Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/Co-cu

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
Co-cu

[ 179 ]co Ⓔ QUŌ MODŌ (EWD 2, 213) 6 1445 qo (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. co mar. co Badia co grd. co fas. co, cò caz. cò bra. cò fod. co amp. co LD co MdR co
avv.
avverbio interrogativo sia di forma diretta che indiretta; talvolta rafforza avverbi e verbi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) co po pensé qo po pēsar WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) Co t’es’a pudù namuré te na tel persona? Co t’espa pœdù ina- [ 180 ] murè t’una tel persona? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); c) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); d) Finis chisc, pòl gnì a ćiasa e vire comodamënter, intant che le püre ne sà co la tó, jache por le lavur n’él plü dërt adatè Finìs quîŝ, pol gnì a çhiasa e vire comodamëntr, intant che le püre ne sa cò la tó, ĝiacche por le lavur n’él plü dërt adattè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); e) Sëgn, vé, mënel bele la rejia. / Co minest’mo tö, / Dessi bëgn jí sö? Sëgn, vè, mënel bel’ la rjìa. / Co mìnest’mu tö, / Dessi bëgn jì sö? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); f) Per l amor de Die! dij la fëna duta spriguleda, co es mei fat? Per l’amor di Die! diŝ la fënna dutta sprigulèda, co hès mèi fatt? VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); g) La mascèra li servìa de dut che che i durèa, e l temp passèa che no i saea co. La mašera li servia de dut, ke ke i durea e l temp pasea ke no i saea ko. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); h) "Che este tö? y co este rovada chiló?" damana le conte "Che este tou? e cō este r’vada chilò?" damana ‘l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia) ☟ cemodo,

come
congiunz.
1 nel tempo, nel momento in cui (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ quando, allorché Ⓓ wenn, als, wann, sobald ◇ a) là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) B. A scì l’é na gran meseria. Scouta cò aee n bel pé de manc e i é cognui vener per setanta toleres B. A schi lö nô gran miseria. Scôuta cò aöö un bel pö de mantsch ö i ö cognui vöner per settanta tôleres ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); c) me par de esse in paradis / co me scento pede te! de esse in paradis / co me scento pede te! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) Cianbolfin l disc: "Chesta l’é demò la mascèra, ma cò vedede la femena dapò podede po parlèr debel." Čanbolfin l diš: "Kesta l e demò la mašera, mo ko vedede la femena, dapò podede po parlèr de bel". BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); e) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.) ☝ canche
2 che, in quale modo (introduce una proposizione dichiarativa) (fas.) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) Me piasc veder cò i se l trasc sù - / Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia Me pias veder co i se ‘l tras su - / Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)
3 congiunzione causale (fas., amp.) Ⓘ perché, dato che Ⓓ weil ◇ a) Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, ‘na fre’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc / Se arà po danz - vedla mutans / Le fasc sia èrt - e les fèsc ngert. Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg / Se arà po dans - vedla mutans / Le fas si ert - e les fes ngert. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.) ☝ daviache
4 complemento di paragone (gad.) Ⓘ di, che Ⓓ als ◇ a) A nos, püra jënt, a nos, püri ladins, / nes dál bëgn mius robes co a püri cuzins. A nos, püra jëint, a nos, püri Ladins, / nes dál bëgn mius robes ch’a püri cozins. PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); b) trö’ miú comparí dejonorada ai edli de jënt, co l’ester en verité dan dai edli d’Idî Trou m’iù comparì desonorada ai oudli de jent, che l’est’r in veritè dang da i oudli d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); c) i sun pronto; mile otes plütosc morí sot ala manara, co tigní fora plü dî chësc tormënt chiló i sung pronto; mille ŏtes plouttosc’ morì soutt alla manara, che tignì fora plou dī chesc’ torment chilò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia) ☝ che
y co (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ eccome Ⓓ und wie, und ob ◇ a) Y tan ch’ai stlopetâ. / Y co ch’ai s’ la vagâ E tang ch’ai stloppetà. / E co ch’ai s’ la vagà PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia).

co (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦

co.

(fas.) ↦ co.

(Badia) ↦ coa.

co che (LD) ↦ coche.

co (pron. rel. soggetto) (mar.) ↦ che.

co vos (fod.) ↦ cavos.

coa Ⓔ deriv. di coé (EWD 2, 338) 6 1763 na choa ‘nidus’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. coa mar. coa Badia cô grd. coa fas. coa fod. coa amp. coa LD coa
s.f. Ⓜ coes
ricovero che molti uccelli costruiscono per deporre le uova e allevare la prole (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ nido Ⓓ Nest ◇ a) Ma dei outre inze ra coa / El và senpre a se cuzà. Ma dei autre inze ra còa / El va sempre, a se cuzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); b) I vëighi bëgn, ci che t’as insciö demorvëia: al é na coa de zaiseles I veighe ben, cicch’ t’ as ingsceou d’morvouia: el è na cō d’zeiſeles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); c) sciöche nos un na ciasa, insciö á i vicí süa coa sceoucche nos ung na ciaſa, ingsceoù à i vicceì sua cō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

coa (gad., mar., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ coa.

coa (moe.) ↦ coda.

coà (col., amp.) ↦ coé.

coar (bra., moe.) ↦ coé.

coar (moe.) ↦ cueie.

cobia Ⓔ ven. cubia ‹ CŌPULA (Q/K/F 1982:82) 6 1844 cùbia (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
fas. cobia fod. cubia amp. cubia LD cobia
s.f. Ⓜ cobies
coppia di animali da tiro (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ pariglia Ⓓ ein Paar Zugtiere ◇ a) Là, de chera cubia grama / se pó dilo ‘l caretier La, de chera cùbia grama / se po dilo ‘l caretiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

cobia (fas., LD) ↦ cobia.

cocarda Ⓔ it. coccarda / dt. Kokarde 6 1848 cocarda (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. cocarda Badia cocarda grd. cocarda fas. cocarda amp. cocarda
s.f. Ⓜ cocardes
nodo di nastro increspato di vari colori, a forma di fiore, di rosetta, che si porta come distintivo (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ coccarda Ⓓ Kokarde ◇ a) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fos- [ 181 ] sa e blançhia - várda, / Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) O mituns da chël bel ciapel / dala cocarda rossa y blancia / alt en aria y n cigun / y le lombert che stlopetun O Mitungs da kal böll Chapell / dalla Coganda rossa ö blantga / alt in aria ö n tschigung / Ö l’Lomberd kö stlopetung PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

cocarda (gad., Badia, grd., fas., amp.) ↦ cocarda.

cöce (gad., Badia) ↦ cuecen.

cocejin (gad.) ↦ cuecejin.

cöcejin (Badia) ↦ cuecejin.

cocen (fod.) ↦ cuecen.

cöch (gad., mar., Badia, moe., MdR) ↦ cuech.

coche Ⓔ comp. di co + che 6 1813 koke (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. coche mar. coche Badia coche grd. coche fas. coche caz. coche bra. coche fod. coche LD coche, co che MdR coche
congiunz.
con valore comparativo-relativo, il modo in cui (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, MdR) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. / Coche fossa a mucé. E n jëde ulù pruvè, / She t’ies bon da me giapè. / Koke fossa a mucè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) N ater perdicadù contava na ota inte la perdica, coche le Signur Idie amâ Adamo e Eva ‘Ǹ atr Perdicadù contava ‘na ota inte la perdica, có che le Signur Iddie amâ Adamo e Eva DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel spaent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); d) Ci che mai la jënt cuntâ / Vijo tosc s’imaginâ. / Coche chësc gnará / sciöche San Micurá. Ćiche mai la jënt contava / Vijo tost s’ imaginava. / Coche chësc gnarà / sciöch’ San Micorà. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); e) No son plu bon de jì su, dij Jan, zënza messësses unì cun me, y te mustrësse coche é fat No soŋ plu boŋ de s̄i su, diŝ S̄àŋ, zenza muesseses uni con më, y të mustrësse coche hè fàtt VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); f) "Po!" l disc Cianbolfin "che la [vae] coche la vel, più che morir da la fam no é nience a jir intorn chisc bosć." "Po! l diš Čanbolfin, ke la co ke la vel, più ke morir da la fam no è nience a ʒ̉ir intorn kiš bošć". BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); g) mo por sodesfaziun de chël te prëii, che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc, che iu aldi, che te vën fac a te ma pǫr soddesfaziun de chel te pręji, cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg, cho ju alde, che te vegn fatg a te PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); h) Le grof sbalzé dal ciaval, saludâ düc, i tocâ a vignun la man, y damanâ coch’ ara é passada al ciastel tëmp, ch’ël ê sté demez ‘L Grof sbalzè dal ciaval, saludā duttg’, i toccā a vignung la mang, e damanā cocch’ ella è passada al ciastell temp, ch’el ē ste d’mezz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); i) Franz, l mut dla zità, a po cuntà, coche l ova tenù si usc per na usc dl ciel. frants, l mut d’la̤ tsitá, a pǫ kuntá, kǫ k’ l ǫ́a̤ tęnú si uš pę̆r na̤ už d’l tšíel. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ☟ come
avv.
1 per enfatizzare quantità, grandezza o numero di cose in frasi interrogative, esclamative e relative (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ quanto Ⓓ wie viel, wie ◇ a) N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? N’aldest’, uma, coch ’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) Ciarede mo coche düc salta / Incinamai le moler da Castalta Tscharödemo ko che dütg salta / Inkina mai l’Moler da Kastalta PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); c) Aldide, aldide, coche le vënt sciüra, y ürla spaventosamënter! Coche les rames se moscëda cun sënn Aldide, aldide, cocche ‘l vent sciura, e urla spaventosament’r! cocche les rames sè mosceda cung senn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); d) Al fô n spavënt coch’ i crëps rondenî! Al fova ung spavaint cò ch’i crapp rendenía! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 significa ‘in qual modo?’ ed è usato in proposizioni indirette (MdR) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ël ne toma inçhié ‘ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR).

coche (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ coche.

cochi Ⓔ it. cocco (Lardschneider 1933:160) 6 1828 cocchi (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
grd. cochi
s.m. pl.
violento colpo dato a qualcuno per fargli male (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ percossa, botta Ⓓ Prügel, Hieb, Schlag ◇ a) Sce te ne stes bel sot mi zochi, / Cul sciadas, ares ti cochi! S’ tê ne stès, bœll sott’ mi zocchi, / Col schadàs, aurès ti cocchi! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

cochi (grd.) ↦ cochi.

cocodril Ⓔ it. coccodrillo ‹ CROCODĪLUS ‹ χϱοχόδειλος (EWD 2, 217) 6 1873 cocodrilo (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
gad. cocodril Badia cocodril grd. cocodril fas. cocodril fod. cocodril amp. cocodrilo LD cocodril
s.m. Ⓜ cocodrii
grosso rettile anfibio tropicale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coccodrillo Ⓓ Krokodil ◇ a) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar / De ra Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

cocodril (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ cocodril.

cocodrilo (amp.) ↦ cocodril.

coda Ⓔ CŌDA ‹ CAUDA (EWD 2, 218) 6 1763 coda ‘cauda’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. coda mar. coda Badia coda grd. coda fas. couda moe. coa fod. coda amp. coda LD coda
s.f. Ⓜ codes
estremità lineare della parte posteriore del corpo dei vertebrati, costituita nei mammiferi e nei rettili dal prolungamento della colonna vertebrale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coda Ⓓ Schwanz, Schweif ◇ a) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria, / y faré de vo n mul, / cun la coda sëura l cul. Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria, / y farè de vo un Mull, / con la Coda soural Cull. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

coda (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ coda.

codî (gad., Badia) ↦ codie. [ 182 ]

codie Ⓔ comp. di co + die ‘a lungo, per molto tempo’ 6 1833 cò die (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262)
gad. codî mar. codío Badia codî MdR codie
avv.
a lungo, per molto tempo (gad. V/P 1998; DLS 2002, MdR) Ⓘ a lungo, lungamente Ⓓ lange ◇ a) sc’ ël vëgn in permescio, mëss codie ćiarè, ch’ël se ciafe n lüch por se podëi con ćiamò plü de gran bria ch’ël à inte so Regimënt, demà dërt vadagné da vire ŝ’ ël vëgn in permesŝo, mëss cò die çhiarè, ch’ël se ćiaffe ‘ǹ lüc por se podëi coǹ çhiamò plü [de] graǹ brìa ch’ël ha inte sò Regimënt, demà dërt vadagné da vire DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) I á ponsé codî do por strada, y ne sun bun de ciafé fora n meso conveniënt I à pungsè co di daō pur strada, e n’sung bung d’ceaffè fora ‘ng mezzo conveniente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

codie (MdR) ↦ codie.

codío (mar.) ↦ codie.

coe (amp.) ↦ cuoe.

coé Ⓔ CUBĀRE (EWD 2, 338) 6 1878 cova (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125)
gad. coé mar. coé Badia cuè grd. cué fas. coèr bra. coar moe. coar fod. coé col. coà amp. coà LD coé
v.tr. Ⓜ coa
stare sopra le uova per riscaldarle e permettere così lo sviluppo dell’embrione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ covare Ⓓ brüten ☟ pruté
v.intr. Ⓜ coa
fig. di passioni, sentimenti e simile, restare celati, ma pronti a manifestarsi (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ covare fig.Ⓓ schwelen, glimmen ◇ a) mile otes plütosc morí sot ala manara, co tigní fora plü dî chësc tormënt chiló (y mostrâ söl cör) chësta rabia, che coa caite mille ŏtes plouttosc’ morì soutt alla manara, che tignì fora plou dī chesc’ torment chilò (e mostrā soul cour) chesta rabbia, che cova caìte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
coé fora (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ covare Ⓓ ausbrüten ◇ a) Valgügn dis do che Genofefa á vijité la coa, ne n’êl plü üs, mo pici vicí coá fora laite. Valgungn’ dis dō che Genofefa à visitè la cō, nen ēle plou ūs, mo piccei vicceì cuà fora laite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

coé (gad., mar., fod., LD) ↦ coé.

coeon (moe.) ↦ coion.

coer (fas.) ↦ cueie.

coèr (fas.) ↦ coé.

coerta (amp.) ↦ cuerta.

cöga (mar.) ↦ cuega.

cognà (amp.) ↦ convegnì.

cognà (amp.) ↦ cugné.

cogne (amp.) ↦ cognei.

cogné (gad., mar., Badia) ↦ cugné.

cognè (col.) ↦ cognei.

