Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/324

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


dert
289


deplù (grd., fod., LD) ↦ deplù.

deplü (gad., mar.) ↦ deplù.

depò (grd., fod.) ↦ dapò.

deponje (mar.) ↦ depenje.

deportà (amp.) ↦ deporté.

deporté Ⓔ deriv. di porté (EWD 5, 357) 6 1805 deportete (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. deporté fas. deportèr fod. deporté amp. deportà MdR deportè
v.rifl. Ⓜ se deporta
se deporté agire in un certo modo (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ comportarsi Ⓓ sich benehmen, sich aufführen ◇ a) Deportete pur ben / ciala pur de n’ester ruo, o fè l poltron Deportete pur beng / chiala pur de ń ester ruo, o fe l’poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) amanti de le lavur, de la netijia, de l’ordine, a dì sëmper la verité, ad ester bel riai e fedeli e in soma a se deportè bëin amanti de le lavur, de la nettiŝia, de l’ordine, a dì sëmpr la verité, ad estr bel riai e fedeli e iǹ somma a se deportè bëiǹ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

deporté (gad., fod.) ↦ deporté.

deportè (MdR) ↦ deporté.

deportèr (fas.) ↦ deporté.

deputazion Ⓔ it. deputazione / dt. Deputation 6 1873 deputazion (Anonim, Monumento1873:3)
amp. deputazion
s.f. Ⓜ deputazions
l’organo collegiale formato dalle persone deputate a un determinato ufficio (amp.) Ⓘ deputazione Ⓓ Deputation ◇ a) Ma se ‘l é da stà in rejon, / ‘L obligo ‘l ea de lore, / De ra Deputazion. Ma se l’é da stá in resón, / L’obbligo l’ea de lore, / Dera Deputazion. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

deputazion (amp.) ↦ deputazion.

dèr (fas., caz.) ↦ dé.

derejar (bra.) ↦ desraijé.

derejèr (fas., caz.) ↦ desraijé.

derest Ⓔ it. del resto 6 1833 derest (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262)
fas. del rest amp. da resto MdR derest
congiunz.
d’altra parte, d’altro canto (fas., amp., MdR) Ⓘ del resto Ⓓ im Übrigen ◇ a) B. Scé, sc’ ël n’é vera, derest ne lasci mia jì in permescio, no. B. Ŝé, ŝ’ ël n’é verra, derest ne lasci mia ĝi iǹ permesŝo, nò. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Ël sarà pa le viade che fej valch; derest àle i ödli n püch lagremusc. Ël serà pa le viade che feŝ valq; derest hale i eudli ‘n püc lagremuŝ. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); c) Ma ra voi fenì: da resto / Dijé pu ce, che voré Ma ra voi finì: da resto / Disè pu c’e, che vorè ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) (Dapò l’à responù Renzo) chest posse ben fèr, ma del rest m’é sperdù (Dapó la responu Renzo) chist pose ben fer, ma del rest m’e sperdu IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

derest (MdR) ↦ derest.

derijënt † (gad.) ↦ diligënt.

derit Ⓔ it. diritto 6 1873 diritte (Anonim, Monumento1873:1)
fas. derit caz. derito moe. derito fod. derit, derito amp. derito, dirito
s.m. Ⓜ deric
interesse tutelato dalla legge mediante la garanzia di una diretta utilità sostanziale (fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ diritto Ⓓ Recht ◇ a) E anche i me spiegaa / Cie che ‘l é Constituzion, / Dei dirite che ra me daa / De podé dì ra so rejon. E anche i me spiegava / Cié che l’é Constituzion, / Dei diritte ca me dava / De podé dí ra só reson. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
dert.

derit (fas., fod.) ↦ derit.

derito (caz., moe., fod., amp.) ↦ derit.

dermena Ⓔ DALMATA (EWD 3, 56) 6 1833 därmenes (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
gad. dermena mar. dêrmena Badia dermena fas. dèrmena bra. dàrmola moe. dàrmora fod. dermena amp. dalmeda LD dermena MdR dermena
s.f. Ⓜ dermenes
calzatura con la suola di legno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ zoccolo Ⓓ Holzschuh ◇ a) s’en và dunca dant fora e fova bele inte dlijia, canche berba N. gnê con sües dermenes infrades sö per dlijia s’eǹ va dunca dant fòra e fova bel[e] inte dliŝia, quanche bärba N. gnê coǹ sü[e]s därmenes infrades seu per dliŝia DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR).

dermena (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ dermena.

dêrmena (mar.) ↦ dermena.

dèrmena (fas.) ↦ dermena.

dert Ⓔ DĪRECTUS (EWD 3, 58) 6 1763 daèrt ‘recta’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. dërt mar. dërt Badia dërt grd. drët fas. dret fod. dërt col. dert amp. dreto LD dret
agg. Ⓜ derc, derta, dertes
1 vero, rispondente a verità (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ giusto Ⓓ richtig ◇ a) ‘l é śù in ciasa col bilieto, / ‘l à sapù fei ra fegura / da conosce, se ‘l é dreto l’e zu in ciaza col biglieto, / l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) L confessour cherdëva, che l malé assa la bona ntenzion de paié ju i debic, e respon, che chësta fossa la dërta (gauja) per speré ‘L confessour cherdeva, che l’amalé avessa la bona intenzioŋ de paye ĝiú i debitŝe respogn, che quësta fossa la dërta (gausa) per speré PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); c) La vita dl uomo foss massa pesocia y döra zënza la dërta fede en Dî, y i mesi de salvëza da Gejú C. La vita d’l uomo foss’ massa pſoccia e dura zenza la derta fede in Dì, e i mezzi d’salvezza da Gesù C. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia); d) Bëgn dërt él insciö, ne n’é nia de falé, / Ince Siur Primiziant le stlop á porté Bágn dart elle ingsö, ne n’è nia de fallè, / Intgie Sior Primiziant l’stlopp ha portè PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 opportuno, adatto alle circostanze, appropriato (gad., grd.) Ⓘ conveniente, adatto, adeguato Ⓓ geeignet, angemessen ◇ a) J. Su na drëta dumanda, na drëta resposta: Cincantesies rainesc velela, y vo me n dajëis cincantecater. S̄. Su na drètta dumànda, na drètta rìposta: Cincànta sies ràineŝ vëlela, y vo mën dasŝëis cincànta cater. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); b) En chësta manira zënza fá mirachi Idî á salpü da gní a so dër tëmp en aiüt cun les solites leges naturales In chesta maniera zenza fa mirachi Iddí à saipù da gní a so der temp in aiut colles solites legges naturales DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia)
avv.
con esattezza, con precisione (gad., grd. F 2002) Ⓘ esattamente Ⓓ genau ◇ a) No cumpere, chësc no poss’ ie fé, che po degun guant me jiss a drët, y de me n cum-