Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/352

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


diejana
317


ma1740*-2019:6)
gad. Dî mar. Dio Badia Dî grd. Die fas. Die caz. Dio bra. Dio fod. Dio col. Dio amp. Dio LD Die MdR Die
s.m. sg.
l’essere supremo, concepito come perfettissimo, eterno, creatore e ordinatore dell’universo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Dio, Iddio Ⓓ Gott ◇ a) la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita la sœul grazia, k’œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Sci, sce l ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. Shi, she l’ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); c) Pere! è fat picé davánt a Dio, e davánt a vos. Pére! é fatt piggié davant a Dio, e davant a vos. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) acioch’ ëi sie na ota inte vigne stato che la providënza de Die tost o tert i ćiama, dërt ütili e da adorè acćioch’ ëi sie ‘na òta inte vigne stato che la providënza de Die tost o tärd i çhiama, dërt ütili e da adorè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); e) Con Dio aste scomencé / Con Dio finëscela ince tö. Con Dio aste scomentschö / Con Dio fineschela intgie tō. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); f) mi caro père, gé é ofenù Dio e ence vo mi caro père, ge è offendù Dio e encie vo SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); g) Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos Pare, iò hei offendù Dio e anche vos ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); h) Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an… Òh! bon Dio, / àngele sante, / cònz̄edeme par sto an… DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); i) Se Dio me fajëssa chësta grazia, disc l malé Se Dio me faŝëssa quësta grazia, diŝ l’amalé PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); j) Vëigheste sëgn, vedl, ci ch’al ó dí / a tomé fora de grazia de Dî! Vêgheste śëgn, vedl, ćî ch’al ô dí / a tomè fora de grazia de Dî! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); k) E ministre i é de Dio / chesta sorte de birboi? E ministre i é de Dio / chésta sòrte de birboi? DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); l) La sumënza ie la parola de Die. La sumënza jè la paròla di Die. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); m) Dantaldut recordete d’uneré Die, y l pere y l’oma Daŋ ‘l dutt reccórdetë d’unorè Die, y ‘l père y l’oma PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); n) perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia, la cala, Dio sà, se ió l podesse far, bolintiera te la donasse perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia, la cala, Dio sa, se iò̬ ‘l po̱dössę far, vo̬lentięra tęla do̬nasse RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); o) Lode a Os, o Dî d’infinida bunté Lode a Os, o Dio d’infinita bontè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia); p) La vita dl uomo foss massa pesocia y döra zënza la dërta fede en Dî La vita d’l uomo foss’ massa pſoccia e dura zenza la derta fede in Dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia)
Chel Bel Die (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, MdR) ◇ a) Sé bën ie, y Chël Bel Die / ch’é bën fat l fatimie Se ben je, y ch’el böl Diè / ch’è ben fat il fati miè PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Ëi me cuntava che na pert vëgn scorià con rötes fin a le sanch, sco Chëlbeldie sö la crusc. Ëi me cuntava che ‘na pärt vëgn scorià coǹ reutes fin a le sang, sco Quëlbeldie seu la cruŝ. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); c) Ne fossel morvëia, sce Chël Bel Dî en paraisc / menass l’Orco o ciamó valch de plü / a castié n te gran piciadú? Ne fóssel mervöia, sce Chël Bel Dî in paraîsc / menessa l’Orco o ćiamò valch de più / a ćiastié n te’ gran pićiadu? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); d) Greatl à dit: o sci, Chël Bel Die l à fat. L mënder lumin ne verd no da se nstës grę́a̤tl a dit: o ši, k’ l bel díe l a fat. l ma̤ndę́r lumíŋ nę vęrd no da̤ sę ŋšta̤s RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.) ◆ o Die (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ oh Dio Ⓓ oh Gott ◇ a) Me pissae, o Dio! l’é certo Salin, / Che à ressolt de jir a vin Me pisae, oh Dio! l è čerto Salíng, / Ke ha resólt de žir a vin BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) O mi Dî! zënza chësta bona bestia la cara contëssa y l’amabl pice conte foss stá ia tl desert. O mi Dì! zenza chesta bona bestia la cara contessa e l’amabil picce conte fossa sta ia t’ l desert. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
Idie.

Die (grd., fas., LD, MdR) ↦ Die1.

die2 Ⓔ DIŪ (EWD 3, 97) 6 1813 giut (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. dî mar. dio Badia dî grd. giut MdR die
avv.
a lungo, per molto tempo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, MdR) Ⓘ a lungo Ⓓ lange ◇ a) L savova fé dl dut / Che teniva for y giut. L savova fe del dut / Ke teniva fort i giut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Ne me tré giut per l nes, / Sce tu ne n’ues tò me, / N’ulon fé gran pruzes Ne me tre giut per l nes / She tu ne n’ues to me, / N’ulon fe gran prozes PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Ël é tëmp, che iö m’en vade a ćiasa per ne ves incomodé plü die. Ël é tëmp, ch’jeu m’eǹ vade a çhiasa per ne ves in[c]omodé plü die. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:239 (MdR); d) A siur curat dër dilan, / Incö unse düc le gote en man, / Y scraiun: Al vires dër dî A Sior Corat dar diolan, / Incö ungse dütg el got in mang, / E scraiung: Al vir dar dì PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); e) T. Tan giut l’ëis’a? J. Ie l’é trëi invierns, che d’instà l’ova la ciajarina sa mont. T. Tàŋ giut l’ëispa? S̄. Iö l’hè trëi iŋviergn, che d’iŋstà l’òva la caras̄ina sa mont. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); f) Sëgn ater ne savessi pa plü da ves dí; / Pordenede sc’ i ves á massa dî tratigní. Sagn attr ne savessi pa plö da ves dì; / Perdonede s’i ves ha massa dì trattignì. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia)
da die (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ da lungo tempo Ⓓ seit langem, längst ◇ a) zënza d’Os, ne me podessi oje a degügn, zënza d’Os fossi dadî andata te chësc ander zënza val’ confort zenza d’Os, nè mè podessi oje a d’gungn’, zeinza d’Os fossi da dī andata te chesc’ and’r zenza val confort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

die (MdR) ↦ die2.

Die te l paie (grd.) ↦ dietelpaie.

Die ve l paie (grd.) ↦ Die te l paie.

diedo (amp.) ↦ deit.

diejana Die x Diana (EWD 3, 97) 6 1828 Die Schana! (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
grd. diejana
interiez.
esprime disappunto, impazienza, meraviglia e simili (grd.) Ⓘ perdinci, santo cielo Ⓓ Donnerwetter, Herrgott ◇ a) N’é giapà, son vedla muta! diejana! / cie cossa burta? / ne giapé a maridé? / Ie ne giape plu, l sé! Ne giapà, song vödla Muta! die schana! / chië cosa burta? / ne giapè a maridè? / je ne giape plu el sè! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.).

diejana (grd.) ↦ diejana.