Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/303

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


de
268



8 introduce un complemento di tempo determinato (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di Ⓓ von, in ◇ a) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) E schiva le pićé, / Sie de nöt o de dé E schiva le piçhié, / Sie de neut o de dé DeRüM, GüteMenschen1833-1995:290 (MdR); c) Mo ai undesc de chest meis / Me n’é durà giusta teis Mo ai undeš de kist meis / Me ne durà justa teis BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); d) Ma sielo benedeto sto paes / e benedete sti tenpe de ades! Ma síelo benedeto sto paeš / e benedete sti tempe de adeš! DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); e) E col vetrinario / Che s’in é śù d’istade? E col veterinario / Che si n’é zù d’istade? Anonim, Monumento1873:2 (amp.); f) s’oj ciamó incërch y i dá na odlada […] a süa ciasa de set agn col ultimo adio s’ oc’ ciamò ingcearc e i da na udlada […] a sua ciaſa d’sett angn’ coll’ ultimo addio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
9 introduce un complemento di causa (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ di Ⓓ wegen ◇ a) che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me spete vendëta de l’ingiuria che é stada fata a mi Mi Signo̮ur, mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
10 introduce un complemento di denominazione (gad., grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Ma Gejù jiva sun Mont del Olif. Ma Gesú schiva sung mont dell Oliv. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); c) Na compagnia d’omi jê na ota a la Curt de Suramunt a dlijia. ’Na compagnìa d’omi ĝê ‘na óta a la Curt de Suramunt a dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); d) Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin, / Via n cima de Fedaia! Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ, / Via in cima de Fedaja! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); e) che i à propio ciatà fora / i neode de Morgante? che i a pròpio ciatà fóra / i nevode de Morgante? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); f) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. La val della Drava è bella fin a Mittewald. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
11 introduce un complemento di abbondanza (gad., grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) T’ es furbo, t’ es fauzon / t’ es plen de bufonerie Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Jache to signur Berba ê n om de gran stüdio e de gran savëi Ĝiacche tò Signur Bärba ê ‘ǹ óm de graǹ stüdio e de graǹ savëi DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); c) Spo s’ odarunse düc endô / En paraisc plëns de consolaziun. Spo s’odarungsö dütg ‘ng do, / ’Ng paraisch plöngs dö consolaziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); d) Ma son pien de umanità Ma son pién de umanità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); e) Piens de vin e piens de rost / I à fat l consilio sa Grava l’ost. Plens de ving e plens de rost / I a fat l konsìglio sa Grava l ost. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); f) Y düc fô dër coriusc / Sc’ ai n’odô, fôi plëgns de crusc. E dütg fo dar corius / S’ ai n’odò foi plains de crus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); g) N om ciarié de debic, co ea (chël co ea) sterch amaré ’ŋ om çharié de debitŝ, ch’ea (quel cho ea) stàrc amarè PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.)
12 introduce un complemento di privazione o difetto (gad., grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod.) Ⓘ di Ⓓ an ◇ a) Se dijeva de avè patì per mancanza de piova. Se diseva de avè patì per mancanza de piova. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) En mancianza de n amich, che le portes a bato, y de n sacher minister In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto, e deng sacro ministro DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
13 introduce un complemento di stato in luogo (gad., grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ di Ⓓ in ◇ a) I madiés via de daante I madiés via de davante DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) inlaota spo arbandonëia pö ma chësc desert, y ojete de chël vers, olach’ al dá sëgn sorëdl illaota spo arbandona pouma chesc’ deſert, e ojete d’chel vers, ullà ch’el dà ſengn’ sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
14 introduce un complemento di qualità (gad. V/P 1998, grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) Sce dijëis de n tò de riches, / Ve daral de bur gran bliches Se disêis d’ên to de rìcches, / Vê daràl de bur gran bliches PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) N’en avëise de n corù plü scür. / Iö ne n’à d’atri panesc de chësta bontè. N’eǹ avëise de ‘ǹ corù plü scür. / Jeu ne n’ha d’atri paneŝ de questa bontè. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); c) po el i dà una sonada / col linguajo de galia pò el i da una sonada / col linguagio de galìa DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) capi de na sort de n natural, ch’an ürta ma sciöch’ i iai da crotun söles munts altes capi de na sort deng natural, ch’ang ürta ma sceoucch’ i giai da crottung soulles munts altes DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); e) Ra fanela de pano e chel crojato / Bel de scarlato Ra fanella de pano e chel crosato / Bel de scarlato DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); f) ma sul prinzipio i eva ben duc de la medesima pasta ma sul principio i eva ben dutg della medesima pasta AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
15 introduce un complemento di peso o misura (gad. DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) Ël é dërt bun, iö ves en stà bun e ël é ampl de trëi brac. Ël é dërt buǹ, jeu ves eǹ sta buǹ e ël é ampl de trëi braćh. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR); b) Percì l à cane grane / E lerge de doi spane Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.)
16 introduce un complemento di età (gad. DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di Ⓓ von ◇ a) N pice müt de set a ot agn pitava mefo n dé ‘Ǹ picće mütt de sett a òtt agn pittava meffo ‘ǹ dé DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR); b) Al é gnü vedl d’… agn Èl è gnu vedl d’… angn’ DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); c) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice bancorin sentada A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
17 introduce un complemento di paragone (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973, amp. Q/K/F 1982, MdR) Ⓘ di Ⓓ als, wie ◇ a) vegnide pa amò; ve n enjignon pa endana de più bie vgnide pa a mò; ve n’eschignong pa indana de più bie GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) O tan de plu che chësc i pëisa ti picià. O tan de plù che chèst