cognei Ⓔ CONVENĪRE (Gsell 1990b:368) 6 1812 Cognon 4 (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
fas. cogner caz. cogner bra. cogner col. cognè amp. cogne LD cognei
verbo modale Ⓜ cogn, cognon, cognù
1 avere l’obbligo di fare una determinata cosa (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dovere Ⓓ müssen ◇ a) Scouta cò aee n bel pé de manc e i é cognui vener per setanta toleres e mete pegn che n cogne dar cincanta sun sta vacia. Scôuta cò aöö un bel pö de mantsch ö i ö cognui vöner per settanta tôleres ö metö peng chö n’cognö dar tschincanta sun stô vatscha. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); b) chest posse ben fèr, ma del rest m’é sperdù, perché cherdee, de cogner sotscriver scric de debìtes. chist pose ben fer, ma del rest m’e sperdu, perche cherdée, de cogner sottoscriver scritsc de debítes. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
2 avere necessità, bisogno di fare qualcosa (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, col. Pz 1989) Ⓘ dovere Ⓓ müssen ◇ a) El Segnor. No! Cognede dir. El Segnor. No: cognede dir. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) Ma fèr noza, e se consolèr se cognea; perché tie fra chiò l’era mort, e l’é ressuscità; l’era perdù, e se l’à troà. Ma fer nozza, e se consolér se cognéa; perché to fra cgló éra mort, e l’é risuscitá; l’éra perdú, e sel a troá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); c) Se no voi lepe e bastonade / Colpes, legnade e forade, / Cognaré bel, bel trotar Se nò voi lepe e bastonade / Kolpes, legnade e forade, / Kognarè bel, bel trotár BrunelG, MusciatSalin1845:12 (bra.); d) Canche ti es pa na pera stenta / Che no te arès pa più polenta, / Ti es pa soula a vadagnèr, / E tu sas che se cogn magnèr. Kan ke ti es po na pera stenta / Ke no tu aras po’ piu polenta, / Ti es po soula a vadagnèr, / E tu sas ke se kon magnèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.)
3 essere tenuto a comportarsi in un certo modo per ragioni di convenienza, di opportunità e simile (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, col. Pz 1989) Ⓘ dovere Ⓓ sollen ◇ a) L’é de burc lesc. Cognon jir co le crapele; e amò l’é perìcol de se rompir le giame. L è de burtg lesch. Cognon schir colle carpelle: e a mò l e pericol de se rompir le giame. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) coscì l s’à cognù adatèr a servir apede n segnor, che l’à manà te n so mèsc per vardèr i porcìe così el s’ ha cognù adattèr a servir a pè de ung signor, che l’ha manà ten sò mès per vardèr i porcìe SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Ades cogne po ben fenir. / Parché sente jà Salin vegnir / Con n bachet te man / Per no dir n ram. Adés kogne po beng fenìr. / Parkè sente ža Salìng vegnìr / Kon ‘n bakét te mang / Per no dir un ram. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.)
4 sembrare con tutta probabilità, parere, essere probabile (fas. R 1914/99) Ⓘ dovere Ⓓ sollen ◇ a) A no saer Sepon / Ne scriver ne lejer per fascian / Ben che l sapie per talian / Cogn esser ampò n gran zucon. A no saer Sepon / Ne scriver ne leser per Fassang / Bench’ el sapie per Talian / Con esser ampò un gran zucon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); b) les se à pissà che chesta feides cogn esser de Cianacei o Gries les se à pisà, ke kesta feides kon esser da Čanačei o Gries BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.).

cognei (LD) ↦ cognei.

cogner (fas., caz., bra.) ↦ cognei.

cognizion Ⓔ it. cognizione 6 1763 cogniziugn ‘cognitio’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cogniziun Badia cogniziun fas. cognizion amp. cognizion
s.f. Ⓜ cognizions
facoltà del conoscere (gad. B 1763; P/P 1966, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ conoscenza Ⓓ Kenntnis ◇ a) Aré zerto anche vos / de sta storia cognizion / ma ió taje no no pos, / e se parlo éi ben rajon Avaré zèrto anche vos / de sta storia cognizion / ma io taje nò no pos, / e se parlo éi ben rajon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.); b) Cuindi impormëti chiló solenamënter de le trá sö tla s. fede [ 183 ] 1 en Os, Padre etern, en osc divin Filiuolo, y tl Spirit Sant, ala cogniziun de Os, tl amur d’Idî y de düc i uomini Quindi impormetti chilò solemnement’r d’l tra sou t’ la s. fede in Os, Padre eterno, in osc’ divin Filuolo, e nello Spirito S., alla cogniziung de Os, t’ l amur d’Iddì e de duttg’ li uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

cognizion (fas., amp.) ↦ cognizion.

cogniziun (gad., Badia) ↦ cognizion.

cognom Ⓔ it. cognome ‹ COGNŌMEN (EWD 2, 219) 6 1833 cognóm (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1)
gad. cognom mar. cognom Badia cognom grd. cuinuem fas. cognom caz. cognom fod. cognom amp. cognon LD cognom MdR cognom
s.m. Ⓜ cognoms
nome della famiglia che accompagna il nome proprio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cognome Ⓓ Nachname, Familienname, Zuname ◇ a) Co à pa inom vost maester? / So inom é Iaco, mo so cognom ne sài iö. Cò ha pa innóm vost Maéstr? / So innom é Jaco, mó sò cognóm ne sai jeu. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) ades cognede me dir el vosc inom e cognom, e da olà che siede ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

cognom (gad., mar., Badia, fas., caz., fod., LD, MdR) ↦

cognom.

cognon (amp.) ↦ cognom.

cognora (gad., Badia, amp.) ↦ corgnola.

cognoscenza (fas.) ↦ conescenza.

cognoscer (fas., caz., bra., moe.) ↦ conesce.

Coiana 6 1872 Coiana (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11)
gad. Coiana amp. Coiana LD Coiana
topon.
frazione del comune di cortina d’ampezzo (gad. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Coiana Ⓓ Coiana ◇ a) Beśen śì fora Coiana… / Dei poetes chel ‘l é el luó. Besen żi fòra Coiana… / Dei poetes ch’el le el luò. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:11 (amp.).

Coiana (gad., amp., LD) ↦ Coiana.

coie (fod.) ↦ cueie.

cöie (gad., Badia) ↦ cueie.

coienada (gad., mar., Badia) ↦ coioneda.

coiené (gad., mar., S. Martin) ↦ coioné.

coienè (Badia, MdR) ↦ coioné.

coion Ⓔ it. coglione ‹ CŌLEŌNE (GsellMM) 6 1813 kujons (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. coiun mar. coiun Badia coiun grd. cuion fas. coion moe. coeon fod. coion amp. coion
s.m. Ⓜ coions
1 nome popolare del testicolo (grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ coglione, testicolo Ⓓ Hoden
2 fig. riferito a persona, minchione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ coglione fig., minchione Ⓓ Dummkopf, Tölpel ◇ a) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé, / […] / A chëi totli de barbons, / A chëi mostri de cuions. / Chi trëi dis ei for strità Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se, / […] /A këi totli de barbons, / A këi mostri de kujons. / Ki trëi dis ei for strità PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Sce n auter vën po a la ulëi, / Po dì: ce ues pa tu cuion, / Po sauti pu mé ti ciavëi / Y dai tl cul n bon calzon. She n auter vën po ala ulëi, / Po di: ce vues pa tu kujon, / Po sauti pu me ti ciavëi / I dai tel kul n bon kalzon. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); c) ‘L é superbo, ma no ‘l vede / Che ‘l é inveze un gran coion. Le superbo, ma nol vede / Che le inveze un gran coiόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

coion (fas., fod., amp.) ↦ coion.

coionà (col., amp.) ↦ coioné.

coionada (fod.) ↦ coioneda.

coionar (bra.) ↦ coioné.

coioné Ⓔ deriv. di coion (EWD 2, 223) x it. coglionare 6 1833 cojonè (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. coiené mar. coiené S. Martin coiené Badia coienè grd. cuiné fas. coionèr bra. coionar fod. coioné col. coionà amp. coionà LD coioné MdR coienè
v.tr. Ⓜ coiona
fare oggetto di una derisione anche sprezzante e offensiva; schernire, dileggiare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prendere in giro, deridere Ⓓ auslachen, verspotten ◇ a) Lì lii iö tröp, mo col rajonè ài pôra de vegnì coionè Lì lii jeu treup, mó col raĝionè hai póra de vegnì cojonè DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) La signura al aldí chësta cossa, zënza speranza de vendëta, almanco por se consolé da süa möia, fej cunt d’orëi coiené la meseria dl Re La signura all’ aldì casta co̮sa, zanza spẹranza dẹ vẹndatta, almanco̮ po̮r sẹ conso̮lè da süa mo̮ja, fẹss cunt d’o̮rei co̮jo̮nè la meseria d’l Rę PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin).

coioné (fod., LD) ↦ coioné.

coioneda Ⓔ p.p. f. di coioné 6 1878 coionades f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. coienada mar. coienada Badia coienada grd. cuieneda, cuineda fas. coionèda fod. coionada
s.f. Ⓜ coionedes
azione e risultato del deridere; scherno, beffa (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ derisione, scherno Ⓓ Verspottung, Verhöhnung ◇ a) Ël á pordü döt le sanch, y é mort sot les coienades de chëra ria jënt. El à purdù dutt ‘l sanc’, ed è mort soutt les coionades d’che ria jent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

coionèda (fas.) ↦ coioneda.

coionèr (fas.) ↦ coioné.

coiun (gad., mar., Badia) ↦ coion.

cöje (gad., mar., Badia) ↦ cueje.

cöjer (moe.) ↦ cueje.

cojì (fod.) ↦ coscì.

cojì (amp.) ↦ cujì.

cojinà (amp.) ↦ cujiné.

cojinar (moe.) ↦ cujiné.

cojinèr (fas.) ↦ cujiné.

cojir (fas.) ↦ cujì.

cojita (fod.) ↦ coscita.

cojo (fod.) ↦ coscio.

col1 Ⓔ COLLUM (EWD 2, 225) 6 1763 col ‘collum’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. col mar. col Badia col grd. col fas. col caz. col bra. col fod. col amp. col LD col MdR col
s.m. Ⓜ coi
parte del corpo che nell’uomo e in alcuni altri ver- [ 184 ]

1 tebrati unisce il capo al torace (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ collo Ⓓ Hals ◇ a) so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra, l’à abracià entorn l col, e bossà so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra, l’a abbratsché intorn ‘l col, e bussá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) e per compascion l ie cor adincontra, l bracia ntourn l col, e l bussa e per compassion ‘l je corr adincontra, ‘l bratssha ‘ntourn ‘l coll, e ‘l bussa HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Iö l’oresse o tüt blanch o tüt ros, in soma d’un corù. Despò àle, pro na vita tant cürta, le col massa lunch e sotì. Jeu l’oresse o tüt blanc o tüt ross, iǹ somma d’uǹ corù. Despò hale, prò ‘na vita tant cürta, le còl massa lung e sottì. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); d) Al caporal tira la spada e ge la vel ficiar tal col Al caporal tirô la spada ö ga la völ fitschar tal col ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); e) Vegnì avanti adagio, adagio / Col col storto, e con finzion. Vegnì avanti, adagio, adagio / Col còl storto, e con finziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); f) Spo se destachera dal col l’unica morona de perles ch’i é restada en fornimënt Spo sè destacch’la dal col l’unica morona de perles ch’i è restada in forniment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia)
giaté per l col (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ prendere per il collo Ⓓ in die Enge treiben ◇ a) Co ra zates gentilmente / El i ciapa par el col. Cόra zàtes gentilmente / El i ciapa par el còl. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.) ◆ sauté encerch l col (gad.) Ⓘ gettare le braccia al collo Ⓓ um den Hals fallen ◇ a) Y canch’al fô ciamó dalunc, l’ál odü so pere, y möt da compasciun, y coran adalerch, i él salté incër so col, y l’á bajé. E canch’al fóa tgiamò da lunsch, l’halle odü so pére, e möt da compassiung, e corrang addallerc, i è-lle salté intschar so col, e l’há bashé. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y cun chëstes parores i saltel ’cër le col ala uma. E cung chestes parores i salt’l cear ‘l col alla uma. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia) ◆ se tré al col

1 (amp.) Ⓘ tirarsi addosso Ⓓ an sich ziehen ◇ a) E canche ‘l ea ancora dalonse, lo vede so pare, e ‘l i fesc pecà, ‘l i core incontra e ‘l se lo tira al col, e lo bussa. E chanche l’eva ancora da lonze, lo vede so pare, e gli fes peccà, gli corre incontra el se lo tira al col, e lo bussa. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.) 2 (gad.) Ⓘ tirarsi addosso Ⓓ sich etwas zuziehen ◇ a) Apëna che la püra desgraziada s’â remetü dala spordüda ch’i â trat al col le spavënt y l’angoscia di teribli avenimënc de püces ores, alzera i edli y les mans ingropades al cil Appena che la pūra desgraziada s’ ā remettū dalla sporduda, ch’i ā tratt al cōl ‘l spavent e l’angosceia d’i terribili avvenimentg’ de pucies ores, alzela i oudli e les mangs ingroppades al ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia) ◆ tomé entourn

l col (grd.) Ⓘ gettare le braccia al collo Ⓓ um den Hals fallen ◇ a) Canche ël fova mo dalonc da ël, l à udù si pere, y se à muet a cumpascion, iel cors ncontra y tumà ntëur l col, y l à bussà. Canche el fóa mo da lontsch da el, l’ha udú si pére, y se ha muet a compaschiong, joel cors incontra, y tumá intour el coll y l’ha bussá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.).

col (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ col1.

col2 Ⓔ COLLIS (EWD 2, 224) 6 1763 un chol ‘collis, tumulus’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. col mar. col Badia col grd. col fas. col caz. col fod. col amp. col LD col
s.m. Ⓜ coi
piccola elevazione di terreno, per lo più coperta di vegetazione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ colle, collina Ⓓ Hügel ◇ a) canche l vardèa coscita stroz e che l jìa mìngol fora per chi grogoi (= coi), l vedea che via Sas de Pordoi l’era na tousa kan ke l vardea cošita stroʒ e ke l ʒia mingol fora per ki grogoi (=koi), el vedea ke via Sas de Pordoi l era na tousa BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); b) Bele vëgn jö por i coi y ca por i plans, / Cola gherlanda les prosses mitans Belle vagn ŝö pr’ i cói e ca per i plangs, / Colla gherlanda les prosses mittangs PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

col (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD) ↦

col2.

Col (fod.) ↦ Col de Sánta Luzia.

Col Cornon 6 1840 Kornóng (BrunelG, ColCornon1840-2013:365)
fas. Col Cornon bra. Col Cornon
topon.
massiccio calcareo tondeggiane sopra panchià in val di fiemme (fas.) Ⓘ Monte Cornon Ⓓ Monte Cornon ◇ a) Se l sas de chel Cornon / Fossa n gran polenton, / E l lach de Marevegna / Fossa tant de lat de pegna, / E che aesse n scuier d’avez / Che tegnissa n sté e mez Se l sas de kel Kornóng / Fosa ‘n gran polentóng, / E l lak de Marevegna / Fosa tant de lat de pegna, / E ke aese ‘n skuglier d’avez, / Ke tegnisa ‘n ste e mez BrunelG, ColCornon1840-2013:365 (bra.).

Col Cornon (fas., bra.) ↦ Col Cornon.

Col de Flames 6 1858 Côl de Flames (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. Col de Flames Badia Col de Flames
topon.
collina nel comune di corvara (gad.) Ⓘ Col de Flames Ⓓ Col de Flames ◇ a) Fora en sorá le porta les iames, / lëgns che parô de chi da Col de Flames. Fòra in sorá l’porta les giames, / lëi[gn]s ch’paroa d’chi da Côl de Flames. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

Col de Flames (gad., Badia) ↦ Col de Flames.

Col de Santa Lizia (gad.) ↦ Col de Santa Luzia.

