Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/364

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


donca
329


domesdì, e dapò lunes / Se se ordenee, se fas beseng. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) Da mesdì, y dala trëi domesdì à ël inò fat nsci, y dui jiva a lauré. Da mëźdi, y dalla trëi dòmëzdi ha ël inò fatt iŋŝi, y dui s̄iva a laurè. VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); c) ara ê ’ci domisdé valgünes ores iló sora en oraziun ella ē ci domisdè valgunes ores illò sora in oraziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

domesdì (grd., fas., bra., LD) ↦ domesdì.

domestich Ⓔ it. domestico 6 1878 domestizi pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. domestize Badia domestize
s.m.f. Ⓜ domestics, domestica, domestiches
chi svolge a pagamento i lavori di casa presso una famiglia; servitore, cameriere (gad.) Ⓘ domestico Ⓓ Hausangestellter ◇ a) intan cunta sö Golo, porsura l’inozënta y nobla sposa, les baujies plü infames, che finamai i domestizi se dodâ intang cunta sou Golo, pur sura l innozenta e nobil sposa, les baujiis plou infames, che finmai i domestizi se dodā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

domestize (gad., Badia) ↦ domestich.

domisdé (gad., mar., Badia) ↦ domesdì.

don1 Ⓔ it. dono ‹  DŌNUM (EWD 3, 128) 6 1763 dono ‘donum’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dono Badia dono grd. don fas. don fod. don amp. don MdR dono
s.m. Ⓜ dons
ciò che si dà o si riceve senza contraccambio e che può essere un bene materiale o spirituale (gad. B 1763, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ regalo, dono Ⓓ Geschenk ◇ a) ve prëii mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) S. Sce ël é bele bëin fat, sce n’él inće demà nia ater che n dono de Die, de chël ch’an dess i ringrazié. S. Ŝ’ ël é bel e bëiǹ fat, ŝe n’él inçhié demà nia atr che ‘ǹ dono de Die, de quël ch’aǹ dess i ringrazié. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); c) Él sté duncue i uomini, ch’á trat le tarlí dal Cil, o él sté Idî, che l’á lascé dé jö? En verité, chësc é n bun dono dal Cil! Elle ste dunque li uomini, ch’a tratt ‘l tarlì dal Ceìl, o èle ste Iddi, ch’l’à lascè dè jou? In veritè, chesc’ è ‘ng bung dono dal Ceìl! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia) ☝ scinconda.

don (grd., fas., fod., amp.) ↦ don1.

don2 Ⓔ it. don 6 1856 don (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261)
gad. don Badia don fas. don bra. don fod. don amp. don LD don
s.m. sg.
appellativo preposto al nome dei preti (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ don Ⓓ Hochwürden ◇ a) Canche n pech da vin / Co la taza te man / Algegher e san / Disc don Valentin. Canche n pech da vin / Colla tazza te man / Agliegher e san / Diss Don Valentin. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); b) De nosta bela patria le cranz / Pro nüsc proi veci onorati / De Ciastelrot don Clara Franz. D’nosta bella Patria ‘l Cranz / Pro nousc’ Proi vecci onorati / D’Ciastellrott Don Clara Franz. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Siur, eviva! Zen Maring, / Viva don! Sopplá vijin. Sior, evviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplà vijing. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia) ☝ siour.

don (gad., Badia, fas., bra., fod., amp., LD) ↦ don2.

dona Ⓔ it. donna ‹ DOMINA (EWD 3, 126) 6 1813 donnes pl. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. dona Badia dona grd. dona fas. dona caz. dona fod. dona
s.f. Ⓜ dones
1 nella specie umana, l’individuo di sesso femminile, dal momento in cui abbia raggiunto l’età adulta (gad. P/P 1966, grd., fas.) Ⓘ donna Ⓓ Frau ◇ a) La dones bredla tlo per amor dl bon Gejù! La donnes bredla clo per amor del bon Giesu! RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Na te virtú invinzibla implanta le s. timur d’Idî ince te na dona! Na te virtŭ invinzibile impianta ‘l s. timor d’Iddì incie tena donna! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); c) T’es debl, al é vëi, mi püre möt, mo Idî, che protege na dona timida, desco iö sun, ch’ara trionfëia porsura i lus, Idî sará tüa segurté cuntra vigni mala bestia T’ es debl, el è vei, mi pure mūtt, mo Iddì, che protegge na donna timida, desco iou sung, ch’ella trionfeia pur sura i lŭs, Iddì sarà tua sogortè cuntra’ vigne mala bestia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia) ☝ femena
2 appellativo di cortesia, premesso eventualmente al nome, al cognome o alla qualifica, con cui ci si rivolge a una donna (fas.) Ⓘ signora Ⓓ Frau ◇ a) Auter che! Dona Chenina la é auter più bela che ge Auter ke! Dona Kenina la è auter più bela ke ğe BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

dona (gad., Badia, grd., fas., caz., fod.) ↦ dona.

donà (col., amp.) ↦ doné.

donar (bra., moe.) ↦ doné.

donca Ⓔ ven. donca ‹ DUNC (EWD 3, 127) 6 1763 dunca ‘ergo’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. donca, dunca, dunch † mar. donca Badia donca grd. donca, dunca fas. donca bra. donca fod. donca amp. donca LD donca MdR dunca
congiunz.
1 con valore conclusivo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005;, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dunque Ⓓ also ◇ a) Ma dël s’à dessené, e no volëva jì ite. So pere donca và fora e l preia. Ma al s’ ha desenné, e no volava schi ite. So pére donca va fora e ‘l preja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) Umana cossa é le falè / Divina mo le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste tröc amici. Umana cossa é le fallè / Divina mó le perdonè, / Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste treućh amici. DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); c) Donca se fasc descheche El vel, / Che i fenc laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e no i ne magne / Sun pive o auter, nience pel. Donca se fas deschè che El vel, / Che i fentg laore, e che i vadagne, / Che i fae polit, e noi ne magne / Sun pive o auter, nentge pel. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); d) Dunca, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messëis ester mac y passé i confins - / sce jëis a bagn - de nos püri Ladins Dunch, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messês ester mać y passè i confins - / sce jîs a bagn - de nos püri Ladins, PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); e) L savëi velch ie bona cossa, donca mpera cun ueia, / Y tu giateres roba, stima y unëur a marueia. ‘L savëi vëlch jè bòna còssa, donca ’mpèra con uöja, / Y tu giaterés ròba, stima y unour a maruöja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
2 con valore esortativo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A