Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/376

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


duvier
341


(col.); i) scebëgn ch’ara i portâ gran amur a chël brao jonn ciavalier, êra pö ’ci ëra döta en leghermes sebengn’ ch’ella i portā grang amur a chel brao jon cavalier, ēla pou ci ella dutta in legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia)
pron. Ⓜ duc, duta, dutes
ogni cosa, con valore neutro e indeterminato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tutto Ⓓ alles ◇ a) Dut serviré Dutt seruiray WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105 (grd.); b) Jide, portai cà duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest segnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); c) Mia bona Moidl Hitthal! / Na tara sciöche tö gibt es net boll. / An pó reden deutsch - ladin, / a te él döt ein Ding Mia buna Moidl Hitthall! / Na tara schö che tö giebtes nöt boll. / Ang po reden deutsch - lading, A të ëlle düt ein Ding PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); d) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na sterscia fan te chël lü E deshpò ch’el s’ ha desfat ià dütt, è ‘l gnü na sterscha fang in te chel lüc HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (mar.); e) E dapò che l’à abù scacarà dut, l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran meseria. E dapó che l’a abú scacará dut, l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); f) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc, e nlo s’à desfat via dut a sputané. E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch, e ‘ng ló s’ hà desfatt via dutt a sputané. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); g) Jide inte mi gabinet: ilò ciaferëise tüt chël che ves fej de bojëin. Ĝide inte mi gabinet: illò ćiafferëise tüt quël che ves feŝ de boŝëiǹ. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); h) Canche ‘l à bù fenì duto, ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes Chanche l’abù fini dutto, l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) L’à vardà n pech stroz, a veder chisc pecei duc en crousc e reversé un sora l’auter El a vardà un pek stroʒ, a veder kis pečei duč in crouš e reversè un sora l auter BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); j) Son stat azetà per dut con bele maniere Son stat azzettà per dut con belle maniere AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
dl dut (grd.) Ⓘ del tutto, tutto il possibile Ⓓ alles Mögliche ◇ a) L savova fé dl dut / Che teniva for y giut. L savova fe del dut / Ke teniva fort i giut. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.) ◆ duc tutte le persone (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ tutti Ⓓ alle ◇ a) Chësc ie nosta cuntentëza; / Duc svaiova cun legrëza. Këst ie nosta kuntentëza; / Duc svajova kun legrëza. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) E i à scomencé a mangé duc de bona voia. E ja scomentsché a mangié dutg de bona voja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Con lizonza düc atló / Ch’i se desturbi endô. Cong lizonza dutg atlo / Chi sö dosturbi, ‘ng dó. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a dà r’ultima spanzada. Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); e) Incö unse düc le gote en man, / Y scraiun: Al vires dër dî Incö ungse dütg el got in mang, / E scraiung: Al vir dar dì PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) No lasce mai dir mal de voi; / I lode e i lodaré i fascegn; / A duc ge die: i é bogn cristiegn / Chel mal ch’é dit resta entra noi. No lasse mai dir mal de voi; / I lode e i lodarè i Fassegn; / Adutg ge die: I è bogn cristiegn / Chel mal ch’è dit resta ‘ntra noi. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); g) dala trëi domesdì à ël inò fat nsci, y dui jiva a lauré dalla trëi dòmëzdi ha ël inò fatt iŋŝi, y dui s̄iva a laurè VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); h) I fanc ova prëst fat dut chël, che l patron ova cumandà; y te cësa fejen na gran festa, y dui ie de bona ueia. I fàntg òva prëst fatt dutt chëll, chë ‘l patroŋ òva cumandà; y te tgèsa fes̄uŋ na gràŋ fösta, y dui jè de bòna voja. VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); i) Sibes tel, che duc a t’udëi y t’audì ebe ueia. Sibbes tèl, chë dutg a t’udëi y a t audì ebbe uöja. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); j) de chela jent e parentela i é jà morc fora duc de kela ʒ̉ent e parentela i é ʒ̉à morč fora duč BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); k) Sì, n frego a la ota i l’à capida, ma sul principio i eva ben duc de la medesima pasta Si, un fregol alla ota i la capida, ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ dut adum 1 (gad.) Ⓘ nella sua interezza Ⓓ in seiner Gesamtheit ◇ a) cui edli fic sön chëra porsona, tan ardis y lominusc, ch’ara tremorâ döt adöm cui oudli fittg’ soung chella persona, tang ardiis e luminusc’, ch’ella tromorā dutt adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia) 2 (gad. V/P 1998) Ⓘ tutto insieme Ⓓ alles zusammen ◇ a) te nominará so fi, te damanará scrupolosamënter cunt de me, y se desfajará en leghermes de ligrëza y crusc, döt adöm t’ nominarà so fì, tè d’amanarà scrupulosament’r cunt d’mè, e sè desfajarà in legrimes d’ligrezza e crusc’, dutt adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

dut (grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., LD) ↦ dut.

düt (Badia) ↦ dut.

dutëur (grd.) ↦ dutor.

duto (amp.) ↦ dut.

dutor (grd.) ↦ dotour.

dutrina (grd.) ↦ dotrina.

duvëi (Badia, grd.) ↦ dovei.

duvëir (grd.) ↦ duvier.

duvier Ⓔ it. dovere (EWD 3, 133) 6 1833 dovér (DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257)
gad. dover Badia dover † grd. duvier, duvëir fas. dover fod. dover col. doer amp. doer MdR dovér
s.m. Ⓜ dovers
obbligo morale di fare determinate cose (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ Pflicht ◇ a) Nost dovér él dunca, che nes sometunse a la süa santa vorentè Nost dovér él dunca, che nes sommettunse a la süa santa vorentè DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) a se deportè bëin e a fà con tüta puntualité sü oblighi e sü doveri a se deportè bëiǹ e a fa con tütta puntualité sü obblighi e sü doveri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) dime non éelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) Intan i momënc de mia vita é cumpedá: i á fat mi ultimo dover, ch’ê de te splighé mia inozënza. Intang i momentg’ de mia vita è compedà: i à fatt mi ultimo dovere, ch’ē dè tè spieghè mia innozenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); e) mo sëgn s’un anadunse, d’avëi fat trö’ massa püch, porcí ch’al foss sté nosc dover, de mëte nosta propria vita en prigo por osc bëgn, y se mené ai düchesc de