Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/375

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


Durich
340


Durich (grd., caz.) ↦ Dorich.

durmì (grd.) ↦ dormì.

duro (amp.) ↦ dur.

Duron 6 1812 Durong (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. Duron bra. Duron
topon.
valle nel comune di campitello di fassa, incuneata fra il sassopiatto e il gruppo del catinaccio (fas.) Ⓘ Val Duron Ⓓ Durontal ◇ a) I basalc i aon troé te Duron; e chele bale de calcedon le é fora de Contrin. I Bassaltg i on troe te Durong: e chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Voi po, velgiuce, e voi velgiac, / No assà più superstizion: / Saslonch, Pordoi, Vael, Duron / chisc l’é dut monc sch’ i autres, mac! Voi po, velgiucce, e voi velgiatg, / Non assà più superstitziong: / Sass lonch, Pardoi, Vael, Durong / Chis l’è dut montg sch’ i autres, matg! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.).

Duron (fas., bra.) ↦ Duron.

dut Ⓔ TŌTTUS ‹  TŌTUS (EWD 3, 146) 6 1445 Dut (serviré) (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105)
gad. döt mar. döt Badia düt grd. dut fas. dut caz. dut bra. dut moe. dut fod. dut col. dut amp. duto LD dut MdR tüt
agg. Ⓜ duc, duta, dutes
1 indica compiutezza, completezza, interezza di un’entità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tutto Ⓓ ganz ◇ a) Dut mi speranza Dut mi sperancz WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus - dut Urtijëi! Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); c) tu tu es semper con me, e dut l mie é to tu ti es semper co mé, e dut ‘l mie è to HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:146 (bra.); d) Fi! ti t’es dagnëra pro mi; e dut l mio é to. Fí! ti t’es dagnara pro mí; e dut ‘l mio é tó. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); e) Y söle fá dal de abonora ël gnea endô tal tëmpl, y döt le popul é gnü pro ël E söl fá del dè abonora el gnéa indó in tel’ tempel, e düt ‘l popol é gnü pro el HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.); f) i amonësce con tüt le rigor alincuntra a schivé les baujies i ammonësce coǹ tüt le rigor a l’incuntra a schivé les baúĝìes DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); g) Poche dì dapò el fiol pì śoven ‘l à tolesc duto el fatossò, e s’in é śù dalonse in un paes foresto Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); h) Ma co i và fora di suoi, / d’aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ‘l an. Ma co i va fòra di suoi, / d’agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); i) Porcí n te scandul te döt le paisc!? Perćî n te’ scandol te düt l’paîsc!? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); j) l’é demò ela e la mascèra soules, e les no scoa mai en dut l’an l e demò ela e la mašera soules, e les no scoa mai in dut l’an BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.); k) Duta la situazion è superba. Dutta la situazion è ʃuperba. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); l) ad ëra i savôl a chëra grigna da rí, che döt le bosch gniss plü bel ad ella i savōle a chella grigna d’a rì, che dutt ‘l bosc gniss’ plou bell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia)
2 indica la totalità delle cose o delle persone considerate, la completezza di un insieme (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tutto, ogni Ⓓ jeder, all ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) de me schivé da duc i picëi, mascimamënter dai murtei, y da duta la ucajions, che me po tré al picià de me schkive da dutg i pitziej, maschimamenter dai mortej, e da dutta la occaschions, che me pò tre al picià RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); c) La mubilies? - dutes mies! / Ma, la creatures - ties. La mobillies? - duttes mies! / Ma, la creatures - ties. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); d) I à mè de će. Tütes les lesüres me dô. J’ha mä de çhié. Tüttes les lesüres me dó. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); e) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’el pó dì fior de farina. Ma de duta cher’ armentes / tolón fòra ‘l Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); f) Amàncol per fascian / Scaji duc nesc bec / I rejona, i lec / Le ite no i sà per talian. Amancol per Fassang / Scase dutc nes Betc / I resona i letc / Le ite no i sa per Talian. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); g) La creatures la é duta tia, / la mobilia la é duta mia. La kreatures la e duta tia, / la mobiglia la e duta mia. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); h) Döt ladin cun usc giuliva / Scraies da vigni ciasa y vila: / Signur Iaco! Mile vives!! Dutt Lading cung usc’ giuliva / Scrai da vigne ciasa e villa: / Signor Jaco! Mille vives!! DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); i) i picoi davant e le picole darè, duc senza l minimo strepito i piccoi davant e le piccole darè, dutg senza ‘l minimo strepido AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
3 con valore intensivo, intero per pienezza, efficienza (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ tutto Ⓓ ganz ◇ a) L s’à ressolt de depënjer l un dut desnut, y l auter n ciamëija. L’s’a resolt dœ depœnscher l’ung dut dœschnut, y l’auter in tgiameischa. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) A la fin dîjela tüt con les bones: Vè, mi om! Tö ne t’en intënes tö de ćiavai. A la fin diŝla tüt con les bonnes: Vè, mi óm! Teu ne t’eǹ intënes teu de çhiavai. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) El par un’ anima persa, / duto stiza, duto fiel, / ma in cuor ‘l ea vizeversa / duto festa, duto miel. El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél, / ma in cuór l’èva viz̄evèrsa / duto fèsta, duto miél. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) Al s’á ressolt de deponje önn döt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’a resolt de deponĝer ’ŋ tòtt deŝnù, y l’àter in çhamescia. PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); e) ‘ndoman l tobià l’era dut pien de man taade via e te cheste man l’era dut pien de anìe de òr N’domaŋ l’tobià lera dut piöŋ dö maŋ taadö via ö tö chöstö maŋ lerô dut piöŋ dö aniö dö or ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.); f) Che vélel pa dir chest, (grida Renzo) dut sperdù, entant che l magnèa n bocon de rost Che velpa dir chist, (grida Renzo) dut sperdu, intan che el magnea un bochon de rost IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); g) śoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi zoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); h) Oh se fossa posibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria, sarave ben dut auter vive. Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria, ʃarave ben dutt auter vive. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431