Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/357

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


dlaorela
322



avei dlaorela (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avere tempo Ⓓ Zeit haben ◇ a) Incandenò sce te fejes na lizitaziun, sieste tant bun a me scrì, che sc’ i à dlaorela, vëgni. Inquandenò ŝe te feŝes ‘na licitaziuǹ, sieste tant buǹ a me scri, che ŝ’ j’ha de l’orella, vëgni. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR) ◆ se lascé dla-

orela (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dare tempo al tempo, prendersela comoda Ⓓ sich Zeit lassen ◇ a) Signur, iö n’à mefo podü vegnì denant, perćì ch’ël n’ê ćiamò finì. E per fà na cossa indertüra, mëssen se lascè dlaorela. Signur, jeu n’ha meffo podü vegnì denant, perçhi ch’ël n’ê çhiamò finì. E per fa ‘na cossa iǹ dertüra, mëss’ǹ se lasciè de l’orella. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR).

dlaorela (gad., MdR) ↦ dlaorela.

dlaurela (grd.) ↦ dlaorela.

dldut Ⓔ comp. di de + l + dut (EWD 3, 147) 6 1833 de le tüt (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. daldöt mar. daldöt Badia dl düt grd. dl dut fas. deldut caz. del dut bra. daldut moe. del dut fod. deldut amp. del duto LD daldut MdR de le tüt
avv.
completamente, del tutto, per intero, totalmente, senza esclusione di parti o senza limitazioni (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ interamente, completamente Ⓓ völlig, vollkommen, ganz ◇ a) Ne sëise forsce amante de les tragedies? / De le tüt nia, iö ne les pò sofrì, iö vëighe plü gën valch da rì. Ne sëise forŝe amante de les tragédies? / De le tüt nìa, jeu ne les pò soffri, jeu vëighe plü giaǹ valq da rì. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Al s’á ressolt de depënje l’un daldöt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’ a resolt de depënĝe l’uŋ d’l tùtt deŝnù, e l’àter in çhamëscia. PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); c) L i’ é vegnù n ment de i pituré un deldut desnù, l auter n ciamëja. Ël i é vegnu in ment dei pituré uŋ del tut desnú, l’auter in çhamëŝa. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.); d) Emben doi dis i à pussà deldut, ma Cianbolfin enveze l fajea menes de jir de fora Nben doi dis i à pusà de l dut, ma Čanbolfin inveze el fajea menes de ʒ̉ir de fora BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.); e) Sigü, i sun daldöt obliada de se le dé a Os. Sigù, i sung d’l dutt obliada de s’ l dè a Os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

dleghé (grd.) ↦ deleghé.

dlieja (grd.) ↦ gliejia.

dlijia (gad., mar., S. Martin, Badia, MdR) ↦ gliejia.

dlonch Ⓔ DE LONGU / apadan. de longo (Gsell 1989a:152) 6 1821 dlonk (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:56)
gad. dlunch, dlun’ (in posizione attributiva) mar. dlunch Badia dlunch grd. dlonch fod. delongo LD dlonch MdR delunch
avv.
1 in ogni luogo, dovunque, ovunque (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dappertutto Ⓓ überall ◇ a) Pitl y grant, uniun l sà, / Che sëis n uem dlonch stimà. Pitl i grant, uniun el sa, / Ke sëis n uem dlonk stimà. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Le paraîsc stà in vigne lüch davert, e le Signur Idie é delunch pront a nes azetè, sce nes tignun sëmper ad ël. Le paraÿŝ sta iǹ vigne lüc davèrt, e le Signur Iddie é delung pront a nes accettè, ŝe nes tignuǹ sëmpr ad ël. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); c) Pervia de chëst fòvel a Roma delunch bëiningnü, e finamai pro cerć Cardinai. Per via de quëst fòvel a Roma delung bëiǹ ingnü, e finamai prò ćertg Cardinai. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); d) Tu jaghëies de vester for bënudù? sibes dlonch tel, / Coche tu nstës dejidres, y a degun no fé velch de mel. Tu s̄aghëjes de vöster fort bëŋ udù? sibbes dlonch tèl, / Cò chë tu ’ŋstëss des̄idres, y a deguŋ no fè vëlch de mèl. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Zerto n prou, che vir inozënt, / Dlunch y tres sará contënt. Zerto ‘ng Prò, che vì innozent, / Dlung e tres sarà content. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); f) mo Os dlunch presënt ince te chësta porjun orida y scöra odëis mies leghermes y aldis mi sospiri mo Os d’lunc’ present incie te chesta p’rjung orida e scura udeis mies legrimes e aldìs mi sospiri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
2 immediatamente, prontamente, senza indugiare (fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ subito Ⓓ sofort ◇ a) Jì delongo a tò l plu bel guánt Schí de longo a tó ‘l plu bel govant HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) credendo, che l vegnissa delongo co le mule de Paoletto ciariade de genue credendo, ch’el vegnissa de longo colle mule de Paoletto ciariade de genue AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Sarà stat le set vace n frego grasse de l’Austria, ma delongo dapò l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
3 come intensivazione del gerundio (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ incessantemente, continuamente Ⓓ ständig, immerzu ◇ a) Mo impó, continuëiera dlun’ pitan, sëise, o mi bun Signur, ince por me. Mo impò, continueiela dlung pittang, seiſe, o mi bung Signur, incie pur mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); b) al jô danfora sö por stiga a so signur dlun’ ciancantan, y süa man tremorâ el jē dangfora sou pur stiga a so signur dlung ceangcantang, e sua mang tromorā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
dlonch fora (grd. F 2002) Ⓘ dappertutto Ⓓ überall ◇ a) canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.).

dlonch (grd., LD) ↦ dlonch.

dlongia Ⓔ comp. di de + longia ‹ lonch (EWD 4, 262) 6 1833 dlungia (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
gad. dlungia mar. dlungia Badia dlungia grd. dlongia fas. delongia fod. dilongia, dinongia LD dlongia MdR dlungia, delungia
avv.
vicino, a lato, di fianco (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ accanto, presso, vicino Ⓓ daneben, bei, in der Nähe ◇ a) Ch’al i dais dër vita lungia / Ch’al sides ai gragn, ai pici dlungia. Ch’Al i dì dar vita lungia / Ch’Al sì ai grain, ai pitsi dlungia. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Al n’á bria d’aspeté cun sü lotri alalungia; / ai s’infilza düc canc un al ater bel dlungia. Al n’á bria d’aspetè con sü lotri alalungia; / ai s’infi[l]za düć canć un al ater bel dlungia. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); c) Chësc fej chisc tieres dal’alegrëza, davia che ëi vëija si cumpanies dlongia! oder dan se! Chëst fèŝ chiŝ tieres dall’ allegrëzza, daviacchè ëi vëis̄a si cumpàgnes dlongia! oder dàŋ së! VianUA, JëntCunvënt1864:196 (grd.); d) y ince canche sun dalunc da d’ëi, nes restëise Os dlungia e incie cang che sung da lunc’ da d’ei, nes resteiſe Os d’lungia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
prep.