Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/348

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


313


būsc’ a feriada grossa e gnē rebattuda dalla iesta blancia de Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
bon di (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ buon giorno Ⓓ guten Tag ◇ a) Dì: Bon di! Uniëis’ a bën? Di: Bon di! Uniëise bën? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) B. Oh, bun dé berba Tone! / A. Bun dé, bun dé, Batista. B. O, buǹ dé bärba Tonne! / A. Buǹ dé, buǹ dé, Battista. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:257 (MdR); c) l rua te na cèsa da fech olache l’era na femena co na fana sora fech e el l disc: "Bondì a vo!" l rua te na čes̅a da fek, olà ke l era na femena ko na fana sora fek e el l diš: "Bondì a vo!". BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.) ◆ dut l di (gad., fas., amp., MdR) Ⓘ tutto il giorno Ⓓ den ganzen Tag ◇ a) N om vedl de passa nonant’agn stê mefo tost dagnora sö n fur ponü, e ne fajova ater tüt le dé che ćiacolè. ‘Ǹ om vedl de passa nonant’ agn stê meffo tost dagnóra seu ‘ǹ fur ponnü, e ne faŝov’ atr tüt le dé che çhiaccolè. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); b) Su! godòssera de gusto / Duto cuanto el santo dì! Sù! godòssera de gusto / Duto quanto el santo dì! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Dut l dì l’à fat l’amor con chela tousa. utt l di la fat l’amor cun calla touschô. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); d) el prepotente duto ‘l dì aré da struscià el prepotente dut’ al dì avarè da struscià DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); e) R’é furiosa, ra sgrinfa ra taza / Ra no taje, in dut el dì. Re furiosa, ra sgrinfa ra tazza / Ra no tage, in dutàl dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); f) Vëgn adalerch fornis de gherlandes / Por cianté döt le de sües cianties stupendes. Vagn adarlerc fornís de gherlandes / Per tgianté düt l’dö süs tgianties stupáindes. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia) ◆ l di do (grd.) Ⓘ il giorno dopo Ⓓ am nächsten Tag ◇ a) L di do ai restelà su fën sun si gran pra, l pere, l’oma, l mut y la muta. l di dǫ a-i ręštęlá su fa̤ŋ suŋ si graŋ pra, l pę́rę, l’óma̤, l mut i la̤ múta̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.) ◆ l fé dl

di (gad.) Ⓘ alba Ⓓ Morgengrauen, Morgendämmerung ◇ a) Y Gejú é jü söla Munt dales Olives. Y söle fá dal de abonora ël gnea endô tal tëmpl E Jeshú é schü sulla munt dalles Olives. E söl fá del dè abonora el gnéa indó in tel’ tempel HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.) ◆ n di 1 (gad., grd., fas. DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ un giorno Ⓓ eines Tages ◇ a) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Pervia de chëst dîjel n dé: "Pere! Ne fajesses pa mì de dì valch paternoster e de pensè datrai a la mort, che sëis tant vedl?" Per via de quëst diŝl ‘ǹ dé: "Père! Ne faŝesses pa mì de dí valq pater nostr e de pensè datrai a la mort, che sëis tant vedl?" DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); c) L pere che steva n di sul viere ‘L père che steva ‘n di sul vière DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); d) N moler á tut sö n de a depënje dui omi, ch’â na litiga tra d’ëi Uŋ moler a tùt sèu uŋ dè a depënĝe dui omi, ch’â ‘na litiga tra d’ëi PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia) 2 (gad., fod., amp.) Ⓘ prima o poi Ⓓ früher oder später ◇ a) e se vedarà n di / che se dëla continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì e se vedera un Dì / che se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) se baté duro e staré a chel ch’é scrito, / aré co ‘l é un dì na pì gran gloria! se batè duro e štarè a chel ch’è scrito, / avrè co l’è un dì ‘na pì gran gloria! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); c) E s’ ’es seguita coscì… / Poco ben i śirà un dì. E s’ es seguita così… Poco ben ai zirà un di. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); d) Y canche te saras spo n de rich y potënt, ne te dodé pa de mëte chësta picera recordanza de tüa uma söl plü bel post de tüa maestosa abitaziun E cang ch’e t’ saras spo ‘ng dè ricc e potente, nè te dodè pa d’mette chesta piccera r’cordanza d’tua uma soul plou bell post d’tua maestosa abitaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia) ◆ n di da

doman (gad.) Ⓘ una mattina Ⓓ eines morgens ◇ a) N de da doman gnôl döt ligher alerch ’Ng dè da dumang gnēle dutt ligher arlerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia) ◆ vigni di (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ogni giorno, tutti i giorni Ⓓ jeden Tag, täglich ◇ a) "Dìme mo, porćì voste pa jì a studié?" - "Oh, por podëi mangé vigne dé pan de formënt" "Dime mó, porçhi voste pa ĝî a studié?" - "Oh, por podëi mangé vigne dé paǹ de formënt" DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR); b) Bën sën, os nüciuns, / Racomanede a Dio vigne de / Üsc laurs y crusc y ince pasciuns! Beng söng os Nütschungs, / Racomanödö a Dio vignödö / Üsch laurs i crusc e intgio paschiungs AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); d) Vigni de orô Schmerzenreich odëi cosses nöies fates da Idî. Vigne dè orō Schmerzenreich udei coses nouies fattes da Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

di (grd., fod., col., LD) ↦ di.

(gad., mar., Badia) ↦ dì.

(fas., caz., bra., amp.) ↦ di.

Ⓔ DĪCERE (EWD 3, 95) 6 1763 ciò di toe ‘quomodo dicis’; di ‘dico’; jeu di ‘dixi’; schin da vò a di ‘repeto’ (Bartolomei1763-1976:74, 78, 84, 97)
gad. dí mar. dí Badia dí grd. dì fas. dir caz. dir bra. dir moe. dir fod. dì col. dì amp. dì LD dì MdR dì
v.tr. Ⓜ dij, dijon, dit
1 pronunciare, comunicare, esprimere per mezzo di parole (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dire Ⓓ sagen, aussprechen ◇ a) l se la rì e ciala ju / l trëma e disc de no al sela ri e chiala su / al trema e dis de no PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Prëst che la seniëura l à udù, s’ala fat marueia, y dij: O per l amor de Die! Præst kœ la segniœura l’a udù, s’ a la fatt maruöja, y disch: O pœr l’amor dœ Dìœ! PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); c) El Segnor. No! Cognede dir. / Le creature. Aon pur dit. Dajene che che volede. El Segnor. No: cognede dir. / Le creature. Aong pur dit. Daschene che che volede. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); d) Ie te dije sot al mus: / Tu, Ujep, ies mi padrin Ie te diſhe sot al mus: / Tu, Uſhep, ies mi padrin PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); e) Iö á osservé, che tö t’un âs subit amal / Sce la Crescënza te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); f) Crauniede chëi lumberc, / Dijëde ala mutans / De no fé plu basterc! Krauniëde këi Lumberc, / Diſhëde ala mutans / De no fe plu basterc! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); g) jiré da mi pare, e diré: Pare! gio é pecià en ciel e contra de te shiré da mi pare, e diré: Pare! j’é peggiá in tschiel e contra de te HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); h) Ma i dijëva chëst demè per l tenté, e l podei cusé. Ma i dijëva chëst demè per l tenté,