Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/346

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


dezipé
311


devot (gad., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ devot.

devotamenter Ⓔ it. devotamente 6 1878 devotament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. devotamënter Badia devotamënter
avv.
con devozione (gad.) Ⓘ devotamente Ⓓ mit Andacht, andächtig ◇ a) Canche la ciampana sonâ a mëssa, jôra tla capela y periâ devotamënter por la salvëza de so sposo Cang che la ciampana sonaa a Messa, jēla t’ la capella, e priā devotament’r pur la salvezza de so sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); b) Le püre fi injenedlé döt en leghermes arbassa le müs desconsolé a tera, tëgn sö devotamënter les mans che tremorâ L pure fì injenedlè dutt in legrimes arbassa ‘l mūs desconsolè a terra, tengn’ sou devotament’r les mangs che tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

devotamënter (gad., Badia) ↦ devotamenter.

devoto (amp.) ↦ devot.

devozion Ⓔ it. devozione (EWD 3, 93) 6 1813 devocion (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. devoziun mar. devoziun Badia devoziun grd. devuzion fas. devozion bra. devozion moe. devozion fod. devozion amp. devozion LD devozion
s.f. sg.
sentimento di speciale venerazione e fiducia che si ha verso un dato mistero religioso o una data persona con culto religioso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ devozione Ⓓ Frömmigkeit, Andacht ◇ a) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlé l gran numer de mi picëi je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlö ‘l gran numer de mi piciej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Me piasc veder co i se l trasc su / Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia, e l’é na distrazion / Sta usanza Me pias veder co i se ‘l tras su / Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia, e l’è ‘na distratziong / Sta usantza BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); c) Ai peri spo y ales umes i racomanâra d’i dé na bona educaziun a sü fis, d’i trá sö tla s. religiun y devoziun cristiana Ai peresc’ spo e alles umes i raccomanāla di dè na bona educaziung a su fiis, d’i tra sou t’ la s. Religiung e devoziung cristiana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia); d) Cun gran devoziun vëgni un ala ota / Döta süa jënt, le tot y la tota Cong grang devoziung vagni ung alla ótta / Dütta süa saint, l’tot e la tota PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
jì per devozion (fas.) Ⓘ andare in pellegrinaggio Ⓓ pilgern ◇ a) na fémena zevila de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

devozion (fas., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ devozion.

devoziun (gad., mar., Badia) ↦ devozion.

devuzion (grd.) ↦ devozion.

dezide Ⓔ nordit. deçìder ‹ DĒCĪDERE (EWD 3, 94) 6 1864 dëzid 3 (VianUA, CalighéMaladët1864:196)
gad. dezide Badia dezide grd. dezider fas. dezider fod. dezide col. dezide amp. dezide LD dezide
v.tr. Ⓜ dezid, dezidon, dezidù
risolvere, definire in seguito a un giudizio o a un accordo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ decidere Ⓓ entscheiden, beschließen ◇ a) Duta la cumpania se la rij, y dezid, che l seniëur muessa paië la mesa. Dutta la campagnia sëla riŝ, y dëzid, che ‘l Signour muessa pajë la mëźa. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); b) N orbo lo vedeva, che bognava dezide: Volon stà col S. Padre, e no con chela marmaia Un orbo lo vedeva, che bognava decider: Volon stà col S. Padre, e no con chella marmaja AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

dezide (gad., Badia, fod., col., amp., LD) ↦ dezide.

dezider (grd., fas.) ↦ dezide.

dezim Ⓔ it. decimo 6 1813 decima f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. dezim, decimo grd. dezim, decimo caz. dèzimo bra. dècimo fod. dezimo amp. dezimo
num.
1 corrispondente al numero dieci in una successione o in una classificazione (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953, caz. Mz 1976, bra. R 1914/99, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ decimo Ⓓ zehnter ◇ a) V’adore pra chësta decima Stazion, o redentor dl mond V’adore pra chasta decima Stazion, o redentor d’l mont RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
2 ciascuna delle dieci parti uguali della stessa quantità (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953, caz. Mz 1976, bra., fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ decimo Ⓓ Zehntel ◇ a) y al s’é abiné a chëra devoziun düc i sudic cui ciavaliers sü amisc, y de chi les signures y na te popolaziun che la dlijia ne tignî ’ci la decima pert dla jënt ne e el s’ è abbinè a chella d’voziung duttg’ i sudditi coi cavalieri su amizi, e d’chi les signures e na te populaziung, che la dlisia nè tignō ci la dezima pert d’la jent nè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
dezim terz (grd.) Ⓘ tredicesimo Ⓓ dreizehnter ◇ a) V’adore te chësta decima terza Stazion, o Seniëur tëut ju dla crëusc V’adore in chasta dezima terza Stazion, o Segniour tout shu della crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.).

dezim (gad., grd.) ↦ dezim.

dezimo (fod., amp.) ↦ dezim.

dèzimo (caz.) ↦ dezim.

dezipà (col., amp.) ↦ dezipé.

dezipar (bra.) ↦ dezipé.

dezipé Ⓔ ven. dezipar(e) ‹  DISSIPĀRE x DĒCIPPĀRE (Gsell 1992b:226) 6 1763 dezipe ‘destruo’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dezipé mar. dezipé Badia dezipé grd. dezipé fas. dezipèr bra. dezipar fod. dezipé col. dezipà amp. dezipà LD dezipé MdR dezipé
v.tr. Ⓜ dezipa
1 guastare, deteriorare, riducendo in cattive condizioni (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sciupare, rovinare Ⓓ verderben, beschädigen ◇ a) N gote de vin do le cafè é sann ël, e mascima le bun vin ne dezipa mai nia ël. Uǹ gòte de viǹ dò le caffè é san ël, e masŝima le buǹ viǹ ne decipa mai nia ël. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); b) Iö te prëie, ne fà nia sënza le consëi de le dotur, acioche ne te te dezipes inćiamò de plü. Jeu te prëÿe, ne fà nìa sënza le consëi de le Dottur, acćioche ne te te decipes inçhiamò de plü. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR)
2 fig. danneggiare moralmente, compromettere (MdR) Ⓘ rovinare fig.Ⓓ verderben fig. ◇ a) B. Avrëis bëin rajun,