Col de Santa Luzia 6 1870 Col (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. Col de Santa Lizia Badia Col Santa Lizia grd. Col de Santa Luzia fod. Col de Sánta Luzia, Col col. Col amp. Col LD Col de Santa Luzia
topon.
paese e comune ladino brissino-tirolese dell’alta valle del cordevole (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Colle Santa Lucia Ⓓ Colle Santa Lucia ◇ a) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la siala l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Col de Santa Luzia (grd., LD) ↦ Col de Santa Luzia.

Col de Sánta Luzia (fod.) ↦ Col de Santa Luzia.

Col Santa Lizia (Badia) ↦ Col de Santa Luzia.

Colac 6 1870 Collaz (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Colac col. Colaz
topon. [ 185 ]
frazione del comune di fodom sul confine con colle santa lucia (fod. Ms 2005) Ⓘ Collaz Ⓓ Collaz ◇ a) paghé dazio a Caprile e in Colaz paghè dazio a Caprile e in Collaz AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Colac (fod.) ↦ Colac.

colar Ⓔ it. collare ‹ COLLĀRE (EWD 2, 227) 6 1856 collar (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
gad. colar mar. colé Badia colar grd. culere fas. colar bra. colar fod. colar
s.m. Ⓜ colars
collare di tela finissima adorna di pizzi e di ricami in uso nel Xvii secolo (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973) Ⓘ gorgiera Ⓓ Halskrause ◇ a) Velgiuce! voi meté l colar / Da ciadenele, e da bechec. Velgiucce! voi mettè ‘l collar / Da tgiadenelle, e da becchetg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

colar (gad., Badia, fas., bra., fod.) ↦ colar.

colassù Ⓔ comp. di colà ‹  ECCUM ILLĀC + su ‹  SŪSUM (Gsell 1990b:357) 6 1805 cola su (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
gad. corassö mar. crossö Badia corassö fas. colassù fod. colassù LD colassù
avv.
indica una posizione più elevata rispetto a qualcosa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ lassù, lì sopra Ⓓ dort oben, da droben ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chiala su PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia).

colassù (fas., fod., LD) ↦ colassù.

colavia Ⓔ comp. di colà ‹ ECCUM ILLĀC + via ‹  VIA (cfr. Gsell 1990b:357) 6 1866 colavia (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
gad. coraia mar. croía fas. colavìa caz. colavìa fod. colavia col. colavia, culavia
avv.
indica una posizione sulla stessa altezza, ma distante rispetto a qualcosa (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ là, di là Ⓓ dort drüben ◇ El se pissèa: "Che mostrégnol sarà pa mai colavìa, fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder chi che l’é." El se pisea: "Ke mostregnol sarà pa mai colavia, fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér ki ke l é." BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

colavia (fod., col.) ↦ colavia.

colavìa (fas., caz.) ↦ colavia.

Colaz (col.) ↦ Colac.

colé (mar.) ↦ colar.

Colfosch (mar., grd.) ↦ Calfosch.

Colfosco (amp.) ↦ Calfosch.

colm Ⓔ CULMEN (EWD 2, 228) 6 1878 colm (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116)
gad. colm mar. colm Badia colm grd. colm fas. colm fod. colm amp. colmin LD colm
s.f. Ⓜ colmes
fig. apice, grado massimo di qualcosa (gad. P/P 1966) Ⓘ colmo fig.Ⓓ Höhepunkt ◇ a) Intan comparësc ’ci le vësco, cina sëgn nia osservé da Genofefa, y chësc fô la colm dla ligrëza Intang comparesc’ ci ‘l vesco, cina ſengn’ nia osservè da Genofefa, e chesc’ fō la colm d’la ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
agg. Ⓜ colms, colma, colmes
colmato, pieno fino all’orlo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ colmo Ⓓ voll, voll gefüllt ◇ a) Chësc ne podôl capí, y süa morvëia y ligrëza ê colma Chesc’ n’pudŏle capì, e sua morvouia e ligrezza ē colma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

colm (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ colm.

colmà (amp.) ↦ colmé.

colmar (bra.) ↦ colmé.

colmé Ⓔ deriv. di colm x it. colmare 6 1878 colmei 5 imper. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23)
gad. colmé Badia colmé fas. colmèr bra. colmar fod. colmé amp. colmà LD colmé
v.tr. Ⓜ colma
1 raccogliere in mucchio (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ammucchiare, colmare Ⓓ anhäufen, füllen
2 fig. dare in grande quantità (gad.) Ⓘ colmare Ⓓ überhäufen, überschütten ◇ a) Tan manco arjunjes to odio chi che m’á batü ia le ce, deach’ ai é inozënc, anzi colmëii de benefizi cun dötes sües families Tang manco arjunje to odio chicche m’ha battù ia ‘l cie, dea ch’ei è innozentg’, anzi colmei de benefizi cung duttes sūs families DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

colmé (gad., Badia, fod., LD) ↦ colmé.

colmèr (fas.) ↦ colmé.

colmin (amp.) ↦ colm.

colonc Ⓔ comp. di co + lonc 6 1878 co lunc’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56)
gad. colunc Badia colunc
avv.
in luogo lontano, a grande o a relativamente notevole distanza (gad.) Ⓘ lontano Ⓓ weit ◇ a) Le lu inciorní á lascé tomé le bocun, y é brodoré colunc jö por la para, cina ch’i frignuns i l’á tut de vista. ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung, ed è bordorè co lunc’ jou pur la para, cina ch’i frignungs i l’à tutt d’vista. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

color (fas., bra., col., amp.) ↦ colour.

colore (amp.) ↦ colori.

colori Ⓔ it. coloro 6 1844 colore (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. colore
pron. pl.
per indicare persone lontane da chi parla e da chi ascolta (amp.) Ⓘ coloro Ⓓ diejenigen ◇ a) s’aé fosc vediei da maza, / che colore magnarae / ra rea tegna anche del Naza s’ avé fosc vediéi da maz̄a, / che colore magnarave / ra reategna ‘nche del Naz̄a DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); a) S’el no stasse con colore, / el sarae mincionà S’ el no stase con colore, / el sarave mincionà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); c) ‘L aea credù nezessario / De dì ben de colore. L’avea credù necessario / De dí ben de colore. Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ☝ el.

colour Ⓔ COLŌRE (Gsell 1992b:228) 6 1763 corù ‘color’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. corú mar. corú Badia curú grd. culëur fas. color bra. color fod. colour col. color amp. color LD colour MdR corù
s.m. Ⓜ colours
sensazione che la luce produce sull’occhio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; [ 186 ] Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ colore Ⓓ Farbe ◇ a) Prüma ne me plej bele nia chëst corù blanch e ros. Iö l’oresse o tüt blanch o tüt ros, in soma d’un corù. Prüma ne me pläŝ bel[e] nia quest corù blanc e ross. Jeu l’oresse o tüt blanc o tüt ross, iǹ somma d’uǹ corù. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) Viva ence / L segnor Dotor / De neigher color / Mo de tripete bience. Viva encie / Il signor Dottor / De neigher color / Mo de tripette bience. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); c) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, / Le pröm, cianté ch’i un la vigilia / Di defunc en corú fosch. Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc, / ‘L prum, ciantè ch’i ung la Vigilia / Di defonti in curù fosc. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) Indespó a osservé les flus de bosch, che depenjô cun bi corusc a mile chë picia val Indespò a osservè les flus d’bosc, che d’pengjō cung bi curusc’ a mille che piccea val DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

colour (fod., LD) ↦ colour.

colp Ⓔ *COLPUS ‹ COLAPHUS ‹ ϰόλαφος (EWD 2, 230) 6 1845 kolpes m. pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:2)
gad. colp mar. colpo Badia colp grd. colp fas. colp bra. colp fod. colp amp. colpo LD colp
s.m. Ⓜ colps
1 movimento rapido e violento per cui un corpo viene a contatto con un altro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ colpo, botta Ⓓ Schlag, Stoß ◇ a) Ma fam e colpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis Ma fam e kolpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) col mazun en aria vára incuntra al nemich teribl, ti mola n brau colp söl ce col mazzung in aria vala ingcuntra al nemico terribil, t’ i mola ‘ng brao colp soul ciè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
2 improvviso evento doloroso; disgrazia (gad.) Ⓘ colpo Ⓓ Schlag, Schicksalsschlag ◇ a) N colp, o na desgrazia da fá plü me ne ne s’essel podü toché por nosta ciasa ducala ’Ng colp, o na desgrazia da fa plou mè nenne s’ ess’l pudù tocchè pur nosta ciaſa ducale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia); b) i ne sá sc’ ai á tigní fora le colp dles crusc, ch’iö i á fat zënza mia colpa i nè sà s’ ei à tignì fora ‘l colp d’les crusc’, ch’iou i à fatt zenza mia colpa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia)
te n colp 1 (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ improvvisamente Ⓓ plötzlich ◇ a) Sön mi ce blanch ói dé joramënt, ch’ara é inozënta, che n’anima tan devota, y trata sö cun na te premura ne devënta ria te n colp Soung mi ciè blanc oi dè jorament, ch’ella è innozente, che ‘ng n’anima tang d’vota, e tratta sou cuna te premura nè d’venta ria teng colp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia); b) Tlo vëijel te n colp n ladron, che mesurova sun ël cun n stlop y a drucà l sneler. tlo váiž-l t’ ŋ kolp ŋ la̤dróŋ, kę męzurǫ́a̤ suŋ a̤l kuŋ ŋ štlǫp i a druká l žnélę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.) 2 (gad., fas.) Ⓘ in un colpo, in una volta Ⓓ in Einem ◇ a) L’à cot duc i sie sté te un colp e n’à lascià tanta che chela familia aea trei meisc da magnar. La chot dutsch i siö stö tö un kolp. ö na lassà tanta chö chöllô familiô aöa trei meis damagniar. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.).

colp (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ colp.

colpa Ⓔ it. colpa ‹ CULPA (EWD 2, 231) 6 1763 al na colpa ‘culpam non habet’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. colpa mar. colpa Badia colpa grd. colpa fas. colpa bra. colpa fod. colpa amp. colpa LD colpa
s.f. Ⓜ colpes
responsabilità conseguente a un’azione che contravviene a una norma morale o giuridica (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ colpa Ⓓ Schuld ◇ a) I n’à colpa costore; / Ma se ‘l é da stà in rejon, / ‘L obligo ‘l ea de lore I n’á colpa costore; / Ma se l’é da stá in resón, / L’obbligo l’ea de lore Anonim, Monumento1873:3 (amp.); b) Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? Infin, ci colpa ál? seiſe propi da tang, da accopè chesc’ innozent desgraziè? infing, ci colpa àle? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
avei la colpa (gad. DLS 2002, grd. G 1923, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere colpevole Ⓓ schuldig sein ◇ tö ne t’as colpa de mia mort tou nè t’ às colpa de mia mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia) ◆ colpa che (fas., fod. Pz 1989) Ⓘ perché, dato che Ⓓ weil ◇ a) E colpa che sion peciadores / Mai no ne piasc la verità. E colpa che siong petgiadoress / Mai no ne pias la verità. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.) ◆ zenza colpa (gad.) Ⓘ innocente, senza colpa Ⓓ schuldlos, unschuldig ◇ a) Sce minun d’ester zënza colpa, nes ingianunse, mo sce reconesciun nüsc defec Idî iüst y fedel nes pordonará Se minung d’est’r zenza colpa, nés ingiannungſe, mo se r’conesceung nousc’ d’fettg’ Iddì giust e fedele nes perdonerà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

colpa (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ colpa.

colpevol Ⓔ it. colpevole 6 1878 colpevole (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84)
gad. colpevol Badia colpevol fas. colpévol fod. colpevol
agg. Ⓜ colpevoi, colpevola, colpevoles
che è in colpa, che ha commesso una o più colpe (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ colpevole Ⓓ schuldig ◇ a) I sá bëgn, che sëis colpevoi, ch’ostes mans a per dles mies é spurciades de sanch y leghermes I sa bengn’, ch’seis colpevoli, ch’ostes mangs a pēr d’les mīs è spurciades d’sanc e legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
s.m.f. Ⓜ colpevoi, colpevola, colpevoles
persona che ha commesso una colpa (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ colpevole Ⓓ Schuldiger ◇ a) Zënza i partí parora le grof i ciara dî fit tl müs cun na sodëza y fermëza tara, che Golo ê deventé blanch sciöche na peza y tremorâ nia atramënter, co n colpevol dan dal iudize. Zenza i partì parora ‘l grof i ciara dī fitt t’l mūs cuna sodezza e fermezza tal, che Golo ē dventè blanc sceoucche na pezza’ e tromorā nia atrament’r, che ‘ng colpevole dang dal giudize. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia); b) Da doman damana le conte, che le colpevol i vëgnes mené dant Da dumang damana ‘l conte, che ‘l colpevole i vegne m’nè dant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

colpevol (gad., Badia, fod.) ↦ colpevol.

colpévol (fas.) ↦ colpevol.

colpo (mar., amp.) ↦ colp.

coltivà (col.) ↦ coltivé. [ 187 ] coltivar (bra.) ↦ coltivé.

coltivazion Ⓔ it. coltivazione 6 1878 coltivà (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. coltivaziun Badia coltivaziun grd. cultivazion fas. coltivazion fod. coltivazion LD coltivazion
s.f. Ⓜ coltivazions
luogo, terreno coltivato, e le piante stesse nel loro complesso (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coltivazione Ⓓ Anbau ◇ a) chi paisc denant nia coltivá y döt imboscá, â ciafé n’aparënza en flu de coltivaziun chi paìsc’ denant nia coltivà e dutt imboscà, ā ceaffè n’apparenza in flu de coltivaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

coltivazion (fas., fod., LD) ↦ coltivazion.

coltivaziun (gad., Badia) ↦ coltivazion.

coltivé Ⓔ it. coltivare 6 1857 coltiva (DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8)
gad. coltivé Badia coltivé grd. cultivé fas. coltivèr bra. coltivar fod. coltivé col. coltivà LD coltivé
v.tr. Ⓜ coltiveia
1 lavorare il terreno affinché produca piante, frutti (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ coltivare Ⓓ züchten, anbauen
2 fig. esercitare, educare, rendere produttivo (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ coltivare fig.Ⓓ pflegen fig. ◇ a) Sëgn coltivëia la tüa anima fina Sëgn coltiva la tüa anima fina DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ coltivés, coltiveda, coltivedes
lavorato, curato (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ coltivato Ⓓ bebaut, bestellt ◇ a) y por grazia ch’i pröms convertis al Vangele ê amanc dl laur, chi paisc denant nia coltivá y döt imboscá, â ciafé n’aparënza en flu de coltivaziun e pur grazia ch’i prumts convertiis al Vangele è amanti d’l laur, chi paìsc’ denant nia coltivà e dutt imboscà, ā ceaffè n’apparenza in flu de coltivaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); b) se destenôl fora sëgn bi urc y campagnes coltivades sè destennōle fora ſengn’ bi urtg’ e campagnes coltivades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

coltivé (gad., Badia, fod., LD) ↦ coltivé.

coltivèr (fas.) ↦ coltivé.

coltöra (gad., mar.) ↦ coutura.

coltra (amp.) ↦ coutra.

coltura (fas., fod.) ↦ coutura.

colun (fas., caz.) ↦ chelun.

colunc (gad., Badia) ↦ colonc.

