Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/339

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


despriejé
304



2 disapprovare con un giudizio tacitamente o apertamente espresso (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ biasimare Ⓓ missbilligen, tadeln ◇ a) S’imaginëies vignun, cun ci sdëgn, che la virtuosa Genofefa desprijâ y refodâ te domandes ilezites S’ immagini vignung, cung ci sdegno, che la virtuosa Genofefa desprijā e refudā te dimandes illezites DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

despriejé (LD) ↦ despriejé.

desprijé (gad., mar., Badia, grd.) ↦ despriejé.

desprijiar (bra.) ↦ despriejé.

desprijièr (fas., caz.) ↦ despriejé.

Desproch (gad.) ↦ Dispruch.

desprojià (amp.) ↦ despriejé.

desradijà (amp.) ↦ desraijé.

desraijé Ⓔ deriv. di raisc (EWD 5, 459) 6 1866 dereser (BrunelG, Cianbolpin1866:18)
gad. desraijé mar. desraijé Badia desraijé grd. desravisé fas. derejèr caz. derejèr bra. derejar amp. desradijà LD desraijé
v.tr. Ⓜ desraijeia
strappare una pianta dal terreno estraendone le radici (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sradicare Ⓓ entwurzeln ◇ a) "Ben dapò volon proèr, doman jon vin Pecedac a derejèr dotrei pecei "Ben dapò volon proer doman ʒ̉on vin Pečedač a dereser do trei pečei BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.).

desraijé (gad., mar., Badia, LD) ↦ desraijé.

desravisé (grd.) ↦ desraijé.

dessegn Ⓔ deriv. di dessigné (EWD 3, 85) 6 1878 desengn’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
gad. dessëgn mar. dessën Badia dessëgn grd. dessëni fas. dessegn caz. desen, dessen bra. dessen moe. dessegn fod. dessen, desen amp. disegno LD dessegn
s.m. Ⓜ dessegns
1 rappresentazione di oggetti reali o immaginari per mezzo di segni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disegno, progetto Ⓓ Zeichnung, Plan
2 fig. progetto, piano, proposito (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disegno fig., progetto Ⓓ Plan ◇ a) Draco, le pröm cöch dl conte, n om da bëgn, porté por sü patruns, cuindi contrar ai pescims dessëgns de Golo, s’â tut l’impëgn d’i fá rové la lëtra inascusc a Sigfrid por n om sigü ch’ê pronto a jí impara. Draco, ‘l prum coug dl conte, ‘ng om da bengn’, purtè pur su patrungs, quindi contrario ai pessimi desengn’s de Golo, s’ ā tut l’impegno d’i fa r’vè la lettra inascusc’ a Sigfrid pur ‘ng om sigū ch’ē pronto a jì impara. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); b) Dá amënt, sce nosc bun grof mör, ne n’él dübe, che Golo te chëstes zircostanzes ne röies a so dessëgn, y devëntes nosc signur Da ament, se nosc’ bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo te chestes zircostanzes nè ruve a so desengn’, e d’vente nosc’ signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

dessegn (fas., moe., LD) ↦ dessegn.

dessëgn (gad., Badia) ↦ dessegn.

dessegur Ⓔ comp. di de + segur 6 1819 de segü (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199)
gad. dessigü mar. dessogü Badia de sigü grd. dessegur fas. de segur fod. de segur col. de segur, de sigur amp. de seguro LD dessegur MdR de sigü
avv.
senza dubbio, di certo (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ certamente, sicuramente Ⓓ sicher, gewiss ◇ a) Mo acioch’ al te lasces dessigü innerkemm / Le mësseste cun chësc bewegen in die Klemm Ma acciocch’ äll të lasche de segü innerkemm / ‘L mäste con käscht bewegen in die Klemm PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199 (Badia); b) Via! Vos ne fajëis che spas. / Nët nia, e iö ves pò dì de sigü, ch’ël ves stà bëin a rajonè talian pervia de la bela pronunzia ch’ëis. Vìa! Vos ne faŝëis che spas. / Nëtt nìa, e jeu ves pò dì de sigü, ch’ël ves sta bëiǹ a raĝionè taliaǹ per via de la bella pronunzia ch’ëis. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); c) J. Che la sibe plu jëuna che vo, chël sé ie dessegur, ma tan d’ani che l’ebe, no sé da ve l dì S. Che la sibbe plu s̄ouna che vo, chëll sè jö desegur, ma tàŋ d’àgni che ‘l èbbe, no sè da vël di VianUA, JanTone1864:199 (grd.); d) Os savëis mia inozënza, y al gnará chël de, che se pentiarëis dessigü, d’avëi desprijé les leghermes d’osta patrona inozënta. os saveis mia innozenza, e el gnarà chel dè, che sè pentireis desigù, d’avei desprijè les legrimes d’osta patrona innozente. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); e) scemia ch’i sá dessigü dal’ esperiënza, ch’al vëgn consolaziun söl’ afliziun semia ch’i sa d’sigù dall’ esperienza, ch’el vengn’ consolaziung soull’ affliziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia) ☟ zertamenter.

dessegur (grd., LD) ↦ dessegur.

dessen (caz.) ↦ desen.

dessën (mar.) ↦ dessegn.

dessenar (bra.) ↦ dessené.

dessené Ⓔ deriv. di senn (EWD 6, 199) 6 1763 dessene ‘irascor’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dessené mar. dessené Badia dessenè grd. dessené fas. dessenèr bra. dessenar fod. dessené LD dessené MdR dessenè
v.tr. Ⓜ dessena
muovere a ira, irritare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fare arrabbiare, adirare Ⓓ ärgern
p.p. come agg. Ⓜ dessenés, desseneda, dessenedes
violentemente irritato, adirato, infuriato (gad. B 1763; Ma 1950; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ arrabbiato Ⓓ zornig, erzürnt ◇ a) Vosta negligënza meritass, ch’iö fosse dessenada con vos. Vosta negligënza meritass, ch’jeu fosse dessenàda coǹ vos. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); b) Cëla, no vester dessenà, che tu ies uni ëura stat pra me, y oves dut chël, che ie ove Tgèla, no vöster dössanà, che tu jes ugn’ ëura stàt pra më, y òves dutt chëll, chë jö òve VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); c) Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia), ci ch’é comané, mëss deventé. Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia), cicch è comanè, mess’ deventè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
se dessené (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ arrabbiarsi Ⓓ sich ärgern ◇ a) Mo al s’á dessené, y ne orô jí ite Mo al s’ ha dessené, é ne oróa shi ite HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Ma ël se à dessenà y ne