Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/359

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


do
324


fefa1878:2 (Badia); e) y racomanâ de vire do so ejëmpl e raccomanā d’vire dō so esempio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
3 nella, dalla parte posteriore (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dietro, dietro a Ⓓ hinter ◇ a) ma no me ngiane / t’ este sté nte n auter luoch? / davò taula a studié ma no me ingane / tes te ste enten auter luog: / davo taula a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Ah! śon pu daos ra zapores / Del nosc vecio santo, e ‘l diou / Lascia pu ch’el tende trapores Ah! zon pu davòs ’a zapores / Del nosc’ vec’io santo, e ‘l diau, / Lassa pu ch’el tende trapores ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Vá do furnel a sorví sëgn tüa fia / y státun pro d’ëra fin al sonn dl’ Aimaria! Va dô fornel a servî śëgn tüa fia / y státen pro d’ëla fin al sonn dl’ aimaría! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); d) chësc carzer m’aspetâ duncue do le portun forní en flus chesc’ carzer m’aspettā dunque dō ‘l portung fornì in flus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia) ☟ drio
4 indica movimento, direzione o disposizione continua e parallela rispetto a una linea (grd.) Ⓘ lungo Ⓓ entlang ◇ a) Jide bel drët do la via, / Che degun ne sebe nia Shide bel drët do la via, / Ke degun ne sebe nia PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.)
do che (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dopo che Ⓓ nachdem ◇ a) e davò che l s’à mangé dut, l é vegnù na gran ciarestia nte chël paisc e duò che ‘l s’ ha mangiè dut, l’è vegnù ‘na gran ciarestia ‘n te cal païs DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); b) Valgügn dis do che Genofefa á vijité la coa, ne n’êl plü üs, mo pici vicí coá fora laite. Valgungn’ dis dō che Genofefa à visitè la cō, nen ēle plou ūs, mo piccei vicceì cuà fora laite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia) ◆ ester plëgn de fan do (gad.) Ⓘ essere desideroso di, essere affamato di Ⓓ hungrig sein nach, Verlangen haben nach ◇ a) L’Orco é n gran bur malan, / do les animes plëgn de fan L’Orco é un gran burt malan, / dô les animes plëgn de fan PescostaC, Orco- Iocl1858-1994:231 (Badia)
dopo, tedò.

do (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ do.

(fas., caz., bra.) ↦ do.

Ⓔ variante di sviluppatasi dopo vocale, per es. jì a dò 6 1878 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. dô mar. dò Badia dô
v.tr.
accompagnato da un verbo di movimento: prendere (gad. V/P 1998) Ⓘ (andare a) prendere Ⓓ holen ◇ a) dui ciavaliers raita en galop al ciastel a dô guant por la contëssa dui cavalieri reita in galopp al ciastell a dō guant pur la contessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia); b) Gnëise duncue a me dô, siilagrazidí? me menëise ala mort? Gneiſe dunque a m’dō, sillagrizidì? mè m’neiſe alla mort? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia)
.

(mar.) ↦ dò.

(gad., Badia) ↦ dò.

do ía (Badia) ↦ dovia.

Dò le Pale 6 1812 Do le Palle (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. Dò le Pale bra. Dò le Pale
topon.
località prativo-pascoliva nella frazione di pozza di fassa (fas.) Ⓘ Dò le Pale Ⓓ Dò le Pale ◇ a) El Segnor. Olà i aede pa touc? / Le creature. Chi zeolic i é da Dò le Pale. Chi dotrei leuzic i é ju de Agai. El Segnor. Olà i aede pa toutg? Le creature. Chi Zeolitg i è da do le palle. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

Dò le Pale (fas., bra.) ↦ Dò le Pale.

dobiar (bra.) ↦ doblié.

dobièr (fas., caz.) ↦ doblié.

doblié Ⓔ DUPLICĀRE (EWD 3, 118) 6 1878 dobliè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. doblié mar. doblié Badia dublié grd. dublië fas. dobièr, dopièr caz. dobièr bra. dobiar, dopiar fod. dublié col. dubié amp. dopià LD doblié
v.tr. Ⓜ doblieia
rendere curvo, arcuato, non rettilineo (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piegare, flettere Ⓓ biegen, beugen
doblié ju (gad.) Ⓘ piegare Ⓓ biegen ◇ a) Spo ára ciamó doblié jö les gran rames ciatadüdes, che pingolâ dan la porta dl ander, por l’assiguré ciamó plü dal vënt. Spo à la ciamò dobliè jou les grang rames ceattadudes, che pingolà dan la porta d’l and’r, pur l’assigurè ciamò plou dal vent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

doblié (gad., mar., LD) ↦ doblié.

dodé (gad., mar.) ↦ daudé.

dodè (Badia, MdR) ↦ daudé.

dodesc Ⓔ DUODECIM (EWD 3, 120) 6 1763 dodesch ‘duodecim’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dodesc mar. dodesc Badia dodesc grd. dodesc fas. doudesc bra. doudesc moe. dodesc fod. dodesc amp. dodesc LD dodesc MdR dodesc
num.
numero composto da una decina e due unità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dodici Ⓓ zwölf ◇ a) Tö t’orôs confessé pro la Crescënza / porcí che t’as ma dodesc piciá. Tö t’ orōs confessé pro la Cresenza / Portgicché t’ aas ma dodesch pitgià. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) set e cinch doudesc e cater seidesc set ö tschinc dôudesch ö catter seidesch ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); c) líte fora mi plü bun ciaval, cun dodesc braui ritri līte fora mì plou bung ciavall, cung dodesc’ braoi reitri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
s.f. pl.
le ore dodici a mezzogiorno, le ore ventiquattro (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DILF 2013, MdR) Ⓘ dodici Ⓓ zwölf ◇ a) A mesanöt; in punt a les dodesc! A mezza neut; iǹ punt a les dódeŝ! DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); b) Piens de vin e piens de rost / I à fat l consilio sa Grava l’ost. / O bela! da le doudesc de not / Con ogneun te man n got. Plens de ving e plens de rost / I a fat l konsìglio sa Grava l ost. / O bella! da le dòudeš de not / Kon ognùn te man ‘n got. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.).

dodesc (gad., mar., Badia, grd., moe., fod., amp., LD, MdR) ↦ dodesc.

dodoman Ⓔ comp. di do + doman (EWD 3, 124) 6 1813 do duman (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. dodoman mar. dodoman Badia doduman grd. doduman fas. dodoman fod. davodomán amp. daos doman LD dodoman
avv.