comanar (bra., moe.) ↦ comané.

comandà (col., amp.) ↦ comané.

comandadour Ⓔ ven. comandador ‘messo, basso ministro dei tribunali’ (Gsell 1993b:188) 6 1864 cumandadour (VianUA, FuméTabach1864:197)
gad. comenadù mar. comenadù Badia comenadù grd. cumandadëur amp. comandaduo
s.m. Ⓜ comandadours
pubblico ufficiale addetto al giudice per assisterlo nelle udienze, per farne eseguire gli ordini, per notificarne gli atti ecc. (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, amp. A 1879) Ⓘ ufficiale giudiziario Ⓓ Gerichtsdiener ◇ a) N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, o che se l ova desmincià, jiva per chëla stredes fuman che jiva su de vera nibles. N cumandadëur l vëija, va daujin y dij: Sce ulëis tlo fumé tabach, messëis tò la pipa ora de bocia! Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, o chë sël, òva dösmëntgià, s̄iva per chëlla stredes fumàŋ chë s̄iva su de vera nibles. Uŋ cumandadour ‘l vëisa, và da us̄iŋ y diŝ: Ŝe ulëis tlò fumè tabàch, muessëis tò la pipa òra de botgia! VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.).

comandaduo (amp.) ↦ comandadour.

comandament Ⓔ it. comandamento (EWD 2, 233) 6 1813 comandameintg (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. comandamënt mar. comandamont Badia comandamënt grd. cumandamënt fas. comandament fod. comandament amp. comandamento LD comandament MdR comandamënt
s.m. Ⓜ comandamenc
ciascuna delle norme generali che riguardano ogni fedele della religione ebraica e poi di quella cristiana (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ comandamento Ⓓ Gebot ◇ a) l istës tëmp ve prëii dla bela grazia de purté cun frut l jëuf dëuc de vosc santiscimi cumandamënc l’istès temp vœ preije d’la bella grazia dë purte cun frut ‘l schouf doutsch de vosc santisimi comandameintg RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Mosé á comané a nos tai comandamonc, che na tara mësson copé con peres. Mosé ha commané a nos in te i commandamantg, che na tala méssung copé cun pères. HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.); c) Tl orden (cumandamënc) de Mosé, nes iel cumandà de sassiné de teles. In te l’orden (cumandaments) de Mosé, nés jel commandá de sassine de telles. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); d) No, le soldà mëss propi ester n bun cristian, ël mëss avëi le timor de Die e osservè sü comandamënć. Nò, le soldà mëss propi estr ‘ǹ bun cristiaǹ, ël mëss avëi le timor de Die e osservè sü commandamëntg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

comandament (fas., fod., LD) ↦ comandament.

comandamënt (gad., Badia, MdR) ↦ comandament.

comandamento (amp.) ↦ comandament.

comandamont (mar.) ↦ comandament.

comando Ⓔ it. comando (EWD 2, 233) 6 1832 cumand (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143)
gad. comando mar. comando Badia comando grd. cumand fas. comando caz. comando fod. comann, comándo amp. comando LD comando MdR comando
s.m. Ⓜ comandi
imposizione autorevole, intimazione che esige obbedienza (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ comando Ⓓ Befehl ◇ a) Ve, ie te serve tan d’ani, y mei fat velch contra ti cumand, y tu ne m’es mei dat n bëch per maië n past cun mi amisc. Ve, je te serve tang d’agn, y mei fat velc contra ti cumand, y tu ne m’és mei dat un böc per majé un past cung mi amiches. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) gé te serve jà tenc de egn, e no é mai dejobedì a tie comandi je te serve shà teng d’eng, e no é mai deshobedí a tie comándi HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); c) E vost Signur fre stà inće dagnora bëin? O scé, dërt bëin, a vösc comandi. E vost Signur frè stà inçhié dagnóra bëiǹ? O ŝé, dërt bëiǹ, a veuŝ comandi. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); d) el no abada un bagatin / al comando de chi là. el no abada un bagatìn / al comando de chi la. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); e) Te n luech fova al tëmp de fie- [ 188 ] ra descumandà l fumé tabach. N seniëur, che no n’ova abadà a chësc cumand, […], jiva per chëla stredes fuman Tëŋ luech fòa al temp de fiöra döscumandà ‘l fumè tabàch. Uŋ Signour, chë non òva abbadà a chëst cumànd, […], s̄iva per chëlla stredes fumàŋ VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.); f) Dui ciavaliers mená dal Re porta chësta noela col comando rigorus, de pié ia bele en chësta nöt Dui cavalieri menà dal Re porta chesta novella col comando rigurùs, de piè ia belle in chesta noutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); g) Le grof cunta en cört i fac prinzipai dla storia, y dá cotan de comandi a sü fanc ‘L grof cunta in curt i fattg’ prinzipai d’la storia, e dà cutangn’ d’comandi a su fantg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

comando (gad., mar., Badia, fas., caz., amp., LD, MdR) ↦ comando.

comándo (fod.) ↦ comann.

comané Ⓔ COMMANDĀRE (EWD 2, 232) 6 1763 comanè ‘rego, impero, mando’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. comané mar. comané Badia comanè grd. cumandé fas. comanèr caz. comanèr bra. comanar moe. comanar fod. comané col. comandà amp. comandà LD comané MdR comanè
v.tr. Ⓜ comana
1 ordinare, imporre autorevolmente la propria volontà (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ comandare Ⓓ befehlen ◇ a) La dirà: Ie son patrona! / Ne me ciaculé debant! / Ie cumande, - tu ies fant! La dirà: Je son padròna! / Ne me ciaculè debant! / Je comànde, - tu jes fant! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) Mosé á comané a nos tla lege, che na tara mësson sassiné. Mosé ha commané a nos in te la ledge, che na tala mássung sassiné. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Chësta fëna ie stata drë śën giapeda tl adultere. Tl orden (cumandamënc) de Mosé, nes iel cumandà de sassiné de teles. chesta fanna ie statta dredeseng tgiapéda in tel adultére. In te l’orden (cumandaments) de Mosé, nés jel commandá de sassine de telles. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); d) Ades Mosè comana te la sia lege, che se ge tire de sasc a na tèla; che diste po tu? Adess Mosé comana nella sia lege, che se jé tire de sash a una tella; che dis te pó tu? HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); e) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); f) Iö ves prëie de jì n püch plü plan, scenò ne pòi trà le fle. / Sco comanëis. / Da comanè n’ài nia con vos, mo iö ves prëie, sce ne le fajëis cies ingert. Jeu ves prëÿe de ĝi ‘ǹ püc plü plaǹ, ŝenò ne pòi trà le flè. / Sco comanëis. / Da comanè n’hai nìa coǹ vos, mó jeu ves prëÿe, ŝe ne le faŝëis ćies ingièrt. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:243 (MdR); g) Al mör, mo tla bega al ne sënt ch’al é mort, mo scraia y comana y se para tres fort. Al mör, mo tla bega al ne sëint ch’al é mort, mo scraia y comana y se para tres fort. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); h) Dapò se à lascià ju al faure e l’à comandà ai maghi che i spetasse Dapô sö a lassà schu al faurö ö la comandà ai magi chö i spettasse. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); i) Aposta no, dij l ost, percie ue udëi, chi ch’à da cumandé te cësa, ie oder tu! Apòsta no, diŝ l’òst, pertgë voi udëi, chi ch’hà da cumandè te tgèsa, jö oder tu! VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); j) Al á dunca comané ch’al vëgnes aresté ciamó en chëra nöt El à dunca comanè ch’el vegne arrestè ciamò in chella noutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia)
2 investire qualcuno di un incarico, di una incombenza, missione e simile (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ordinare, incaricare Ⓓ beauftragen ◇ a) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’ è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.)
3 in locali pubblici, chiedere ciò che si desidera consumare (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ordinare Ⓓ bestellen ◇ a) Sënza ceremonies! Iö sà, che bevëis gën le cafè. […] Le comanëise col lat? / Scé, col lat, sc’ ël ves plej. Sënza ceremonies! Jeu sa, che bevëis giaǹ le caffè. […] Le comanëise col lat? / Ŝé, col lat, ŝ’ ël ves pläŝ. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR).

comané (gad., mar., fod., LD) ↦ comané.

comanè (Badia, MdR) ↦ comané.

comanèr (fas., caz.) ↦ comané.

comann (fod.) ↦ comando.

combate Ⓔ it. combattere ‹  *COMBATT(U)ERE (EWD 2, 234) 6 1763 combatè ‘pugno’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. combate mar. combater Badia combate grd. cumbater fas. combater fod. combate amp. conbate LD combate
v.intr. Ⓜ combat, combaton, combatù
1 prendere parte a uno scontro spec. armato, a una battaglia, a operazioni di guerra (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ combattere, lottare Ⓓ kämpfen, bekämpfen
2 fig. vedersela con qualcosa o qualcuno che crea problemi (amp.) Ⓘ combattere fig.Ⓓ kämpfen fig. ◇ a) Da conbate aré col fariseo / col rico, el prepotente duto ‘l dì Da combate avarè col fariseo / col rico, el prepotente dut’ al dì DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.).

combate (gad., Badia, fod., LD) ↦ combate.

combatent Ⓔ it. combattente 6 1878 combattente (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
gad. combatënt Badia combatënt grd. cumbatënt fas. combatent fod. combatent LD combatent
s.m.f. Ⓜ combatenc, combatenta, combatentes
chi combatte o fà parte di truppe che combattono (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ combattente Ⓓ Kämpfer ◇ a) Vá duncue mi vecio fedel combatënt Va dunque mi veccio fedel combattente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia); b) Ai veri combatënc la gherlanda en Cil. Ai veri combattenti la gh’rlanda in Ceìl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

combatent (fas., fod., LD) ↦ combatent.

combatënt (gad., Badia) ↦ combatent.

combater (mar., fas.) ↦ combate.

combinà (col.) ↦ combiné.

combinar (bra., moe.) ↦ combiné.

combiné Ⓔ it. combinare ‹  COMBĪNĀRE (EWD 2, 241) 6 1870 combinà (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. combiné mar. combiné Badia combiné grd. cumbiné fas. combinèr bra. combinar moe. combinar fod. combiné col. combinà amp. conbinà LD combiné
v.tr. Ⓜ combina
mettere insieme due o più cose fra loro simili (gad. [ 189 ] Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ combinare, accordare Ⓓ kombinieren
combiné les cosses (fod.) Ⓘ accordarsi Ⓓ sich einigen ◇ a) Ne tocarà avè pazienza e combinà le cose a la meio coi confinanti. Ne toccarà avè pazienza e combinà le cose alla meio coi confinanti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

combiné (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ combiné.

combinèr (fas.) ↦ combiné.

come Ⓔ it. come 6 1632 come (à nos instass) (Anonim, Proclama1632-1999:160)
gad. come Badia come fas. come caz. come bra. come moe. come fod. come col. come amp. come
avv.
significa «in qual modo?» ed è usato in proposizioni dirette o indirette (fas. DA 1973, fod., amp. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) A la domanda, come se ciamassa la sua vila, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Com’éla juda sul viaz per la Pustraria? Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ co
congiunz.
1 con valore dichiarativo, che (amp.) Ⓘ come Ⓓ als ◇ a) sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e propotente / e po el scomenza, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente / e po el scomenža, ma a ra moda soa / a ciacolà ch’el me parea na roa… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
2 con valore comparativo-relativo, il modo in cui (fas., fod., amp.) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Stajon algegres! Tin, ton, tan, / Come é sentì / Che l’à scrit per fascian. Stasong agliegres! Tin, ton, tan, / Come e senti / Che l ha scrit per Fassagn. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); c) Ch’i vive sane / Come i é ancuoi / Pì de zent’ane Ch’i vive sane / Come j’è anquoi / Pi de cent’ anne DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); d) ma en sodesfazion de chela te pree, che tu m’ensegne, come tu sofre chele, che ió sente che se fasc a te ma in so̬ddisfazio̬n dę chölla te pręję, chö tu m’insegne, come tu so̱ffri chölle, ch’iò̬ sente chö se faš a te RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); e) ma per sodisfazion de chëla te preie, che ti te me nsegne come ti te sofre chële, che sente se fesc a ti ma per soddisfazion de calla te preje, che ti te me insegne come ti te soffre calle, che sente se feš a te PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☝ coche
3 come correlazione tra due elementi (fod., amp.) Ⓘ come Ⓓ als auch ◇ a) Oh, nlouta sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché / come pur ence de scouté O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche / come pur enchie de scoute PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) propio inz’ el dialeto nosc, / che ra intende ci che vó, / tanto ‘l furbo come ‘l gros pròpio inz’ el dialèto nòsc, / che ra intènde ci che vo, / tanto ‘l furbo come ‘l gròs DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); c) Sti sbalie e sta mancanzes, / Come anche i erore, / No voi ai rapresentantes Sti sbaglie e sta mancanzes, / Come anche i errore, / No voi ai Rappresentantes Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
4 con significato affine a ‘quasi’ in locuzioni di valore comparativo-ipotetico (fas., fod.) Ⓘ come Ⓓ als ob ◇ a) Le guardie de la finanza di e not in ronda come se no fossa auter che ladri a Col e Vinaulonch Le guardie della finanza dì e nott’ in ronda come se non fossa auter che ladri a Coll e Vinallongo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) El Re, che fin alora l’era stat trascurà e pegher, come se el se fosse alora descedà da dormir, scomenzando da la ofeja fata a sta fémena, che punì con gran severità El Re, che fin allora l’era stat trascurà e pègher, come ze el ze fozze allora dessedà da dormir, scomenzando dalla offesa fatta a sta femena, che punì con gran severità SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); c) L Re, che fin a chël’ora eva sté tán poltron e peigher, come che l se descedásse dal sonn L Rẹ, che fin a call’ ora fo̲va ste tan paltron e peigher, come ch’el se dešedasse dal so̮n PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
prep.
1 introduce un complemento di limitazione: in quanto (fod., amp.) Ⓘ come Ⓓ als ◇ a) Toleme come per una de voste oure. Toléme come per una de voste oure. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) toléme come un vosc famei toleme come un vos famei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) ma ve preie, che me toleibe come un de vosc fameis! ma ve preie, che me tolleibe come ung de vos fameis! DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
2 introduce per lo più un termine di comparazione col senso di ‘in quel modo che’, esprimendo ora un rapporto di somiglianza ora un rapporto di identità (gad., fas., fod., amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) Gé no son degn d’esser chiamà tie fi; trateme come un di tie famees. Je no son degno d’esser c’glamá to fí; trateme come un dei tie famées. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) Percì l à cane grane / E lerge de doi spane / Come l ro de cagadou! Perçhi l’ha canne grane / E lergie de doi spanne / Come l’ró de cagadóu! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); c) Ma ‘l disc là, che ra và a maca: / "panza mea, no te fei stà!" / senpre pien come na vaca, / come un pinter beerà. Ma ‘l disc la, che ra va a maca: / "panz̄a mea, no te fei sta!" / sènpre pién come na vaca, / come un pinter beerà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); d) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); e) La picola zità é bela e monda, no miga come nte zerte zità de l’Italia La piccola zittà è bella e monda, no miga come ‘nte zerte zittà dell’Italia AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); f) Par parsones ordenaries / Come chi outre, staa ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Par parsones ordenaries / Come chi outre, stava ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); g) O bun Dî, (sospirëiera) che mai l’ess dit, canch’i m’un jô da chisc mürs demez come delincuënta, col fi al col O bung Dì, (sospīr’la) chè mai l’ess’ ditt, cang ch’i m’ung jē da chisc’ murz d’mezz come delinquente, col fì al cōl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

come (gad., Badia, fas., caz., bra., moe., fod., col., amp.) ↦ come.

