Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/329

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


descors
294


R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ discorso Ⓓ Rede ◇ a) La unziun tl discurs dl vësco, y le füch amabl de süa retorica (la maestria de savëi rajoné bel) i jô ai bugn veci sot tl cör La unziung t’ l discorso d’l vesco, e ‘l fuc amabile d’sua retorica (la maestria d’savei rajonè bell) i jē ai bongn’ vecci soutt int ‘l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
3 fig. discorso che il sacerdote tiene in chiesa ai fedeli, parlando dal pulpito, dall’altare o dal presbiterio (fas.) Ⓘ predica, omelia Ⓓ Predigt ◇ a) Che n preve endana che l disc messa / No l ve confesse, se l dijessa / Che al descors e a messa grana / Stae chiec i preves, l fasc ben! Che ‘n preve ‘n dana che ‘l dis messa / Nol ve confesse, se ‘l disessa / Che al discorss e a messa grana / Stae chietg i preves, ‘l fas beng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.).

descors (grd., fas., bra., fod.) ↦ descors.

descorsif (fas.) ↦ descursif.

descouz Ⓔ DISCULCEUS (EWD 3, 67) 6 1878 descuz (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93)
gad. descuz mar. desculz Badia descuz grd. deschëuz fas. descouz moe. descoiz fod. descouz col. descoz amp. descozo LD descouz
agg. Ⓜ descouc, descouza, descouzes
a piedi nudi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scalzo Ⓓ barfuß ◇ a) Intratan vëgnel Schmerzenreich adalerch, vistí te süa pel de rehl, descuz, i pîsc ciamó moi Intrattang vegnel Schmerzenreich adarlerc, vistì te sua pell de rechl, descuz, i pīsc’ ciamò mōi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia); b) Ahi! set agn lungiscims messëi sté zënza n bocun de pan, zënza n ciöm de guant, descuza söla nëi d’invern ahi! sett angn’ lunghissimi m’ssei ste zenza ‘ng buccung d’pang, zenza ‘ng ceum d’guant, descuzza soulla nei d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

descouz (fas., fod., LD) ↦ descouz.

descoz (col.) ↦ descouz.

descozo (amp.) ↦ descouz.

descreanzà (fas., bra., col.) ↦ descherianzé.

descrí (gad., mar., Badia) ↦ descrive.

descrì (grd.) ↦ descrive.

descrianzà (grd.) ↦ descherianzé.

descrie (amp.) ↦ descrive.

descrive Ⓔ deriv. di scrive (EWD 6, 156) / it. descrivere 6 1858 descriver (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2)
gad. descrí mar. descrí Badia descrí grd. descrì fas. descriver bra. descriver fod. descrive amp. descrie LD descrive
v.tr. Ⓜ descriv, descrivon, descrit
rappresentare con parole o scritti cose, fatti, persone, nei particolari che più compiutamente li determinano (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ descrivere Ⓓ beschreiben ◇ a) Ades voi descriver chi seidesc paìsc che é dit inant Ades voi descriver chi seidesch paisch chö ö dit inant ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); b) Dl sessantetrëi spo n’atra plü bela, / De Siur Pire Mersa la Mëssa novela, / Y la bela da incö por grazia de Dî, / Ne ciati parores por la descrí. Del sessante trái despò un attra plö bella, / De Sior Pire Mersa la Mássa novella, / E la bella da incö per grazia de Die, / Ne tgiatti paroles per la descrì. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

descrive (fod., LD) ↦ descrive.

descriver (fas., bra.) ↦ descrive.

descrizion Ⓔ it. descrizione (EWD 6, 156) 6 1858 Döscritschion (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1)
gad. descriziun mar. descriziun Badia descriziun grd. descrizion fas. descrizion bra. descrizion fod. descrizion amp. descrizion LD descrizion
s.f. Ⓜ descrizions
rappresentazione, più o meno particolareggiata o caratterizzante, a fini orientativi, informativi, illustrativi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ descrizione Ⓓ Beschreibung ◇ a) Descrizion de la Val de Fascia. La Val de Fascia é na val longia e strenta. Döscritschion della Val dö Fassa. La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.).

descrizion (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ descri-

zion.

descriziun (gad., mar., Badia) ↦ descrizion.

descuerje Ⓔ comp. di des- + cueje 6 1858 döscuerz 6 (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3)
gad. descuerje grd. scuvierjer fas. descuerjer bra. descuerjer amp. descuerśe LD descuerje
v.tr. Ⓜ descuerj
liberare da ciò che copre, ripara, chiude (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ scoprire Ⓓ aufdecken, abdecken ◇ a) I trasc demez l bianch e i descuerc al mort, perché ió cherdee che sia un I tras dömez al bianc ö i döscuerz al mort; perchö io cerdöö chö sia un ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.)
p.p. come agg. Ⓜ descuerc, descuerta, descuertes
privo di copertura, di riparo, di tetto (gad.) Ⓘ scoperto Ⓓ unbedeckt, ungedeckt ◇ a) Sc’ al ê n bel de le portâra fora de chëra caverna scöra sot al cil descuert S’ el ē ‘ng bell dè ‘l portàla fora d’chella caverna scura soutt al ceìl descuert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia)
descorì.

descuerje (gad., LD) ↦ descuerje.

descuerjer (fas., bra.) ↦ descuerje.

descuerśe (amp.) ↦ descuerje.

desculz (mar.) ↦ descouz.

descumandé (grd.) ↦ descomané.

descunselà (grd.) ↦ desconsolé.

descurí (gad., Badia) ↦ descorì.

descurì (grd., fod.) ↦ descorì.

descurs (mar., grd., LD) ↦ descors.

descursif Ⓔ it. discorsivo 6 1878 discorsivo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100)
gad. discorsif Badia discorsif fas. descorsif
agg. Ⓜ descursifs, descursiva, descursives
incline a discorrere (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ discorsivo Ⓓ gesprächig ◇ a) Timido y spaurí parô Schmerzenreich, a odëi tan de jënt, a ester la pröma ota lapró, mo plan plan ciafâl confidënza, y gnô discorsif. Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d’jent, a est’r la pruma ŏta lapprò, mo plang plang ceaffāle confidenza, e gnē discorsivo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

descurvì (col.) ↦ descorì.

descuz (gad., Badia) ↦ descouz.

desdegn Ⓔ it. disdegno 6 1828 desdeng (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
grd. desdën, desdëni
s.m. sg.