davinc
moneta dal valore di 20 centesimi (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933, MdR) Ⓘ ventino Ⓓ Zwanzigkreuzerstück, Zwanziger ◇ a) Iö à vadagné sies davint e ćize grosc. Jeu ha vadagné sies da viǹt e çhize groŝ. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR) ☟

sbanzega.

davint (gad., Badia, grd.) ↦ davint.

davint † (mar.) ↦ davint.

davò (fod.) ↦ do.

davodomán (fod.) ↦ dodoman.

davomesdì (fod.) ↦ domesdì.

davovia (fod.) ↦ dovia.

daz Ⓔ it. dazio ‹ DATIŌ (EWD 3, 29) 6 1763 daz ‘vectigal’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. daz mar. daz Badia daz grd. daz fas. daz moe. daze fod. daz col. dazio amp. dazio LD daz
s.m. Ⓜ dac
imposta indiretta che colpisce le merci circolanti da uno stato all’altro o da un comune all’altro (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dazio Ⓓ Zoll ◇ a) E senza dazio no se passa, provéla, che starè fresch. E senza dazio non se passa, provela, che starè fresco. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
paié daz (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fod., amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ pagare dazio, sdoganare Ⓓ verzollen ◇ a) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

daz (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ daz.

daze (moe.) ↦ daz.

dazio (col., amp.) ↦ daz.

de Ⓔ DĒ (EWD 3, 30) 6 1631 de (Proclama1631-1991:156)
gad. de mar. de Badia de grd. de fas. de caz. de bra. de moe. de fod. de col. de amp. de LD de MdR de
prep.
1 introduce un complemento di specificazione (gad. B 1763; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) ma chëst te dighe purampò: / fi de pere t’es ence ti ma chas te dige pur ampo. / fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); c) Al s’un é jü y se mët pro un dla cité E s’ en è schü, e s’ mat pro un d’latschité HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) N dé ch’ël fô inte l’ospedal di pelegrins, vëgnel n Cardinal ‘Ǹ dé ch’ël fô inte l’ospedäl di pelegriǹs, vëgnl ‘ǹ Cardinal DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); f) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghe n vanza quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Ater co le ciaval dl Fujina / che ciarâ sura le mür de cortina! Ater ch’l’ćiaval dl Fojina / che ćiarava sura l’mür de cortina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); h) La dimostra religion soda e timor de Dio. La dimostra religion ʃoda e timor de Dio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) La signura […], s’á ponsé de orëi mincioné la meseria dal Re La signora […], s’ ha pǫnsè de ǫręi minćonè la meseria dal Rè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.)
2 introduce un complemento partitivo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; DLS 2002, amp. Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) fáme sciöch’ un de tü sorvidus fáme shö, ch’un de tü servidus HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) feme sciche un de ti aureies féme inschiché ung de ti auréjes HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) N om l’aea doi fies. E l più jon de chisc à dit a so père Un om avéa doi fí. E il pglu shon de [ 267 ] chish a dit a so pére HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) sce ne dübiti nia ch’ël n’abe üna de les plü beles libreries ŝe ne dübiti nia ch’ël n’abbe üna de les plü belles libreries DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); f) Una ota ‘l ea un on, e chesto ‘l aea doi fioi. El pì śoen de lore disc a so pare Una vota l’eva un on, e chesto l’avea doi fioi el pi zoven de lore dis a so pare ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia / D’ega de vita y de bun vin Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); h) Ce gran Dio bel! De meo no pó mia esse. Ciè gran Dio bel! De meo no po mia esse. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
3 introduce un complemento di origine o provenienza (gad. V/P 1998, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ aus ◇ a) Chi dotrei leuzic i é ju de Aghé. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Dël và, e se mët pro n patron de chël paisc. El va, e se matt pro ‘ng patrong de cal paiss. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Provunde mo na ota chëst vin de Spagna. Provunde mo ‘na óta quest viǹ de Spagna. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); e) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); f) Mefodër le Giubileo / m’á amainé sciöche Saul Ebreo, / spo de n stletorin / fat n capuzin. Mefodër el Giubilèo / m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo, / spo d’un stletorin / fat un capuzin. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); g) Chi de Sëlva y Pescü - / Jide a i dé n brau petalcü Chi de Salva e Pescù - / Ĝide ai dè un brao pè tl cu! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); h) Ch’i no ra zede / Chi d’Anpezo a negun canch’i se bete Ch’i no ra cede / Chi d’Ampezzo a negun canch’i se bette DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); i) Basta osservà i picoi scolari, per cugnesse la jent de n luoch. Basta osservà i piccoi scolari, per cognesse la jent de un luoc. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) na fémena zevila de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
4 introduce un complemento di mezzo o strumento (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ con Ⓓ mit ◇ a) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Al orô implí so vënter de rou, che mangiâ i porcí, y degügn n’i un dê. E oróa impli so vanter de ró, che mangiáa i portschi, e degügn ‘n in dèa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon del podaroi Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); e) Viva Vittorio, credendo, che l vegnissa delongo co le mule […] ciariade de genue a paié duta la cracheja. Viva Vittorio, credendo, ch’el vegnissa de longo colle mule […] ciariade de genue a pajè dutta le cráchesa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) canch’ara i portâ guant lauré de süa propria man cang, ch’ella i portā guant laurè de sua propria mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
5 introduce un complemento di materia (gad. V/P 1998, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ aus ◇ a) chele bale de calcedon chelle balle de Calcedon GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Portéme mies ćialzes de sëda. Porteme mies çhialzes de sëda. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); c) che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); e) No reves, respuend la muta, ma sumënza de reves. No rèves, respuend la mutta, ma sumënza de rèves. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.); f) La morona veneranda / De perles gnide a saludé. La morona Veneranda / D’perles gnide a saludè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
6 introduce un complemento di modo o maniera (gad. V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ di Ⓓ aus ◇ a) Ie me n posse mel de vere cuer je men possè mel de vöre cuer RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia, y mangiunde, y stunde de bona vëia. E tolléde cà chal videl gras, e tolléle ia, e mangiunde, e stunde de bona vöja. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); c) E i à scomencé a mangé duc de bona voia. E ja scomentsché a mangié dutg de bona voja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Pordenede sce i se stüfi! / Starëis spo de bona vëia! Pordönödöschi sö stüfi, / Staröis spo dö bonavöia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); e) Su! godòssera de gusto / Duto cuanto el santo dì! Sù! godòssera de gusto / Duto quanto el santo dì! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos. Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); g) Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.)
7 introduce il complemento di argomento (gad., grd. Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ di Ⓓ über ◇ a) l vegle de la lum se baudiáva / la vegla de chisc mac se la ridëva il Vegle della Lum se baudiava / la Vegla di chis matg sella ridava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Oh, ciara pa de ëra, / Scenó este na busarada! O tgiarapa dö era, / Schono estö na busarada! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); c) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura, / de porziei, de vedelame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); d) sc’ ël no maia, almancul rejona ël dl maië ŝ’ël no màja, almancul rës̄ona ël del majë VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); e) almanco por se consolé de söa mëia almancǫ pǫr se consǫlè de süa måja PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); f) De chësc s’un ára albü pormal zënza degöna consolaziun De cast sẹn hala albü pẹr mal žåinza degüna consolaziun PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); g) É so vire na bela storia / De bëgn fat, de piciá impedis. È so vir’ na bella storia / De bengn’ fatt, d’piccià impedìs. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); h) Mi parënc ne sá nia de mia mala sorte Mi parentg’ nè sà nìa de mia mala sorte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia) [ 268 ]
8 introduce un complemento di tempo determinato (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di Ⓓ von, in ◇ a) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) E schiva le pićé, / Sie de nöt o de dé E schiva le piçhié, / Sie de neut o de dé DeRüM, GüteMenschen1833-1995:290 (MdR); c) Mo ai undesc de chest meis / Me n’é durà giusta teis Mo ai undeš de kist meis / Me ne durà justa teis BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); d) Ma sielo benedeto sto paes / e benedete sti tenpe de ades! Ma síelo benedeto sto paeš / e benedete sti tempe de adeš! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); e) E col vetrinario / Che s’in é śù d’istade? E col veterinario / Che si n’é zù d’istade? Anonim, Monumento1873:2 (amp.); f) s’oj ciamó incërch y i dá na odlada […] a süa ciasa de set agn col ultimo adio s’ oc’ ciamò ingcearc e i da na udlada […] a sua ciaſa d’sett angn’ coll’ ultimo addio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
9 introduce un complemento di causa (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ di Ⓓ wegen ◇ a) che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me spete vendëta de l’ingiuria che é stada fata a mi Mi Signo̮ur, mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
10 introduce un complemento di denominazione (gad., grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Ma Gejù jiva sun Mont del Olif. Ma Gesú schiva sung mont dell Oliv. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); c) Na compagnia d’omi jê na ota a la Curt de Suramunt a dlijia. ’Na compagnìa d’omi ĝê ‘na óta a la Curt de Suramunt a dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); d) Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin, / Via n cima de Fedaia! Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ, / Via in cima de Fedaja! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); e) che i à propio ciatà fora / i neode de Morgante? che i a pròpio ciatà fóra / i nevode de Morgante? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); f) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. La val della Drava è bella fin a Mittewald. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
11 introduce un complemento di abbondanza (gad., grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) T’ es furbo, t’ es fauzon / t’ es plen de bufonerie Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Jache to signur Berba ê n om de gran stüdio e de gran savëi Ĝiacche tò Signur Bärba ê ‘ǹ óm de graǹ stüdio e de graǹ savëi DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); c) Spo s’ odarunse düc endô / En paraisc plëns de consolaziun. Spo s’odarungsö dütg ‘ng do, / ’Ng paraisch plöngs dö consolaziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); d) Ma son pien de umanità Ma son pién de umanità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); e) Piens de vin e piens de rost / I à fat l consilio sa Grava l’ost. Plens de ving e plens de rost / I a fat l konsìglio sa Grava l ost. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); f) Y düc fô dër coriusc / Sc’ ai n’odô, fôi plëgns de crusc. E dütg fo dar corius / S’ ai n’odò foi plains de crus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); g) N om ciarié de debic, co ea (chël co ea) sterch amaré ’ŋ om çharié de debitŝ, ch’ea (quel cho ea) stàrc amarè PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.)
12 introduce un complemento di privazione o difetto (gad., grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod.) Ⓘ di Ⓓ an ◇ a) Se dijeva de avè patì per mancanza de piova. Se diseva de avè patì per mancanza de piova. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) En mancianza de n amich, che le portes a bato, y de n sacher minister In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto, e deng sacro ministro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
13 introduce un complemento di stato in luogo (gad., grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ di Ⓓ in ◇ a) I madiés via de daante I madiés via de davante DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) inlaota spo arbandonëia pö ma chësc desert, y ojete de chël vers, olach’ al dá sëgn sorëdl illaota spo arbandona pouma chesc’ deſert, e ojete d’chel vers, ullà ch’el dà ſengn’ sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
14 introduce un complemento di qualità (gad. V/P 1998, grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) Sce dijëis de n tò de riches, / Ve daral de bur gran bliches Se disêis d’ên to de rìcches, / Vê daràl de bur gran bliches PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) N’en avëise de n corù plü scür. / Iö ne n’à d’atri panesc de chësta bontè. N’eǹ avëise de ‘ǹ corù plü scür. / Jeu ne n’ha d’atri paneŝ de questa bontè. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); c) po el i dà una sonada / col linguajo de galia pò el i da una sonada / col linguagio de galìa DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) capi de na sort de n natural, ch’an ürta ma sciöch’ i iai da crotun söles munts altes capi de na sort deng natural, ch’ang ürta ma sceoucch’ i giai da crottung soulles munts altes DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); e) Ra fanela de pano e chel crojato / Bel de scarlato Ra fanella de pano e chel crosato / Bel de scarlato DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); f) ma sul prinzipio i eva ben duc de la medesima pasta ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
15 introduce un complemento di peso o misura (gad. DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) Ël é dërt bun, iö ves en stà bun e ël é ampl de trëi brac. Ël é dërt buǹ, jeu ves eǹ sta buǹ e ël é ampl de trëi braćh. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) Percì l à cane grane / E lerge de doi spane Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.)
16 introduce un complemento di età (gad. DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) N pice müt de set a ot agn pitava mefo n dé ‘Ǹ picće mütt de sett a òtt agn pittava meffo ‘ǹ dé DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) Al é gnü vedl d’… agn Èl è gnu vedl d’… angn’ DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); c) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice bancorin sentada A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
17 introduce un complemento di paragone (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973, amp. Q/K/F 1982, MdR) Ⓘ di Ⓓ als, wie ◇ a) vegnide pa amò; ve n enjignon pa endana de più bie vgnide pa a mò; ve n’eschignong pa indana de più bie GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) O tan de plu che chësc i pëisa ti picià. O tan de plù che chèst [ 269 ] i peisa ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Y le plü jonn de chi dij al pere: "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca"; y ël i á despartí l’avëi. E ‘l plö schòn de chi disch al père: "Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca;" e al i hà desparti l’avai. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) E l plu joven de chi disc al pere: Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E ‘l plu schoven de chi diss al pére: Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) Iö ves prëie dunca de m’en menè diesc urnes d’ater, mo de miù che chëst Jeu ves prëÿe dunca de m’eǹ menè di[e]ŝ urnes d’atr, mó de miù che quëst DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); g) Un pioan conpain de chesto, / No pardia! che no ghin é. Un Piovan compain de chesto, / No par Dia! che no ghi n’è. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); h) Y le miú de düc, le bagn de Valdander, / che fej te cialdira na crosta de cënder. Y l’miú de düć, l’Bagn de Valdander, / che fej te ćialdira na crosta de cënder. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); i) Ch’i vive sane / Come i é ancuoi / Pì de zent’ane Ch’i vive sane / Come j’è anquoi / Pi de cent’ anne DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); j) osta sposa é inozënta al per de n angel en cil osta sposa è innozente al per deng angel in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
18 introduce una proposizione soggettiva (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, amp.) Ⓘ di Ⓓ zu ◇ a) e amò l’é perìcol de se rompir le giame e a mò l e pericol de se rompir le giame GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) dime no n’évelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) me par de esse in paradis / co me scento pede te! me par de esse in paradis / co me scento pede te! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
19 introduce una proposizione oggettiva (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ zu ◇ a) Ciala pur da ca inaò d’ester bon de n’ester ruo o poltron Chiala pur da cha ináo d’ester bon d’ń esser ruo o poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera e ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Père! […] no merite più d’esser chiamà tie fi. Pére […] no merite pglú d’esser c’glamá to fí. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) Iö ves prëie de jì n püch plü plan, scenò ne pòi trà le fle. Jeu ves prëÿe de ĝi ‘ǹ püc plü plaǹ, ŝenò ne pòi trà le flè. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:243 (MdR); e) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); f) e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); g) N conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
20 con valore indefinito o partitivo, sostituisce o accompagna l’articolo indeterminativo o l’aggettivo indefinito (gad. V/P 1998, grd., fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di ◇ a) Le creature. O segnor scì. L’é de burc lesc. Le creature. O Segnor sì. L è de burtg lesch. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) oh, cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Cotagn de brac en amangorëise? Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); d) Tan de proi ch’al nes é gnü, / ’Ci de chi ch’an n’á conesciü Taing dë Proi ch’al n’es ë gnü, / Tgë dë chi ch’ang n’ha consü PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); e) bestemes che fajea rizà i ciaei; / ci de pugnes petaa, ci d’un len bestemes che fegea rižà i ciaéi; / ci de pugnes petaa, ci d’un len DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); f) Ert y termënt rie te parerà tl prim l fé dl bën Ert y termënd rië të parerà tel prim ‘l fè del bëŋ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); g) Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) De te Cains él tröc al monn, che ne n’á plü degöna tria do le picé. D’tè Caings elle troucc’ al mon, che nen à plou deguna trìa dō ‘l picciè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
21 introduce una proposizione consecutiva (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., MdR) Ⓘ di Ⓓ zu ◇ a) mo col rajonè ài pôra de vegnì coionè mó col raĝionè hai póra de vegnì cojonè DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) in soma i sun stanch de stè inte chëst let iǹ somma i suǹ stanc de stè inte quest lett DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR); c) No son plu degno d’esser clamé vost tosat Non son plu degno d’esser clamè vost tosàt DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
22 introduce una proposizione finale (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ um ◇ a) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR); b) Co i vede ‘l scopo che ‘l no n’ea: / Che de fei ben e de śoà. Co’ i vede ‘l scopo ch’el no n’ea: / Che de fei ben e de zová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
23 precede un verbo all’infinitivo (gad., grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod., MdR) Ⓘ di Ⓓ zu ◇ a) Oh, nlouta sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché / come pur ence de scouté O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche / come pur enchie de scoute PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); c) l’é perìcol de se rompir le giame l e pericol de se rompir le giame GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); d) Tö sas, ch’ara á na gran paziënza, / y por chësc minâste impó de la fá ca. Tö saas, ch’arra ha na gran pazienza, / E per käscht minaaste inpo dla fa cà. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); e) Chi che confessa d’avëi falè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè Chi che confessa d’avëi fallè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); f) I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’ as entopé sën de te maridé, / Che t’ âs denant tan pücia vëia. I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’ as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); g) Ma a Lienz la racolta l’eva pì avanzada. Se dijeva de avè patì per mancanza de piova. Ma a Lienz la raccolta l’eva pì avanzada. Se diseva de avè patì per mancanza de piova. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

de (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ de. [ 270 ]

de (gad., mar., Badia) ↦ di.

Ⓔ DARE (EWD 3, 31) 6 1631 dà p.p. m.sg. (Proclama1631-1991:156)
gad. dé Badia dè grd. dé fas. dèr caz. dèr bra. dar moe. dar fod. dé col. dé amp. dà LD dé MdR dè
v.tr. Ⓜ dà, don, dé
1 passare una cosa o simile ad altri (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dare Ⓓ geben ◇ a) Le creature. Dievelpai segnor; canche vegnide pa n’autra outa ve n dajon pa amò. Le creature. Dio vel paje Segnor: canche vegnide pa un autra outa ven daschong pà a mò. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Y le plü jonn de chi dij al pere: "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca" E ‘l plö schòn de chi disch al père: "Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca;" HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei; ma degugn no i’ n deva. L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi; ma degugn no in dava. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) Iö ves prëie, déme n sföi de papire, na pëna e n pü’ de tinta. Jeu ves prëÿe, déme ‘n sfeui de papire, ‘na pënna e ‘n pü’ de tinta. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); g) e vos no m’aé dà mai gnanche un caureto da magnà coi miei amighe e vos no m’avé dà mai gnanche un cauretto da magnà coi miei amighe ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) I me dajea ben, ben da magnar / E duta la not podee pussar. I me dažea beng, beng da magnár / E duta la not podee pusar. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); i) Jide ënghe vo te mi vinia a lauré, dij ël a chëi, che ve daré na cossa iusta! S̄ide ànche vo te mi vigna a laurè, diŝ ël a chëi, che vë darè na còssa justa! VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.)
2 compiere una determinata azione (determinata dal sostantivo che accompagna il verbo "dare", il sostantivo può essere sottointeso) (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ dare Ⓓ geben ◇ a) Và pur, dà l ejempio / che te dà chël tuo bon pere Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Desëin scomëncia la fomena a le rejié plü che mai. Mo ël i dà chësta resposta ël Desëiǹ scomënćia la fomena a le reŝié plü che mai. Mò ël i da questa resposta ël DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel, e l’à dat orden de stèr algegres l’é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l’é tornà sang e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel, e l’ha dat ordeng de ster agliègres SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); d) i se sturta con chi noe / a dà r’ ultima spanzada i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); e) po el i dà una sonada / col linguajo de galia pò el i da una sonada / col linguagio de galìa DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); f) L terzo l’era Michele, chel balbon, / De Recin e no de Janon / Perché l’à dat na balbonada, / Che m’é cognù dar na gran grignada. L terzo l era Mikele, kel balbong, / De Rečing e no de ’Sanóng / Perké l ha dat na balbonada, / Ke m’he kognù dar na gran grignada. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); g) Mo ci riüda, vé, ch’ëra spo se dê! Mu ći riüda, vè, ch’ëla spo se dê! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); h) Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada ! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); i) Te chël paesc fovel n’ëila, che dajova scandul cun si stleta vita. Te chëll pais̄ foa’l un’ëila, chë das̄òva scàndul con si sclötta vita. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); j) Canche l’à udù chësc, à ëila dat dla mans adum Càŋchè l’hà udù cëst, hà ëila dàtt d’la màŋs àduŋ VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); k) Jide mo y déi n petalcü / n petalcü n petalcü / Jide mo y déi n petalcü Schidemo ö dei n’Pö tl kü / n’Pö tl kü n’Pö tl kü / Schidemo ö dei n’Pö tl kü PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); l) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà n baso a l’acuila austriaca. Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); m) Ades ’es se dà anche el sbeleto / Par se bete sul museto Ades es se dà anhe el sbeleto / Par se bete su’ museto Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); n) spo s’ éra sarada te süa stanza, por i dé liberamënter sfogo en leghermes ala pasciun spo s’ ella sarada te sua stanza, pur i dè liberamente sofogo in legrimes alla passiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); o) a jí vistí alingrana fora de mosöra, a dé pasć de gran cost a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); p) y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer, che la tera tremorâ et’ l jì fora i dale ‘ng bott alla porta de ferr, che la terra tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); q) y zënzater dál sëgn, da le lascé su e zenz at’r dale sengn’, d’l lascè sŭ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
3 aggiudicare, attribuire, assegnare, conferire (gad., grd., amp., MdR) Ⓘ dare, concedere Ⓓ geben, gewähren ◇ a) Die te sverde da desfertuna / Y te debe cënt tei dis Die te sverde da desfertuna / I te debe cënt tei dis PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Oh chël é pa brau ël. Cotant d’ores de leziun ves dàle al’edema? O quël é pa braú ël. Cotant d’ores de leziuǹ ves dale a l’édema? DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); c) Me darëis dunca l’onor de bëire na copa (chichera) de cafè? Me darëis dunca l’onor de bëire ‘na coppa (chicchera) de caffè? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); d) ma brae pares, i dajé benon / a ra vosc fies na bela educazion!… ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies na bela educažion!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); e) E anche i me spiegaa / Ce che ‘l é Constituzion, / Dei dirite che ra me daa E anche i me spiegava / Cié che l’é Constituzion, / Dei diritte ca me dava Anonim, Monumento1873:1 (amp.); f) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à partì fra de lore Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de lore Anonim, Monumento1873:2 (amp.); g) ince tl amur y tla pora grandiscima por i dé dër na bona educaziun ala picera fia Genofefa incie t’ l’amur e t’ la pŏra grandissima pur i dè der na bona educaziung alla piccera fia Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); h) Mi parënc ne sá nia de mia mala sorte, le sposo, che m’ëis dé é dalunc Mi parentg’ nè sà nìa de mia mala sorte, lo sposo, ch’m’ais dè è dalunc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); i) Insciö i dá bugn geniturs utiles istruziuns a sü fis do süa eté y capazité. Ingsceou i dà bongn’ genitori utiles instruziungs a su fiīs dō sua etè e capazitè. DeclaraJM, SantaGe[ 271 ] nofefa1878:53 (Badia)
4 assegnare come compenso, corrispondere (fas.) Ⓘ dare Ⓓ geben ◇ a) El Segnor. En ben. Tant volede pa lassù? Le creature. Dajene che che volede. El Segnor. En beng: tang volede pà lassù? Le creature. Daschéne che che volede. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.)
5 dare in dono; concedere (gad., grd., fas. R 1914/99, MdR) Ⓘ donare Ⓓ schenken ◇ a) ie ve prëie cula gotes ti uedli, y cul dulëur tl cuer, che pliëise n iede mi ustinazion tl mel y me dajëise la grazia de ne tumé tl infiern je ve preje culla gotes ti uedli, i cul dulour tel cuer, che pliase un jade mi ustinazion tel mèl i medascheise la grazia dö nö tume töl Infiern RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) E sö n chëst i dàl na petiza, dè ch’ël minava ch’ël petlass. E seu ‘ǹ quëst i dal ‘na petizza, dè ch’ël minava ch’ël pettlass. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); c) Prëii ch’Idî nes le conserves / Y de le perde al nes straverdes / Ch’al i dais dër vita lungia Prai ch’Iddi n’es El conserve / E d’Al perdë al n’es straverde / Ch’Al i dì dar vita lungia PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); d) Sc’ Idî i dá ciamó tröc agn / á i ampezans n gran davagn S’ Iddì i dà giamo trots agn / Ha i Ampëzzain ën gran vadagn PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); e) A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die A vo jèl dàtt de cunoscer i sëcretg del rëgne di Die VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); f) Junde al past, che l’Agnel nes dá: / A mangé - ai amisc él sigü - / Chël divin mana ascognü. Iunde al Past, ch’l’Agnell nes dà: / A mangiè - ai Amisc’ ell’ sigù - / Chel divin Manna ascognù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); g) porcí ch’al m’á dé na uma plëna d’amur, che sëis os, che m’amëis plü co le vicel sü pici purcicch’ el m’à dè na uma plena d’amur, che seis os, ch’m’ameis ploucche ‘l viccell su piccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia); h) mo sce te perdes na uma, che t’ ó bun, le Cil te dará impede me n bun pere mo se t’ perdes na uma, ch’t’ o bung, ‘l Ceìl t’ darà impede me ‘ng bung pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia)
6 offrire in sacrificio (gad.) Ⓘ sacrificare Ⓓ opfern ◇ a) a chësc fin jide da Gejú Crist, so fi sacrifiché por salvé i pecaturs por fá Ël la penitënza de nüsc piciá, confidede en Ël, ch’á dé so sanch, por nes fá avëi le pordonn a chesc’ fing jide da Gesù Cristo, so Fì sacrifichè pur salvè i peccatori, pur fa El la penitenza de nousc’ piccià, confidede in El, ch’à dè so sanc, pur nes fa avei ‘l perdon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia); b) Al Incarnato verbo düc crëi y l’adora, / Sun pronti por ël a dé le sanch a vign’ora. All’ Incarnato verbo dütg cráj e l’adora, / Sung pronti per ál a de l’sanc a vign’ora. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
7 indire, offrire, organizzare (amp.) Ⓘ dare Ⓓ bieten ◇ a) Se portaa ra spese / De sta Aministrazion / Dài al mondo da lieśe… Se portava ra spese / De sta Amministrazion / Dai al mondo da lieze… Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) E che te ebes el corajo / Dà un spetacolo [in] paes E che, te èbbes el coraggio / Da un spettacolo paes. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.)
8 percuotere, malmenare (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ picchiare, malmenare Ⓓ verprügeln, schlagen ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; / L manaciova y i dajova Sie rie fêna l’tram[entova]; / [L’minaciova y i dasova] PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) L’auter l’era de Recin Batista, / Chel che fasc chela burta vista. / Falaré fosc, mo a mi dit, / Da ge dar sul mus polit. L’auter l era de Rečing Battista, / Kel ke faš kela burta vista. / Falerè foš, mo a mi dit, / Da je dar sul mus pulìt. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); c) Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon del podaroi / Perché i volon dalonc da noi i snariliousc. Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi / Perche i volong da lonc da noi i snarigious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.)
9 emanare una luce o una luminosità molto intensa, con riferimento al sole o alla luna (gad., grd., fas.) Ⓘ splendere Ⓓ scheinen ◇ a) dajea la luna e se vedea un muge de steile Daschöa la lunô ö sö vödöô un mugö dö steille ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); b) inlaota spo arbandonëia pö ma chësc desert, y ojete de chël vers, olach’ al dá sëgn sorëdl illaota spo arbandona pouma chesc’ deſert, e ojete d’chel vers, ullà ch’el dà ſengn’ sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); c) L dajova surëdl scialdi linëus y bel l da̤žǫ́a̤ sura̤dl šáldi linóus i bel RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
10 riferito al fulmine: investire, abbattersi su (grd.) Ⓘ colpire fig.Ⓓ einschlagen fig. ◇ a) l ne savova che l tarlui dà gën sun gran lëns. l ŋę sa̤vǫ́a̤ k’ l ta̤rlúi da dya̤ŋ suŋ graŋ la̤ŋs. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
11 fare qualcosa in maniera esagerata (fas.) Ⓘ fare ◇ a) E che aesse n scuier d’avez, / Che tegnissa n sté e mez, / Jent che menizassa / E gio soul che magnassa. / Che magnada che volesse dar. E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez, / Žent ke menizasa / E jo soul ke magnasa. / Ke magnada ke volese dar. BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.)
v.intr. Ⓜ dà, don dé
emanare una luce o una luminosità molto intensa, con riferimento al sole (gad.) Ⓘ splendere Ⓓ scheinen ◇ a) y sorëdl dá ite cialt y amabl te chëra caverna e sored’l dà ite cialt e amabile te chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) o canche tles nöts lunges dl altonn la löna cun so lominus smarí dê dal cil por la val deserta o canche nelles noutts’ lungies d’l’ alton la luna cung so luminùs smarì dē dal ceìl pur la val deſerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); c) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (gad.)
s.m. sg.
l’azione di far avere ad altri qualcosa (amp.) Ⓘ dare Ⓓ Geben ◇ a) Col dài un inporto / De undesc zento fiorine Col dai un importo / De undesczento fiorine Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
dé adum (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sposare Ⓓ trauen ◇ a) En chël momënt comparësc le vësco Idolfo, ch’â bele dé adöm i sposi, n vecio venerabl dai ciavëis blanc, mo ciamó en forza da jonn Ing chel moment comparesc’ ‘l Vesco Idolfo, ch’ā belle dè a dum i sposi, ‘ng veccio venerabile dai ciaveis blanc’, mo ciamò in forza da jon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia) ☟ sposé dé ca (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ passare, porgere, dare Ⓓ reichen, hergeben, geben ◇ a) La dirà: Dà ca dinei! / Y te n bòt sarai finei. La dirà: Dacà dinèi! / Y ten bot, sarài finèi. PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Dàme ca na ćiamëja nëta. / Chilò éla. / Ëla é tant frëida. Dame qua ‘na çhiamëŝa nëtta. / Quilò éla. / Ëlla é tant frëida. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); c) ce te par Marieta śone? / Gnero sci? … dà ca ra man! cie te par Marieta zone? / Gnero scì? … da ca ra man! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); d) Dá ca la creatöra, y tö Rugero, stopa i edli. Da ca la creatura, e tou Ruggero, stoppa i oudli. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia) ◆ dé che [ 272 ] (MdR) Ⓘ dato che Ⓓ weil ◇ a) Dè che sëis impò chilò, fajéme l’onur, e sëise mi amisc. Dè che sëis inpò chilò, faŝéme l’onùr, e sëise mi amiŝ. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); b) I oresse gën savëi ći che t’ as fat con i grosc che iö t’ à menè da püch, dè che te scries che iö t’ en mëne indô. J’oresse giaǹ savëi çhi che t’ has fat coǹ i groŝ ch’jeu t’ ha menè da püc, dè che te scri[e]s ch’jeu t’ eǹ mëne indò. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR) ◆

de chel (MdR) Ⓘ perciò Ⓓ deshalb, deswegen, darum ◇ a) Chël pënsi bëin inće iö, dè de chël ne vói inće nia scomencè. Quël pënsi bëiǹ inçh’ jeu dèdequël ne voi inçhié nia scomenćè. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:238 (MdR); b) Dè de chël dess i genitori menè sü mütuns dërt bëin e die a scola, e avëi cüra, ch’ëi vëgne chilò dërt bëin instruis Dè de quël dess i genitori menè sü müttuns dërt bëiǹ e die a scòla, e avëi cüra, ch’ëi vëgne quilò dërt bëiǹ instruis DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR) ◆ dé de

chest (MdR) Ⓘ perciò Ⓓ deshalb, deswegen, darum ◇ a) Süa fomena le rejiava gonot dè de chëst, e dijova, che sc’ël continuâ a fà chëst mestier, n’avrai tost plü nia inte ćiasa Süa fomena le reŝiava gonót dè de quëst, e diŝòva, che ŝ’ ël continuâ a fa quëst mestier, n’avrai tost plü nìa inte çhiasa DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR) ◆ dé do (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ cedere Ⓓ nachlassen, nachgeben ◇ a) A Sant Ujep messëss dé do / Nce l pitl Hansl mo. A Sant’ Uſhep messës de do / Nce l pitl Hansl mo. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Va damanda bera Cristl, / Po sce l te darà pro, / Messerei mpo te tò, / Tu ne des mpo no do. Va damanda bera Kristl, / Po she l te darà pro, / Messerei mpo te to, / Tu ne des mpo no do. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) intan mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s’ ingropa en mile rodes, l’astrënj y le scherza zënza dé do, cina ch’ara ne l’á fat en toc intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ ingroppa in mille rōdes, l’astrenc’ e ‘l scherza zenza dè dŏ, cina ch’ella nel l’à fatt intōcc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia) ◆ dé drio (amp. DLS 2002) Ⓘ dare per portare con sé Ⓓ mitgeben ◇ a) E intanto el i dà drio ra so parlada / con un sussuro che ‘l parea un morin… E intanto el i da drio ra so parlata / con un sušuro ch’el parea un morin… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.) ◆ dé fora (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbocciare Ⓓ erblühen, aufbrechen ◇ a) Mo gnide mo cun me a conscidré i popi de pomacian, ai contëgn flus cöcenes che ne n’é dá fora daldöt mo gnidemo commè a considerè i pōpi d’pomaciang, ei contengn’ flŭs couccenes che nen è dà fora d’l dutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia) ◆ dé ite 1 (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ imboccare, foraggiare Ⓓ eingeben, füttern ◇ a) Genofefa pliada sura l’animal por tera, i á dé ite valgünes gotes de lat, por le trá a vita Genofefa pliada sura l’animal pur terra, i à dè ite valgunes gottes d’latt, pur ‘l tra a vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia) 2 (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002) Ⓘ inculcare Ⓓ einprägen ◇ a) mo nosc Dî amabl i á dé ite ai vicí vedli na gran pora por sü pici mo nosc’ Dio amabile i à dè ite ai vicceì ved’li na grang pŏra pur su piccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia) 3 (grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ colpire fig.Ⓓ einschlagen fig. ◇ a) belau tl medem momënt à l tarlui dat ite su l lën y l tëune à stlefà ariceulmënter beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę su l la̤ŋ i l tóuŋę a štlęfá a̤ritšoulmá̤ntę̆r RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ◆ dé ju 1 (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ colpire fig.Ⓓ einschlagen fig. ◇ a) Él sté duncue i uomini, ch’á trat le tarlí dal Cil, o él sté Idî, che l’á lascé dé jö? En verité, chësc é n bun dono dal Cil! Elle ste dunque li uomini, ch’a tratt ‘l tarlì dal Ceìl, o èle ste Iddi, ch’l’à lascè dè jou? In veritè, chesc’ è ‘ng bung dono dal Ceìl! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia) 2 (fas. R 1914/99) Ⓘ cadere dall’alto Ⓓ herunterfallen ◇ a) Canche i e rué al pont de Poza, / L’à dat jù de n screpin na chegoza. Kanke i e rue al pont de Pozza, / La dat žu de ‘n skrepìn ‘na kegózza. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.) ◆

dé pro 1 (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ concedere, consentire, permettere Ⓓ erlauben, gewähren, zulassen ◇ a) Al é vëi, mi bun pice, al é vëi, sciöche tö ne te desses pro a me de morí, y ne te me podesses acopé o fá morí, insciö él pö ince le Signur, che vir eternamënter, che ne fej chësc El è vei, mi bung picce, el è vei, sceocche tou nè t’ desses pro a mè d’morì, e nè t’ mè podesses accopè o fa morì, ingsceou elle pou incie ‘l Signur, ch’vi eternament’r, ch’nè fesc’ chesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia) 2 (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ riconoscere, confessare, ammettere Ⓓ zugeben, gestehen ◇ a) Po sce l te darà pro, / Messerei mpo te tò, / Tu ne des mpo no do. Po she l te darà pro, / Messerei mpo te to, / Tu ne des mpo no do. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.) ◆ dé su (MdR) Ⓘ aumentare Ⓓ erhöhen ◇ a) Le priesc de tüć i panesc à dè sö pervia de la vera. Le pri[e]ŝ de tütg i paneŝ ha dè seu per via de la verra. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR) ◆ dé via (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ regalare, dare via Ⓓ schenken, weggeben ◇ a) De dà via chi sode / Canche ‘l ea cassier De dá via chí sode / Canché l’ea Cassier Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ se dé (MdR) Ⓘ risultare, darsi, succedere Ⓓ sich ergeben ◇ a) Ël se dà, ch’ëi s’incuntra mefo bel davant a chëst’osteria, olà che el pelegrin palsava n püch con so corp sant. Ël se dá, ch’ëi s’incuntra meffo bel davant a quest’osteria, olà che el pelegriǹ palsava ‘ǹ püc coǹ so corp sant. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR) ◆ se dé a (gad., grd., fas., amp.) Ⓘ darsi, dedicarsi, abbandonarsi a fig.Ⓓ sich hingeben ◇ a) Aló che l’é stat, el s’à dat a ogne sort de vic Allò che l’è stat, el s’ ha dat a ogni sort de vicc SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Canche l fova ruà iló, l s’à dat a uni sort de vic Cang che ‘l foa ruà illò, ‘l s’ha dat a ugne sort de vicc SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); c) Daspò che l é rué ilò, l s’à dé a ogni sort de vic Daspò che ‘l è ruè illò, ‘l s’ ha dè a ogni sort de vicc DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); d) Chi che da jëunn se dà al vin, na gran flama mët te fuech. Chi chë da s̄oun së dà al viŋ, na gran flamma mëtt te fuech. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Demez ch’ê chësc, se dê le conte vigni de plü ala mancogna D’mezz ch’ē chesc’, sè dē ‘l conte vigne dè plou alla mancogna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); f) y tröpes families sotissura en descordia, se dê ala pesc, a bel’armonia y contentëza e trouppes families soutt e sura in descordia, s’ dē alla pesc’, a bell armonia e contentezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia) ◆ se l dé (gad., MdR) Ⓘ capitare, verificarsi Ⓓ sich ergeben, passieren ◇ a) Ël é vëi, iö intëne e capësce tüt ći ch’an dij, mo col baié ne pòi dërt gnì inant. Col tëmp se daràl pa bëin. Iö sun massa malpaziënt. Ël é vëi, jeu intëne e capësce tüt çhi ch’aǹ diŝ, mó col bajé ne pòi dërt gnì inant. Col tëmp se daràl pa bëiǹ. Jeu suǹ massa mal paziënt. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) ai s’abina y se sënta, / s’ la cunta o s’ la cianta / sciöche mai s’al dá, / fin ch’ai n á assá ai s’ abina y se sënta, / se la cunta o s’ la ćianta / sciöche mai s’ al dà, / finch’ ai n’à assà PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia). [ 273 ] (gad., mar., grd., fod., col., LD) ↦ dé.

(MdR) ↦ di.

(Badia, MdR) ↦ dé.

de ca (fas., moe.) ↦ decà.

de continuo (grd., fod., MdR) ↦ decontin.

de contra (grd., fas., caz., bra., LD) ↦ decontra.

de davò (fod.) ↦ dedò.

de fora (fas.) ↦ defora.

de inze (amp.) ↦ daite.

de là (fas., amp.) ↦ delà.

de le tüt (MdR) ↦ dldut.

de manco (Badia, fas.) ↦ demanco.

de mancul (grd.) ↦ demanco.

de massa (Badia, grd., fas., bra., amp.) ↦ demassa.

de pì (amp.) ↦ depì.

de pien (fas.) ↦ deplen.

de più (fas.) ↦ deplù.

de plëgn (Badia) ↦ deplen.

de plü (MdR) ↦ deplù.

de rar (bra., fod.) ↦ dinrer.

de raro (fod.) ↦ de rar.

de segur (fas., fod., col.) ↦ dessegur.

de seguro (amp.) ↦ dessegur.

de sigü (Badia, MdR) ↦ dessegur.

de sigur (col.) ↦ de segur.

de sora (fas., col., amp.) ↦ dessoura.

de sot (fas., moe.) ↦ dessot.

de sote (amp.) ↦ dessot.

de soura (fod.) ↦ dessoura.

Dea (amp.) ↦ André.

dea † (gad.) ↦ davia.

deache (gad., mar., Badia) ↦ daviache.

deban (amp.) ↦ debant.

debann (gad., mar., Badia, fod.) ↦ debant.

debant Ⓔ aven. debando ‹ got. bandwô (EWD 3, 33) 6 1813 debant (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. debann mar. debann Badia debann grd. debant fas. debant fod. debann col. debant amp. deban LD debant
avv.
1 senza alcun risultato apprezzabile, vanamente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002, fas., fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ inutilmente, invano Ⓓ vergeblich, umsonst ◇ a) Sce tu ne n’ues la te minciona; / La dirà: Ie son patrona! / Ne me ciaculé debant! / Ie cumande, - tu ies fant! S’tu ne n’ues la tê minciòna; / La dirà: Je son padròna! / Ne me ciaculè debant! / Je comànde, - tu jes fant! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) mo al i é sté dit da zacá, ch’ara fajess la fadia debann ma al i è stę dit da zaccà, ch’alla fašẹssa la fadia de ban PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); c) Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann Ma l’i è stè dit per valgun, che la perdẹssa la fadia de bån PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); d) Ara chirî debann n lëgn doi o n ander, por jí adassosta Ella chirì de ban ‘ng lengn’ doi o ‘ng andr, pur ji ad asosta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); e) fossi śën mort tlo te mi sanch, y mi mutons spitëssa debant che ie rue a cësa. fós-i za̤ŋ mǫrt tlo tę mi saŋk, i mi mutóŋs špitá̤sa̤ dębánt k’ íe rúę a̤ txá̤za̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 che si fa, si dà o si riceve senza alcun compenso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gratis, gratuito, gratuitamente Ⓓ umsonst, gratis, unentgeltlich ◇ a) Sant Ujep, n bon laurant, Che laurova mez debant, / Ulache l fova da zumpré / L tulovi a lauré. Sant’ Uſhep, n bon laurant, / Ke laurova mez debant, / Ulà ke l fova da zumprè / L tulovi a laurè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Ël nes à mandà debant / su si spëises n corp sant. / Percie che l ie uem drët bon y rich, / L al dat debant a San Durich. El nes a mandà de bant / su si spëises n korp sant. / Percie kl ie uem drët bon i rik, / L al dat debant a San Durik PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.).

debant (grd., fas., col., LD) ↦ debant.

debel (LD) ↦ debl.

dëbel (fod.) ↦ debl.

deberiada (fod., MdR) ↦ deberieda.

deberieda Ⓔ deriv. di apadan. * bri(g)a ‘forza, sforzo’, * bri(g)ada ‘compagnia’ (GsellMM) 6 1763 debojarda ‘unitim’; resonè de borjada ‘colloquor’ (Bartolomei1763-1976:77, 94)
gad. deboriada mar. deboriada Badia deburiada grd. deberieda fas. debrièda fod. deberiada amp. deburiada LD deberieda MdR deberiada
avv.
1 riferito a persone, indica associazione, compartecipazione, condivisione, nonché lo stare in compagnia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ insieme, l’uno con l’altro Ⓓ gemeinsam, zusammen ◇ a) Cun bela pruzescion / A per, a man a man, / Po deberieda jon, / Cigan y bel ciantan Kun bela prozeshion / A per, a man a man, / Po de briëda ſhon, / Cigan i bel ciantan PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Junde inte chësta osteria e bevunde na boza de vin deberiada. Ĝiunde inte quest’osteria e bevunde ‘na bozza de viǹ deberiada. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); c) N pitor s’à tout soura de pituré doi omi (omegn), che ava litighé deberiada Uŋ pitor se ha tout soura de pituré doi omi (omeni), che ava litighé deberiada PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.); d) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins, / Le fat cuntéile bele te cöna / Y de gusto a üsc bambins. Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings, / ‘L fatt cunteile bell’ te cuna / E de gusto a ousc’ bambings. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); e) Che ciamó na eterna noza / Deboriada orunse fá Chè ciamò na eterna nozza / Deburiada urungse fa DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
2 in fretta, con sollecitudine (amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ velocemente Ⓓ schnell, rasch ◇ a) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
deberieda con (gad., grd. F 2002) Ⓘ assieme con Ⓓ zusammen mit ◇ a) deboriada col fi ára ince trat fora de tera na bona cuantité de raisc d’buriada col fì àla incie tratt fora d’terra na bona quantitè d’raisc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

deberieda (grd., LD) ↦ deberieda.

debesegn (fas.) ↦ debujegn.

debit Ⓔ it. debito ‹  DĒBITUM (EWD 3, 34) 6 1763 debit ‘debitor’; resta debit ‘reus’; son debit ‘debeo pecunias’ (Bartolomei1763-1976:77, 94, 99)
gad. debit mar. debit Badia debit grd. debit fas. debit caz. debit fod. debit col. debito amp. dèbito LD debit MdR debit
s.m. Ⓜ debic
ciò che è dovuto ad altri per adempiere ad un’ob- [ 274 ] bligazione avente per oggetto specialmente denaro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ debito Ⓓ Schulden ◇ a) N uem, ciarià de debic, […], à dit a si cunfessëur, che la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita fin a tant, ch’ël pudëssa paië i debic. Ung vuem, tgiarià dœ debitg, […], a dit a si cunfessœur, kœ la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita fin a tant, k’ œl pudæssa pajè i debitg. PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) N om ciarié de debic, co ea (chël co ea) sterch amaré, á dit a so confessur, che la sora grazia, ch’al ess da damané da Dio, foss de i arlungé la vita fina tant, ch’al podess paié i debic. ’ŋ om çharié de debitŝ, ch’ea (quel cho ea) stàrc amarè, a dit a so confessúr, che la sora grazia, ch’el es da damanè da Dio, foss de i arlungié la vita fiŋ a taŋt, ch’ël podess payè i debitŝ. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); c) Un marà pien de debite i dijea al so confessor che ‘l aa na grazia sola da i domandà al Signor che ‘l i slongasse ra vita tanto da podé pagà śo ra debites. Un mará pien de debite i diceva al só confessór che ‘l ava na grazia sola da i domandá al Signor che ‘l i slongasse ra vita tanto da podé pagá só ra debites. PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); d) N om ciarié de debic, […], á dit a so confessur, che la sora grazia, ch’al ess de damané a Dî, foss de i slungé la vita fina tant, ch’al podess paié i debic. Uŋ om çharié de debitŝ, […], a dit a so confessúr, che la sora grazia, ch’ël ess (avess) de damané a Dio, foss d’i slungié la vita fin a tant, ch’ël podess payé i debitŝ. PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); e) N om plen de debic, […], à dit a so confessour, che la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de i’ slongé chësta vita, fin che l podëssa paié i debic. Uŋ om pleŋ de debitŝ, […], ha dit a so confessour, che la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita, fiŋ ch’el podessa paye i debitŝ. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); f) Che la ve sebe massa cëra, crëie ie drë gën, che tan de grosc no ëis te fuia, y debic no ulëis fé. Chë la ve sëbbe massa tgèra, crëje jö drè gëŋ, che tàŋ de gròsŝ non ëis te fuja, y debitg nòn ulëis fè. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); g) No credaron mai, che l matrimonio zivil paghe i debiti, e strope i bus de la cassa erariale. No credaròn mai, che ‘l matrimonio civile paghe i debiti, e stroppe i buss della cassa erariale. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
ester debit (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dovere Ⓓ schulden ◇ a) Doi fova a n seniëur debit; un ova da i dé cincanta, l auter cincënt munëides. Doi fòa a uŋ Signour debit; uŋ òva da jë dè cincànta, l’àuter ciŋcent munëides. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Do da Idî se sunsi a os debit mia vita y la vita de mi fi Dō da Iddì sè sungſi a os debitt mia vita e la vita d’mi fì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia) ◆ fé debic (amp. DLS 2002) Ⓘ indebitarsi Ⓓ Schulden aufnehmen ◇ a) De fazorete non é da portà / Prin de duto ’es pensa là, / Ma se soldi ’es no ghin à / Debito ’es farà. De fazorete no né da portà / Prin de duto es pensa là, / Ma se soldi es no ghi n’ha / Debito es farà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ resté debit (gad. B 1763, MdR) Ⓘ fare segnare Ⓓ aufschreiben lassen ◇ a) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’omo santo" jêva gonot a bëire e con chël ch’ël restava debit e ne paiava mai. Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire e coǹ quël ch’ël a(ve)va iǹ min de çhié da stritté, per via de quël ch’ël restava debit e ne paÿava mai. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR) ◆ vegnì debit (gad.) Ⓘ dovere Ⓓ schulden ◇ i) Y le plü jonn ne lasciunde fora / Signur Lunz en gran mirit / Tröpes Dlijies fej parora / Di dilans, ch’i gnun debit. E ‘l plou jon n’lasceunde fora / Signor Lunz in grang merìt / Trouppes Dlisies fesc’ parora / Di diolangs, ch’i gnung debit. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

debit (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ debit.

debitëur (grd.) ↦ debitour.

debito (col.) ↦ debit.

dèbito (amp.) ↦ debit.

debitor (fas., fod., amp.) ↦ debitour.

debitour Ⓔ it. debitore (EWD 3, 34) 6 1807 debitœurs pl. (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. debitur mar. debitur Badia debitur grd. debitëur fas. debitor fod. debitor amp. debitor LD debitour
s.m.f. Ⓜ debitours, debitoura, debitoures
1 chi deve dare o restituire qualcosa (specialmente denaro) a qualcuno (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debitore Ⓓ Schuldner
2 chi ha diritto alla restituzione di una somma o a una prestazione da parte di una persona (grd.) Ⓘ creditore Ⓓ Gläubiger ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.).

debitour (LD) ↦ debitour.

debitur (gad., mar., Badia) ↦ debitour.

debl Ⓔ nordit. debol ‹ DĒBILIS (EWD 3, 35) 6 1763 debol ‘debilis’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. debl mar. debl Badia debl grd. dëibl fas. débol moe. débol fod. dëbel col. debol amp. debol LD debel
agg. Ⓜ debli, debla, debles
1 che manca di forza, di energia fisica (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debole Ⓓ schwach ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.)
2 che non ha sufficiente potenza o autorità o energia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debole Ⓓ schwach ◇ a) l’era n Re scì debol e fiach e g’ emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
3 fioco, pallido, privo della normale intensità, potenza e simile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debole Ⓓ schwach ◇ a) Chësc mi seno debl y smagrí ne n’á nia por te. Chesc’ mi seno deb’l e smagrì nen à nia pur tè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) vigni bocia scraiâ dala ligrëza che le [ 275 ] sonn dles ciampanes comparî dalunc y debl vigne boccia scraiā dalla ligrezza ch’ ‘l son dles ciampanes comparī dalunc’ e deb’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

debl (gad., mar., Badia) ↦ debl.

debleza Ⓔ it. debolezza (EWD 3, 35) 6 1844 debolez̄a (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. deblëza mar. deblëza Badia deblëza grd. deblëza fas. deboleza fod. debolëza col. deboleza amp. deboleza LD debleza
s.f. Ⓜ deblezes
1 l’essere debole, riferito in particolare a parti dell’organismo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debolezza Ⓓ Schwäche ◇ a) In söla sëra chersciô la deblëza In soulla sera c’rsceō la deblezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
2 incapacità a resistere, a reagire, mancanza di energia, di forza morale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debolezza Ⓓ Schwäche ◇ a) El non à ra deboleza d’ingrandisse e slaatà; / ‘l é ‘l proverbio, che "Grandeza / r’é sorela d’umiltà". El non a ra debolez̄a / d’ingrandise e slaatà; / l’e ‘l provèrbio, che "grandez̄a / r’ e sorèla d’umiltà". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

debleza (LD) ↦ debleza.

deblëza (gad., mar., Badia, grd.) ↦ debleza.

debojëgn (gad.) ↦ debujegn.

debojëin (MdR) ↦ debujegn.

debojügn (mar.) ↦ debujegn.

debol (col., amp.) ↦ debl.

débol (fas., moe.) ↦ debl.

deboleza (fas., col., amp.) ↦ debleza.

debolëza (fod.) ↦ debleza.

deboriada (gad., mar.) ↦ deberieda.

debot Ⓔ nordit. debot(o) (EWD 1, 329) 6 1841 debòt (DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260)
fod. debot amp. deboto
avv.
1 rapidamente, in fretta, con sollecitudine (fod., amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ veloce, velocemente Ⓓ schnell ◇ a) Porteie debot l plu bel guánt che nos on Porteie debòt el plu bel goant che nos òng DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) Sci, parcrista! che deboto, / Co se trata del piovan, / Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Sì, par Crista! che deboto, / Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, ‘na fre’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) doi i me ferma ra strada e po deboto / dàme cuatro legnades i vorea… doi i me ferma ra strada e po deboto / dame quatro legnades i vorea… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
2 per poco non, a momenti (amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ quasi Ⓓ fast, beinahe ◇ a) E cie rimunerazios! / Fosc senza biśoign; / Deboto anche a viziosc E cié rimuneraziós! / Fosc senza bisogno; / Debotto anche a vizios Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
debota.

debot (fod.) ↦ debot.

debota Ⓔ nordit. debota (EWD 1, 328) 6 1807 debotta (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
gad. debota mar. debota Badia debota grd. debota fas. debota fod. debota LD debota
avv.
rapidamente, in fretta, con sollecitudine (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ veloce, velocemente Ⓓ schnell ◇ a) chëst la tol, y va debota tla majon kæst la tol, y va debotta tælla massong PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Canch’i ie ruei a cësa, l pere tlama si fanc, i dij ad ëi: Debota purtëde l plu bel guant, che on da i tré sëura Càng chi iè ruèi a ciäsa, ‘l père tlama si fancc, i disc ad ei: De botta purtede el plù bel guant, ch’ong da i trà seura SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); c) Mo ci moca / sc’ ara i toca / ai mituns da jí / debota a dormí Mo ći moca / sc’ ala i toca / ai mituns da jì / d’bota a dormì PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); d) y en chësc momënt vëgnel n lu debota sö por la costa cun na biscia tra i dënz e in chesc’ moment vengnel ‘ng lù d’botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia) ☟ debot, snel.

debota (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ debo-

ta.

deboto (amp.) ↦ debot.

debrièda (fas.) ↦ deberieda.

debujegn Ⓔ nordit. bisogn(o) ‹ BI-SŌNIUM ‹ germ. * bi-sunnja (EWD 1, 368) 6 1631 (iè farà) de bisògno (Proclama1631-1991:156)
gad. debojëgn mar. debojügn Badia debujëgn grd. debujën fas. debesegn fod. debujen LD debujegn MdR debojëin
s.m. Ⓜ debujegns
necessità di procurarsi qualcosa che manca (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ bisogno, fabbisogno Ⓓ Bedürfnis, Bedarf
avei debujegn (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ necessitare Ⓓ nötig haben ◇ a) iel unì na gran ciarestia te chël paesc, y i metova man d’i mancë nce ad ël chël che l ova debujën jè ‘l unì na gran ciarestia te chel pavisc, i i mettòa man di manciè encie ad el chel ch’l’oa de bugen SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); b) l é vegnù na gran ciarestia nte chël paisc, e daspò l à scomencé ad avei ence dël debujen l’è vegnù ‘na gran ciarestia ‘n te cal païs, e daspò ‘l ha scomencè ad avei éncie dal be busang DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); c) de tant d’ajëi n’ài debojëin iö de tant d’aŝëi n’hai deboŝëiǹ jeu DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR) ◆ ester debujegn (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002, fod., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ essere necessario Ⓓ notwendig sein ◇ a) Ma fè n past e ester de bona voia l eva debujen; percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif Ma fé ‘ng past e ester de bonna voja l’eva de buséng; pertgiéche cast tó fradel èva mort e ’mpó tourne viv HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); b) Ëla é tant frëida. / Sce vorëis, la scialdi. / No no, chëst n’é debojëin. Ëlla é tant frëida. / Ŝe vorëis, la scialdi. / Nò nò, quëst n’é de boŝëgn. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); c) al fô bëgn debojëgn de fá n past, y s’ la gode, porcí ch’al é gnü chësc to fre sann y intun, ch’an cherdô pordü y mort al fòo bagn de bosagn de fà un past, e s’ la gòde, porchcì cal è gnù cast to frè sang e in tung, ch’ang credò pordù e mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); d) Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms, / Sc’ al é debojëgn, che l’Imparadú nes tlama, / A destodé dles veres la burta flama Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms, / S’ all’ è [ 276 ] de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama, / A destodè dles veres la burta flamma PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ fé debujegn (grd. L 1933, MdR) Ⓘ essere necessario Ⓓ notwendig sein ◇ a) Jide inte mi gabinet: ilò ciaferëise tüt chël che ves fej debojëin. Ĝide inte mi gabinet: illò ćiafferëise tüt quël che ves feŝ de boŝëiǹ. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); b) La curezions de ti defec tuë su for cun gra y gën, / Ma sverdete, che n’autra ne te feje plu debujën. La currezioŋs de ti defetg tuà su fort con grà y gëŋ, / Ma svèrdetë, chë ‘n aùtra no të fès̄e plù de bus̄ëŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ jì de-

bujegn (gad. V/P 1998, LD DLS 2002) Ⓘ essere necessario Ⓓ notwendig sein ◇ a) olach’ al vá debojëgn, gnará le vocal stlüt signé cun ’, le davert cun - ullac ch’el va dè busengn’, gnarà ‘l vocal stlutt signè cung ‘l davert cung - DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

debujegn (LD) ↦ debujegn.

debujëgn (Badia) ↦ debujegn.

debujen (fod.) ↦ debujegn.

debujën (grd.) ↦ debujegn.

deburiada (Badia, amp.) ↦ deberieda.

decá (gad., mar., Badia) ↦ decà.