comedà (col., amp.) ↦ comedé.

comedar (bra., moe.) ↦ comedé.

comedé Ⓔ COMMODĀRE (cfr. EWD 2, 348) 6 1833 se comodëje 3 cong. (DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287)
gad. comedé mar. comedé Badia cumodé grd. cumedé fas. comedèr bra. comedar moe. comedar fod. comedé col. comedà amp. comedà LD comedé MdR comedé [ 190 ]
v.tr. Ⓜ comeda
eliminare imperfezioni, difetti, errori da qualcosa, in modo da migliorarla (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ correggere, migliorare Ⓓ korrigieren, verbessern ☟ corege
se comedé (amp., MdR) Ⓘ migliorare Ⓓ sich bessern ◇ a) Ël n’é demà aje, mo ël é pezorant [=puzorënt?] sco valch de rie. Iö spere pa che ël se comodëie n püch, derest ne fóssel poscibl de le bëire. Ël n’é demà aŝe, mó ël é pezzorant sco valq de rie. Jeu spere pa ch’ël se comodëje ‘ǹ püc, derest ne fossl posŝibl de le bëire. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); b) porćì ch’ater ch’ajëi ne pòn fà de n te’ vin in cajo che ël ne se comüda, e de tant d’ajëi n’ài debojëin iö porçhi ch’atr ch’aŝëi ne poǹ fa de ‘ǹ tä viǹ iǹ caŝo ch’ël ne se comüda, e de tant d’aŝëi n’hai deboŝëiǹ jeu DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); c) Ci dirà: no i aconsento! / Por diou ch’el se comede. Ci dirá: no’ i acconsento! / Por diau ch’el se comede. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

comedé (gad., mar., fod., LD, MdR) ↦ comedé.

comedèr (fas.) ↦ comedé.

comedia Ⓔ it. commedia 6 1833 comédia (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. comedia mar. comedia Badia cumedia grd. cumedia fas. comedia fod. comedia amp. comedia LD comedia MdR comedia
s.f. Ⓜ comedies
composizione destinata alla rappresentazione scenica con svolgimento e finale solitamente lieti (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ commedia Ⓓ Lustspiel, Komödie ◇ a) Sarëis stada inier a la comedia? / Perdonede, iö ne sun stada ite, porćì che la raprejentaziun ch’ëi à dè inier, n’ê de mi gusto. Sarëis stada inier a la comédia? / Perdonéde, jeu ne suǹ stada ite, porçhi che la rapreŝentaziun ch’ëi ha dè inier, n’ê de mi gusto. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR)
comedia divina (gad.) Ⓘ Divina Commedia Ⓓ göttliche Komödie ◇ a) Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina / De na Mëssa novela la Comedia divina. Söcche Dante tgiantè oressi in leinga ladina / De na Mássa novella la Commedia divina. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

comedia (gad., mar., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ co-

media.

comedità (bra.) ↦ comodité.

comedo (fod.) ↦ comodo.

comedon Ⓔ *CUMBITŌNE (Gsell 1992b:227) 6 1858 comedon (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:5)
gad. comedun mar. comedun Badia cumedun grd. cumedon fas. comedon caz. comedon bra. comedon fod. comedon amp. comedon LD comedon
s.m. Ⓜ comedons
regione dell’arto superiore in cui il braccio si articola col avambraccio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gomito Ⓓ Ellbogen ◇ a) E dapò i à fat na noza e n nozon / E na bela gran cena / E i me à trat tel comedon / N os, che amò l me remena. E dapô i a fat n’nôzô ö un nôzon E una bella gran cöna E i mi a trat tel comedom Un os, chö amô il me römöna. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:5 (bra.); b) dapò sul medemo desch l’à pojà sù l brac cianch e l comedon dret dapó sul medemo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

comedon (fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ comedon.

comedun (gad., mar.) ↦ comedon.

comegnun (mar.) ↦ comunion.

comenadù (gad., mar., Badia) ↦ comandadour.

comete Ⓔ it. commettere ‹ COMMITTERE (EWD 2, 235) 6 1833 comettess (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. comëte Badia comëte grd. cumëter fas. cometer bra. cometer fod. comëte col. comete amp. comete LD comete MdR comëte
v.tr. Ⓜ comet, cometon, cometù
compiere, specie azioni considerate riprovevoli o negative (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ commettere Ⓓ verüben, begehen ◇ a) N ater perdicadù contava na ota inte la perdica, coche le Signur Idie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi cometess le pićé ‘Ǹ atr Perdicadù contava ‘na ota inte la perdica, có che le Signur Iddie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi comettess le piçhié DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) Pere! ie é cumetù picià dant a Idie y dant a vo Père! jö hè cummuettù pitgià dànt a Iddie y dànt a vo VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); c) é doventà severiscimo persecutor de ogneun, che contra l’onor de la corona cometessa valch è diventà ševerissimo persecuto̬r d’ognun, chö contro l’ono̬r della co̬ro̬na commettęssa valc RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); d) é deventé n rigorosiscim persecutur de vignun che cometess val’ cossa cuntra l’onur dla corona da chësta inant è dẹvẹntè un rẹgo̮ro̮sissimo pẹrsẹcutór de végnun chẹ co̮mmẹttassa val co̮sa cuntra l’o̮nur d’la co̮ro̮na da casta innant PescostaC, DecameronIXBAD1875:653 (Badia); e) ie deventà rigorëusiscim persecutor d’uniun che contra l’unëur dla curona cumetëssa velch da mo nlà. ię dęvęntà rigo̬ro̬sissimo pęrsęcuto̬r d’ugnun chę co̬ntra l’unęur dlå curo̬na cummęttęssa velc då mo̱ in là. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) é deventé n severiscim persecutor de ogniun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chël’ outa nlà è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ che contra l’ono̮ur della coronå commettassa velc da call’ outa in là PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); g) Ciaréi ala löna en cil, coch’ ara proa de s’ ascogne do i pëc, por ne messëi ciaré pro al delit, che sëis por comëte ciarei alla luna in ceìl, cocch’ ella prova d’s’ ascogne dō i pēcc’, pur nè m’sei ciarè pro al delitto, che seis pur commette DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

comete (col., amp., LD) ↦ comete.

comëte (gad., Badia, fod., MdR) ↦ comete.

cometer (fas., bra.) ↦ comete.

comià (caz.) ↦ comié.

comiat (fod.) ↦ comié.

comié Ⓔ it. commiato ‹ COMMEĀTUS (EWD 2, 240) 6 1878 comiè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. comié mar. comié Badia cumié grd. cumià fas. cumià caz. comià fod. comiat LD comié
s.m. Ⓜ comiés
permesso di allontanarsi, di partire (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. [ 191 ] A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ commiato Ⓓ Abschied ◇ a) Do le comié da Sigfrid passâ la contëssa sü dis solitara, desconsolada assá, mo por aparënza en pesc. Dō ‘l comiè da Sigfrid passā la contessa su dis solitaria, desconsolada assà, mo pur apparenza in pesc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

comié (gad., mar., LD) ↦ comié.

comisciario (fod.) ↦ comissar.

comiscion Ⓔ it. commissione ‹ COMMISSIŌ (EWD 2, 241) 6 1873 commission (Anonim, Monumento1873:3)
gad. comisciun Badia comisciun grd. cumiscion fas. comiscion fod. comiscion amp. comiscion LD comiscion
s.f. Ⓜ comiscions
gruppo di persone qualificate alle quali è affidato un incarico pubblico (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ commissione Ⓓ Kommission, Ausschuss ◇ a) Una comiscion i à creà, / Parché ra śisse a vede / E de podé judicà / Su ra bontà de sta spese. Una Commission i a creá, / Parché a zise a vede / E de podé giudicá / Sura bontá de sta spese. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) Pitosc che śì a spende / Inze na comiscion, / Ca no se pó mia ofende, / A i dì ignorante in chistion. Pittosc che zí a spende / Inze na Commission, / Cá no se pó mia offende, / Ai dí ignorante in quistion. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

comiscion (fas., fod., amp., LD) ↦ comiscion.

comisciun (gad., Badia) ↦ comiscion.

comissar Ⓔ it. commissario 6 1632 Commissary pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. comissar grd. cumisser fas. comissarie fod. comisciario amp. comissario LD comissar
s.m.f. Ⓜ comissars, comissara, comissares
funzionario preposto a una branca speciale della pubblica amministrazione o alla gestione straordinaria di aziende private, enti e sim. (gad. A 1879; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ commissario Ⓓ Kommissar ◇ a) Che à dovù vegnì / Un comissario aposta; / Ma se ‘l aesse fenì! / Vardà vos cie ch’i costa! Che á dovù vegni / Un Commissario apposta; / Ma se l’avesse feni! / Varda vos cié ch’i costa! Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

comissar (gad., LD) ↦ comissar.

comissarie (fas.) ↦ comissar.

comissario (amp.) ↦ comissar.

comodamenter Ⓔ it. comodamente 6 1833 comodamëntr (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
MdR comodamënter
avv.
in modo comodo, con agio, senza difficoltà (MdR) Ⓘ comodamente Ⓓ behaglich ◇ a) Finis chisc, pòl gnì a ćiasa e vire comodamënter, intant che le püre ne sà co la tó Finìs quîŝ, pol gnì a çhiasa e vire comodamëntr, intant che le püre ne sa cò la tó DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

comodamënter (MdR) ↦ comodamenter.

comodé Ⓔ it. (ac)comodarsi 6 1878 comodè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102)
gad. comodé Badia comodé grd. cumedé
v.rifl. Ⓜ se comodeia
se comodé mettersi a proprio agio, sistemarsi (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ accomodarsi, mettersi a proprio agio Ⓓ es sich bequem machen ◇ a) Deache la letaia ne rovâ ciamó adalerch, por chësc sot ala marëna i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm y â fat n traghët, â destenü na bela cuerta lassura, y Genofefa y le fi s’á comodé laite Dea che la lettaia n’r’vā ciamò adarlerc, purchesc’ soutt alla marenna i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum e ā fatt ‘ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura, e Genofefa e ‘l fì s’ à comodè laite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

comodé (gad., Badia) ↦ comodé.

comodità (fas., col., amp.) ↦ comodité.

comodité Ⓔ it. comodità ‹ COMMODITĀS (EWD 2, 242) 6 1763 la comiditè ‘vectura’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. comodité mar. comodité Badia comodité grd. comodité fas. comodità bra. comedità fod. comodité col. comodità amp. comodità LD comodité MdR comodité
s.f. Ⓜ comodités
caratteristica di ciò che è comodo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ comodità Ⓓ Komfort, Bequemlichkeit ◇ a) Mineste che Domenedie n’alse menè degun desplajëi a de te’ jënt, despò ch’ël i à na ota provedü de tütes les comoditês e delizies Mineste che Domenedie n’alse mené deguǹ deŝplasëi a de tä ĝënt, despò ch’ël i ha ‘na óta provedü de tüttes les comodités e delizies DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) mo la uma, prinzipëssa de jintil sanch, trata sö tla comodité te beles stanzes mo la uma, prinzipessa d’jintil sanc, tratta sou t’ la comoditè te belles stanzes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); c) Ai se la vir tla comodité Ei s’la vì t’la comoditè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

comodité (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ co-

modité.

comodo Ⓔ it. comodo ‹ COMMODUS (EWD 2, 242) 6 1878 comodo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71)
gad. comodo Badia comodo grd. comodo fod. comodo, comedo amp. comodo
agg. Ⓜ comodi, comoda, comodes
1 che dà agio, confortevole (gad. A 1879, grd. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ comodo Ⓓ bequem, gemütlich ◇ a) Y coiô söles crëpes y dai lëgns müstl süt, por i arjigné n pinic plü comodo al’amarada. E coiō soulles creppes e dai lengn’s must’l sūtt, pur i arjignè ‘ng pinic’ plou comodo all’ amarada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); b) y la compagnia s’é inviada cuntra le ciastel, mo amesa strada ciafi la letaia, dër comoda por la contëssa y Schmerzenreich e la compagnia s’ è inviada cuntra ‘l ciastell, mo a mēſa strada ceaffi la lettaia, der comoda pur la contessa e Schmerzenreich DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
2 favorevole, opportuno, conveniente (gad.) Ⓘ comodo Ⓓ angenehm ◇ a) Plütosc é osc amich chël che se dij la verité, ince canch’ara ne s’é comoda. Ploutosc’ è osc’ amico chel che sè disc’ la veritè, incie cang ch’ella nè sè comoda. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

comodo (gad., Badia, grd., fod., amp.) ↦ comodo.

compagn Ⓔ it. compagno ‹ *COMPĀNIŌ (EWD 2, 243) 6 1763 un compagn ‘socius’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. compagn mar. compagn Badia compagn grd. cumpani fas. compagn fod. compagn col. compagno amp. conpain, conpagn, conpaign LD compagn
s.m.f. Ⓜ compagns, compagna, compagnes
chi si trova con altri in rapporti di consuetudine, ricercata o imposta (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe [ 192 ] 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ compagno, amico Ⓓ Kamerad, Freund ◇ a) Porcí nes ëise os mai nos / Cherdé atló os dui compagns? Portgi nös öisö os mai nos / Chördö atló os dui Compagns? AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) Ciarede, iö ves servi da tan d’agn, y ne s’ á mai dejobedí, cun döt chësc ne m’ëis’ mai dé n asó da mangé cun mi compagns (amisc) Ciarède, ièu ve sèrve da tang d’agn, e ne s’ ha mai dosobedì, con dutt cast ne m’hes mai dè ung asò da mangiè coi mi compagns (amici) FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) Cialëde mi pere, ie ve servësce da tan d’ani nca, y ne ve son mei stat dejubedient, y ne m’ëis mei dat n vesuel da goder cun mi cumpanies Cäläde mi père, iè ve servesce da tand’ anni ‘ncà, i ne ve son mei sta desubedient, i ne m’eise mèi dat ‘n vesuèl da gòder cung mi cumpagnes SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); d) Se Dio me fajëssa chësta grazia, disc l malé, te chël che l s’ ousc (da l’autra parte) vers n compagn, mi saria segur de no morì mei. Se Dio me faŝëssa quësta grazia, diŝ l’amalé, te quël ch’el s’ oug’ (dall’ autra parte) vers un compagn, mi saria segur de ne morí mei. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); e) Sce tu dubitëies de liejer l unëur o l vadani, / Sebes, che no chëst, bënscì chël, dlonch sibe ti cumpani. Ŝë tu dubitëjes de liës̄er l’unour o ‘l vadagnë, / Sèbbes, chë no chëst, bëŋs̄ì chëll, dlonch sibbe ti cumpagnë. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) mo Idî te sides dagnora y dlunch to compagn mo Iddì t’ sii dagnora e dlunc to compangn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); g) en chëstes ores dla sëra éra pro sües compagnes te na stüa cialda a firé in chestes ores d’la sera ělla pro suus compagnes tena stua cialda a firè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia)
agg. Ⓜ compagns, compagna, compagnes
detto di cosa, persona o animale che non differisce sostanzialmente da altro o da altri (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ compagno, uguale, simile Ⓓ ähnlich, gleich ◇ a) Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! Na compagna trascassada / mai, no mai m’é gnüda dada! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); b) Un pioan conpain de chesto, / No pardia! che no ghin é. Un Piovan compain de chesto, / No par Dia! che no ghi n’è. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) söla tera l’inozënza ne vëgn dagnora onorada, y al é na rarité ch’ara ais n de de triunf compagn a chësc da incö e el è na raritè ch’ella aie ‘ng dè d’trionfo compagn’ a chesc’ da ingcou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

compagn (gad., mar., Badia, fas., fod., LD) ↦ com-

pagn.

