Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/316

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


dejobedì
281


dei giandarmi chö naöa un destönöt super al mur ö dösdôt föntsch da Pozza dintorn chö trömaa. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); b) Beśen dì che un terno al lotto / Aé fato in verità / A toi fora ste disdoto / De ra intiera sozietà. Besen dì che un terno al’ lotto / Avè fatto in verità / A toi fora ste discdoto / Dera intiera sozietà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.).

dejedot (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ dejedot.

dejenö (mar.) ↦ dejenuef.

dejenü (gad., Badia) ↦ dejenuef.

dejenuef Ⓔ DECEM (ET) NOVEM (EWD 3, 46) 6 1763 desnu ‘novemdecim’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. dejenü mar. dejenö Badia dejenü grd. dejenuef fas. desnef fod. dejenuof col. desnuof amp. disnoe LD dejenuef
num.
numero composto da una decina e nove unità (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ diciannove Ⓓ neunzehn ◇ a) E che basta disnoe, / E se voré anche e mesa; / El i n tira outre noe / E ‘l é stà fenì ra contesa. E che basta disnove, / E se vorré anche e mezza; / El in tira autre nove / E l’é stá fení ra contesa. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

dejenuef (grd., LD) ↦ dejenuef.

dejenuof (fod.) ↦ dejenuef.

dejerto (fod.) ↦ desert.

dejider (gad.) ↦ dejidere.

dejidere Ⓔ it. desiderio ‹ DĒSĪDERIUM (EWD 3, 47) 6 1878 desiderio (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116)
gad. dejider mar. dejiderio Badia dejiderio grd. dejidere fas. dejiderie bra. dejiderio fod. dejiderio LD dejidere
s.m. Ⓜ dejideri
aspirazione verso ciò di cui si ha bisogno, si sente la mancanza e simile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ desiderio, brama Ⓓ Wunsch, Verlangen, Begierde ◇ a) sides duncue laldé Osc sant inom, porcí che ëis ejaudí mies preghieres, ëis contenté düc i dejiders de mi cör sii dunque laldè Osc’ sant innom, purcicche ais esaudì mīs preghieres, ais contentè duttg’ i desideri d’mi cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); b) So unich dejider êl d’odëi sü geniturs So unico desiderio ēle d’udei su genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

dejidere (grd., LD) ↦ dejidere.

dejideré (fod., MdR) ↦ dejidré.

dejiderie (fas.) ↦ dejidere.

dejiderio (mar., Badia, bra., fod.) ↦ dejidere.

dejidrar (bra.) ↦ dejidré.

dejidré Ⓔ it. desiderare ‹ DĒSĪDERĀRE (EWD 3, 47) 6 1763 desiderè ‘concupisco’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. dejidré mar. dejidré Badia dejidré grd. dejidré fas. dejidrèr caz. dejidrèr bra. dejidrar fod. dejideré col. desiderà amp. deśiderà LD dejidré MdR dejideré
v.tr. Ⓜ dejidreia
volere fortemente qualcosa che può appagare le proprie esigenze o i propri gusti (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ desiderare Ⓓ wünschen, begehren ◇ a) chëst n’é ater che n sëgn, che iö ves vëighe gën, e che iö dejiderasse de ves odëi vigne dé chilò quëst n’é atr che ‘ǹ sëgn, ch’jeu ves vëighe giaǹ, e ch’jeu deŝiderasse de ves odëi vigne dé quilò DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:241 (MdR); b) T’avras sënza dubio n catalogh, olach’ ël stà tüt ći ch’iö dejidere de savëi. T’ avras sënza dubio ‘ǹ catalog, olà ch’ël sta tüt çhi ch’jeu deŝidere de savëi. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); c) aló ge é vegnù tanta fam, che più de na outa l dejidrèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe, e nesciugn ge n dajea allò ghiè vegnù tanta fang, che plu de una òuta el desiderèa de ciapèr chel, che magnèa i porcìe, e nessungn ghièn dasèa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Dejidres, sinziermënter, de vester fertunà y cuntënt, / Usserva bën chël puech che te é dit, y t’ ares l paiamënt. Des̄idres, sinziermënter de vöst’r fortunà y cuntënt, / Ussërva bëŋ chëll puech che t’ hè dit, y t’ arès ‘l pajamënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) m’ëis finamai conzedü, ci che i ne m’ess infidé a dejidré m’ais finmai conzedù, cicchè i n’m’ess’ infidè a desiderè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); f) "Sce l dajëssa pu for surëdl!" nsci dijova i mutons n di tëurbl y da vënt y plueia. Parova prëst de suzeder chël che dejidrova. Che valgun mënsc ne n’an udù nce la plu pitla nibla sun ciel. "šę l da̤žá̤sa̤ pu fort surá̤dl!" ŋši dižǫ́a̤ i mutóns n di tóurdl i da̤ va̤nt i plúeia̤. pa̤rǫ́a̤ pra̤št dę sutsédę̆r ka̤l kę dęžidę̆rǫ́a̤. kę va̤lgúŋ ma̤ŋš nęn a-ŋ udú ntxę la̤ plu pítla̤ níbla̤ sun tšíel. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:107 (grd.)
se dejidré (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ desiderarsi Ⓓ sich wünschen ◇ a) Y se dejidrova de mplì si vënter cun l pastulà (tamejons) che i purciei maiova Y se desidróva d’impli si ventr cung el pastulà (tameschongs) che i purtschièj majóva HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei ma negun no ghin dajea là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Datrai se dejidrâra n bun liber da lí Datrai sè dejiderāla ‘ng bung liber da lì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

dejidré (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ dejidré.

dejidrèr (fas., caz.) ↦ dejidré.

dejio Ⓔ ven. desìo (Boerio) 6 1873 desio (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
fod. dejio amp. deśio
s.m. Ⓜ dejii
mancanza di ordine, stato di confusione, scompiglio e simili (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ soqquadro, disordine Ⓓ Unordnung, Durcheinander ◇ a) Sul ciapel ’es à un deśio, / E s’à da dì el vero / ’Es vorae el struzo intiero. Sul ciapel e s’ ha un desio, / E s’ ha da dì el vero / Es vorae el struzzo intiero. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

dejio (fod.) ↦ dejio.

dejobedí (gad., Badia) ↦ dejobedì.

dejobedì Ⓔ comp. di des- + obedì (EWD 7, 209) 6 1832 deshobedí (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146)
gad. dejobedí Badia dejobedí grd. dejubedì fas. dejobedir caz. dejobedir fod. dejobedì, desobedì col. dijubedì amp. dijubidì, dejubidì LD dejobedì
v.intr. Ⓜ dejobedesc
comportarsi o agire in modo contrario a quello prescritto o stabilito (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disubbidire Ⓓ nicht gehorchen, ungehorsam sein ◇ a) vèrda! gé te serve jà tenc de egn, e