decà Ⓔ comp. di de + ca (EWD 2, 19) 6 1867 de quà quà (Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243)
gad. decá mar. decá Badia decá grd. decà fas. de ca caz. decà moe. de ca fod. decà amp. decà LD decà
avv.
da questa parte (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ da questa parte, al di qua Ⓓ auf dieser Seite, diesseits, hüben ◇ a) Santa Maria Maiou decà ca, / Santa Maria Maiou delà là Santa Maria majou de quà quà, / Santa Maria majou de là là Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243 (fod.); b) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

decà (grd., caz., fod., amp., LD) ↦ decà.

decan (fas., bra., amp.) ↦ degan.

decimo (gad.) ↦ dezim.

dècimo (bra.) ↦ dezim.

decontin Ⓔ comp. di de + contin ‹ it. continuo ‹ CONTINUUS (EWD 2, 264) 6 1833 de continuo (DeRüM, CossesNöies1833-1995:277)
gad. decontin Badia decontin grd. de continuo fod. de continuo MdR de continuo
avv.
in modo continuo, ininterrottamente, ripetutamente (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ continuamente, di continuo Ⓓ dauernd, fortwährend, ununterbrochen ◇ a) "Ël é bëin na meseria", dîjel, "che an và de continuo metan sö valch da nü "El é bëiǹ ‘na meseria", diŝl, "ch’ aǹ va de continuo mettaǹ seu valq da nü DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); b) l’unica porsona, ch’ara ciafâ da odëi, êl Golo, che gnô decontin cun sües domandes dejonorevoles l’unica persona, ch’ella ceaffà da udei, ele Golo, che gnē decunting cung suus dimandes disonorevoles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); c) y do osc ejëmpl la ói porté cun rassegnaziun, y perié decontin sciöche Os: - Sides fata osta orenté, y no la mia. e dō osc’ esempio la oi portè cung rassegnaziung, e prie d’conting sceoucche Os: - Sii fatta osta orentè, e no la mia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

decontin (gad., Badia) ↦ decontin.

decontra Ⓔ comp. di de + contra (EWD 2, 362) 6 1833 decuntra (DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238)
gad. decuntra mar. decuntra Badia decuntra grd. de contra fas. de contra caz. de contra bra. de contra fod. decontra LD de contra MdR decuntra
avv.
di fronte, di faccia (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, MdR) Ⓘ dirimpetto Ⓓ gegenüber ◇ a) Iö n’à l’onur de le conësce. Olà stàl de ćiasa? Söla gran plaza decuntra a la Dlijia de San Piere. Jeu n’ha l’onor de le connësce. Olà stal de çhiasa? Seu la gran plazza decuntra a la Dliŝia de Sant Piere. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR).

decontra (fod.) ↦ decontra.

decor Ⓔ it. decoro 6 1865 decoro (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. decor Badia decor fas. decor amp. decoro
s.m. sg.
1 dignità che nell’aspetto, nei modi, nell’agire, è conveniente alla condizione sociale di una persona o di una categoria (fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ decoro Ⓓ Anstand ◇ a) Ocorevelo foreste / Par fei ben sto laoro? / Ch’i see anche oneste, / Ma non é gnanche decoro. Occorrevelo foreste / Par fei ben sto lavoro? / Ch’i see anche oneste, / Ma no n’é gnanche decoro. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
2 fig. vanto, lustro, onore (gad.) Ⓘ decoro fig.Ⓓ Zierde fig. ◇ a) Coronëis incö le bel cor / De reverendi veci proi, / De nosta Patria ch’é le decor / De süa fortüna é i protocoi. Coroneis incoù ‘l bel Coro / D’Reverendi vecci Proi, / D’nosta Patria ch’è ‘l decoro / D’sua fortuna e i protocoi. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

decor (gad., Badia, fas.) ↦ decor.

decoro (amp.) ↦ decor.

decuntra (gad., mar., Badia, MdR) ↦ decontra.

dedavò (fod.) ↦ de davò.

dedicà (col., amp.) ↦ dediché.

dediché Ⓔ it. dedicare ‹ DĒDICĀRE (EWD 3, 38) 6 1857 dedicun (DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8)
gad. dediché mar. dediché Badia dediché grd. dediché fas. dedichèr caz. dedichèr fod. dediché col. dedicà amp. dedicà LD dediché
v.tr. Ⓜ dedicheia
1 attribuire a qualcosa il nome di qualcuno, in segno di onore, riconoscenza e simili (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dedicare Ⓓ widmen ◇ a) Mena Costamajú, / t’es gnüda fin da Ju / a dí sö la dotrina: / te dedicun na canzoncina. Mena Costamajú, / t’ es gnüda fin da Ju / a dí sö la dotrina: / te dedicun na canzonćina. DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia)
2 consacrare con rito solenne al culto (gad.) Ⓘ dedicare Ⓓ weihen ◇ a) Tröpes beles dlijies é gnüdes fabricades en so onur, y ad ëra dedicades Trouppes belles dlisies è gnudes fabbricades in so unur, e ad ella dedicades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

dediché (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ dediché.

dedichèr (fas., caz.) ↦ dediché.

dedite (grd.) ↦ daite.

dedò Ⓔ comp. di de + do (EWD 3, 115) 6 1821 de do (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. dedô mar. dedò Badia dedò grd. dedò fas. dedò moe. dedò fod. de davò, dedavò LD dedò MdR dedô
avv.
1 nella, dalla parte posteriore (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF [ 277 ] 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dietro, in coda Ⓓ hinten, zuletzt ◇ a) Vo uemes jide dant, / Tulëve l bel guant! / I autri po prëst do, / La vedles drët dedò! Vo uemes ſhide dant, / Tulëve l bel guant! / I autri po prëst do, / La vedles drët dë do! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) I piesc davant pê bugn ëi, mo chi de dô ne me plej I pi[e]ŝ davant pè bugn ëi, mó chi de dò ne me pläŝ DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR)
2 in seguito, più tardi (gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ dopo Ⓓ nachher, danach, später ◇ a) Tost no, no! / La va pa bën dedò! Tost no, no! / La va pa bën de do! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria, / y faré de vo n mul Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria, / y farè de vo un Mull PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

dedò (mar., Badia, grd., fas., moe., LD) ↦ dedò.

dedô (gad., MdR) ↦ dedò.

dedora (grd.) ↦ defora.

dedui Ⓔ *ADITULUS (Pellegrini 1987:672) 6 1860 dedui (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. dedui
s.m. Ⓜ dedui
(amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ steccato improvvisato per la cernita delle pecore Ⓓ improvisiertes Gehege zur Aussonderung der Schafe ◇ a) i vien a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui ’es và / co s’ i dà sa Ièn a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui es và / Co s’ i da sà DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

dedui (amp.) ↦ dedui.

deentà (amp.) ↦ deventé.

defat Ⓔ it. difatti 6 1878 defat (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. defat Badia defat fas. defati fod. defati amp. defato LD defati
congiunz.
in realtà, invero (gad., fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ infatti, difatti Ⓓ tatsächlich, in der Tat ◇ a) Y en de te momënc ci fortüna podëi baié cun Os vera y unica consolaziun de nost’anima! Y defat, ch’ara s’â trat pro n’ausënza, o nezescité, de se tratigní continuamënter cun Dî E in d’te momentg’ ci fortuna pudei baié cung Os vera ed unica consolaziung d’nost’anima! E d’fatt, ch’ella s’ ā tratt pro n’auſenza, o necessitè, d’s’ trattegnì continuament’r con Dio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); b) sëgn, che savun, che nosta Genofefa é ciamó en vita, denanche morí la orunse ciamó odëi. Y defat, dopo ch’ai á albü rengrazié a Idî te dlijia, ési atira piá ia deboriada col vësco venerabl ſengn’, che savung, ch’nosta Genofefa è ciamò in vita, denanche morì la urungſe ciamò udei." E d’fatt, dopo ch’ei à aibù ringraziè a Iddì te dlisia, eſi attira pià ia d’buriada col vesco venerabile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia) ☝ belavisa.

defat (gad., Badia) ↦ defat.

defati (fas., fod., LD) ↦ defat.

defato (amp.) ↦ defat.

defeja Ⓔ it. difesa 6 1833 defeŝa (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
grd. defeja MdR defeja
s.f. Ⓜ defejes
protezione o salvaguardia diretta a respingere offese o condizioni e situazioni svantaggiose o pericolose (grd. F 2002, MdR) Ⓘ difesa Ⓓ Schutz, Verteidigung ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono, la defeja de sü sudić e de la patria? Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono, la defeŝa de sü sudditg e de la patria? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

defeja (grd., MdR) ↦ defeja.

defende (fod., amp.) ↦ defene.

defender (moe.) ↦ defene.

defënder (grd.) ↦ defene.

defene Ⓔ it. difendere ‹  DĒFENDERE (Gsell 1994:336) 6 1632 (per) deffeinder (il Payss) (Proclama1632-1991:160)
gad. defëne mar. defëne Badia defëne grd. defënder fas. defener caz. defener bra. defener moe. defender fod. defende amp. defende LD defene
v.tr. Ⓜ defen, defenon, defenù
preservare o cose da pericoli, danni, violenze, molestie e simili (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ difendere Ⓓ schützen, verteidigen ◇ a) Manajëia chëstes ermes por Idî, por defëne l’inozënza arbandonada Maneja chestes ermes pur Iddì, pur defenne l’innozenza arbandonada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) Ciara, coche les rames vërdes dla brüscia stá incër la coa por i fá amabla ambria da sorëdl, y la defënn dal mol, canch’al plöi. Ciara, cocche les rames verdes d’la bruscea sta incear la cō pur i fa amabile ambria da sored’l, e la defenn dal mōl, cang ch’el ploui. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); c) Debann porvâ la bona Genofefa de defëne le büsc dla spelunca dala nëi D’ban purvā la bona Genofefa de defenne ‘l busc’ d’la spelunca dalla nei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
se defene (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ difendersi Ⓓ sich wehren ◇ a) Porater plü fistide, co por le nudrimënt, i fajô le pinsier por na iesta da se curí y se defëne l’invern dal frëit Pur at’r plou fistide, che pur ‘l nutriment, i fajō ‘l pingsir pur na iesta da sè curì e s’ defenne l’ingvēr dal freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

defene (LD) ↦ defene.

defëne (gad., mar., Badia) ↦ defene.

defener (fas., caz., bra.) ↦ defene.

deferent (bra.) ↦ desferent.

deferenza (bra.) ↦ desferenzia.

defet Ⓔ nordit. defet(o) ‹ DEFECTUS (EWD 3, 39) 6 1833 defetg (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. defet mar. defet Badia defet grd. defet fas. defet fod. defet col. difet amp. difeto LD defet MdR defet
s.m. Ⓜ defec
imperfezione fisica o morale più o meno accentuata e rilevabile dal punto di vista oggettivo o soggettivo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ difetto Ⓓ Fehler, Makel ◇ a) Ël dess ester ligher, ch’ël ne mëss ester la cauja, che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël pervia de sü defeć. Ël dess estr ligr, ch’ël ne mëss estr la cauŝa, che’ ǹ atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha bria de ĝi iǹ pé d’ël per via de sü defetg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) vo me dajëis i bre dinei, y ie ve dé i defec tl marcià vo [ 278 ] më daŝëis i brè dinëi, y jö vë dè i dëffetg tel mertgià VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) La curezions de ti defec tuë su for cun gra y gën La currezioŋs de ti defetg tuà su fort con grà y gëŋ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) N pez parôl obediënt a sü comandi, porvâ anzi d’ascogne cun gran premura sü defec ’Ng pezz parōle obbedient a su comandi, purvā anzi d’ascogne cung grang premura su defettg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
ester defet (amp.) Ⓘ essere maldestro, essere incapace Ⓓ ungeschickt sein ◇ a) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità / Beśen dì che ‘l é difeto / Tanto a vende, e a inprestà. Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità / Besèn dì che le difetto / Tanto a vende, e a imprestà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

defet (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ de-

fet.

deficultà (grd.) ↦ dificultà.

defin Ⓔ comp. di de + fin (GsellMM) 6 1828 defin’g (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. defin grd. defin fod. defin LD defin
avv.
1 compiutamente, del tutto (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ completamente, del tutto Ⓓ vollständig, völlig, ganz ◇ a) sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.)
2 nientemeno, persino (grd.) Ⓘ addirittura Ⓓ sogar, gar ◇ a) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! / O, defin - te chegadoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! / O, defin’g - te chegadòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

defin (gad., grd., fod., LD) ↦ defin.

defizile (amp.) ↦ difizile.

defìzile (bra.) ↦ difizil.

defont Ⓔ it. defunto ‹ DEFUNCTUS (EWD 3, 40) 6 1865 defonti (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. defunt mar. defunt Badia defunto grd. defont fas. defont fod. defont LD defont
s.m.f. Ⓜ defonc, defonta, defontes
persona morta, deceduta (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ morto, defunto Ⓓ Verstorbener, Toter ◇ a) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, / Le pröm, cianté ch’i un la vigilia / Di defunc en corú fosch. Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc, / ‘L prum, ciantè ch’i ung la Vigilia / Di defonti in curù fosc. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
agg. Ⓜ defonc, defonta, defontes
che ha cessato di vivere (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ morto, defunto Ⓓ tot, verstorben ◇ a) Ahi! (scraiel, cun usc döt apascionada) tö t’es l’anima de mia defunta sposa Ahi! (scraiel, cung usc’ dutt’ appassionada) tou t’es l’anima d’mia d’fonta sposa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

defont (grd., fas., fod., LD) ↦ defont.

defora Ⓔ comp. di de + fora (GsellMM) 6 1833 de fòra (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. defora mar. defora Badia defora grd. dedora fas. defora, de fora fod. defora, de fora col. defora amp. defora, de fora LD defora MdR de fora
avv.
1 all’esterno, nella parte esterna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fuori, di fuori Ⓓ draußen ◇ a) Co gniss de tai a ester le teror di nemici de la patria, tant da ite che de fora, e de tüć i malfaturs, sc’ ëi ne foss instësc ater che na trüpa de lotri e galioć. Cò gniss de tai a estr le terror di nemici de la patria, tant da ite che de fòra, e de tütg i malfatturs, ŝ’ ëi ne foss instëŝ atr che ‘na trüppa de lottri e galiòtg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Co ‘l é pasto, par mesora / chel scritorio par na zela; / no se sente a stà defora, / ch’el cuciaro e ra forzela. Co l’e pasto, par mèz’ ora / chel scritòrio par na z̄èla; / no se sènte a sta defòra, / ch’el cuciaro e ra forz̄èla. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) Sciöche t’es inte focora, / te crëii ince defora; / sará contënc chi da Ju, / te ne fajaras bun onú. Sciöche t’ es inte focora, / te crëi inće defora; / sará cuntënć chi da Ju, / te ne fajarás bun onú. DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia); d) Sul pi bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà defora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
2 verso l’esterno, verso la parte esterna (fod.) Ⓘ fuori Ⓓ hinaus ◇ a) Oh se fossa possibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

defora (gad., mar., Badia, fas., fod., col., amp., LD) ↦

defora.

defrënt (grd.) ↦ desferent.

defrënza (grd.) ↦ desferenzia.

defunt (gad., mar.) ↦ defont.

defunto (Badia) ↦ defont.

degan Ⓔ nordit. degan ‹ DECĀNUS (EWD 3, 41) 6 1838 Dögang (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130)
gad. degan mar. degan Badia degan grd. digan fas. decan bra. decan fod. degán col. degano amp. decan LD degan
s.m. Ⓜ degans
presbitero posto a capo di una particolare circoscrizione diocesana detta decanato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ decano Ⓓ Dekan, Dechant ◇ a) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); c) Rudiferia Degan Calonich, / Soplá en gran soius de laur, / Siur Domëne malinconich / Mai, düc ési en gran onur. Rudiferia D’gang Calonic, / Soppla in grang suius d’laùr, / Siur Domeine malinconic / Mai, duttg’ esi in grang unùr. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

degan (gad., mar., Badia, LD) ↦ degan.

degán (fod.) ↦ degan.

degano (col.) ↦ degan.

degn Ⓔ it. degno ‹ DIGNUS 6 1813 dang’n (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. dëgn Badia dëgn grd. dëni fas. degn caz. degn fod. degno amp. degno LD degn [ 279 ]
agg. Ⓜ degns, degna, degnes
che ha le caratteristiche per meritare qualcosa di positivo o di negativo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ degno Ⓓ wert, würdig ◇ a) l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns, che sëis dëni de vester amà sëura duta la cosses ‘l mi bon segnour ‘l mascher beng de dut i bengs, che seis dang’n de vöster ama saura dutta la cosses RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Iö ne sun pa plü dëgn d’ester nominé to fi Jö ne sung pa plö daign d’ester nominé to fi HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) Gé no son degn d’esser chiamà tie fi Je no son degno d’esser c’glamá to fí HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) No son plu degno da ester nominé vost fi No song plu degno da ester nominé vost fí HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) no son pì degno, che me ciamade vosc fiol no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à partì fra de lore, / Al ciau ch’ea pì degno / De r’ armentes e i tore. Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de lore, / Al cíau ch’eva pí degno / De r’ armentes e i tore. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); g) prëia, ch’al leves da chiló mi corp mort por le sopolí tl sepolcher de mi antenac, porcí ch’i le sun tres dëgna, scemia, che i uomini m’á tigní por dejonorada preia, ch’el leve da chilò mi corp mort pur ‘l sopolì t’l sepolch’r d’mi antenati, purcicch’ i ‘l sung tres degna, s’mia, che li uomini m’ha tignù pur desonorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

degn (fas., caz., LD) ↦ degn.

dëgn (gad., Badia) ↦ degn.

degnà (amp.) ↦ degné.

degnamenter Ⓔ it. degnamente 6 1813 dagnamenter (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
grd. deniamënter
avv.
in modo decoroso, adeguato (grd.) Ⓘ degnamente Ⓓ würdig ◇ a) ie ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, y jià dla virtù santes, per ve rezever deniamënter tla santa cumenion je ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, j shia della virtù santes, per ve retschöver dagnamenter tella santa communion RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.).

degnar (bra., moe.) ↦ degné.

degné Ⓔ it. degnare ‹ DIGNĀRE (EWD 3, 42) 6 1862 degnà 5 (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
gad. degné mar. degné Badia degné grd. denië fas. degnèr bra. degnar moe. degnar fod. degné amp. degnà LD degné
v.intr. Ⓜ degna
avere la compiacenza di compiere un atto, specialmente ritenuto inferiore al proprio prestigio, alla propria dignità (gad. P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas., fod. Pe 1973; Pz 1989, amp.) Ⓘ degnare Ⓓ geruhen, sich bequemen ◇ a) Vegnì impò a me ciatà, el disc el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… / Se impò degnà na ota, disc ra mare / de vegnì a saludà chestes pormai!… Vegní impò a me ciatà, el dish el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… / Se impò degnà na ota, dish ra mare / de vegnì a saludà chestes por mai!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
se degné (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ degnarsi Ⓓ geruhen, sich bequemen ◇ a) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia, / La paierà chi l desprieja, y a ubedì no se dënia. Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna, / La pajerà chi ‘l despriës̄a, y a ubedì no së dëgna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

degné (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ degné.

degnèr (fas.) ↦ degné.

degnità (fas.) ↦ dignité.

degnité (fod.) ↦ dignité.

degno (fod., amp.) ↦ degn.

degore Ⓔ DĒCURRERE (EWD 3, 42) 6 1878 d’gorre (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105)
gad. degore Badia degore grd. degorer fas. degorer caz. degorer bra. degorer moe. degorer fod. degore amp. desgore LD degore
v.intr. Ⓜ degor, degoron, degorù
uscire o cadere a gocciole (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gocciolare, scorrere, grondare Ⓓ tropfen, fließen, rinnen ◇ a) mo desfrëidel denant col sanch dl divin agnel Gejú Crist, che degor dala crusc mo sfreid’l denant col sanc d’l divin agnell Gesù Cristo, che d’gorr dalla crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); b) dötes les ciampanes sonâ adöm, y chël soné fajô impormó degore les leghermes duttes les ciampanes sonā adum, e chel sonè fajŏ imp’rmò d’gorre les legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
s.m. sg.
il fluire, il colare (di liquidi) (gad., grd. F 2002) Ⓘ scorrere Ⓓ Fließen ◇ a) y gonot dijôra cun leghermes, che dlaciâ tl degore: Ah, mi Dî! e gonot dijōv’la cung legrimes, che d’lacceā t’ l d’gŏre: Ah, mi Dì! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
degore ju (gad., grd. L 1933; F 2002) Ⓘ scorrere Ⓓ fließen ◇ a) Cun romú degorôl jö n piun d’ega bela sarëna sciöche n spidl, che nasciô fora dla crëpa Cung rumŭ d’gorōle jou ‘ng piung d’ega bella sarena sceoucche ‘ng spid’l, che nasceò fora d’la creppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) y delegâ les dlaces sö por i parëis, ch’ares degorô jö a gran gotes e d’ligā les dlacces sou pur i pareis, ch’elles degorō jou a grang gottes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

degore (gad., Badia, fod., LD) ↦ degore.

degorer (grd., fas., caz., bra., moe.) ↦ degore.

degügn (pron.) (mar.) ↦ degün (agg.).

degun Ⓔ NEC ŪNUS (EWD 3, 43) 6 1445 neg[u]m (Wolken- steinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. degun, negun † mar. degün (agg.), degügn (pron.) Badia degun grd. degun, negun † fas. negun fod. degun col. negun, nigun amp. negun LD degun MdR degun
agg. Ⓜ degugn, deguna, degunes
non uno, neanche uno (riferito a persona o cosa) (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nessuno Ⓓ kein ◇ a) degun melfat neg[u]m maluat WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) iö n’à degügn grosc pro me jeu n’ha degügn groŝ prò me DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); c) Ël me desplej grandamënter de ne podëi avëi n catalogh di libri che t’ as arpè, dè che te dîjes de nen avëi instës degun. Ël me despläŝ grandamëntr de ne podëi avëi ǹ catalog d’i libri che t’ has arpè, dè che te diŝes de n’eǹ avëi instëss deguǹ. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR); d) Amici che fede scomët / Inte la fortüna, / É neures che plöia impormët / E n’en dà degüna. Amici che fede scomëtt / Inte la fortüna, / É neúres che pleuja impormëtt / E n’eǹ da degüna. DeRüM, [ 280 ] FalscheFreunde1833-1995:292 (MdR); e) Ma sce la natura no t’ à dat belëza deguna, / Cul talënt, ch’Idie t’ à dat, chier de fé dlonch ti fertuna. Ma ŝë la natura no t’ hà dat belezza deguna, / Coll talënt, ch’Iddie t’ ha dàt chier de fè dlonch ti fortuna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) De cösc s’an ára albü pormal zonza degüna consolaziun De cöst sen àra abü pǫr mal zǫnza degöna consolaziun PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); g) i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité, le funz curí cun cadrí cöci: ragio de sorëdl o lominus de löna degun i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè, ‘l funz curì cung cadrì couccei: raggio de sored’ l o luminùs de luna degung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
pron. Ⓜ degugn, deguna, degunes
non uno, neanche uno (riferito a persona o cosa) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nessuno Ⓓ keiner, niemand ◇ a) Ësse giapà, bën 100 per una; / Ma scusà - ne m’à deguna Œês giapà, bên 100 per ùna; / Ma scusà - nê m’a deguna. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Olá é pa chi, che t’á acusé? Ne t’á pa condané degügn? Ara dijô: degügn, Signur! Olà é pa chi, che t’ ha accusé? Ne t’ ha pa condanne degügn? Alla dischóa: degügn, Signur! HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) ulà éli, chi che te cusáva? No t’à degugn condané? Dëla à dit: Degugn, Signour! úla ési, chi che te cusava? No tá degugn condanné. Ala ha dit: Degugn, Signour! HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Anzi, insciö éla, mi care, degügn de nos ne sà dant fora, a ći che la providënza l’à destiné. Anzi, insceu éla, mi care, degügn de nos ne sa dant fora, a çhi che la providënza l’ha destiné. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); e) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei ma negun no ghin dajea là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Ma jide a ciarcé! / Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Mâ jide a ćiarćé! / Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); g) De negun no n’éi riguardo / canche sei de fei delves De negun no n’éi riguardo / cànche sei de féi del vès DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); h) Ma sce no t’ames i autri, sëni d’amor degun no te manda. Ma ŝë no t’àmes i autri, sëgn d’amor d’guŋ no të manda. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); i) Degun ater co ël á la colpa, mo chësta en vita süa ne n’á mai fat ater co dl bëgn Degung at’r, che el à la colpa, mo chesta in vita sua nen à mai fatt at’r ch d’l bengn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); j) Degügn plü ne dorm, düc salta impé Degüng plö ne dorm, dütg salta impè PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); k) L ne n’ie plu stat degun te cësa; chi à pa mpià la lum? l nęn íe pu šta’ dęgúŋ tę txá̤za̤; ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
nesciun.

degun (gad., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ degun.

degün (agg.) (mar.) ↦ degun.

dëibl (grd.) ↦ debl.

deidà (col.) ↦ daidé.

deit Ⓔ DIGITUS (EWD 3, 44) 6 1763 daeit ‘digitus’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. dëit mar. dëit Badia dëit grd. dëit fas. deit caz. deit fod. deit col. det amp. diedo LD deit
s.m. Ⓜ deic
1 ciascuna delle parti terminali della mano e del piede (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dito Ⓓ Finger ◇ a) Mo Gejú s’á plié jö al bas, y scriô cun le dëit söla tera. Mo Jeshú s’ha plié schö al bass, e scrivova col dait sölla terra. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ma Gejù s’à plià a bas, y scrivova cul dëit sula tiera. Ma Jesú s’ha pliá a bass, y scrivóva col déit su la tierra. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Ma Gejù se à arbassà en ju col cef, e l’à scrit col deit jabas. Ma Gesú se a arbasá inshú col chiéf, e a scrit col deit sha bás. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); d) Ma Gejù se pliáva ju, e scrivëva col deit ju bas. Ma Gesú se pliava schu, e schrivava col deit schu báss. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) e betei inz’ el diedo un anel, e scarpe inz’ i pes e metei inc’ el diedo un’ anel, e scarpe inz’ i pes ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Spo ára ma messü cun sü dëic delicac crazé val’ raisc fora dla tera dlaciada Spo à la ma m’ssè cung su deitg delicatg’ crazzè val raisc’ fora d’la terra dlacceada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
2 misura, quantità minima, paragonabile a un dito considerato in orizzontale (grd. F 2002) Ⓘ dito Ⓓ Finger ◇ a) l lin ie unì apëina n dëit lonch l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

deit (fas., caz., fod., LD) ↦ deit.

dëit (gad., mar., Badia, grd.) ↦ deit.

dejarmà (amp.) ↦ dejarmé.

dejarmar (bra.) ↦ dejarmé.

dejarmé Ⓔ deriv. di des- + armé x it. disarmare 6 1858 dösarmar (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2)
gad. dejarmé Badia dejarmè grd. dejarmé fas. dejarmèr bra. dejarmar fod. desarmé amp. dejarmà LD dejarmé
v.tr. Ⓜ dejarmeia
privare delle armi o dell’armamento qualcuno o qualcosa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disarmare Ⓓ entwaffnen ◇ a) I m’à dit che chisc fenc aea destinà de dejarmar al caporal. Ma zachei ge l’à dit e per chel l’aea tanta furia contro chel che aea scomenzà. I mö a dit, chö chis föntsch aöa destinà dö dösarmar al caporal. Ma zachei gö la dit, ö per chöl l’aöa tanta furia contro chöl chö aöa scomenzà. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.).

dejarmé (gad., grd., LD) ↦ dejarmé.

dejarmè (Badia) ↦ dejarmé.

dejarmèr (fas.) ↦ dejarmé.

dejedot Ⓔ DECEM (ET) OCTŌ (EWD 3, 45) 6 1763 desdot ‘octodecim’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. dejedot mar. dejedot Badia dejedot grd. dejedot fas. desdot bra. desdot fod. desdot col. disdot amp. disdoto LD dejedot
num.
numero composto da una decina e otto unità (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ diciotto Ⓓ achtzehn ◇ a) veide, il caporal dei giandarmi che n’aea un destenet su per al mur e desdot fenc da Poza dintorn che tremaa. vöidö il caporal [ 281 ] dei giandarmi chö naöa un destönöt super al mur ö dösdôt föntsch da Pozza dintorn chö trömaa. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); b) Beśen dì che un terno al lotto / Aé fato in verità / A toi fora ste disdoto / De ra intiera sozietà. Besen dì che un terno al’ lotto / Avè fatto in verità / A toi fora ste discdoto / Dera intiera sozietà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

dejedot (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ dejedot.

dejenö (mar.) ↦ dejenuef.

dejenü (gad., Badia) ↦ dejenuef.

dejenuef Ⓔ DECEM (ET) NOVEM (EWD 3, 46) 6 1763 desnu ‘novemdecim’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. dejenü mar. dejenö Badia dejenü grd. dejenuef fas. desnef fod. dejenuof col. desnuof amp. disnoe LD dejenuef
num.
numero composto da una decina e nove unità (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ diciannove Ⓓ neunzehn ◇ a) E che basta disnoe, / E se voré anche e mesa; / El i n tira outre noe / E ‘l é stà fenì ra contesa. E che basta disnove, / E se vorré anche e mezza; / El in tira autre nove / E l’é stá fení ra contesa. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

dejenuef (grd., LD) ↦ dejenuef.

dejenuof (fod.) ↦ dejenuef.

dejerto (fod.) ↦ desert.

dejider (gad.) ↦ dejidere.

dejidere Ⓔ it. desiderio ‹ DĒSĪDERIUM (EWD 3, 47) 6 1878 desiderio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116)
gad. dejider mar. dejiderio Badia dejiderio grd. dejidere fas. dejiderie bra. dejiderio fod. dejiderio LD dejidere
s.m. Ⓜ dejideri
aspirazione verso ciò di cui si ha bisogno, si sente la mancanza e simile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ desiderio, brama Ⓓ Wunsch, Verlangen, Begierde ◇ a) sides duncue laldé Osc sant inom, porcí che ëis ejaudí mies preghieres, ëis contenté düc i dejiders de mi cör sii dunque laldè Osc’ sant innom, purcicche ais esaudì mīs preghieres, ais contentè duttg’ i desideri d’mi cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); b) So unich dejider êl d’odëi sü geniturs So unico desiderio ēle d’udei su genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

dejidere (grd., LD) ↦ dejidere.

dejideré (fod., MdR) ↦ dejidré.

dejiderie (fas.) ↦ dejidere.

dejiderio (mar., Badia, bra., fod.) ↦ dejidere.

dejidrar (bra.) ↦ dejidré.

dejidré Ⓔ it. desiderare ‹ DĒSĪDERĀRE (EWD 3, 47) 6 1763 desiderè ‘concupisco’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. dejidré mar. dejidré Badia dejidré grd. dejidré fas. dejidrèr caz. dejidrèr bra. dejidrar fod. dejideré col. desiderà amp. deśiderà LD dejidré MdR dejideré
v.tr. Ⓜ dejidreia
volere fortemente qualcosa che può appagare le proprie esigenze o i propri gusti (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ desiderare Ⓓ wünschen, begehren ◇ a) chëst n’é ater che n sëgn, che iö ves vëighe gën, e che iö dejiderasse de ves odëi vigne dé chilò quëst n’é atr che ‘ǹ sëgn, ch’jeu ves vëighe giaǹ, e ch’jeu deŝiderasse de ves odëi vigne dé quilò DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:241 (MdR); b) T’avras sënza dubio n catalogh, olach’ ël stà tüt ći ch’iö dejidere de savëi. T’ avras sënza dubio ‘ǹ catalog, olà ch’ël sta tüt çhi ch’jeu deŝidere de savëi. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); c) aló ge é vegnù tanta fam, che più de na outa l dejidrèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe, e nesciugn ge n dajea allò ghiè vegnù tanta fang, che plu de una òuta el desiderèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe, e nessungn ghièn dasèa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Dejidres, sinziermënter, de vester fertunà y cuntënt, / Usserva bën chël puech che te é dit, y t’ ares l paiamënt. Des̄idres, sinziermënter de vöst’r fortunà y cuntënt, / Ussërva bëŋ chëll puech che t’ hè dit, y t’ arès ‘l pajamënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) m’ëis finamai conzedü, ci che i ne m’ess infidé a dejidré m’ais finmai conzedù, cicchè i n’m’ess’ infidè a desiderè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); f) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. Parova prëst de suzeder chël che dejidrova. Che valgun mënsc ne n’an udù nce la plu pitla nibla sun ciel. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. pa̤rǫ́a̤ pra̤št dę sutsédę̆r ka̤l kę dęžidę̆rǫ́a̤. kę va̤lgúŋ ma̤ŋš nęn a-ŋ udú ntxę la̤ plu pítla̤ níbla̤ sun tšíel. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.)
se dejidré (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ desiderarsi Ⓓ sich wünschen ◇ a) Y se dejidrova de mplì si vënter cun l pastulà (tamejons) che i purciei maiova Y se desidróva d’impli si ventr cung el pastulà (tameschongs) che i purtschièj majóva HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei ma negun no ghin dajea là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Datrai se dejidrâra n bun liber da lí Datrai sè dejiderāla ‘ng bung liber da lì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

dejidré (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ dejidré.

dejidrèr (fas., caz.) ↦ dejidré.

dejio Ⓔ ven. desìo (Boerio) 6 1873 desio (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
fod. dejio amp. deśio
s.m. Ⓜ dejii
mancanza di ordine, stato di confusione, scompiglio e simili (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ soqquadro, disordine Ⓓ Unordnung, Durcheinander ◇ a) Sul ciapel ’es à un deśio, / E s’à da dì el vero / ’Es vorae el struzo intiero. Sul ciapel e s’ ha un desio, / E s’ ha da dì el vero / Es vorae el struzzo intiero. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

dejio (fod.) ↦ dejio.

dejobedí (gad., Badia) ↦ dejobedì.

dejobedì Ⓔ comp. di des- + obedì (EWD 7, 209) 6 1832 deshobedí (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146)
gad. dejobedí Badia dejobedí grd. dejubedì fas. dejobedir caz. dejobedir fod. dejobedì, desobedì col. dijubedì amp. dijubidì, dejubidì LD dejobedì
v.intr. Ⓜ dejobedesc
comportarsi o agire in modo contrario a quello prescritto o stabilito (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disubbidire Ⓓ nicht gehorchen, ungehorsam sein ◇ a) vèrda! gé te serve jà tenc de egn, e [ 282 ] no é mai dejobedì a tie comandi vèrda! je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) Ciarede, iö ves servi da tan d’agn, y ne s’á mai dejobedí Ciarède, ièu ve sèrve da tang d’agn, e ne s’ ha mai dosobedì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) Vardà, pare, ió ve servo tante ane e no v’éi mai dejubidì Vardà, pare, iò ve servo tante anne e no v’hei mai desubidì ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) Mi v’è dagnára servì tánt de agn, e mi no v’è mei dejobedì Mi v’è dagnara servì tant de ang, e mi no v’è mei disobedì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.).

dejobedì (fod., LD) ↦ dejobedì.

dejobedient Ⓔ it. disubbidiente (EWD 7, 208) 6 1832 deshobediant (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141)
gad. dejobediënt Badia dejobediënt grd. dejubedient fas. dejobedient fod. dejobedient, desobedient col. dijubidiente amp. dejubidiente LD dejobedient
agg. Ⓜ dejobedienc, dejobedienta, dejobedientes
che disubbidisce, che non è ubbidiente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disubbidiente Ⓓ ungehorsam ◇ a) Ciara, tan d’agn ne te sunsi sté dejobediënt, y mai ne m’aste dé n asó, ch’iö ess podü me le mangé cun mi amisc. Tgiára, taign d’agn ne te sunsi sté deshobediant, e mai ne m’hàste de n’asó, ch’iö esse podü mel mangié cung mi amici. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Cialëde mi pere, ie ve servësce da tan d’ani nca, y ne ve son mei stat dejubedient, y ne m’ëis mei dat n vesuel da goder cun mi cumpanies Cäläde mi père, iè ve servesce da tand’ anni ‘ncà, i ne ve son mei sta desubedient, i ne m’eise mèi dat ‘n vesuèl da gòder cung mi cumpagnes SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.).

dejobedient (fas., fod., LD) ↦ dejobedient.

dejobediënt (gad., Badia) ↦ dejobedient.

dejobedienza (Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ desobe-

dienza.

dejobediënza (gad.) ↦ desobedienza.

dejobedir (fas., caz.) ↦ dejobedì.

dejonor (fas., bra.) ↦ dejonour.

dejonorar (bra.) ↦ dejonoré.

dejonoré Ⓔ it. disonorare (EWD 5, 99) 6 1878 desonorada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16)
gad. dejonoré mar. dejonoré Badia dejonorè grd. dejuneré fas. dejonorèr caz. dijonorèr bra. dejonorar fod. dejonoré, desonoré col. disonorà amp. disonorà LD dejonoré
v.tr. Ⓜ dejonoreia
privare dell’onore, macchiare l’onore (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disonorare Ⓓ entehren, schänden
p.p. come agg. Ⓜ dejonorés, dejonoreda, dejonoredes
privato dell’onore (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ disonorato Ⓓ entehrt, geschändet ◇ a) Trö’ miú comparí dejonorada ai edli de jënt, co l’ester en verité dan dai edli d’Idî Trou m’iù comparì desonorada ai oudli de jent, che l’est’r in veritè dang da i oudli d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); b) prëia, ch’al leves da chiló mi corp mort por le sopolí tl sepolcher de mi antenac, porcí ch’i le sun tres dëgna, scemia, che i uomini m’á tigní por dejonorada preia, ch’el leve da chilò mi corp mort pur ‘l sopolì t’l sepolch’r d’mi antenati, purcicch’ i ‘l sung tres degna, s’mia, che li uomini m’ha tignù pur desonorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

dejonoré (gad., mar., fod., LD) ↦ dejonoré.

dejonorè (Badia) ↦ dejonoré.

dejonorèr (fas.) ↦ dejonoré.

dejonorevol Ⓔ it. disonorevole 6 1875 diso̬no̬revo̬l (RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649)
gad. dejonorevol Badia dejonorevol fas. dejonorevol bra. dejonorevol
agg. Ⓜ dejonorevoi, dejonorevola, dejonorevoles
che è causa di disonore (gad., fas.) Ⓘ disonorevole Ⓓ schändlich, entehrend ◇ a) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) l’unica porsona, ch’ara ciafâ da odëi, êl Golo, che gnô decontin cun sües domandes dejonorevoles, y solamënter a chisc pac impormetôl de la lascé rové a onur y liberté l’unica persona, ch’ella ceaffà da udei, ele Golo, che gnē decunting cung suus dimandes disonorevoles, e solamentr a chisc’ patti impormettōle de la lascè r’vè a unur e libertè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

dejonorevol (gad., Badia, fas., bra.) ↦ dejonorevol.

dejonour Ⓔ it. dis onore (EWD 5, 100) 6 1865 des̄unour (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. dejonur mar. dejonur Badia dejonur grd. dejunëur fas. dejonor bra. dejonor fod. dejonour, desonour, desenour col. desonor LD dejonour
s.m. Ⓜ dejonours
perdita dell’onore; infamia, vergogna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ disonore Ⓓ Schande, Unehre ◇ a) No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia No fè mëi vëlch, chë t’porte des̄unour o gran muöja PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) coscì che ogneun che aea valch ramarech, lo sfogaa con i far valch afront, o dejonor coššicchè ognun chö aęa valc rammarec, lo̬ sfo̬gaa co̱ i far valc affront, o̬ diso̬no̬r RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) uniun ch’ova vel’ mueia se la parova via cun i fé n mpermel o dejunëur ugnun ch’o̱a vel muęia s’la paro̱a via cui fè un impęrmel o̬ dežunęur RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

dejonour (fod., LD) ↦ dejonour.

dejonur (gad., mar., Badia) ↦ dejonour.

dejorden Ⓔ deriv. di des- + orden (EWD 5, 111) / it. disordine 6 1833 le diŝordine (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. dejordin Badia dejordine grd. dejorden fas. dejórden fod. dejordine col. dejorden amp. diśordin LD dejorden MdR dijordine
s.m. sg.
mancanza di ordine, stato di confusione, scompiglio e simili (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ disordine Ⓓ Unordnung ◇ a) a schivé les baujies, les falsitês, l’ingianamënt, le robè, la porcheria e le dijordine a schivé les baúĝìes, les falsités, l’ingiannamënt, le robè, la porcheria e le diŝordine DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) I vó dì, senza rajon, / Che a Coiana i é maturle / Ch’i à el diśordin cassù inson. I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle / Ch’jà el disordin ca su in son. DegasperF, ZambelliMi[ 283 ] chelli1872-1973:12 (amp.); c) Sigfrid incunta dlunch lus y pumpa insolita, mo al odô ince da vigni pert döt sotissura en dejordin Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita, mo el odō incie da vigne pert dutt soutt e sura in disordine DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

dejorden (grd., col., LD) ↦ dejorden.

dejórden (fas.) ↦ dejorden.

dejordené Ⓔ deriv. di dejorden / it. disordinato 6 1878 desordinè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88)
gad. dejordiné Badia dejordiné grd. dejurdenà LD dejordiné
agg. Ⓜ dejordenés, dejordeneda, dejordenedes
che è privo di ordine, di coerenza, di chiarezza (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disordinato Ⓓ unordentlich, wirr ◇ a) Cun döt ch’al ê le malfatur te porjun, á le conte tocé le müs tles mans y pitâ por la perdita mai plü da refá, y maledî le sënn dejordiné, ch’i é sté la gauja. Condutt ch’el ē ‘l malfattore in te p’rjung, à ‘l conte tocciè ‘l mus tles mangs e pittā pur la perdita mai plou da r’fà, e maledī ‘l senn desordinè, ch’i è stè la gausa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

dejordin (gad.) ↦ dejorden.

dejordine (Badia, fod.) ↦ dejorden.

dejordiné (gad., Badia, LD) ↦ dejordené.

dejubedì (grd.) ↦ dejobedì.

dejubedient (grd.) ↦ dejobedient.

dejubedienza (grd.) ↦ desobedienza.

dejubidì (amp.) ↦ dijubidì.

dejubidiente (amp.) ↦ dejobedient.

dejuneré (grd.) ↦ dejonoré.

dejunëur (grd.) ↦ dejonour.

dejurdenà (grd.) ↦ dejordené.

dël (fod.) ↦ el.

del dut (caz., moe.) ↦ dldut.

del duto (amp.) ↦ dldut.

del rest (fas.) ↦ derest.

delá (gad., mar.) ↦ delà.

delà Ⓔ comp. di de + (EWD 3, 107) 6 1763 delà ‘trans’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. delá mar. delá Badia dlá grd. dla fas. de là fod. delà amp. de là LD delà
avv.
dall’altra parte (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ di là Ⓓ jenseits, auf der anderen Seite, drüben ◇ a) Santa Maria Maiou decà ca, / Santa Maria Maiou delà là Santa Maria majou de quà quà, / Santa Maria majou de là Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243 (fod.)
delà da (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ oltre, dall’altra parte Ⓓ jenseits, drüben ◇ a) Düc inoms de gran memoria / Che laldun delá dai vis, / É so vire na bela storia / De bëgn fat, de piciá impedis. Duttg’ inomts de grang memoria / Che laldung de là da i vìs, / È so vir’ na bella storia / De bengn’ fatt, d’piccià impedìs. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

delà (fod., LD) ↦ delà.

delafora (fas.) ↦ dlafora.

delaìte (fas., bra.) ↦ dlaite.

Delba (gad., LD) ↦ Dèlba.

Dèlba 6 1858 Dalba (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
gad. Delba fas. Dèlba bra. Dalba amp. Alba LD Delba
topon.
paese nel comune di canazei nell’alta val di fassa (gad. DLS 2002, fas. DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Alba Ⓓ Alba ◇ a) dapò tedò i Munciogn vegn 4 pìcui: Cianacei, Gries, Dalba, Penìa dapô tödo i Muntschoni vöng 4 picui: Tschanazei, Gries, Dalba, Bönia ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

Dèlba (fas.) ↦ Dèlba.

deldut (fas., fod.) ↦ dldut.

delegà (col., amp.) ↦ deleghé.

delegar (bra., moe.) ↦ deleghé.

deleghé Ⓔ DĒLIQUĀRE (EWD 3, 49) 6 1878 d’ligā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70)
gad. deleghé mar. deleghé Badia delighé grd. dleghé fas. deleghèr caz. deleghèr bra. delegar moe. delegar fod. deleghé col. delegà amp. delegà LD deleghé
v.tr. Ⓜ deleiga
rendere liquido, far passare un corpo dallo stato solido allo stato liquido (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; Ms 2005, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fondere, dissolvere, sciogliere Ⓓ schmelzen, auflösen ◇ a) y scialdâ ite cun sü ragi, s’implîra de n cialt jintil y delegâ les dlaces sö por i parëis e scealdā ite cung su raggi, s’ implìla deng cialt jintil e d’ligā les dlacces sou pur i pareis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
se deleghé (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ liquefarsi, sciogliersi Ⓓ schmelzen, zergehen ◇ a) Co éra pa, ch’al ne se delega? ne n’él pa de dlacia? Co ella pa, ch’el nè sè dlega? nen elle pa de dlaccea? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

deleghé (gad., mar., fod., LD) ↦ deleghé.

deleghèr (fas., caz.) ↦ deleghé.

deler (fas.) ↦ dolei.

deletégol (fas.) ↦ deletoul.

deletëol (fod.) ↦ deletoul.

deletëul (grd.) ↦ deletoul.

deletó (gad., MdR) ↦ deletoul.

deletoul Ⓔ apadan. * deletar + - évol ‹ -IBILEM (GsellMM) 6 1833 delettó (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. deletó grd. deletëul fas. deletégol fod. deletëol LD deletoul MdR deletó
agg. Ⓜ deletoui, deletoula, deletoules
che procura diletto, piacere e soddisfazione (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dilettevole, piacevole Ⓓ angenehm, unterhaltsam ◇ a) Ël é vëi, iö le bëi gën, mascimamënter inte vosta compagnia deletora. Ël é vëi, jeu le bëi giaǹ, masŝimamëntr inte vosta compagnia delettóra. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); b) Ël é bëin ćialt, mo ël tira n pü’ d’aria morjela; ël é n tëmp deletó. Ël é bëiǹ çhiald, mó ël tira ‘ǹ pü’ d’aria morŝella; ël é ‘ǹ tëmp delettó. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); c) Chëst castighe n’à sigü nia de deletó; mo ël ne toca a d’atri ch’ai dërt ri e malfaturs. Quest castighe n’ha sigü nia de delettó; mó ël ne tocca ad atri ch’ai dërt ri e malfaturs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); d) Cosses, bënché scialdi beles y deletëules mprima, / No crì, sce les te porta dann, o te roba la stima. Còsses, bëŋchë ŝàldi bölles y dölettoules ’mprima, / No crì, ŝë les të pòrta dann, o te ròba la stima. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.). [ 284 ]

deletoul (LD) ↦ deletoul.

deliberà (col., amp.) ↦ deliberé.

deliberazion Ⓔ it. liberazione x delibré 6 1878 deliberaziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. deliberaziun Badia deliberaziun grd. delibrazion fas. deliberazion bra. delibrazion LD deliberazion
s.f. Ⓜ deliberazions
il liberare da una condizione di soggezione o di vincolo (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ liberazione Ⓓ Befreiung ◇ a) Düc ê regüsc de süa inozënza, se la godô dl’amirabla deliberaziun, y â na speziala ligrëza, de s’avëi abiné da se, zënza ch’un su manciass Duttg’ ē r’gusc’ d’sua innozenza, s’ la godō d’l amirabil deliberaziung, e ā na spezial ligrezza, d’s’ avei abinè da sè, zenza ch’ung su manciass’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia); b) ara rengraziëia ciamó Idî por la deliberaziun mirabla ella ringrazia ciamò Iddì pur la deliberaziung mirabile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
liberazion.

deliberazion (fas., LD) ↦ deliberazion.

deliberaziun (gad., Badia) ↦ deliberazion.

deliberé Ⓔ nordit. deliberà(r) ‹ DĒLĪBERĀRE (EWD 3, 48) 6 1878 deliberè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11)
gad. delibré mar. delibré Badia delibré grd. delibré fas. deliberèr bra. delibrar fod. deliberé col. deliberà amp. deliberà LD deliberé
v.tr. Ⓜ delibereia
rendere libero, togliendo da impedimenti, sciogliendo da vincoli e simili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 200, fas. R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ liberare Ⓓ befreien, befreien ◇ a) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof y i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo, y perié de la delibré da n uomo tan prigorus. Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof, e i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo, e priè d’la deliberè da ‘ng uomo tang prigurùs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); b) ara rengraziëia a Idî, ch’Ël l’á delibrada fora dla porjun sgriciorosa, y i á conzedü n post sigü cuntra l’aspetaziun de Golo ella ringrazia a Iddì, ch’El l’à d’liberada fora d’la p’rjung sgricceoroſa, e i à conzedù ‘ng post sigù cuntra l’aspettaziung d’Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); c) i m’un restará chiló, cina ch’al é l’orenté d’Idî: forsc ch’Ël fej rové alerch val’ porsona, ch’á compasciun y me delibrëia i m’ung resterà chilò, cina, ch’el è l’orentè d’Iddì: forsi ch’El fesc’ r’vè arlerc val persona, ch’à compassiung e mè delibera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
liberé.

deliberé (fod., LD) ↦ deliberé.

deliberèr (fas.) ↦ deliberé.

delibrar (bra.) ↦ deliberé.

delibrazion (grd., bra.) ↦ deliberazion.

delibré (gad., mar., Badia, grd.) ↦ deliberé.

delicat Ⓔ it. delicato ‹ DĒLICĀTUS (EWD 3, 49) 6 1833 delicat (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. delicat mar. delicat Badia delicat grd. delicat fas. delicat fod. delicato amp. delicato LD delicat MdR delicat
agg. Ⓜ delicac, delicata, delicates
1 che dà, ai vari sensi dell’uomo, un’impressione gradevole di finezza, leggerezza e simile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982, LD DLS 2002) Ⓘ delicato Ⓓ delikat, zart ◇ a) Co mai sará bona de resiste chiló na planta delicata compagna a chësta. Co mai sarà bona de resister chilò na pianta delicata compagna a chesta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia); b) ciara mo ci bel corú ghel daite, ci beles pices fëies delicates blances ciaramo ci bell curù ghēl daite, ci belles picces fouies delicates blancies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
2 che può rovinarsi, danneggiarsi facilmente proprio per la sua finezza, delicatezza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982) Ⓘ delicato, fragile Ⓓ empfindlich, zart ◇ a) Spo ára ma messü cun sü dëic delicac crazé val’ raisc fora dla tera dlaciada Spo à la ma m’ssè cung su deitg delicatg’ crazzè val raisc’ fora d’la terra dlacceada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) La coa é sotrata daite sciöche cun na pel morjela y tignënta, acioch’ ai stais cialc y saurí, é torona por forma y delicata, acioche i pici ne se fejes me. La cō è sottratta daite sceoucche cona pell morjella e tignanta, acceocch’ ei stì cialtg’ e saurì, è torona pur forma e delicata, acceocche i piccei nè sè feje mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
3 che manca di vigore, di forza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ delicato, gracile, debole Ⓓ schwach, schwächlich ◇ a) Söl ciastel chersciôl forsc sö massa delicat Soul ciastell c’rsceŏle forsi sou massa d’licat DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
4 gustoso e leggero (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ delicato Ⓓ fein, zart ◇ a) Mangiunse n püch de ćiajó vedl pro na taza de vin. / Chëst ćiajó é delicat. Ći ćiajó él? / Ël é de la Svizera. Mangiunse ‘ǹ püc de çhiaŝó vedl prò ‘na tazza de viǹ. / Quest çhiaŝó é delicat. Çhi çhiaŝó él? / Ël é de la Svizzera. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Chësta ćern de bò é delicata. Questa çhiärn de bò é delicata. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); c) y i portâ spëisa renforzanta y ordöra delicata e i portā speiſa rinforzante e ordura delicata DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); d) Ai se la vir tla comodité, porcí che iló i porta la tera bi früc delicac, che ne n’é da ciafé te chësc bosch Ei s’la vì t’la comoditè, purcicche illò i porta la terra bi fruttg’ delicatg’, che nen è da ceaffè t’ chesc’ bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

delicat (gad., mar., Badia, grd., fas., LD, MdR) ↦ deli-

cat.

delicato (fod., amp.) ↦ delicat.

delighé (Badia) ↦ deleghé.

delincuent Ⓔ it. delinquente (da DĒLINQUERE) (EWD 3, 50) 6 1878 delinquente f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107)
gad. delincuënt Badia delincuënt grd. delincuënt fod. delincuent LD delincuent
s.m.f. Ⓜ delincuenc, delincuenta, delincuentes
chi ha commesso uno o più delitti (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ delinquente Ⓓ Verbrecher, Straftäter ◇ a) O bun Dî, (sospirëiera) che mai l’ess dit, canch’i m’un jô da chisc mürs demez come delincuënta, col fi al col, ch’i retornass en chësta manira. O bung Dì, (sospīr’la) chè mai l’ess’ ditt, cang ch’i m’ung jē da chisc’ murz d’mezz come [ 285 ] delinquente, col fì al cōl, ch’i r’tornass’ in chesta maniera. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

delincuent (fod., LD) ↦ delincuent.

delincuënt (gad., Badia, grd.) ↦ delincuent.

delirà (amp.) ↦ deliré.

deliré Ⓔ it. delirare ‹ DĒLĪRĀRE (EWD 3, 50) 6 1844 delirà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. deliré Badia deliré fod. deliré amp. delirà
v.intr. Ⓜ delireia
essere in delirio, parlare in stato di delirio (gad. P/P 1966, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ delirare, vaneggiare Ⓓ irrereden, fantasieren ◇ a) Tol ra zedola e fesc finta / d’esse duto ingramazà, / po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà Tòl ra zédola e fèsc finta / d’èse duto ingramaz̄à, / po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, / a scoudase, a delirà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

deliré (gad., Badia, fod.) ↦ deliré.

delis (bra., moe.) ↦ deslis.

delisc (fas.) ↦ deslis.

delit Ⓔ it. delittto ‹ DĒLICTUM (EWD 3, 51) 6 1878 delitti (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. delit Badia delito grd. delit fas. delit fod. delit amp. delito LD delit
s.m. Ⓜ delic
azione criminale perpetrata con dolo o colpa; reato, crimine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ delitto, crimine Ⓓ Vergehen, Straftat, Verbrechen ◇ a) Idî nes straverdes dales pasciuns desliades, che tira a delic tan spaventusc. Iddì nes straverde dalles passiungs desliades, che tira a delitti tang spaventusc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Sc’ al é mai sté colpa de mal, acopeme, chiló ëise mia vita; sc’ i á cometü n delit, m’ái mirité la mort S’ el è mai ste colpa de mal, accopěmme, chilò aiſe mia vita; s’ i à commetù ‘ng delitto, m’ai meritè la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); c) Y sot a chisc edli zelesć sarëise capazi de comëte n te delit orendo. e soutt a chisc’ oud’li zelesti sareiſe capazi de commette ‘ng te delitto orrendo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
delit da sanch (gad.) Ⓘ assassinio, fatto di sangue Ⓓ Bluttat ◇ a) Ah! fajede, ch’ai ne se maces les mans cun n te delit da sanch. Ah! fajede, ch’ei nè sè maccie les mangs cunung tē delitto da sanc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

delit (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ delit.

delito (Badia, amp.) ↦ delit.

delizia Ⓔ it. delizia ‹  DĒLICIA (EWD 3, 51) 6 1833 delizies pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. delizia Badia delizia grd. delizia fas. delizia fod. delizia amp. delizia LD delizia MdR delizia
s.f. Ⓜ delizies
intenso piacere fisico o spirituale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ delizia Ⓓ Vergnügen, Lust, Wonne ◇ a) Mineste che Domenedie n’alse menè degun desplajëi a de te’ jënt, despò ch’ël i à na ota provedü de tütes les comoditês e delizies de chësta vita? Mineste che Domenedie n’alse mené deguǹ deŝplasëi a de tä ĝënt, despò ch’ël i ha ‘na óta provedü de tüttes les comodités e delizies de questa vita? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR).

delizia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦

delizia.

delongia (fas.) ↦ dlongia.

delongo (fod.) ↦ dlonch.

delunch (MdR) ↦ dlonch.

delungia (MdR) ↦ dlungia.

delvars (col.) ↦ delvers.

delver (amp.) ↦ delvers.

delvers Ⓔ comp. di del + vers (EWD 7, 302) 6 1832 del vers (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145)
gad. dalvers mar. dalvers Badia dlveres grd. delvers fas. delvers bra. dalvers fod. delviers col. delvars amp. delver, delves
avv.
in modo buono, retto, giusto, o conveniente, soddisfacente, vantaggioso, oppure in misura considerevole (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ bene, perbene Ⓓ gut, passend, angemessen, richtig ◇ a) E tolé n vedel gras, e mazalo, e nos magnaron a la rica, e se la godaron delvers E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.)
agg.
1 che procura piacere, che dà diletto (gad. V/P 1998, amp.) Ⓘ piacevole Ⓓ angenehm ◇ a) No ‘l é cioudo ancuoi, no fiedo, no ‘l é vento, ‘l é delver… No le cioudo anquoi, ne fiedo, no le vento, le del ver… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); b) y canch’al ê indormedí, le ponera te n piz dla caverna, olach’ al ê n bel post dër dalvers por ël e cang ch’el ē indorm’dì, ‘l ponela teng pizz d’la caverna, ullac ch’èl ē ‘ng bell post der d’l vers pur el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
2 adeguato o conveniente a un certo momento, situazione, circostanza e simili (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ opportuno, appropriato Ⓓ recht ◇ a) Se una femena, che sà / mile puzes del paes / fosse stada a m’in detà, / ‘l ea algo pì delves. Se una fémena, che sa / mile puz̄es del paés / fose stada a m’in detà, / l’èva algo pi delvès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
fé delvers (fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ comportarsi bene Ⓓ sich richtig verhalten ◇ a) De negun no n’éi riguardo / canche sei de fei delves De negun no n’éi riguardo / cànche sei de féi del vès DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); b) E parché ra fosse temuda, / E parché ra feje delver, / I dà a un ra carne cruda / E el pan al spezier. E parché a fosse temuda, / E parché a fesce del vér, / I dá a un ra carne cruda / E el pan al Speziér. Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ◆ jì delvers (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ andare bene Ⓓ gut gehen ◇ a) Par la vergine sguaria / Ra m’é śuda inpò delves / Cie contente, cie alegria / Finalmente, inze el paes. Par la vergine sguaria / Ra me zuda impò del vès / Ciè contente, ciè allegria / Finalmente, inzèl paes. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.).

delvers (grd., fas., caz., LD) ↦ delvers.

delves (amp.) ↦ delver.

delviers (fod.) ↦ delvers.

demà (col., MdR) ↦ demé.

demá † (gad., Badia) ↦ demé.

demanco Ⓔ comp. di de + manco (EWD 4, 310) 6 1858 dö manco (ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3)
gad. demanco mar. demanco Badia de manco grd. de mancul fas. de manco bra. demanco fod. demánco col. demanco amp. demanco LD demanco
avv. [ 286 ]
in minore quantità, in minore misura o grado (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ meno, di meno Ⓓ weniger ◇ a) A. Mo te l’é dit inant che n voi trentacinch e no demanco. A. Mo tö lö dit inant chö n’voi trentôcinch ö no dö manco. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.)
fé demanco (gad. P/P 1966, fas. Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ fare a meno, astenersi Ⓓ sich enthalten ◇ a) I ne pó fá cun demanco da ponsé che ne n’ëise ’ci os ales otes val’ da patí I nè po fa cun d’manco de pungsè che nen aiſe ci os alles outes val da patì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia).

demanco (gad., mar., bra., col., amp., LD) ↦ demanco.

demánco (fod.) ↦ demanco.

demassa Ⓔ comp. di de + massa 6 1856 de massa (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266)
gad. demassa mar. demassa Badia de massa grd. de massa fas. de massa bra. de massa fod. demassa amp. de massa LD demassa
avv.
in misura eccessiva, più del giusto o del conveniente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ troppo Ⓓ zu viel ◇ a) Chest no die / Che te Fascia no sie / Poies e strace de massa / Perché chest fossa bujìe. Chest no die / Che te Fassa no sie / poglies e strace de massa / Perché chest fossa busie. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

demassa (gad., mar., fod., LD) ↦ demassa.

demé Ⓔ NON MAGIS (Gsell 1993b:186) 6 1811 demenà (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. demá † Badia demá †, demó † grd. demé fas. demò caz. demò bra. demò moe. demò fod. demè col. demà LD demé MdR demà
avv.
1 unicamente (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ solo, soltanto, solamente Ⓓ ausschließlich, lediglich, nur, bloß, allein ◇ a) Tu sëul muesses vadanië; Nëus ulon demé maië! Tu sòul muêsses guadag’ne; Nous ullòng demè majè! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Chësc dijovi demé tentan, per l pudëi acusé. Chest disóvi deme tentang, per el pudei accusé. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Ma i dijëva chëst demè per l tenté Ma i disava cast demé per ‘l tenté HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Donzela, nos un dërt rajonè de vos. / Iö sun ligra, sc’ ëis pö demà dit valch de bëin de me. Donzella, nos uǹ dërt raĝionè de vos. / Jeu suǹ ligra, ŝ’ ëis peu demà dit valq de bëiǹ de mè. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); e) M’é pissà, chisc vel demò vin. M’he pisà, kis vël demò ving BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); f) Oh, oh bela, sion ben galantomegn te Fascia, chest l’é demò per conservèr na recordanza, perché no vedon mai forestieres. Oh, Oh bella, sion ben gallantomin te Fassa, chist le demó per conserver una ricordanza, perche no vedon mai forestieres. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); g) che giö (el Segnoredio lo sà) se demò podesse farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, jache tu es en scì bon portador che giö (el Zegnoredio lo za) ze de mo podezze farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti, sacchè tu ez en si bon portador SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); h) Genofefa s’é trata col bambin te chëra caverna, olach’ ara ê almanco sigüda dala plöia y dal vënt: mo sighitâ demá a tremoré y sgricé dal frëit. Genofefa s’ è tratta col bambing te chella caverna, ullacch’ ella ē almanco siguda dalla plouia e dal vent: mo seghitā d’ma a tromorè e sgriccè dal freit. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
2 ante- o posposto a un imperativo, indica consenso più o meno caloroso (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fas., fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ pure Ⓓ bloß ◇ a) O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); b) I á picé dant a Idî y dant a os. Iö ne sun plü dëgn d’ester tlamé (nominé) osc fi, toleme demó sö sciöche un d’üsc fanc. I ha picciè dant ai Dii e dant a os; ieù ne sung plèu dagn d’ester tlamè (nominè) osc fi, tolèmme demò seù sùcche ung d’osc fancc. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); c) "Vèrda cotanta bela fortaes, che n’é amò chiò, se gé podesse demò dèr una a Cianbolfin. "Verda kotanta bela fortaes, ke n’è amò kiò, se ğe podese demo der una a Čanbolfin. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); d) L’erpa oressi incö de Davide, / Y sciöche ël de bi salms cianté, / Spo dijessi da brau: demá gnide, / Gnide devoc chiló a scolté L’arpa oréssi incö de Davide, / E söcche al de bi salmi tgiantè, / Spo disessi da brao: de ma gnide, / Gnide devotg chilò a scoltè PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
demé che (fas.) Ⓘ non appena Ⓓ sobald ◇ a) Demò che i e stac demez, l se à ont e l’é endò stat varì. Dömô chö i ö stats demetz, al sö a ont ö lö undô stat varì. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); b) E te n moment l’era ló. Demò che l dijea: "Ui su la ponta" e "ui jabas!" e coscì l jìa da n pecel a l’auter E te n moment l era lò. Demo ke l diʒea: "Ui su la ponta" e "ui ʒ̉a bas!" e koši el ʒ̉ia da n pečél a l auter BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.)
.

demé (grd., LD) ↦ demé.

demè (fod.) ↦ demé.