compagnament (fas., fod.) ↦ acompagnament.

compagnar (bra., moe.) ↦ acompagné.

compagnatif Ⓔ it. compagnativo 6 1878 compagnativa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106)
gad. compagnatif
agg. Ⓜ compagnatifs, compagnativa, compagnatives
che accompagna, segue, guida o assiste qualcuno (gad.) Ⓘ accompagnatore Ⓓ Begleit- ◇ a) Al passé chëra schira compagnativa pormez la fola n êl che scraiâ: Véla, véla, l’ezelentiscima cara signura Al passè chella schira compagnativa pur mezz la folla n’ēle ch’scraiā: Vella, vella, l’ezzellentissima cara signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

compagnatif (gad., Badia) ↦ compagnatif.

compagné (fod.) ↦ acompagné.

compagnèr (fas., caz.) ↦ acompagné.

compagnia Ⓔ it. compagnia (EWD 2, 243) 6 1833 comp[a]gnia (DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240)
gad. compagnia mar. compagnia Badia compagnia grd. cumpania fas. compagnìa bra. compagnìa fod. compagnìa amp. conpagnia LD compagnia MdR compagnia
s.f. Ⓜ compagnies
1 rapporto di vicinanza o di conversazione ricercato sul piano affettivo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ compagnia Ⓓ Gesellschaft ◇ a) Ne rajonéde pö ne d’incomoditês, vosta compagnia m’é dagnora cara. Ne raĝionéde peu ne d’incomodités, vosta comp[a]gnia m’é dagnóra cara. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); b) Con doi giac che sauta encà e enlà. / E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa. Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. / E n pičol da Moena per kompagnía / Ke no me vegne ’mpo la malinkonía. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); c) Sigfrid ne desprijâ nët nia la compagnia di ciavaliers; anzi söl consëi de Guelfo ál istës ordiné na gran ciacia, y á invié düc i ciavaliers a comparí Sigfrid nè desprijà nett nia la compagnìa di cavalieri; anzi soul consei d’Guelfo àle istess ordinè na grang ciaccea, e à inviè duttg’ i cavalieri a comparì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
2 gruppo di persone affini per gusti e temperamento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ compagnia Ⓓ Gesellschaft, Gruppe ◇ a) Na compagnia d’omi jê na ota a la Curt de Suramunt a dlijia. ’Na compagnìa d’omi ĝê ‘na óta a la Curt de Suramunt a dliŝia. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) Duta la cumpania se la rij, y dezid, che l seniëur muessa paië la mesa. Dutta la campagnia sëla riŝ, y dëzid, che ‘l Signour muessa pajë la mëźa. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); c) la compagnia s’é inviada cuntra le ciastel, mo amesa strada ciafi la letaia, dër comoda por la contëssa y Schmerzenreich la compagnia s’ è inviada cuntra ‘l ciastell, mo a mēſa strada ceaffi la lettaia, der comoda pur la contessa e Schmerzenreich DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
3 schiera di armati al comando di un capitano (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99) Ⓘ compagnia Ⓓ Kompanie ◇ a) Rové ala porta dl ciastel cun süa compagnia le grof dá ordin al araldo, trombetier, de soné le corn R’vè alla porta d’l ciastell cung sua compagnia ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
en compagnia (amp.) Ⓘ in compagnia Ⓓ zusammen mit ◇ a) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’ as lourà Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); b) E dai outre in conpagnia / Ra malizia ‘l à inparà. E dai outre in compagnia / Ra malizia là imparà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

compagnia (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ compa-

gnia.

compagnìa (fas., bra., fod.) ↦ compagnia.

compagno (col.) ↦ compagn.

compare (bra., col., amp.) ↦ compere.

comparí (gad., mar., Badia) ↦ comparì. [ 193 ] comparì Ⓔ it. comparire ‹  COMPĀRĒRE (EWD 2, 244) 6 1833 comparì (DeRüM, VizBëire1833-1995:274)
gad. comparí mar. comparí Badia comparí grd. cumparì fas. comparir fod. comparì amp. conparì LD comparì MdR comparì
v.intr. Ⓜ comparesc
1 presentarsi alla vista (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ apparire, comparire Ⓓ erscheinen ◇ a) Y eco che la marënda fova vënta, pra chëla che ie pa cumparì ënghe de bona fanziëutes fates ala tudëscia. Ed ecco che la mërenda fòa vënta, prà chëlla chë jè pa cumpari anche de bòna fanzioutes fattes alla tudeŝa. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.); b) La morona veneranda / De perles gnide a saludé. / Comparide venerandi - / Cater en gloria, y cater ai vis - / Veci de miric onorandi, / De dignité virtú y fadies. La morona Veneranda / D’perles gnide a saludè. / Comparide Venerandi - / Cat’r in gloria, e cat’r ai viis - / Vecci d’meriti Onorandi, / D’dignitè virtù e fadiis. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Un ouzelato, burto cuco / Vedo el terzo a conparì Un’ auzelatto, burto cuco / Vedo el terzo a comparì Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); d) an alda n romú tles fëies sëces por tera, y söl büsc da jí tl ander comparëscel na cerva ang alda ‘ng rumù t’ les fouies seccies pur terra, e soul būsc’ da ji t’ l ant’r comparesc’ ‘l na cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); e) almanco ne me comparí dant en na figöra tan spaventosa, mo plütosc en forma angelica almanco nè mè comparì dant inna figura tang spaventoſa, mo plouttosc’ in forma angelica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
2 nel linguaggio giuridico, presentarsi davanti al giudice (MdR) Ⓘ comparire Ⓓ erscheinen ◇ a) Sön chëst và la fomena a l’acusé pro le vicare. Le vicare le fej comparì dant a se Seu ‘ǹ quëst va la fomena a l’accusé prò le Vicare. Le Vicare le feŝ comparì dant a sè DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR)
3 avere l’aspetto di, sembrare (gad.) Ⓘ comparire Ⓓ erscheinen, scheinen ◇ a) la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); b) Trö’ miú comparí dejonorada ai edli de jënt, co l’ester en verité dan dai edli d’Idî Trou m’iù comparì desonorada ai oudli de jent, che l’est’r in veritè dang da i oudli d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
s.m. sg.
azione e risultato del comparire (gad.) Ⓘ apparizione, comparizione Ⓓ Erscheinen ◇ a) "Sciöche iö pordoni a te, pordona ’ci tö ad ël, y al ne vëgnes spanü na gota de sanch por mia gauja." Y por chësc él sté, ch’al comparí de Golo i ciarâl cun compasciun "Sceoucche iou perdone a tè, perdona ci tou ad el, e el nè vegne spanù na gotta d’sanc pur mia gausa." E pur chesc’ èle stè, ch’al comparì d’Golo i ciarāle cung cumpassiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

comparì (fod., LD, MdR) ↦ comparì.

comparir (fas.) ↦ comparì.

comparsa Ⓔ it. comparsa 6 1878 comparsa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. comparsa Badia comparsa
s.f. Ⓜ comparses
apparizione più o meno rapida (gad.) Ⓘ comparsa Ⓓ Erscheinen ◇ a) Genofefa l’acompagnëia incina söl portun dl ciastel; do vëgnel düc i ciavaliers, ala comparsa de chi sciosciurëia les trombëtes Genofefa l’accompagna in cina sul purtung d’l ciastell; dō vegnel duttg’ i cavalieri, alla comparsa de chi sussureia les trombettes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); b) Le maester de ciasa, spordü dal’improvisa comparsa, i é jü umil incuntra L maest’r d’ciaſa, spordù dall’ improvvisa comparscea, i è jū umil ingcuntra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

comparsa (gad., Badia) ↦ comparsa.

compascion Ⓔ it. compassione (EWD 2, 245) 6 1832 compassiung (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. compasciun mar. compasciun Badia cumpasciun grd. cumpascion fas. compascïon caz. compascïon fod. compascion amp. conpascion LD compascion
s.f. sg.
sentimento e atteggiamento di sofferta partecipazione ai mali e dolori altrui (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ compassione Ⓓ Mitleid ◇ a) Y canch’al fô ciamó dalunc, l’âl odü so pere, y möt da compasciun, y coran adalerch, i él salté incër so col, y l’á bajé. E canch’al fóa tgiamò da lunsch, l’halle odü so pére, e möt da compassiung, e corrang addallerc, i è-lle salté intschar so col, e l’há bashé. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Canche ël fova mo dalonc da ël, l à udù si pere, y se à muet a cumpascion, iel cors ncontra Canche el fóa mo da lontsch da el, l’ha udú si pére, y se ha muet a compaschiong, joel cors incontra HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E canche l’era amò lontan, so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra, l’à abracià entorn l col, e bossà. E canche l’era amó lontan, so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra, l’a abbratsché intorn ‘l col, e bussá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù, e per compascion l ie cor adincontra L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu, e per compassion ‘l je corr adincontra HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) Golo conesciô avisa le spirit dl grof, ch’ê iüst, nobl, plëgn de compasciun y generus Golo conesceō avviſa lo spirito d’l grof, ch’ē giust, nobile, plengn’ de compassiung e generoso DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

compascion (fod., LD) ↦ compascion.

compascïon (fas., caz.) ↦ compascion.

compascionevol Ⓔ it. compassionevole (EWD 2, 245) 6 1878 compassionevole (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. compascionevol Badia compascionevol fas. compascionévol
agg. Ⓜ compascionevoi, complascionevola, compascionevoles
che prova compassione (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ compassionevole Ⓓ mitleidig ◇ a) Por sentënza criminala êl condané ala mort, […]; mo por interzesciun dla Signura compascionevola le conte i â scinché la vita, y mudé jö le castighe en porjun perpetua. Pur sentenza criminale ēle cundannè alla mort, […]; mo pur interzessiung d’la Signura compassionevole ‘l conte i ā scinchè la vita, e mudè jou ‘l castigo in p’rjung perpetua. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

compascionevol (gad., Badia) ↦ compascionevol.

compascionévol (fas.) ↦ compascionevol.

compasciun (gad., mar.) ↦ compascion.

compatí (mar., Badia) ↦ compatì.

compatì Ⓔ it. compatire ‹ COMPATĪ (EWD 2, 245) 6 1833 compa- [ 194 ] (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. compatì mar. compatí Badia compatí grd. cumpatì fas. compatir bra. compatir fod. compatì amp. conpatì LD compatì MdR compatì
v.tr. Ⓜ compatesc
1 provar compassione verso persona che soffre e per le sue stesse sofferenze (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ compiangere, compatire Ⓓ bedauern, bemitleiden ◇ b) Mi otim sposo, i te compatësci, che t’ es gnü orendamënter ingiané Mi ottimo sposo, i tè compatesc, che tes gnu orrendament’r ingianè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); a) An mëss compatì le püre stënta, ël é n pü’ stletorin. An mëss compatì le püre stënta, ël é ‘ǹ pü’ stlettoriǹ. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR)
2 assolvere qualcuno dalla colpa commessa (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdonare Ⓓ verzeihen, entschuldigen ◇ a) Par sta ota conpatì, / se delves no i r’ éi ciantada Par sta òta conpatì, / se delvès no i r’ ei ciantada DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Veies e joegn tegnivel a ment / Besegna compatir / Perché se cogn morir Vegies e soen tegnivel a ment / Besegna compatir / Perche se cong morir PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); c) E conpatì / S’ on fato poco. De un paes intiero / Azetà el cuor che ‘l é sćeto e sinziero… E compatì / S’ hon fato poco. D’un paes intiero / Accettà el cuor che l’è scietto e sinciero… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) I se farà ben mereea, / Apò i me conpatirà, / Co i vede ‘l scopo che ‘l non ea: / Che de fei ben e de śoà. I se fará ben merevea, / Appó i me compatirá, / Co’ i vede ‘l scopo ch’el no n’ea: / Che de fei ben e de zová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

compatì (gad., fod., LD, MdR) ↦ compatì.

compatir (fas., bra.) ↦ compatì.

compere Ⓔ COMPATER (EWD 2, 246) 6 1835 compare (RossiGB, LetteraFamiliare1835-1987:101)
gad. compere mar. compere Badia compere grd. cumpere fas. compère bra. compare fod. compere col. compare amp. compare LD compere
s.m. Ⓜ comperi
colui che tiene a battesimo o a cresima un bambino (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ compare, padrino Ⓓ Gevatter, Pate ◇ a) Sta tumeda à purtà a Jan na malatia, y ie jita tan inant, ch’ël messova sté a liet. Segonder l’usanza dl paesc jiva tost l un tost l auter a l crì, y purtova la pucia. Un di primes fova si cumpere. Sta tumèda hà purtà a S̄àŋ na màlattia, y jè s̄ita tàŋ inànt, ch’ël muessòva stè a liött. Seconder l’usanza del pàis s̄iva tòst l’uŋ tòst l’àuter al cri, y purtova la puĉa. Uŋ dei primes fòa si cumpère. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) En mancianza de n amich, che le portes a bato, y de n sacher minister, che recordes a pere y compere sü oblighi In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto, e deng sacro ministro, che recorde a pere e compère su oblighi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); c) Berbesc y mëdes, n gröm de vijins; / Toc y comperi, parënc y cujins Berbess e mádes, ‘ng grüm de visings; / Totg’ e comperess, paraintg e cosings PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

compere (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ compere.

compère (fas.) ↦ compere.

compì (amp.) ↦ complì.

compir (fas., bra.) ↦ complì.

completé Ⓔ it. completare 6 1873 complettà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30)
gad. completé Badia cumpletè grd. cumpleté fod. completé amp. conpletà LD completé
v.tr. Ⓜ completeia
aggiungere ciò che manca a qualcosa per renderla completa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ completare Ⓓ ergänzen, vervollständigen ◇ a) Nos cianton coscì presto / E parduto come ca / Un seralio come chesto / Coscì in ordin conpletà. Nόs ciantόn cosci presto / E parduto come cà / Un serraglio come chesto / Coscì in’ ordin complettà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.).

completé (gad., fod., LD) ↦ completé.

complí (gad., mar., Badia) ↦ complì.

complì Ⓔ COMPLĒRE (EWD 2, 246) 6 1856 compirge (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256)
gad. complí mar. complí Badia complí grd. cumplì fas. compir bra. compir fod. complì amp. compì LD complì
v.tr. Ⓜ complesc
portare a termine, realizzare, concludere qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ finire Ⓓ vollenden, erfüllen ◇ a) Oh! per compirge vosc azet, / Confidà en El volege ben jent, / Dapò l piovan sarà content Oh! per compirge vos atzet, / Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.)
complì i agn (gad. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Ms 2005) Ⓘ compiere gli anni Ⓓ Geburtstag haben ◇ a) Y spo canch’ara â apëna complí i diesc agn E spo cang, ch ell’ ā appena complì i disc’ angn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

complì (fod., LD) ↦ complì.

