Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/331

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


desfé
296



gad. desfá mar. desfá Badia desfá grd. desfé fas. desfèr caz. desfèr bra. desfar moe. desfar fod. desfè col. desfà amp. desfei LD desfé
v.tr. Ⓜ desfej, desfat
1 distruggere o scomporre quanto era stato fatto (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disfare, rompere, distruggere Ⓓ zerlegen, zerstören, vernichten
2 la roba, sperperarla, mandarla in rovina (gad. V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas.) Ⓘ disfare, sperperare, scialacquare Ⓓ verschwenden, vergeuden ◇ a) no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc, y se à desfat si bëns cun se dé blëita. no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’ en joe schit in un pàis da lontsch, y s’ ha desfát si béins cung se dé blaíta. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Ma dapò che chest tie fi, che à desfat dut l fatossò con putènes, é vegnù de retorn te ès mazà a el n vedel engrassà Ma dapó che chest to fí, che a desfat dut ‘l fatto so con puténes, è vegnú de retorn te és mazá a el un vedél ingrassá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); c) Iló à ël scumencià a mené na stleta vita, y n puech tëmp s’al desfat dut chël, che l ova giatà da si pere. Ilò hà ël scumënĉa a mënè na slötta vita, y in puech temp s’hà ‘l döffàtt dutt chëll, chë l’òva giatà da si père. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
desfé via (gad., fod.) Ⓘ sperperare, scialacquare, disfare Ⓓ verschwenden, vergeuden ◇ a) abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’ un é jü demez te n paisc dalunc, y inló ál desfat ia le fatissó cun vire alingrana abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch, e in lò hálle desfat ia l’fàte so cung vire alla grana HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc, e nlo s’ à desfat via dut a sputané ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch, e ‘ng ló s’ hà desfatt via dutt a sputané HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’ un él jü demez te n paisc forstí, y iló âl desfat ia le fat so cun vire alingrana abinè ch’l’àa ‘l fi pleù jon dutt in adùm, sen èl ju demèz ten paisch forstì, e illò halle desfat ia ‘l fatt so cong vire alla grana FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); d) a jí vistí alingrana fora de mosöra, a dé pasć de gran cost, y a desfá ia en chësta manira la roba dl patrun a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost, e a desfà ia in chesta maniera la roba d’l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia) ◆ se desfé (gad.) Ⓘ dissolversi Ⓓ sich auflösen, zergehen ◇ a) n bun pere, che t’ ama teneramënter zënza dübe, te strenjará a so cör, te bajará, te nominará so fi, te damanará scrupolosamënter cunt de me, y se desfajará en leghermes de ligrëza y crusc, döt adöm ‘ng bung pere, che t’ ama tenerament’r zenza dubbio, t’ strengjerà a so cour, t’ bajerà, t’ nominarà so fì, tè d’amanarà scrupulosament’r cunt d’mè, e sè desfajarà in legrimes d’ligrezza e crusc’, dutt adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia) ◆ se

desfé fora (gad.) Ⓘ dissolversi Ⓓ sich auflösen ◇ a) te na ota se desfej fora i niui, y sorëdl dá ite cialt y amabl te chëra caverna t’ na ŏta sè desfesc’ fora i nioi, e sored’l dà ite cialt e amabile te chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

desfé (grd., LD) ↦ desfé.

desfè (fod.) ↦ desfé.

desfegurar (bra.) ↦ desfiguré.

desfegurèr (fas.) ↦ desfiguré.

desfei (amp.) ↦ desfé.

desfèr (fas., caz.) ↦ desfé.

desferdé (grd., fod.) ↦ desfredé.

desferent Ⓔ deriv. di desferenzia (EWD 3, 70) / it. differente 6 1763 daffarent ‘differentia’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. desfarënt Badia desfarënt grd. defrënt fas. desferent caz. diferent bra. deferent fod. desferent col. diferente amp. diferente LD desferent
agg. Ⓜ desferenc, desferenta, desferentes
che ha natura o qualità dissimili da quelle di un altro oggetto (gad. B 1763; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ differente Ⓓ unterschiedlich ◇ a) T’á preparé le Signur na gran fortüna, bëgn che desfarënta assá da chëra, che i presënc chiló s’imaginëia T’ à preparè ‘l Signor na grang fortuna, bengn’ che differente assà da chella, che i presentg’ chilò s’ imagina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia); b) La uma continuëia: "Mintí é dí na cossa desfarënta, da chël ch’an pënsa y sá, por ingiané valgügn. La uma continua: "Mintì è dì na cosa differente, da chel ch’ang pengsa e sa, pur ingianè valgungn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia).

desferent (fas., fod., LD) ↦ desferent.

desferenza (fas., fod.) ↦ desferenzia.

desferenzia Ⓔ it. differenz(i)a ‹ DIFFERENTIA (EWD 3, 70) 6 1870 differenza (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. desfarënzia mar. desfaronzia Badia desfarënzia grd. defrënza fas. desferenza caz. diferenza bra. deferenza fod. desferenza, diferenza col. diferenza amp. diferenza LD desferenzia
s.f. Ⓜ desferenzies
caratteristica di chi o di ciò che è differente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ differenza Ⓓ Unterschied ◇ a) Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc visign a Caprile, Alie e Zenzenie Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
fé desferenzia (gad. A 1879, amp.) Ⓘ differenziare, fare una differenza Ⓓ unterscheiden, einen Unterschied machen ◇ a) Ma voi fei diferenza, / E secondo el merito, / D’in lascià però senza / Gnanche un, e col credito. Ma voi fei differenza, / E secondo el merito, / D’in lassá peró senza / Gnanche un, e col credito. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

desferenzia (LD) ↦ desferenzia.

desferenziar (bra., moe.) ↦ desferenzié.

desferenzié Ⓔ deriv. di desferenzia (EWD 3, 70) 6 1878 desferenziè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
gad. desfarenzié mar. desfaronzié Badia desfarenzié grd. desferenzië fas. desferenzièr bra. desferenziar moe. desferenziar fod. desferenzié LD desferenzié
v.tr. Ⓜ desferenzieia
percepire chiaramente coi sensi le differenze esistenti fra due o più cose o persone (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distinguere Ⓓ unterscheiden ◇ a) al se descedâ fora i pröms sëgns de ciorvel, al gnô cun les prömes proes de se istës, a desfarenzié les robes incër se el sè descedā fora i prumts sengn’s d’cervell, el gnē colles prumes proves de sè istess, a desferenziè les robes in-