Demëine (grd.) ↦ Mëine.

demez Ⓔ comp. di de + mez (EWD 4, 412) 6 1832 demez (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. demez mar. demez Badia demez grd. demez fas. demez bra. demez fod. demez amp. demez LD demez
avv.
esprime allontanamento in modo generico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ via Ⓓ fort, weg ◇ a) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Y sce an ess ’ci de val’ la möia, / Sc’ incö mëssera demez / Ch’al é pro nos le prou Damez. E së ang ës gë dë val la möia, / S’ incö masla dëmëz / Ch’al ë pro nòs ël Pro Damëz. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); c) L plu jëunn va n di da si pere, y dij: Pere! dajëme la pert che me toca, che é la ntenzion de me n jì da tlo demez. ‘L plu s̄oun và uŋ di da si père, y diŝ: Père! das̄emë la pèrt chë më tocca, chè hè la intenzioŋ de mën s̄i da tlò dëmöz. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); d) Intan jô Schmerzenreich da chi pici y i scincâ beles recordanzes, [ 287 ] y al n’un rovâ un demez, zënza avëi ciafé regal. Intang jē Schmerzenreich da chi piccei e i sincā belles recordanzes, e el n’ung r’vā un d’mezz, zenza avei ceaffè r’gàl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia)
interiez.
esprime violenta rimozione da sé sul piano fisico o anche spirituale (gad.) Ⓘ via Ⓓ weg ◇ a) Demez incö coles alces y vaces, / Ares vais dalunc a pastöra! Deméz incö colles altgies e vatgies, / Alles vade da lunts a pastüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
ester demez (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere assente, essere via Ⓓ abwesend sein, weg sein ◇ a) Demò che i e stac demez, l se à ont e l’é endò stat varì. Dömô chö i ö stats demetz, al sö a ont ö lö undô stat varì. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.); b) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá dai soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordins düc, ch’an dess osservé tan dî, ch’al é demez. Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ ch’ang dess’ osservè tang dī, ch’al è demezz. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

demez (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ demez.

demò (fas., caz., bra., moe.) ↦ demé.

demó † (Badia) ↦ demá †.

demogno (amp.) ↦ demone.

demone Ⓔ it. demonio ‹ DAEMONIUM (EWD 3, 53) 6 1872 demonio (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
gad. demone Badia demone grd. demonio fas. demonie caz. demonzio moe. demonzio fod. demonio, demonzio amp. demogno, demonio LD demone
s.m. Ⓜ demoni
nelle religioni ebraica e cristiana, spirito maligno che incita l’uomo al male (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ demonio Ⓓ Dämon, Teufel ◇ a) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià / Che ‘l é un stato del demonio / Da fei propio desperà… Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià / Che le’ un stato del demonio / Da fei propio desperà… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) osta sposa é inozënta al per de n angel en Cil, iö fô le demone por la tenté y trá al mal, mo debann osta sposa è innozente al per deng angel in Ceìl, iou fō ‘l demonio pur la tentè e tra al mal, mo d’ban DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

demone (gad., Badia, LD) ↦ demone.

demonie (fas.) ↦ demone.

demonio (grd., fod., amp.) ↦ demone.

demonzio (caz., moe., fod.) ↦ demone.

demostré (mar., fod.) ↦ desmostré.

denant Ⓔ comp. di de + inant (EWD 4, 55) 6 1763 denant ‘prae’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. denant mar. denant Badia denant grd. denant, dinant LD denant MdR denant
avv.
in un momento o periodo anteriore, in precedenza, antecedentemente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prima Ⓓ vorher, früher ◇ a) Mo, mi bun Signur, iö n’à mefo podü vegnì denant, perćì ch’ël n’ê ćiamò finì. Mò, mi buǹ Signur, jeu n’ha meffo podü vegnì denant, perçhi ch’ël n’ê çhiamò finì. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’ âs denant tan pücia vëia. Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’ as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); c) N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! N’aldest’, uma, / coch’ al scraia, coch’ al ürla, / coch’ al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) chi paisc denant nia coltivá y döt imboscá, â ciafé n’aparënza en flu de coltivaziun chi paìsc’ denant nia coltivà e dutt imboscà, ā ceaffè n’apparenza in flu de coltivaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
denant che (gad. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prima che Ⓓ bevor ◇ a) N bocun de strada denant ch’ëi arivass a la dlijia, dij le vedl: "Jide pö demà vos jogn, che iö vëgne pa bëin do iö, con la grazia de Die." ‘Ǹ boccuǹ de strada denant ch’ëi arrivass a la dliŝia, diŝ le vedl: "Ĝide peu demà vos ĵogn, che jeu vëgne pa bëiǹ dò jeu, coǹ la grazia de Die." DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) Golo ê patrun en ciasa, a chël che le grof i á confidé döt, denanche s’un jí Golo ē patrung in ciaſa, a chel, che ‘l grof i ha cungfidè dutt, denangche s’ ung jì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); c) da chiló inant ne condané mai plü porsona, denanche l’avëi ejaminada da chilò innant nè condannè maiplou persona, denanche l’avei esaminada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

denant (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ denant.

denfora † (fod.) ↦ adenfora.

dëni (grd.) ↦ degn.

deniamënter (grd.) ↦ degnamenter.

denië (grd.) ↦ degné.

denità (grd.) ↦ dignité.

dent Ⓔ DĒNS (EWD 3, 53; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’dEnt-e) 6 1763 dant ‘dens’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. dënt mar. dont Badia dënt grd. dënt fas. dent moe. dent fod. dent amp. dente LD dent
s.m. Ⓜ denz
ognuno degli organi ossei sporgenti nel cavo orale destinati alla masticazione (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dente Ⓓ Zahn ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); c) De ra tigres, ra zatades / I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. Dera tigres, ra zatàdes / I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.); d) en chësc momënt vëgnel n lu debota sö por la costa cun na biscia tra i dënz in chesc’ moment vengnel ‘ng lù d’botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); e) Les parores fej tlocí le dënt, i fac le tira. Les parores fesc’ tlocceì ‘l dent, i fattg’ ‘l tira. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia)
fora di denz (gad., amp.) Ⓘ francamente, con schiettezza Ⓓ unumwunden, freimütig ◇ a) voi parlà fora di dente, / ch’i me daghe po del nas! voi parlà fòra di dèn- [ 288 ] te, / ch’i me daghe po del nas! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada, / ne i essel le Bracun scrit na lëtra por strada / ch’ess dit fora di dënz bel tler a scior Tita / ch’al sides mort bele plü ores, ch’al ne sides plü en vita. Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada, / ne i éssal l’Bracun scrit na lëtra per strada / ch’ess dit for di dënz bel tler a Scior Tita / ch’al sî mort bel’ plö ores, ch’al ne sî plö in vita. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia) ◆ mel de denz (grd.) Ⓘ mal di denti Ⓓ Zahnweh, Zahnschmerzen ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.).

dent (fas., moe., fod., LD) ↦ dent.

dënt (gad., Badia, grd.) ↦ dent.

dentara (gad.) ↦ dentera.

dente (amp.) ↦ dent.

dentëne (fod.) ↦ ntëne.

dentera Ⓔ deriv. di dent + era ‹ -ARIA 6 1844 dentèra (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. dentara mar. dontöra amp. dentera
s.f. Ⓜ denteres
la serie e la disposizione dei denti di cui sono forniti gli uomini e gli animali (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ dentatura Ⓓ Gebiss ◇ a) conzedéme par sto an / na dentera de diamante / par lourà da cortejan cònz̄edeme par sto an / na dentèra de diamante / par lourà da cortegian DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

dentera (amp.) ↦ dentera.

depenje Ⓔ DĒPINGERE (EWD 3, 55) 6 1807 depënjer (PlonerM, Erzählung2GRD1807:45)
gad. depënje mar. deponje Badia depënje grd. depënjer fas. depenjer fod. depenje amp. depenśe LD depenje
v.tr. Ⓜ depenj, depenjon, depent
ornare con pitture, colorare, pitturare (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pitturare, dipingere Ⓓ bemalen, malen, anstreichen ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) N moler á tut sö n de a depënje dui omi Uŋ moler a tùt sèu uŋ dè a depënĝe dui omi PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); c) N moler á tut sö n de a deponje dui omi ’ŋ moler a tut sèu ’ŋ dé a deponĝer dui omi PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); a) Indespó a osservé les flus de bosch, che depenjô cun bi corusc a mile chë picia val Indespò a osservè les flus d’bosc, che d’pengjō cung bi curusc’ a mille che piccea val DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ depent, depenc, depenta, depentes
rappresentato per mezzo di colori (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ dipinto Ⓓ gemalt ◇ a) Oh i oress che chësc fucs ess ares, insciöch’ i n á inzai odü un depënt O i oress’ che chesc’ fucs essa ares, ingsceoucch’ i n’à zei udù ung depent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

depenje (fod., LD) ↦ depenje.

depënje (gad., Badia) ↦ depenje.

depenjer (fas.) ↦ depenje.

depënjer (grd.) ↦ depenje.

depenśe (amp.) ↦ depenje.

depì (col., amp.) ↦ deplù.

deplëgn (gad.) ↦ deplen.

deplen Ⓔ comp. di de + plen (EWD 5, 317) 6 1878 d’plengn’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62)
gad. deplëgn mar. deplën Badia de plëgn grd. deplën fas. de pien fod. deplen LD deplen
avv.
compiutamente, del tutto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ completamente, pienamente Ⓓ vollständig, völlig, ganz ◇ a) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil ‘L grang patì i ā desfigurè d’plengn’ so mus jintil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) porcí che la lëtra de chësc ê tan plëna de baujies fines y furbes, […], ch’al á basté a svarcié deplëgn le conte purcicche la lettra d’chesc’ ē tang plena d’baujīs fines e furbes, […], ch’el à bastè a sverceiè d’plengn’ l’conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

deplen (fod., LD) ↦ deplen.

deplën (mar., grd.) ↦ deplen.

deplö (Badia) ↦ deplù.

deplù Ⓔ comp. di de + plu 6 1710 Deplu (Proclama1710-1991:167)
gad. deplü mar. deplü Badia deplö grd. deplù fas. de più fod. deplù col. depì amp. depì, de pì LD deplù MdR de plü
avv.
1 in maggior grado o misura (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di più Ⓓ mehr ◇ a) Chiche ntënd, m’à ntendù, / Mo ne muesses dì deplù. Kike ntënt, m’a ntendù, / Mo ne muesses di de plu. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Iö te prëie, ne fà nia sënza le consëi de le dotur, acioche ne te te dezipes inćiamò de plü. Jeu te prëÿe, ne fà nìa sënza le consëi de le Dottur, acćioche ne te te decipes inçhiamò de plü. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); c) Ne fossel morvëia, sce Chël Bel Dî en paraisc / menass l’Orco o ciamó valch deplü / a castié n te gran piciadú? Ne fóssel mervöia, sce Chël Bel Dî in paraîsc / menessa l’Orco o ćiamò valch de più / a ćiastié n te’ gran pićiadu? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); d) E vos no v’in aé amal, pioan, / De sti cuatro versate in anpezan, / Parché el nosc orto no pó dà de pì E vos no vi n’avede a mal, Piovan, / De sti quattro versate in Ampezzan, / Parchè el nosc orto no po dà de pì DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) chëi, ch’ova laurà dut l di, s’aspitova velch deplù. Ma ënghe chisc no à giatà deplù, che na munëida. chëi, ch’ova laurà dutt il di, s’aspëttòva vëlch de plu. Ma anche chiŝ non hà giatà de plu, che na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); f) Desprijëis ligrëzes groies, / Por n ciafé sëgn cënt deplü, / Col brilant onur lassö. Desprijeis ligrezzes groies, / Pur ‘ng ceaffè sengn’ ceant de plou, / Col brillante onur lassoù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
2 oltre a ciò, per di più (gad., MdR) Ⓘ inoltre Ⓓ zudem ◇ a) Inte dües nöts n’ài fermè l’ödl n momënt su… E de plü ël me fej mè (mal) a le spiné, ël me dô i osc Inte dü[e] s neuts n’hai fermè l’eudl ‘ǹ momënt sù… E de plü ël me féŝ mä (mal) a le spinné, ël me dó i oŝ DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR); b) De plü aste dit, che chëst jonn é dërt abile e sà bëin lì, scrì, e fà cunć. De plü haste dit, che quëst ĵon é dërt abile e sa bëiǹ lì, scrì, e fa cuntg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); c) Deplü ciafâl tröpes composiziuns de lëtres, che spirâ i plü nobli sentimënc d’amur y fedelté ad ël D’plou ceaffāle trouppes composiziungs d’lettres, che spirā i plou nob’li sentimentg’ d’amur e fedeltè ad el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia). [ 289 ] deplù (grd., fod., LD) ↦ deplù.

deplü (gad., mar.) ↦ deplù.

depò (grd., fod.) ↦ dapò.

deponje (mar.) ↦ depenje.

deportà (amp.) ↦ deporté.

deporté Ⓔ deriv. di porté (EWD 5, 357) 6 1805 deportete (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. deporté fas. deportèr fod. deporté amp. deportà MdR deportè
v.rifl. Ⓜ se deporta
se deporté agire in un certo modo (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ comportarsi Ⓓ sich benehmen, sich aufführen ◇ a) Deportete pur ben / ciala pur de n’ester ruo, o fè l poltron Deportete pur beng / chiala pur de ń ester ruo, o fe l’poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) amanti de le lavur, de la netijia, de l’ordine, a dì sëmper la verité, ad ester bel riai e fedeli e in soma a se deportè bëin amanti de le lavur, de la nettiŝia, de l’ordine, a dì sëmpr la verité, ad estr bel riai e fedeli e iǹ somma a se deportè bëiǹ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

deporté (gad., fod.) ↦ deporté.

deportè (MdR) ↦ deporté.

deportèr (fas.) ↦ deporté.

deputazion Ⓔ it. deputazione / dt. Deputation 6 1873 deputazion (Anonim, Monumento1873:3)
amp. deputazion
s.f. Ⓜ deputazions
l’organo collegiale formato dalle persone deputate a un determinato ufficio (amp.) Ⓘ deputazione Ⓓ Deputation ◇ a) Ma se ‘l é da stà in rejon, / ‘L obligo ‘l ea de lore, / De ra Deputazion. Ma se l’é da stá in resón, / L’obbligo l’ea de lore, / Dera Deputazion. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

deputazion (amp.) ↦ deputazion.

dèr (fas., caz.) ↦ dé.

derejar (bra.) ↦ desraijé.

derejèr (fas., caz.) ↦ desraijé.

derest Ⓔ it. del resto 6 1833 derest (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262)
fas. del rest amp. da resto MdR derest
congiunz.
d’altra parte, d’altro canto (fas., amp., MdR) Ⓘ del resto Ⓓ im Übrigen ◇ a) B. Scé, sc’ ël n’é vera, derest ne lasci mia jì in permescio, no. B. Ŝé, ŝ’ ël n’é verra, derest ne lasci mia ĝi iǹ permesŝo, nò. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Ël sarà pa le viade che fej valch; derest àle i ödli n püch lagremusc. Ël serà pa le viade che feŝ valq; derest hale i eudli ‘n püc lagremuŝ. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); c) Ma ra voi fenì: da resto / Dijé pu ce, che voré Ma ra voi finì: da resto / Disè pu c’e, che vorè ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) (Dapò l’à responù Renzo) chest posse ben fèr, ma del rest m’é sperdù (Dapó la responu Renzo) chist pose ben fer, ma del rest m’e sperdu IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

derest (MdR) ↦ derest.

derijënt † (gad.) ↦ diligënt.

derit Ⓔ it. diritto 6 1873 diritte (Anonim, Monumento1873:1)
fas. derit caz. derito moe. derito fod. derit, derito amp. derito, dirito
s.m. Ⓜ deric
interesse tutelato dalla legge mediante la garanzia di una diretta utilità sostanziale (fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ diritto Ⓓ Recht ◇ a) E anche i me spiegaa / Cie che ‘l é Constituzion, / Dei dirite che ra me daa / De podé dì ra so rejon. E anche i me spiegava / Cié che l’é Constituzion, / Dei diritte ca me dava / De podé dí ra só reson. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
dert.

derit (fas., fod.) ↦ derit.

derito (caz., moe., fod., amp.) ↦ derit.

dermena Ⓔ DALMATA (EWD 3, 56) 6 1833 därmenes (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
gad. dermena mar. dêrmena Badia dermena fas. dèrmena bra. dàrmola moe. dàrmora fod. dermena amp. dalmeda LD dermena MdR dermena
s.f. Ⓜ dermenes
calzatura con la suola di legno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ zoccolo Ⓓ Holzschuh ◇ a) s’en và dunca dant fora e fova bele inte dlijia, canche berba N. gnê con sües dermenes infrades sö per dlijia s’eǹ va dunca dant fòra e fova bel[e] inte dliŝia, quanche bärba N. gnê coǹ sü[e]s därmenes infrades seu per dliŝia DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR).

dermena (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ dermena.

dêrmena (mar.) ↦ dermena.

dèrmena (fas.) ↦ dermena.

dert Ⓔ DĪRECTUS (EWD 3, 58) 6 1763 daèrt ‘recta’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. dërt mar. dërt Badia dërt grd. drët fas. dret fod. dërt col. dert amp. dreto LD dret
agg. Ⓜ derc, derta, dertes
1 vero, rispondente a verità (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giusto Ⓓ richtig ◇ a) ‘l é śù in ciasa col bilieto, / ‘l à sapù fei ra fegura / da conosce, se ‘l é dreto l’e zu in ciaza col biglieto, / l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) L confessour cherdëva, che l malé assa la bona ntenzion de paié ju i debic, e respon, che chësta fossa la dërta (gauja) per speré ‘L confessour cherdeva, che l’amalé avessa la bona intenzioŋ de paye ĝiú i debitŝe respogn, che quësta fossa la dërta (gausa) per speré PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); c) La vita dl uomo foss massa pesocia y döra zënza la dërta fede en Dî, y i mesi de salvëza da Gejú C. La vita d’l uomo foss’ massa pſoccia e dura zenza la derta fede in Dì, e i mezzi d’salvezza da Gesù C. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia); d) Bëgn dërt él insciö, ne n’é nia de falé, / Ince Siur Primiziant le stlop á porté Bágn dart elle ingsö, ne n’è nia de fallè, / Intgie Sior Primiziant l’stlopp ha portè PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 opportuno, adatto alle circostanze, appropriato (gad., grd.) Ⓘ conveniente, adatto, adeguato Ⓓ geeignet, angemessen ◇ a) J. Su na drëta dumanda, na drëta resposta: Cincantesies rainesc velela, y vo me n dajëis cincantecater. S̄. Su na drètta dumànda, na drètta rìposta: Cincànta sies ràineŝ vëlela, y vo mën dasŝëis cincànta cater. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); b) En chësta manira zënza fá mirachi Idî á salpü da gní a so dër tëmp en aiüt cun les solites leges naturales In chesta maniera zenza fa mirachi Iddí à saipù da gní a so der temp in aiut colles solites legges naturales DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia)
avv.
con esattezza, con precisione (gad., grd. F 2002) Ⓘ esattamente Ⓓ genau ◇ a) No cumpere, chësc no poss’ ie fé, che po degun guant me jiss a drët, y de me n cum- [ 290 ] pré de nuef no é l muet. No cumpère, chëst no pòss’ jö fè, che pò deguŋ guànt më s̄is a drèt, y de mën cumprè de nuef nòn hè ‘l muet. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou; gauja, ch’al tomará fora, no dër marou, no blot badiot. Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo; gausa, ch’el tomarà fora, no der marêo, no blott badiott. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); c) Sossungher y Boá y i pic de Ciampëi, / ciarede ma dërt, ne n’él pa vëi? Sossungr e Boà e i pits de Tgiampái, / Tgiarède ma dart, ne n’elle pa váj? PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
en fé na derta (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ farne una giusta Ⓓ es recht machen ◇ a) ‘L ea stà scrito in gaseta: / Che inpò i Anpezane / I n’aea fato una dreta. L’ea stá scritto in gazzetta: / Che impó i Ampezzane / I n’avea fatto una dretta. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ i ester dert a (grd.) Ⓘ andare bene Ⓓ recht sein ◇ a) Chetù, che tu me toles / Cun volontà devina? / Sci, sce l ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. Ke tu, ke tu me toles / Kun volontà divina? / Shi, she l’ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.)
derito.

dert (col.) ↦ dert.

dert (col.) ↦ dret.

dërt (gad., mar., Badia, fod.) ↦ dert.

dërt (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ dret.

dertan (mar.) ↦ dretant.

dërtan (gad., Badia) ↦ dretant.

dërtánt (fod.) ↦ dretant.

dertura Ⓔ DĪRECTŪRA (GsellMM) 6 1841 a dertura (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246)
gad. dortöra † mar. dortöra fas. dertura caz. dertura bra. dertura fod. dërtura
s.f. Ⓜ dertures
direzione o movimento in linea retta (fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ dirittura Ⓓ gerade Richtung
a dertura (fas. R 1914/99) Ⓘ direttamente Ⓓ geradewegs ◇ a) Canche l’à fat chesta ressoluzion, el leva su en pe, l se met a dertura sul viac per jir a cèsa. Canche l’ha fat chesta resoluziong, el leva su ‘n pè, el se met a dertura sul viacc per gir a cièsa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.).

dertura (fas., caz., bra.) ↦ dertura.

dërtura (fod.) ↦ dertura.

derzà (col., amp.) ↦ derzé.

derzada (gad., mar., Badia, amp.) ↦ derzeda.

derzé Ⓔ DĪRECTIĀRE (EWD 3, 60) 6 1832 derzà p.p. m.sg. (HallerJTh, MadalenaGRD1832:156)
gad. derzé mar. derzé Badia derzè grd. derzé fas. drezèr caz. drezèr bra. drezar moe. drezar fod. darzé col. derzà amp. derzà LD derzé
v.tr. Ⓜ dreza
far tornare diritto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raddrizzare, drizzare Ⓓ gerade machen, gerade biegen, zurechtbiegen
derzé fora (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ raggiungere, concludere, ottenere Ⓓ ausrichten, erreichen, Erfolg haben ◇ a) Chël bun Idî, ne n’él sté bun de derzé fora deplü chësta nöt passada? Chel bung Iddì, nen elle ste bung d’derzè fora d’plou chesta noutt passada? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); b) y les proes de le consolé derzâ plan plan fora valch e les proves d’l consolè derzā plang plang fora valc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia) ◆ se derzé su (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ levarsi, raddrizzarsi Ⓓ sich aufrichten ◇ a) Y se derzan sö, al dijô ala fomena: Fomena! Olá é pa chi, che t’ á acusé? E se derzang sö, al dischó alla fomena: Fomena! Olà é pa chi, che t’ ha accusé? HallerJTh, MadalenaBAD1832:155 (Badia); b) Po che ëi cuntinuova a l damandé, s’al derzà su, y à dit a d’ëi: Chi d’anter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila. Poché ei continuava al domandé, s’ hal derzà su, y ha dit a d’ei: Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); c) el se à drezà sù, e l’à dit a ic: chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela. el se á drezá su, e l’a dit a idg: chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei; ma chësta, che se derzova su tan superbamënter, ie duta ueta ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei; ma̤ ká̤sta̤, kę sę dę̆rtsǫ́a̤ su taŋ supęrba̤má̤ntę̆r, íe dúta̤ úeta̤ RifesserJB, Spies1879:108 (grd.).

derzé (gad., mar., grd., LD) ↦ derzé.

derzè (Badia) ↦ derzé.

derzeda Ⓔ deriv. di derzé (EWD 3, 60) calcato sul ted. Gericht ‘portata’ 6 1878 derzades pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35)
gad. derzada mar. derzada Badia derzada grd. derzeda amp. derzada LD derzeda
s.f. Ⓜ derzedes
ciascuna delle diverse vivande che si servono in un pranzo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ portata Ⓓ Gang, Gericht ◇ a) O mi Dî, cotan pücia stima ch’i fajô dles derzades sön taola de mi Pere O mi Dì, cutang puccia stima ch’i fajō d’les derzades soung tavola d’mi Pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) Ai se la vir tla comodité, porcí che iló i porta la tera bi früc delicac, che ne n’é da ciafé te chësc bosch; iló ái derzades y boandes dër bones Ei s’la vì t’la comoditè, purcicche illò i porta la terra bi fruttg’ delicatg’, che nen è da ceaffè t’ chesc’ bosc; illò ai derzades e bevandes der bones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

derzeda (grd., LD) ↦ derzeda.

desarmé (fod.) ↦ dejarmé.

desbater (grd.) ↦ sbater.

desbocé Ⓔ deriv. di bocia (EWD 1, 308) x it. sboccato 6 1856 desbotgià (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
mar. desboćé grd. desbucià fas. desbocià
agg. Ⓜ desbocés, desboceda, desbocedes
di persona che si esprime in modo volgare e licenzioso (mar. V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ sboccato Ⓓ unverschämt ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de àsen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

desboćé (mar.) ↦ desbocé.

desbocià (fas.) ↦ desbocé.

desbramosà (amp.) ↦ desbramosé.

desbramosé Ⓔ adattamento di it. sbramosare (GsellMM) 6 1844 sbramozà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. desbramosà, sbramosà
v.tr. Ⓜ desbramoseia
esaudire una voglia, un desiderio (amp. Mj 1929; Q/K/F [ 291 ] 1982; C 1986) Ⓘ appagare Ⓓ befriedigen
se desbramosé (amp.) Ⓘ appagarsi Ⓓ sich befriedigen ◇ a) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian, / De dì poco; che mangare / me podesse sbramosà! / ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià. Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn, / De di poco; che mangare / me podese sbramozà! / ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

desbrigà (col., amp.) ↦ desbrighé.

desbrigèr (fas.) ↦ desbrighé.

desbrighé Ⓔ it. disbrigare 6 1873 desbrigame (Anonim, Monumento1873:4)
gad. desbrighé Badia desbrighé fas. desbrigèr fod. desbrighé col. desbrigà amp. desbrigà
v.tr. Ⓜ desbriga
porre fine, con sollecitudine, a quello che si sta facendo (gad. P/P 1966, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ sbrigare Ⓓ erledigen
se desbrighé (fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ sbrigarsi, spicciarsi Ⓓ sich beeilen, sich sputen ◇ a) Apó tantes ancora / Ghin sarae da dì; / Ma ió ’es lascio fora / Par desbrigame e fenì. Appó tantes ancora / Ghin sarave da dí; / Ma jó es lasso fora / Par desbrigame e fení. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

desbrighé (gad., Badia, fod.) ↦ desbrighé.

desbucià (grd.) ↦ desbocé.

descazà (amp.) ↦ desćiacé.

descedà (col., amp.) ↦ descedé.

descedar (bra., moe.) ↦ descedé.

descedé Ⓔ DĒ-EXCITĀRE (EWD 3, 62) 6 1763 desedè ‘expergiscor’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. descedé mar. descedé Badia descedè grd. descedé fas. descedèr caz. descedèr bra. descedar moe. descedar fod. descedé col. descedà amp. descedà LD descedé
v.tr. Ⓜ desceida
destare dal sonno, fare interrompere il sonno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ destare, svegliare Ⓓ wecken ◇ a) (La uma:) Vad’ atira / bel lisiera / por ne descedé / chi che mëss palsé. (L’ ioma:) Vad’ atira / bel lisìera / pur ne descedè / chi che mëss palsè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) El Re, che fin a chel’ora era stat coscì poltron e peigher, scaji descedà da la son Al (il) Re, chö fin a chöll’ o̬ra ęra stat co̬šì poltron e pęigher, scaži dęšędà dalla so̱nn RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.) ☟ svelié
p.p. come agg. Ⓜ descedés, descededa, descededes
fig. destato nell’animo (gad.) Ⓘ suscitato fig.Ⓓ entfacht ◇ a) "Na pasciun improvisa", rajonâ chël malvaje, "descedada y soflada sö te chël bel anim sará sciöche l’anel al nes dla laurs, che la fej jí olach’ an ó." "Na passiung improvvisa", rajonava chel malvagio, "descedada e sofflada sou te chel bell animo sarà sceoucche l’anell al nēs d’la laurz, che la fesc’ jì ullacch’ ang ŏ." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
descedé su (gad., amp.) Ⓘ suscitare Ⓓ entfachen ◇ a) Insciö descedâ sö chël möt demorvëia l’alegria de chi da past Ingsceou descedā sou chel mutt d’morvouia l’allegrìa d’chi da past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia) ◆ descedé fora (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ svegliare Ⓓ aufwecken ◇ a) Ala finada s’ál remetü dal’impresciun, y cuaji descedé fora de n gran some s’ál lascé jö avilí dan sü pîsc Alla finada s’ àle r’metù dall’ impressiung, e quasi descedè fora deng grang semme s’ àle lascè jou avvilì dang su pisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia) ◆ se descedé (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ svegliarsi Ⓓ erwachen, aufwachen ◇ a) l’à scomenzà a dormir. Canche l se à descedà l vèrda fora da nascousc fora de sot letiera l a scomenʒa a dormir. Kan ke l se à dešedà el verda fora da nascous fora de sot letiera BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); b) El Re, che fin alora l’era stat trascurà e pegher, come se el se fosse alora descedà da dormir El Re, che fin allora l’era stat trascurà e pègher, come ze el ze fozze allora dessedà da dormir SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); c) Le Re, co fina chë ora é sté tan da marmota y frat, sciöche al se descedass dala som, á motü man dal tort fat a cösta signura Le Rè, cho fin a chel ora è stè tan da marmotta e fràt, söcco al se dẹsẹdęssa dalla son, ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); d) Le Re, che fina chësta é sté pëigher y frat, sciöche al s’ess descedé dal sonn L’Re, chẹ fin a casta è stè påigr ẹ frat, söcco̮ al s’ ẹssa dẹssẹdè dal so̮n PescostaC, DecameronIXBAD1875:653 (Badia); e) L Re che ntlëuta fova stat tan pëigher y fret, sciche l se descedëssa dal suenn L Rę ch’in cl’ ęuta fo̱a sta tan pęiger i fred, šchęl sę dešędåssa dål suęn RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) L Re, che fin a chël’ora eva sté tán poltron e peigher, come che l se descedásse dal sonn El Rẹ, che fin a call’ ora fo̲va ste tan paltron e peigher, come ch’el se dešedasse dal so̮n PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); g) Sc’ al é i morc che se descëda, / Y s’ la god en chësc sandé, / Nos, che sun vis, ne sarun de crëda Sel è i mortg’ che sè desceda, / E sla god in chesc’ Sandè, / Nos, ch’sungvis, n’sarung de creda DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia) ◆ se desce-

dé fora (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ manifestarsi Ⓓ sich zeigen ◇ a) al se descedâ fora i pröms sëgns de ciorvel el sè descedā fora i prumts sengn’s d’cervell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); b) A conscidré chëra bestia, se descedâl fora te süa anima reflesciuns malinconiches. A considerè chella běstia, sè descedāle fora t’ sua anima reflessiungs malingconiches. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia) ◆ se descedé su (gad.) Ⓘ accendersi fig.Ⓓ sich entfachen ◇ a) mo degügn ne sará mai capazi de capí l’odio, che por chësc s’ê descedé sö tl anim de Golo mo degungn’ nè sarà mai capazi de capì l’odio, che purchesc’ s’ ē descedè sou t’ l animo de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

descedé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ descedé.

descedè (Badia) ↦ descedé.

descedèr (fas., caz.) ↦ descedé.

desch Ⓔ anordit. desco ‹ DISCUS (Elwert 1943:228) 6 1856 desch (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261)
fas. desch caz. desch bra. desch fod. dësch amp. desco LD desch
s.m. Ⓜ desć
mobile essenzialmente costituito da un piano poggiante su sostegni verticali, usato per appoggiarvi l’occorrente per mangiare, studiare, lavorare, giocare, ecc. (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; [ 292 ] DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tavola, tavolo Ⓓ Tisch ◇ a) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier, e dapò sul medemo desch l’à pojà sù l brac cianch L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér, e dapó sul medemo desch la posa su el bracs cianch IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
a desch (fas.) Ⓘ a tavola Ⓓ bei Tisch ◇ a) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

desch (fas., caz., bra., LD) ↦ desch.

dësch (fod.) ↦ desch.

desche Ⓔ comp. di de + (en)scì + che (GsellMM) 6 1836 deskè (BrunelG, Fenì1836-2013:354)
gad. desche (davanti a sintagma frasale), desco (davanti a sintagma nominale) mar. desche, desco Badia desche fas. desche, desché caz. desche bra. desche
avv.
introduce per lo più un termine di comparazione col senso di «in quel modo che», esprimendo ora un rapporto di somiglianza, ora un rapporto di identità (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) Pian desche n cuch / Son sentà su n ciuch Pian deskè n kuk / Song sentà su n čuk BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) A te Jan dal Pech, mio bun cogné, / Te diji desco a mio fre: / Confida en Dio da de a de, / Al t’ aiütará spo vigne de. A tö Schang dal pöch bung cügnö! / Tö dischi desco a mio frö, / confida ‘ng Dio da dö ang dö, / Al tajutara spo vignödö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); c) Da la una o da le doi de not / Sente n sciusciur desche n teremot. Dala una o da le doi de not / Sente ‘n šušùr deske n terremót. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); d) zenza dir nia a nesciugn l’é pontà su per Pecedac desché n cian bagnà ʒenʒa dir nia a nesugn le pontà su per Pečedač deske un čan bagna BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); e) Fô chësta na porjun frëida, scöra, timpla desco n paisc dla mort Fō chesta na p’rjung freida, scura, timpla, desco ‘ng paìsc’ d’la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); f) Sön osta dotrina aduncue ói implanté mia salvëza, y chëra sará desche n sas imobil. Soung osta dottrina addunque oi impiantè mia salvezza, e chella sarà desch’ ‘ng sās immobile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

desche (mar., Badia, fas., caz., bra.) ↦ desche.

desché (fas.) ↦ desche.

desche che (gad., Badia) ↦ descheche.

desche (davanti a sintagma frasale) (gad.) ↦ de-

sche.

descheche Ⓔ comp. di desche + che 6 1856 deschè che (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
gad. desche che Badia desche che fas. descheche caz. descheche
congiunz.
alla maniera di, nel modo che (in una comparazione esprime somiglianza o identità) (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) Donca se fasc descheche El vel, / Che i fenc laore, e che i vadagne Donca se fas deschè che El vel, / Che i fentg laore, e che i vadagne BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) Descheche l’era la usanza i etres egn, che de messèl i pèstres sin jìa col pestujum te la Lastìes, coscì l’é se n jit ence l pèster da chel an. Deske ke l era la usanza i etres egn, ke de messél i pestres sin ʒ̉ia ko l pestus̄um te la Lesties, coši l é se n ʒ̉it ence l pester da kel an. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); c) mo chiló i smarësc le müs, vëgn blanch desche che le lin mo chilò i smaresc’ ‘l mus, vengn’ blanc desc’ che ‘l ling DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

descheche (fas., caz.) ↦ descheche.

descherianzé Ⓔ it. screanzato 6 1856 descreanzà (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
grd. descrianzà fas. descreanzà bra. descreanzà moe. screanzà fod. descherianzé col. descreanzà
s.m.f.
chi si comporta in modo incivile e villano (fas.) Ⓘ screanzato Ⓓ Rüpel ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de àsen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

descherianzé (fod.) ↦ descherianzé.

deschëuz (grd.) ↦ descouz.

desćiacé Ⓔ comp. di des + ciacé 6 1873 descazzá (Anonim, Monumento1873:4)
grd. desćiacé amp. descazà
v.tr. Ⓜ desćiacia
mandare via bruscamente (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ scacciare, cacciare via Ⓓ vertreiben, verjagen, wegjagen ◇ a) Duncue ài un merito / Chi doi o tre là?… / E coscì i farae in seguito, / Se no i descazà. Dunque ai un merito / Chí doi o trei lá?… / E cosscí i farae in seguito, / Se no i descazzá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

desćiacé (grd.) ↦ desćiacé.

desćió (col.) ↦ destò.

desco (amp.) ↦ desch.

desco (mar.) ↦ desche.

desco (davanti a sintagma nominale) (gad.) ↦ de-

sche (davanti a sintagma frasale).

descoiz (moe.) ↦ descouz.

descomanar (bra., moe.) ↦ descomané.

descomané Ⓔ comp. di des- + comané (Lardschneider 1933:79) 6 1740 (atres ermes) discamanadess f. pl. (Anonim, Proclama1740*-2019:6)
gad. descomané grd. descumandé fas. descomanèr caz. descomanèr bra. descomanar moe. descomanar fod. descomané LD descomané
v.tr. Ⓜ descomana
ordinare d’autorità che una cosa non si faccia (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vietare Ⓓ untersagen, verbieten
p.p. come agg. Ⓜ descomanés, descomaneda, descomanedes
che non è concesso, che è proibito da una qualsiasi autorità (grd., fas. DILF 2013) Ⓘ vietato, proibito Ⓓ verboten, untersagt ◇ a) Te n luech fova al tëmp de fiera descumandà l fumé tabach. Tëŋ luech fòa al temp de fiöra döscumandà ‘l fumè tabàch. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.).

descomané (gad., fod., LD) ↦ descomané.

descomanèr (fas., caz.) ↦ descomané.

descomedo (fod.) ↦ descomodo.

descomet (LD) ↦ descomodo.

descòmet (fas.) ↦ descomodo.

descomodo Ⓔ comp. di des- + comodo (EWD 2, 243) 6 1878 descomoda f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. descomodo Badia descomodo fas. descòmet fod. descomedo col. descomodo amp. descomodo LD descomet
agg. Ⓜ descomodi, descomoda, descomodes [ 293 ]
non facile, che richiede quindi sforzo, fatica, attenzione, abilità (gad.) Ⓘ difficile, disagevole Ⓓ mühevoll, schwierig ◇ a) Le möt, dala nascita insö ausé a püch y a n cröde nudrimënt, a na vita poscibilmënter descomoda, ne n’ê tan zite dal frëit ‘L mutt, dalla nascita ingsou auſè a puc e a ‘ng crude nutriment, ana vita possibilment’r descomoda, nen ē tang zite dal freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

descomodo (gad., Badia, col., amp.) ↦ descomodo.

desconsolà (fas., col.) ↦ desconsolé.

desconsolazion Ⓔ deriv. di consolazion 6 1878 desconsolaziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21)
gad. desconsolaziun Badia desconsolaziun
s.f. sg.
stato di tristezza, di prostrazione, di pena; mancanza di fiducia (gad.) Ⓘ afflizione, sfiducia Ⓓ Kummer, Betrübnis ◇ a) Ah! chësta desconsolaziun m’á lové ia la sonn, ne me lasciâ stlü l’edl Ah! chesta desconsolaziung m’a levè ia la sonn nè mè lasceā stlù ‘l oud’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia).

desconsolaziun (gad., Badia) ↦ desconsolazion.

desconsolé Ⓔ it. sconsolato (EWD 2, 262) 6 1878 desconsolè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85)
gad. desconsolé mar. desconsolé Badia desconsolé grd. descunselà fas. desconsolà fod. desconsolé col. desconsolà LD desconsolé
agg. Ⓜ desconsolés, desconsoleda, desconsoledes
che non ha e non trova consolazione, conforto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sconsolato Ⓓ trostlos, traurig, verzweifelt ◇ a) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); b) Desconsolé é sté Sigfrid iló cina mesanöt, cui brac incrusc pordü te na scöra angoscia Desconsolè è sté Sigfrid illò cina mezza noutt, cui bracc’ ing crusc’ purdù tena scura angosceia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

desconsolé (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ descon-

solé.

descordia Ⓔ it. discordia ‹ DISCORDIA (EWD 3, 65) 6 1878 descordia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122)
gad. descordia mar. descordia Badia descordia grd. descordia fas. descordia fod. descordia amp. discordia LD descordia
s.f. Ⓜ descordies
mancanza di concordia, armonia, accordo e simili; disaccordo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ discordia, litigio Ⓓ Uneinigkeit, Streit, Zwietracht ◇ a) La jënt gnô en verité plü de timur d’Idî, arbandonâ i ri costüms, y tröpes families sotissura en descordia, se dê ala pesc, a bel’armonia y contentëza. La jent gnē in veritè plou d’timor d’Iddì, arbandonā i ri costumi, e trouppes families soutt e sura in descordia, s’ dē alla pesc’, a bell armonia e contentezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

descordia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ de-

scordia.

descore Ⓔ it. discorrere 6 1844 descore (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
fas. descorer fod. descore amp. descore
v.intr. Ⓜ descor, descoron, descorù
comunicare per mezzo delle parole, manifestare con le parole pensieri, sentimenti e simili (fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp.) Ⓘ parlare Ⓓ sprechen, reden ◇ a) No pó esse, ch’el descore / ne ra so conversazios, / che se ‘l corpo ‘l é con lore, / el pensier ‘l é intor i bos. No po èse, ch’el descore / nera sò conversaz̄iós, / che se ‘l còrpo l’e con lore, / el pensiér l’e intór i bòs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Cie no n’é, m’éi recordà / D’aé sentù proprio da lore: / Che ades on libertà, / Che se voron podon descore. Cié no n’é, m’ei recordá / D’avé sentú proprio da lore: / Che adés on libertá, / Che se vorron podon descorre. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
se la descore (amp.) Ⓘ raccontarsela, chiacchierare Ⓓ schwatzen ◇ a) Scior… dem… vien fora / Descorosera na fre. Sior… dem… vien fόra / Dėscorosera nafrè. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

descore (fod., amp.) ↦ descore.

descorer (fas.) ↦ descore.

descorí (mar.) ↦ descorì.

descorì Ⓔ DISCOOPERĪRE (EWD 3, 66) 6 1763 descorì ‘detego’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. descurí mar. descorí Badia descurí grd. descurì fas. descorir caz. descorir fod. descurì col. descurvì LD descorì
v.tr. Ⓜ descuer, descorion, descorì
palesare, mostrare, manifestare (gad., grd. F 2002) Ⓘ scoprire Ⓓ offenbaren ◇ a) Sc’ al se resta ciamó val’ comando, o zënza val’ da me confidé, descurime döt, acioche üsc afars ascognüs, ne vëgnes sopolis cun os S’ el sè resta ciamò val comando, o zenza val da me confidè, descurimme dutt, acceocche ousc’ affari scognūs, nè vegne sopolīs cung os DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
descorì su (gad.) Ⓘ scoprire Ⓓ offenbaren ◇ a) Desconsolada da ri presentimënc la contëssa â scrit al grof y i â descurí sö cun plëna verité les tramadöres de Golo Desconsolada da rì presentimentg’ la contessa ā scritt al grof, e i ā descorì sou cung plena veritè les tramadures de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia) ◆ se de-

scorì (gad.) Ⓘ scoprirsi Ⓓ sich offenbaren ◇ a) y la plü stleta armenaria i soministrâ gonot la plü gran ligrëza, deach’ al se descurî te chëres miserables creatöres i bi fostüs dla sapiënza y bunté d’Idî e la plou stletta arm’naria i somministrā gonot la plou grang ligrezza, dea ch’el sè descurì t’e chelles miserabiles creatūres i bi fostūs d’la sapienza e buntè d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia)
descuerje.

descorì (LD) ↦ descorì.

descorir (fas., caz.) ↦ descorì.

descors Ⓔ it. discorso 6 1763 un discours ‘oratio’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. discurs mar. descurs Badia discurs grd. descors, descurs fas. descors bra. descors fod. descors amp. discorso LD descurs
s.m. Ⓜ descursc
1 successione di parole con cui si comunica il proprio pensiero ad altri (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ discorso, conversazione Ⓓ Gespräch, Unterhaltung ◇ a) Descors de doi omegn fascegn A. Olà vasto po con tanta prescia? B. Cogne jir ja Sèn Jan Descors dö doi omein fasöin A. Olà vastu po cun tantô preschô B. Cognö schir scha sen Schan ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:1 (bra.)
2 forma di allocuzione pubblica e sua trascrizione (gad. B 1763; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. [ 294 ] R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ discorso Ⓓ Rede ◇ a) La unziun tl discurs dl vësco, y le füch amabl de süa retorica (la maestria de savëi rajoné bel) i jô ai bugn veci sot tl cör La unziung t’ l discorso d’l vesco, e ‘l fuc amabile d’sua retorica (la maestria d’savei rajonè bell) i jē ai bongn’ vecci soutt int ‘l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
3 fig. discorso che il sacerdote tiene in chiesa ai fedeli, parlando dal pulpito, dall’altare o dal presbiterio (fas.) Ⓘ predica, omelia Ⓓ Predigt ◇ a) Che n preve endana che l disc messa / No l ve confesse, se l dijessa / Che al descors e a messa grana / Stae chiec i preves, l fasc ben! Che ‘n preve ‘n dana che ‘l dis messa / Nol ve confesse, se ‘l disessa / Che al discorss e a messa grana / Stae chietg i preves, ‘l fas beng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.).

descors (grd., fas., bra., fod.) ↦ descors.

descorsif (fas.) ↦ descursif.

descouz Ⓔ DISCULCEUS (EWD 3, 67) 6 1878 descuz (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93)
gad. descuz mar. desculz Badia descuz grd. deschëuz fas. descouz moe. descoiz fod. descouz col. descoz amp. descozo LD descouz
agg. Ⓜ descouc, descouza, descouzes
a piedi nudi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scalzo Ⓓ barfuß ◇ a) Intratan vëgnel Schmerzenreich adalerch, vistí te süa pel de rehl, descuz, i pîsc ciamó moi Intrattang vegnel Schmerzenreich adarlerc, vistì te sua pell de rechl, descuz, i pīsc’ ciamò mōi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia); b) Ahi! set agn lungiscims messëi sté zënza n bocun de pan, zënza n ciöm de guant, descuza söla nëi d’invern ahi! sett angn’ lunghissimi m’ssei ste zenza ‘ng buccung d’pang, zenza ‘ng ceum d’guant, descuzza soulla nei d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

descouz (fas., fod., LD) ↦ descouz.

descoz (col.) ↦ descouz.

descozo (amp.) ↦ descouz.

descreanzà (fas., bra., col.) ↦ descherianzé.

descrí (gad., mar., Badia) ↦ descrive.

descrì (grd.) ↦ descrive.

descrianzà (grd.) ↦ descherianzé.

descrie (amp.) ↦ descrive.

descrive Ⓔ deriv. di scrive (EWD 6, 156) / it. descrivere 6 1858 descriver (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2)
gad. descrí mar. descrí Badia descrí grd. descrì fas. descriver bra. descriver fod. descrive amp. descrie LD descrive
v.tr. Ⓜ descriv, descrivon, descrit
rappresentare con parole o scritti cose, fatti, persone, nei particolari che più compiutamente li determinano (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ descrivere Ⓓ beschreiben ◇ a) Ades voi descriver chi seidesc paìsc che é dit inant Ades voi descriver chi seidesch paisch chö ö dit inant ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); b) Dl sessantetrëi spo n’atra plü bela, / De Siur Pire Mersa la Mëssa novela, / Y la bela da incö por grazia de Dî, / Ne ciati parores por la descrí. Del sessante trái despò un attra plö bella, / De Sior Pire Mersa la Mássa novella, / E la bella da incö per grazia de Die, / Ne tgiatti paroles per la descrì. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

descrive (fod., LD) ↦ descrive.

descriver (fas., bra.) ↦ descrive.

descrizion Ⓔ it. descrizione (EWD 6, 156) 6 1858 Döscritschion (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1)
gad. descriziun mar. descriziun Badia descriziun grd. descrizion fas. descrizion bra. descrizion fod. descrizion amp. descrizion LD descrizion
s.f. Ⓜ descrizions
rappresentazione, più o meno particolareggiata o caratterizzante, a fini orientativi, informativi, illustrativi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ descrizione Ⓓ Beschreibung ◇ a) Descrizion de la Val de Fascia. La Val de Fascia é na val longia e strenta. Döscritschion della Val dö Fassa. La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.).

descrizion (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ descri-

zion.

descriziun (gad., mar., Badia) ↦ descrizion.

descuerje Ⓔ comp. di des- + cueje 6 1858 döscuerz 6 (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3)
gad. descuerje grd. scuvierjer fas. descuerjer bra. descuerjer amp. descuerśe LD descuerje
v.tr. Ⓜ descuerj
liberare da ciò che copre, ripara, chiude (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ scoprire Ⓓ aufdecken, abdecken ◇ a) I trasc demez l bianch e i descuerc al mort, perché ió cherdee che sia un I tras dömez al bianc ö i döscuerz al mort; perchö io cerdöö chö sia un ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.)
p.p. come agg. Ⓜ descuerc, descuerta, descuertes
privo di copertura, di riparo, di tetto (gad.) Ⓘ scoperto Ⓓ unbedeckt, ungedeckt ◇ a) Sc’ al ê n bel de le portâra fora de chëra caverna scöra sot al cil descuert S’ el ē ‘ng bell dè ‘l portàla fora d’chella caverna scura soutt al ceìl descuert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia)
descorì.

descuerje (gad., LD) ↦ descuerje.

descuerjer (fas., bra.) ↦ descuerje.

descuerśe (amp.) ↦ descuerje.

desculz (mar.) ↦ descouz.

descumandé (grd.) ↦ descomané.

descunselà (grd.) ↦ desconsolé.

descurí (gad., Badia) ↦ descorì.

descurì (grd., fod.) ↦ descorì.

descurs (mar., grd., LD) ↦ descors.

descursif Ⓔ it. discorsivo 6 1878 discorsivo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100)
gad. discorsif Badia discorsif fas. descorsif
agg. Ⓜ descursifs, descursiva, descursives
incline a discorrere (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ discorsivo Ⓓ gesprächig ◇ a) Timido y spaurí parô Schmerzenreich, a odëi tan de jënt, a ester la pröma ota lapró, mo plan plan ciafâl confidënza, y gnô discorsif. Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d’jent, a est’r la pruma ŏta lapprò, mo plang plang ceaffāle confidenza, e gnē discorsivo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

descurvì (col.) ↦ descorì.

descuz (gad., Badia) ↦ descouz.

desdegn Ⓔ it. disdegno 6 1828 desdeng (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
grd. desdën, desdëni
s.m. sg. [ 295 ]
viva reazione di risentimento misto a disprezzo, provocata da una grave offesa alla propria sensibilità morale (grd. F 2002) Ⓘ disdegno, sdegno Ⓓ Verachtung, Empörung ◇ a) Ie ne fove drë tan burta, / n puech goba, stramba, curta: / ma depò che n’é giapà, / l desdën m’à ruinà. Je ne fóve drè tan burta, / un puec goba, stramba curta: / ma da pò che n’è giapà, / el Desdeng m’ha ruinà PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

desdën (grd.) ↦ desdegn.

desdëni (grd.) ↦ desdën.

desdí (gad., mar., Badia) ↦ desdì.

desdì Ⓔ comp. di des- + (EWD 3, 95) 6 1833 desdì (DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254)
gad. desdí mar. desdí Badia desdí grd. desdì fas. desdir bra. desdir fod. desdì amp. desdì LD desdì MdR desdì
v.tr. Ⓜ desdij, desdijon, desdit
1 annullare, cancellare un impegno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ disdire Ⓓ absagen
2 non concedere qualcosa, spec. dopo un’opportuna richiesta (MdR) Ⓘ rifiutare, negare Ⓓ ablehnen, abschlagen ◇ a) I avesse inće do marëna da scrì zacotant de lëtres. / Chëles pò bëin aspetè ëles. / Fajëis mo tant d’instanzes, ch’an ne ves pò desdì nia. J’avesse inçhié dò marënna da scri zacotant de lëttres. / Quëlles pò bëiǹ aspettè ëlles. / Faŝëis mó tant d’instanzes, ch’aǹ ne ves pò desdì nìa. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR).