compliment Ⓔ it. complimento / dt. Kompliment 6 1821 kumplimënt (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. complimënt mar. complimont Badia complimënt grd. cumplimënt fas. compliment fod. compliment amp. complimento LD compliment MdR complimënt
s.m. Ⓜ complimenc
atto, parola, espressione di ammirazione, rispetto, congratulazione e sim. (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ complimento Ⓓ Kompliment ◇ a) Fé po tu ti cumplimënt / Y n bel rengraziamënt. Fe po tu ti kumplimënt / I n bel ringraziamënt. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Iö sà, che bevëis gën le cafè. / Ël é vëi, iö le bëi gën, mascimamënter inte vosta compagnia deletora. / Oh lascede i complimënć. Jeu sa, che bevëis giaǹ le caffè. / Ël é vëi, jeu le bëi giaǹ, masŝimamëntr inte vosta compagnia delettóra. / O lascéde i complimëntg. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); c) Donzela, iö à l’onur de ves fà mi complimënt. Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? Donzella, jeu ha l’onor de ves fà mi complimënt. Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); d) Spo i êl gnü pro i ritri che la conesciô denant, a i fá i com- [ 195 ] plimënc Spo i ē’le gnu pro i rittri ch’la conesceō denant, a i fa i complimentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

compliment (fas., fod., LD) ↦ compliment.

complimënt (gad., Badia, MdR) ↦ compliment.

complimento (amp.) ↦ compliment.

complimont (mar.) ↦ compliment.

compone Ⓔ it. comporre x lad. pone 6 1833 compòst p.p. m.sg. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. compone fas. componer fod. compone amp. compone LD compone MdR compone
v.tr. Ⓜ compon, componon, componù
formare un tutto unico mettendo insieme più parti o elementi (fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ comporre, unire Ⓓ zusammenfügen, zusammenstellen ☝ mete adum
p.p. come agg. Ⓜ componù, componus, componuda, componudes
costituito da varie parti o elementi (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ composto Ⓓ zusammengesetzt ◇ a) Chilò stéssen pa frësć! Ći foss pa le militare, sc’ ël ne foss compost che de ria jënt. Quilò stessaǹ pa frësc! Çhi foss pa le militare, ŝ’ ël ne foss compòst che de ria ĝënt. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

compone (gad., fod., amp., LD, MdR) ↦ compone.

componer (fas.) ↦ compone.

comportà (col.) ↦ comporté.

comportar (bra., moe.) ↦ comporté.

comporté Ⓔ it./ven. comportare ‹ COMPORTĀRE (Gsell 1990b:368) 6 1875 comportè (PescostaC, DecameronIXCor1875:653)
gad. comporté mar. comporté Badia comporté grd. cumpurté fas. comportèr bra. comportar moe. comportar fod. comporté col. comportà LD comporté
v.tr. Ⓜ comporta
soffrire, subire, spesso con coraggio o rassegnazione (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod.) Ⓘ sopportare, comportare Ⓓ ertragen, erdulden ◇ a) perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc, che iu aldi, che te vën fac a te, acioche con l’emparé da te, iu poi comporté con pazionza le mio (tort) cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg, cho ju alde, che te vegn fatg a te, aććochè cǫlle imparè da te, jù posse conporte con paziǫnza le mi (tǫrt) PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); c) che te m’insëgnes, coche tö sofrësces chëres ch’i aldi, che te vëgn fates a te, acioche cun l’imparé da te iö pois comporté cun paziënza la mia chẹ tẹ m’insågnes, co che tö soffråžes callẹs ch’i alde, che te vågn fattes a te, aććòche coll’ imparè da te jö posse comportè con påziånza la mia PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) acioche cun l mparé da te ie posse cumpurté pazientamënter la mia åcco̱chę cull’ imparè då te ię po̱sse cumpurtè påzięntåmęntęr lå mia RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

comporté (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ comporté.

comportèr (fas.) ↦ comporté.

composizion Ⓔ it. composizione ‹ COMPOSITIŌ (EWD 2, 247) 6 1878 composiziungs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85)
gad. composiziun Badia cumposiziun grd. cumposizion fas. composizion fod. composizion LD composizion
s.f. Ⓜ composizions
sistemazione più o meno definitiva di elementi nell’ambito di una struttura (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ composizione Ⓓ Zusammenstellung, Zusammensetzung ◇ a) Deplü ciafâl tröpes composiziuns de lëtres, che spirâ i plü nobli sentimënc d’amur D’plou ceaffāle trouppes composiziungs d’lettres, che spirā i plou nob’li sentimentg’ d’amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

composizion (fas., fod., LD) ↦ composizion.

composiziun (gad.) ↦ composizion.

compra Ⓔ deriv. di compré (EWD 2, 353) 6 1844 conpra (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. cumpra grd. compra fas. compra fod. compra amp. conpra LD compra
s.f. Ⓜ compres
atto dell’acquistare (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp., LD DLS 2002) Ⓘ acquisto Ⓓ Beschaffung, Einkauf ◇ a) De ra moda d’ingrassà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i dà / su sti afare ‘l scaco mato. Dera mòda d’ingrasà, / de na conpra, d’un barato, / Voi scomete, ch’el i da / su sti afare ‘l scaco mato. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

compra (grd., fas., fod., LD) ↦ compra.

comprà (col.) ↦ compré.

comprar (bra., moe.) ↦ compré.

compré Ⓔ COMPARĀRE (EWD 2, 352) 6 1763 comprè ‘emo’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. cumpré mar. cumpré Badia cumprè grd. cumpré fas. comprèr bra. comprar moe. comprar fod. compré col. comprà amp. cronpà, conprà LD compré MdR comprè
v.tr. Ⓜ compra
fare proprio con il pagamento del prezzo richiesto o convenuto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ acquistare, comprare Ⓓ kaufen ◇ a) Dì pu mé a Mariëusa: / Va y gëura su la bëursa, / Compra cie che ie bel y bon, / Porta su y nëus maion. Di pu me a Mariëusa: / Va i gëura su la bëursa, / Kompra cie ke ie bel i bon, / Porta su i nëus majon. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Te compres demà de te burć ćiavai da la vita lungia e da le col sotì; chi ne vè nia ëi; t’en mësses comprè de tai da n bel col gros, e da la vita bela cürta. Sö n chëst và le mercadant e en compra indô un ch’i mör inte otedé. Te compres demà de tä burtg çhiavai da la vita lungia e da le còl sotti; chi ne vè nìa ëi; t’ eǹ mësses comprè de tai da ‘ǹ bel col gròs, e da la vita bella cürta. Seu ‘ǹ quëst va le mërcadant e eǹ compra indò uǹ ch’i meur int’ ott[e]dé. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) B. Cogne jir ja Sèn Jan a me comprar na vacia B. Cognö schir scha sen Schan a mö comprar n’vatschô ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:1 (bra.); d) chësc no poss’ ie fé, che po degun guant me jiss a drët, y de me n cumpré de nuef no é l muet chëst no pòss’ jö fè, che pò deguŋ guànt më s̄is a drèt, y de mën cumprè de nuef nòn hè ‘l muet VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); e) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); f) E par chi che patisce / E che à biśoign de conprà, / I ciapa e istituisce / Senzoutro el marcà. E par chí che patisce / E che á bisogn de comprá, / I ciappa e istituisce / Senz’autro el marcá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.). [ 196 ]

compré (fod., LD) ↦ compré.

comprè (MdR) ↦ compré.

comprèr (fas.) ↦ compré.

comun Ⓔ it. comune ‹  COMMŪNIS (EWD 2, 248) s.f. ‹  ted. ( die Gemeinde, f.) 6 1844 comune f. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
gad. comun mar. comune Badia comun grd. chemun fas. comun fod. comun, comune amp. comun, comune LD comun
s.m. Ⓜ comuns
ente autarchico territoriale, retto da un sindaco (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ comune Ⓓ Gemeinde ◇ a) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y otcënt y spo vintecinch / contân ch’les stibles de parincinch / stlefaa jö in stüa de comun / a plëna lüna la nöt de Capiun. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) outre doi in éi ciatà pì inze un toco / che i r’ava del comun e i bestemaa outre doi in éi ciatà pi inže un toco / che i r’ ava del Comun e i bestemaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) Vignarà i foreste a grun / Ce ingleses, ce de śente / ‘L é rinforzo al nosc comun Vignarà i foreste a grŭn / Ce ingleses, ce de zènte / Le rinforzo al nosc comun Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.)
s.f. Ⓜ comuns
ente autarchico territoriale, retto da un sindaco (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, amp. C 1986) Ⓘ comune Ⓓ Gemeinde ◇ a) a mandà dute in malora, / ra comun, i loudaduos a mandà dute in malora, / ra comune, i laodaduós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

comun (gad., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ comun.

comunal Ⓔ deriv. di comun (EWD 2, 248) x it. comunale 6 1844 comunàl (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. comunal grd. cumenel fas. comunèl fod. comunal amp. comunal LD comunal
agg. Ⓜ comunai, comunala, comunales
che si riferisce al comune (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ comunale Ⓓ kommunal ◇ a) Primo d’an ‘l é presto ca; / de ra banca comunal / ra cucagna fenirà / con ramarico mortal. Primo d’an l’e presto ca; / dera banca comunàl / ra cucagna fenirà / con ramàrico mortàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Ma i ea contente dute cuante / Col seralio comunal! Ma ieà, contente dute quante / Col seralio Comunal! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

comunal (gad., fod., amp., LD) ↦ comunal.

comune (mar., fod., amp.) ↦ comun.

comunèl (fas.) ↦ comunal.

comunicazion Ⓔ it. comunicazione 6 1870 comunicazion (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. comunicaziun Badia comunicaziun grd. comunicazion fas. comunicazion fod. comunicazion col. comunicazion LD comunicazion
s.f. Ⓜ comunicazions
relazione tra persone o luoghi che permette lo scambio di informazioni o di merci (fod.) Ⓘ comunicazione Ⓓ Verbindung ◇ a) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirol Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

comunicazion (grd., fas., fod., col., LD) ↦ comunica-

zion.

comunicaziun (gad., Badia) ↦ comunicazion.

comuniché Ⓔ it. comunicare 6 1878 comunichè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. comuniché Badia comuniché grd. comuniché fas. comunichèr fod. comuniché, comunighé LD comuniché
v.tr. Ⓜ comunicheia
far conoscere, far sapere (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ comunicare Ⓓ mitteilen ◇ a) O beac (dijôra cun n sospir) beac chi, che pó vire en compagnia, en conversaziun, y comuniché a d’atri sües crusc O beati (dijōla cunung sospire) beati chi, che po vire in compagnìa, in conversaziung, e comunichè ad atri suus crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

comuniché (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ comuniché.

comunichèr (fas.) ↦ comuniché.

comunighé (fod.) ↦ comuniché.

comunion Ⓔ it. comunione ‹ COMMŪNIŌ (EWD 2, 249) 6 1813 communion (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. comuniun mar. comegnun Badia comuniun grd. cumenion fas. comunion fod. comunion amp. comunion LD comunion
s.f. Ⓜ comunions
sacramento dell’eucaristia (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ comunione Ⓓ Kommunion ◇ a) ie ve prëie cun duta mi ana de me dé la grazia d’avëi ruel l cuer nët, y jià dla virtù santes, per ve recever deniamënter tla santa cumenion je ve preije cun dutta mi ana de me dè la grazia d’avei ruöl ‘l cuer nat, j shia della virtù santes, per ve retschöver dagnamenter tella santa communion RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.).

comunion (fas., fod., amp., LD) ↦ comunion.

comunità (fas., amp.) ↦ comunité.

comunité Ⓔ it. comunità (EWD 2, 248) 6 1833 comunité (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. comunité Badia comunité fas. comunità fod. comunité amp. comunità LD comunité MdR comunité
s.f. Ⓜ comunités
pluralità di persone unite da relazioni e vincoli comuni di varia natura (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ comunità Ⓓ Gemeinschaft, Gemeinde ◇ a) Arivé ch’ël ê a ćiasa con chëst corp sant, le pietel ora a chësta comunité, ora a n’atra Arrivé ch’ël ê a çhiasa coǹ quest corp sant, le pietl óra a questa comunité, óra a ‘ǹ atra DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR).

comunité (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ comunité.

comuniun (gad., Badia) ↦ comunion.

