Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/347

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


dezipé
312


e ël en serà de bugn, mo inće nia püć de ri, che dezipa despò i bugn. B. Avrëis bëiǹ raĝiuǹ, e ël eǹ serà de bugn, mó inçhié nia püçh de ri, che decipa despò i bugn. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) n jonn, che inte sü prüms agn à otenü na bona educaziun da cristian e à imparè ad amè Idie, la religiun e la virtù, n’é plü insciö fazile da dezipé. ‘ǹ ĵon, che inte sü prüms agn ha ottenü ‘na bonna educaziuǹ da Cristiaǹ e ha imparè ad amè Iddie, la religiuǹ e la virtù, n’é plü insceu facile da decipé. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ dezipés, dezipeda, dezipedes
fig. danneggiato moralmente, compromesso sul piano della reputazione (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ rovinato fig.Ⓓ verdorben fig. ◇ a) Ël é delunch insciö; le bun e le rie é in vigne lüch moscedè. E ël n’é degun ćiamp, che tra le bun formënt n’en abe inće de rie e de dezipé Ël é delung insceu; le buǹ e le rie é iǹ vigne lüc moscedè. E ël n’é deguǹ çhiamp, che tra le buǹ formënt n’eǹ abbe inçhié de rie e de decipé DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) fra tant de jënt inće tröc de ri, che gonot n’é contënć d’ester instësc ri, mo che prô de menè inće i atri al mal. Mo intant, olà él n stato, che n’abe plü o manco mëmbri dezipà? fra tant de ĝënt inçhié treućh de rì, che gonót n’é contëntg d’estr instëŝ ri, mó che prò de menè inçhié i atri al mal. Mó intant, olà él ‘ǹ stato, che n’abbe plü o manco membri decipà? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

dezipé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ de-

zipé.

dezipèr (fas.) ↦ dezipé.

dezisif Ⓔ it. decisivo 6 1878 dezisivo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16)
gad. dezisif Badia dezisif fas. dezisif fod. dezisif LD dezisif
agg. Ⓜ dezisifs, dezisiva, dezisives
che decide, che ha valore determinante, conclusivo, definitivo (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ decisivo Ⓓ entscheidend ◇ a) dopo che Sigfrid s’un ê jü ala vera, conesciôra, ch’ara ê uma, y le momënt dezisif ê daimpró dopo che Sigfrid sè n’è ju alla verra, conesceōla, ch’ella ē uma, è ‘l moment dezisivo è daimprō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

dezisif (gad., Badia, fas., fod., LD) ↦ dezisif.

di Ⓔ DIĒS (EWD 3, 30) 6 1763 dal di ‘diurnus’; el [di] davò ‘postridie’; di ‘dies’; dus dì ‘biduum’; intral di ‘interdiu’; vigne dè ‘quotidie’ (Bartolomei1763-1976:76, 77, 78, 79, 84, 105)
gad. de mar. de Badia de grd. di fas. dì caz. dì bra. dì fod. di col. di amp. dì LD di MdR dé
s.m. Ⓜ dis
1 spazio di tempo di ventiquattro ore che intercorre tra una mezzanotte e quella successiva (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giorno Ⓓ Tag ◇ a) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Le müt dunca gnê de dé in dé plü rie e plü insolënt Le mütt dunca gnê de dé iǹ dé plü rie e plü insolënt DeRüM, Nu18331995:278 (MdR); e) Te vëighes pö da de a de, / Che da d’Ël anse döt cant. Tö vöigös pō da dö ang dö, / Chö da del angse dōt cant. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); f) Poche dì dapò el fiol pì śoen ‘l à tolesc duto el fatossò Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Che se fosse stà tre dì / con vosoutre sun chi scagnes / a ve vede, a pressentì, / ‘l eva un outro pei de magnes Che se fose sta tre di / con vos òutre sun chi scagnes / a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); h) Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); i) Ci n bel de ch’al é incö, / Can gnarál pa indô insciö Tgi en bël dë ch’al ë incö, / Cang gnaral pa indo ensö PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia)
2 l’intervallo di tempo fra il sorgere e il tramontare del sole (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ giorno Ⓓ Tag ◇ a) Di e not l studiáva / la Maria e i autri lo tentáva Di’, e not al studiava / la Maria e i autri lo tentava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Chi ch’ama la virtù / E schiva le pićé, / Sie de nöt o de dé, / Chël plej a tüć, chël su. Chi ch’ama la virtù / E schiva le piçhié, / Sie de neut o de dé, / Quël pläŝ a tütg, quël sù. DeRüM, GüteMenschen1833-1995:290 (MdR); c) T. Bon di, bera Jan, co vala? J. Sce l di ie bon oder no, ve l diré ie sta sëira Boŋ di, bèra S̄àŋ, co vàla? / S̄e ‘l di jè boŋ oder no, vël dirè jö sta sëira VianUA, JanTone1864:198 (grd.); d) Le guardie de la finanza di e not in ronda come se no fossa auter che ladri a Col e Vinaulonch Le guardie della finanza dì e nott’ in ronda come se non fossa auter che ladri a Coll e Vinallongo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) Che de dì el no n’é mai / E di note, el và in ca e in là. Che de dì el no ne mai / E di note, el và in cà e in là. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.)
s.f. sg.
fase di passaggio tra la notte e il giorno (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013) Ⓘ luce dell’alba, alba Ⓓ Tageshelle, Morgengrauen, Morgendämmerung ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Da duman, canche stlea di, y che tu leves, o fi, / Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie Da dumaŋ, caŋchë stlëa dì, y chë tu leves, o fì, / Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Chësc savunse en cil glorius / Olache döt é en plëna de Chesc’ savungse in ceil glorioso / Ullacch’ dutt è in plena dè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); d) ragio de sorëdl o lominus de löna degun, en modo che la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica da chëra tan de de, che passâ por n büsc a feriada grossa y gnô rebatüda dala iesta blancia de Genofefa raggio de sored’ l o luminùs de luna degung, in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica da chella tan de dè, che passā pur ‘ng