desdì (grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ desdì.

desdir (fas., bra.) ↦ desdì.

desdot (fas., bra., fod.) ↦ dejedot.

desdrü (mar.) ↦ destruje.

desdruje (fod.) ↦ destruje.

desdrüje (gad., Badia) ↦ destruje.

desdrujer (grd.) ↦ destruje.

desëin (MdR) ↦ sen1.

desëina (grd.) ↦ doseina.

desen (caz., fod.) ↦ dessegn.

desëna (gad., mar., Badia) ↦ doseina.

desenour (fod.) ↦ dejonour.

desert Ⓔ it. deserto ‹ DĒSERTUM (EWD 3, 69) 6 1878 desert (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. desert mar. desert Badia desert grd. desert fas. desert fod. desert, dejerto amp. desert LD desert
s.m. Ⓜ deserc
1 grande distesa di terreno arido, quasi del tutto incoltivabile e disabitato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ deserto Ⓓ Wüste ◇ a) Ciara mo le pice möt, cola pel da rehl indos y la picia crusc en man, sc’ al ne somëia le pice s. Jan Batista tl desert! Ciaramo ‘l picce mūtt, colla pell da rechl indōs e la piccea crusc’ ing mang, s’ el ne someia ‘l picce S. Jang Battista t’ l desert! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia); b) Contentesse cun chël tan, ch’ëis, sc’ al foss ’ci püch; che ince col püch pón mené na bona vita, chësta esperiënza ái fat tl desert. Cuntentesse cung chel tang, ch’ais, s’ el foss ’ci puc; chè incie col puc pong m’nè na bona vita, chesta sperienza ai fatt t’ l deſert. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
2 fig. paese sterile e scarsamente abitato, luogo privo di vita (gad., fas. R 1914/99; DA 1973) Ⓘ deserto fig.Ⓓ Einöde, Wüste fig. ◇ a) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus, zënza direziun y zil Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs, zeinza direziung e zìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
agg. Ⓜ deserc, deserta, desertes
spopolato, disabitato (gad., grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ deserto Ⓓ öde ◇ a) por plëna segurté l’ái menada plü ores ite por la muntagna cina a na val deserta, olach’ al ne n’ê mai rové pedia de porsona umana pur plena sogortè l’ai m’nada plou ores ite pur la muntagna cina ana val deſerta, ullacch’ el nen ē mai r’vè pedia d’persona umana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); b) y le cör che bat te chësc bosch desert, y s’inalza a Os, Signur, ne n’é ater co osc alté e ‘l cour’ che bātt te chesc’ bosc desert, e s’ innalza a Os, Signur, nen è at’r ch’osc’ altè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

desert (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

desert.

desfá (gad., mar., Badia) ↦ desfé.

desfà (col.) ↦ desfé.

desfaciadour Ⓔ deriv. di ven. desfaziar ‘disfare’ (Gsell 1992b:237) 6 1833 desfacćiadù (DeRüM, Geizhals1833-1995:291)
gad. desfaciadú mar. desfaciadú Badia desfaziadú MdR desfaciadù
s.m.f. Ⓜ desfaciadours, desfaciadoura, desfaciadoures
chi scialacqua, chi dissipa con eccessiva prodigalità le proprie sostanze o sperpera quelle altrui (gad. P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ dissipatore, scialacquatore Ⓓ Verschwender ◇ a) Vigne desfaciadù / Aroba al arpadù, / Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës. Vigne desfacćiadù / Arroba a l’arpadù, / Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / Ch’a sè instëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR).

desfaciadú (gad., mar.) ↦ desfaciadour.

desfaciadù (MdR) ↦ desfaciadour.

desfantar (bra.) ↦ desfanté.

desfanté Ⓔ *EX-FANTĀRE (Gsell 1996b:237) 6 1878 desfanteiete (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. desfanté, sfanté mar. desfanté Badia desfantè grd. desfanté fas. desfantèr bra. desfantar fod. desfanté LD desfanté
v.intr. Ⓜ desfanta
sottrarsi alla vista (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scomparire, sparire, dispesdersi Ⓓ verschwinden, verfliegen
se desfanté (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ sparire, dileguarsi Ⓓ verschwinden ◇ a) O! desfantëiete amabl segnal da mi edli, la cosciënza me crüzia zënza assá O! desfanteiete amabil signal da mi oudli, la cosceienza m’cruzieia zenza aſsà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

desfanté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ desfanté.

desfantè (Badia) ↦ desfanté.

desfantèr (fas.) ↦ desfanté.

desfar (bra., moe.) ↦ desfé.

desfarënt (gad., Badia) ↦ desferent.

desfarënzia (gad., Badia) ↦ desferenzia.

desfarenzié (gad., Badia) ↦ desferenzié.

desfaronzia (mar.) ↦ desferenzia.

desfaronzié (mar.) ↦ desferenzié.

desfaziadú (Badia) ↦ desfaciadour.

desfé Ⓔ deriv. di des- + (EWD 3, 183) 6 1832 desfát (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141) [ 296 ]
gad. desfá mar. desfá Badia desfá grd. desfé fas. desfèr caz. desfèr bra. desfar moe. desfar fod. desfè col. desfà amp. desfei LD desfé
v.tr. Ⓜ desfej, desfat
1 distruggere o scomporre quanto era stato fatto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disfare, rompere, distruggere Ⓓ zerlegen, zerstören, vernichten
2 la roba, sperperarla, mandarla in rovina (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas.) Ⓘ disfare, sperperare, scialacquare Ⓓ verschwenden, vergeuden ◇ a) no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc, y se à desfat si bëns cun se dé blëita. no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’ en joe schit in un pàis da lontsch, y s’ ha desfát si béins cung se dé blaíta. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Ma dapò che chest tie fi, che à desfat dut l fatossò con putènes, é vegnù de retorn te ès mazà a el n vedel engrassà Ma dapó che chest to fí, che a desfat dut ‘l fatto so con puténes, è vegnú de retorn te és mazá a el un vedél ingrassá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); c) Iló à ël scumencià a mené na stleta vita, y n puech tëmp s’al desfat dut chël, che l ova giatà da si pere. Ilò hà ël scumënĉa a mënè na slötta vita, y in puech temp s’hà ‘l döffàtt dutt chëll, chë l’òva giatà da si père. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
desfé via (gad., fod.) Ⓘ sperperare, scialacquare, disfare Ⓓ verschwenden, vergeuden ◇ a) abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’ un é jü demez te n paisc dalunc, y inló ál desfat ia le fatissó cun vire alingrana abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch, e in lò hálle desfat ia l’fàte so cung vire alla grana HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc, e nlo s’ à desfat via dut a sputané ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch, e ‘ng ló s’ hà desfatt via dutt a sputané HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’ un él jü demez te n paisc forstí, y iló âl desfat ia le fat so cun vire alingrana abinè ch’l’àa ‘l fi pleù jon dutt in adùm, sen èl ju demèz ten paisch forstì, e illò halle desfat ia ‘l fatt so cong vire alla grana FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); d) a jí vistí alingrana fora de mosöra, a dé pasć de gran cost, y a desfá ia en chësta manira la roba dl patrun a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost, e a desfà ia in chesta maniera la roba d’l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia) ◆ se desfé (gad.) Ⓘ dissolversi Ⓓ sich auflösen, zergehen ◇ a) n bun pere, che t’ ama teneramënter zënza dübe, te strenjará a so cör, te bajará, te nominará so fi, te damanará scrupolosamënter cunt de me, y se desfajará en leghermes de ligrëza y crusc, döt adöm ‘ng bung pere, che t’ ama tenerament’r zenza dubbio, t’ strengjerà a so cour, t’ bajerà, t’ nominarà so fì, tè d’amanarà scrupulosament’r cunt d’mè, e sè desfajarà in legrimes d’ligrezza e crusc’, dutt adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia) ◆ se

desfé fora (gad.) Ⓘ dissolversi Ⓓ sich auflösen ◇ a) te na ota se desfej fora i niui, y sorëdl dá ite cialt y amabl te chëra caverna t’ na ŏta sè desfesc’ fora i nioi, e sored’l dà ite cialt e amabile te chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

desfé (grd., LD) ↦ desfé.

desfè (fod.) ↦ desfé.

desfegurar (bra.) ↦ desfiguré.

desfegurèr (fas.) ↦ desfiguré.

desfei (amp.) ↦ desfé.

desfèr (fas., caz.) ↦ desfé.

desferdé (grd., fod.) ↦ desfredé.

desferent Ⓔ deriv. di desferenzia (EWD 3, 70) / it. differente 6 1763 daffarent ‘differentia’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. desfarënt Badia desfarënt grd. defrënt fas. desferent caz. diferent bra. deferent fod. desferent col. diferente amp. diferente LD desferent
agg. Ⓜ desferenc, desferenta, desferentes
che ha natura o qualità dissimili da quelle di un altro oggetto (gad. B 1763; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ differente Ⓓ unterschiedlich ◇ a) T’á preparé le Signur na gran fortüna, bëgn che desfarënta assá da chëra, che i presënc chiló s’imaginëia T’ à preparè ‘l Signor na grang fortuna, bengn’ che differente assà da chella, che i presentg’ chilò s’ imagina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) La uma continuëia: "Mintí é dí na cossa desfarënta, da chël ch’an pënsa y sá, por ingiané valgügn. La uma continua: "Mintì è dì na cosa differente, da chel ch’ang pengsa e sa, pur ingianè valgungn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia).

desferent (fas., fod., LD) ↦ desferent.

desferenza (fas., fod.) ↦ desferenzia.

desferenzia Ⓔ it. differenz(i)a ‹ DIFFERENTIA (EWD 3, 70) 6 1870 differenza (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. desfarënzia mar. desfaronzia Badia desfarënzia grd. defrënza fas. desferenza caz. diferenza bra. deferenza fod. desferenza, diferenza col. diferenza amp. diferenza LD desferenzia
s.f. Ⓜ desferenzies
caratteristica di chi o di ciò che è differente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ differenza Ⓓ Unterschied ◇ a) Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc visign a Caprile, Alie e Zenzenie Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
fé desferenzia (gad. A 1879, amp.) Ⓘ differenziare, fare una differenza Ⓓ unterscheiden, einen Unterschied machen ◇ a) Ma voi fei diferenza, / E secondo el merito, / D’in lascià però senza / Gnanche un, e col credito. Ma voi fei differenza, / E secondo el merito, / D’in lassá peró senza / Gnanche un, e col credito. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

desferenzia (LD) ↦ desferenzia.

desferenziar (bra., moe.) ↦ desferenzié.

desferenzié Ⓔ deriv. di desferenzia (EWD 3, 70) 6 1878 desferenziè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
gad. desfarenzié mar. desfaronzié Badia desfarenzié grd. desferenzië fas. desferenzièr bra. desferenziar moe. desferenziar fod. desferenzié LD desferenzié
v.tr. Ⓜ desferenzieia
percepire chiaramente coi sensi le differenze esistenti fra due o più cose o persone (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distinguere Ⓓ unterscheiden ◇ a) al se descedâ fora i pröms sëgns de ciorvel, al gnô cun les prömes proes de se istës, a desfarenzié les robes incër se el sè descedā fora i prumts sengn’s d’cervell, el gnē colles prumes proves de sè istess, a desferenziè les robes in- [ 297 ] cear sè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

desferenzié (fod., LD) ↦ desferenzié.

desferenzië (grd.) ↦ desferenzié.

desferenzièr (fas.) ↦ desferenzié.

desfertuna (grd.) ↦ desfortuna.

desfertunà (grd.) ↦ desfortuné.

desfident Ⓔ it. diffidente (EWD 3, 239) 6 1878 desfidente f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40)
gad. desfidënt mar. desfidont Badia desfidënt grd. desfidënt fas. desfident fod. desfident LD desfident
agg. Ⓜ desfidenc, desfidenta, desfidentes
che non si fida degli altri, sospettoso (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ diffidente Ⓓ misstrauisch ◇ a) Cuindi ne n’ói plü ester desfidënta y grama, scemia ch’i ne n’á no da firé, no da cují, i ne m’ó plü cruzié cun pinsiers do le guant. Quindi nen oi plou est’r desfidente e grama, s’mia ch’i nen à no da firè, no da cujì, i nè m’ŏ plou cruzziè cung pinsirz dō ‘l guant. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

desfident (fas., fod., LD) ↦ desfident.

desfidënt (gad., Badia, grd.) ↦ desfident.

desfidont (mar.) ↦ desfident.

desfigurà (col., amp.) ↦ desfiguré.

desfiguré Ⓔ it. sfigurare (EWD 3, 243) 6 1878 desfigurè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62)
gad. desfiguré mar. desfiguré Badia desfiguré, sfiguré grd. desfiguré, sfiguré fas. desfegurèr bra. desfegurar fod. desfiguré, sfeguré col. desfigurà amp. desfigurà LD desfiguré
v.tr. Ⓜ desfigureia
modificare, alterare in tutto o in parte la forma di un corpo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sfigurare, deformare Ⓓ verunstalten, entstellen ◇ a) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil ‘L grang patì i ā desfigurè d’plengn’ so mus jintil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) suradöt la lëtra da Berta, i lovâ ia vigni dübe dl’inozënza dla desgraziada, al pitâ, y pitâ tan dassënn, che le müs s’ê sfiguré sura dutt la lettra da Berta, i levā ia vigne dubbio d’l innozenza d’la desgraziada, el pittā, e pittā tang dassenn, ch’ ‘l mus s’ ē sfigurè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ desfigurés, desfigureda, desfiguredes
deformato, deturpato nell’aspetto (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sfigurato Ⓓ verzerrt, entstellt ◇ a) Ince süa cira bela da angel ê desfigurada dales leghermes continues ch’i bagnâ i edli Incie sua ceira bella da angelo ē sfigurada dalles legrimes continues, ch’i bagnā i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); a) Sigfrid! mi caro sposo (dijô indô la dona desfigurada) i ne sun n spirit no, mo tüa Genofefa Sigfrid! mi caro sposo (dijō indò la donna desfigurada) i nè sung ‘ng spirito no, mo tua Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

desfiguré (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ desfi-

guré.

desfornì Ⓔ deriv. di des + fornì 6 1813 deschfurnì (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. desfornì mar. desfornì Badia desfornì grd. desfurnì fas. desfornir
v.tr. Ⓜ desfornesc
privare degli indumenti, svestire, denudare (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002) Ⓘ spogliare Ⓓ ausziehen, entkleiden ◇ a) Gejù vën desfurnì, y dat da bever fiel y ajëi. Giesu vän deschfurnì, j dà da böver fiel j aschey. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
agg. Ⓜ desfornis, desfornida, desfornides
privato degli indumenti (grd.) Ⓘ spogliato Ⓓ entkleidet ◇ a) o redentor dl mond, desfurnì che messëis bever fiel y ajëi o redentor d’l mont, deschfurnì che meseis böver fiel i aschej RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

desfornì (gad., mar., Badia) ↦ desfornì.

desfornir (fas.) ↦ desfornì.

desfortuna Ⓔ deriv. di des- + fortuna (EWD 3, 303) 6 1813 desfertuna (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. desfortüna, sfortüna mar. desfortüna Badia desfurtüna grd. desfertuna, sfertuna fas. desfortuna, sfortuna fod. desfortuna, sfortuna amp. desfortuna LD desfortuna, sfortuna
s.f. Ⓜ desfortunes
cattiva fortuna, sorte avversa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sfortuna, sventura Ⓓ Unglück, Pech ◇ a) Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / Y te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l paravis. Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / I te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l paravis. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) porcí che edl uman ne vëiga mia desfortüna purcicche oud’l umano nè veiga mia desfortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); a) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëise bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.); c) Recordunse do les parores de Guelfo, che les desfortünes en chësc monn ne se müda dagnora en fortüna R’cordungse dō les parores d’Guelfo, che les desfortunes in chesc’ mon nè s’ muda dagnara in fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

desfortuna (fas., fod., amp., LD) ↦ desfortuna.

desfortunà (fas., col., amp.) ↦ desfortuné.

desfortüna (gad., mar.) ↦ desfortuna.

desfortunà (fas., col., amp.) ↦ desfortuné.

desfortuné Ⓔ deriv. di des- + fortuné (EWD 3, 304) 6 1878 desfortunada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
gad. desfortuné mar. desfortüné Badia desfortuné grd. desfertunà fas. desfortunà fod. desfortuné col. desfortunà amp. desfortunà LD desfortuné
agg. Ⓜ desfortunés, desfortuneda, desfortunedes
di persona, che ha sfortuna, che è perseguitato dalla sfortuna (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sfortunato, scalognato, sventurato Ⓓ unglücklich ◇ a) Duncue á te to edl nosta bona signura y so pice fi, na uma desfortunada y na creatöra inozënta, manco valüta, co n cian? Dunque à t’ tō oud’l nosta bona signura e so picce fì, na uma desfortunada e na creatura innozente, manco valuta, che ‘ng ciang? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
s.m.f. Ⓜ desfortunés, desfortuneda, desfortunedes
persona a cui niente va per il verso giusto o che ha sopportato molte sventure (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sfortunato, sventurato Ⓓ Unglücklicher ◇ a) Mo al ê döt debann, porcí che i dui soldas, ch’â mené la desfortuna- [ 298 ] da ala mort, ê sparis Mo el ē dutt d’ban, purcicche i dui soldàs, ch’ā m’nè la desfortunada alla mort, ē spariis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

desfortuné (gad., Badia, fod., LD) ↦ desfortuné.

desfortüné (mar.) ↦ desfortuné.

desfortuné (gad., Badia, fod., LD) ↦ desfortuné.

desfredé Ⓔ deriv. di des- + freit (EWD 3, 322) 6 1763 a se sfridè ‘refrigero’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. desfridé mar. desfridé Badia sfridé, desfridé grd. desferdé fas. desfridèr, sfridèr caz. desfridèr bra. sfredar moe. sfreidar fod. desferdé, sferdé col. sfredà amp. sfardà LD desfredé
v.tr. Ⓜ desfreida
1 rendere freddo, far diventare freddo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 200, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ freddare, raffreddare Ⓓ kühlen, abkühlen
2 fig. rendere meno intenso un sentimento, un legame, ecc.; affievolire (gad.) Ⓘ raffreddare fig., attenuare fig.Ⓓ abkühlen fig. ◇ a) Tl sënn ne fá y ne dí mai val’, ch’al sará por solit mal fat y mal dit, y t’aras da te pentí; mo desfrëidel denant col sanch dl divin agnel Gejú Crist T’l senn nè fà e nè dì mai val, ch’el sarà pur solito mal fatt e mal ditt, e t’ arràs da te pentì; mo sfreid’l denant col sanc d’l divin agnell Gesù Cristo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
se desfredé (gad.) Ⓘ attenuarsi, raffreddarsi Ⓓ nachlassen, sich abkühlen ◇ a) mi amur a te ne s’é mai desfridé mi amur a tè nè s’ è mai sfridè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

desfredé (LD) ↦ desfredé.

desfridé (gad., mar., Badia) ↦ desfredé.

desfridèr (fas., caz.) ↦ desfredé.

desfurnì (grd.) ↦ desfornì.

desfurtüna (Badia) ↦ desfortuna.

desgore (amp.) ↦ degore.

desgorje Ⓔ DIS- + CORRIGERE (EWD 3, 73) 6 1873 i l’á scorto (Anonim, Monumento1873:2)
gad. desgorje mar. desgorje Badia desgorje grd. desgorjer fas. desgorjer caz. desgorjer bra. desgorjer moe. desgorjer fod. desgorje amp. scorśe, desgorze LD desgorje
v.tr. Ⓜ desgorj, desgorjon, desgort
dare congedo, invitare qualcuno ad andarsene, a partire (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988, LD DLS 2002) Ⓘ licenziare, allontanare, congedare Ⓓ entlassen, verabschieden, wegschicken ◇ a) Apò co i ‘l à scorto / Chi sote che vien prime. / I destina in sescion / D’agiunge ra manzia Appó co i l’á scorto / Chí sotte che en prime. / I destina in Session / D’aggiunge ra manzia Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

desgorje (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ desgorje.

desgorjer (grd., fas., caz., bra., moe.) ↦ desgorje.

desgorze (amp.) ↦ scorśe.

desgrazia Ⓔ deriv. di des- + grazia (EWD 3, 435) 6 1833 desgrazia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. desgrazia mar. desgrazia grd. desgrazia fas. desgrazia fod. desgrazia amp. desgrazia LD desgrazia MdR desgrazia
s.f. Ⓜ desgrazies
calamità, avvenimento grave, dannoso, funesto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ disgrazia, sventura Ⓓ Unheil, Unglück ◇ a) N mercadant da ćiavai â mefo gonot la desgrazia, ch’ël i n morî. ‘Ǹ mërcadant da çhiavai â meffo gonót la desgrazia, ch’ël i ‘ǹ morî. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); b) Ël à avü la desgrazia de naufraghè sö les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tüć sü bëins nia ater che la fomena. Ël ha avü la desgrazia de naufraghè seu les costes de la Sicilia, e de ne salvè de tütg sü bëiǹs nìa atr che la fomena. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); c) La fertuna bën prëst se muda, tënietel for amënt, / Te chësta ne ebes superbia, tla desgrazia no spavënt. La fortuna bëŋ prèst së muda, tëgnetë ‘l fort a mënt, / Te chësta n’ébbes superbia, t’ la disgrazia no spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) La pieté, les desgrazies, la rassegnaziun tl’orenté d’Idî, les amoniziuns y l’ejëmpl de Genofefa deventâ duncue gauja de benedisciun por döt chël paisc. La pietè, les desgrazies, la rassegnaziung t’ l orentè d’Iddì, les ammoniziungs e l’esempio d’Genofefa deventā dunque gausa d’benedisiung pur dutt chel paìsc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia); e) Y ci t’ái mai fat Golo, che te messâs fá gní na te desgrazia porsura de me? E ci t’ ai mai fatt Golo, ch’t’ messās fa gnì na te desgrazia pur sura d’mè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

desgrazia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ desgrazia.

desgrazià (grd., fas., amp.) ↦ desgrazié.

desgrazié Ⓔ deriv. di desgrazia (EWD 3, 435) 6 1833 desgrazié (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. desgrazié mar. desgrazié Badia desgrazié grd. desgrazià fas. desgrazià fod. desgrazié col. disgrazié amp. desgrazià LD desgrazié MdR desgrazié
agg. Ⓜ desgraziés, desgrazieda, desgraziedes
1 che è bersagliato dalla malasorte, colpito da continue disgrazie (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ disgraziato Ⓓ unglücklich ◇ a) O benedëc che sëis! Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? O benedettg’ che seis! seiſe propi da tang, da accopè chesc’ innozent desgraziè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
2 che ha avuto esito dannoso o funesto (MdR) Ⓘ disgraziato Ⓓ unheilvoll ◇ a) Sö la sëra de chël dé desgrazié, in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé Seu la sëra dé quël dé desgrazié, iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR)
s.m.f. Ⓜ desgraziés, desgrazieda, desgraziedes
persona a cui niente va per il verso giusto o che ha sopportato molte sventure (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disgraziato Ⓓ Unglücklicher ◇ a) Ahi püri desgraziá, por avëi arbandoné Idî ési da Ël eternamënter arbandoná. Ahi pūri desgrazià, pur avei arbandonè Iddì eſi da El eternament’r arbandonà. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); b) ci ch’al â ciafé, y suradöt la lëtra da Berta, i lovâ ia vigni dübe dl’inozënza dla desgraziada, al pitâ, y pitâ tan dassënn, che le müs s’ê desfiguré cicch’ el ā ceaffè, e sura dutt la lettra da Berta, i levā ia vigne dubbio d’l innozenza d’la desgraziada, el pittā, e pittā tang dassenn, ch’ ‘l mus s’ ē sfigurè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia).

desgrazié (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ desgra-

zié. [ 299 ] desiderà (col.) ↦ dejidré.

deśiderà (amp.) ↦ dejidré.

deśio (amp.) ↦ dejio.

deslaibà (fas., bra.) ↦ deslaibé.

deslaibé Ⓔ ? 6 1856 deslaibè pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
fas. deslaibà bra. deslaibà
agg. Ⓜ deslaibés, deslaibeda, deslaibedes
che non ha cura di sé, poco curato (fas.) Ⓘ trasandato, sciatto Ⓓ nachlässig, ungepflegt
s.m.f. Ⓜ deslaibés, deslaibeda, deslaibedes
persona che non ha cura di sé, poco curata (fas. R 1914/99) Ⓘ trasandato, sciattone Ⓓ Schlamper, ungepflegter Mensch ◇ a) A jir te lejia e a n pech de messa, / N pech de vida la ge volessa, / Se no paron tenc deslaibé. A xir te lesia e a ‘n pe de messa, / Un pe de vida la e volessa, / Se no parong tentg deslaibè. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

desleà (amp.) ↦ deslié.

deslear (bra., moe.) ↦ deslié.

desleèr (fas., caz.) ↦ deslié.

deslié Ⓔ deriv. di des- + lié (EWD 4, 211) 6 1878 d’sliè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. deslié mar. deslié Badia deslié grd. deslië fas. desleèr caz. desleèr bra. deslear moe. deslear fod. deslié amp. desleà LD deslié
v.tr. Ⓜ deslieia
disfare un legame, un nodo; liberare, sciogliere qualcuno o qualcosa da un legame (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ slegare, sciogliere Ⓓ losbinden, lösen
agg. Ⓜ desliés, deslieda, desliedes
che agisce d’impulso, senza adeguatamente riflettere (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ impetuoso, irruente, scatenato Ⓓ unbändig, ungestüm ◇ a) Idî nes straverdes dales pasciuns desliades, che tira a delic tan spaventusc. Iddì nes straverde dalles passiungs desliades, che tira a delitti tang spaventusc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
deslié su (gad.) Ⓘ spacchettare, disimballare Ⓓ auspacken, aufbinden ◇ a) Ël istës á deslié sö la pocaja, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

deslié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ deslié.

deslië (grd.) ↦ deslié.

deslije (grd.) ↦ deslis.

deslis Ⓔ da lat. ĒLĪSUS (x mhd. slisec ?) (Gsell 1989a:151) 6 1878 slisia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55)
gad. deslisse mar. deslis Badia deslis, slis grd. deslije fas. delisc bra. delis moe. delis
agg. Ⓜ deslisc, deslisa, deslises
specialmente di stoffa o di tessuto, logoro, consumato dal tempo e dall’uso (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ liso, logoro Ⓓ verschlissen, fadenscheinig ◇ a) Por ater plü fistide, co por le nudrimënt, i fajô le pinsier por na iesta da se curí y se defëne l’invern dal frëit; porcí che chëra, ch’ara â tan d’agn indos, de y nöt, ê deslissia y scarzada Pur at’r plou fistide, che pur ‘l nutriment, i fajō ‘l pingsir pur na iesta da sè curì e s’ defenne l’ingvēr dal freit; purcicche chella, ch’ella ā tangn’ d’angn indōs, dè e noutt, ē slisia e scarzada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

deslis (mar., Badia) ↦ deslis.

deslisse (gad.) ↦ deslis.

deslomenèr (fas.) ↦ slomené.

deslumenar (bra.) ↦ slumenar.

desmenà (col.) ↦ desmené.

desmenar (bra., moe.) ↦ desmené.

desmencë (grd.) ↦ desmentié.

desmené Ⓔ deriv. di des- + mené (EWD 4, 382) 6 1853 desmenada f. (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. desmené mar. desmené Badia desmenè grd. desmené fas. desmenèr caz. desmenèr bra. desmenar moe. desmenar fod. desmené col. desmenà LD desmené
v.tr. Ⓜ desmeina
1 separare due elementi avvitati tra loro (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ svolgere, svitare Ⓓ ausschrauben, abwickeln
2 mandare via bruscamente (gad., fas. A 1879) Ⓘ scacciare Ⓓ vertreiben ◇ a) revëgn a te istës, o signur, desmëna dala fantasia la trista idea r’vengn’ a tè istess, o Signur, desmena dalla fantasia la triste idea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
la desmené (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879, fas. R 1914/99, fod. A 1879) Ⓘ fare manfrine Ⓓ in die Länge ziehen ◇ a) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

desmené (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ desmené.

desmenè (Badia) ↦ desmené.

desmené (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ desmené.

desmenèr (fas., caz.) ↦ desmené.

desmenteà (amp.) ↦ desmentié.

desmentiar (bra., moe.) ↦ desmentié.

desmentié Ⓔ DĒMENTICĀRE (con sostituzione del prefisso: DIS- per DĒ-) (EWD 3, 75) 6 1763 desmentie ‘obliviscor, oblitus sum’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. desmentié mar. desmonćé Badia desmentié grd. desmencë, desmincë fas. desmentièr bra. desmentiar moe. desmentiar fod. desmentié amp. desmenteà LD desmentié MdR desmentié
v.tr. Ⓜ desmentia
cancellare dalla memoria, non ricordare più (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dimenticare, scordare Ⓓ vergessen ◇ a) Dijei, e lore se anche i é famea / El so Piovan mai pì i no desmentea. Digei, e lore se anche je famea / El so Piovan mai pì i no desmentea. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Aé ormai desmenteà / Zerto afar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Avĕ, ormài desmenteà / Zerto affar, taià, scurtades / Propio poi, no ve recordà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); c) porcí che sce te desmentiasses dl mi amur de mies leghermes, y dles ultimes parores da me en punt de mort, y te te deventasses ri, fosste da me eternamënter separé en l’ater monn purcicche se t’ desmentiasses d’l mi amur d’miis legrimes, e dles ultimes parores da mè in punt d’mort, e te t’ deventasses rì, foss’te da mè eternamentr separè in l’at’r mon DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia) [ 300 ]
p.p. come agg. Ⓜ desmentiés, desmentieda, desmentiedes
cancellato dalla memoria, non ricordato più (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ scordato, dimenticato Ⓓ vergessen ◇ a) Mo por chël ne resta un fora de na picera ćiasa, sc’ ël é pros, da bëin, bëin metü e bëin fat, desmentié. Mò por quël ne resta uǹ fòra de’ na picćera çhiasa, ŝ’ ël é pross, da bëiǹ, bëiǹ mettü e bëiǹ fat, desmentié. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR)
se desmentié (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982, MdR) Ⓘ dimenticare Ⓓ vergessen ◇ a) Ne ves desmentiede de vegnì a me ciafè, sce vostes fascendes ves lascia Ne ves desmentiéde de vegnì a me ćiaffè, ŝe vostes fascëndes ve[s] lascia DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR); b) No! Degügn ne dess ciafè le paraîsc in chëst mond, acioche ëi ne se desmëntie le vero in chël mond. Nò! Degügn ne dess ćiaffè le paraÿs iǹ quëst Mond, acćiò ch’ëi ne se desmëntie le vero iǹ quël Mond. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) Te n luech fova al tëmp de fiera descumandà l fumé tabach. N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, o che se l ova desmincià, jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. Tëŋ luech fòa al temp de fiöra döscumandà ‘l fumè tabàch. Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, o chë sël, òva dösmëntgià, s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); d) Y la uma premurosa ne se desmentiâ d’amoní le möt, ch’al se straverdes dales plantes da tosser E la uma premurosa nè s’ desmentiā d’ammonì ‘l mutt, ch’el sè straverde dalles piantes da tŏsser DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); e) ne uei plu me desmencë l dit, che chël ch’Idie manda ie bën minà n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’ idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) ◆ se desmentié via (gad.) Ⓘ dimenticare Ⓓ vergessen ◇ a) y inanter la comodité y les richëzes ne te desmentié ia tüa uma infelize e inant’r la comoditè e les ricchezzes nè t’ desmentiè ia tua uma infelize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

desmentié (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ desmentié.

desmentièr (fas.) ↦ desmentié.

desmincë (grd.) ↦ desmencë.

desmonćé (mar.) ↦ desmentié.

desmostrà (amp.) ↦ desmostré.

desmostrar (bra., moe.) ↦ desmostré.

desmostré Ⓔ deriv. di mostré (EWD 4, 474) / it. dimostrare 6 1865 desmustrè (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. desmostré mar. demostré Badia desmostrè grd. desmustré fas. desmostrèr caz. desmostrèr bra. desmostrar moe. desmostrar fod. desmostré, demostré col. dimostrà amp. desmostrà LD desmostré
v.tr. Ⓜ desmostra
1 rendere evidente con fatti o prove certe (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ dimostrare, dichiarare Ⓓ beweisen, zeigen ◇ a) Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 manifestare un sentimento, una condizione; rivelare, palesare (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ dimostrare Ⓓ zum Ausdruck bringen ◇ a) La dimostra religion soda e timor de Dio. La dimostra religion ʃoda e timor de Dio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) En öna parora, vigni süa aziun desmostrâ onesté y purité In una parora, vigne sua aziung desmostrā onestè e puritè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); c) Ah, ch’i s’ames tres, y i s’oress desmostré mi rengraziamënt Ah, ch’i s’ ame tres, e i s’ oress’ desmostrè mi ringraziament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); d) döta la natöra desmostra orur a odëi sacrifican l’inozënt dutta la natura demostra orror a udei sacrificang l’innozente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
se desmostré (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ manifestarsi Ⓓ sich zeigen, sich erweisen ◇ a) Vëigheste (dijô Genofefa) coche la bunté d’Idî se desmostra ince en chësta sajun Veigheste (dijō Genofefa) cocche la buntè d’Iddì sè desmostra incie in chesta sajung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia).

desmostré (gad., fod., LD) ↦ desmostré.

desmostrè (Badia) ↦ desmostré.

desmostrèr (fas., caz.) ↦ desmostré.

desmustré (grd.) ↦ desmostré.

desnef (fas.) ↦ dejenuef.

desnù (fod.) ↦ desnut.

desnü (gad., mar., Badia, MdR) ↦ desnut.

desnuof (col.) ↦ dejenuef.

desnut Ⓔ DIS- + NŪDUS (EWD 3, 76) 6 1763 desnu ‘nudus’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. desnü mar. desnü Badia desnü grd. desnut fod. desnù LD desnut MdR desnü
agg. Ⓜ desnuc, desnuda, desnudes
privo di vesti (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nudo Ⓓ nackt ◇ a) L s’à ressolt de depënjer l un dut desnut, y l auter n ciamëija. L’s’ a resolt dœ depœnscher l’ung dut dœschnut, y l’auter in tgiameischa. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) D. Dodè te dodeste, co pa che te te dodes? / A. Porćì che iö sun desnü. / D. Desnü este? Che t’ à pa dit che t’ es desnü? / A. Iö me vëighe bëin instës. D. Dodè te dodeste, cò pa che te te dodes? / A. Porçhi ch’jeu suǹ desnü. / D. Desnü este? Ché t’ ha pa dit che t’ es desnü? / A. Jeu me vëighe bëiǹ instëss. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) Al s’á ressolt de deponje önn döt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’ a resolt de deponĝer ’ŋ tòtt deŝnù, y l’àter in çhamescia. PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); d) Al s’á ressolt de depënje l’un daldöt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’ a resolt de depënĝe l’uŋ d’l tùtt deŝnù, e l’àter in çhamëscia. PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); e) L i’ é vegnù n ment de i pituré un deldut desnù, l auter n ciamëja. Ël i é vegnu in ment dei pituré uŋ del tut desnú, l’auter in çhamëŝa. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.)
nut.

desnut (grd., LD) ↦ desnut.

desobedì (fod.) ↦ dejobedì.

desobedient (fod.) ↦ dejobedient.

desobedienza Ⓔ it. disubbidienza (EWD 7, 208) 6 1833 diŝubidiënza (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. dejobediënza Badia dejobedienza grd. dejubedienza fas. dejobedienza fod. desobedienza, dejobedienza amp. dejobedienza LD dejobedienza MdR dijubidiënza
s.f. Ⓜ dejobedienzes
abitudine a disobbedire; atto consistente nel disobbedire (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ disubbidienza Ⓓ Ungehorsam ◇ a) Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castia- [ 301 ] des sco valch de püch, per ejëmpio: de pici rubamënć, infedeltês, ćioches, trasgresciuns de sü oblighi, dijubidiënza Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc, per eŝempio: de picći rubamëntg, infedeltés, çhiocches, trasgre[s]ŝiuǹs de sü obblighi, diŝubidiënza DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Deach’ ara ê bona de cosciënza, l’amonîra a se stravardé dala dejobediënza, dai caprizi, dala golosité, y da atri defec solic a pici mituns Dea ch’ella ē bona d’coscienza, l’ammonīla a sè stravardè dalla desobbedienza, dai caprizzi, dalla golositè, e da atri d’fettg’ soliti a piccei mittungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

desobedienza (fod.) ↦ desobedienza.

desonor (col.) ↦ dejonour.

desonoré (fod.) ↦ dejonoré.

desonour (fod.) ↦ dejonour.

despaié Ⓔ deriv. di des- + paié (EWD 5, 143) 6 1878 Despāia jou (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. despaié mar. despaié Badia despaié
v.tr. Ⓜ despaia
scontare, riparare una colpa, facendone ammenda o accettando con rassegnazione la relativa punizione (gad. P/P 1966) Ⓘ espiare Ⓓ abbüßen
despaié ju (gad. V/P 1998) Ⓘ espiare Ⓓ abbüßen ◇ a) Despaia jö chësc unich fal cun mile atres bones operes y nobles. Despāia jou chesc’ unico fal cung mille atres bones operes e nobiles. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

despaié (gad., mar., Badia) ↦ despaié.

desparì (grd.) ↦ sparì.

desparir (bra.) ↦ sparì.

despartí (gad., mar., Badia) ↦ despartì.

despartì Ⓔ deriv. di des- + partì (Gsell 1994b:339) 6 1832 desparti (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. despartí mar. despartí Badia despartí grd. despartì fas. despartir fod. despartì amp. despartì LD despartì
v.tr. Ⓜ despartesc
1 fare più parti di un tutto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Comitato 1997, LD DLS 2002) Ⓘ dividere, ripartire Ⓓ teilen, verteilen ◇ a) Y le plü jonn de chi dij al pere: "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca"; y ël i á despartí l’avëi. E ‘l plö schòn de chi disch al père: "Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca;" e al i hà desparti l’avai. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Pere, dame la pert de mi arpejon. Y chël à spartì danter ëi si roba. Pere, dame la pert de mi erpeyong. I chel ha spartì danter ei si roba. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.)
2 disgiungere, disunire cose o persone congiunte (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Comitato 1997, LD DLS 2002) Ⓘ separare, dividere Ⓓ trennen ◇ a) iló ne sarál plü ria jënt, che nes pois despartí illò nè sarale plou ria jent, che nes posse despartì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia) ☟ separé
se despartì (gad. V/P 1998, grd. G 1923; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. Comitato 1997) Ⓘ separarsi Ⓓ sich trennen ◇ b) "Mat, mile otes mat!" scraiâl, "guai a un, che se despartësc da Idî, y i deura le cör ales ries pasciuns, ch’i sofiëia la usc dla cosciënza. "Matt, mille ŏtes matt!" scraiāle, "guai a ung, che s’ despartesc’ da Iddì, e i deura ‘l cour alles ries passiungs, ch’i soffieia la usc’ d’la coscienza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
spartì.

despartì (grd., fod., amp., LD) ↦ despartì.

despartir (fas.) ↦ despartì.

despensierà (grd.) ↦ despensieré.

despensieré Ⓔ deriv. di pensier (EWD 5, 426) / it. spensierato 6 1878 despingsirè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. despinsiré mar. despensieré Badia despinsiré grd. despensierà
agg. Ⓜ despensierés, despensiereda, despensieredes
1 di persona che non presta la dovuta attenzione a ciò che fa o dice; distratto, disattento (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ distratto, sbadato Ⓓ geistesabwesend, zerstreut
2 che denota mancanza di riflessione, di prudenza, di buon senso; inconsulto (gad.) Ⓘ sconsiderato Ⓓ unüberlegt ◇ a) da chiló inant ne condané mai plü porsona, denanche l’avëi ejaminada; y le mi sides to pröm y ultimo iudize despinsiré da chilò innant nè condannè maiplou persona, denanche l’avei esaminada; e ‘l mī sii to prum e ultimo giudizio despingsirè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

despensieré (mar.) ↦ despensieré.

desperà (col., amp.) ↦ desperé.

desperar (bra., moe.) ↦ desperé.

desperazion Ⓔ it. disperazione (EWD 3, 79) 6 1878 desperaziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60)
gad. desperaziun mar. desperaziun Badia desperaziun grd. desperazion fas. desperazion fod. desperazion amp. desperazion
s.f. sg.
condizione di chi ha perso ogni speranza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ disperazione Ⓓ Verzweiflung ◇ a) Rová de ritorno al ciastel, ái ciafé Golo cun na cira de desperaziun, senté te süa stanza col ce tles mans. R’và de retorno al ciastell, ai ceaffè Golo cuna ceīra de desperaziung, sentè te sua stanza col ciè tles mangs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); b) Golo é vit plü agn en chël stat de desperaziun Golo è vitt plou angn’ in chel stato de desperaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

desperazion (grd., fas., fod., amp.) ↦ desperazion.

desperaziun (gad., mar., Badia) ↦ desperazion.

desperé Ⓔ DĒSPĒRĀRE (EWD 3, 79) / it. disperare 6 1845 desparé pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
gad. desperé mar. desperé Badia desperè grd. desperé fas. desperèr caz. desperèr bra. desperar moe. desperar fod. desperé col. desperà amp. desperà LD desperé
v.intr. Ⓜ despera
non avere, o non aver più, la speranza di conseguire qualche cosa (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disperare Ⓓ verzweifeln ◇ a) ‘L é un afar ben inbroià / Che ‘l é un stato del demonio / Da fei propio desperà… L’e un’ afar ben’ imbroià / Che le’ un stato del demonio / Da fei propio desperà… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ desperés, despereda, desperedes
1 che è in preda alla disperazione (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disperato Ⓓ verzweifelt ◇ a) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a en- [ 302 ] juriar la viliacherìa de sto Re. Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion, l’ha rezolt de voler zir a enzuriar la villiaccheria de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) La segnora al sentir chesta cossa, desperada de no se poder vendicar, per na consolazion de la soa tristeza, se é ressolta de voler enjuriar la meseria del Re. La signora al sentir chösta co̱sa, dösperada dę no̬ se po̬dör vendicar, per na co̬nso̬lazio̬n dęlla so̱a tristezza, s’ è riso̱lta de vo̬lör injuriar la miseria del Re. RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) La signoura al sentì chësta cossa, desperada de no se podei vendiché, per na consolazion de la sua tristëza, s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, desperada de no se podei vendichè, per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
2 che non lascia speranze (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disperato Ⓓ aussichtslos ◇ a) Ël delibrëia chi che l’ama da vigni nezescité, y vëgn en aiüt, canch’ara pé desperada El delibera chicche l’ama da vigne necessitè, e vengn’ in aiut, cang ch’ella pè desperada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
3 dettato dalla disperazione (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disperato Ⓓ verzweifelt ◇ a) na te ressoluziun desperada n’i podessera porté la mort a chi dui galantomi, che m’á salvé a me la vita? na te resoluziung desperada n’i podess’la portè la mort a chi dui galantŏmi, ch’m’à salvè a mè la vita? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
4 impegnato in un’attività massacrante, che non si concede sosta né risparmio di energie (fas.) Ⓘ disperato Ⓓ wild, hastig ◇ a) Da la una de not i se n part / Ogneun lo veit, ben tart / Verscio Pera i se n va da desperé / Coran sche n poie su n paré. Da la una de not i se n part / Ognun lo veit, beng tart / Veršo Perra i se ‘n va da desparè / Koráng ske n polje su n parè. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.).

desperé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ desperé.

desperè (Badia) ↦ desperé.

desperèr (fas., caz.) ↦ desperé.

desperjié (fod.) ↦ despriejé.

despet Ⓔ it. dispetto ‹ DĒSPECTUS (EWD 3, 79) 6 1856 a despet (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265)
gad. despet Badia despet grd. despet fas. despet bra. despet fod. despet, dispet col. dospet, dispeto, dospeto amp. dispeto LD despet
s.m. Ⓜ despec
atto compiuto espressamente e con malignità per far dispiacere altrui, per irritare o procurare danno (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dispetto Ⓓ böser Streich, Bosheit
a despet (fas. DILF 2013) Ⓘ a dispetto Ⓓ zum Trotz ◇ a) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’ è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.).

despet (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ despet.

despiajer (fas., moe.) ↦ desplajei.

despiantà (col., amp.) ↦ desplanté.

despiantar (bra., moe.) ↦ desplanté.

despiantèr (fas.) ↦ desplanté.

despiazer (fod.) ↦ desplajei.

despié (gad., mar., Badia) ↦ despoié.

despinsiré (gad., Badia) ↦ despensieré.

desplaidé Ⓔ deriv. di alad. *plait ‘contesa, lite’ ‹  PLACITUM (Gsell 1989a:151) 6 1878 despleidè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. desplaidé Badia desplaidé LD desplaidé
v.tr. Ⓜ desplaideia
prendere le parti di qualcuno (gad. P/P 1966) Ⓘ difendere Ⓓ verteidigen
se desplaidé (gad.) Ⓘ difendersi Ⓓ sich verteidigen ◇ a) Ël, che le tigniss por n gran delit, condané l’ultimo sudit zënza l’aldí denant, ël pronunziëia la condana cuntra süa pia y fedela signura, zënza, ch’ara se pois desplaidé. El, che ‘l tigniss’ pur ‘ng grang delitto, condannè l’ultimo suddito zenza l’aldì denant, el pronunzia la condanna cuntra sua pia e fedele signura, zenza, ch’ella sè posse despleidè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

desplaidé (gad., Badia, LD) ↦ desplaidé.

desplajei Ⓔ *DISPLACĒRE ‹ DISPLICĒRE (EWD 3, 81) 6 1763 desplè ‘displiceo’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. desplajëi mar. desplajëi Badia desplajëi grd. desplajëi fas. despiajer moe. despiajer fod. desplajei, despiazer col. dispiazer amp. despiazer LD desplajei MdR desplajëi
v.intr. Ⓜ desplej, desplajù
1 essere causa di dolore, molestia, sdegno, disappunto e simili (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dispiacere, spiacere, rincrescere Ⓓ missfallen, Leid tun ◇ a) Ël me desplej grandamënter de ne podëi avëi n catalogh di libri che t’as arpè, dè che te dîjes de nen avëi instës degun. Ël me despläŝ grandamëntr de ne podëi avëi ǹ catalog d’i libri che t’ has arpè, dè che te diŝes de n’eǹ avëi instëss deguǹ. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR)
2 non piacere, riuscire sgradevole, sgradito (MdR) Ⓘ dispiacere Ⓓ unangenehm sein ◇ a) Ne foss pa chëst n bel pice pêr? Ël é n polit e bel jonn, e vos… / Ël ne me desplej porchël nia, mo porćì che toca le maridé… Ne foss pa quëst uǹ bel picće pär? Ël é ‘ǹ polit e bel ĵon, e vos… / Ël ne me despläŝ por quël nìa, mò porçhi che tocca le maridé… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR)
s.m. Ⓜ desplajeis
pena, problema (gad. Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dispiacere Ⓓ Kummer, Unannehmlichkeit ◇ a) Mineste che Domenedie n’alse menè degun desplajëi a de te’ jënt, despò ch’ël i à na ota provedü de tütes les comoditês e delizies de chësta vita? Mineste che Domenedie n’alse mené deguǹ deŝplasëi a de tä ĝënt, despò ch’ël i ha ‘na óta provedü de tüttes les comodités e delizies de questa vita? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Le müt dunca gnê de dé in dé plü rie e plü insolënt e fajova de gragn desplajëis a i vijins. Le mütt dunca gnê de dé iǹ dé plü rie e plü insolënt e faŝova [de] gragn desplaŝëis a i viŝiǹs. DeRüM, Nu18331995:278 (MdR); c) Porater este dagnora stada na bona fia, t’ês nosta felizité söla tera, ne te nes as mai fat n desplajëi Pur at’r este dagnora stada na bona fìa, t’ ēs nosta felizitè soulla terra, nè tenes as mai fatt ‘ng desplajei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

desplajei (fod., LD) ↦ desplajei. [ 303 ] desplajëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ desplajei.

desplanté Ⓔ deriv. di des- + planté (EWD 5, 313) 6 1878 despiantè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113)
gad. desplanté Badia desplantè grd. desplanté fas. despiantèr bra. despiantar moe. despiantar fod. desplanté, splanté col. despiantà amp. despiantà
v.tr. Ⓜ desplanta
1 strappare una pianta dal terreno estraendone le radici (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ sradicare Ⓓ entwurzeln
2 fig. rovinare completamente (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ distruggere, devastare Ⓓ vernichten, zerstören ◇ a) N colp, o na desgrazia da fá plü me ne ne s’essel podü toché por nosta ciasa ducala, che la desplanté a na te fosa: intan sides fata l’orenté d’Idî. ’Ng colp, o na desgrazia da fa plou mè nenne s’ ess’l pudù tocchè pur nosta ciaſa ducale, che la despiantè a na te foſa: intang sii fatta l’orentè d’Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

desplanté (gad., grd., fod.) ↦ desplanté.

desplantè (Badia) ↦ desplanté.

desplanté (gad., grd., fod.) ↦ desplanté.

despò Ⓔ DĒ EX POST (EWD 3, 82) 6 1763 despò ‘postea, post’(Bartolomei1763-1976:77)
gad. despó † mar. despó † Badia despò † fod. daspò, despò † MdR despò
avv.
1 in seguito, in un tempo o in un momento successivo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pz 1989, MdR) Ⓘ poi, dopo Ⓓ dann, darauf ◇ a) Chësc dess te fá alegher y dër sann, / che te pois gní en ater ann a imparé franch le todësch / por podëi jí despó bel frësch / a deventé n bun studënt Käsch döstë fa allöger, e där san, / Che të posse gnì un ater an / A imparë franc il todeschc / Por podei schì dspo bell freschc / A diventë un bung studänt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Umana cossa é le falè / Divina mo le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste tröc amici. Umana cossa é le fallè / Divina mó le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste treućh amici. DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); d) l é vegnù na gran ciarestia nte chël paisc, e daspò l à scomencé ad avei ence dël debujen l’è vegnù ‘na gran ciarestia ‘n te cal païs, e daspò ‘l ha scomencè ad avei éncie dal be busang DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.) ☟ poi
2 dunque, ebbene (fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ allora Ⓓ also
3 inoltre, in secondo luogo (MdR) Ⓘ poi Ⓓ außerdem ◇ a) B. Ëise bëin mefo comprè valch? / A. Oh, i à bëin comprè, ch’i à comprè zacotan de biesces, e na ria asora, despò n pü’ de lin. B. Ëise bëiǹ meffo comprè valq? / A. Oh, j’ha bëiǹ comprè, ch’j’ha comprè zacotaǹ de biesces, e ‘na ria azòra, despò ‘ǹ pü’ de liǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR) ☟ poi
despò che (gad., fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ dopo che Ⓓ nachdem ◇ a) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lüch, y al scomenciâ d’avëi mangora. E deshpò ch’al s’ ha desfat ià dütt, è ‘l gnü na sterscha fang in te chal lüc, e al scomentscháa d’avai mangora. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) n’alse menè degun desplajëi a de te’ jënt, despò ch’ël i à na ota provedü de tütes les comoditês e delizies n’alse mené deguǹ deŝplasëi a de tä ĝënt, despò ch’ël i ha ‘na óta provedü de tüttes les comodités e delizies DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) Daspò che l é rué ilò, l s’à dé a ogni sort de vic Daspò che ‘l è ruè illò, ‘l s’ ha dè a ogni sort de vicc DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); d) despò che la Tiera Sánta é stada vadagnada da Gotifré de Buglion él suzedù, che na nobil signoura de Guascogna é juda a gliejia al Santo Sepolcro. dẹspò che la Tẹrra Santa è stata vadagnẹda da Go̮ttifrè de Buglio̮n ẹllẹ succedù, che na no̲bil signo̮ura de Guascogna è žuda a gliẹžia al Santo Sepo̮lcro. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
spo.

despò (MdR) ↦ despò.

despó † (gad., mar.) ↦ despò.

despò † (Badia, fod.) ↦ despò.

despoià (col., amp.) ↦ despoié.

despoié Ⓔ DĒSPOLIĀRE (EWD 3, 80) 6 1763 despiè ‘exuo, spolio’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. despié mar. despié Badia despié fod. despoié col. despoià amp. despoià LD despoié
v.tr. Ⓜ despoia
privare degli indumenti, svestire, denudare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ spogliare, svestire Ⓓ ausziehen, entkleiden ◇ a) T’as odü, che la iesta vedla, ch’i m’á despié, ái trat en malora, deach’ ara ne valô plü nia T’ as udù, che la iesta vedla, ch’i m’à despiè, ai tratt immalora, dea, ch’ella nè varò plou nia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
despoié fora (gad.) Ⓘ spoglio Ⓓ kahl ◇ a) y i lëgns püch denant sëc y despiá fora, o ma cun n pü’ de fëia ghela, é sëgn curis de rames frësches y tëndres e i lengn’s puc denant secc’ e despià fora, o ma cunung pude fouia ghēla, è ſengn’ curīs d’rames fresches e teindres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

despoié (fod., LD) ↦ despoié.

desprejiar (moe.) ↦ despriejé.

despriejé Ⓔ deriv. di priesc ‹ PRETIUM (Gsell 1992b:226) 6 1763 desprische ‘aspernor, despicio’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. desprijé mar. desprijé Badia desprijé grd. desprijé fas. desprijièr caz. desprijièr bra. desprijiar moe. desprejiar fod. desperjié amp. desprojià LD despriejé
v.tr. Ⓜ desprieja
1 considerare indegno della propria stima (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disprezzare Ⓓ verachten, missachten ◇ a) A n jëunn che ie fret, degun ne darà bona parola, / Sarà da uniun desprijà, ris ora da duta la jënt A n s̄oun chë ië fret, deguŋ no darà bona paròla, / Sarà da uŋiuŋ des̄pries̄à, ris ora da dutta la s̄ënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia, / La paierà chi l desprieja, y a ubedì no se dënia. Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna, / La pajerà chi ‘l despriës̄a, y a ubedì no së dëgna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Desprijëis ligrëzes groies, / Por n ciafé sëgn cënt deplü, / Col brilant onur lassö. Desprijeis ligrezzes groies, / Pur ‘ng ceaffè sengn’ ceant de plou, / Col brillante onur lassoù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); d) y Sigfrid ne desprijâ nët nia la compagnia di ciavaliers e Sigfrid nè desprijà nett nia la compagnìa di cavalieri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia) [ 304 ]
2 disapprovare con un giudizio tacitamente o apertamente espresso (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ biasimare Ⓓ missbilligen, tadeln ◇ a) S’imaginëies vignun, cun ci sdëgn, che la virtuosa Genofefa desprijâ y refodâ te domandes ilezites S’ immagini vignung, cung ci sdegno, che la virtuosa Genofefa desprijā e refudā te dimandes illezites DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

despriejé (LD) ↦ despriejé.

desprijé (gad., mar., Badia, grd.) ↦ despriejé.

desprijiar (bra.) ↦ despriejé.

desprijièr (fas., caz.) ↦ despriejé.

