Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/310

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


debujegn
275


sonn dles ciampanes comparî dalunc y debl vigne boccia scraiā dalla ligrezza ch’ ‘l son dles ciampanes comparī dalunc’ e deb’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

debl (gad., mar., Badia) ↦ debl.

debleza Ⓔ it. debolezza (EWD 3, 35) 6 1844 debolez̄a (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. deblëza mar. deblëza Badia deblëza grd. deblëza fas. deboleza fod. debolëza col. deboleza amp. deboleza LD debleza
s.f. Ⓜ deblezes
1 l’essere debole, riferito in particolare a parti dell’organismo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debolezza Ⓓ Schwäche ◇ a) In söla sëra chersciô la deblëza In soulla sera c’rsceō la deblezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
2 incapacità a resistere, a reagire, mancanza di energia, di forza morale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debolezza Ⓓ Schwäche ◇ a) El non à ra deboleza d’ingrandisse e slaatà; / ‘l é ‘l proverbio, che "Grandeza / r’é sorela d’umiltà". El non a ra debolez̄a / d’ingrandise e slaatà; / l’e ‘l provèrbio, che "grandez̄a / r’ e sorèla d’umiltà". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

debleza (LD) ↦ debleza.

deblëza (gad., mar., Badia, grd.) ↦ debleza.

debojëgn (gad.) ↦ debujegn.

debojëin (MdR) ↦ debujegn.

debojügn (mar.) ↦ debujegn.

debol (col., amp.) ↦ debl.

débol (fas., moe.) ↦ debl.

deboleza (fas., col., amp.) ↦ debleza.

debolëza (fod.) ↦ debleza.

deboriada (gad., mar.) ↦ deberieda.

debot Ⓔ nordit. debot(o) (EWD 1, 329) 6 1841 debòt (DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260)
fod. debot amp. deboto
avv.
1 rapidamente, in fretta, con sollecitudine (fod., amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ veloce, velocemente Ⓓ schnell ◇ a) Porteie debot l plu bel guánt che nos on Porteie debòt el plu bel goant che nos òng DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); b) Sci, parcrista! che deboto, / Co se trata del piovan, / Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Sì, par Crista! che deboto, / Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, ‘na fre’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) doi i me ferma ra strada e po deboto / dàme cuatro legnades i vorea… doi i me ferma ra strada e po deboto / dame quatro legnades i vorea… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
2 per poco non, a momenti (amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ quasi Ⓓ fast, beinahe ◇ a) E cie rimunerazios! / Fosc senza biśoign; / Deboto anche a viziosc E cié rimuneraziós! / Fosc senza bisogno; / Debotto anche a vizios Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
debota.

debot (fod.) ↦ debot.

debota Ⓔ nordit. debota (EWD 1, 328) 6 1807 debotta (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
gad. debota mar. debota Badia debota grd. debota fas. debota fod. debota LD debota
avv.
rapidamente, in fretta, con sollecitudine (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ veloce, velocemente Ⓓ schnell ◇ a) chëst la tol, y va debota tla majon kæst la tol, y va debotta tælla massong PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Canch’i ie ruei a cësa, l pere tlama si fanc, i dij ad ëi: Debota purtëde l plu bel guant, che on da i tré sëura Càng chi iè ruèi a ciäsa, ‘l père tlama si fancc, i disc ad ei: De botta purtede el plù bel guant, ch’ong da i trà seura SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); c) Mo ci moca / sc’ ara i toca / ai mituns da jí / debota a dormí Mo ći moca / sc’ ala i toca / ai mituns da jì / d’bota a dormì PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); d) y en chësc momënt vëgnel n lu debota sö por la costa cun na biscia tra i dënz e in chesc’ moment vengnel ‘ng lù d’botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia) ☟ debot, snel.

debota (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ debo-

ta.

deboto (amp.) ↦ debot.

debrièda (fas.) ↦ deberieda.

debujegn Ⓔ nordit. bisogn(o) ‹ BI-SŌNIUM ‹ germ. * bi-sunnja (EWD 1, 368) 6 1631 (iè farà) de bisògno (Proclama1631-1991:156)
gad. debojëgn mar. debojügn Badia debujëgn grd. debujën fas. debesegn fod. debujen LD debujegn MdR debojëin
s.m. Ⓜ debujegns
necessità di procurarsi qualcosa che manca (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ bisogno, fabbisogno Ⓓ Bedürfnis, Bedarf
avei debujegn (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ necessitare Ⓓ nötig haben ◇ a) iel unì na gran ciarestia te chël paesc, y i metova man d’i mancë nce ad ël chël che l ova debujën jè ‘l unì na gran ciarestia te chel pavisc, i i mettòa man di manciè encie ad el chel ch’l’oa de bugen SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); b) l é vegnù na gran ciarestia nte chël paisc, e daspò l à scomencé ad avei ence dël debujen l’è vegnù ‘na gran ciarestia ‘n te cal païs, e daspò ‘l ha scomencè ad avei éncie dal be busang DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); c) de tant d’ajëi n’ài debojëin iö de tant d’aŝëi n’hai deboŝëiǹ jeu DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR) ◆ ester debujegn (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002, fod., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ essere necessario Ⓓ notwendig sein ◇ a) Ma fè n past e ester de bona voia l eva debujen; percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif Ma fé ‘ng past e ester de bonna voja l’eva de buséng; pertgiéche cast tó fradel èva mort e ’mpó tourne viv HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); b) Ëla é tant frëida. / Sce vorëis, la scialdi. / No no, chëst n’é debojëin. Ëlla é tant frëida. / Ŝe vorëis, la scialdi. / Nò nò, quëst n’é de boŝëgn. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); c) al fô bëgn debojëgn de fá n past, y s’ la gode, porcí ch’al é gnü chësc to fre sann y intun, ch’an cherdô pordü y mort al fòo bagn de bosagn de fà un past, e s’ la gòde, porchcì cal è gnù cast to frè sang e in tung, ch’ang credò pordù e mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); d) Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms, / Sc’ al é debojëgn, che l’Imparadú nes tlama, / A destodé dles veres la burta flama Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms, / S’ all’ è