Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/318

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


deletoul
283


chelli1872-1973:12 (amp.); c) Sigfrid incunta dlunch lus y pumpa insolita, mo al odô ince da vigni pert döt sotissura en dejordin Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita, mo el odō incie da vigne pert dutt soutt e sura in disordine DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

dejorden (grd., col., LD) ↦ dejorden.

dejórden (fas.) ↦ dejorden.

dejordené Ⓔ deriv. di dejorden / it. disordinato 6 1878 desordinè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88)
gad. dejordiné Badia dejordiné grd. dejurdenà LD dejordiné
agg. Ⓜ dejordenés, dejordeneda, dejordenedes
che è privo di ordine, di coerenza, di chiarezza (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disordinato Ⓓ unordentlich, wirr ◇ a) Cun döt ch’al ê le malfatur te porjun, á le conte tocé le müs tles mans y pitâ por la perdita mai plü da refá, y maledî le sënn dejordiné, ch’i é sté la gauja. Condutt ch’el ē ‘l malfattore in te p’rjung, à ‘l conte tocciè ‘l mus tles mangs e pittā pur la perdita mai plou da r’fà, e maledī ‘l senn desordinè, ch’i è stè la gausa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

dejordin (gad.) ↦ dejorden.

dejordine (Badia, fod.) ↦ dejorden.

dejordiné (gad., Badia, LD) ↦ dejordené.

dejubedì (grd.) ↦ dejobedì.

dejubedient (grd.) ↦ dejobedient.

dejubedienza (grd.) ↦ desobedienza.

dejubidì (amp.) ↦ dijubidì.

dejubidiente (amp.) ↦ dejobedient.

dejuneré (grd.) ↦ dejonoré.

dejunëur (grd.) ↦ dejonour.

dejurdenà (grd.) ↦ dejordené.

dël (fod.) ↦ el.

del dut (caz., moe.) ↦ dldut.

del duto (amp.) ↦ dldut.

del rest (fas.) ↦ derest.

delá (gad., mar.) ↦ delà.

delà Ⓔ comp. di de + (EWD 3, 107) 6 1763 delà ‘trans’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. delá mar. delá Badia dlá grd. dla fas. de là fod. delà amp. de là LD delà
avv.
dall’altra parte (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ di là Ⓓ jenseits, auf der anderen Seite, drüben ◇ a) Santa Maria Maiou decà ca, / Santa Maria Maiou delà là Santa Maria majou de quà quà, / Santa Maria majou de là Anonim, SantaMariaMaiou1867*:243 (fod.)
delà da (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ oltre, dall’altra parte Ⓓ jenseits, drüben ◇ a) Düc inoms de gran memoria / Che laldun delá dai vis, / É so vire na bela storia / De bëgn fat, de piciá impedis. Duttg’ inomts de grang memoria / Che laldung de là da i vìs, / È so vir’ na bella storia / De bengn’ fatt, d’piccià impedìs. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

delà (fod., LD) ↦ delà.

delafora (fas.) ↦ dlafora.

delaìte (fas., bra.) ↦ dlaite.

Delba (gad., LD) ↦ Dèlba.

Dèlba 6 1858 Dalba (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
gad. Delba fas. Dèlba bra. Dalba amp. Alba LD Delba
topon.
paese nel comune di canazei nell’alta val di fassa (gad. DLS 2002, fas. DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Alba Ⓓ Alba ◇ a) dapò tedò i Munciogn vegn 4 pìcui: Cianacei, Gries, Dalba, Penìa dapô tödo i Muntschoni vöng 4 picui: Tschanazei, Gries, Dalba, Bönia ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

Dèlba (fas.) ↦ Dèlba.

deldut (fas., fod.) ↦ dldut.

delegà (col., amp.) ↦ deleghé.

delegar (bra., moe.) ↦ deleghé.

deleghé Ⓔ DĒLIQUĀRE (EWD 3, 49) 6 1878 d’ligā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70)
gad. deleghé mar. deleghé Badia delighé grd. dleghé fas. deleghèr caz. deleghèr bra. delegar moe. delegar fod. deleghé col. delegà amp. delegà LD deleghé
v.tr. Ⓜ deleiga
rendere liquido, far passare un corpo dallo stato solido allo stato liquido (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; Ms 2005, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fondere, dissolvere, sciogliere Ⓓ schmelzen, auflösen ◇ a) y scialdâ ite cun sü ragi, s’implîra de n cialt jintil y delegâ les dlaces sö por i parëis e scealdā ite cung su raggi, s’ implìla deng cialt jintil e d’ligā les dlacces sou pur i pareis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
se deleghé (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ liquefarsi, sciogliersi Ⓓ schmelzen, zergehen ◇ a) Co éra pa, ch’al ne se delega? ne n’él pa de dlacia? Co ella pa, ch’el nè sè dlega? nen elle pa de dlaccea? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

deleghé (gad., mar., fod., LD) ↦ deleghé.

deleghèr (fas., caz.) ↦ deleghé.

deler (fas.) ↦ dolei.

deletégol (fas.) ↦ deletoul.

deletëol (fod.) ↦ deletoul.

deletëul (grd.) ↦ deletoul.

deletó (gad., MdR) ↦ deletoul.

deletoul Ⓔ apadan. * deletar + - évol ‹ -IBILEM (GsellMM) 6 1833 delettó (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. deletó grd. deletëul fas. deletégol fod. deletëol LD deletoul MdR deletó
agg. Ⓜ deletoui, deletoula, deletoules
che procura diletto, piacere e soddisfazione (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dilettevole, piacevole Ⓓ angenehm, unterhaltsam ◇ a) Ël é vëi, iö le bëi gën, mascimamënter inte vosta compagnia deletora. Ël é vëi, jeu le bëi giaǹ, masŝimamëntr inte vosta compagnia delettóra. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); b) Ël é bëin ćialt, mo ël tira n pü’ d’aria morjela; ël é n tëmp deletó. Ël é bëiǹ çhiald, mó ël tira ‘ǹ pü’ d’aria morŝella; ël é ‘ǹ tëmp delettó. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); c) Chëst castighe n’à sigü nia de deletó; mo ël ne toca a d’atri ch’ai dërt ri e malfaturs. Quest castighe n’ha sigü nia de delettó; mó ël ne tocca ad atri ch’ai dërt ri e malfaturs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); d) Cosses, bënché scialdi beles y deletëules mprima, / No crì, sce les te porta dann, o te roba la stima. Còsses, bëŋchë ŝàldi bölles y dölettoules ’mprima, / No crì, ŝë les të pòrta dann, o te ròba la stima. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).