Desproch (gad.) ↦ Dispruch.

desprojià (amp.) ↦ despriejé.

desradijà (amp.) ↦ desraijé.

desraijé Ⓔ deriv. di raisc (EWD 5, 459) 6 1866 dereser (BrunelG, Cianbolpin1866:18)
gad. desraijé mar. desraijé Badia desraijé grd. desravisé fas. derejèr caz. derejèr bra. derejar amp. desradijà LD desraijé
v.tr. Ⓜ desraijeia
strappare una pianta dal terreno estraendone le radici (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sradicare Ⓓ entwurzeln ◇ a) "Ben dapò volon proèr, doman jon vin Pecedac a derejèr dotrei pecei "Ben dapò volon proer doman ʒ̉on vin Pečedač a dereser do trei pečei BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.).

desraijé (gad., mar., Badia, LD) ↦ desraijé.

desravisé (grd.) ↦ desraijé.

dessegn Ⓔ deriv. di dessigné (EWD 3, 85) 6 1878 desengn’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
gad. dessëgn mar. dessën Badia dessëgn grd. dessëni fas. dessegn caz. desen, dessen bra. dessen moe. dessegn fod. dessen, desen amp. disegno LD dessegn
s.m. Ⓜ dessegns
1 rappresentazione di oggetti reali o immaginari per mezzo di segni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disegno, progetto Ⓓ Zeichnung, Plan
2 fig. progetto, piano, proposito (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disegno fig., progetto Ⓓ Plan ◇ a) Draco, le pröm cöch dl conte, n om da bëgn, porté por sü patruns, cuindi contrar ai pescims dessëgns de Golo, s’â tut l’impëgn d’i fá rové la lëtra inascusc a Sigfrid por n om sigü ch’ê pronto a jí impara. Draco, ‘l prum coug dl conte, ‘ng om da bengn’, purtè pur su patrungs, quindi contrario ai pessimi desengn’s de Golo, s’ ā tut l’impegno d’i fa r’vè la lettra inascusc’ a Sigfrid pur ‘ng om sigū ch’ē pronto a jì impara. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) Dá amënt, sce nosc bun grof mör, ne n’él dübe, che Golo te chëstes zircostanzes ne röies a so dessëgn, y devëntes nosc signur Da ament, se nosc’ bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo te chestes zircostanzes nè ruve a so desengn’, e d’vente nosc’ signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

dessegn (fas., moe., LD) ↦ dessegn.

dessëgn (gad., Badia) ↦ dessegn.

dessegur Ⓔ comp. di de + segur 6 1819 de segü (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199)
gad. dessigü mar. dessogü Badia de sigü grd. dessegur fas. de segur fod. de segur col. de segur, de sigur amp. de seguro LD dessegur MdR de sigü
avv.
senza dubbio, di certo (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ certamente, sicuramente Ⓓ sicher, gewiss ◇ a) Mo acioch’ al te lasces dessigü innerkemm / Le mësseste cun chësc bewegen in die Klemm Ma acciocch’ äll të lasche de segü innerkemm / ‘L mäste con käscht bewegen in die Klemm PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199 (Badia); b) Via! Vos ne fajëis che spas. / Nët nia, e iö ves pò dì de sigü, ch’ël ves stà bëin a rajonè talian pervia de la bela pronunzia ch’ëis. Vìa! Vos ne faŝëis che spas. / Nëtt nìa, e jeu ves pò dì de sigü, ch’ël ves sta bëiǹ a raĝionè taliaǹ per via de la bella pronunzia ch’ëis. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); c) J. Che la sibe plu jëuna che vo, chël sé ie dessegur, ma tan d’ani che l’ebe, no sé da ve l dì S. Che la sibbe plu s̄ouna che vo, chëll sè jö desegur, ma tàŋ d’àgni che ‘l èbbe, no sè da vël di VianUA, JanTone1864:199 (grd.); d) Os savëis mia inozënza, y al gnará chël de, che se pentiarëis dessigü, d’avëi desprijé les leghermes d’osta patrona inozënta. os saveis mia innozenza, e el gnarà chel dè, che sè pentireis desigù, d’avei desprijè les legrimes d’osta patrona innozente. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); e) scemia ch’i sá dessigü dal’ esperiënza, ch’al vëgn consolaziun söl’ afliziun semia ch’i sa d’sigù dall’ esperienza, ch’el vengn’ consolaziung soull’ affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia) ☟ zertamenter.

dessegur (grd., LD) ↦ dessegur.

dessen (caz.) ↦ desen.

dessën (mar.) ↦ dessegn.

dessenar (bra.) ↦ dessené.

dessené Ⓔ deriv. di senn (EWD 6, 199) 6 1763 dessene ‘irascor’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dessené mar. dessené Badia dessenè grd. dessené fas. dessenèr bra. dessenar fod. dessené LD dessené MdR dessenè
v.tr. Ⓜ dessena
muovere a ira, irritare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fare arrabbiare, adirare Ⓓ ärgern
p.p. come agg. Ⓜ dessenés, desseneda, dessenedes
violentemente irritato, adirato, infuriato (gad. B 1763; Ma 1950; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ arrabbiato Ⓓ zornig, erzürnt ◇ a) Vosta negligënza meritass, ch’iö fosse dessenada con vos. Vosta negligënza meritass, ch’jeu fosse dessenàda coǹ vos. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); b) Cëla, no vester dessenà, che tu ies uni ëura stat pra me, y oves dut chël, che ie ove Tgèla, no vöster dössanà, che tu jes ugn’ ëura stàt pra më, y òves dutt chëll, chë jö òve VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); c) Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia), ci ch’é comané, mëss deventé. Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia), cicch è comanè, mess’ deventè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
se dessené (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ arrabbiarsi Ⓓ sich ärgern ◇ a) Mo al s’á dessené, y ne orô jí ite Mo al s’ ha dessené, é ne oróa shi ite HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Ma ël se à dessenà y ne [ 305 ] ulova jì ite. Ma el se ha desená y ne ulóva schi ite. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Ma dël s’à dessené, e no volëva jì ite. Ma al s’ ha desenné, e no volava schi ite. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Sön chësc se dessënel y ne n’ó plü jí en ciasa Seù in cast se desan’l e ne n’ò pleù gì in ciàsa FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia).

dessené (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ dessené.

dessenè (Badia, MdR) ↦ dessené.

dessenèr (fas.) ↦ dessené.

dessenëus (grd.) ↦ dessenous.

dessëni (grd.) ↦ dessegn.

dessenous Ⓔ deriv. di dessené (EWD 6, 199) 6 1864 dössanousa (VianUA, SepulturaFëna1864:196)
gad. dessenus mar. dessenus Badia dessenus grd. dessenëus fod. dessenous LD dessenous
agg. Ⓜ dessenousc, dessenousa, dessenouses
di persona abitualmente portata alla collera (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rabbioso, adirato Ⓓ jähzornig ◇ a) N uem bradlova ala supeltura de si fëna, che fova stata ria y dessenëusa drë assé Un’ uem bràdlòva alla sepultura dè si fënna, chë fòa stata rìa y dössanousa drè assè VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); b) No sibes dessenëus, da duc bën temù ie l viz dl’ira No sibbes desënnous, da dutg bëŋ tëmù jè ‘l viz d’l’ira PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

dessenous (fod., LD) ↦ dessenous.

dessenus (gad., mar., Badia) ↦ dessenous.

dessëura (grd.) ↦ dessoura.

dessigü (gad.) ↦ dessegur.

dessogü (mar.) ↦ dessegur.

dessora (mar., bra., amp.) ↦ dessoura.

dessorora (mar., Badia) ↦ dessourora.

dessot Ⓔ comp. di de + sot (EWD 6, 326) 6 1848 d’sot (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. dessot mar. dessot Badia dessot grd. dessot fas. de sot caz. dessot bra. dessot moe. de sot fod. dessot amp. de sote LD dessot
avv.
1 in luogo o posizione o parte più bassa rispetto ad altra (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sotto, disotto, al di sotto Ⓓ unterhalb, darunter
2 parte bassa (inferiore) di regione, territorio e simile (gad.) Ⓘ disotto Ⓓ unter- ◇ a) Este propi n mot, / un de Spapa (? Spëscia?) dessot? Este propi un mot, / un de Spàpa d’sot? PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

dessot (gad., mar., Badia, grd., caz., bra., fod., LD) ↦

dessot.

dessoura Ⓔ comp. di de + soura (EWD 6, 497) 6 1873 desòra (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
gad. dessura mar. dessora Badia dessura grd. dessëura fas. de sora bra. dessora fod. dessoura, de soura col. de sora amp. de sora, dessora LD dessoura
avv.
1 indica una posizione più elevata rispetto a qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sopra, disopra, al di sopra Ⓓ über, darauf, oberhalb
2 parte alta (superiore) di regione, territorio e simile (gad.) Ⓘ in alto Ⓓ oberer ◇ a) Al gnará scrit p. e. preo, te Marou liaran preo, tla Val dessura prô. El gnarà scritt p. e. prêo, in Marêo liarang preo t’la Val desura prŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
3 per questa cosa (grd.) Ⓘ di ciò Ⓓ darüber ◇ a) L dajova surëdl scialdi linëus y bel, y i mutons à mustrà na gran legrëza dessëura. l da̤žǫ́a̤ sura̤dl šáldi linóus i bel, i i mutóŋs a muštrá na̤ graŋ a̤lęgrá̤tsa̤ dęsóura̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
Chel dessoura (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ Dio Ⓓ Gott ◇ a) E ‘l é zerto Chel dessora / Che ‘l aiuta senpre i boi È le zerto chel desòra / Chel’ aiuta sempre i boi Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

dessoura (fod., LD) ↦ dessoura.

dessourora Ⓔ comp. di de + soura + (f)ora (EWD 3, 289) 6 1832 d’sorora (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. dessurora mar. dessorora Badia dessorora
agg.
che è in più, che non è necessario né indispensabile (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ superfluo Ⓓ überflüssig ☟

superfluo
avei dessourora (gad. V/P 1998) Ⓘ avere in abbondanza Ⓓ im Überfluss haben ◇ a) Mo gnü en se dijel: Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Ma gnü in sé dischel: Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia).

dessura (gad., Badia) ↦ dessoura.

dessurora (gad.) ↦ dessourora.

destacà (col., amp.) ↦ destaché.

destacament Ⓔ deriv. di destaché 6 1813 destacament (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. destacamënt grd. destacamënt fas. destacament fod. destacament LD destacament
s.m. Ⓜ destacamenc
l’allontanarsi spiritualmente da cose, persone, sentimenti, abitudini che più non interessano o a cui si rinuncia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distacco Ⓓ Loslösung, Trennung, Ablösung ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera je ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

destacament (fas., fod., LD) ↦ destacament.

destacamënt (gad., grd.) ↦ destacament.

destacar (bra., moe.) ↦ destaché.

destaché Ⓔ deriv. di des- + taché (EWD 7, 9) 6 1858 döstacaa imperf. (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3)
gad. destaché mar. destaché Badia destaché grd. destaché fas. destachèr caz. destachèr bra. destacar moe. destacar fod. destaché col. destacà amp. destacà LD destaché
v.tr. Ⓜ destaca
separare, disgiungere, levare via una cosa da un’altra (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distaccare, staccare Ⓓ lösen, entfernen ◇ a) Fora l bosch del Latemar stajea un om, che canche jìa a sear destacaa semper i termins Fôrô l’bosc del Lattemar staschöô un ôm, chö can chö schio a sear döstacaa semper i termins ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); b) [ 306 ] destaca dal col le corn da ciacia d’arjënt, sbunfa ite n sofl, ch’i crëps ingherdenî da vigni pert lunc y lerch destacca dal cōl ‘l cŏr da ciaccea d’arjent, sbumfa ite ‘ng soffl, ch’i crepp ingherdenì da vigne pērt lunc’ e lerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
se destaché (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distaccarsi, staccarsi Ⓓ sich lösen ◇ a) Spo se destachera dal col l’unica morona de perles ch’i é restada en fornimënt Spo sè destacch’la dal col l’unica morona de perles ch’i è restada in forniment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

destaché (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ desta-

ché.

destachèr (fas., caz.) ↦ destaché.

destende (col., amp.) ↦ destene.

destënder (grd.) ↦ destene.

destene Ⓔ DIS + EXTENDERE (GsellMM) 6 1858 destönöt p.p. m.sg. (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1)
gad. destëne mar. destëne Badia destëne grd. destënder, stënder fas. destener bra. destener fod. destëne col. destende amp. destende LD destene
v.tr. Ⓜ desten, destenon, destenù
distendere, allungare, svolgere ciò che è piegato o ravvolto (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ stendere Ⓓ ausbreiten ◇ a) Da sëra y ia por la nöt, y söla doman, olache l’aria é plü frëida, vëgnel le vedl vicel y destënn porsura les ares Da sera e ia pur la noutt, e soulla dumang, ullacche l’aria è plou freida, vegnel ‘l ved’l viccell e destenn pursura les ares DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); b) Deache la letaia ne rovâ ciamó adalerch, por chësc sot ala marëna i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm y â fat n traghët, â destenü na bela cuerta lassura Dea che la lettaia n’r’vā ciamò adarlerc, purchesc’ soutt alla marenna i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum e ā fatt ‘ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ destenù, destenus, destenuda, destenudes
steso, allungato (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ disteso Ⓓ ausgebreitet ◇ a) veide, il caporal dei giandarmi che n’aea un destenet su per al mur vöidö il caporal dei giandarmi chö naöa un destönöt super al mur ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); b) y chësc corp restará dagnora destenü ia por tera frëit e chesc’ corp resterà dagnara destenù ia pur terra freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
destene fora (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ stendere Ⓓ ausbreiten ◇ a) scemia ch’al ne capî ciamó nia, respognôl impó cun n bel riamënt, destenô fora i pici brac cuntra la uma semia ch’el nè capì ciamò nia, respognōle impò cunung bell riament, destennō fora, i piccei bracc’ cuntra la uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); b) Ël istës á deslié sö la pocaja, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia) ◆ destenù fora (gad., grd. F 2002) Ⓘ disteso Ⓓ ausgebreitet ◇ a) por chësta porta rovân a n post alt, sot al cil destenü fora, nia lunc da n gran bosch pur chesta porta r’vāng a ‘ng post alt, soutt al ceìl destenù fora, nia lunc’ dang grang bosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Mo intan, döta la natöra, le cil destenü fora sura mi ce Mo intang, dutta la natura, ‘l ceìl destenù fora sura mi ciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia) ◆ se destene fora (gad.) Ⓘ estendersi Ⓓ sich ausbreiten ◇ a) olach’ al ê denant döt fosch da bosć, ch’an n’odô na fin, se destenôl fora sëgn bi urc y campagnes coltivades ullacch’ el ē denant dutt fosc da bosc’, ch’ang n’udō na fing, sè destennōle fora ſengn’ bi urtg’ e campagnes coltivades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

destene (LD) ↦ destene.

destëne (gad., mar., Badia, fod.) ↦ destene.

destener (fas., bra.) ↦ destene.

desterminà (col.) ↦ desterminé.

desterminé Ⓔ it. sterminare 6 1878 desterminà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82)
gad. desterminé Badia desterminé fod. desterminé col. desterminà
v.tr. Ⓜ destermineia
distruggere, annientare fino all’ultimo (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ sterminare Ⓓ ausrotten, vernichten
p.p. come agg. Ⓜ desterminés, destermineda, desterminedes
distrutto, annientato fino all’ultimo (gad.) Ⓘ sterminato Ⓓ vernichtet, ausgerottet ◇ a) mo apëna varí ál damané y ciafé urlaub dal re, porcí che i Mori ê afat desterminá, y ne fajô plü pora mo appena varì àle damanè e ceaffè urlaub dal rè, purcicche i Mori ē affatto desterminà, e nè, fajō plou pora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

desterminé (gad., Badia, fod.) ↦ desterminé.

destin Ⓔ it. destino (EWD 3, 86) 6 1878 desting (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. destin mar. destin Badia destin grd. destin fas. destin fod. destin amp. destin LD destin
s.m. Ⓜ destins
forza che regola o s’immagina regolare in modo imprevedibile le vicende umane, senza che la volontà degli uomini possa nulla contro di essa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ destino Ⓓ Schicksal ◇ a) Cuindi, mia cara sposa, mët en pesc tüa afliziun, y stá zënza fistide por mi destin. Quindi, mia cara sposa, mett’ in pesc’ tua affliziung, e sta zenza fastide pur mi desting. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) "Conscidrede" dijôra, chësta picera creatöra ne n’á so destin al monn scrit söl frunt. "Considerede" dijōla, chesta piccera creatura nen à so desting al mon scritt soul frunt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

destin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

destin.

destinà (col., amp.) ↦ destiné.

destinar (bra., moe.) ↦ destiné.

destiné Ⓔ it. destinare ‹ DESTINĀRE (EWD 3, 85) 6 1833 destiné (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. destiné mar. destiné Badia destiné grd. destiné fas. destinèr bra. destinar moe. destinar fod. destiné col. destinà amp. destinà LD destiné MdR destiné
v.tr. Ⓜ destineia
stabilire, decretare irrevocabilmente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ destinare Ⓓ bestimmen ◇ a) [ 307 ] S. Anzi, insciö éla, mi care, degügn de nos ne sà dant fora, a ći che la providënza l’à destiné. Anzi, insceu éla, mi care, degügn de nos ne sa dant fora, a çhi che la providënza l’ha destiné. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) I m’à dit che chisc fenc aea destinà de dejarmar al caporal. I mö a dit, chö chis föntsch aöa destinà dö dösarmar al caporal. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); c) Ci voleo? La providenza à destinà così. Ĉi voleo? La provvidenza ha destinà così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) I destina in sescion / D’agiunge ra manzia I destina in Session / D’aggiunge ra manzia Anonim, Monumento1873:2 (amp.); e) mo Idî te dará la man, y te menará felizemënter dal pere, ch’al t’á destiné söla tera mo Iddì tè darà la mang, e t’ menerà felizement’r dal pere, ch’el t’ à destinè soulla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ destinés, destineda, destinedes
1 stabilito, decretato irrevocabilmente (gad. Ma 1950, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ destinato Ⓓ bestimmt ◇ b) "O mi caro fi" sospirëiera intan ch’ara se drucâ al cör chë püra creatöra, "te chësc lüch orido este destiné de gní al monn. "O mi caro fì" sospireiela intang ch’ella sè druccā al cour che pura creatura, "te chesc’ luc orrido ēste destinè de gnì al mon. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
2 riservato a una particolare funzione, a un fine determinato (gad. Ma 1950; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ destinato Ⓓ bestimmt ◇ a) La tor destinada por i malfaturs y por chësc nominada "Tor di condaná", ê spaventosa a odëi La torr destinada pur i malfattori, e purchesc’ nominada Torr di condannà, ē spaventoſa a udei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Chësta medema nöt sëise os destinada ala mort Chesta medema noutt seiſe os destinada alla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); c) al â bele dé l’ora por les sacres funziuns destinada, y an n’aspetâ plü degügn ater, co le vësco el ā belle dè l’ora pur les sacres funziungs destinada, e ang n’asp’ttāva plou d’gungn’ at’r, che ‘l vesco DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

destiné (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ de-

stiné.

destinèr (fas.) ↦ destiné.

destirà (col., amp.) ↦ destré.

destirar (bra., moe.) ↦ destré.

destirèr (fas., caz.) ↦ destré.

destó (gad., mar., Badia) ↦ destò.

destò Ⓔ deriv. di des- + (EWD 3, 86) 6 1811 destuta (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. destó mar. destó Badia destó grd. destò fas. destor fod. destò col. desćió amp. destuoi LD destò
v.tr. Ⓜ destol, destout
sottrarre momentaneamente qualcuno a uno stato sgradevole o doloroso facendogli volgere la mente altrove (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distrarre, distogliere Ⓓ ablenken, abbringen ◇ a) y deach’ al amâ chësc devertimënt da pice insö, parôl ’ci chësc l’unich por le destó da süa malinconia e dea ch’el amā chesc’ d’vertiment da picce ingsou, parōle ci chesc’ l’unico, pur ‘l destò da sua malinconìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

destò (grd., fod., LD) ↦ destò.

destodé (gad.) ↦ destudé.

destödé (mar.) ↦ destudé.

destor (fas.) ↦ destò.

destrá (gad., mar., Badia) ↦ destré.

destrazion Ⓔ it. distrazione (EWD 3, 87) 6 1856 distratziong (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
gad. destraziun Badia destraziun grd. destrazion fas. distrazion bra. distrazion fod. distrazion amp. distrazion LD destrazion
s.f. Ⓜ destrazions
distrazione da fatiche e preoccupazioni (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distrazione, svago Ⓓ Zerstreuung, Ablenkung ◇ a) Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia, e l’é na distrazion / Sta usanza; miec l’é tirarla jù. Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia, e l’è ‘na distratziong / Sta usantza; mietg l’è trarla xù. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) T’as rajun, al ne pó sintí n pü’ de ligrëza, al ne n’é abl a n pü’ de destraziun T’ as rejung, el nè po sintì ‘ng pude ligrezza, el nen è abile ang pude de destraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

destrazion (grd., LD) ↦ destrazion.

destraziun (gad., Badia) ↦ destrazion.

destré Ⓔ DISTRAHERE (EWD 3, 86); significato ‘sottrarre momentaneamente qualcuno a uno stato sgradevole o doloroso facendogli volgere la mente altrove’ calcato sull’it. distrarre 6 1865 destirà (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
gad. destrá mar. destrá Badia destrá grd. destré fas. destirèr caz. destirèr bra. destirar moe. destirar fod. destrè col. destirà amp. destirà LD destré
v.tr. Ⓜ destira, destiron, destrat
1 spiegare, estendere nel senso della lunghezza o della larghezza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distendere, stendere, allungare Ⓓ ausdehnen, dehnen, auseinanderziehen
2 sottrarre momentaneamente qualcuno a uno stato sgradevole o doloroso facendogli volgere la mente altrove (gad.) Ⓘ distrarre Ⓓ ablenken ◇ a) Dër gonot s’abinâ incër ël i ritri vijins, düc sü amisc, por le destrá da chëra afliziun Der gonot s’ abinā incear el i rittri vijings, duttg’ su amizi, pur ‘l destrà da chella affliziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ destrat, destrac, destrata, destrates
giacente in posizione distesa (grd. L 1933, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ disteso, sdraiato Ⓓ ausgestreckt ◇ a) pì in inze ancora m’impedisce i pasc / un outro cioco destirà śo bas pi in inže ancora m’impedisce i pash / un outro cioco destirà zo baš DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

destré (grd., LD) ↦ destré.

destrè (fod.) ↦ destré.

destrigà (col., amp.) ↦ destrighé.

destrigar (bra., moe.) ↦ destrighé.

destrighé Ⓔ nordit. destrigàr ‹  DIS- + TRĪCĀRE (EWD 3, 88) 6 1763 destrig(h)è ‘destruo, extrico’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. destrighé mar. destrighé Badia destrighé grd. destrighé fas. destrighèr caz. destrighèr bra. destrigar moe. destrigar fod. destrighé col. destrigà amp. destrigà LD destrighé
v.tr. Ⓜ destrigheia
1 distruggere, annientare fino all’ultimo (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, [ 308 ] LD DLS 2002) Ⓘ sterminare, eliminare Ⓓ vernichten, vertilgen, ausrotten
2 fig. spendere senza discernimento; dilapidare, scialacquare (fod.) Ⓘ sperperare, dilapidare, dissipare Ⓓ verschwenden, vergeuden ◇ a) E spo che l ava destrighé dut, l eva nte chël paisc na gran ciarestia E spó che l’ava destrighé dutt, l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.).

destrighé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ destri-

ghé.

destrighèr (fas., caz.) ↦ destrighé.

destruger (bra.) ↦ destruje.

destruje Ⓔ *DESTRŪGERE ‹ DĒSTRUERE (EWD 3, 67) 6 1878 desdrutt p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128)
gad. desdrüje mar. desdrü Badia desdrüje grd. desdrujer fas. destrujer bra. destruger fod. destruje, desdruje col. distruge amp. destruje LD desdruje
v.tr. Ⓜ desdruj, desdrujon, desdrut
demolire completamente, ridurre in rovina (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distruggere, disfare Ⓓ zerstören, vernichten ◇ a) Le ciastel de Sigfrid, solitamënter nominé Sigmern, o Simmern, olach’ i sposi abitâ, é gnü plü tert desdrüt L’ciastell d’Sigfrid, solitament’r nomine Sigmern, o Simmern, ullacch’ i sposi abitā, è gnù plou tert desdrutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

destruje (fod., amp.) ↦ destruje.

destrujer (fas.) ↦ destruje.

destudà (col., amp.) ↦ destudé.

destudar (bra., moe.) ↦ destudé.

destudé Ⓔ DE- + *EXTŪTĀRE (EWD 3, 89) 6 1878 destuda 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. destodé mar. destödé Badia destudé grd. destudé fas. destudèr caz. destudèr bra. destudar moe. destudar fod. destudé col. destudà amp. destudà LD destudé
v.tr. Ⓜ destuda
fare in modo che qualcosa smetta di bruciare, di ardere o di illuminare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spegnere Ⓓ löschen, auslöschen ◇ a) Finalmënter rová a n ater gran üsc de fer, tira fora le pröm na tle y destöda le zavalí Finalment’r r’và a ‘ng n’at’r grang usc’ de ferr, tira fora ‘l prum na tlě e destuda ‘l zavalì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Sc’ al é debojëgn, che l’Imparadú nes tlama, / A destodé dles veres la burta flama S’ all’ è de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama, / A destodè dles veres la burta flamma PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
se destudé (gad., grd. G 1923; F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ spegnersi Ⓓ erlöschen ◇ a) Les stëres, la löna, sce le tëmp ne se müda, / Y sorëdl é les lampedes che mai se destöda. Les stálles, la lüna, se l’táimp ne se müda, / E sorádl è les lampedes che mai se destüda. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
studé.

destudé (Badia, grd., fod., LD) ↦ destudé.

destudèr (fas., caz.) ↦ destudé.

destuoi (amp.) ↦ destò.

desturbà (amp.) ↦ desturbé.

desturbar (bra., moe.) ↦ desturbé.

desturbé Ⓔ it. disturbare ‹ DISTURBĀRE (EWD 3, 89) 6 1813 desturbà (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. desturbé mar. desturbé Badia desturbé grd. desturbé fas. desturbèr bra. desturbar moe. desturbar fod. desturbé col. disturbà amp. desturbà LD desturbé
v.tr. Ⓜ desturba
alterare il normale corso di qualcosa, recando disordine, molestia (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disturbare Ⓓ stören ◇ a) Chi trëi dis ei for strità, / Nfin che tu m’es desturbà. Ki trëi dis ei for strità, / Nfin ke tu m’es desturbà. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Con lizonza cari nüc / Con lizonza cares nüces / Con lizonza düc atló / Ch’i se desturbi endô. Cong lizonza cari Nutsch / Cong lizonza cares Nutschös / Cong lizonza dutg atlo / Chi sö dosturbi, ‘ng dó. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); c) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); d) de se stravardé da gelosia, de n’i dé mai amënt a ries lënghes, che chir de desturbé la pesc y concordia de sè stravardè da gelosia, d’ni dè mai a ment a ries leinghes, che chir d’desturbè la pesc’ e concordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia); e) zënza che val’ azidënt desturbass le tinton de süa vita zenza ch’val azzident desturbass’ ‘l ting tong d’sua vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ desturbés, desturbeda, desturbedes
in preda a un’interiore agitazione, a uno stato di forte inquietudine o smarrimento; preoccupato, sconvolto (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ turbato Ⓓ beunruhigt, verstört ◇ a) Desturbé y ciaugné te so intern a chëstes novités, i ál dé plü sprom ala ciavalaria Desturbè e ceaugnè t’ so interno a chestes novitēs, i àle dè plou spromm alla cavalleria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); b) ch’ara se crüzia por ël, pita y passa les nöts zënza dormí, desturbada da ri presentimënc ch’ella s’ cruzieia pur el, pitta e passa les noutt’s zenza dormì, desturbada da rì presentimentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
se desturbé (gad.) Ⓘ turbarsi Ⓓ sich betrüben ◇ a) Ne laghermede, y ne se desturbes osc cör Nè lagrimede, e nè sè desturbe osc’ cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

desturbé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ desturbé.

desturbèr (fas.) ↦ desturbé.

desvalì (gad., mar., Badia) ↦ desvalif.

desvalif Ⓔ deriv. di des- + valif (EWD 7, 259) 6 1878 desvalīs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. desvalì mar. desvalì Badia desvalì grd. desvalif fas. desvalif fod. desvalif LD desvalif
agg. Ⓜ desvalifs, desvaliva, desvalives
che ha natura o qualità dissimili da quelle di un altro oggetto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ differente, disuguale Ⓓ ungleich, verschieden ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia, ara la rump en dui toc desvalis y i liëia cun na rama tëndra adöm en forma de crusc Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea, [ 309 ] ella la rump in dui tōc’ desvalīs e i lieia cuna rama teindra adum in forma d’crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

desvalif (grd., fas., fod., LD) ↦ desvalif.

det (col.) ↦ deit.

detà (amp.) ↦ deté.

detai Ⓔ it. dettaglio / dt. Detail 6 1873 dettaglio (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
gad. detai grd. detail fas. detai fod. detai amp. detalio LD detai
s.m. Ⓜ detais
circostanza minuta, particolarità (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ dettaglio Ⓓ Detail
en detai (amp.) Ⓘ dettagliatamente, nel dettaglio Ⓓ detailliert, eingehend ◇ a) Un bel pezo, ma de chesto / Pì in detalio arei da dì. Un bel pezo, ma de chesto / Pi in dettaglio avrei da dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.) ☝ per menù.

detai (gad., fas., fod., LD) ↦ detai.

detail (grd.) ↦ detai.

detalio (amp.) ↦ detai.

detar (bra.) ↦ deté.

deté Ⓔ it. dettare 6 1844 detà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
gad. deté grd. deté fas. detèr bra. detar fod. deté amp. detà LD deté
v.tr. Ⓜ deteia
pronunciare lentamente e con chiarezza affinché un’altra persona possa scrivere puntualmente (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dettare Ⓓ diktieren ◇ a) Se una femena, che sà / mile puzes del paes / fosse stada a m’in detà, / ‘l ea algo pì delves. Se una fémena, che sa / mile puz̄es del paés / fose stada a m’in detà, / l’èva algo pi delvès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

deté (gad., grd., fod., LD) ↦ deté.

detelpai (fas.) ↦ dietelpae.

detèr (fas.) ↦ deté.

detesté Ⓔ it. detestare 6 1813 deteste (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
grd. detesté
v.tr. Ⓜ detesteia
avere in odio o in orrore per fondati motivi morali, aborrire (grd. F 2002) Ⓘ detestare Ⓓ verabscheuen ◇ a) ie deteste abomine, y maledësce duc mi picëi, ve damande umilmënter perdonn je deteste abomine, e malladasche dutg mi pitziej, ve domande umilmënter perdon RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.).

detesté (grd.) ↦ detesté.

dëuc (grd.) ↦ douc.

develpai (fas.) ↦ detelpai.

deventà (col.) ↦ deventé.

deventar (bra.) ↦ doventar.

deventé Ⓔ *DĒVENTĀRE (EWD 3, 91) 6 1763 deventàda p.p. f.sg. ‘accidit’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. deventé mar. donté Badia deventè grd. deventé fas. doventèr caz. doentèr, doventèr bra. doventar, deventar moe. deventar fod. deventé col. deventà amp. deentà LD deventé MdR deventè
v.intr. Ⓜ deventa
1 passare a una condizione diversa dalla precedente, evolversi gradualmente acquisendo certe qualità o caratteristiche (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ diventare Ⓓ werden ◇ a) por podëi jí despó bel frësch / a deventé n bun studënt / porcí [ch’] t’as proprio n bun talënt Por podei schì dspo bell freschc / A diventë un bung studänt / Portgì t’ has proprio un bung talënt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) O Stina dala Sia, / O Stina dl Sigat, / Sce tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. O Stina dala Sia, / O Stina del Sigat, / She tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) chi che, por ne messëi deventè na ota soldas, se trascürëia, se stropiëia e gonot se mütilëia se stësc chi che, por ne mëssëi deventè ‘na óta soldas, se trascürëja, se stropiëja e gonót se mütilëja sè stëŝ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); d) Coscita i peres fascegn / zenza i sacramenc / Ence i più valenc / Doventassa duc luteregn. Cosita i peres Fasseng / zenzo i Sacramentc / Encie i piu valentc / Doventassa dutc Lutereng. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); e) Per ogni ora de la not / N volesse aer n bon toch. / Perché senó dovente mat / E mi pere orghen strach. Per ôgni ora de la nôt / N volösö aör un bôn toc. / Perchö sönò diventö mat / Ö mi pörö ôrgen strac. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); f) ara tofa da solper y da üs frac, / mo sc’ an nen bër, devënton alegri y mec mac ala tofa da solper y da üs frać, / mo sc’ an en bëi, devënten alegri y mec mać PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); g) Donca ancuoi sé deentade, Malapena dito… sci / Da novize maridade Donca anquoi se deventade, / Mal’ apena dito… si / Da novizze maridade DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); h) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); i) Le re, […] á motü man dal tort fat a cösta signura, che al á paié fora dër rigorus, a deventé n dër rigorus paiadú de düc Le Rè, […] ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora, che all’ ha pajè fora dęrt regorus, a deventè n dęrt regorus pajadù de dötg PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); j) é deventé n severiscim persecutor de ognun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chël’outa nlà è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ che contra l’ono̮ur della coronå commettassa velc da call’ outa in là PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); k) sce nosc bun grof mör, ne n’él dübe, che Golo te chëstes zircostanzes ne röies a so dessëgn, y devëntes nosc signur se nosc’ bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo te chestes zircostanzes nè ruve a so desengn’, e d’vente nosc’ signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); l) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëise bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 accadere, avvenire, sia in dipendenza causale da altri avvenimenti o in relazione di semplice posteriorità con essi (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ succedere, riuscire Ⓓ geschehen, passieren ◇ a) "Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia), ci ch’é comané, mëss deventé. Ca col bambin." "Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia), cicch è comanè, mess’ deventè. Ca col bambing." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Ai damanâ coch’ al â podü deventé, che la nobla contëssa ne n’ê morta da fan Ei damanā cocch’ al ā pudù d’venté, ch’la nobil contessa nen ē morta da fang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia). [ 310 ]

deventé (gad., grd., fod., LD) ↦ deventé.

deventè (Badia, MdR) ↦ deventé.

devertí (gad., mar., Badia) ↦ devertì.

devertì Ⓔ it. divertire ‹ DĪVERTERE (EWD 3, 91) 6 1813 devertì (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. devertí mar. devertí Badia devertí grd. devertì fas. devertir caz. divertir fod. divertì amp. devertì LD devertì MdR devertì, divertì
v.tr. Ⓜ devertesc, devertion, devertì
tenere compagnia in modo piacevole (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ divertire, intrattenere Ⓓ unterhalten, vergnügen ◇ a) Ara abinâ les mitans dla vila, ch’ê sot al ciastel, y intan ch’ara les insignâ a firé y cují, les devertîra cun cuntamënc y stories utiles Ella abbinaa les mittangs d’la villa, ch’ē sott al ciastell, e intang, ch’ella les insignā a firè e cujì, les devertīla cung cuntamentg’ e stories utiles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
s.m. sg.
quanto può servire a sollevare l’animo dalle cure quotidiane, dalle fatiche del lavoro, dalle preoccupazioni (grd.) Ⓘ divertimento Ⓓ Unterhaltung ◇ a) Ël ova na gran biescia / Sciche n bagot da Tieja, / Y po l aniel de Di, / chësc seste miec che ie. / Chësc fova uni di / Si pitl devertì. El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha, / I po l aniel de Die, / Këst seste miec ke je. / Këst foa uni di /Si pitl devertì. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.)
se devertì (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ divertirsi, intrattenersi Ⓓ sich vergnügen, sich unterhalten ◇ a) in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé con mangé chi poms ch’ël i â proibì, vëgnel Domenedie a ciafè Adamo e Eva per se devertì con ëi sco ël fajô dant ia iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié coǹ mangé chi poms ch’ël i [h]â proibì, vëgnl Domenedie a ćiaffè Adamo e Eva per se devertì coǹ ëi scò ël faŝô dantìa DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) Ves avëise divertì dërt bëin inier a le bal? Bëindebot. Ves avëise divertì dërt bëiǹ inier a le bal? Bëiǹ de bòt. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); c) ades che l’aesse tant n bel picol, e père l’é el, e podassane goder e se devertir chiò ades, ke l aese tant un bel pikol, e pere l è el e podasane goder e se devertir kiò BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.); d) Al ne passâ n de, ch’al ne n’ess val’ danü da i cunté, mostré o porté ala uma, y cun se tratigní cun ëra (deach’ al ne n’â degöna compagnia por sté lapró, o val’ jüch da se podëi devertí) El nē passā ‘ng dè, ch’el nen ess’ val da nū da i cuntè, mostrè o portè alla uma, e cung sè trattgnì cung ella (dea ch’el nen ā d’guna compagnia pur stè lapprò, o val juc da sè pudei dvertì) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

devertì (grd., amp., LD, MdR) ↦ devertì.

devertiment Ⓔ it. divertimento (EWD 3, 92) 6 1833 divertimënt (DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245)
gad. devertimënt mar. devertimont Badia devertimënt grd. devertimënt fas. devertiment caz. divertiment bra. devertiment fod. divertiment amp. devertimento LD devertiment MdR divertimënt
s.m. Ⓜ devertimenc
quanto può servire a sollevare l’animo dalle cure quotidiane, dalle fatiche del lavoro, dalle preoccupazioni (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ divertimento Ⓓ Unterhaltung, Vergnügen ◇ a) Ël é les sies e n chert. / Él poscibl? / Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. Ël é les sies e ‘ǹ quärt. / Él posŝibl? / Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) Ló era un gran mago che per devertiment tiraa sù i albres. Lo erô un gran mago chö per dövertiment tiraa su i albres. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.); c) Tu foves dat al juech? Prëst se n jolel n tel devertimënt Tu fòes dàt al s̄uëch? Prèst s’ëŋ s̄ólal ‘n tèl divertimënt PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) minâ duncue d’ester bele patrun dla contea, y porvâ de sofié i rimorsi de cosciënza tl romú dles ligrëzes, y en devertimënc indolater minā dunque d’est’r belle patrung d’la contea, e porvā de soffiè i rimorsci de coscienza t’ l rumù d’les ligrezzes, e in d’vertimentg’ indol’atr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); e) n terz esibî na ciacia, y deach’ al amâ chësc devertimënt da pice insö, parôl ’ci chësc l’unich por le destó da süa malinconia ‘ng terzo ejibì na ciaccea, e dea ch’el amā chesc’ d’vertiment da picce ingsou, parōle ci chesc’ l’unico, pur ‘l destò da sua malinconìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

devertiment (fas., bra., LD) ↦ devertiment.

devertimënt (gad., Badia, grd.) ↦ devertiment.

devertimento (amp.) ↦ devertiment.

devertimont (mar.) ↦ devertiment.

devertir (fas.) ↦ devertì.

devin (grd.) ↦ divin.

devot Ⓔ it. devoto ‹ DĒVŌTUS (EWD 3, 92) 6 1819 devot (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. devot mar. dot Badia devot grd. devot fas. devot fod. devot amp. devoto LD devot MdR devot
agg. Ⓜ devoc, devota, devotes
dedito all’amore e al culto della divinità, all’osservanza delle pratiche religiose (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ devoto, pio Ⓓ fromm, andächtig ◇ a) Mo confessé te messaraste pa impó pro n sazerdot, / Sce t’os gní n möt devot. Mo confessë të mässäraaste pa inpò pro un sacerdot. / Se t’ oos gni un müt devot. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) per ciafè bëin da mangé e da bëire se mostràvel mefo dërt devot e sant per ćiaffè bëiǹ da mangé e da bëire se mostravel meffo dërt devot e sant DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) Sön mi ce blanch ói dé joramënt, ch’ara é inozënta, che n’anima tan devota, y trata sö cun na te premura ne devënta ria te n colp Soung mi ciè blanc oi dè jorament, ch’ella è innozente, che ‘ng n’anima tang d’vota, e tratta sou cuna te premura nè d’venta ria teng colp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia); d) Spo dijessi da brau: demá gnide, / Gnide devoc chiló a scolté Spo disessi da brao: de ma gnide, / Gnide devotg chilò a scoltè PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
s.m.f. Ⓜ devoc, devota, devotes
chi è dedito all’amore e al culto della divinità, all’osservanza delle pratiche religiose (gad.) Ⓘ devoto Ⓓ frommer Mensch ◇ a) "N vero devot de S. Maria ne jará pordü", metôra pro. "’Ng vero d’vot de S. Maria nè jarà purdù", mettōla pro. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia). [ 311 ] devot (gad., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ devot.

devotamenter Ⓔ it. devotamente 6 1878 devotament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. devotamënter Badia devotamënter
avv.
con devozione (gad.) Ⓘ devotamente Ⓓ mit Andacht, andächtig ◇ a) Canche la ciampana sonâ a mëssa, jôra tla capela y periâ devotamënter por la salvëza de so sposo Cang che la ciampana sonaa a Messa, jēla t’ la capella, e priā devotament’r pur la salvezza de so sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); b) Le püre fi injenedlé döt en leghermes arbassa le müs desconsolé a tera, tëgn sö devotamënter les mans che tremorâ L pure fì injenedlè dutt in legrimes arbassa ‘l mūs desconsolè a terra, tengn’ sou devotament’r les mangs che tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

devotamënter (gad., Badia) ↦ devotamenter.

devoto (amp.) ↦ devot.

devozion Ⓔ it. devozione (EWD 3, 93) 6 1813 devocion (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. devoziun mar. devoziun Badia devoziun grd. devuzion fas. devozion bra. devozion moe. devozion fod. devozion amp. devozion LD devozion
s.f. sg.
sentimento di speciale venerazione e fiducia che si ha verso un dato mistero religioso o una data persona con culto religioso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ devozione Ⓓ Frömmigkeit, Andacht ◇ a) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlé l gran numer de mi picëi je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlö ‘l gran numer de mi piciej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Me piasc veder co i se l trasc su / Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia, e l’é na distrazion / Sta usanza Me pias veder co i se ‘l tras su / Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia, e l’è ‘na distratziong / Sta usantza BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); c) Ai peri spo y ales umes i racomanâra d’i dé na bona educaziun a sü fis, d’i trá sö tla s. religiun y devoziun cristiana Ai peresc’ spo e alles umes i raccomanāla di dè na bona educaziung a su fiis, d’i tra sou t’ la s. Religiung e devoziung cristiana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia); d) Cun gran devoziun vëgni un ala ota / Döta süa jënt, le tot y la tota Cong grang devoziung vagni ung alla ótta / Dütta süa saint, l’tot e la tota PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
jì per devozion (fas.) Ⓘ andare in pellegrinaggio Ⓓ pilgern ◇ a) na fémena zevila de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

devozion (fas., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ devozion.

devoziun (gad., mar., Badia) ↦ devozion.

devuzion (grd.) ↦ devozion.

dezide Ⓔ nordit. deçìder ‹ DĒCĪDERE (EWD 3, 94) 6 1864 dëzid 3 (VianUA, CalighéMaladët1864:196)
gad. dezide Badia dezide grd. dezider fas. dezider fod. dezide col. dezide amp. dezide LD dezide
v.tr. Ⓜ dezid, dezidon, dezidù
risolvere, definire in seguito a un giudizio o a un accordo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ decidere Ⓓ entscheiden, beschließen ◇ a) Duta la cumpania se la rij, y dezid, che l seniëur muessa paië la mesa. Dutta la campagnia sëla riŝ, y dëzid, che ‘l Signour muessa pajë la mëźa. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); b) N orbo lo vedeva, che bognava dezide: Volon stà col S. Padre, e no con chela marmaia Un orbo lo vedeva, che bognava decider: Volon stà col S. Padre, e no con chella marmaja AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

dezide (gad., Badia, fod., col., amp., LD) ↦ dezide.

dezider (grd., fas.) ↦ dezide.

dezim Ⓔ it. decimo 6 1813 decima f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. dezim, decimo grd. dezim, decimo caz. dèzimo bra. dècimo fod. dezimo amp. dezimo
num.
1 corrispondente al numero dieci in una successione o in una classificazione (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953, caz. Mz 1976, bra. R 1914/99, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ decimo Ⓓ zehnter ◇ a) V’adore pra chësta decima Stazion, o redentor dl mond V’adore pra chasta decima Stazion, o redentor d’l mont RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
2 ciascuna delle dieci parti uguali della stessa quantità (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953, caz. Mz 1976, bra., fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ decimo Ⓓ Zehntel ◇ a) y al s’é abiné a chëra devoziun düc i sudic cui ciavaliers sü amisc, y de chi les signures y na te popolaziun che la dlijia ne tignî ’ci la decima pert dla jënt ne e el s’ è abbinè a chella d’voziung duttg’ i sudditi coi cavalieri su amizi, e d’chi les signures e na te populaziung, che la dlisia nè tignō ci la dezima pert d’la jent nè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
dezim terz (grd.) Ⓘ tredicesimo Ⓓ dreizehnter ◇ a) V’adore te chësta decima terza Stazion, o Seniëur tëut ju dla crëusc V’adore in chasta dezima terza Stazion, o Segniour tout shu della crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.).

dezim (gad., grd.) ↦ dezim.

dezimo (fod., amp.) ↦ dezim.

dèzimo (caz.) ↦ dezim.

dezipà (col., amp.) ↦ dezipé.

dezipar (bra.) ↦ dezipé.

dezipé Ⓔ ven. dezipar(e) ‹  DISSIPĀRE x DĒCIPPĀRE (Gsell 1992b:226) 6 1763 dezipe ‘destruo’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dezipé mar. dezipé Badia dezipé grd. dezipé fas. dezipèr bra. dezipar fod. dezipé col. dezipà amp. dezipà LD dezipé MdR dezipé
v.tr. Ⓜ dezipa
1 guastare, deteriorare, riducendo in cattive condizioni (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sciupare, rovinare Ⓓ verderben, beschädigen ◇ a) N gote de vin do le cafè é sann ël, e mascima le bun vin ne dezipa mai nia ël. Uǹ gòte de viǹ dò le caffè é san ël, e masŝima le buǹ viǹ ne decipa mai nia ël. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); b) Iö te prëie, ne fà nia sënza le consëi de le dotur, acioche ne te te dezipes inćiamò de plü. Jeu te prëÿe, ne fà nìa sënza le consëi de le Dottur, acćioche ne te te decipes inçhiamò de plü. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR)
2 fig. danneggiare moralmente, compromettere (MdR) Ⓘ rovinare fig.Ⓓ verderben fig. ◇ a) B. Avrëis bëin rajun, [ 312 ] e ël en serà de bugn, mo inće nia püć de ri, che dezipa despò i bugn. B. Avrëis bëiǹ raĝiuǹ, e ël eǹ serà de bugn, mó inçhié nia püçh de ri, che decipa despò i bugn. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) n jonn, che inte sü prüms agn à otenü na bona educaziun da cristian e à imparè ad amè Idie, la religiun e la virtù, n’é plü insciö fazile da dezipé. ‘ǹ ĵon, che inte sü prüms agn ha ottenü ‘na bonna educaziuǹ da Cristiaǹ e ha imparè ad amè Iddie, la religiuǹ e la virtù, n’é plü insceu facile da decipé. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ dezipés, dezipeda, dezipedes
fig. danneggiato moralmente, compromesso sul piano della reputazione (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ rovinato fig.Ⓓ verdorben fig. ◇ a) Ël é delunch insciö; le bun e le rie é in vigne lüch moscedè. E ël n’é degun ćiamp, che tra le bun formënt n’en abe inće de rie e de dezipé Ël é delung insceu; le buǹ e le rie é iǹ vigne lüc moscedè. E ël n’é deguǹ çhiamp, che tra le buǹ formënt n’eǹ abbe inçhié de rie e de decipé DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) fra tant de jënt inće tröc de ri, che gonot n’é contënć d’ester instësc ri, mo che prô de menè inće i atri al mal. Mo intant, olà él n stato, che n’abe plü o manco mëmbri dezipà? fra tant de ĝënt inçhié treućh de rì, che gonót n’é contëntg d’estr instëŝ ri, mó che prò de menè inçhié i atri al mal. Mó intant, olà él ‘ǹ stato, che n’abbe plü o manco membri decipà? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

dezipé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ de-

zipé.

dezipèr (fas.) ↦ dezipé.

dezisif Ⓔ it. decisivo 6 1878 dezisivo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16)
gad. dezisif Badia dezisif fas. dezisif fod. dezisif LD dezisif
agg. Ⓜ dezisifs, dezisiva, dezisives
che decide, che ha valore determinante, conclusivo, definitivo (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ decisivo Ⓓ entscheidend ◇ a) dopo che Sigfrid s’un ê jü ala vera, conesciôra, ch’ara ê uma, y le momënt dezisif ê daimpró dopo che Sigfrid sè n’è ju alla verra, conesceōla, ch’ella ē uma, è ‘l moment dezisivo è daimprō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

dezisif (gad., Badia, fas., fod., LD) ↦ dezisif.

di Ⓔ DIĒS (EWD 3, 30) 6 1763 dal di ‘diurnus’; el [di] davò ‘postridie’; di ‘dies’; dus dì ‘biduum’; intral di ‘interdiu’; vigne dè ‘quotidie’ (Bartolomei1763-1976:76, 77, 78, 79, 84, 105)
gad. de mar. de Badia de grd. di fas. dì caz. dì bra. dì fod. di col. di amp. dì LD di MdR dé
s.m. Ⓜ dis
1 spazio di tempo di ventiquattro ore che intercorre tra una mezzanotte e quella successiva (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giorno Ⓓ Tag ◇ a) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Le müt dunca gnê de dé in dé plü rie e plü insolënt Le mütt dunca gnê de dé iǹ dé plü rie e plü insolënt DeRüM, Nu18331995:278 (MdR); e) Te vëighes pö da de a de, / Che da d’Ël anse döt cant. Tö vöigös pō da dö ang dö, / Chö da del angse dōt cant. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); f) Poche dì dapò el fiol pì śoen ‘l à tolesc duto el fatossò Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì, / ‘l eva un outro pei de magnes Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); h) Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); i) Ci n bel de ch’al é incö, / Can gnarál pa indô insciö Tgi en bël dë ch’al ë incö, / Cang gnaral pa indo ensö PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia)
2 l’intervallo di tempo fra il sorgere e il tramontare del sole (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giorno Ⓓ Tag ◇ a) Di e not l studiáva / la Maria e i autri lo tentáva Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Chi ch’ama la virtù / E schiva le pićé, / Sie de nöt o de dé, / Chël plej a tüć, chël su. Chi ch’ama la virtù / E schiva le piçhié, / Sie de neut o de dé, / Quël pläŝ a tütg, quël sù. DeRüM, GüteMenschen1833-1995:290 (MdR); c) T. Bon di, bera Jan, co vala? J. Sce l di ie bon oder no, ve l diré ie sta sëira Boŋ di, bèra S̄àŋ, co vàla? / S̄e ‘l di jè boŋ oder no, vël dirè jö sta sëira VianUA, JanTone1864:198 (grd.); d) Le guardie de la finanza di e not in ronda come se no fossa auter che ladri a Col e Vinaulonch Le guardie della finanza dì e nott’ in ronda come se non fossa auter che ladri a Coll e Vinallongo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Che de dì el no n’é mai / E di note, el và in ca e in là. Che de dì el no ne mai / E di note, el và in cà e in là. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
s.f. sg.
fase di passaggio tra la notte e il giorno (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013) Ⓘ luce dell’alba, alba Ⓓ Tageshelle, Morgengrauen, Morgendämmerung ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Da duman, canche stlea di, y che tu leves, o fi, / Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie Da dumaŋ, caŋchë stlëa dì, y chë tu leves, o fì, / Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Chësc savunse en cil glorius / Olache döt é en plëna de Chesc’ savungse in ceil glorioso / Ullacch’ dutt è in plena dè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); d) ragio de sorëdl o lominus de löna degun, en modo che la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica da chëra tan de de, che passâ por n büsc a feriada grossa y gnô rebatüda dala iesta blancia de Genofefa raggio de sored’ l o luminùs de luna degung, in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica da chella tan de dè, che passā pur ‘ng [ 313 ] būsc’ a feriada grossa e gnē rebattuda dalla iesta blancia de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
bon di (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ buon giorno Ⓓ guten Tag ◇ a) Dì: Bon di! Uniëis’ a bën? Di: Bon di! Uniëise bën? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) B. Oh, bun dé berba Tone! / A. Bun dé, bun dé, Batista. B. O, buǹ dé bärba Tonne! / A. Buǹ dé, buǹ dé, Battista. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:257 (MdR); c) l rua te na cèsa da fech olache l’era na femena co na fana sora fech e el l disc: "Bondì a vo!" l rua te na čes̅a da fek, olà ke l era na femena ko na fana sora fek e el l diš: "Bondì a vo!". BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ◆ dut l di (gad., fas., amp., MdR) Ⓘ tutto il giorno Ⓓ den ganzen Tag ◇ a) N om vedl de passa nonant’agn stê mefo tost dagnora sö n fur ponü, e ne fajova ater tüt le dé che ćiacolè. ‘Ǹ om vedl de passa nonant’ agn stê meffo tost dagnóra seu ‘ǹ fur ponnü, e ne faŝov’ atr tüt le dé che çhiaccolè. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); b) Su! godòssera de gusto / Duto cuanto el santo dì! Sù! godòssera de gusto / Duto quanto el santo dì! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Dut l dì l’à fat l’amor con chela tousa. utt l di la fat l’amor cun calla touschô. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); d) el prepotente duto ‘l dì aré da struscià el prepotente dut’ al dì avarè da struscià DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); e) R’é furiosa, ra sgrinfa ra taza / Ra no taje, in dut el dì. Re furiosa, ra sgrinfa ra tazza / Ra no tage, in dutàl dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); f) Vëgn adalerch fornis de gherlandes / Por cianté döt le de sües cianties stupendes. Vagn adarlerc fornís de gherlandes / Per tgianté düt l’dö süs tgianties stupáindes. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ l di do (grd.) Ⓘ il giorno dopo Ⓓ am nächsten Tag ◇ a) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.) ◆ l fé dl

di (gad.) Ⓘ alba Ⓓ Morgengrauen, Morgendämmerung ◇ a) Y Gejú é jü söla Munt dales Olives. Y söle fá dal de abonora ël gnea endô tal tëmpl E Jeshú é schü sulla munt dalles Olives. E söl fá del dè abonora el gnéa indó in tel’ tempel HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.) ◆ n di 1 (gad., grd., fas. DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ un giorno Ⓓ eines Tages ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Pervia de chëst dîjel n dé: "Pere! Ne fajesses pa mì de dì valch paternoster e de pensè datrai a la mort, che sëis tant vedl?" Per via de quëst diŝl ‘ǹ dé: "Père! Ne faŝesses pa mì de dí valq pater nostr e de pensè datrai a la mort, che sëis tant vedl?" DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); c) L pere che steva n di sul viere ‘L père che steva ‘n di sul vière DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); d) N moler á tut sö n de a depënje dui omi, ch’â na litiga tra d’ëi Uŋ moler a tùt sèu uŋ dè a depënĝe dui omi, ch’â ‘na litiga tra d’ëi PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia) 2 (gad., fod., amp.) Ⓘ prima o poi Ⓓ früher oder später ◇ a) e se vedarà n di / che se dëla continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì e se vedera un Dì / che se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) se baté duro e staré a chel ch’é scrito, / aré co ‘l é un dì na pì gran gloria! se batè duro e štarè a chel ch’è scrito, / avrè co l’è un dì ‘na pì gran gloria! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); c) E s’ ’es seguita coscì… / Poco ben i śirà un dì. E s’ es seguita così… Poco ben ai zirà un di. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); d) Y canche te saras spo n de rich y potënt, ne te dodé pa de mëte chësta picera recordanza de tüa uma söl plü bel post de tüa maestosa abitaziun E cang ch’e t’ saras spo ‘ng dè ricc e potente, nè te dodè pa d’mette chesta piccera r’cordanza d’tua uma soul plou bell post d’tua maestosa abitaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia) ◆ n di da

doman (gad.) Ⓘ una mattina Ⓓ eines morgens ◇ a) N de da doman gnôl döt ligher alerch ’Ng dè da dumang gnēle dutt ligher arlerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia) ◆ vigni di (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ogni giorno, tutti i giorni Ⓓ jeden Tag, täglich ◇ a) "Dìme mo, porćì voste pa jì a studié?" - "Oh, por podëi mangé vigne dé pan de formënt" "Dime mó, porçhi voste pa ĝî a studié?" - "Oh, por podëi mangé vigne dé paǹ de formënt" DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR); b) Bën sën, os nüciuns, / Racomanede a Dio vigne de / Üsc laurs y crusc y ince pasciuns! Beng söng os Nütschungs, / Racomanödö a Dio vignödö / Üsch laurs i crusc e intgio paschiungs AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); d) Vigni de orô Schmerzenreich odëi cosses nöies fates da Idî. Vigne dè orō Schmerzenreich udei coses nouies fattes da Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

di (grd., fod., col., LD) ↦ di.

(gad., mar., Badia) ↦ dì.

(fas., caz., bra., amp.) ↦ di.

