Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/296

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


dapò
261


sü[e]s därmenes infrades seu per dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) Danfora l’om col chentl, l’ater do cun n gran cian patinus. Dangfora l’om col chentl, l’at’r dō cunung grang ciang pattinŭs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

dantfora (fas., LD) ↦ dantfora.

dantier (gad., mar., Badia, grd.) ↦ dantinier.

dantinier Ⓔ comp. di da(va)nt + (ign)ier (Gsell 1992b:224) 6 1864 dàntjern (VianUA, JanAmalà1864:200)
gad. dantier mar. dantier Badia dantier grd. dantier fas. dantangern moe. davantier fod. ndavántier, davántier amp. davantiere LD dantinier, dantenier
avv.
il giorno prima di ieri, l’altro ieri, ieri l’altro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avantieri Ⓓ vorgestern ◇ a) Dijëde, ëis’ a medejines? Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves Dis̄ëde, ëis pa mëdes̄ines? Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.).

dantinier (LD) ↦ dantinier.

dantmesdì Ⓔ comp. di dant + mesdì (EWD 4, 431) 6 1833 daǹmisdé (DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248)
gad. danmisdé mar. danmisdé Badia danmisdé grd. danmesdì fas. inantmesdì caz. inant mesdì bra. danmesdì moe. inant mesodì fod. davántmesdì, davánmesdì col. davantmesdì amp. ignante mesodì LD dantmesdì MdR danmisdé
s.m. Ⓜ dantmesdis
parte del giorno compresa fra il levare del sole e il mezzogiorno (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 200, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mattinata, mattina Ⓓ Vormittag ◇ a) Dunca lascéme pö demà atira levè, ch’i à ćiamò da scrì na lëtra danmisdé. / Oh, danmisdé ne farëis pa plü tröp. Dunca lascéme peu demà attira levè, ch’j’ha çhiamò da scrì ‘na lëttra daǹmisdé. / O, daǹmisdé ne farëis pa plü treup. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); b) Os ne n’ëis sigü nia forní fora la val cun na te superbia, che döt le danmisdé sëise stada pro me Os nen ais sigù nia fornì fora la val cona te superbia, chè dutt ‘l dangmisdè seiſe stada pro mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

dantmesdì (LD) ↦ dantmesdì.

danz Ⓔ DĒ *ANTIUS (EWD 3, 24) 6 1833 A dënz, a dënz (DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242)
gad. danz mar. danz Badia danz grd. danz bra. danz LD danz MdR danz
avv.
1 certamente, sicuramente, indubbiamente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ già, veramente, certo, ad ogni modo Ⓓ freilich, allerdings, sehr wohl ◇ a) A danz, a danz! - Ad avëi na gran famëia ne pòla ester atramënter. Adënz, adënz! - Ad avëi ‘na graǹ famëja ne pòla estr atramëntr. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR)
2 disgraziatamente, malauguratamente (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra., LD DLS 2002) Ⓘ purtroppo Ⓓ leider ◇ a) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc / Se arà po danz - vedla mutans / Le fasc sia èrt - e les fèsc ngërt. Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg / Se arà po dans - vedla mutans / Le fas si ert - e les fes ngert. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.) gardenismo
danz che (gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ tuttavia Ⓓ allerdings ◇ a) Per marciadé sonse unì sun la fiera; ma danz che no é auter, che sta vacia. Per mertgiàdè soŋse uni sulla fiöra; ma dànz che non hè àuter, che stà vàtgia. VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

danz (gad., mar., Badia, grd., bra., LD, MdR) ↦ danz.

daó † (gad.) ↦ do1.

daorí (mar.) ↦ daurì.

daos (amp.) ↦ do.

daos doman (amp.) ↦ dodoman.

dapardut (bra.) ↦ daperdut.

daparduto (amp.) ↦ daperdut.

daperdut Ⓔ it. dappertutto 6 1845 dapèrdut (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
fas. daperdut caz. daperdut bra. dapardut fod. daperdut amp. daparduto LD daperdut
avv.
in ogni luogo, dovunque, ovunque (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dappertutto, ovunque Ⓓ überall ◇ a) Canche i é rué ja Cascian / I à scomenzà a meter man / I nesc bie cinch a scutar / E daperdut a vardar. Kanke i e ruè ža Kašáng / I ha skomenzà a meter mang / I neš bie čink a skutár / E dapèrdut a vardár. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) Mo ence a Roveré / Perché daperdut i ge le struta sù / E se ge le mana jù / Segur n’é. Mo ence a Roveré / Perché daperdut i je le struta su / E se ge le mana sgiu [= ju] / Segur ne. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); c) Emben l Vent scomenza a sofièr e bugolèr e da una cambra a l’autra, e daperdut olache l’era passà no restèa più mìngol de polver. ’Nben l Vent scomenʒa a sofier e bugoler e da una kambra a l autra, e da per dut olà ke l era pasà, no restea piu mingol de polver. BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); d) Ió no sei, ma daparduto / Par saé, beśen studià, / Chiste inveze, i sà duto / Co i rua a scentà là! Io no sei, ma daperduto / Par saè, besèn studià, / Chiste inveze, i sa duto / Coi rua a scentà là! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.)
perdut.

daperdut (fas., caz., fod., LD) ↦ daperdut.

dapó (col.) ↦ dapò.

dapò Ⓔ DĒ POST (EWD 3, 82) 6 1828 da pò (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
grd. depò, dapò † fas. dapò caz. dapò bra. dapò moe. dapò fod. depò col. dapó amp. dapò, apò LD dapò
avv.
1 in seguito, in un tempo o un momento successivo (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dopo, poi Ⓓ dann, darauf ◇ a) Poche dì dapò el fiol pì śoen ‘l à tolesc duto el fatossò, e s’in é śù dalonse in un paes foresto Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); b) "Lustriscem m’é pissà, che ampò i me picia; dapò tant che die po valch o no." "Lustríšem m’he pisà, ke mpò i me piča; dapo tant ke die po valk o no. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.); c) e dapò cogne ence vardèr che l’ègua no me leve i agnìe e dapò kogne enče vardèr, ke l’ègua no me leve i agnie BrunelG, Cianbol-