Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/370

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


dret
335


drach al vö mazza. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.)
dragon.

drach (fas., bra.) ↦ drach.

Draco 6 1878 Draco (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. Draco Badia Draco
antrop.
(gad.) Ⓘ Draco Ⓓ Drako ◇ a) Draco, le pröm cöch dl conte, n om da bëgn, porté por sü patruns Draco, ‘l prum coug dl conte, ‘ng om da bengn’, purtè pur su patrungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

Draco (gad., Badia) ↦ Draco.

drago (amp.) ↦ drach.

dragon Ⓔ apadan. dragon ‹ DRACŌNE ‹ δράϰων (GsellMM) 6 1878 dragungs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. dragun mar. dragun Badia dragun grd. dragon fod. dragon LD dragon
s.m. Ⓜ dragons
mostro favoloso rappresentato solitamente in forma di enorme rettile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ drago Ⓓ Drache ◇ a) Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc, pestará sot liuns y draguns. Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’, p’starà soutt liungs e dragungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
drach.

dragon (grd., fod., LD) ↦ dragon.

dragun (gad., mar., Badia) ↦ dragon.

Drava 6 1870 Drava (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Drava col. Drava
topon.
affluente del danubio, che nasce nel comune di dobbiaco, in provincia di bolzano (fod.) Ⓘ Drava Ⓓ Drau ◇ a) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. La val della Drava è bella fin a Mittewald. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Drava (fod., col.) ↦ Drava.

drë tan (grd.) ↦ dretant.

dret (fas., LD) ↦ dert.

dret Ⓔ DĪRECTUS (EWD 3, 58) 6 1805 dart (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. dërt mar. dërt Badia dërt grd. drët fas. dret caz. dret fod. dërt col. dert amp. dreto LD dret MdR dërt
agg. Ⓜ drec, dreta, dretes
1 che è o procede secondo una linea retta (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ diritto Ⓓ gerade ◇ a) Chi che porta l cë tan drët, / ie n puere maladët. ki kę pǫ́rta̤ l txa̱ tan dra̤t, / íe m púerę ma̤la̤dá̤t. RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
2 che è a destra rispetto a un punto di riferimento (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ destro Ⓓ rechter ◇ a) sul medemo desch l’à pojà sù l brac cianch e l comedon dret sul medemo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Dala pert dërta le grof a ciaval, dal’atra le vecio Guelfo Dalla pēr derta ‘l grof a ciavall, dall’ atra ‘l veccio Guelfo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
3 che si manifesta con forza, energia, impeto; intenso (MdR) Ⓘ grande Ⓓ groß, richtig ◇ b) Le Vicare le fej comparì dant a se e, té mo, i dà na dërta romonada. Le Vicare le feŝ comparì dant a sè e te m’i da ‘na dërta romonada. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR)
avv.
1 in linea retta, seguendo la giusta direzione (grd., fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ direttamente Ⓓ unmittelbar, direkt ◇ a) Jide prëst n calonia, / Jide po mo n chël di. / Jide bel drët do la via, / Che degun ne sebe nia Shide prest n kalonia, / Shide po mo n kël di. / Shide bel drët do la via, / Ke degun ne sebe nia PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) l é levé su n pe, e l s’à metù a caminé per strada dërt a cesa l’è levè su ‘n pè, el s’ à metù a caminè per strada dart a cieŝa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
2 in grande misura (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ molto, perbene Ⓓ sehr, richtig ◇ a) valent Tomesc valent / con ti son dërt content Valent Thomes Valent / con ti son dart content PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Lascete tu drët servì, / Doduman che l ie ti di! Lashete tu drët servì, / Do duman ke l ie ti di! PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); c) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt / por chësc me tlami dër contënt. Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt / Pör käscht më tlami där contänt. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); d) Bossi po drët bel la man, / Dì: sëis’ a bën nton y sann? Bossi po drët bel la man, / Di: sëise bën nton i san? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); e) Mé fajëi n drë mus dur; / Scenó ve giapeles tan che segur! Me faſei un’g drê mus dur; / S’no ve giàplês tan’g segur! PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); f) I ó pa dër lauré, / mai plü santoré! I ô pa dër laurè, / mai plö santurè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); g) mo süa fomena ne n’orô nia dër le laldé por chësc mo sua fomena nen urò nia der l’laldè pur chesc DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia); h) A siur curat dër dilan A Sior Corat dar diolang PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); i) Dër gonot s’abinâ incër ël i ritri vijins Der gonot s’ abinā incear el i rittri vijings DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
3 rafforza l’aggettivo o l’avverbio seguente (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ proprio Ⓓ besonders ◇ a) redentor dut d’amor!…], ve ie prëie drë bel da me perduné duc mi picëi redentor dut d’amor! […], ve je preje dra böll da me perdune dutg mi pichiej RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Tö sas scrí ince bel plan plan / Y po: chësc me plej dër cotan. Tö saas scrí intgé bell plang plang / Ë po: käscht me plesche där cotang PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); c) Fei n bel gran cumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruvënt / A tuché la man a Stina. Fei n bel gran kumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruënt / A tukè la man a Stina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); d) Tlo ëise fat damat. / Ie muesse drë ve l dì Tlo ëise fat da mat. / Ie mues drë vel di PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); e) I imparasse dërt gën inće a ćiantè, mo mi maester de müjica dij, ch’iö n’à nia dërt na bona vusc. J’imparasse dërt gian inçhié a çhiantè, mó mi Maéstr de müŝica diŝ, ch’jeu n’ha nia dërt ‘na bona vuŝ. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); f) Chëst castighe n’à sigü nia de deletó; mo ël ne toca a d’atri ch’ai dërt ri e malfaturs. Quest castighe n’ha sigü nia de delettó; mó ël ne tocca ad atri ch’ai dërt ri e malfaturs. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); g)