Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/314

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


degun
279


agg. Ⓜ degns, degna, degnes
che ha le caratteristiche per meritare qualcosa di positivo o di negativo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ degno Ⓓ wert, würdig ◇ a) l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns, che sëis dëni de vester amà sëura duta la cosses ‘l mi bon segnour ‘l mascher beng de dut i bengs, che seis dang’n de vöster ama saura dutta la cosses RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Iö ne sun pa plü dëgn d’ester nominé to fi Jö ne sung pa plö daign d’ester nominé to fi HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) Gé no son degn d’esser chiamà tie fi Je no son degno d’esser c’glamá to fí HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) No son plu degno da ester nominé vost fi No song plu degno da ester nominé vost fí HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); e) no son pì degno, che me ciamade vosc fiol no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à partì fra de lore, / Al ciau ch’ea pì degno / De r’ armentes e i tore. Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de lore, / Al cíau ch’eva pí degno / De r’ armentes e i tore. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); g) prëia, ch’al leves da chiló mi corp mort por le sopolí tl sepolcher de mi antenac, porcí ch’i le sun tres dëgna, scemia, che i uomini m’á tigní por dejonorada preia, ch’el leve da chilò mi corp mort pur ‘l sopolì t’l sepolch’r d’mi antenati, purcicch’ i ‘l sung tres degna, s’mia, che li uomini m’ha tignù pur desonorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

degn (fas., caz., LD) ↦ degn.

dëgn (gad., Badia) ↦ degn.

degnà (amp.) ↦ degné.

degnamenter Ⓔ it. degnamente 6 1813 dagnamenter (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
grd. deniamënter
avv.
in modo decoroso, adeguato (grd.) Ⓘ degnamente Ⓓ würdig ◇ a) ie ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, y jià dla virtù santes, per ve rezever deniamënter tla santa cumenion je ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, j shia della virtù santes, per ve retschöver dagnamenter tella santa communion RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.).

degnar (bra., moe.) ↦ degné.

degné Ⓔ it. degnare ‹ DIGNĀRE (EWD 3, 42) 6 1862 degnà 5 (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
gad. degné mar. degné Badia degné grd. denië fas. degnèr bra. degnar moe. degnar fod. degné amp. degnà LD degné
v.intr. Ⓜ degna
avere la compiacenza di compiere un atto, specialmente ritenuto inferiore al proprio prestigio, alla propria dignità (gad. P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas., fod. Pe 1973; Pz 1989, amp.) Ⓘ degnare Ⓓ geruhen, sich bequemen ◇ a) Vegnì impò a me ciatà, el disc el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… / Se impò degnà na ota, disc ra mare / de vegnì a saludà chestes pormai!… Vegní impò a me ciatà, el dish el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… / Se impò degnà na ota, dish ra mare / de vegnì a saludà chestes por mai!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
se degné (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ degnarsi Ⓓ geruhen, sich bequemen ◇ a) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia, / La paierà chi l desprieja, y a ubedì no se dënia. Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna, / La pajerà chi ‘l despriës̄a, y a ubedì no së dëgna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

degné (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ degné.

degnèr (fas.) ↦ degné.

degnità (fas.) ↦ dignité.

degnité (fod.) ↦ dignité.

degno (fod., amp.) ↦ degn.

degore Ⓔ DĒCURRERE (EWD 3, 42) 6 1878 d’gorre (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105)
gad. degore Badia degore grd. degorer fas. degorer caz. degorer bra. degorer moe. degorer fod. degore amp. desgore LD degore
v.intr. Ⓜ degor, degoron, degorù
uscire o cadere a gocciole (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gocciolare, scorrere, grondare Ⓓ tropfen, fließen, rinnen ◇ a) mo desfrëidel denant col sanch dl divin agnel Gejú Crist, che degor dala crusc mo sfreid’l denant col sanc d’l divin agnell Gesù Cristo, che d’gorr dalla crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); b) dötes les ciampanes sonâ adöm, y chël soné fajô impormó degore les leghermes duttes les ciampanes sonā adum, e chel sonè fajŏ imp’rmò d’gorre les legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
s.m. sg.
il fluire, il colare (di liquidi) (gad., grd. F 2002) Ⓘ scorrere Ⓓ Fließen ◇ a) y gonot dijôra cun leghermes, che dlaciâ tl degore: Ah, mi Dî! e gonot dijōv’la cung legrimes, che d’lacceā t’ l d’gŏre: Ah, mi Dì! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
degore ju (gad., grd. L 1933; F 2002) Ⓘ scorrere Ⓓ fließen ◇ a) Cun romú degorôl jö n piun d’ega bela sarëna sciöche n spidl, che nasciô fora dla crëpa Cung rumŭ d’gorōle jou ‘ng piung d’ega bella sarena sceoucche ‘ng spid’l, che nasceò fora d’la creppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) y delegâ les dlaces sö por i parëis, ch’ares degorô jö a gran gotes e d’ligā les dlacces sou pur i pareis, ch’elles degorō jou a grang gottes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

degore (gad., Badia, fod., LD) ↦ degore.

degorer (grd., fas., caz., bra., moe.) ↦ degore.

degügn (pron.) (mar.) ↦ degün (agg.).

degun Ⓔ NEC ŪNUS (EWD 3, 43) 6 1445 neg[u]m (Wolken- steinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. degun, negun † mar. degün (agg.), degügn (pron.) Badia degun grd. degun, negun † fas. negun fod. degun col. negun, nigun amp. negun LD degun MdR degun
agg. Ⓜ degugn, deguna, degunes
non uno, neanche uno (riferito a persona o cosa) (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nessuno Ⓓ kein ◇ a) degun melfat neg[u]m maluat WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) iö n’à degügn grosc pro me jeu n’ha degügn groŝ prò me DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); c) Ël me desplej grandamënter de ne podëi avëi n catalogh di libri che t’ as arpè, dè che te dîjes de nen avëi instës degun. Ël me despläŝ grandamëntr de ne podëi avëi ǹ catalog d’i libri che t’ has arpè, dè che te diŝes de n’eǹ avëi instëss deguǹ. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR); d) Amici che fede scomët / Inte la fortüna, / É neures che plöia impormët / E n’en dà degüna. Amici che fede scomëtt / Inte la fortüna, / É neúres che pleuja impormëtt / E n’eǹ da degüna. DeRüM,