Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/374

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


durèr
339


LD DLS 2002) Ⓘ duro Ⓓ hart ◇ a) V’adore pra chësta undejima Stazion, mi oml Gejù, metù y ntlaudà sul lën dur dla Crëusc V’adore pra chasta undecima Stazion, mi om’l Gesu, metù j inclaudà sul läng dur della crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Chësc, o püra creatöra, sará da chiló inant tüa spëisa, chësc pü’ de pan grou dür, apëna bastant por me. Chesc’, o pura creatura, sarà da chilò inant tua speiſa, chesc’ pude pang grō dur, appena bastante pur mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); c) Deach’ i pici ne n’é bugn da se trá le vire, él i vedli, ch’i proved, y sc’ i graní é massa dürs, él chi, ch’i rump sö y i smorjelëia Dea ch’i piccei nen è bongn’ de sè tra ‘l vire, elle i vedli, ch’i provved, e s’ i granì è massa durz, elle chi, ch’i rump sou e i smorjeleia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia)
2 fig. difficile a sopportare (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod.) Ⓘ duro fig.Ⓓ hart fig. ◇ a) Si, ma dijé ci che volé, la é dura in ogni cont. Si, ma disè ĉi che volè, la è dura in ogni contt. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) La mort é döra por chi che mör y gonot por chi che resta La mort è dura pur chicche mour e gonot pur chicche resta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
3 fig. chiuso in una fredda o ostile incapacità di reazione o partecipazione affettiva (gad. A 1895, grd., fod. Ms 2005) Ⓘ duro fig.Ⓓ hart fig. ◇ a) O mutons dal cuer tan dur, / la vendëta vën segur! O Mutons dal cuer tan dur, / la vendeta ven’g segur! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.)
4 fig. severo, intransigente (grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ duro fig.Ⓓ hart fig. ◇ a) Voi śì ben a ra segura, / che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà. Voi zi ben ara segura, / che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.)
fé l mus dur (grd.) Ⓘ mostrarsi irremovibile Ⓓ sich unbeugsam zeigen ◇ a) Mé fajëi n drë mus dur; / Scenó ve giapeles tan che segur! Me faſei un’g drê mus dur; / S’ no ve giàplês tan’g segur! PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.) ◆ jì a la dures (grd.) Ⓘ andare alle dure Ⓓ hart auf hart gehen ◇ a) Sce i sanc ne n’ie segures, / Canche l va drë ala dures, / Ve ulëis mo fidé, / Mi mutons, de maridé?! Se i Sants’h, ne n’ie segùres, / Can ch’êl và drêt alla dùres, / Ve uleise mo fidè, / Mi mutòns, de maridè?! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.) ◆ jì con les dures (amp.) Ⓘ ricorrere alle dure Ⓓ hart durchgreifen ◇ a) Se i no śiva co ra dures / el pioan no n’aesson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrito a Parsenon. Se i no sìva co ra dures / el Piovan no n’aveson / ma, varda se i é fegures, / i à fin scrìto a Parsenon. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.) ◆ ti jì dura (grd.) Ⓘ averla dura Ⓓ es hart haben ◇ a) A san Iob, - dij la Scritura / Iela jita ënghe dura; / N se muessa spaventé, / Al pensé de maridé. A san Job, - dis la Scritùra / Jêlla schìta ênche durra; / En se muêssa spaventè, / Al pensè de maridè. PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

dur (grd., fas., fod., col., LD) ↦ dur.

dür (gad., mar., Badia) ↦ dur.

durà (amp.) ↦ duré.

durar (bra.) ↦ adoré2.

durar (bra., moe.) ↦ duré.

duré Ⓔ DŪRĀRE (EWD 3, 146) 6 1832 se duré (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141)
gad. doré mar. döré Badia duré grd. duré fas. durèr caz. durèr bra. durar moe. durar fod. duré amp. durà LD duré MdR duré, doré
v.intr. Ⓜ dura
protrarsi nel tempo (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ durare Ⓓ dauern ◇ a) Insciö, à duré chëst die? Scé, infin a les dües do mesanöt. Insceu, ha duré quëst die? Ŝé, infiǹ a les dü[e]s dò mezza neut. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); b) La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura, / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura, / Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) canche tles nöts lunges dl altonn la löna cun so lominus smarí dê dal cil por la val deserta, o cina ch’ël dorâ l’invern sc’ ara ciarâ fora dla grota canche nelles noutts’ lungies d’l’ alton la luna cung so luminùs smarì dē dal ceìl pur la val deſerta, o cina ch’el durā l’ingvēr s’ ella ciarā fora d’la grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); d) mo chësta felizité á pömassa doré ma valgünes edemes. mo chesta felizitè ha poumassa durè ma valgunes edmes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); e) y deach’ i sun le plü vedl, dorará chësta palsada, cina al de dl iudize. e dea ch’i sung ‘l plou ved’l, durarà chesta palsada, cina al dè d’l giudize. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
v.tr. Ⓜ dura
adattarsi a situazioni, condizioni e fatti non favorevoli o fastidiosi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sopportare Ⓓ ertragen, aushalten ◇ a) Süa uma i dij: "Po sc’ ël te dô le vënter, mëste mefo avëi paziënza e doré, che iö ne sà ći fà iö." Süa uma i diŝ: "Pó ŝ’ ël te dó le vëntr, mësste meffo avëi paziënza e doré, ch’jeu ne sa çhi fà jeu." DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR)
s’en duré 1 (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ sopportare Ⓓ aushalten ◇ a) L viver de n musciat l’é ben rie, / Perché un se n dura da ciaf a pie / E dassen per dir a ogneun la verità / Chele vite, che gio nesciugn se l’à durà L viver de n mušat l è beng rie, / Perkè un sen dura da čaf a pie / E da seng per dir a ognùn la virità / Kelle vite, ke jo nesùng se l ha durà. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) che al no castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri, mo s’ an dörâ zonza fin de chëres fates ad ël enstës ch’el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri, ma sen dǫrava zǫnza fin de chęres fattes ad ęl instęss PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.) 2 (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ patire Ⓓ leiden ◇ a) Y do che l se ova magià via dut, iel unì na gran fam te chël paesc, y nce ël metova man de se n duré. I do ch’l s’ oa magià via dutt, iel unì ‘na grang fam te ch’l pavisc, i ‘n ciè el metoa mang de s’ n durè. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.) ◆ se duré 1 (fas. DA 1973; Mz 1976) Ⓘ sopportare Ⓓ aushalten ◇ a) Salamon da la Scritura sà pa Idie che che i se dura Salamon dalla scritura zapo iDio cheche i ze dura ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.) 2 (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ patire Ⓓ leiden ◇ a) Y depò che ël à abù desfat dut, iel unì na gran fam n chël paesc, y ël à scumencià a se duré. Y depò che el ha abú desfat dut, jöl uni una gran fam in chel pais, y el ha comentschá a se duré. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.).

duré (Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ duré.

durèr (fas., caz.) ↦ adoré2.

durèr (fas., caz.) ↦ duré.