Ⓔ DĪCERE (EWD 3, 95) 6 1763 ciò di toe ‘quomodo dicis’; di ‘dico’; jeu di ‘dixi’; schin da vò a di ‘repeto’ (Bartolomei1763-1976:74, 78, 84, 97)
gad. dí mar. dí Badia dí grd. dì fas. dir caz. dir bra. dir moe. dir fod. dì col. dì amp. dì LD dì MdR dì
v.tr. Ⓜ dij, dijon, dit
1 pronunciare, comunicare, esprimere per mezzo di parole (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dire Ⓓ sagen, aussprechen ◇ a) l se la rì e ciala ju / l trëma e disc de no al sela ri e chiala su / al trema e dis de no PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Prëst che la seniëura l à udù, s’ala fat marueia, y dij: O per l amor de Die! Præst kœ la segniœura l’a udù, s’ a la fatt maruöja, y disch: O pœr l’amor dœ Dìœ! PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); c) El Segnor. No! Cognede dir. / Le creature. Aon pur dit. Dajene che che volede. El Segnor. No: cognede dir. / Le creature. Aong pur dit. Daschene che che volede. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); d) Ie te dije sot al mus: / Tu, Ujep, ies mi padrin Ie te diſhe sot al mus: / Tu, Uſhep, ies mi padrin PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); e) Iö á osservé, che tö t’un âs subit amal / Sce la Crescënza te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); f) Crauniede chëi lumberc, / Dijëde ala mutans / De no fé plu basterc! Krauniëde këi Lumberc, / Diſhëde ala mutans / De no fe plu basterc! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); g) jiré da mi pare, e diré: Pare! gio é pecià en ciel e contra de te shiré da mi pare, e diré: Pare! j’é peggiá in tschiel e contra de te HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); h) Ma i dijëva chëst demè per l tenté, e l podei cusé. Ma i dijëva chëst demè per l tenté, [ 314 ] e l podei cusé. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); i) Nost dovér él dunca, che nes sometunse a la süa santa vorentè, e ch’in vigne cunt ne pensunse, dijunse o fajunse nia che podess ester contrare a so sant onor Nost dovér él dunca, che nes sommettunse a la süa santa vorentè, e ch’iǹ vigne cunt ne pensunse, diŝunse o faŝunse nia che podess estr contrare a sò sant onor DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); j) Ci dijessel mai lonfer, / Sce al podess ël rajoné? / Sën vëgnai a per a per, / Oressel dí, a se scialdé. Tgi dischesl mai longfer / Schal podes el raschonö / Söng vögnai a per a per / Oresöl di a sö Schaldö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); k) Intanto el fiol ‘l i dijea: Pare ió éi ofendù Dio, e anche vos Intanto el fiol gli digeva: Pare iò hei offendù Dio, e anche vos ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); l) Mo voi cinch ben da grignar bie, / Chest scì dassen ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Mo voi čink beng da grignár bie, / Kes ši da seng ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); m) Na fre dapò chel pare benedeto, / senza dì a ra so tosa na parola, / el s’inpiza ra lun, el và inze lieto Na frè dapò chel pare benedeto, / senža di a ra so tosa na parola, / el s’ impiza ra lun, el va inže lieto DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); n) Canche chësc l à udù, criva ël de l cunsulé dijan: Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel Càŋchè chëst l’hà udù, criva ël del cunsolè dis̄àŋ: Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); o) Sì, ma dijé ci che volé, la é dura in ogni cont. Si, ma disè ĉi che volè, la è dura in ogni contt. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); p) I ne n’á ciamó mai aldí dijon chësta parora. I ne n’à ciamō mai aldì dijang’ chesta parora. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); q) i te sconjuri, díme: pói speré pordonn? i tè scongiure, dimme: poi sperè p’rdon? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia)
2 dichiarare, illustrare, mediante parole, scritti e simili (gad., fod., MdR) Ⓘ dire, spiegare Ⓓ sagen, erklären ◇ a) ma chëst te dighe purampò: / fi de pere t’es ence ti ma chas te dige pur ampo. / fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Dijéme mo, chi che é stè, che ves à dè da crëie chëstes cosses? Diŝeme mó, chi [ch’] é stè, che ves ha dè da crëÿe questes cosses? DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); c) A la domanda, come se ciamassa la sua vila, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) "Recordesse, uma, ci che m’ëis respognü, canch’i se damanâ, porcí che la cerva pordô le polan? - Vigni isté, dijôse, Dî i dá na iesta plü lisiera de corú scür cöce, y a vigni invern na plü pesocia de corú dl cënder. R’cordesse, uma, cicch’ m’ais respognù, cang ch’i s’ damanā, purcicche la cerfa p’rdō ‘l pulang? - Vign’istè, dijōſe, Dì i dà na iesta plou liſira d’curù scurcoucce, e a vigne ingvēr na plou p’ſoccia d’curù d’l ceind’r. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
3 riferire, far sapere (gad., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ dire, riferire, raccontare Ⓓ sagen, berichten, erzählen ◇ a) S. T’avras aldì dijan de le castighe, ch’ëi ćiama: passè les bachëtes. S. T’ avràs aldì diŝaǹ de le castighe, ch’ëi çhiama: passè les bacchëtes. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) No vorae śì de mente / de dì algo del cassier No vorave zi de mente / de di algo del casiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Presto donca śon te preo, / una bela éi da t’ in dì… Presto donca zon te preo, / una bela ei da t’ in dì… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); d) Me dijeva da puoch un da nosta vila, che se i ne met sotto l’Italia, el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont. Me diseva da puoc un da nossa villa, che se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) ge é stat dit da valgugn che chest saroe perder la fadìa per nia ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa per nìa SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); f) Ne te desmentié, mi fi, mo díile, ch’i fô inozënta, y ad ël fedela Nè tè desmentiè, mi fì, mo diile, ch’i fō innozente, e ad el fedele DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
4 avere una certa opinione personale su qualcuno o qualcosa (gad., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ ritenere, dire, pensare Ⓓ meinen, sagen ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ti donca ci n disto? Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). Ti donca tgin disto? HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); c) Mo ći n dijesses pa, sc’ ël ves damanass por fomena? Iö dijesse… desëin ne sài, ći che iö dijesse Mo çhi ‘ǹ diŝesses pa, ŝ’ ël ves damanass por fomena? Jeu diŝesse… desëiǹ ne sai, çhi ch’jeu diŝesse DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); d) B. Chël é bëin vëi ël! Mo ći dijarà pa süa jënt? B. Quël é bëiǹ vëi ël! Mó çhi dirà pa süa ĝënt? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); e) dime no n’évelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre, perché s’à ciatà sto to fardel san e salvo, che se ‘l credea pardù e morto. Cie disto? dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre, perchè s’ ha ciatà sto to fradel san e salvo, che s’ el credeva perdù e morto. Cie disto? ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) Degugn plu ne la pëta! / Ci n dijeiso cie? Degugń plu ne la pâta! / Çhi n’diṡeiso çhie? PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); g) Möt, ci dijeste dl Giubileo? / Che ne te dodes tö - eo! Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? / Che n’te dodes tö - èo! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); h) Ma non on fosc rajon d’esse contente?… / Ce dijeo śente? Ma non’ hon fosc rason d’esse contente?… / Cie digeo zente? DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); i) Dighe encia mi, ston mal encia noi, e podon lassé in pas i taliagn. Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi, e podòn lassè in paje i Taliani. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); j) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.)
5 intimare, ordinare (fas., amp., MdR) Ⓘ dire Ⓓ befehlen ◇ a) De tant ch’ël s’i tolô, dijòvel: "Pàrete crusc, pàrete crusc!", mo la crusc ne se parava, e insciö se tòlel i grosc e s’en và a l’osteria. De tant ch’ël s’ i tolô, diŝòvel: "Pàrete cruŝ, pàrete cruŝ!", mó la cruŝ ne se parava, e insceu se tolel i groŝ e s’ eǹ va a l’osteria. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); b) Viva! viva el nosc bon vecio! / Chel ch’El disc, el voron fei! Viva! viva el nosc’ bon vec’io! / Chel ch’El dis, el voron fei! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Canche siede stufes de balar / Dijé che posse lasciar. Can che siödö stufes dö balar / Dischö chö possö lassar. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.)
6 designare, chiamare in una certa maniera (gad., fas., amp.) Ⓘ chiamare Ⓓ bezeichnen ◇ a) tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’el pó dì fior de farina tolón fòra ‘l Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina DemenegoG, LodeMasci[ 315 ] za1844-1929:112 (amp.); b) Con ste bujìe se fasc spaent / Ai peres bec, e po la jent / Ne disc che sion gregn asenogn. Con ste buxie se fas spavent / Ai peress betc, e po la xent / Ne dìs che siong gregn asenogn. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); c) Ca no se pó mia ofende, / A i dì ignorante in chistion. Cá no se pó mia offende, / Ai dí ignorante in quistion. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); d) a chëres i dijon flus de pomacian, iló vëigheste ince popi de flus sö lunc a chelles i dijung flus d’pomaciang, illō veigheste incie pōpi d’flus sou luntg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia)
7 esclamazione di richiamo (grd., amp.) Ⓘ dì, ascolta, senti Ⓓ sag mal, hör mal ◇ a) Dì: sëis’ a bën nton y sann? Di: sëise bën nton i san? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) dime no n’évelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) Patriote, dijeme, ancora cuanto / podareo continuà come finora? Patriote, digéme, ancora quanto / podareo continuà come finora? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); d) N di dumanda n maester de scola n sculé: Dì mut tan d’elemënc iel pa? Uŋ di dumànda uŋ maester de scòla uŋ scolè: Di mutt tàŋ d’elemëntg jèl pa? VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.)
8 dichiarare esplicitamente (gad., amp., MdR) Ⓘ affermare, sostenere Ⓓ aussagen, besagen ◇ a) Mi care amico! Ël me desplej grandamënter de ne podëi avëi n catalogh di libri che t’as arpè, dè che te dîjes de nen avëi instës degun. Mi care Amico! Ël me despläŝ grandamëntr de ne podëi avëi ǹ catalog d’i libri che t’ has arpè, dè che te diŝes de n’eǹ avëi instëss deguǹ. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR); b) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ël ne toma inçhié ‘ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) beśen dì, che chiste almoto / i à dal diou poca paura bezén di, che chiste almòto / i a dal diòu poca paura DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) An pó dí, che te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann Ang po dì, che te ‘ng corp fresc e san abitale ‘ng spirito fresc e san DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); e) Ah! mangare fosson boi / De fei senpre chel ch’El disc! / Scilafé! ve ‘l digo, fioi, / Śisson dute in paradis. Ah! mangare fosson boi / De fei sempre chel ch’El disc’! / Sì la fè! vel dìgo, fioi, / Zisson dute in Paradis. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) Sc’ Idî i dá ciamó tröc agn / á i ampezans n gran davagn, / Porcí n te prou, n te famëi / Ne n’él ignó, insciö diji ëi. S’ Iddì i dà giamo trots agn / Ha i Ampëzzain ën gran vadagn, / Purgì ën të Pro, ën të Famäi / Në n’ëllë iniò, insö disi ai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); g) Ca in Anpezo alcuante zurle / I vó dì, senza rajon, / Che a Coiana i é maturle Cà in Ampezzo alquante zurle / I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); h) porcí che la Sacra Scritöra dij: - Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc purcicche la sacra scrittura disc’: - Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
9 consigliare, suggerire (fod.) Ⓘ consigliare, suggerire, dire Ⓓ empfehlen, raten ◇ a) Ma chëst te dighe ben / mio pico bon Tomesc / chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc. Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes / chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.)
v.intr. Ⓜ dij, dijon, dit
comunicare per mezzo delle parole, manifestare con le parole pensieri, sentimenti e simili (grd.) Ⓘ dire, parlare Ⓓ reden, sprechen ◇ a) Bënché son n pitl mut, / Dì savovi pa dl dut. Abënke son n pitl mut, / Di savovi pa del dut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ dit, dic, dita, dites
espresso a voce (MdR) Ⓘ detto Ⓓ gesagt ◇ v) Vëgneste laldè / Plü che te merites / Poste te pensè / Che ël é robes dites / Che avëi tö te desses / O che te podesses. Vëgneste laldè / Plü che te merìtes / Poste te pensè / Ch’ël é robes dites / Ch’avëi teu te desses / O che te podesses. DeRüM, Lob1833-1995:290 (MdR)
a dì de (grd., amp.) Ⓘ secondo Ⓓ nach Meinung von ◇ a) A dì dl mat, chël ses tu bën, / Te n bòt ne mazen n lën. / L maridé ie sciche n juech, / N muessa fé a puech a puech A di del mat, kël ses tu bën, / T’ en bot ne mazun n lën. / L maridè ie shike n ʃhuek, / N muessa fe a puek a puek PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) E m’éi resolto continuà / Su sto metro a dì de lore E m’ei resolto continuá / Su sto metro a dí de lore Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ a mie dit (fas.) Ⓘ a mio avviso Ⓓ meiner Meinung nach ◇ a) Falaré fosc, mo a mi dit, / Da ge dar sul mus polit. Falerè foš, mo a mi dit, / Da je dar sul mus pulìt. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); b) E coscì zenza nesciuna paura / I à fat veder la so braùra. / Che a mi dit no la val nia / Parché i à batù con chi che dormìa. E koši zenza nesùn paùra / I ha fat vedér la so braùra. / Ke a mi dit no la val nia / Parke i ha batù kon ki ke dormìa. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.) ◆ dì ben (amp., MdR) Ⓘ parlar bene Ⓓ gut reden ◇ a) Iö sun ligra, sc’ ëis pö demà dit valch de bëin de me. An ne pò dì che de bëin d’üna persona tant perfeta Jeu suǹ ligra, ŝ’ ëis peu demà dit valq de bëiǹ de mè. An ne pò dì che de bëiǹ d’üna persona tant perfetta DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) ‘L aea credù nezessario / De dì ben de colore. L’avea credù necessario / De dí ben de colore. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ dì dant (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dire Ⓓ vorsagen ◇ a) Basta! ëi m’ova pa dit dant, che zeche iel pa dlonch, ma tlo n iede no iel pa nët nia! Bàŝta! ëi m’òva pa ditt dànt, che zöchë jèl pa dlonch, mà tlò ‘n jèdë non jèl pa nètnia! VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); b) ara messâ dí do la forma dl joramënt, de parora en parora, sciöch’ ara i gnô dita dant ella m’ssā dì dò la forma d’l jurament, de parora in parora, sceoucch’ ella i gnē ditta dant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia) ◆ dì do (gad. V/P 1998) Ⓘ ripetere Ⓓ nachsprechen, nachsagen ◇ a) al se descedâ fora i pröms sëgns de ciorvel, al gnô cun les prömes proes de se istës, a desfarenzié les robes incër se, a scolté sö parores y a les dí do el sè descedā fora i prumts sengn’s d’cervell, el gnē colles prumes proves de sè istess, a desferenziè les robes incear sè, a scoltè sou parores e a les di dō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia) ◆ dì fora (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spifferare Ⓓ ausplaudern ◇ a) I sucrëc no cunfidé auter ch’ai cumpanies stimei / Y sce tu dejidres, che ëi scute, ora ne i dì mei. J sucrëtg no confidè aùter, ch’ai cumpagnes stimëi / Y ŝë tu des̄idres, chë ëi scote, òra n’ëi dì mëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ dì su (gad., amp.) Ⓘ recitare Ⓓ aufsagen ◇ a) En ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. PezzeiJF, MCam[ 316 ] ploj1819-2010:197 (Badia); b) Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / cuanto ‘l é bon Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / Quanto l’è bon DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ dit fat (amp.) Ⓘ detto fatto Ⓓ gesagt getan ◇ a) Dito, fato, el lea su Ditto, fatto, el leva su ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) apena dito, fato / me tiro na fre de estro inz’ un momento apena dito, fato / me tiro na fre’ de estro inž’ un momento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.) ◆ se dì (amp.) Ⓘ litigare, entrare in conflitto Ⓓ sich streiten ◇ a) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se dijea Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se digea DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

(grd., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ dì.

(gad., Badia) ↦ Die1.

(gad., Badia) ↦ die2.

Dî te l’paies (gad.) ↦ dietelpaie.

dià (amp.) ↦ daidé.

dialet Ⓔ it. dialetto ‹ DIALECTUS ‹ δiαλεκτσς (EWD 3, 98) 6 1844 dialèto (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
gad. dialet mar. dialet Badia dialet grd. dialet fas. dialet fod. dialet amp. dialeto LD dialet
s.m. Ⓜ dialec
sistema linguistico di ambito geografico o culturale limitato (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ dialetto Ⓓ Dialekt ◇ a) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Ma che gnanche el to dialeto / No te sepes da parlà / ‘L é da bestia a dì sćeto Ma che gnanche el tò dialĕtto / No te sepès da parlà / Le da bestià a di scietto Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.).

dialet (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ dialet.

dialeto (amp.) ↦ dialet.

diamant Ⓔ it. diamante ‹ δiαμας (EWD 3, 98) 6 1844 diamante (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. diamant mar. diamant grd. diamant fas. diamant fod. diamánt amp. diamante LD diamant
s.m. Ⓜ diamanc
pietra preziosa incolore e molto brillante; è carbonio puro cristallizzato nel sistema monometrico (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ diamante Ⓓ Diamant ◇ a) conzedéme par sto an / na dentera de diamante / par lourà da cortejan cònz̄edeme par sto an / na dentèra de diamante / par lourà da cortegian DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

diamant (gad., mar., grd., fas., LD) ↦ diamant.

diamánt (fod.) ↦ diamant.

diamante (amp.) ↦ diamant.

diao (mar.) ↦ diaol.

diaoc Ⓔ deriv. di diaol 6 1864 diàoĉ (VianUA, DoiUemes1864:198)
grd. diauc
interiez.
esprime disappunto, impazienza, meraviglia e simili (grd. F 2002) Ⓘ perdinci, perbacco Ⓓ Donnerwetter, potztausend ◇ a) L auter, che se pensova: po diauc for una rujeneda, y un pensier no arà ëi mia! L’àuter, chè së pënsòva: pò diàoĉ fort una rusnèda, y uŋ pënsier no arà ëi mia! VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.).

diaol Ⓔ DIABOLUS ‹ διάβολος (EWD 3, 98) 6 1763 diaol ‘diabolus’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. diaol, diaul, diau mar. diao Badia diaol grd. diaul fas. diaol caz. diaol bra. giaul fod. diaol col. diaol amp. diou
s.m. Ⓜ diaoi
spirito del male, nemico di dio e degli uomini, che egli tenta per indurli a peccare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ diavolo Ⓓ Teufel ◇ a) beśen dì, che chiste almoto / i à dal diou poca paura. bezén di, che chiste almòto / i a dal diòu poca paura. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) coch’ al vëgn le bau, / ci ch’al fej le diau coch’ al vëgn el bàu, / ćich’ al fêj el diàu PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); c) Del nosc vecio santo, e ‘l diou, / Lascia pu ch’el tende trapores Del nosc’ vec’io santo, e ‘l diau, / Lassa pu ch’el tende trapores ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); e) Sa Sènt Ugiana é stat un om che jìa semper a rompir i mures de la lejia. E per chel l’é vegnù al giaul a l tor. Sa sent Ugiana ö stat un ôm chö schiô semper a rompir i mures dello löschiô. Ö perchöl lö vegnù al giaul al tor. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4 (bra.)
interiez.
usato come imprecazione (gad. A 1879; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ diavolo! Ⓓ zum Teufel ◇ a) Diaol! te veighe ben, che se mossëva fè ncuoi n gran past Diaol! te veighe ben, che se mossava fe’ ncuoi en gran past DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); b) diaol! te veides ben, che se dovea fèr anché na marena e stèr algegres, perché se à troà chest tie fra vif e san diaol! te veis beng, che se dovea fer inché una marèna e ster agliègres, perché se ha troà chest to frà vif e sang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); c) Diaol! La é ciara. Diaolo! La è ĉiara. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
puere diaol (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ povero diavolo Ⓓ armer Hascher, Fretter ◇ a) Oh püre Iocl, püre vedl, püre diau, / aste aldí sëgn y odü sëgn le bau? Oh püre Iocl, pür’ vedl, pür’ diao, / ast’aldí śëgn y odü śëgn l’bao? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); b) Apò ancora i dojento / Che ea là śo par pede, / Ci dirà: no i aconsento! / Por diou ch’el se comede. Appó ancora i dogento / Che eva lá zó par pede, / Ci dirá: no’ i acconsento! / Por diau ch’el se comede. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

diaol (gad., Badia, fas., caz., fod., col.) ↦ diaol.

diaolmenter Ⓔ deriv. di diaol 6 1828 diaulmënter (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
grd. diaulmënter
avv.
in modo (per lo più sgradevolmente) estremo (grd.) Ⓘ terribilmente Ⓓ teuflisch ◇ a) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. / Les ie diaulmënter ries, / Nes fej suvënz gran dann. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan. / Les ie diaulmënter ries, / Nes feſh suënz gran dann. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

diau (gad.) ↦ diaol.

diauc (grd.) ↦ diaoc.

diaul (gad.) ↦ diaol.

diaulmënter (grd.) ↦ diaolmenter.

didar (bra.) ↦ daidé.

didèr (fas.) ↦ daidé.

Die1 Ⓔ DEUS (EWD 3, 96) 6 1740 (per Gratia di) Dio (Procla[ 317 ] ma1740*-2019:6)
gad. Dî mar. Dio Badia Dî grd. Die fas. Die caz. Dio bra. Dio fod. Dio col. Dio amp. Dio LD Die MdR Die
s.m. sg.
l’essere supremo, concepito come perfettissimo, eterno, creatore e ordinatore dell’universo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Dio, Iddio Ⓓ Gott ◇ a) la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita la sœul grazia, k’œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Sci, sce l ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. Shi, she l’ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); c) Pere! è fat picé davánt a Dio, e davánt a vos. Pére! é fatt piggié davant a Dio, e davant a vos. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) acioch’ ëi sie na ota inte vigne stato che la providënza de Die tost o tert i ćiama, dërt ütili e da adorè acćioch’ ëi sie ‘na òta inte vigne stato che la providënza de Die tost o tärd i çhiama, dërt ütili e da adorè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); e) Con Dio aste scomencé / Con Dio finëscela ince tö. Con Dio aste scomentschö / Con Dio fineschela intgie tō. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); f) mi caro père, gé é ofenù Dio e ence vo mi caro père, ge è offendù Dio e encie vo SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); g) Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos Pare, iò hei offendù Dio e anche vos ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); h) Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an… Òh! bon Dio, / àngele sante, / cònz̄edeme par sto an… DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); i) Se Dio me fajëssa chësta grazia, disc l malé Se Dio me faŝëssa quësta grazia, diŝ l’amalé PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); j) Vëigheste sëgn, vedl, ci ch’al ó dí / a tomé fora de grazia de Dî! Vêgheste śëgn, vedl, ćî ch’al ô dí / a tomè fora de grazia de Dî! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); k) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); l) La sumënza ie la parola de Die. La sumënza jè la paròla di Die. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); m) Dantaldut recordete d’uneré Die, y l pere y l’oma Daŋ ‘l dutt reccórdetë d’unorè Die, y ‘l père y l’oma PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); n) perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia, la cala, Dio sà, se ió l podesse far, bolintiera te la donasse perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia, la cala, Dio sa, se iò̬ ‘l po̱dössę far, vo̬lentięra tęla do̬nasse RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); o) Lode a Os, o Dî d’infinida bunté Lode a Os, o Dio d’infinita bontè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia); p) La vita dl uomo foss massa pesocia y döra zënza la dërta fede en Dî La vita d’l uomo foss’ massa pſoccia e dura zenza la derta fede in Dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
Chel Bel Die (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, MdR) ◇ a) Sé bën ie, y Chël Bel Die / ch’é bën fat l fatimie Se ben je, y ch’el böl Diè / ch’è ben fat il fati miè PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Ëi me cuntava che na pert vëgn scorià con rötes fin a le sanch, sco Chëlbeldie sö la crusc. Ëi me cuntava che ‘na pärt vëgn scorià coǹ reutes fin a le sang, sco Quëlbeldie seu la cruŝ. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); c) Ne fossel morvëia, sce Chël Bel Dî en paraisc / menass l’Orco o ciamó valch de plü / a castié n te gran piciadú? Ne fóssel mervöia, sce Chël Bel Dî in paraîsc / menessa l’Orco o ćiamò valch de più / a ćiastié n te’ gran pićiadu? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); d) Greatl à dit: o sci, Chël Bel Die l à fat. L mënder lumin ne verd no da se nstës grę́a̤tl a dit: o ši, k’ l bel díe l a fat. l ma̤ndę́r lumíŋ nę vęrd no da̤ sę ŋšta̤s RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.) ◆ o Die (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ oh Dio Ⓓ oh Gott ◇ a) Me pissae, o Dio! l’é certo Salin, / Che à ressolt de jir a vin Me pisae, oh Dio! l è čerto Salíng, / Ke ha resólt de žir a vin BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) O mi Dî! zënza chësta bona bestia la cara contëssa y l’amabl pice conte foss stá ia tl desert. O mi Dì! zenza chesta bona bestia la cara contessa e l’amabil picce conte fossa sta ia t’ l desert. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
Idie.

Die (grd., fas., LD, MdR) ↦ Die1.

die2 Ⓔ DIŪ (EWD 3, 97) 6 1813 giut (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. dî mar. dio Badia dî grd. giut MdR die
avv.
a lungo, per molto tempo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, MdR) Ⓘ a lungo Ⓓ lange ◇ a) L savova fé dl dut / Che teniva for y giut. L savova fe del dut / Ke teniva fort i giut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Ne me tré giut per l nes, / Sce tu ne n’ues tò me, / N’ulon fé gran pruzes Ne me tre giut per l nes / She tu ne n’ues to me, / N’ulon fe gran prozes PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Ël é tëmp, che iö m’en vade a ćiasa per ne ves incomodé plü die. Ël é tëmp, ch’jeu m’eǹ vade a çhiasa per ne ves in[c]omodé plü die. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:239 (MdR); d) A siur curat dër dilan, / Incö unse düc le gote en man, / Y scraiun: Al vires dër dî A Sior Corat dar diolan, / Incö ungse dütg el got in mang, / E scraiung: Al vir dar dì PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); e) T. Tan giut l’ëis’a? J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. T. Tàŋ giut l’ëispa? S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); f) Sëgn ater ne savessi pa plü da ves dí; / Pordenede sc’ i ves á massa dî tratigní. Sagn attr ne savessi pa plö da ves dì; / Perdonede s’i ves ha massa dì trattignì. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia)
da die (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ da lungo tempo Ⓓ seit langem, längst ◇ a) zënza d’Os, ne me podessi oje a degügn, zënza d’Os fossi dadî andata te chësc ander zënza val’ confort zenza d’Os, nè mè podessi oje a d’gungn’, zeinza d’Os fossi da dī andata te chesc’ and’r zenza val confort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

die (MdR) ↦ die2.

Die te l paie (grd.) ↦ dietelpaie.

Die ve l paie (grd.) ↦ Die te l paie.

diedo (amp.) ↦ deit.

diejana Die x Diana (EWD 3, 97) 6 1828 Die Schana! (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
grd. diejana
interiez.
esprime disappunto, impazienza, meraviglia e simili (grd.) Ⓘ perdinci, santo cielo Ⓓ Donnerwetter, Herrgott ◇ a) N’é giapà, son vedla muta! diejana! / cie cossa burta? / ne giapé a maridé? / Ie ne giape plu, l sé! Ne giapà, song vödla Muta! die schana! / chië cosa burta? / ne giapè a maridè? / je ne giape plu el sè! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.).

diejana (grd.) ↦ diejana. [ 318 ]

dies (col.) ↦ diesc.

diesc Ⓔ DECEM (EWD 3, 104; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’dEke) 6 1763 disch ‘decem’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. diesc mar. diesc Badia diesc grd. diesc fas. diesc fod. diesc col. dies amp. diesc LD diesc MdR diesc
num.
il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente al nove; equivale a una decina (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dieci Ⓓ zehn ◇ a) Cotant vëgn a costè le brac? Diesc reinesc é le solito priesc. Cotant vëgn a costè le braćh? Dieŝ reineŝ é le solito pri[e]ŝ. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) Y spo canch’ara â apëna complí i diesc agn, y jô a dlijia cun sü geniturs E spo cang, ch ell’ ā appena complì i disc’ angn’, e jē a dlisia cung sū genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
s.f. pl.
le ore dieci del mattino, le ore ventidue (gad. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ dieci Ⓓ zehn ◇ a) A ći ora él pa? / A ći ora minëise? / Iö mine, che ël ne sie ćiamò les ot. / Co? Les ot? Ël à dè les diesc! A çhi óra ël pa? / A çhi óra minëise? / Jeu mine, ch’ël ne sie çhiamò les òtt. / Cò? Les òtt? Ël ha dè les dieŝ! DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR).

diesc (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ diesc.

dietelpaie Ⓔ comp. di die + te/ves + l + paie 6 1812 Dio vel paje (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. Dî te l’paies, diolpai Badia giulpai grd. Die te l paie, Die ve l paie fas. detelpai, develpai caz. ietelpae † bra. ditelpai moe. Dio te l pae fod. diotelpaie LD dietelpai
interiez.
esprime ringraziamento, gratitudine, riconoscimento (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ grazie Ⓓ danke, vergelt’s Gott ◇ a) Le creature. Develpai segnor; canche vegnide pa n’autra outa ve n dajon pa amò. Le creature. Dio vel paje Segnor: canche vegnide pa un autra outa ven daschong pà a mò. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.).

dietelpai (LD) ↦ dietelpaie.

diferent (caz.) ↦ desferent.

diferente (col., amp.) ↦ desferent.

diferenza (caz., fod., col., amp.) ↦ desferenzia.

difet (col.) ↦ defet.

difeto (amp.) ↦ defet.

dificile (gad.) ↦ difizil.

dificoltà (fas.) ↦ dificolté.

dificolté Ⓔ it. difficoltà (EWD 3, 100) 6 1878 difficultè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112)
gad. dificolté Badia dificulté grd. dificultà, deficultà fas. dificoltà fod. dificolté LD dificolté
s.f. Ⓜ dificoltés
ciò che rende difficile qualcosa; complicazione, problema, ostacolo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ difficoltà Ⓓ Schwierigkeit ◇ a) Rové ch’al ê dan chël signur reverendiscim, i âl porté dant, ci ch’al é sozedü y chëra süa dificolté R’vè ch’el ē dang chel signur reverendissimo, i ăle portè dant, cicch’ el è suzzedù e chella sua difficultè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

dificolté (gad., fod., LD) ↦ dificolté.

dificultà (grd.) ↦ dificolté.

dificulté (Badia) ↦ dificolté.

difizil Ⓔ it. difficile ‹  DIFFICILIS (EWD 3, 100) 6 1833 difficil (DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237)
gad. difizil, dificile Badia dificile fas. difìzile caz. difìzile bra. defìzile moe. difizile fod. difizile amp. difizile, defizile MdR difizil
agg. Ⓜ difizili, difizila, difiziles
non facile, che richiede quindi sforzo, fatica, attenzione, abilità (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ difficile Ⓓ schwer, schwierig ◇ a) Oh, le clavier foss pa n bel divertimënt ël, mo plütost difizil da imparè. O, le clavier foss pa ‘ǹ bel divertimënt ël, mó plütost difficil da imparè. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); b) sarà ben difìzile che l te tole, perché l vel esser soul chiò intorn. sarà ben difìʒile, ke el te tole, perkè el vel eser soul kiò intorn." BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.); c) Aé scelto un mestier che ‘l é un dei meo / ma che ades ‘l é difizile che mai pì Avè scielto un mestier chè l’è un dei meo / ma che ades l’è difizil che mai pì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.) ☝ rie.

difizil (gad., MdR) ↦ difizil.

difizile (moe., fod., amp.) ↦ difizil.

difìzile (fas., caz.) ↦ difizil.

difton (grd.) ↦ ditongh.

digan (grd.) ↦ degan.

dignité Ⓔ it. dignità ‹ DĪGNITĀS (EWD 3, 101) 6 1865 dignitè (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. dignité mar. dignité Badia dignité grd. denità fas. degnità fod. dignité, degnité LD dignité
s.f. sg.
considerazione in cui l’uomo tiene se stesso e che si traduce in un comportamento responsabile, misurato, equilibrato (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ dignità Ⓓ Würde ◇ a) Comparide venerandi - / Cater en gloria, y cater ai vis - / Veci de miric onorandi, / De dignité virtú y fadies. Comparide Venerandi - / Cat’r in gloria, e cat’r ai viis - / Vecci d’meriti Onorandi, / D’dignitè virtù e fadiis. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) L’unica porsona ch’al i desmostrâ respet y amur fora de mosöra, ê Genofefa, por chësc le tratâra ëra cun dignité y sodëza, mo mai cun confidënza L’unica persona, ch’el i desmostraa respett e amur for de meſura, ē Genofefa, pur chesc’ ‘l trattala ella cung dignitè e sodezza, mo mai cung confidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

dignité (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ dignité.

dijonorèr (caz.) ↦ dejonoré.

dijordine (MdR) ↦ dejorden.

dijubedì (col.) ↦ dejobedì.

dijubidì (amp.) ↦ dejobedì.

dijubidiente (col.) ↦ dejobedient.

dijubidiënza (MdR) ↦ desobedienza.

dilan Ⓔ DEUS ILLUD AMET (Kuen 1987:214) 6 1819 diollang (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198)
gad. dilan, diolan † mar. iolan Badia giulan MdR diolan
interiez.
esprime ringraziamento, gratitudine, riconoscimento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, MdR) Ⓘ grazie Ⓓ danke, vergelt’s Gott ◇ a) Chilò en avëise n’atra. / Diolan. Steves bëin! / Inće vos. Quilò eǹ avëise ün’ atra. / Diolàǹ. Stéve[s] bëiǹ! / Inçhié vos. [ 319 ] DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); b) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. / Diolan bëin fort, signur. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. / Diolaǹ bëiǹ fórt, Signur. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); c) A siur curat dër dilan, / Incö unse düc le gote en man A Sior Corat dar diolang, / Incö ungse dütg el got in mang PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia) ☟ gra-

zie
s.m. Ⓜ dilans
azione e modo del ringraziare (gad.) Ⓘ ringraziamento Ⓓ Dank ◇ a) Tröpes Dlijies fej parora / Di dilans, ch’i gnun debit. Trouppes Dlisies fesc’ parora / Di diolangs, ch’i gnung debit. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
dì dilan (gad.) Ⓘ ringraziare Ⓓ danken ◇ a) Dí dilan a chël to H. Töite, / Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite Di Diollang a käll to H. Töite, / Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia).

dilan (gad.) ↦ dilan.

diligent Ⓔ it. diligente ‹ DILIGĒNS (EWD 3, 101) 6 1763 diligaent ‘diligens’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. diligënt, derijënt † Badia diligënt grd. diligënt MdR diligënt
agg. Ⓜ diligenc, diligenta, diligentes
che agisce od opera con cura attenta e scrupolosa (gad. B 1763; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, MdR) Ⓘ diligente Ⓓ fleißig, sorgfältig ◇ a) So bist du doch erst eminënta / Porcí tö ês recht diligënta. So bist du doch erst eminente / Portgì tö ees recht diligente. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü derijënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) Per savëi da sonè ne podéssel ester miù, mo ël n’é nia dërt diligënt col gnì a m’insigné. Per savëi [da] sonè ne podessl estr miù, mó ël n’é nia dërt diligënt col gnì a m’insigné. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:238 (MdR); d) canche l fova bele scur, ie jit dal ciamp a cësa n’oma diligënta cun si doi mutons ka̤ŋ k’ l fǫ́a̤ bélę škur, íe ži’ da̤ l txa̤mp a̤ txá̤za̤ n’óma̤ dilidyę́nta̤ kuŋ si dói mutóŋs RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

diligënt (gad., Badia, grd., MdR) ↦ diligent.

diligenza Ⓔ it. diligenza (EWD 2, 101) 6 1816 diligenza (PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427)
gad. diligënza Badia diligënza grd. diligënza fod. diligenza
s.f. sg.
cura attenta e scrupolosa, premurosa esattezza nell’operare (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fod.) Ⓘ diligenza Ⓓ Fleiß ◇ a) un giorno vegnirà a se la rì / s’acuistar l’eminenza / vi vuol serieté e diligenza un giorno vegnira a sella ri / s aquistar l’eminenza / vi vuol seriete e diligenza PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Le laur cun diligënza ne n’é ma na fortëza cuntra les tentaziuns y ries inclinaziuns, mo al é ’ci sann por le corp ‘L laur cung deligenza nen è ma na fortezza cuntra les tentaziungs e ries inclinaziungs, mo el è ci sān pur ‘l corp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

diligenza (fod.) ↦ diligenza.

diligënza (gad., Badia, grd.) ↦ diligenza.

dilongia (fod.) ↦ dlongia.

dimánda (fod.) ↦ dománda.

dimostrà (col.) ↦ desmostré.

diná (gad., mar., Badia) ↦ diné.

dinà (MdR) ↦ diné.

dinant (grd.) ↦ denant.

diné Ⓔ anordit. dinaro ‹ δηνάϱιον ‹ DĒNĀRIUS (EWD 3, 102); grd. dinel singolare analogico dal pl. dinei (Lardschneider 1933:87); seme delle carte da gioco ‹ it. 6 1807 dinèi pl. (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
gad. diná mar. diná Badia diná grd. dinel fod. dinèr MdR dinà
s.m. Ⓜ dinés
moneta in genere, soldi, quattrini (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, MdR) Ⓘ (pl., monete), denaro Ⓓ Geld ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Vo mutons, autëis la veles / do dinei y do la beles. Vo Mutons, auteis la Völes / do Dinei y do la Bölles. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Sö n chëst àn dagnora da ćiarè con i dinà. I dinà e tütes les richëzes é demà n gran bëin, sc’ an en fej n bun ujo Seu ‘ǹ quëst haǹ dagnóra da çhiarè coǹ i dinnà. I dinnà e tüttes les ricchëzzes é demà ‘ǹ graǹ bëiǹ, ŝ’ aǹ eǹ feŝ ‘ǹ buǹ uŝo DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); d) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa y ova ciarià do a se na valisc cun truepes dinei. ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ i ǫ́a̤ txa̤riá dǫ a̤ sę na̤ va̤líš kun trúepęs dinę́i. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

dinel (grd.) ↦ diné.

dinèr (fod.) ↦ diné.

dinongia (fod.) ↦ dilongia.

dinrer Ⓔ comp. di da + en + rer (EWD 5, 482) 6 1763 di dagn rè ‘raro’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dainré mar. danré Badia dainré grd. dinrer fas. dinrèr bra. de rar fod. de rar, de raro amp. de raro LD dinrer MdR da inré
avv.
di rado, rare volte (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ raramente Ⓓ selten ◇ a) Iö à l’onur de ves reverì. / Parimënter, mia cara amica! Bëin vegnüda! An à da inré le plajëi de ves odëi. Jeu ha l’onur de ves reverì. / Parimëntr, mia cara amica! Bëiǹ vegnüda! Aǹ ha da inré le plaŝëi de ves odëi. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos. Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); c) nia dainré á le mal na bela aparënza, y tira plü pro co le bëgn nia daingrè à ‘l mal na bella apparenza, e tira plou pro ch’l bengn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

dinrer (grd., LD) ↦ dinrer.

dinrèr (fas.) ↦ dinrer.

dintor (col.) ↦ intor.

dintorn (caz.) ↦ intorn.

dintourn (fod.) ↦ ntourn.

d’inultima (amp.) ↦ enultima.

Dio (mar., caz., bra., fod., col., amp.) ↦ Die1.

dio (mar.) ↦ die2.

Dio te l pae (moe.) ↦ dietelpaie.

diolan (MdR) ↦ dilan.

diolan † (gad.) ↦ dilan.

diolpai (gad.) ↦ Dî te l’paies.

diornist Ⓔ aven. ant. giornalista ‘ufficiale che teneva il “giornale dei banchi”’ (GsellMM) 6 1873 diurnista (Anonim, Monumento1873:2)
amp. diornista, diurnista
s.m. Ⓜ diornisć
impiegato addetto alla stesura o alla copiatura di atti e documenti d’ufficio (amp. C 1986) Ⓘ scrivano comunale, scrivano Ⓓ Gemeindeschreiber, Schreiber ◇ a) E coscì el diornista / Podea esse Anpezan E cosscí el Diurnista / Podéa esse Ampezzan Anonim, Monumento1873:2 (amp.). [ 320 ]

diornista (amp.) ↦ diornist.

diotelpaie (fod.) ↦ dietelpaie.

diou (amp.) ↦ diaol.

dir (fas., caz., bra., moe.) ↦ dì.

direzion Ⓔ it. direzione (EWD 3, 60) 6 1878 direziun (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. direziun mar. direziun Badia direziun grd. direzion fas. direzion fod. direzion amp. direzion LD direzion
s.f. Ⓜ direzions
la parte o il punto verso cui è diretta una persona o si muove una cosa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ direzione Ⓓ Richtung ◇ a) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus, zënza direziun y zil Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs, zeinza direziung e zìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

direzion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ direzion.

direziun (gad., mar., Badia) ↦ direzion.

dirito (amp.) ↦ derito.

discepol (fod.) ↦ discepul.

discépol (fas.) ↦ discepul.

discepolo (mar.) ↦ discepul.

discepul Ⓔ it. discepolo 6 1864 discepoli pl. (VianUA, SumënzaSëna1864:195)
gad. discepul mar. discepolo Badia discepul grd. discepul fas. discépol fod. discepol LD discepul
s.m. Ⓜ discepui
1 ciascuno degli apostoli e degli altri convertiti che seguirono gesù e predicarono la sua dottrina (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ discepolo Ⓓ Jünger ◇ a) I discepuli, che no ntendova sta parabula, à prià si Maester, ch’ël la ulëssa spieghé. I discepoli, chë no intendòva sta paràbola, hà prià si Maester, ch’ël la ulëss spieghè. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
2 chi studia sotto la guida e alla scuola di un maestro (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ discepolo Ⓓ Schüler ◇ a) É le discepul fortuné, / So maester sc’ ël pó somié. È ‘l discepol Fortunè, / So Maest’r s’ el po somiè. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

discepul (gad., Badia, grd., LD) ↦ discepul.

discordia (amp.) ↦ descordia.

discorsif (gad., Badia) ↦ descursif.

discorso (amp.) ↦ descors.

discurs (gad., Badia) ↦ descors.

disdot (col.) ↦ dejedot.

disdoto (amp.) ↦ dejedot.

disegno (amp.) ↦ dessegn.

disgrazié (col.) ↦ desgrazié.

disnà (col., amp.) ↦ disné.

disnar (bra., moe.) ↦ disné.

disné Ⓔ it. desinare, disinare (Gsell 1993b:185) 6 1841 disnà (ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256)
fas. disnèr caz. disnèr bra. disnar moe. disnar col. disnà amp. disnà
s.m. Ⓜ disnés
il pasto di mezzogiorno (amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ pranzo Ⓓ Mittagessen ◇ a) dime non éelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.).

disnèr (fas., caz.) ↦ disné.

disnoe (amp.) ↦ dejenuef.

disonorà (col., amp.) ↦ dejonoré.

diśordin (amp.) ↦ dejorden.

dispet (fod.) ↦ despet.

dispeto (col.) ↦ dospet.

dispiazer (col.) ↦ desplajei.

Dispruch 6 1860 Inspuck (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472)
gad. Desproch grd. Dispruch fas. Dìspruch fod. Inspruch amp. Inspruch LD Dispruch
topon.
città capitale del tirolo (gad. DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Innsbruck Ⓓ Innsbruck ◇ a) Al nosc vescovo i à dito / che son tante de inbroioi / a chi d’Inspruch po i à scrito / che son dute talianoi Al nos Vescovo i à dito / che son tante de imbroioi / a chi d’Inspruck po i à scrìto / che son dùte talianoi DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

Dispruch (grd., LD) ↦ Dispruch.

Dìspruch (fas.) ↦ Dispruch.

distrazion (fas., bra., fod., amp.) ↦ destrazion.

distruge (col.) ↦ destruje.

disturbà (col.) ↦ desturbé.

dit Ⓔ deriv. di 6 1879 dit (RifesserJB, Plueia1879:107)
grd. dit fas. dit fod. dit amp. dito LD dit
s.m. Ⓜ dic
quanto qualcuno dice o sostiene (grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ detto, proverbio Ⓓ Ausspruch ◇ a) Da tlo inant ne uei plu me desmencë l dit, che chël ch’Idie manda ie bën minà, bënché l nes per datrai autramënter. da̤ tlo inánt n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’ idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná, ba̤ŋ k’ l nęs pęr da̤trái outra̤má̤ntę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

dit (grd., fas., fod., LD) ↦ dit.

ditelpai (bra.) ↦ dietelpae.

dito (amp.) ↦ dit.

diton (gad., Badia) ↦ ditongh.

ditongh Ⓔ it. dittongo 6 1878 dittongo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III)
gad. diton Badia diton grd. difton fas. ditongh LD ditongh
s.m. Ⓜ ditongs
gruppo fonetico formato da una semiconsonante combinata con una vocale nella medesima sillaba (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ dittongo Ⓓ Diphthong ◇ a) Le diton ou é mez o y mez u. p.e. sö - suso, incö - oggi. ‘L dittongo ou è mezz o e mezz u. p.e. sou - suso, ingcou - oggi. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

ditongh (fas., LD) ↦ ditongh.

diurnista (amp.) ↦ diornista.

diverscio (Badia) ↦ diverso.

diverso Ⓔ it. diverso ‹ DĪVERSUS (EWD 3, 106) 6 1833 diversi (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
gad. diverso Badia diverscio fod. diverso col. diverso MdR diverso
agg. Ⓜ diversi, diversa, diverses
con nomi collettivi, specialmente al plurale, quando sia premesso al sostantivo, indica, più che la diversità, la molteplicità (MdR) Ⓘ diverso Ⓓ verschieden ◇ a) inte l’ospedal di pelegrins, vëgnel n Cardinal a odëi chisc pelegrins ch’ê ilò da diverses provinzies inte l’ospedäl di pelegriǹs, vëgnl ‘ǹ Cardinal a odëi quìŝ pelegriǹs ch’ê illò da diverses provincies DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR) [ 321 ]
pron. pl. Ⓜ diversi
ha il significato di ‘certe persone’ (fod.) Ⓘ alcuni Ⓓ einige, manche ◇ b) Diversi se n lassa fora, che i starave pì volentiera con noi tirolesi. Diversi ʃen lassa fora, che i starave pì volentieri con noi tirolesi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

diverso (gad., fod., col., MdR) ↦ diverso.

divertì (fod., MdR) ↦ devertì.

divertiment (caz., fod.) ↦ devertiment.

divertimënt (MdR) ↦ devertiment.

divertir (caz.) ↦ devertì.

divijion Ⓔ it. divisione ‹ DĪVĪSIŌ (EWD 3, 107) 6 1841 divisiong (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245)
gad. divijiun mar. divijiun Badia divisiun grd. divijion fas. divijion caz. divijion fod. divijion amp. division LD divijion
s.f. Ⓜ divijions
l’atto, il fatto di dividere, sia facendo due o più parti di un tutto, sia disgiungendo o separando (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ divisione Ⓓ Teilung, Trennung ◇ a) so père per el contentèr l’à fat la divijion de si aeres, e l ge l’à data so père per el contentèr l’ha fat la divisiong dei sie avères, e ‘l ghiè l’ha data SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); b) E el pare fesc ra division, e dàira. E el pare fes ra division, e daira. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.).

divijion (grd., fas., caz., fod., LD) ↦ divijion.

divijiun (gad., mar.) ↦ divijion.

divin Ⓔ it. divino ‹ DĪVĪNUS (EWD 3, 106) 6 1813 divin (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. divin mar. divin Badia divino grd. devin fas. divin fod. divin amp. divin LD divin MdR divin
agg. Ⓜ divins, divina, divines
che ha natura, essenza di dio (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ divino Ⓓ göttlich ◇ a) Tu, Ujep, ies mi padrin, / Ie muesse ulghé al mi devin. / Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. Tu, Uſhep, ies mi padrin, / Ie mues ulghè al mi divin. / Kël lassù ne n’ie tan katif / Ke tu pere putatif. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Y dì: mi cara bona Stina, / Chetù, che tu me toles / Cun volontà devina? I di: mi kara bona Stina, / Ke tu, ke tu me toles / Kun volontà divina? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); c) Umana cossa é le falè / Divina mo le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste tröc amici. Umana cossa é le fallè / Divina mó le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste treućh amici. DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); d) Junde al past, che l’Agnel nes dá: / A mangé - ai amisc él sigü - / Chël divin mana ascognü. Iunde al Past, ch’l’Agnell nes dà: / A mangiè - ai Amisc’ ell’ sigù - / Chel divin Manna ascognù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

divin (gad., mar., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ divin.

divino (Badia) ↦ divin.

division (amp.) ↦ divijion.

divisiun (Badia) ↦ divijion.

divorà (col.) ↦ divoré.

divoré Ⓔ it. divorare 6 1870 divorà (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fod. divoré col. divorà
v.tr. Ⓜ divoreia
mangiare con grande avidità (fod.) Ⓘ divorare Ⓓ verschlingen ◇ a) ma delongo dapó l é capità le set magre a se le divorà ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

divoré (fod.) ↦ divoré.

dl dut (grd.) ↦ dldut.

dl düt (Badia) ↦ dldut.

dla (grd.) ↦ delà.

dlá (Badia) ↦ delà.

dla orela (LD) ↦ dlaorela.

dlacé (gad., mar., grd.) ↦ glacé.

dlacè (Badia, MdR) ↦ glacé.

dlacia (gad., mar., Badia, grd.) ↦ glacia.

dlacion (grd.) ↦ glacion.

dlaciun (gad., mar., Badia) ↦ glacion.

dlaete (mar.) ↦ dlaite.

dlafora Ⓔ comp. di de + + fora 6 1858 dalla fora (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3)
gad. dlafora mar. dlafora Badia dlafora grd. dlaora fas. delafora bra. dalafora LD dlafora
avv.
in un posto verso l’uscita della vallata (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ fuori Ⓓ draußen ◇ a) Doi ore dalafora da Vich l’é le mont da Vich. Doi orö dalla fora da Vic lö lö mont da Vic. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.).

dlafora (gad., mar., Badia, LD) ↦ dlafora.

dlaite Ⓔ comp. di de + là + ite 6 1819 dlaite (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198)
gad. dlaite mar. dlaete Badia dlaite grd. dlaite fas. delaìte caz. dalaìte bra. delaìte
avv.
1 nella parte interna (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ interiore, internamente Ⓓ inwendig, innen ◇ a) Iusta che volee min jir a Vich canche é sentù te chela camera dalaìte un gran trundenament. Iusta chö volöö min schir a Vic chanchö ö sentu tö cölla camerô dallaite un gran trundenament. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); b) Dapò la l’à ciapà per la man e la l’à menà te n’autra cambra delaìte che la era amò n toch più bela che la pruma. Dapò la l a čapà per la man e la l a menà te un autra kambra de la ite, ke l era amò un tok più bela ke la pruma. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.)
2 nella parte interna di una valle (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002, fas.) Ⓘ in dentro Ⓓ taleinwärts ◇ a) Dí dilan a chël to H. Töite, / Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Di Diollang a käll to H. Töite, / Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) T’Urtijëi ei fat la prova; / ma degun ne me cialova!! / Dlaite ënghe no / chëi da Sacun via do! T’ortisei, ei fat la prova; / ma degung ne me tgialòva!! / Dlaite ènche nò / chëi da Sacun via do! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Tedò l mont dalaìte l’é la bela mont de chi da Poza. Tödo l’mont dalla ite lö la bello mont dö chi da Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.).

dlaite (gad., Badia, grd.) ↦ dlaite.

dlanda (gad., grd.) ↦ glanda.

dlaora (grd.) ↦ dlafora.

dlaorela Ⓔ comp. di dla + orela 6 1833 de l’orella (DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286)
gad. dlaorela grd. dlaurela LD dla orela MdR dlaorela
s.f. sg.
spazio di tempo, momento, periodo (gad. V/P 1998) Ⓘ lasso di tempo Ⓓ Weile [ 322 ]
avei dlaorela (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avere tempo Ⓓ Zeit haben ◇ a) Incandenò sce te fejes na lizitaziun, sieste tant bun a me scrì, che sc’ i à dlaorela, vëgni. Inquandenò ŝe te feŝes ‘na licitaziuǹ, sieste tant buǹ a me scri, che ŝ’ j’ha de l’orella, vëgni. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR) ◆ se lascé dla-

orela (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dare tempo al tempo, prendersela comoda Ⓓ sich Zeit lassen ◇ a) Signur, iö n’à mefo podü vegnì denant, perćì ch’ël n’ê ćiamò finì. E per fà na cossa indertüra, mëssen se lascè dlaorela. Signur, jeu n’ha meffo podü vegnì denant, perçhi ch’ël n’ê çhiamò finì. E per fa ‘na cossa iǹ dertüra, mëss’ǹ se lasciè de l’orella. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR).

dlaorela (gad., MdR) ↦ dlaorela.

dlaurela (grd.) ↦ dlaorela.

dldut Ⓔ comp. di de + l + dut (EWD 3, 147) 6 1833 de le tüt (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. daldöt mar. daldöt Badia dl düt grd. dl dut fas. deldut caz. del dut bra. daldut moe. del dut fod. deldut amp. del duto LD daldut MdR de le tüt
avv.
completamente, del tutto, per intero, totalmente, senza esclusione di parti o senza limitazioni (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ interamente, completamente Ⓓ völlig, vollkommen, ganz ◇ a) Ne sëise forsce amante de les tragedies? / De le tüt nia, iö ne les pò sofrì, iö vëighe plü gën valch da rì. Ne sëise forŝe amante de les tragédies? / De le tüt nìa, jeu ne les pò soffri, jeu vëighe plü giaǹ valq da rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Al s’á ressolt de depënje l’un daldöt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’ a resolt de depënĝe l’uŋ d’l tùtt deŝnù, e l’àter in çhamëscia. PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); c) L i’ é vegnù n ment de i pituré un deldut desnù, l auter n ciamëja. Ël i é vegnu in ment dei pituré uŋ del tut desnú, l’auter in çhamëŝa. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.); d) Emben doi dis i à pussà deldut, ma Cianbolfin enveze l fajea menes de jir de fora Nben doi dis i à pusà de l dut, ma Čanbolfin inveze el fajea menes de ʒ̉ir de fora BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.); e) Sigü, i sun daldöt obliada de se le dé a Os. Sigù, i sung d’l dutt obliada de s’ l dè a Os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

dleghé (grd.) ↦ deleghé.

dlieja (grd.) ↦ gliejia.

dlijia (gad., mar., S. Martin, Badia, MdR) ↦ gliejia.

dlonch Ⓔ DE LONGU / apadan. de longo (Gsell 1989a:152) 6 1821 dlonk (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:56)
gad. dlunch, dlun’ (in posizione attributiva) mar. dlunch Badia dlunch grd. dlonch fod. delongo LD dlonch MdR delunch
avv.
1 in ogni luogo, dovunque, ovunque (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dappertutto Ⓓ überall ◇ a) Pitl y grant, uniun l sà, / Che sëis n uem dlonch stimà. Pitl i grant, uniun el sa, / Ke sëis n uem dlonk stimà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Le paraîsc stà in vigne lüch davert, e le Signur Idie é delunch pront a nes azetè, sce nes tignun sëmper ad ël. Le paraÿŝ sta iǹ vigne lüc davèrt, e le Signur Iddie é delung pront a nes accettè, ŝe nes tignuǹ sëmpr ad ël. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); c) Pervia de chëst fòvel a Roma delunch bëiningnü, e finamai pro cerć Cardinai. Per via de quëst fòvel a Roma delung bëiǹ ingnü, e finamai prò ćertg Cardinai. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); d) Tu jaghëies de vester for bënudù? sibes dlonch tel, / Coche tu nstës dejidres, y a degun no fé velch de mel. Tu s̄aghëjes de vöster fort bëŋ udù? sibbes dlonch tèl, / Cò chë tu ’ŋstëss des̄idres, y a deguŋ no fè vëlch de mèl. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Zerto n prou, che vir inozënt, / Dlunch y tres sará contënt. Zerto ‘ng Prò, che vì innozent, / Dlung e tres sarà content. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); f) mo Os dlunch presënt ince te chësta porjun orida y scöra odëis mies leghermes y aldis mi sospiri mo Os d’lunc’ present incie te chesta p’rjung orida e scura udeis mies legrimes e aldìs mi sospiri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
2 immediatamente, prontamente, senza indugiare (fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ subito Ⓓ sofort ◇ a) Jì delongo a tò l plu bel guánt Schí de longo a tó ‘l plu bel govant HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) credendo, che l vegnissa delongo co le mule de Paoletto ciariade de genue credendo, ch’el vegnissa de longo colle mule de Paoletto ciariade de genue AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Sarà stat le set vace n frego grasse de l’Austria, ma delongo dapò l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
3 come intensivazione del gerundio (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ incessantemente, continuamente Ⓓ ständig, immerzu ◇ a) Mo impó, continuëiera dlun’ pitan, sëise, o mi bun Signur, ince por me. Mo impò, continueiela dlung pittang, seiſe, o mi bung Signur, incie pur mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) al jô danfora sö por stiga a so signur dlun’ ciancantan, y süa man tremorâ el jē dangfora sou pur stiga a so signur dlung ceangcantang, e sua mang tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
dlonch fora (grd. F 2002) Ⓘ dappertutto Ⓓ überall ◇ a) canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.).

dlonch (grd., LD) ↦ dlonch.

dlongia Ⓔ comp. di de + longia ‹ lonch (EWD 4, 262) 6 1833 dlungia (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
gad. dlungia mar. dlungia Badia dlungia grd. dlongia fas. delongia fod. dilongia, dinongia LD dlongia MdR dlungia, delungia
avv.
vicino, a lato, di fianco (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ accanto, presso, vicino Ⓓ daneben, bei, in der Nähe ◇ a) Ch’al i dais dër vita lungia / Ch’al sides ai gragn, ai pici dlungia. Ch’Al i dì dar vita lungia / Ch’Al sì ai grain, ai pitsi dlungia. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Al n’á bria d’aspeté cun sü lotri alalungia; / ai s’infilza düc canc un al ater bel dlungia. Al n’á bria d’aspetè con sü lotri alalungia; / ai s’infi[l]za düć canć un al ater bel dlungia. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); c) Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! oder dan se! Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! oder dàŋ së! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); d) y ince canche sun dalunc da d’ëi, nes restëise Os dlungia e incie cang che sung da lunc’ da d’ei, nes resteiſe Os d’lungia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
prep. [ 323 ]
vicino a, accanto a (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vicino, vicino a, presso, lungo Ⓓ nahebei, neben, bei, längs ◇ a) Canche chëst Cardinal ariva delungia nost om, dîjel i petan con la man söla sciabla: "Voi siete un uomo santo!" Quanche quest Cardinal arriva delungia nost óm, diŝl i pettaǹ coǹ la maǹ seu la sciabla: "Voi siete un uomo santo!" DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Sö n chëst dij le bofun: O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta Seu ‘ǹ quëst diŝ le boffuǹ: Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); c) Mai da jënt porseghitada chëra püra bestia ne se temô, y vëgn ite a pora nia - te süa solita stala, y stô ma bel dlungia Genofefa Mai da jent perseghitada chella pura bestia nè sè t’mō, e vengn’ ite a pora nia - t’ sua solita stala, e stē ma bell d’lungia Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); d) Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
dlongia… via (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lungo, lungo a Ⓓ entlang, längs ◇ a) N studënt passova dlongia n ciamp via, sun chël che na muta senova. Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via, suŋ chëll che na mutta sënòva. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.).

dlongia (grd., LD) ↦ dlongia.

dloria (mar.) ↦ gloria.

dlun’ (in posizione attributiva) (gad.) ↦ dlunch.

dlunch (gad., mar., Badia) ↦ dlonch.

dlungia (gad., mar., Badia, MdR) ↦ dlongia.

dlveres (Badia) ↦ delvers.

do Ⓔ DĒPOS(T) (EWD 3, 114) 6 1631 (sij) davò (Proclama1631-1991:156)
gad. do, daó † mar. do Badia do grd. do fas. dò caz. dò bra. dò fod. davò, duò † amp. daos LD do MdR do
avv.
1 in seguito, in un tempo o in un momento successivo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dopo, poi Ⓓ dann, darauf, später, nachher ◇ a) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon, n bon pé de ciuzé e l’anel da ge meter tel deit, e dò jì a tor n vedel engrassà e mazalo portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng, ung bong pé de ciuzzé e l’anèl da ghié metter tel deit, e dòo gì a tor ung vedél ingrassà e mazzàl SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) L’atra nöt do vëgnel na bona plöia bunorida, ch’â invigoré les plantes L’atra noutt dō vegnel na bona plouia bonorìa, ch’ā invigorè les piantes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia); c) Valgügn agn do i êra finalmënter garatada ales fadies, o dijarun, ai sforc di ritri sü amisc y dl fedel portaermes de condü le conte val’ ota fora dl ciastel Valgungn’ angn’ dō i ēla finalmentr garatada alles fadīs, o dirung, ai sforc’ di rittri su amizi e d’l fedēl portaermes d’condù ‘l conte val ŏta fora d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
2 nella, dalla parte posteriore (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dietro Ⓓ dahinten, hinten ◇ a) Le Pontac da Coz á la lancia tres fora / y dant y do i vá le sanch en malora. L’Pontać da Coz á la lancia tres fòra / y dant y daò i va l’sanch in malora. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa y ova ciarià do a se na valisc cun truepes dinei. ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ i ǫ́a̤ txa̤riá dǫ a̤ sę na̤ va̤líš kun trúepęs dinę́i. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
prep.
1 indica posteriorità rispetto a qualcuno o qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dopo Ⓓ nach ◇ a) S’ al scundù trëi dis te dlieja / Do trëi dis l ai pa pià / Y te l à bën scurià. S’ al skendù trëi dis te dlieſha / Do trëi dis l’ai pa pià / I te l a bën skurià. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Y do nia tröc dis, […], s’un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, […], s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) E dò no tropes dis […], l’é se n jit en n paìsc lontan E do no tropes di […], l’e s’ inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Mia so à scomencè a imparè do da me e rajona mì che iö. Mia só ha scomenćè a imparè dò da mè e raĝiona mì che jeu. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); e) Ne te dodè / A confessè / Sce t’as tort, / Che do mort / Ne te jô nia Ne te dodè / A confessè / Ŝe t’ has tort, / Che dò mort / Ne te ĝiò nia DeRüM, UnrechtBekennen1833-1995:289 (MdR); f) I á porater bën aldí / […] / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / […] / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) Ma chëst fi plu joven davò ceze temp l à tout l fato suo Ma cast fì plu ŝoven duò cieze temp l’à tòut el fatto suo DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); h) Do le cené y la corona / sciöch’ al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scioch’ al foss te na murona / stêl ilò tachè / finch’ al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); i) Che can’ n prou vá pro alté / Do cincant’agn ch’al é bele sté. Chë cang en Pro va pro altè / Do tsingcant agn ch’al ë bël stë. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); j) Stae chiec i preves, l fasc ben! - / Se se confesse dò le unesc, / O domesdì Stae chietg i preves, ‘l fas beng! - / Se se confesse do le unes, / O domesdì BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); k) Do chëstes parores plënes de pasciun, […] alzera i edli al Cil Dō chestes parores, plenes de passiung, […] alzela i oudli al Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia) ☟ daré
2 stando a, conformemente a, nel modo richiesto, voluto, prescritto, o indicato da (gad., grd., fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ secondo Ⓓ gemäß ◇ a) Tost pulënta, tost na jufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po maië do l miëur. Tost pulënta, tost na ſhufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po majë do l miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Vo mutons, autëis la veles / do dinei y do la beles. Vo Mutons, auteis la Völes / do Dinei y do la Bölles. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Vos ëis rajun. Iö farà do vost consëi. Vos ëis raĝiuǹ. Jeu farà do vost consëi. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); d) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice bancorin sentada, y deboriada afacendada, do l’ausënza de chi tëmps, pro le spö o la roda A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada, e deburiada affaccenda, dō l’auſenza de chi temp, pro ‘l spŏ o la roda DeclaraJM, SantaGeno[ 324 ] fefa1878:2 (Badia); e) y racomanâ de vire do so ejëmpl e raccomanā d’vire dō so esempio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
3 nella, dalla parte posteriore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dietro, dietro a Ⓓ hinter ◇ a) ma no me ngiane / t’ este sté nte n auter luoch? / davò taula a studié ma no me ingane / tes te ste enten auter luog: / davo taula a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Ah! śon pu daos ra zapores / Del nosc vecio santo, e ‘l diou / Lascia pu ch’el tende trapores Ah! zon pu davòs ’a zapores / Del nosc’ vec’io santo, e ‘l diau, / Lassa pu ch’el tende trapores ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Vá do furnel a sorví sëgn tüa fia / y státun pro d’ëra fin al sonn dl’ Aimaria! Va dô fornel a servî śëgn tüa fia / y státen pro d’ëla fin al sonn dl’ aimaría! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); d) chësc carzer m’aspetâ duncue do le portun forní en flus chesc’ carzer m’aspettā dunque dō ‘l portung fornì in flus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia) ☟ drio
4 indica movimento, direzione o disposizione continua e parallela rispetto a una linea (grd.) Ⓘ lungo Ⓓ entlang ◇ a) Jide bel drët do la via, / Che degun ne sebe nia Shide bel drët do la via, / Ke degun ne sebe nia PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.)
do che (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dopo che Ⓓ nachdem ◇ a) e davò che l s’à mangé dut, l é vegnù na gran ciarestia nte chël paisc e duò che ‘l s’ ha mangiè dut, l’è vegnù ‘na gran ciarestia ‘n te cal païs DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); b) Valgügn dis do che Genofefa á vijité la coa, ne n’êl plü üs, mo pici vicí coá fora laite. Valgungn’ dis dō che Genofefa à visitè la cō, nen ēle plou ūs, mo piccei vicceì cuà fora laite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia) ◆ ester plëgn de fan do (gad.) Ⓘ essere desideroso di, essere affamato di Ⓓ hungrig sein nach, Verlangen haben nach ◇ a) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:231 (Badia)
dopo, tedò.

do (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ do.

(fas., caz., bra.) ↦ do.

Ⓔ variante di sviluppatasi dopo vocale, per es. jì a dò 6 1878 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. dô mar. dò Badia dô
v.tr.
accompagnato da un verbo di movimento: prendere (gad. V/P 1998) Ⓘ (andare a) prendere Ⓓ holen ◇ a) dui ciavaliers raita en galop al ciastel a dô guant por la contëssa dui cavalieri reita in galopp al ciastell a dō guant pur la contessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia); b) Gnëise duncue a me dô, siilagrazidí? me menëise ala mort? Gneiſe dunque a m’dō, sillagrizidì? mè m’neiſe alla mort? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
.

(mar.) ↦ dò.

(gad., Badia) ↦ dò.

do ía (Badia) ↦ dovia.

Dò le Pale 6 1812 Do le Palle (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. Dò le Pale bra. Dò le Pale
topon.
località prativo-pascoliva nella frazione di pozza di fassa (fas.) Ⓘ Dò le Pale Ⓓ Dò le Pale ◇ a) El Segnor. Olà i aede pa touc? / Le creature. Chi zeolic i é da Dò le Pale. Chi dotrei leuzic i é ju de Agai. El Segnor. Olà i aede pa toutg? Le creature. Chi Zeolitg i è da do le palle. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

Dò le Pale (fas., bra.) ↦ Dò le Pale.

dobiar (bra.) ↦ doblié.

dobièr (fas., caz.) ↦ doblié.

doblié Ⓔ DUPLICĀRE (EWD 3, 118) 6 1878 dobliè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. doblié mar. doblié Badia dublié grd. dublië fas. dobièr, dopièr caz. dobièr bra. dobiar, dopiar fod. dublié col. dubié amp. dopià LD doblié
v.tr. Ⓜ doblieia
rendere curvo, arcuato, non rettilineo (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piegare, flettere Ⓓ biegen, beugen
doblié ju (gad.) Ⓘ piegare Ⓓ biegen ◇ a) Spo ára ciamó doblié jö les gran rames ciatadüdes, che pingolâ dan la porta dl ander, por l’assiguré ciamó plü dal vënt. Spo à la ciamò dobliè jou les grang rames ceattadudes, che pingolà dan la porta d’l and’r, pur l’assigurè ciamò plou dal vent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

doblié (gad., mar., LD) ↦ doblié.

dodé (gad., mar.) ↦ daudé.

dodè (Badia, MdR) ↦ daudé.

dodesc Ⓔ DUODECIM (EWD 3, 120) 6 1763 dodesch ‘duodecim’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dodesc mar. dodesc Badia dodesc grd. dodesc fas. doudesc bra. doudesc moe. dodesc fod. dodesc amp. dodesc LD dodesc MdR dodesc
num.
numero composto da una decina e due unità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dodici Ⓓ zwölf ◇ a) Tö t’orôs confessé pro la Crescënza / porcí che t’as ma dodesc piciá. Tö t’ orōs confessé pro la Cresenza / Portgicché t’ aas ma dodesch pitgià. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) set e cinch doudesc e cater seidesc set ö tschinc dôudesch ö catter seidesch ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); c) líte fora mi plü bun ciaval, cun dodesc braui ritri līte fora mì plou bung ciavall, cung dodesc’ braoi reitri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
s.f. pl.
le ore dodici a mezzogiorno, le ore ventiquattro (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ dodici Ⓓ zwölf ◇ a) A mesanöt; in punt a les dodesc! A mezza neut; iǹ punt a les dódeŝ! DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); b) Piens de vin e piens de rost / I à fat l consilio sa Grava l’ost. / O bela! da le doudesc de not / Con ogneun te man n got. Plens de ving e plens de rost / I a fat l konsìglio sa Grava l ost. / O bella! da le dòudeš de not / Kon ognùn te man ‘n got. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.).

dodesc (gad., mar., Badia, grd., moe., fod., amp., LD, MdR) ↦ dodesc.

dodoman Ⓔ comp. di do + doman (EWD 3, 124) 6 1813 do duman (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. dodoman mar. dodoman Badia doduman grd. doduman fas. dodoman fod. davodomán amp. daos doman LD dodoman
avv. [ 325 ]
il giorno successivo a domani, fra due giorni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dopodomani Ⓓ übermorgen ◇ a) Lascete tu drët servì, / Doduman che l ie ti di! Lashete tu drët servì, / Do duman ke l ie ti di! PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

dodoman (gad., mar., fas., LD) ↦ dodoman.

doduman (Badia, grd.) ↦ dodoman.

doentèr (caz.) ↦ deventé.

doer (fas.) ↦ dovei.

doer (col., amp.) ↦ duvier.

doi1 Ⓔ DUĪ (invece di DUO) (EWD 3, 143; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’dU-i) 6 1763 doi ‘duo’; dus ottes pl. ‘bis’ (Bartolomei1763-1976:78, 79)
gad. dui mar. dui Badia dui grd. doi fas. doi caz. doi bra. doi fod. doi col. doi amp. doi LD doi MdR doi
num. Ⓜ does
il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente all’uno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ due Ⓓ zwei ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes, che ova na litiga tra ëi Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œi PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) N zerto om â dui fis ’N tsert om avóa dui fis HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) N om aea doi fies. Un om avéa doi fí. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) N om ava doi fioi. Engn hom ava doi fioi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) Bevëise gonot cafè vos? Vigne dé dües tazes. Bevëise gonót caffè vos? Vigne dé dü[e] s tazzes. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); f) Ći costa pa le brac de chësta sotrata? / Iö l’à paiada dui taleri le brac. Çhi cósta pa le braćh de questa sottràta? / Jeu l’ha paÿada dui taleri le braćh. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); g) Dandadöt damani os, / Os dui nüc o os dui Jans, / Porcí nes ëise os mai nos / Cherdé atló os dui compagns? Dang da dōtt damani oss, / Os dui Nütsch o os dui Schangs / Portgi nös öisö os mai nos / Chördö atló os dui Compagns? AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); h) Una ota ‘l eva un on, e chesto ‘l aea doi fioi. Una vota l’eva un on, e chesto l’avea doi fioi. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) Percì l à cane grane / E lerge de doi spane Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); j) scrive cater e n porte un; un e doi, trei e un cater scrivö catter ö n’pôrtö un; un ö doi, trei ö un catter ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); k) E agnó el pretende, / I disc, anche doa otes, / El pagamento, s’intende E agnó el pretende, / I disc, anche doa óttes, / El pagamento, s’ intende Anonim, Monumento1873:4 (amp.); l) Vé! dui primizianc impé / Incö odunse pro alté Ve! dui Primizianti impè / Ingcou udungse pro Altè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
s.f. pl. Ⓜ does
le ore due di notte, le ore quattordici (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ due Ⓓ zwei ◇ a) Insciö, à duré chëst die? / Scé, infin a les dües do mesanöt. Insceu, ha duré quëst die? / Ŝé, infiǹ a les dü[e]s dò mezza neut. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); b) Da la una o da le doi de not / Sente n sciusciur desche n teremot. Dala una o da le doi de not / Sente ‘n šušùr deske n terremót. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.)
doi o trei (gad., grd. F 2002, fas., fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ due o tre, alcuni Ⓓ zwei oder drei, einige ◇ a) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) Sior Professor no volesse nia auter che assade la bontà de vegnir da Pasca, o canche l’é fenì la scola cu me per dotrei dis Siòr Professòr no volösö niô auter chö assadö la bontà dö venir do Pasco, o chan chö lö fenì la scolô cumè per dotrei dis ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:1 (bra.); c) Un l’é jit dotrei vèresc de là e l’à portà n sach e l disc: "Chiò te ès cèrn e ardel Un l e ʒ̉it doi trei veres de la e l à portà un sak e l diš: "Kiò te es čern e ardél BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); d) ln Italia vedé un vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli ln Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Duncue ài un merito / Chi doi o trei là? Dunque ai un merito / Chí doi o trei lá?… Anonim, Monumento1873:4 (amp.); f) te dui o trëi dis, rovaraste fora de chësc bosch y t’aras dan dai edli na gran planöra fertila te dui o trei dìs, r’varaste fora d’chesc’ bosc et t’arràs dang da i oudli na grang planura fertile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia) ◆ doi trei (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ alcuni Ⓓ einige ◇ a) Chi dotrei leuzic i é ju de Aghé. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) por chël büsc podôn te na caverna grana assá por nezescité da podëi abité laite döes trëi porsones pur chel busc’ pudōng t’ na caverna grana assà pur necessitè da pudei abitè laite dūs trei persones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia).

doi (grd., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦

doi1.

doi2 Ⓔ ? (DŌLIUM, EWD 3, 121, nella Romània è continuato soltanto da sostantivi) (GsellMM) 6 1878 doi (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. doi mar. doi Badia doi
agg. Ⓜ dois, doia, doies
vuoto all’interno, incavato (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ cavo Ⓓ hohl ◇ a) Ara chirî debann n lëgn doi o n ander, por jí adassosta Ella chirì de ban ‘ng lengn’ doi o ‘ng andr, pur ji ad asosta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Spo ára porvé da la muje, y á implí de lat cotan de chëres züces doies. Spo à la purvè d’la mŭje, e à implì d’latt cutan d’chelles zucches dŏies. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

doi (gad., mar., Badia) ↦ doi2.

doía (gad., mar.) ↦ dovia.

doicejin (moe.) ↦ doucejin.

doicent Ⓔ comp. di doi + cent 6 1873 dogento (Anonim, Monumento1873:3)
gad. duicënt mar. duiciont grd. doicënt fas. doicent fod. doicënt col. doizent amp. dojento LD doicent
num.
numero uguale a due volte cento, e il segno che lo rappresenta (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ duecento Ⓓ zweihundert ◇ a) Apò ancora i dojento / Che ea là śo par pede, / Ci dirà: no i aconsento! Appó ancora i dogento / Che eva lá zó par pede, / Ci dirá: no’ i acconsento! Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

doicent (fas., LD) ↦ doicent.

doicënt (grd., fod.) ↦ doicent. [ 326 ]

doizent (col.) ↦ doicent.

dojento (amp.) ↦ doicent.

dolei Ⓔ DOLĒRE (EWD 3, 129) 6 1763 do ‘doleo’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dorëi mar. dorëi Badia dorëi grd. dulëi fas. deler fod. dolei amp. doré LD dolei MdR dorëi
v.intr. Ⓜ dol
far male, procurare una sensazione di dolore (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dolere, far male Ⓓ schmerzen ◇ a) Ći te dôl pa mefo? / I à mè de će. Tütes les lesüres me dô. Iö n’à le minimo apetit e… in soma i me sënte dërt mal. Çhi te dol pa meffo? / J’ha mä de çhié. Tüttes les lesüres me dó. Jeu n’ha le minimo appetit e… iǹ somma i me sënte dërt mal. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) N pice müt de set a ot agn pitava mefo n dé e se lamentava ch’ël i dorô le vënter. Süa uma i dij: "Po sc’ ël te dô le vënter, mëste mefo avëi paziënza ‘Ǹ picće mütt de sett a òtt agn pittava meffo ‘ǹ dé e se lamentava ch’ël i dorô le vëntr. Süa uma i diŝ: "Pó ŝ’ ël te dó le vëntr, mësste meffo avëi paziënza DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); c) Alessio! (chëst ê so inom), t’àl lascè desëin de te dorëi le vënter? Alessio! (quëst ê sò innom), t’ hal lasciè desëiǹ de te dorëi le vëntr? DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); d) rovada a Cipro éra gnüda vilanamënter strabaciada da valgügn omi scelerá: de chësta cossa i dorôra zënza consolaziun y ara s’á ponsé de jí dal Re a se baudié ro̮ada a Cipro̮ ẹlla gnüda villanamåintr strabaććidada da valgügn o̮mi scẹlẹrati: dẹ casta co̮sa i do̮ro̲v’la zåinza co̮nso̮laziun, e alla s’ ha pẹnsè dẹ ži dal Re a sẹ bao̮diö PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

dolei (fod., LD) ↦ dolei.

doleja Ⓔ deriv. di dolei (EWD 3, 129) 6 1878 doreja (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. doreja mar. doreja Badia doreja
s.f. Ⓜ dolejes
il fatto, la condizione di essere triste, come stato d’animo e come suo riflesso esteriore (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998) Ⓘ tristezza Ⓓ Traurigkeit ◇ a) y tla medema dlijia inalzé na pera por recordanza, cola scritöra a lëtres d’or, ch’i cuntass la storia de doreja de Genofefa, ince a chi ch’â da gní e t’la medemma dlisia inalzè na pera pur r’cordanza, colla scrittura a lettres d’or, ch’i cuntass’ la storia de doreja d’Genofefa, incie a chi ch’ā da gnì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); b) Signura ilustriscima sëgn sunsi ligher, ch’i Mori ne n’á fruzé mi ce blanch, deach’ Idî m’á conzedü d’ester presënt a chësc spetacul de doreja; sëgn möri cun ligrëza. Signura illustrissima ſengn’ sungſi ligh’r, ch’i Mori nen à fruzzè mi ciè blanc, dea ch’Iddì m’à conzedù d’est’r pr’jent a chesc’ spettacol d’doreja; ſengn’ mouri cung ligrezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

Dolo (mar.) ↦ Ijidoro.

dolor (fas., col., amp.) ↦ dolour.

Dolorich 6 1878 Dolricc (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. Dolorich Badia Dolorich
antrop.
(gad.) Ⓘ Dolorico Ⓓ Schmerzenreich ◇ a) Dopo ch’ara â perié dî assá ára tut la massaria dal’ega y á batié le bambin sot al inom Schmerzenreich (Dolorich, o, Rich de dolurs) o Laghermé: che sot a dolurs y leghermes êl gnü al monn. Dopo ch’ella ā p’riè dī assà à la tut la messarìa da l’ega e à battiè ‘l bambing soutt àl innom Schmerzenreich (Dolricc, o, Ricc de dolori) o Lagrimè: chè soutt a dulurz e legrimes ēle gnu àl mon. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

Dolorich (gad., Badia) ↦ Dolorich.

dolorojo (Badia) ↦ dolorous.

doloros (col.) ↦ dolorous.

dolorous Ⓔ it. doloroso (EWD 3, 122) 6 1813 dulorousa (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. dolorus Badia dolorojo grd. dulerëus fas. dolorous fod. dolorous col. doloros
agg. Ⓜ dolorousc, dolorousa, dolorouses
che dà, che provoca dolore fisico o morale (gad. P/P 1966, grd., fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ doloroso Ⓓ schmerzlich, schmerzvoll ◇ a) cun la grazia de cunscidré suvënz cun frut vosta mort y pascion dulerëusa, ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor culla grazia de conschidre suvenz cun frut vosta mort i paschion dulorousa, ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) in soma döt chël tan ch’ara savô de chëra storia dolorosa in summa dutt chel tang, ch’ella savō de chella storia dolorosa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia); c) lascede odëi ostes mans, sc’ ares ne n’é moles dales leghermes doloroses lascede udei ostes mangs, s’ elles nen è moles dalles legrimes doloroses DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia).

dolorous (fas., fod.) ↦ dolorous.

dolorus (gad.) ↦ dolorous.

dolour Ⓔ it. dolore (Gsell 199b:228) 6 1763 dolor ‘dolor’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dolur mar. dolur Badia dolur grd. dulëur fas. dolor fod. dolour col. dolor amp. dolor LD dolour
s.m. Ⓜ dolours
1 sensazione fisica che dà pena, che provoca malessere (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dolore Ⓓ Schmerz ◇ a) Dopo ch’ara â perié dî assá ára tut la massaria dal’ega y á batié le bambin sot al inom Schmerzenreich (Dolorich, o, Rich de dolurs) o Laghermé: che sot a dolurs y leghermes êl gnü al monn. Dopo ch’ella ā p’riè dī assà à la tut la messarìa da l’ega e à battiè ‘l bambing soutt àl innom Schmerzenreich (Dolricc, o, Ricc de dolori) o Lagrimè: chè soutt a dulurz e legrimes ēle gnu àl mon. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
2 stato d’animo di profonda tristezza, d’angoscia, di disperazione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dolore Ⓓ Leid, Schmerz ◇ a) Maria anconta tlo cun gran dulëur si Fi. Maria inconta clò cun gran dulour si Fi. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) N fi n pü’ plü vedl co tö, unich fi de na uma, desco tö a me, â messü morí; y an ne se pó imaginé, ci dolur che la uma â ’Ng fì, ‘ng pū plou ved’l co tou, unico fì d’na uma, desco tou a mè, ā m’ssè morì; e ang nè sè pò immaginè, ci dulur ch’l’a uma ā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia); c) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëise bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
3 dolore o rimorso che si prova per aver fatto cosa [ 327 ] che si vorrebbe non aver fatto, o per avere omesso di fare qualcosa (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pentimento Ⓓ Reue ◇ a) trafì da n vere dulëur, ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi, che ie sënza numer trafidà un verè duleur, ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej, che je senza numer RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Nos düc por tera cun gran dolur / Se batunse cun le pügn trëi otes al cör Nos dütg per terra cong grang dolor / Se battungse col pügn trei ottes al cör PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

dolour (fod., LD) ↦ dolour.

dolur (gad., mar., Badia) ↦ dolour.

dom Ⓔ dt. Dom ‹ DOMUS (EWD 3, 123) 6 1833 dom (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. dom mar. dom grd. dom fas. dom fod. dom LD dom MdR dom
s.m. Ⓜ doms
la chiesa principale, per lo più cattedrale e di notevole valore artistico, di una città (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ duomo Ⓓ Dom ◇ a) Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc da la plaza de le Dom. Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

dom (gad., mar., grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ dom.

doman Ⓔ DĒ MĀNE (EWD 3, 124) 6 1763 de domagn ‘mane’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. doman mar. doman Badia doman grd. duman fas. doman caz. doman bra. doman moe. doman fod. domán col. doman amp. doman LD doman MdR doman
s.f. Ⓜ domans
parte del giorno compresa fra il levare del sole e il mezzogiorno (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mattino, mattina Ⓓ Morgen ◇ a) S’éla bëin levada mefo? / Scé, ëla s’é bëin levada n püch. / Permò incö la prüma ota? / Scé, chësta doman. S’ éla bëiǹ levada meffo? / Ŝé, ëlla s’ é bëiǹ levada ‘ǹ püc. / Permò incoeu la prüma óta? / Ŝé, questa domaǹ. DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); b) al ê na doman scöra döt en ciarü el ē na dumang scura dutt in ciarù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
avv.
nel giorno che segue immediatamente l’oggi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ domani Ⓓ morgen ◇ a) Portémele doman, che iö ves paierà. Portémele domaǹ, ch’jeu ves paÿerà. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:252 (MdR); b) Confida en Dio dagnora plü, / Al t’aiüta encö y ince doman / Al t’aiütará dagnora plü. Confida in Dio dagnora plü, / Al tajuta ‘ng cō e ingiö domang / Al tajutarà dagnora plü. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); c) ma s’el pó fei n’asenada, / el no speta mai doman ma s’ el po fei n’azenada, / el no spèta mai domàn DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) Gio volesse vin e pan / Dapò ve sone enfin doman. Io volössö ving e pang / Dapò vö sonö infing domang. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); e) Ben dapò volon proèr, doman jon vin Pecedac a derejèr dotrei pecei Ben dapò volon proer doman ʒ̉on vin Pečedač a dereser do trei pečei BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.)
a la doman (gad.) Ⓘ a oriente, a est Ⓓ im Osten, östlich ◇ a) Dal’atra pert, cioé ala doman, él ince brüsces cun dër pices spines Dall’ atra pērt, cioè alla dumang, elle incie brusces cung der picces spines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia) ◆ da doman (gad. B 1763; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ al mattino Ⓓ morgens ◇ a) Tuë tu ca y fé nsci: / Canche l leva da duman, / Va y bossi la man! Tue tu ka i fe nshi: / Kanke l leva da duman, / Va i bossi la man! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Bevëise gonot cafè vos? / Vigne dé dües tazes. / Can pa? Da doman? Bevëise gonót caffè vos? / Vigne dé dü[e]s tazzes. / Quaǹ pa? Da domaǹ? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); c) Da duman, canche stlea di, y che tu leves, o fi, / Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì Da dumaŋ, caŋchë stlëa dì, y chë tu leves, o fì, / Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac inascusc tles ciases di amará Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ innascusc’ tles ciases di amarà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia) ◆ da doman abo-

nora (gad., grd., fas.) Ⓘ di buon mattino Ⓓ frühmorgens ◇ a) Y da doman abonora al gnô indô tl tëmpl E dadomang abonora al gnéa indó in tel’ tempel HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Da duman abenëura iel unì inò tl Tëmpl Dadumang - abonoura jel uní inó nel Templ HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) E da doman bonora l’é retornà te gejia E da doman bonora l’é retorná in te glesia HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.) ◆ en do-

man 1 (fas., fod.) Ⓘ domani Ⓓ morgen ◇ a) En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron En doman tidom tidom! / Cal orghen cò che l’sonerom PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); b) Canche l’é stat indoman bonora i se à partì e via. Kan ke l e stat indoman bonora i se a parti e via. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.) 2 (fas.) Ⓘ l’indomani Ⓓ am nächsten Tag ◇ a) l Salvan ge volea ben. Indoman canche la é sin jita, al ge à dat na bela viesta Indomang chan chö la ö sinschitô, al gö a dat unô bella viesta ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.) ◆ na doman (gad.) Ⓘ una mattina Ⓓ eines morgens ◇ c) Finamai la cerva s’â ataché ala fossa, y n’orô plü demez, ne tolô plü nia da mangé, y na doman l’an ciafada iló morta. Fingmai la cerfa s’ ā attachè alla fossa, e n’urō plou d’mezz, nè tolō plou nia da mangiè, e na domang l’àng ceaffada illò morta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia) ◆ sun la do-

man (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, fas., fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ verso l’alba Ⓓ gegen Morgen ◇ a) Da sëra y ia por la nöt, y söla doman, olache l’aria é plü frëida Da sera e ia pur la noutt, e soulla dumang, ullacche l’aria è plou freida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

doman (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., moe., col., amp., LD, MdR) ↦ doman.

domán (fod.) ↦ doman.

domana (fas.) ↦ domanda.

domanar (bra., moe.) ↦ damané.

domanda Ⓔ it. domanda (GsellMM) 6 1864 dumànda (VianUA, JanTone1864:199)
gad. domanda mar. domanda Badia domanda grd. dumanda [ 328 ] fas. domanda, domana fod. dománda, dimánda col. domanda amp. domanda LD domanda
s.f. Ⓜ domandes
1 enunciato verbale con cui si chiedono informazioni o si saggia il sapere di una persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ domanda Ⓓ Frage ◇ a) Su na drëta dumanda, na drëta resposta Su na drètta dumànda, na drètta rìposta VianUA, JanTone1864:199 (grd.); b) A la domanda, come se ciamassa la sua vila, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) a l’aldí gnon cun domandes furbes y scicades, y a vigni domanda dé respostes intendores a l’aldì gnang cung dimandes furbes e siccades, e a vigne dimanda dè respostes intendores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); d) mo le fi capî so dejider, y i la sporj cun la domanda: "A ci él pa bun, uma, chësc lëgn tles mans?" mo ‘l fì capī sō desiderio, e i la sporc’ colla dimanda: "A ci elle pa bung, uma, chesc’ lengn’ tles mangs?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
2 richiesta, perlopiù scritta (amp.) Ⓘ domanda, istanza Ⓓ Anfrage ◇ a) Ra domanda r’ea fata / Par ’es vinte al pié, / Sbanzeghes se trata, / E de no moe pì un pe. A domanda r’ ea fatta / Par es vinte al pié, / Sbanzeghes se tratta, / E de no moe pí un pé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
3 il fatto di esigere qualcosa, di chiederlo con insistenza (gad.) Ⓘ pretesa, domanda Ⓓ Forderung ◇ a) Golo, che gnô decontin cun sües domandes dejonorevoles, y solamënter a chisc pac impormetôl de la lascé rové a onur y liberté Golo, che gnē decunting cung suus dimandes disonorevoles, e solamentr a chisc’ patti impormettōle de la lascè r’vè a unur e libertè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

domanda (gad., mar., Badia, fas., col., amp., LD) ↦ do-

manda.

domandà (col., amp.) ↦ damané.

dománda (fod.) ↦ domanda.

domané (fod.) ↦ damané.

domanèr (fas., caz.) ↦ damané.

dombrar (bra.) ↦ dombré.

dombré Ⓔ NUMERĀRE (Elwert 1943:66) 6 1858 dombra 6 (BrunelG, Cianbolpin1866:12)
fas. dombrèr caz. dombrèr bra. dombrar moe. ombrar
v.tr. Ⓜ dombra
valutare la consistenza di un insieme, enumerando i singoli elementi (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ contare Ⓓ zählen ◇ a) L se tira apede chisc e l veit che i é de trei che dombra scioldi apede fech. El se tira apede kiš e l veit, ke i e de trei, ko dombra šoldi apede fek. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.).

dombrèr (fas., caz.) ↦ dombré.

domegna (amp.) ↦ domenia.

domëgna (mar.) ↦ domenia.

Domene 6 1828 Mëine (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. Domëne mar. Mëne Badia Domëne grd. Mëine, Demëine fas. Menego caz. Meine bra. Meinech fod. Mëne col. Mene MdR Domene
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Domenico Ⓓ Dominik ◇ a) Y chël pitl ucel, / Che fova propi blot, / Ciantova drë tan bel, / Al dat a Mëine Cot. I kël pitl ucel, / Ke fova propi blot, / Ciantova drë tan bel, / Al dat a Mëine Kot. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Siur Domëne é rové adalerch, / Y á tut pro nos l’alberch Sior Domane ë rovè a darlerc, / E ha tut pro nòs l’alberc PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); c) De Siur Domëne bel jomelin. D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

Domene (MdR) ↦ Domene.

Domëne (gad., Badia) ↦ Domene.

Domenedie Ⓔ it. domineddio 6 1833 Domenedie (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. Domenedie MdR Domenedie
s.m. sg.
signore iddio (gad., MdR) Ⓘ Domineddio, Dio Ⓓ Gott, Herrgott ◇ a) S. Po ëi messerà inć’ ëi se ressegné, dè de chël che Domenedie l’à menada insciö S. Pó ëi messerà inçh’ ëi se ressegné, dè de quël che Domenedie l’ha menada insceu DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé […], vëgnel Domenedie a ciafè Adamo e Eva per se devertì con ëi sco ël fajô dant ia iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié […], vëgnl Domenedie a ćiaffè Adamo e Eva per se devertì coǹ ëi scò ël faŝô dantìa DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR).

Domenedie (gad., MdR) ↦ Domenedie.

domenia Ⓔ (DIĒS) DOMINICA (EWD 3, 125) 6 1763 domaenia ‘dies dominicus’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. domënia mar. domëgna Badia domënia grd. dumënia fas. domenia bra. domenia fod. domënia col. domenia amp. domegna LD domenia MdR domënia
s.f. Ⓜ domenies
primo giorno della settimana (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ domenica Ⓓ Sonntag ◇ a) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli ’Ng / cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); c) L’era na domenia de aost. Lera n domöniâ dö Aost. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.).

domenia (fas., bra., col., LD) ↦ domenia.

domënia (gad., Badia, fod., MdR) ↦ domenia.

domesdì Ⓔ comp. di do + mesdì (EWD 4, 431) 6 1856 domesdì (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250)
gad. domisdé mar. domisdé Badia domisdé grd. domesdì fas. domesdì bra. domesdì moe. dapò mesodì fod. davomesdì amp. dapomesodì LD domesdì
s.m. Ⓜ domesdis
parte del giorno compresa tra il mezzogiorno e la sera (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pomeriggio Ⓓ Nachmittag ◇ a) Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc / Se se ordenee, se fasc besegn. Se se confesse do le unes, / O [ 329 ] domesdì, e dapò lunes / Se se ordenee, se fas beseng. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) Da mesdì, y dala trëi domesdì à ël inò fat nsci, y dui jiva a lauré. Da mëźdi, y dalla trëi dòmëzdi ha ël inò fatt iŋŝi, y dui s̄iva a laurè. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) ara ê ’ci domisdé valgünes ores iló sora en oraziun ella ē ci domisdè valgunes ores illò sora in oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

domesdì (grd., fas., bra., LD) ↦ domesdì.

domestich Ⓔ it. domestico 6 1878 domestizi pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. domestize Badia domestize
s.m.f. Ⓜ domestics, domestica, domestiches
chi svolge a pagamento i lavori di casa presso una famiglia; servitore, cameriere (gad.) Ⓘ domestico Ⓓ Hausangestellter ◇ a) intan cunta sö Golo, porsura l’inozënta y nobla sposa, les baujies plü infames, che finamai i domestizi se dodâ intang cunta sou Golo, pur sura l innozenta e nobil sposa, les baujiis plou infames, che finmai i domestizi se dodā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

domestize (gad., Badia) ↦ domestich.

domisdé (gad., mar., Badia) ↦ domesdì.

don1 Ⓔ it. dono ‹  DŌNUM (EWD 3, 128) 6 1763 dono ‘donum’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dono Badia dono grd. don fas. don fod. don amp. don MdR dono
s.m. Ⓜ dons
ciò che si dà o si riceve senza contraccambio e che può essere un bene materiale o spirituale (gad. B 1763, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ regalo, dono Ⓓ Geschenk ◇ a) ve prëii mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) S. Sce ël é bele bëin fat, sce n’él inće demà nia ater che n dono de Die, de chël ch’an dess i ringrazié. S. Ŝ’ ël é bel e bëiǹ fat, ŝe n’él inçhié demà nia atr che ‘ǹ dono de Die, de quël ch’aǹ dess i ringrazié. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); c) Él sté duncue i uomini, ch’á trat le tarlí dal Cil, o él sté Idî, che l’á lascé dé jö? En verité, chësc é n bun dono dal Cil! Elle ste dunque li uomini, ch’a tratt ‘l tarlì dal Ceìl, o èle ste Iddi, ch’l’à lascè dè jou? In veritè, chesc’ è ‘ng bung dono dal Ceìl! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia) ☝ scinconda.

don (grd., fas., fod., amp.) ↦ don1.

don2 Ⓔ it. don 6 1856 don (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261)
gad. don Badia don fas. don bra. don fod. don amp. don LD don
s.m. sg.
appellativo preposto al nome dei preti (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ don Ⓓ Hochwürden ◇ a) Canche n pech da vin / Co la taza te man / Algegher e san / Disc don Valentin. Canche n pech da vin / Colla tazza te man / Agliegher e san / Diss Don Valentin. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); b) De nosta bela patria le cranz / Pro nüsc proi veci onorati / De Ciastelrot don Clara Franz. D’nosta bella Patria ‘l Cranz / Pro nousc’ Proi vecci onorati / D’Ciastellrott Don Clara Franz. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Siur, eviva! Zen Maring, / Viva don! Sopplá vijin. Sior, evviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplà vijing. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia) ☝ siour.

don (gad., Badia, fas., bra., fod., amp., LD) ↦ don2.

dona Ⓔ it. donna ‹ DOMINA (EWD 3, 126) 6 1813 donnes pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. dona Badia dona grd. dona fas. dona caz. dona fod. dona
s.f. Ⓜ dones
1 nella specie umana, l’individuo di sesso femminile, dal momento in cui abbia raggiunto l’età adulta (gad. P/P 1966, grd., fas.) Ⓘ donna Ⓓ Frau ◇ a) La dones bredla tlo per amor dl bon Gejù! La donnes bredla clo per amor del bon Giesu! RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Na te virtú invinzibla implanta le s. timur d’Idî ince te na dona! Na te virtŭ invinzibile impianta ‘l s. timor d’Iddì incie tena donna! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); c) T’es debl, al é vëi, mi püre möt, mo Idî, che protege na dona timida, desco iö sun, ch’ara trionfëia porsura i lus, Idî sará tüa segurté cuntra vigni mala bestia T’ es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung, ch’ella trionfeia pur sura i lŭs, Iddì sarà tua sogortè cuntra’ vigne mala bestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia) ☝ femena
2 appellativo di cortesia, premesso eventualmente al nome, al cognome o alla qualifica, con cui ci si rivolge a una donna (fas.) Ⓘ signora Ⓓ Frau ◇ a) Auter che! Dona Chenina la é auter più bela che ge Auter ke! Dona Kenina la è auter più bela ke ğe BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

dona (gad., Badia, grd., fas., caz., fod.) ↦ dona.

donà (col., amp.) ↦ doné.

donar (bra., moe.) ↦ doné.

donca Ⓔ ven. donca ‹ DUNC (EWD 3, 127) 6 1763 dunca ‘ergo’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. donca, dunca, dunch † mar. donca Badia donca grd. donca, dunca fas. donca bra. donca fod. donca amp. donca LD donca MdR dunca
congiunz.
1 con valore conclusivo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005;, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dunque Ⓓ also ◇ a) Ma dël s’à dessené, e no volëva jì ite. So pere donca và fora e l preia. Ma al s’ ha desenné, e no volava schi ite. So pére donca va fora e ‘l preja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) Umana cossa é le falè / Divina mo le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste tröc amici. Umana cossa é le fallè / Divina mó le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste treućh amici. DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); c) Donca se fasc descheche El vel, / Che i fenc laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e no i ne magne / Sun pive o auter, nience pel. Donca se fas deschè che El vel, / Che i fentg laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e noi ne magne / Sun pive o auter, nentge pel. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); d) Dunca, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messëis ester mac y passé i confins - / sce jëis a bagn - de nos püri Ladins Dunch, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messês ester mać y passè i confins - / sce jîs a bagn - de nos püri Ladins, PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); e) L savëi velch ie bona cossa, donca mpera cun ueia, / Y tu giateres roba, stima y unëur a marueia. ‘L savëi vëlch jè bòna còssa, donca ’mpèra con uöja, / Y tu giaterés ròba, stima y unour a maruöja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 con valore esortativo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A [ 330 ] 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dunque Ⓓ also ◇ a) ne jun mai dant les ündesc, o les dodesc a dormì. / Chëst foss pa tröp tert por me. Dunca stesse bëin! ne ĝiuǹ mai dant les ündeŝ, o les dodeŝ a dormì. / Quëst foss pa treup tärd por mè. Dunca stesse bëiǹ! DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:237 (MdR); b) Cuore donca da Zacheo! / No voron restà inaos! Cuore donca da Zachéo! / No voron restà in avòs! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Fenìla donca. Finila donca. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); d) Sö dunca impede le "dies irae" che ingherdenî zënza te dlijia sot ala s. Mëssa orunse incö cianté cianties de ligrëza Sou dunca impede ‘l "dies irae" che ingherdenī zenza te dlisia soutt alla s. Messa urungſe ingcou ciantè cianties d’ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia)
3 con valore rafforzativo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dunque Ⓓ also ◇ a) Care spose finalmente, / Un eviva ve farei, / Parmeteme donca śente / ch’i lo feje meo che sei… Care spose finalmente, / Un’ eviva ve farei, / Parmeteme donca zente / Chi lo fege meo che sei… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.)
avv.
in frasi interrogative: insomma (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dunque Ⓓ also ◇ a) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ti donca ci n disto? Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). Ti donca tgin disto? HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); b) Porćì ne vëgneste pa dunca? Perçhi ne vëgneste pa dunca? DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); c) Chel famośo paes ‘l é donca chesto / agnó che nasce tanta braa śente? Chel famoso paeš l’é donca chesto / agnò che nasce tanta brava zente? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); d) Ah uma, mia bona uma, os dunca morí? ah! no, no le fajede! Ah uma, mia bona uma, os dunca morì? ah! no, nol fajede! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
duncue.

donca (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ donca.

doné Ⓔ it. donare ‹ DŌNĀRE (EWD 3, 128) 6 1763 donè ‘dono’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. doné mar. doné S. Martin donè Badia doné grd. duné fas. donèr caz. donèr bra. donar moe. donar fod. doné col. donà amp. donà LD doné MdR donè
v.tr. Ⓜ dona
dare spontaneamente in dono a qualcuno cosa che si ritiene gradita (gad. B 1763; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ regalare, donare Ⓓ schenken ◇ a) O Gejù redentor, dunëme vosc amor. O Giesu redentor, duname vosch amor. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Vo nes ëis mandà y dunà / san Benedët y si corp sant. Vo nes ëis mandà i dunà / San Benedët i si korp sant. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) Insciö podunse pa sperè, che le Signur Idie nes done indô la sanité, che nos stimarun certamënter Insceu podunse pa sperè, che le Signur Iddie nes donne indò la sanité, che nos stimaruǹ certamëntr DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); d) Ma no un, no l auter ova l muet de l paië, y perciò l à ëi prià, ch’ël ulëssa i duné la soma. L seniëur se menan picià d’ëi, i à ël dunà dut. Ma no uŋ, no l’auter ova ‘l muet del pajë, y pèrciò l’hà ëi prià, ch’ël uless jë dunè la somma. ‘L Signour së mënàŋ pitgia d’ëi, j’ha ël dunà dutt. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); e) I à donà al Meneguto / Tremile fiorine I á doná al Menegutto / Tremille fiorine Anonim, Monumento1873:3 (amp.); f) perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia, la cala, Dio sà, se ió l podesse far, bolintiera te la donasse perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia, la cala, Dio sa, se iò̬ ‘l po̱dössę far, vo̬lentięra tęla do̬nasse RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); g) Idio le sá, sc’ i le podess fá, t’al donassi a te, che t’es tan brau da le porté Iddi le sa, s’ il podęsse fa, tal donessi a te, cho t’ es tan brao da le portè PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); h) acioche imparan da te, iö pois soporté la mia cun paziënza; che Idî le sá, sc’ i le podess fá, te la donassi a te, porcí che t’ es tan brau da les porté aććochẹ imparàn da tę, jö po̮ssẹ so̮ppo̮rtè la mia co̮n paziånza; che Iddiẹ l’sà, s’ il po̮dẹssẹ fa, tẹ la do̮nẹssi a tẹ, po̮rći chẹ t’ ẹs tan brao d’lẹs po̮rtè PescostaC, DecameronIXBAD1875:653 (Badia); i) mi posse comporté con pazienza la mia, che Dio l sà, se mi l podësse fè, gián te la donásse mi posse comporte con pazienza la mia, che Dio lo sa, se mi el podesse fè, gian tela donasse PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

doné (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ doné.

donè (S. Martin, MdR) ↦ doné.

donèr (fas., caz.) ↦ doné.

donià (amp.) ↦ donié.

donié Ⓔ deriv. di dona 6 1862 donià (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
amp. donià
v.tr. Ⓜ donieia
stare intorno a una persona cercando, con lodi, lusinghe, dimostrazioni di riverenza, di ottenere da lei protezione e favori (amp. C 1986) Ⓘ corteggiare Ⓓ den Hof machen, umwerben
jì a donié (amp. Mj 1929) Ⓘ corteggiare una ragazza alla finestra della sua stanza Ⓓ am Fenster einem Mädchen den Hof machen ◇ a) no me soutelo el pensier inze ra testa / de śì a donià? apena dito, fato / me tiro na fre de estro inz’ un momento no me sòutelo el pensier inže ra testa / de zi a donià? apena dito, fato / me tiro na fre’ de estro inž’ un momento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

dono (gad., Badia, MdR) ↦ don1.

dont (mar.) ↦ dent.

donté (mar.) ↦ deventé.

dontöra (mar.) ↦ dentera.

donzela Ⓔ it. donzella 6 1833 donzella (DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232)
MdR donzela
s.f. Ⓜ donzeles
donna in giovane età, non maritata (MdR) Ⓘ donzella, signorina Ⓓ Mädchen, Jungfrau ◇ a) Donzela, nos un dërt rajonè de vos. / Iö sun ligra, sc’ ëis pö demà dit valch de bëin de me. Donzella, nos uǹ dërt raĝionè de vos. / Jeu [ 331 ] suǹ ligra, ŝ’ ëis peu demà dit valq de bëiǹ de mè. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR).

donzela (MdR) ↦ donzela.

dopià (amp.) ↦ doblié.

dopiar (bra.) ↦ dobiar.

dopie (col., fas.) ↦ dopl.

dopièr (fas.) ↦ dobièr.

dopio (amp.) ↦ dopl.

dopl Ⓔ DUPLUS (EWD 3, 128) 6 1763 dopl ‘duplum’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dopl mar. dopl Badia dopl grd. dopl col. dopie fas. dopie fod. dople amp. dopio LD dopl
agg. Ⓜ dopli, dopla, doples
1 che è due volte tanto, che è due volte la grandezza o la quantità considerata come base o come normale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ doppio Ⓓ doppelt, zweifach ◇ a) Mo impormó canch’ara, cun lizënza dl grof, anunziâ por le rest dl ann paga dopla ai soldas y ai servi Mo impermò cang ch’ella, cung lizenza d’l grof, annunziā pur ‘l rest d’l an paga doppla ai soldàs e ai servi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); b) Ah! i sperâ de podëi deventé uma a tüa jënt, y i fá dl bëgn, mo tö tl fajaras sëgn impede me, dopl pere, aste l’obligo, d’i ester. Ah! i sperā d’pudei deventè uma a tua jent, e i fa d’l bengn’, mo tou t’ l farās sengn’ impede mè, dop’l pere, aste l’obligo, d’i est’r. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia)
2 fig. chi parla o agisce con ipocrisia, fingendo virtù, buone qualità, buoni sentimenti che non ha, ostentando falsa devozione o amicizia (amp.) Ⓘ ipocrita, falso Ⓓ heuchlerisch, falsch ◇ a) Come zeoles ‘l é dopio, / inz’ i voe el i ra fesc Come z̄éoles l’e dópio, inz̄’ i voe el i ra fèsc DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

dopl (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ dopl.

dopla Ⓔ deriv. di dopl, semantica di it. doppia 6 1833 doppla (DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246)
gad. dopla MdR dopla
s.f. Ⓜ doples
moneta del sec. Xvi equivalente a due scudi d’oro (gad., MdR) Ⓘ doppia Ⓓ Doppia ◇ a) Ël fej iüsta caranta reinesc. / Chilò avëise cater doples, e déme fora le rest. / Avede la bontè de me dè n’atra dopla; chësta chilò n’à le pëis Ël feŝ jüsta quaranta rëineŝ. / Quilò avëise quatr dopples, e déme fòra le rest. / Avéde la bontè de me dè ün’ atra doppla; quësta quilò n’ha le pëis DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR).

dopla (gad., MdR) ↦ dopla.

dople (fod.) ↦ dopl.

dopo Ⓔ it. dopo 6 1841 dopo (DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260)
Badia dopo moe. dopo fod. dopo amp. dopo
prep.
indica posteriorità rispetto a qualcuno o qualcosa (amp.) Ⓘ dopo Ⓓ nach ◇ a) Finalmente r’on spontada / Dopo tanto che on lourà / Su beon… e che ra vada / On fenì de struscià! Finalmente rόn spόntada / Dópo tanto che on laurà / Su beόn… e che ra vada / On fenì de struscià! Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.)
dopo che (Badia, moe., fod.) Ⓘ dopo che Ⓓ nachdem ◇ a) Dopo che l à fat chëst proponiment, l é levé su n pe, e l s’à metù a caminé per strada dërt a cesa. Dopo che l’ha fat cast proponiment, l’è levè su ‘n pè, el s’ à metù a caminè per strada dart a cieŝa. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) Giö die duncue, che al temp del prim Re de Cipro dopo che l’é stat ciapà la Tera Santa da Gotifrè di Buglione Giö die dunque, che al temp del prim Re de Cipro dopo che l’è stat ciapà la Terra Santa da Gottifrè di Buglione SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) Dopo che m’ëis salvé me y mi fi dales mans di uomini, ne nes lascëise sigü ne scarzé dai lus. Dopo che m’ais salvè mè e mi fì dalles mangs dei uomini, nennes lasceiſe sigune scarzè dai lūs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
do.

dopo (Badia, moe., fod., amp.) ↦ dopo.

dorà (col., amp.) ↦ adoré2.

dorar (moe.) ↦ adoré2.

doré (amp.) ↦ dolei.

Doré (gad.) ↦ Dorich.

doré (gad., MdR) ↦ duré.

döré (mar.) ↦ duré.

dorëi (gad., mar., Badia, MdR) ↦ dolei.

doreja (gad., mar., Badia) ↦ doleja.

Dorich 6 1813 San Durik (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. Doré grd. Durich fas. Dorich caz. Durich fod. Dorich
antrop.
(gad., grd. F 2002, fas. Mz 1976, fod. Ms 2005) Ⓘ Udalrico Ⓓ Ulrich ◇ a) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. / Co ei mei da fé? Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. / Ko ei mei da fe? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Ël nes à mandà debant / su si spëises n corp sant. / Percie che l ie uem drët bon y rich, / L al dat debant a San Durich. El nes a mandà de bant / su si spëises n korp sant. / Percie kl ie uem drët bon i rik, / L al dat debant a San Durik. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.).

Dorich (fas., fod.) ↦ Dorich.

dormí (gad., mar., Badia) ↦ dormì.

dormì Ⓔ DORMĪRE (EWD 3, 129; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’dOrm-i-) 6 1763 dormì ‘dormio, pernocto’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dormí mar. dormí Badia dormí grd. durmì fas. dormir caz. dormir bra. dormir moe. dormir fod. dormì amp. dromì LD dormì MdR dormì
v.intr. Ⓜ dorm
riposarsi, essere immerso nel sonno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dormire Ⓓ schlafen ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Ëis’ a bën drët bon durmì? Ëisa bën drët bon durmì? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); c) Iö minava, che dormisses inćiamò. / E sc’ i avesse dormì, m’avesseste devü cherdè a l’ora ch’ël é. Ne saste pa, che iö leve dagnora a les sies? Jeu minava, che dormisses inçhiamò. / E ŝ’ j’avesse dormì, m’aves[ses]te devü cherdè a l’óra ch’ël é. Ne saste pa, ch’jeu lève dagnóra a les sies? DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); d) L’é na chegoza o na fava / L disc Tonele de Grava. / No assà paura neto nia, / Che ogneun dorm da chiò fin ta Penìa. L è na kegóza o na fava / L dis Tonele de Grava. / No asà paura neto nia, / Ke ognùn dorm da klo fin ta Penia. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.); e) Mo ci moca / sc’ [ 332 ] ara i toca / ai mituns da jí / debota a dormí Mo ći moca / sc’ ala i toca / ai mituns da jì / d’bota a dormì PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); f) Śon Marieta, te fesc meo / che a stà a ciasa o śì a dromì! Zon Marieta, te fesc meo / che a sta a ciasa o zi a dormì! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.); g) Volede dormir chiò, e? L’à domanà l’ost al forest Vollede dormir chió eh? la domaná l’Ost al foresto IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); h) El Re, che fin alora l’era stat trascurà e pegher, come se el se fosse alora descedà da dormir El Re, che fin allora l’era stat trascurà e pègher, come ze el ze fozze allora dessedà da dormir SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); i) Signura, dormise? Ci noela mai se mëssi iö porté. Signura, dormiſe? Ci novella mai sè meſsi iou portè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
s.m. sg.
lo stato di sonno (gad. P/P 1966) Ⓘ dormire Ⓓ Schlaf ◇ a) Le dormí deventará mi patrun, y i ne me descedará plü ‘L dormì d’venterà mi patrung, e i n’m’descedarà plou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia).

dormì (fod., LD, MdR) ↦ dormì.

dormir (fas., caz., bra., moe.) ↦ dormì.

dortöra (mar.) ↦ dertura.

dortöra † (gad.) ↦ dertura.

doseina Ⓔ nordit. dozena ‹ DUŌDECIM + -ĒNA (EWD 3, 68) 6 1865 d’seina (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. desëna mar. desëna Badia desëna grd. desëina fas. dosena fod. dosëna col. dosena amp. dosena LD doseina
s.f. Ⓜ doseines
insieme di dodici cose dello stesso genere, anche con valore approssimativo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dozzina Ⓓ Dutzend ◇ a) N’él passé sëgn apëna - / Saurí i poste cumpedé - / De püc agn na sora desëna, / Che cincant’agn ot proi ê pro alté? N’ell’ passè deseingn’ appeina - / Sauri i poste compedè - / De puci angn’ na sora d’seina, / Ch’ceincant’ angn’ ott Proi è pro Altè? DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

doseina (LD) ↦ doseina.

dosena (fas., col., amp.) ↦ doseina.

dosëna (fod.) ↦ doseina.

dospet (col.) ↦ despet.

dospeto (col.) ↦ dospet.

dot (mar.) ↦ devot.

döt (gad., mar.) ↦ dut.

dota Ⓔ nordit. dota ‹ DŌS ‹ δός (EWD 3, 131) 6 1807 dota (PlonerM, Erzählung4GRD1807:46)
gad. dota mar. dôta Badia dota grd. dota fas. dota fod. dote, dota col. dota amp. dota LD dota
s.f. Ⓜ dotes
il complesso dei beni che la moglie portava al marito come contributo agli oneri del matrimonio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dote, corredo Ⓓ Mitgift, Aussteuer ◇ a) Na muta jëuna, che ova ueia de se maridé, à giapà da si seniëura vint toleri per se fé la dota. Una muta schœuna, kœ avòva vuœja dœ se maridè, a tgiappà da si segniœura vint Toleri pœr se fè la dota. PlonerM, Erzählung4GRD1807:46 (grd.); b) Es fians drë flinches, blotes, / Demandarales tost la dotes Es fiangs dret finkes, blòttes, / Demand’rales tost la dottes PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

dota (gad., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD) ↦ dota.

dôta (mar.) ↦ dota.

dote (fod.) ↦ dota.

dotor (fas., bra., fod., amp.) ↦ dotour.

dotour Ⓔ it. dottore ‹ DOCTOR (EWD 3, 132) 6 1807 dutœur (PlonerM, Erzählung3GRD1807:46)
gad. dotur mar. dotur Badia dotur grd. dutor, dutëur fas. dotor bra. dotor fod. dotor amp. dotor LD dotour MdR dotur
s.m.f. Ⓜ dotours, dotoura, dotoures
chi professa la medicina (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dottore, medico Ⓓ Arzt ◇ a) chësta vedla dumanda l dutëur: Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? kæesta vödla domanda l’dutœur: Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Fàte animo, racomanete a Idie, fà cherdè le dotur, e obedësc bel in punt a tüt ći ch’ël te dij Fate animo, raccommanete a Iddie, fà cherdè le Dottur, e obbedëŝ bel iǹ punt a tüt çhi ch’ël te diŝ DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); c) Viva ence / L segnor Dotor / De neigher color / Mo de tripete bience. Viva encie / Il signor Dottor / De neigher color / Mo de tripette bience. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); d) Ma lascioi stà ch’i vade dal Dotor / Ci ch’à sfardor… Ma lascioi stà ch’i vade dal Dottor / Ci ch’ha sfardor… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.)
dotours di comandamenc (grd.) Ⓘ dottori della legge Ⓓ Schriftgelehrte ◇ a) Menova de là ca i fariseies y dutores di cumandamënc na fëna, giapeda n adultere; y l’à metuda tamez. Menova de la cá i Pharisejes y Dotores dei Comandaments una fanna, tgiapéda in adultére; y l’ha metuda ta mez. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.).

dotour (LD) ↦ dotour.

dotrina Ⓔ it. dottrina ‹ DOCTRĪNA (EWD 3, 132) 6 1819 dottrina (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. dotrina mar. dotrina Badia dotrina grd. dutrina fas. dotrina fod. dotrina amp. dotrina LD dotrina
s.f. Ⓜ dotrines
1 complesso di cognizioni o di principi organicamente elaborati e disposti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dottrina Ⓓ Lehre ◇ a) Finché te ies jëunn, o fi, sibes atënt a mi dutrines, / Tënieles tl cuer, cui fac mostreles, finché la vita tu fines. Fiŋchë t’ jës s̄oun, o fì, sibbes attënt a mi duttrines, / Tëgn’les tël cuer, coi fatg mostr’les, fiŋch’ la vita tu fines. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Ci ch’al é por mia bocia süta chësta fontana, chël é por mia anima, o Signur, osta dotrina y üsc consili Cicch’ el è pur mia boccia sūta chesta fontana, chel è pur mia anima, o Signur, osta dottrina e ousc’ consili DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
2 la somma dei principi della religione cristiana, spec. in quanto oggetto d’insegnamento ai giova- [ 333 ] ni; catechismo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ catechismo Ⓓ Katechismus ◇ a) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Cun l’imparé la dotrina amënt / ne sunse nia ma dër contënt. Coll’ imparë la dottrina a mänt / Né sunse nia ma där contänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) d’imparé y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! d’imparè y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia).

dotrina (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ do-

trina.

dotur (gad., mar., Badia, MdR) ↦ dotour.

douc Ⓔ DULCIS (EWD 3, 142) 6 1763 dotsch ‘dulcis’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. duc mar. duc Badia duc grd. dëuc fas. douc fod. douc col. doz LD douc MdR duc
agg. Ⓜ douc, doucia, douces
che produce una tipica sensazione gustativa gradevole dovuta alla presenza di zuccheri (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dolce Ⓓ süss ◇ a) ve prëie dla bela grazia de purté cun frut l jëuf dëuc de vosc santiscimi cumandamënc vœ preije d’la bella grazia dë purte cun frut ‘l schouf doutsch de vosc santisimi comandameintg RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) incö voressi mefo, che fosses tüć canć ćioć […] da most, ch’ël é plü duc, cioè dalla grazia dello Spirito Santo incoeu voressi meffo, che fosses tütg quantg çhioçh […] da most, ch’ël é plü dućh, cioè dalla grazia dello Spirito Santo DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); c) süa providënza á stlüt sot na scüscia antia tröc früc de saú bona ducia sua provvidenza ha stlutt soutt na scuscea antia troucc’ frutti de saŭ bona ducea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

douc (fas., fod., LD) ↦ douc.

doucejin Ⓔ deriv. di douc (EWD 3, 143) 6 1878 dulcejines pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. ducejin mar. ducejin Badia ducejin grd. ducejin fas. doucejin moe. doicejin fod. doucejin LD doucejin
agg. Ⓜ doucejins, doucejina, doucejines
1 che tende al dolce, ma non gradevole; dolcigno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ dolciastro Ⓓ süßlich
2 pegg. manieroso e lezioso in modo eccessivo e fastidioso (gad.) Ⓘ sdolcinato pegg.Ⓓ süßlich pegg. ◇ a) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

doucejin (fas., fod., LD) ↦ doucejin.

doudesc (fas., bra.) ↦ dodesc.

douré (fod.) ↦ adoré2.

dovei Ⓔ DEBĒRE (EWD 3, 133) 6 1632 doveis 5 (Proclama1632-1991:160)
gad. dovëi mar. dovëi Badia duvëi grd. duvëi fas. doer caz. dover fod. dovei LD dovei MdR dovëi
verbo modale Ⓜ dess, desson, dessù
1 avere l’obbligo di fare una determinata cosa (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ müssen ◇ a) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé.) Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé.) HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); b) Sc’ an và dunca a se confessè, mëssen impermëte de ne le fà plü, e ći ch’an impermët, déssen inće mantegnì Ŝ’ aǹ va dunca a se confessè, mëssǹ impermëtte de ne le fa plü, e çhi ch’aǹ impermëtt, dessǹ inçhié mantegnì DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); c) mo te bones eghes, te bones fontanes / ch’al â bele dé zacan ales ganes, / mësson bëgn reconësce y desson laldé; / a döt le monn le messesson cunté! mo te’ bones eghes, te’ bones fontanes / ch’al ava bel’ dè zacan ales ganes, / mëssen bëgn reconësce y déssen laldè; / a düt l’monn l’messéssen contè! PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); d) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá dai soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordins düc, ch’an dess osservé tan dî, ch’al é demez. Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ ch’ang dess’ osservè tang dī, ch’al è demezz. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); e) y ti á revelé, ch’Ël ê mené da so Pere zelest, che chësc é bun y sant, i amâ dër tröp, deach’ ël é Pere de düc; por chësc dessi ’ci ëi ester bugn e i à rivelè, ch’El ē m’nè da so Pere zeleste, che chesc’ è bung e sant, i amā der tropp, dea ch’el è Pere de duttg; purchesc’ dessi ci ei est’r bongn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia); f) Mo i uomini ne n’orô impone nia crëie, ch’al foss fi dl Pere en Cil, y da d’Ël mené; porcí ch’al n’i sonâ bun, de messëi decontin maraldí, ch’ai ê ri, y ch’ai se dô convertí. Mo li uomini nen orō impōne nia creie, ch’el foss’ Fi d’l Pere in Ceìl, e da d’El m’nè; purcicch’ el n’i sonā bung, de mssei de cunting maraldì, ch’ei ē rì, e ch’ei sè dō convertì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
2 avere necessità, bisogno di fare qualcosa (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ sollen ◇ a) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. / Co ei mei da fé? Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. / Ko ei mei da fe? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Porćì ne vëgneste pa dunca? / Iö minava, che dormisses inćiamò. / E sc’ i avesse dormì, m’avesseste devü cherdè a l’ora ch’ël é. Perçhi ne vëgneste pa dunca? / Jeu minava, che dormisses inçhiamò. / E ŝ’ j’avesse dormì, m’aves[ses] te devü cherdè a l’óra ch’ël é. DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); c) "O nobl Signur Vicare", respogn le vedl, "sce mia fomena n’orova un che bevess con les alćes, sce dòvela tó n alcun." "O nobl Signur Vicare", respogn le vedl, "ŝe mia fomena ‘ǹ orova uǹ che bevess coǹ les alçhies, ŝe dovela tó ‘ǹ alcuǹ." DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR); d) te veides ben, che se dovea fèr anché na marena e stèr algegres, perché se à troà chest tie fra vif e san te veis beng, che se dovea fer inché una marèna e ster agliègres, perché se ha troà chest to frà vif e sang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); e) Insciö dess vigni uma i dé sü fis a Idî, resolta d’i nudrí sö por Ël, do süa s. orenté y dotrina. Jugsceoū dess’ vign’uma i dè sū fiis a Iddì, resolta di nudrì sou pur El, do sua s. orentè e dottrina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); f) En chëra medema mani- [ 334 ] ra, che Golo â tigní dötes les lëtres, che dô jí al conte, ál ’ci pié sö chëres, ch’al menâ a Genofefa. Ing chella stessa maniera, che Golo ā tignì duttes les lettres, ch’dō jì al conte, àle ci piè sou chelles, ch’el m’nā a Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia); g) por gauja, che chësta ê stada l’unica porsona, che s’ un â tut sura de süa desgrazia, dôra ince ester la pröma ad avëi pert al triunf pur gausa, che chesta ē stada l’unica p’rsona, ch’s’ n’ā tutt sura d’sua desgrazia, dov’la incie est’r la pruma ad avei pērt al trionfo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia); h) Y n uomo da bëgn ne dess ciaré a sü propri incomodi, sc’ al i pó sparagné ince ma n’ora de tribolaziun. E ‘ng uomo da bengn’ nè dess’ ciarè a su propri incomodi, s’ el i pō sparagnè inciè ma ‘ngn’ ora d’tribulaziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
3 esser bene che, essere necessario che (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. Mz 1976, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ sollen ◇ a) Porćì che iö ne me sënte nia dërt bëin. Iüst per chëst desses gode l’aria frësca. Porçhi ch’jeu ne me sënte nia dërt bëiǹ. Jüst per quëst desses gòde l’aria frësca. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) S. Ël é vëi, […], tüć le dij. Mo déssel por chëst ester liber da jì soldà, por ester n pros müt? S. Ël é vëi, […], tütg le diŝ. Mó dessl por quëst estr libr da ĝì soldà, por estr ‘ǹ pross mütt? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); c) Sëgn, vé, mënel bele la rejia. / Co minest’mo tö, / Dessi bëgn jí sö? Sëgn, vè, mënel bel’ la rjìa. / Co mìnest’mu tö, / Dessi bëgn jì sö? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) Che don rujené puech, plu audì, uniun da se cunësc: / A chësc una lënga y doi urëdles bën for t’amunësc. Chë doŋ rës̄onè puech, plù audì, ugnuŋ da sè cunës̄: / A chëst una lëŋga y doi urëdles bën fort t’ amunës̄. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) I pënsi ala crusc de chi che desson jí a consolé. I pengſe alla crusc’ d’chicche dessung jì a consolè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia); f) La tüa, Genofefa, á impormó scomencé do gran pënes, sciöche vigni contentëza dess scomencé söla tera. La tua, Genofefa, à impermò scomencè dō grang penes, sceoucche vigne contentezza dess’ scomencè soulla terra. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia)
4 essere tenuto a comportarsi in un certo modo per ragioni di convenienza, di opportunità e simile (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ sollen ◇ a) Tö as imparé a lí franch le talian, / no te le lascé jí plü fora dla man. / Chësc dess te fá alegher y dër sann Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. / Käsch döstë fa allöger, e där san PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) T’as pö dit, che iö desse comprè ćiavai da na bela vita cürta; chëst l’à pa bëin avüda cürta assà ël. T’ has peu dit, ch’jeu desse comprè çhiavai da ‘na bella vita cürta; quëst l’ha pa bëiǹ avüda cürta assà ël. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) Canche l ie stat l’ëura de fé vëies à l patron cumandà a si sciofer, ch’ël dëssa dé a uniun unfat, cioè na munëida. Càŋchè ‘l jè stàt l’ëura de fè vëjes hà ‘l patron cumandà a si ŝòffer, ch’ël dëssa dè a ugn’ uŋ uŋ fàtt, ciòè na munëida. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); d) Os nes amëis nos deplü co chisc pici tiers, por chësc dessi iö sté plü de bona vëia, co ëi Os nes ameis nos d’plou che chisc’ piccei tīrz, pur chesc’ dessi iou ste plou d’bona vouia, ch’ei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); e) Ara messâ ester daimpró da so paisc; zënza ne rovâ la biscia te chi lüsc: porcí ne dessera ëra y so fi fá ritorno en patria? Ella m’ssā est’r daimprò da so paīsc’; zenza nè r’vā la biescea te ’chi lusc’: purcì nè dess’la ella e so fì fa ritorno in patria? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); f) sce cunscidrëis chësta beliscima lum sun ciel, chël bel surëdl, ne ve dëssa tumé ite, chi che l à mpià? šę kuŋšidęráis k’šta̤ belíšima̤ luŋ suŋ tsíel, k’ l bel surá̤dl, nę vę dá̤sa̤ tumę́ ítę, ki k’ l a mpiá? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
5 sembrare con tutta probabilità, parere, essere probabile (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ sollen ◇ a) Śën ons bel ciantà, / Śën dëssel pa basté. / Nëus on dl dut bincià; / Śën jons a gusté. Sën onse bel ciantà, / Sën dëssel pa bastè. / Nëus on del dut bincià; / Sën ſhonse a gustè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Can saràl la noza de vosta Signura so? / En chinesc dé. / Che dess pa ester so spojo? / Ël é n mercadant da chilò. Quaǹ saral la nozza de vosta Signura só? / Iǹ quineŝ dé. / Ché dess pa estr sò spoŝo? / Ël é ‘ǹ märcadant da quilò. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); c) Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester, mëti sö la litra e và sö da finestra. Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr, mëtti seu la littra e va seu da finestra. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR)
6 avere stabilito; essere in procinto di fare qualcosa, essere sul punto di (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. Mz 1976, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ sollen ◇ a) Le dé, ch’ël dô vegnì impara, i và le Curat de le lüch incuntra infin a Pederova, olach’ ël ê na osteria. Le dé, ch’ël dô vegnì inpàra, i va le Curat de le lüeg incuntra iǹ fiǹ a Ped[e]rova, olà ch’ël ê ‘na osteria. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) Canch’al gnô le de che Genofefa dô s’un jí col grof êl afliziun y leghermes por döt le ciastel Cang ch’el gnē ‘l dè, che Genofefa dò s’ ung jì col grof ēle affliziung e legrimes pur dutt ‘l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
duvier.

dovei (fod., LD) ↦ dovei.

dovëi (gad., mar., MdR) ↦ dovei.

doventar (bra.) ↦ deventé.

doventèr (fas., caz.) ↦ deventé.

dover (caz.) ↦ dovei.

dover (gad., fas., fod.) ↦ duvier.

dovér (MdR) ↦ duvier.

dover † (Badia) ↦ duvier.

dovia Ⓔ comp. di do + via 6 1864 dòvia (VianUA, Madalena1864:193)
gad. doía mar. doía Badia do ía grd. dovia fas. dovìa fod. davovia LD dovia
avv.
nella, dalla parte posteriore (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ dietro Ⓓ hinter, hinten ◇ a) per chësc stajova ëila dovia drë aricëul bradlan per chëst stas̄òva ëila dòvia drè ariĉoul bràdlàŋ VianUA, Madalena1864:193 (grd.).

dovia (grd., LD) ↦ dovia.

dovìa (fas.) ↦ dovia.

doz (col.) ↦ douc.

drach Ⓔ DRACO (GsellMM) 6 1858 drach (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8)
fas. drach bra. drach amp. drago
s.m. Ⓜ dracs
mostro favoloso rappresentato solitamente in forma di enorme rettile (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ drago Ⓓ Drache ◇ a) Ve pree jìvene senó canche vegn al drach al ve maza. Vö pröö schivene senò chan chö veng al [ 335 ] drach al vö mazza. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.)
dragon.

drach (fas., bra.) ↦ drach.

Draco 6 1878 Draco (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. Draco Badia Draco
antrop.
(gad.) Ⓘ Draco Ⓓ Drako ◇ a) Draco, le pröm cöch dl conte, n om da bëgn, porté por sü patruns Draco, ‘l prum coug dl conte, ‘ng om da bengn’, purtè pur su patrungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

Draco (gad., Badia) ↦ Draco.

drago (amp.) ↦ drach.

dragon Ⓔ apadan. dragon ‹ DRACŌNE ‹ δράϰων (GsellMM) 6 1878 dragungs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. dragun mar. dragun Badia dragun grd. dragon fod. dragon LD dragon
s.m. Ⓜ dragons
mostro favoloso rappresentato solitamente in forma di enorme rettile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ drago Ⓓ Drache ◇ a) Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc, pestará sot liuns y draguns. Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’, p’starà soutt liungs e dragungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
drach.

dragon (grd., fod., LD) ↦ dragon.

dragun (gad., mar., Badia) ↦ dragon.

Drava 6 1870 Drava (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Drava col. Drava
topon.
affluente del danubio, che nasce nel comune di dobbiaco, in provincia di bolzano (fod.) Ⓘ Drava Ⓓ Drau ◇ a) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. La val della Drava è bella fin a Mittewald. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Drava (fod., col.) ↦ Drava.

drë tan (grd.) ↦ dretant.

dret (fas., LD) ↦ dert.

dret Ⓔ DĪRECTUS (EWD 3, 58) 6 1805 dart (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. dërt mar. dërt Badia dërt grd. drët fas. dret caz. dret fod. dërt col. dert amp. dreto LD dret MdR dërt
agg. Ⓜ drec, dreta, dretes
1 che è o procede secondo una linea retta (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ diritto Ⓓ gerade ◇ a) Chi che porta l cë tan drët, / ie n puere maladët. ki kę pǫ́rta̤ l txa̱ tan dra̤t, / íe m púerę ma̤la̤dá̤t. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
2 che è a destra rispetto a un punto di riferimento (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ destro Ⓓ rechter ◇ a) sul medemo desch l’à pojà sù l brac cianch e l comedon dret sul medemo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Dala pert dërta le grof a ciaval, dal’atra le vecio Guelfo Dalla pēr derta ‘l grof a ciavall, dall’ atra ‘l veccio Guelfo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
3 che si manifesta con forza, energia, impeto; intenso (MdR) Ⓘ grande Ⓓ groß, richtig ◇ b) Le Vicare le fej comparì dant a se e, té mo, i dà na dërta romonada. Le Vicare le feŝ comparì dant a sè e te m’i da ‘na dërta romonada. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR)
avv.
1 in linea retta, seguendo la giusta direzione (grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ direttamente Ⓓ unmittelbar, direkt ◇ a) Jide prëst n calonia, / Jide po mo n chël di. / Jide bel drët do la via, / Che degun ne sebe nia Shide prest n kalonia, / Shide po mo n kël di. / Shide bel drët do la via, / Ke degun ne sebe nia PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) l é levé su n pe, e l s’à metù a caminé per strada dërt a cesa l’è levè su ‘n pè, el s’ à metù a caminè per strada dart a cieŝa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
2 in grande misura (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ molto, perbene Ⓓ sehr, richtig ◇ a) valent Tomesc valent / con ti son dërt content Valent Thomes Valent / con ti son dart content PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Lascete tu drët servì, / Doduman che l ie ti di! Lashete tu drët servì, / Do duman ke l ie ti di! PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); c) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt / por chësc me tlami dër contënt. Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt / Pör käscht më tlami där contänt. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); d) Bossi po drët bel la man, / Dì: sëis’ a bën nton y sann? Bossi po drët bel la man, / Di: sëise bën nton i san? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); e) Mé fajëi n drë mus dur; / Scenó ve giapeles tan che segur! Me faſei un’g drê mus dur; / S’no ve giàplês tan’g segur! PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); f) I ó pa dër lauré, / mai plü santoré! I ô pa dër laurè, / mai plö santurè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); g) mo süa fomena ne n’orô nia dër le laldé por chësc mo sua fomena nen urò nia der l’laldè pur chesc DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); h) A siur curat dër dilan A Sior Corat dar diolang PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); i) Dër gonot s’abinâ incër ël i ritri vijins Der gonot s’ abinā incear el i rittri vijings DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
3 rafforza l’aggettivo o l’avverbio seguente (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ proprio Ⓓ besonders ◇ a) redentor dut d’amor!…], ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi redentor dut d’amor! […], ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Tö sas scrí ince bel plan plan / Y po: chësc me plej dër cotan. Tö saas scrí intgé bell plang plang / Ë po: käscht me plesche där cotang PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); c) Fei n bel gran cumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruvënt / A tuché la man a Stina. Fei n bel gran kumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruënt / A tukè la man a Stina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); d) Tlo ëise fat damat. / Ie muesse drë ve l dì Tlo ëise fat da mat. / Ie mues drë vel di PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); e) I imparasse dërt gën inće a ćiantè, mo mi maester de müjica dij, ch’iö n’à nia dërt na bona vusc. J’imparasse dërt gian inçhié a çhiantè, mó mi Maéstr de müŝica diŝ, ch’jeu n’ha nia dërt ‘na bona vuŝ. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); f) Chëst castighe n’à sigü nia de deletó; mo ël ne toca a d’atri ch’ai dërt ri e malfaturs. Quest castighe n’ha sigü nia de delettó; mó ël ne tocca ad atri ch’ai dërt ri e malfaturs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); g) [ 336 ] Le püre Iocl, döt spaventé / se [n] sciampa te stüa, dër bur sorventé. L’püre Iocl, düt spaventè / se [n] sciampa te stüa, dër burt sarventè. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); h) na nobla signura dala Gascogna […] é gnüda patociada dër bort da jont dal malan na nobil signora dalla Gascogna […] è gnöda patoććàda dęr burt da šont dale malon PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.)
4 da poco tempo, allora allora, or ora (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ appena Ⓓ soeben, gerade ◇ a) Ai dijô a Gejú: Maester! chësta fomena é stada dër sëgn ciatada söl fat. J’dischóa a Jeshú: Maester! casta fomena é stada dar sagn tgiatada söl fatt. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ai dijea a Gejú: Maester! cösta fomena é stada dër sën ciafada söle fat. J’dischóa a Jeshú: Maester! chesta fomena é stada dar sagn ciafada söl fatt. HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.); c) I dijova ad ël: Maester! Chësta fëna ie stata drë śën giapeda tl adultere. Y disova ad el: Möster ! chesta fanna ie statta dredeseng tgiapéda in tel adultére. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); d) Donzela, nos un dërt rajonè de vos. Donzella, nos uǹ dërt raĝionè de vos. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); e) Porćì ch’ëla rajona plü gonot che vos, e con vignun sënza tëma; ćiarede, che ëla vëgn dërt! Porçhì ch’ëlla raĝiona plü gonót che vos, e coǹ vignuǹ sënza tëma; çhiaréde, ch’ëlla vëgn dërt! DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:232 (MdR)
5 principalmente, soprattutto (gad.) Ⓘ particolarmente Ⓓ besonders ◇ a) Dër les sëres, / tó spo, chëres / ch’i fajô spavënt / sc’ al ne n’ê pro jënt. ’ Dër les sëres, / tò spo, chëres / ch’i fajô spavënt / sc’ al ne n’ê pro jënt. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

dret (fas., caz., LD) ↦ dret.

drët (grd.) ↦ dert.

drët (grd.) ↦ dret.

dretant Ⓔ comp. di dret + tant (Gsell 1989a:150) 6 1878 dertang (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. dërtan mar. dertan Badia dërtan grd. drë tan fod. dërtánt, dartánt LD dretant
avv.
in questo, in quello stesso tempo, nel frattempo (gad. Ma 1950) Ⓘ frattanto, intanto Ⓓ inzwischen, unterdessen
dretant… che (gad.) Ⓘ sia… che Ⓓ sowohl… als auch ◇ a) degügn al monn me pó bate a tera, sc’ Idî ne n’ó: sun dagnora te sües mans; la mort nes pó arjunje dërtan a ciasa, co tla batalia, é solamënter Idî ch’i tëgn le brac degungn’ al mon mè po batte a terra, s’ Iddì nen ō: sung dagnara te suus mangs; la mort nes pō arjungje dertang a ciaſa, che t’ la battaglia, è solamentr Iddì ch’i tangn’ ‘l bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

dretant (LD) ↦ dretant.

dreto (amp.) ↦ dert.

dreto (amp.) ↦ dret.

drezar (bra., moe.) ↦ derzé.

drezèr (fas., caz.) ↦ derzé.

drio Ⓔ ven. drio ‹  DE RETRO 6 1631 (zissa) drio (Proclama1631-1991:157)
fod. drio amp. drio
avv.
alle spalle, nella direzione di ciò che è alle spalle (fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ indietro, dietro Ⓓ zurück, hinten
prep.
stando a, conformemente a (amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ secondo Ⓓ gemäß ◇ a) E i daa a ci sié / E a ci oto fiorine, / Drio ra raza che ‘l é, / O inze stala di prime. E i dava a cí sié / E a cí otto fiorine, / Drio ra razza che l’é, / O inze stalla di prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.) ☝ aldò.

drio (fod., amp.) ↦ drio.

dromedar Ⓔ it. dromedario / dt. Dromedar 6 1873 dromedario (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35)
grd. dromedar fas. dromedarie fod. dromedario amp. dromedario
s.m. Ⓜ dromedars
camelide a una gobba, originario dell’africa e dell’arabia (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ dromedario Ⓓ Dromedar ◇ a) ‘L é anche un brao dromedario / ‘L é doi zusc, via par inpó Le anche un brao dromedario / Le doi zusc, via par in pò Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

dromedar (grd.) ↦ dromedar.

dromedarie (fas.) ↦ dromedar.

dromedario (fod., amp.) ↦ dromedar.

dromì (amp.) ↦ dormì.

drucà (col.) ↦ druché.

drucar (bra.) ↦ druché.

druché Ⓔ dtir. drukkn (EWD 3, 140) 6 1813 druche 3 cong. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. druché mar. druché Badia druché grd. druché fas. druchèr bra. drucar fod. druché col. drucà LD druché
v.tr. Ⓜ druca
1 comprimere o schiacciare col peso o con la forza (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ premere Ⓓ drücken ◇ a) Scimon de Zirene mi chël pëis dajëme; / Da giut l’ei merità, me druche pu, ne trëme. Schimon de Zirene mi chèl peis daschame; / Da giut lei merità, mè druche pu, ne treme. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 tenere ben stretto, comprimere, premere (gad.) Ⓘ stringere a sé Ⓓ an sich drücken ◇ a) Ara injopa spo le pice tl gormel, s’ le drüca al piet y dij: "Chësta sará tüa cöna" Ella injoppa spo ‘l picce t’ l gormèl, s’ l drucca al piete e disc’: "Chesta sarà tua cuna" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
3 fig. arrecare grave noia, affanno, molestia (gad., grd.) Ⓘ preoccupare, angosciare Ⓓ bedrücken ◇ a) Sce ne n’ësse la fidanza / De ve l dì a Vo, seniëur, / Cie che ie l mi dulëur, / Che me druca tan l cuer. She ne n’ësse la fidanza / De vel di a Vo, seniëur, / Cieke ie l mi dulëur, / Ke me druka tan l kuer. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) mo chësc fistide, che drucâ düc, s’ê prësc mudé te na oraziun de fiduzia en Dî y süa amabla providënza mo chesc’ fastide, che druccā duttg’, s ē presc’ mudè tena oraziung de fiduzia in Dio e sua amabil provvidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); c) Intan m’ói rassegné y ponsé ales ligrëzes che vëgn, canche les pënes me drüca Intang m’ŏi rassegnē, e pungsè alles ligrezzes ch’vengn’, cang che les penes m’drucca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ druchés, drucheda, druchedes
1 profondamente impresso, scolpito (gad.) Ⓘ stampato fig.Ⓓ gedrückt ◇ a) al se ërj sö, alza chi bi edli vis al Cil, y mëna sö n baje druché söi dëic el sè verc’ sou, alza [ 337 ] chi bi oudli vīs al Ceìl, e mena sou ‘ng baje drucchè sou i deitg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
2 fig. tormentato da un costante senso di disagio, di peso, di impedimento fisico o psichico; afflitto, prostrato (gad.) Ⓘ preoccupato, angosciato Ⓓ bedrückt ◇ a) Spo se lascera indô jö drucada dal’afliziun zënza parora y zënza leghermes scraiera indô Spo sè lasc’ la indō jou druccada dall’ affliziung zenza parora e zenza legrimes screiela indō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (gad.)
druché adum (gad.) Ⓘ stringere, comprimere Ⓓ zusammendrücken ◇ a) ara sintî cez de desgrazia, ch’i drucâ le cör adöm, zënza savëi ci ella sintì ciezze de desgrazia, ch’i druccā ‘l cour adum, zenza savei ci DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia) ◆ druché pro (gad.) Ⓘ chiudere Ⓓ zudrücken ◇ a) Genofefa, nos sperân de t’avëi com’ angel de consolaziun al let de nosta mort, che tö te nes esses druché pro i edli Genofefa, nos sperang de t’ avei com’ angel d’consolaziung al lett d’nosta mort, che tou tenes esses drucchè pro i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

druché (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ druché.

druchèr (fas.) ↦ druché.

dube Ⓔ it. dubbio ‹ DUBIUM (EWD 3, 141) 6 1763 zenza dubi ‘procul dubio’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. dübe mar. dübe Badia dübe grd. dubi fas. dubie fod. dubio, dube amp. dubio LD dube MdR dubio
s.m. Ⓜ dubi
condizione di incertezza della volontà, della mente; indecisione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dubbio Ⓓ Zweifel ◇ a) y lascia le möt en dübe, sce chëra nescia gnô dala sonn, o dala mort e lascea ‘l mūtt in dubbio, se chella něscea gnē dalla son, o dalla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia); b) suradöt la lëtra da Berta, i lovâ ia vigni dübe dl’inozënza dla desgraziada sura dutt la lettra da Berta, i levā ia vigne dubbio d’l innozenza d’la desgraziada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia)
zenza dube (gad., MdR) Ⓘ senza dubbio, indubbiamente Ⓓ zweifellos, ohne Zweifel ◇ a) T’avras sënza dubio n catalogh, olach’ ël stà tüt ći ch’iö dejidere de savëi. T’ avras sënza dubio ‘ǹ catalog, olà ch’ël sta tüt çhi ch’jeu deŝidere de savëi. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Zënza dübe, al nes vëiga dlunch; al é daimpró da nos, al nes ama, nes mët ite de bugn pinsiers Zenza dubbio, El nes veiga dlunc; el è daimprò da nos, el nes ama, nes mett’ ite d’bongn pingsìrz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia).

dube (fod.) ↦ dube.

dübe (gad., mar., Badia) ↦ dube.

dubi (grd.) ↦ dube.

dubie (fas.) ↦ dube.

dubié (col.) ↦ doblié.

dubio (fod., amp., MdR) ↦ dube.

dubità (col., amp.) ↦ dubité.

dubitar (bra.) ↦ dubité.

dubité Ⓔ it. dubitare ‹ DUBITĀRE (EWD 3, 142) 6 1763 dubité ‘haesito’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. dubité mar. dubité Badia dubité grd. dubité fas. dubitèr bra. dubitar fod. dubité col. dubità amp. dubità LD dubité MdR dubité
v.intr. Ⓜ dubiteia
essere in dubbio, avere dubbi intorno a qualche cosa (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dubitare Ⓓ zweifeln, bezweifeln ◇ a) Jache to signur Berba ê n om de gran stüdio e de gran savëi, sce ne dübiti nia ch’ël n’abe üna de les plü beles libreries. Ĝiacche tò Signur Bärba ê ‘ǹ óm de graǹ stüdio e de graǹ savëi, ŝe ne dübiti nia ch’ël n’abbe üna de les plü belles libreries. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ó bun A ester prosc os seghitede / y d’jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ô bun DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); c) Sce tu dubitëies de liejer l unëur o l vadani, / Sebes, che no chëst, bënscì chël, dlonch sibe ti cumpani. Ŝë tu dubitëjes de liës̄er l’unour o ‘l vadagnë, / Sèbbes, chë no chëst, bëŋs̄ì chëll, dlonch sibbe ti cumpagnë. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Sëgn dubitëia la jënt de tüa virtú y inozënza Sengn’ dubiteia la jent de tua virtù e innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

dubité (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ du-

bité.

dubitèr (fas.) ↦ dubité.

dublié (Badia, fod.) ↦ doblié.

dublië (grd.) ↦ doblié.

duc (gad., mar., Badia, MdR) ↦ douc.

duca Ⓔ it. duca 6 1878 duca (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. düca Badia düca grd. duca fas. duca fod. duca LD duca
s.m. Ⓜ duchesc
titolo nobiliare che nella gerarchia araldica segue quello di principe (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ duca Ⓓ Herzog ◇ a) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa, governé da n düca de gran nobilté Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa, governè dang duca de gran nobiltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); b) líte fora mi plü bun ciaval, cun dodesc braui raitri y díi ai düchesc de Brabant, ci che te sëntes tl cör līte fora mì plou bung ciavall, cung dodesc’ braoi reitri e dii ai duchesc’ de Brabant, cicche t’ sentes t’ l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

düca (gad., Badia) ↦ duca.

duca (grd., fas., fod., LD) ↦ duca.

ducal Ⓔ it. ducale 6 1878 ducale f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113)
gad. ducal Badia ducal
agg. Ⓜ ducai, ducala, ducales
pertinente al duca (gad.) Ⓘ ducale Ⓓ herzoglich, Herzogs- ◇ a) N colp, o na desgrazia da fá plü me ne ne s’essel podü toché por nosta ciasa ducala Ng colp, o na desgrazia da fa plou mè nenne s’ ess’l pudù tocchè pur nosta ciaſa ducale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

ducal (gad., Badia) ↦ ducal.

ducejin (gad., mar., Badia, grd.) ↦ doucejin.

duchessa Ⓔ it. duchessa 6 1878 duchessa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114)
gad. duchëssa grd. duchëssa fas. duchessa fod. duchessa LD duchessa
s.f. Ⓜ duchesses
moglie del duca (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ duchessa Ⓓ Herzogin ◇ a) "Ah ess Idî la bunté de nes fá na simila grazia", dijô la duchëssa "Ah ess’ Iddì la bontè de nes fa na simil grazia", dijō la duchessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia); b) Le düca [ 338 ] y la duchëssa se le tolô un al ater y se le curî de baji y leghermes L’duca e la duchessa s’ ‘l tolō ung all’ at’r e s’ l curì d’baji e legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

duchessa (fas., fod., LD) ↦ duchessa.

duchëssa (gad., grd.) ↦ duchessa.

dui (gad., mar., Badia) ↦ doi1.

duicater Ⓔ comp. di dui ‹ pl. di dut + cater (Gsell 1989a:152) 6 1879 sun dói kátę́r (RifesserJB, Tëune1879:108)
gad. duicater mar. duicater Badia duicater grd. duicater
avv.
(gad., grd.)
sun duicater (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ a carponi Ⓓ auf allen Vieren ◇ a) Franz ie unì ora dl lën uet sun duicater frants íe uní ǫ́ra̤ d’l la̤ŋ úet sun dói kátę́r RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

duicater (gad., mar., Badia, grd.) ↦ duicater.

duicënt (gad.) ↦ doicent.

duiciont (mar.) ↦ doicent.

dule Ⓔ onomatop. du- (EWD 3, 144) 6 1878 dūle (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31)
gad. düle Badia düle
s.m. Ⓜ duli
rapace notturno degli strigiformi (bubo) (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002) Ⓘ gufo, gufo reale Ⓓ Uhu, Eule ◇ a) Sura so ce scraiâ le düle, y nia dalunc urlâ n lu por resposta Soura sō ciè scraiā ‘l dūle, e nia da lunc’ urlā ‘ng lu pur resposta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

düle (gad., Badia) ↦ dule.

dulëi (grd.) ↦ dolei.

dulerëus (grd.) ↦ dolorous.

dulëur (grd.) ↦ dolour.

duman (grd.) ↦ doman.

dumanda (grd.) ↦ domanda.

dumbria (grd.) ↦ ombria.

dumënia (grd.) ↦ domenia.

dunca (gad.) ↦ donca.

dunch † (gad.) ↦ donca.

duncue Ⓔ it. dunque (EWD 3, 127) 6 1873 dunque (Anonim, Monumento1873:1)
gad. duncue Badia duncue, aduncue grd. duncue fas. duncue bra. duncue moe. duncue fod. duncue amp. duncue
congiunz.
1 con valore conclusivo (gad., grd. L 1933, fas., amp.) Ⓘ dunque Ⓓ also ◇ a) Duncue ades ormai saé, / Intanto ió scomenzarei: / "Sarae ben ora", dijaré, / "Te m’as fato spetà assei!" Dunque adés ormai savé, / Intanto jó scomenzarei: / "Sarae ben ora", digiaré, / "Te m’as fatto spettá assei!" Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) La é se n jita duncue davant da el, pianjan, e l’à dit: Segnor mio La è zensita dunque davant da el, piansand, e l’ha dit: Signor mio SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) Ara s’á duncue metü a conscidré les operes d’Idî cun maiú atenziun, ch’ara ne le fajô zënza Ella ’s à dunque m’tù a considerè les operes d’Iddì cung maiù attenziung, ch’ella nel fajō zenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); d) Chësta é aduncue la fortüna, che m’ëis profetisé, chësc carzer m’aspetâ duncue do le portun forní en flus. Chesta è adunque la fortuna, che m’ais profetizè, chesc’ carzer m’aspettā dunque dō ‘l portung fornì in flus. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); e) Sön osta dotrina aduncue ói implanté mia salvëza, y chëra sará desche n sas imobil. Soung osta dottrina addunque oi impiantè mia salvezza, e chella sarà desch’ ‘ng sās immobile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
2 con valore esortativo (gad., grd. L 1933, amp.) Ⓘ dunque Ⓓ also ◇ a) Viva duncue, el noo eviva / Gran consilio comunal Viva dunque, el novo eviva / Gran consiglio Comunàl Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.); b) "Rengraziëia duncue" dij Genofefa, y al se ërj sö "Ringgrazii dunque" disc’ Genofefa, e el sè verc’ sou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
3 con valore rafforzativo (gad., grd. L 1933, fas., fod.) Ⓘ dunque Ⓓ also ◇ a) Giö die duncue, che al temp del prim Re de Cipro […] l’é suzedù che Giö die dunque, che al temp del prim Re de Cipro […] l’è succedù che SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); b) Die duncue, che ai tempes del prum Re de Cipri […] é suzes, che Die dunque, chö ai tempes del prum Re di Cipri […] è suzzes, chö RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); c) I dijará duncue che al tëmp dl pröm Re de Cipro […] él sozedü che I’ dirà dunque che al tåmp d’l prüm Re dẹ Cipro̮ […] ẹllẹ so̮ccẹdü, chẹ PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); d) Dije duncue, che ai tëmpes dl prim Re de Cipri […] iel suzedù, che Dižę dunque, ch’åì tęmpęs dęl prim Rę dę Cipri […] ięl suzzędù, chę RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) Dirè duncue, che ai temp del prum Re de Cipri […] él suzedù, che Dirè dunque, che åi tẹmp dẹl prum Rẹ dẹ Cipri[…] ẹllẹ succedù, che PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
avv.
in frasi interrogative: insomma (gad., grd. L 1933, amp.) Ⓘ dunque Ⓓ also ◇ a) Duncue ài un merito / Chi doi o trei là?… / E coscì i farae in seguito, / Se no i descazà. Dunque ai un merito / Chí doi o trei lá?… / E cosscí i farae in seguito, / Se no i descazzá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); b) Duncue á te to edl nosta bona signura y so pice fi, na uma desfortunada y na creatöra inozënta, manco valüta, co n cian? Dunque à t’ tō oud’l nosta bona signura e so picce fì, na uma desfortunada e na creatura innozente, manco valuta, che ‘ng ciang? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
donca.

duncue (gad., Badia, grd., fas., bra., moe., fod., amp.) ↦ duncue.

duné (grd.) ↦ doné.

dunfrì (grd.) ↦ ofrì.

duò † (fod.) ↦ davò1.

duodezim Ⓔ it. duodecimo 6 1813 duodezima f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
grd. duodezim
num.
corrispondente al numero dodici in una successione o in una classificazione (grd.) Ⓘ dodicesimo Ⓓ zwölfter ◇ a) V’adore te chësta duodezima Stazion o Salvator dl mond V’adore in chasta duodezima Stazion o Salvator del mont RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

duodezim (grd.) ↦ duodezim.

duorà (col.) ↦ dorà2.

dur Ⓔ DŪRUS (EWD 3, 145) 6 1763 dur ‘durus, durities’; gnì dur ‘obduro’; gnirdur ‘congelo’ (Bartolomei1763-1976:79, 82)
gad. dür mar. dür Badia dür grd. dur fas. dur fod. dur col. dur amp. duro LD dur
agg. Ⓜ dur, dura, dures
1 che oppone resistenza, più o meno elevata, alla pressione, alla deformazione, alla scalfittura (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, [ 339 ] LD DLS 2002) Ⓘ duro Ⓓ hart ◇ a) V’adore pra chësta undejima Stazion, mi oml Gejù, metù y ntlaudà sul lën dur dla Crëusc V’adore pra chasta undecima Stazion, mi om’l Gesu, metù j inclaudà sul läng dur della crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Chësc, o püra creatöra, sará da chiló inant tüa spëisa, chësc pü’ de pan grou dür, apëna bastant por me. Chesc’, o pura creatura, sarà da chilò inant tua speiſa, chesc’ pude pang grō dur, appena bastante pur mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); c) Deach’ i pici ne n’é bugn da se trá le vire, él i vedli, ch’i proved, y sc’ i graní é massa dürs, él chi, ch’i rump sö y i smorjelëia Dea ch’i piccei nen è bongn’ de sè tra ‘l vire, elle i vedli, ch’i provved, e s’ i granì è massa durz, elle chi, ch’i rump sou e i smorjeleia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia)
2 fig. difficile a sopportare (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod.) Ⓘ duro fig.Ⓓ hart fig. ◇ a) Si, ma dijé ci che volé, la é dura in ogni cont. Si, ma disè ĉi che volè, la è dura in ogni contt. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) La mort é döra por chi che mör y gonot por chi che resta La mort è dura pur chicche mour e gonot pur chicche resta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
3 fig. chiuso in una fredda o ostile incapacità di reazione o partecipazione affettiva (gad. A 1895, grd., fod. Ms 2005) Ⓘ duro fig.Ⓓ hart fig. ◇ a) O mutons dal cuer tan dur, / la vendëta vën segur! O Mutons dal cuer tan dur, / la vendeta ven’g segur! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.)
4 fig. severo, intransigente (grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ duro fig.Ⓓ hart fig. ◇ a) Voi śì ben a ra segura, / che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà. Voi zi ben ara segura, / che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.)
fé l mus dur (grd.) Ⓘ mostrarsi irremovibile Ⓓ sich unbeugsam zeigen ◇ a) Mé fajëi n drë mus dur; / Scenó ve giapeles tan che segur! Me faſei un’g drê mus dur; / S’ no ve giàplês tan’g segur! PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.) ◆ jì a la dures (grd.) Ⓘ andare alle dure Ⓓ hart auf hart gehen ◇ a) Sce i sanc ne n’ie segures, / Canche l va drë ala dures, / Ve ulëis mo fidé, / Mi mutons, de maridé?! Se i Sants’h, ne n’ie segùres, / Can ch’êl và drêt alla dùres, / Ve uleise mo fidè, / Mi mutòns, de maridè?! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.) ◆ jì con les dures (amp.) Ⓘ ricorrere alle dure Ⓓ hart durchgreifen ◇ a) Se i no śiva co ra dures / el pioan no n’aesson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon. Se i no sìva co ra dures / el Piovan no n’aveson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.) ◆ ti jì dura (grd.) Ⓘ averla dura Ⓓ es hart haben ◇ a) A san Iob, - dij la Scritura / Iela jita ënghe dura; / N se muessa spaventé, / Al pensé de maridé. A san Job, - dis la Scritùra / Jêlla schìta ênche durra; / En se muêssa spaventè, / Al pensè de maridè. PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

dur (grd., fas., fod., col., LD) ↦ dur.

dür (gad., mar., Badia) ↦ dur.

durà (amp.) ↦ duré.

durar (bra.) ↦ adoré2.

durar (bra., moe.) ↦ duré.

duré Ⓔ DŪRĀRE (EWD 3, 146) 6 1832 se duré (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141)
gad. doré mar. döré Badia duré grd. duré fas. durèr caz. durèr bra. durar moe. durar fod. duré amp. durà LD duré MdR duré, doré
v.intr. Ⓜ dura
protrarsi nel tempo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ durare Ⓓ dauern ◇ a) Insciö, à duré chëst die? Scé, infin a les dües do mesanöt. Insceu, ha duré quëst die? Ŝé, infiǹ a les dü[e]s dò mezza neut. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); b) La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura, / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura, / Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) canche tles nöts lunges dl altonn la löna cun so lominus smarí dê dal cil por la val deserta, o cina ch’ël dorâ l’invern sc’ ara ciarâ fora dla grota canche nelles noutts’ lungies d’l’ alton la luna cung so luminùs smarì dē dal ceìl pur la val deſerta, o cina ch’el durā l’ingvēr s’ ella ciarā fora d’la grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); d) mo chësta felizité á pömassa doré ma valgünes edemes. mo chesta felizitè ha poumassa durè ma valgunes edmes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); e) y deach’ i sun le plü vedl, dorará chësta palsada, cina al de dl iudize. e dea ch’i sung ‘l plou ved’l, durarà chesta palsada, cina al dè d’l giudize. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
v.tr. Ⓜ dura
adattarsi a situazioni, condizioni e fatti non favorevoli o fastidiosi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sopportare Ⓓ ertragen, aushalten ◇ a) Süa uma i dij: "Po sc’ ël te dô le vënter, mëste mefo avëi paziënza e doré, che iö ne sà ći fà iö." Süa uma i diŝ: "Pó ŝ’ ël te dó le vëntr, mësste meffo avëi paziënza e doré, ch’jeu ne sa çhi fà jeu." DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR)
s’en duré 1 (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ sopportare Ⓓ aushalten ◇ a) L viver de n musciat l’é ben rie, / Perché un se n dura da ciaf a pie / E dassen per dir a ogneun la verità / Chele vite, che gio nesciugn se l’à durà L viver de n mušat l è beng rie, / Perkè un sen dura da čaf a pie / E da seng per dir a ognùn la virità / Kelle vite, ke jo nesùng se l ha durà. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) che al no castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri, mo s’ an dörâ zonza fin de chëres fates ad ël enstës ch’el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri, ma sen dǫrava zǫnza fin de chęres fattes ad ęl instęss PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.) 2 (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ patire Ⓓ leiden ◇ a) Y do che l se ova magià via dut, iel unì na gran fam te chël paesc, y nce ël metova man de se n duré. I do ch’l s’ oa magià via dutt, iel unì ‘na grang fam te ch’l pavisc, i ‘n ciè el metoa mang de s’ n durè. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.) ◆ se duré 1 (fas. DA 1973; Mz 1976) Ⓘ sopportare Ⓓ aushalten ◇ a) Salamon da la Scritura sà pa Idie che che i se dura Salamon dalla scritura zapo iDio cheche i ze dura ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.) 2 (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ patire Ⓓ leiden ◇ a) Y depò che ël à abù desfat dut, iel unì na gran fam n chël paesc, y ël à scumencià a se duré. Y depò che el ha abú desfat dut, jöl uni una gran fam in chel pais, y el ha comentschá a se duré. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.).

duré (Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ duré.

durèr (fas., caz.) ↦ adoré2.

durèr (fas., caz.) ↦ duré. [ 340 ]

Durich (grd., caz.) ↦ Dorich.

durmì (grd.) ↦ dormì.

duro (amp.) ↦ dur.

Duron 6 1812 Durong (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. Duron bra. Duron
topon.
valle nel comune di campitello di fassa, incuneata fra il sassopiatto e il gruppo del catinaccio (fas.) Ⓘ Val Duron Ⓓ Durontal ◇ a) I basalc i aon troé te Duron; e chele bale de calcedon le é fora de Contrin. I Bassaltg i on troe te Durong: e chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Voi po, velgiuce, e voi velgiac, / No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Voi po, velgiucce, e voi velgiatg, / Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg sch’ i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

Duron (fas., bra.) ↦ Duron.

dut Ⓔ TŌTTUS ‹  TŌTUS (EWD 3, 146) 6 1445 Dut (serviré) (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105)
gad. döt mar. döt Badia düt grd. dut fas. dut caz. dut bra. dut moe. dut fod. dut col. dut amp. duto LD dut MdR tüt
agg. Ⓜ duc, duta, dutes
1 indica compiutezza, completezza, interezza di un’entità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tutto Ⓓ ganz ◇ a) Dut mi speranza Dut mi sperancz WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus - dut Urtijëi! Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); c) tu tu es semper con me, e dut l mie é to tu ti es semper co mé, e dut ‘l mie è to HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:146 (bra.); d) Fi! ti t’es dagnëra pro mi; e dut l mio é to. Fí! ti t’es dagnara pro mí; e dut ‘l mio é tó. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); e) Y söle fá dal de abonora ël gnea endô tal tëmpl, y döt le popul é gnü pro ël E söl fá del dè abonora el gnéa indó in tel’ tempel, e düt ‘l popol é gnü pro el HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.); f) i amonësce con tüt le rigor alincuntra a schivé les baujies i ammonësce coǹ tüt le rigor a l’incuntra a schivé les baúĝìes DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); g) Poche dì dapò el fiol pì śoven ‘l à tolesc duto el fatossò, e s’in é śù dalonse in un paes foresto Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); h) Ma co i và fora di suoi, / d’aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ‘l an. Ma co i va fòra di suoi, / d’agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); i) Porcí n te scandul te döt le paisc!? Perćî n te’ scandol te düt l’paîsc!? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); j) l’é demò ela e la mascèra soules, e les no scoa mai en dut l’an l e demò ela e la mašera soules, e les no scoa mai in dut l’an BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.); k) Duta la situazion è superba. Dutta la situazion è ʃuperba. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); l) ad ëra i savôl a chëra grigna da rí, che döt le bosch gniss plü bel ad ella i savōle a chella grigna d’a rì, che dutt ‘l bosc gniss’ plou bell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia)
2 indica la totalità delle cose o delle persone considerate, la completezza di un insieme (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tutto, ogni Ⓓ jeder, all ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai murtei, y da duta la ucajions, che me po tré al picià de me schkive da dutg i pitziej, maschimamenter dai mortej, e da dutta la occaschions, che me pò tre al picià RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); c) La mubilies? - dutes mies! / Ma, la creatures - ties. La mobillies? - duttes mies! / Ma, la creatures - ties. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); d) I à mè de će. Tütes les lesüres me dô. J’ha mä de çhié. Tüttes les lesüres me dó. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); e) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’el pó dì fior de farina. Ma de duta cher’ armentes / tolón fòra ‘l Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); f) Amàncol per fascian / Scaji duc nesc bec / I rejona, i lec / Le ite no i sà per talian. Amancol per Fassang / Scase dutc nes Betc / I resona i letc / Le ite no i sa per Talian. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); g) La creatures la é duta tia, / la mobilia la é duta mia. La kreatures la e duta tia, / la mobiglia la e duta mia. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); h) Döt ladin cun usc giuliva / Scraies da vigni ciasa y vila: / Signur Iaco! Mile vives!! Dutt Lading cung usc’ giuliva / Scrai da vigne ciasa e villa: / Signor Jaco! Mille vives!! DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); i) i picoi davant e le picole darè, duc senza l minimo strepito i piccoi davant e le piccole darè, dutg senza ‘l minimo strepido AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
3 con valore intensivo, intero per pienezza, efficienza (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ tutto Ⓓ ganz ◇ a) L s’à ressolt de depënjer l un dut desnut, y l auter n ciamëija. L’s’a resolt dœ depœnscher l’ung dut dœschnut, y l’auter in tgiameischa. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) A la fin dîjela tüt con les bones: Vè, mi om! Tö ne t’en intënes tö de ćiavai. A la fin diŝla tüt con les bonnes: Vè, mi óm! Teu ne t’eǹ intënes teu de çhiavai. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) El par un’ anima persa, / duto stiza, duto fiel, / ma in cuor ‘l ea vizeversa / duto festa, duto miel. El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél, / ma in cuór l’èva viz̄evèrsa / duto fèsta, duto miél. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) Al s’á ressolt de deponje önn döt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’a resolt de deponĝer ’ŋ tòtt deŝnù, y l’àter in çhamescia. PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); e) ‘ndoman l tobià l’era dut pien de man taade via e te cheste man l’era dut pien de anìe de òr N’domaŋ l’tobià lera dut piöŋ dö maŋ taadö via ö tö chöstö maŋ lerô dut piöŋ dö aniö dö or ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.); f) Che vélel pa dir chest, (grida Renzo) dut sperdù, entant che l magnèa n bocon de rost Che velpa dir chist, (grida Renzo) dut sperdu, intan che el magnea un bochon de rost IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); g) śoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi zoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); h) Oh se fossa posibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria, sarave ben dut auter vive. Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria, ʃarave ben dutt auter vive. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 [ 341 ] (col.); i) scebëgn ch’ara i portâ gran amur a chël brao jonn ciavalier, êra pö ’ci ëra döta en leghermes sebengn’ ch’ella i portā grang amur a chel brao jon cavalier, ēla pou ci ella dutta in legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
pron. Ⓜ duc, duta, dutes
ogni cosa, con valore neutro e indeterminato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tutto Ⓓ alles ◇ a) Dut serviré Dutt seruiray WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105 (grd.); b) Jide, portai cà duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest segnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Mia bona Moidl Hitthal! / Na tara sciöche tö gibt es net boll. / An pó reden deutsch - ladin, / a te él döt ein Ding Mia buna Moidl Hitthall! / Na tara schö che tö giebtes nöt boll. / Ang po reden deutsch - lading, A të ëlle düt ein Ding PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); d) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lü E deshpò ch’el s’ ha desfat ià dütt, è ‘l gnü na sterscha fang in te chel lüc HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (mar.); e) E dapò che l’à abù scacarà dut, l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran meseria. E dapó che l’a abú scacará dut, l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); f) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc, e nlo s’à desfat via dut a sputané. E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch, e ‘ng ló s’ hà desfatt via dutt a sputané. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); g) Jide inte mi gabinet: ilò ciaferëise tüt chël che ves fej de bojëin. Ĝide inte mi gabinet: illò ćiafferëise tüt quël che ves feŝ de boŝëiǹ. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); h) Canche ‘l à bù fenì duto, ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes Chanche l’abù fini dutto, l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) L’à vardà n pech stroz, a veder chisc pecei duc en crousc e reversé un sora l’auter El a vardà un pek stroʒ, a veder kis pečei duč in crouš e reversè un sora l auter BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); j) Son stat azetà per dut con bele maniere Son stat azzettà per dut con belle maniere AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
dl dut (grd.) Ⓘ del tutto, tutto il possibile Ⓓ alles Mögliche ◇ a) L savova fé dl dut / Che teniva for y giut. L savova fe del dut / Ke teniva fort i giut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.) ◆ duc tutte le persone (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ tutti Ⓓ alle ◇ a) Chësc ie nosta cuntentëza; / Duc svaiova cun legrëza. Këst ie nosta kuntentëza; / Duc svajova kun legrëza. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) E i à scomencé a mangé duc de bona voia. E ja scomentsché a mangié dutg de bona voja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Con lizonza düc atló / Ch’i se desturbi endô. Cong lizonza dutg atlo / Chi sö dosturbi, ‘ng dó. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a dà r’ultima spanzada. Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); e) Incö unse düc le gote en man, / Y scraiun: Al vires dër dî Incö ungse dütg el got in mang, / E scraiung: Al vir dar dì PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) No lasce mai dir mal de voi; / I lode e i lodaré i fascegn; / A duc ge die: i é bogn cristiegn / Chel mal ch’é dit resta entra noi. No lasse mai dir mal de voi; / I lode e i lodarè i Fassegn; / Adutg ge die: I è bogn cristiegn / Chel mal ch’è dit resta ‘ntra noi. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); g) dala trëi domesdì à ël inò fat nsci, y dui jiva a lauré dalla trëi dòmëzdi ha ël inò fatt iŋŝi, y dui s̄iva a laurè VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); h) I fanc ova prëst fat dut chël, che l patron ova cumandà; y te cësa fejen na gran festa, y dui ie de bona ueia. I fàntg òva prëst fatt dutt chëll, chë ‘l patroŋ òva cumandà; y te tgèsa fes̄uŋ na gràŋ fösta, y dui jè de bòna voja. VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); i) Sibes tel, che duc a t’udëi y t’audì ebe ueia. Sibbes tèl, chë dutg a t’udëi y a t audì ebbe uöja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); j) de chela jent e parentela i é jà morc fora duc de kela ʒ̉ent e parentela i é ʒ̉à morč fora duč BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); k) Sì, n frego a la ota i l’à capida, ma sul principio i eva ben duc de la medesima pasta Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ dut adum 1 (gad.) Ⓘ nella sua interezza Ⓓ in seiner Gesamtheit ◇ a) cui edli fic sön chëra porsona, tan ardis y lominusc, ch’ara tremorâ döt adöm cui oudli fittg’ soung chella persona, tang ardiis e luminusc’, ch’ella tromorā dutt adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia) 2 (gad. V/P 1998) Ⓘ tutto insieme Ⓓ alles zusammen ◇ a) te nominará so fi, te damanará scrupolosamënter cunt de me, y se desfajará en leghermes de ligrëza y crusc, döt adöm t’ nominarà so fì, tè d’amanarà scrupulosament’r cunt d’mè, e sè desfajarà in legrimes d’ligrezza e crusc’, dutt adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

dut (grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., LD) ↦ dut.

düt (Badia) ↦ dut.

dutëur (grd.) ↦ dutor.

duto (amp.) ↦ dut.

dutor (grd.) ↦ dotour.

dutrina (grd.) ↦ dotrina.

duvëi (Badia, grd.) ↦ dovei.

duvëir (grd.) ↦ duvier.

duvier Ⓔ it. dovere (EWD 3, 133) 6 1833 dovér (DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257)
gad. dover Badia dover † grd. duvier, duvëir fas. dover fod. dover col. doer amp. doer MdR dovér
s.m. Ⓜ dovers
obbligo morale di fare determinate cose (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ Pflicht ◇ a) Nost dovér él dunca, che nes sometunse a la süa santa vorentè Nost dovér él dunca, che nes sommettunse a la süa santa vorentè DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) a se deportè bëin e a fà con tüta puntualité sü oblighi e sü doveri a se deportè bëiǹ e a fa con tütta puntualité sü obblighi e sü doveri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) dime non éelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) Intan i momënc de mia vita é cumpedá: i á fat mi ultimo dover, ch’ê de te splighé mia inozënza. Intang i momentg’ de mia vita è compedà: i à fatt mi ultimo dovere, ch’ē dè tè spieghè mia innozenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); e) mo sëgn s’un anadunse, d’avëi fat trö’ massa püch, porcí ch’al foss sté nosc dover, de mëte nosta propria vita en prigo por osc bëgn, y se mené ai düchesc de [ 342 ] Brabant mo ſengn’ sen anadungſe, d’avei fatt trou massa puc, purcicch’ el foss’ ste nosc’ dover, d’mette nosta propria vita in prigo pur osc’ bengn’, e sè menè ai duchi d’Brabant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia)
verbo modale Ⓜ dess
1 avere necessità, bisogno di fare qualcosa (amp.) Ⓘ dovere Ⓓ sollen ◇ a) Che à dovù vegnì / Un comissario aposta; / Ma se ‘l aesse fenì! Che á dovù vegni / Un Commissario apposta; / Ma se l’avesse feni! Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
2 essere tenuto a comportarsi in un certo modo per ragioni di convenienza, di opportunità e simile (amp.) Ⓘ dovere Ⓓ sollen ◇ a) e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Che viene ca, ch’i se preśente, / I stanpioi che disc coscì / Che viene ca ste maldicentes… / E al contrario i dovrà dì. Che iene cà, chi se presente, / I stampioi che disc così / Che iene cà ste maldicentes… / E al contrario i dovrà di. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); c) Un’outra gran spesa / E che i doea evità Un autra gran spesa / E che i dovea evitá Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
en duvier (amp.) Ⓘ come si deve Ⓓ wie es sich gehört ◇ a) Par che ‘l ebe un palo in culo, / che ‘l lo feje stà in doer Par che ‘l èbe un palo in culo, / che ‘l lo fège sta in dovér, DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.)
dovei.

duvier (grd.) ↦ duvier.