con Ⓔ CUM (EWD 2, 353) 6 1445 (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. cun mar. con Badia cun grd. cun fas. con caz. con bra. con fod. con col. con amp. con LD con MdR con
prep.
1 complemento di compagnia (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ con Ⓓ mit ◇ a) te farè mené a Persenon / coi autri a studié te farè menè a persenon / coi autri a studie PezzeiJF, [ 197 ] TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) O mi bun pice Pitschaider / sce tö vas col Ijodoro / vëgneste pa n püre laider O mie bung pitsche Pitschaider / Schë tö vas’ coll’ Isodoro. / Vängnäste pa un püre Laider PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) Cun te bin i dër contënt, / obschon du hast n ri talënt. Con te bin i där contänt, / Obschon du hast un rie talänt. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); d) tu ne m’es mei dat n bëch per maië n past cun mi amisc tu ne m’és mei dat un böc per majé un past cung mi amiches HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); e) tu ti es semper co me, e dut l mie l’é tie tu ti es semper co mé, e dut ‘l mie è to HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); f) Prümadetüt procureràl de se tegnì con de bones persones, de converscè coi bugn, e de fugì i ri e coroć. Prüma de tüt procureràl de se tegni coǹ de bonnes persones, de converŝè coi bugn, e de fugì i rì e corrotg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); g) Con doi giac che sauta encà e enlà. / E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa. / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. / E n pičol da Moena per kompagnía Ke no me vegne ’mpo la malinkonía. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); h) Ma caro fiol, disc el pare, tu te sos senpre con me Ma caro fiol, dis el pare, tu te sos sempre con me ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); i) Diversi se n lassa fora, che i starave pì volentiera con noi tirolesi. Diversi ʃen lassa fora, che i starave pì volentieri con noi tirolesi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); j) Mo i angeli a mile n ciantes / Chël de d’Osc gran paiamënt, / Por i beac en paraisc, / Ch’ëis salvé cun Üsc amisc. Mo i Angeli a mille ‘ng ciante / Chel Dè d’Osc’ grang paiament, / Pur i Beati in Paraisc’, / Ch’ais salvè cung Ousc’ amisc’. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
2 complemento di mezzo o strumento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ con Ⓓ mit ◇ a) Na vedla […] jiva suvënz a mulesté n dutëur cun si ciacules. Una vödla[…] schiva suænts a mulestè ung dutœur cun si tgiacules. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) L’é de burc lesc. Cognon jir co le crapele L è de burtg lesch. Cognon schir colle carpelle GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. / Ma no cun fé l sartëur Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. / Ma no kun fe l sartëur PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); d) Ma Gejù se pliáva ju, e scrivëva col deit ju bas. Ma Gesú se pliava schu, e schrivava col deit schu báss. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Cola grazia y col aiüt / De Chël Bun Dio co ví dagnora Colla grazia i collajüt / Dö chel bung Dio co vi dagnora AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); f) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso / Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); g) Con sta besties, figurae / Cuante sode che faron Castà bestiés, figurae Quante sòde che farόn Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.)
3 complemento di modo o maniera (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ con Ⓓ mit ◇ a) cun bon amor cū bonavnor WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) A la fin dîjela tüt con les bones: Vè, mi om! Tö ne t’en intënes tö de ćiavai. A la fin diŝla tüt con les bonnes: Vè, mi óm! Teu ne t’ eǹ intënes teu de çhiavai. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) Pa ra piaza con un’anda / da sovrano ‘l marcia via Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) Se se va mesora dò la strada se rua sa Sèn Jan che é la parochia de Fascia con cater ciase. Sö sö va mez oro do la strada sö ruo sa Sen Schan chö ö la parochia dö Fassa con catter tschiaschö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); e) La tousa era con mesa la vita fora de l’aga. La touschô erô con meza la vita fôra del aga. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.); f) co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir el vosc inom e cognom co la pena per aria utà in contra Renzo, e co na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir el vosc inom e cognom IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); g) Suvënz à chël, [che] ie spintlà, de bon’ opres bela cumpëida, / Ntant che l rich cun gran pompa se furnësc te or y te sëida. Suënz hà chëll, jè spintlà de bon’ opres bölla cumpëida, / ’Ntaŋchë ‘l rich con graŋ pompa së furnës̄ t’ òr y te sëida. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) Son stat azetà per dut con bele maniere Son stat azzettà per dut con belle maniere AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) Cun morvëia / y ria vëia / Saltera ëra snel / sö, sciöche n vicel. Cun mervöia / y ria vöia / Saltla ëla snel / sö, sciöch’ un vicel. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); j) I Angeli y Sanc söl bel Paraisc / ciara jö cun ligrëza sön chësc pice paisc I Angeli e Santg sol bell Paraíss / Tgiara sö cong ligrazza song cast pitse paíss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
4 complemento di qualità (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ con Ⓓ mit ◇ a) Le comanëise col lat? / Scé, col lat, sc’ ël ves plej. / Bevëise gonot cafè vos? Le comanëise col lat? / Ŝé, col lat, ŝ’ ël ves pläŝ. / Bevëise gonót caffè vos? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); b) L’auter a veder l ciaf pelà, / Cherdesse, no me aer falà, / L’era Tonele de Recin / Col venter pien de vin. L auter a veder l čaf pelà, / Kerdese, no me aer falà, / L era Tonele de Rečing / Kol venter pien de ving. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); c) E chel auter con n mus da sperdù respon: Lustriscem, m’é pissà, che ampò i me picia E kel áuter kon ‘n mus da sperdù respóng: Lustríšem m’he pisà, ke mpò i me piča BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.); d) Sta nevicia, che n ova giatà un con puech y nia, la sëira dla noza, canche la fova rueda te cësa de si nevic, à ëila cialà y cris dlonch ora Sta nëviĉa, chë n’ova giatà uŋ con puech y nia, la sëira d’la nòzza, cànchè la fòa ruèda te tgèsa de si nëviĉ, hà ëila tgèlà y cris dlonch òra VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); e) Bele vëgn jö por i coi y ca por i plans, / Cola gherlanda les prosses mitans, / Y i mituns da scizer cola bela bandira / Ai pé de soldá col stlop na schira. Belle vagn ŝö pr’ i cói e ca per i plangs, / Colla gherlanda les prosses mittangs, / E i mittungs da Schitzer colla bella bandira / Ai pè de soldà col stlopp üna schira. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); f) "Sci, sci", a po dit Franz cun la legrimes ti uedli, Die s’à servì de vosta usc per me salvé. ši, ši", a pǫ dit frants ku la̤ lę́grímęs t’ i úedli, díe s’ a sę̆rví dę vǫ́šta̤ uš pę̆r mę sa̤lvę́. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) [ 198 ]
5 complemento di relazione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ con Ⓓ mit ◇ a) valent Tomesc valent / con ti son dërt content Valent Thomes Valent / con ti son dart content PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Tö t’es tan pros, y valënt / cun te me tlami dër contënt. Tö t’ és tang pross, é valänt / Con té më tlami där contänt PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); d) Le Signur Idî é cun düc bun; / cun so aiüt é döt sann y intun L’Signur Idî é con düć bun; / con so aiüt é düt sann y intun PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); e) Dapò Cianbolfin l disc: "Che volede pa fèr co me, che son n pere om soul Dapò Čanbolfin l diš: "Ke volede po fèr kon me, ke son un pere om soul BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); f) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirol Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
6 con valore di gerundio (fas.) ◇ a) l’é se n jit en n paìsc lontan, e aló l’à magnà duta la sia facoltà con viver malamenter. l’e s’inshid in un paish lontan, e alló l’a magná duta la sia facoltá con viver melamente. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); b) te pree, che tu m’ensegne, come tu sofre chele, che ió sente che se fasc a te, perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia te pręję, chö tu m’insegne, come tu so̱ffri chölle, ch’iò̬ sente chö se faš a te, perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.).

con (mar., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦

con.

cöna (gad., mar.) ↦ cuna.

conbate (amp.) ↦ combate.

conbinà (amp.) ↦ combiné.

concé Ⓔ *COMPTIĀRE (EWD 2, 356) 6 1710 Conze (les strades) (Proclama1710-1991:167)
gad. cuncé mar. cuncé Badia cuncè grd. cuncé fas. concèr bra. conciar moe. conciar fod. concé col. conzé amp. conzà LD concé MdR cuncè
v.tr. Ⓜ concia
1 rimettere in funzione, riparare (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aggiustare, sistemare, rattoppare, rammendare Ⓓ flicken, stopfen, ausbessern, reparieren ◇ a) Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. Kula brejes de biei gran pëc / Kunciovel bën i tëc. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Ëles é scherzades, ëles à büsc. / Ne poste pa n pü’ les cuncè? Ëlles é scherzades, ëlles ha büŝ. / Ne pòste pa ‘ǹ pü’ les conćiè? DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR)
2 rimettere in salute (gad.) Ⓘ sanare, guarire Ⓓ wiederherstellen, heilen ◇ a) Podun avëi ci mal che orun / che öna o l’atra nes cuncia le magun. Podun avëi ći mal che orun / che üna o l’atra nes cuncia l’magun. PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
3 sottoporre a concia (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ conciare Ⓓ gerben ◇ a) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert; / y por chësc la pelicia i oressel cuncé. Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert; / y per chëst la pilicia i oréssel concè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia).

concé (fod., LD) ↦ concé.

concér (moe.) ↦ concier.

concèr (fas.) ↦ concé.

conciar (bra., moe.) ↦ concé.

concier Ⓔ deriv. di concé ‘condire’ + - ier ‹ it. - iere (EWD 2, 356) 6 1844 conz̄ié (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
gad. cuncier Badia cuncir grd. cuncier fas. concier moe. concér fod. concier col. conzier amp. conzié
s.m. Ⓜ conciers
1 (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ formaggio grattugiato Ⓓ geriebener Käse
2 fig. particolare sfumatura di tono o di espressione che caratterizzi un sentimento, un atteggiamento, un gusto (amp.) Ⓘ vivacità, sapore fig.Ⓓ Lebhaftigkeit, Würze fig. ◇ a) O se see un talaran / a firà sun chel paré, / sta canzon da zarlatan / ra ciapaa pì conzié. O se sève un talaràn / a firà sun chel paré, / sta canz̄ón da z̄arlatàn / ra ciapava pi conz̄ié. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
conciers scherz. soprannome scherzoso con cui si designano gli abitanti di soraga (fas. R 1914/99) Ⓘ conditori scherz.Ⓓ Würzer scherz. ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / L ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

concier (fas., fod.) ↦ concier.

conclujion Ⓔ it. conclusione 6 1870 conclusion (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. contlujiun grd. cuntlujion fas. conclujion fod. conclujion col. conclusion LD conclujion
s.f. Ⓜ conclujions
compimento, termine di ciò che è avviato o iniziato (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ conclusione Ⓓ Abschluss
en conclujion (fas. DILF 2013, fod.) Ⓘ in conclusione Ⓓ schließlich, alles in allem ◇ a) N conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

conclujion (fas., fod., LD) ↦ conclujion.

conclusion (col.) ↦ conclujion.

concordia Ⓔ it. concordia ‹ CONCORDIA (EWD 2, 251) 6 1878 concordia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121)
gad. concordia Badia concordia grd. cuncordia fas. concordia fod. concordia amp. concordia
s.f. sg.
armonica conformità di sentimenti, di voleri, di idee tra due o più persone (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ concordia Ⓓ Eintracht ◇ a) de se stravardé da gelosia, de n’i dé mai amënt a ries lënghes, che chir de desturbé la pesc y [ 199 ] concordia de sè stravardè da gelosia, d’ni dè mai a ment a ries leinghes, che chir d’desturbè la pesc’ e concordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

concordia (gad., Badia, fas., fod., amp.) ↦ concordia.

concore Ⓔ it. concorrere 6 1856 concors (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266)
fas. concorer fod. concore amp. concore LD concore
v.intr. Ⓜ concor
1 partecipare a un concorso o a una competizione sportiva (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ concorrere Ⓓ sich bewerben ◇ a) Per chest l’é ben bon / Ma nience no podea / Perché concors no n’aea / Che piovan no i l’à fat. Perchest le ben bon / Ma niencie no podea / Perche concors no naea / Che Piovan no i la fat. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); b) I s’aea betù in testa / sta famosa Trinità, / Un Finazzer, un Trebo e un Zesta, / de concore a piovan ca I s’ avea betù in testa / ’sta famosa Trinità, / Un Finazzer, un Trebo e un Zesta, / de concore a Piovan cà DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.)
2 cooperare, partecipare con altri a un’ azione comune (fas. DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ concorrere Ⓓ beitragen ◇ a) E ’es torna una gran bota / Cajo insolito śà dà / Fin ra femenes sta ota / Col concore a ra svoità. E es torna una gran bόta / Caso insolito zà dà / Fin ra femmenes sta vόta / Col concorre a ra svoità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

concore (fod., amp., LD) ↦ concore.

concorer (fas.) ↦ concore.

concors (fas., fod.) ↦ concurs.

concorso (amp.) ↦ concurs.

concuistà (col.) ↦ concuisté.

concuisté Ⓔ it. conquistare 6 1875 conquistè (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. concuisté Badia concuisté grd. cuncuisté fas. conquistèr bra. conquistar fod. concuisté col. concuistà LD concuisté
v.tr. Ⓜ concuisteia
ridurre in proprio possesso con le armi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas., fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ conquistare Ⓓ erobern ◇ a) dò che la Tera Santa é stata conchistada da Gotrifrè de Buglion do chö la Terra Senta è stada conchistada da Gottrifrè de Buglion RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); b) despó che Godifré de Buglion â concuisté la Tera Santa dẹspò chẹ Go̮difrè dẹ Buglio̮n ava conquistè la Terra Santa PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); c) spo che la Tera Santa fô concuistada da Gotfrid de Buglion ddẹspò chẹ la Terra Santa fǫa conquistada da Gotfrid dẹ Buglion PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); d) do che la Tiera Santa fova cuncuisteda da Gotfrid de Buglion do̱ chę lå Tięrrå Santa fo̱a co̬nquisteda då Gotfrid dę Buglìon RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

concuisté (gad., Badia, fod., LD) ↦ concuisté.

concurs Ⓔ it. concorso 6 1873 concorso (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
gad. concurs Badia cuncurs grd. cuncors fas. concors fod. concors amp. concorso LD concurs
s.m. Ⓜ concursc
affluenza di un numero notevole di persone in un dato luogo (amp.) Ⓘ concorso Ⓓ Zusammenströmen ◇ a) Costantini, el segretario / Che de ciacola ‘l é bon / El concorso straordinario / El pó fei ra spiegazion. Costantini, el segrettario / Che de ciaccola le bòn / El concorso straordinario / El pò fei ra spiegaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

concurs (gad., LD) ↦ concurs.

condana Ⓔ it. condanna (EWD 2, 357) 6 1878 condanna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80)
gad. condana mar. condana Badia cundana grd. cundana fas. condèna bra. condana fod. condana amp. condana LD condana
s.f. Ⓜ condanes
sentenza con cui i giudici infliggono una pena o un obbligo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ condanna Ⓓ Verurteilung ◇ a) Canche le conte Sigfrid tla füria dl sënn, impié sö dales calunies de Golo, sotscriô l’indëgna condana de Genofefa êl ponü te so proprio zelt Cang’ che ‘l conte Sigfrid t’ la fŭria d’l senn, impiè sou dalles calunnies d’Golo, sott’scriō l’indegna condanna d’Genofefa ēle ponù t’ so proprio zelt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia); b) ël pronunziëia la condana cuntra süa pia y fedela signura, zënza, ch’ara se pois desplaidé el pronunzia la condanna cuntra sua pia e fedele signura, zenza, ch’ella sè posse despleidè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

condana (gad., mar., bra., fod., amp., LD) ↦ condana.

condanà (col., amp.) ↦ condané.

condanar (bra.) ↦ condané.

condané Ⓔ it. condannare ‹ *CONDAMNĀRE (EWD 2, 357) 6 1763 condane ‘mulcta’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. condané mar. condané Badia cundanè grd. cundané fas. condanèr caz. condanèr bra. condanar fod. condané col. condanà amp. condanà LD condané MdR condanè
v.tr. Ⓜ condaneia
dichiarare colpevole, spec. dell’autorità giudiziaria, imponendo la pena o la sanzione corrispondenti al genere e alla gravità della colpa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ condannare Ⓓ verurteilen ◇ a) Pilato ala mort cundana a tort, Gejù! sentënza aricëula, che ne se po dì de plu. Pilato alla mort condanà à tort, Giesu! sentenza aricœula, kœ nœ sœ pò di de plù. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Y se derzan sö, al dijô ala fomena: Fomena! Olá é pa chi, che t’ á acusé? Ne t’ á pa condané degügn? Ara dijô: degügn, Signur! Y Gejú dijô ad ëra: Ince iö ne te condanëii pa. E se derzang sö, al dischó alla fomena: Fomena! Olà é pa chi, che t’ ha accusé? Ne t’ ha pa condanne degügn? Alla dischóa: degügn, Signur! E Jeshú dischóa ad alla: Intgie iō ne te condanné pa. HallerJTh, MadalenaBAD1832:155 (Badia); c) Se derzan su, dij Gejù ad ëila: Fëna! Ulà ie pa chëi, che te acusova? Ne te à deguni cundanà? Ëila à dit: Deguni, Seniëur! Y Gejù i à dit: Ënghe ie ne te cundane Se derzang su, dis Jesú a d’eila: Fanna! Ulá ie pa chéi, che te accusóva? Ne te ha deguing condaná? Eila ha dit: Deguing, Segnour! Y Jesú li ha dit: Enche je ne te condáne HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); d) Dapò che Gejù se à drezà sù, l’à dit a la fémena: olà éi pa, chi che te à acusà? No él nesciugn, che te à condanà? Ela à dit, nesciugn Segnor! Ma Gejù à dit: nience gé no te condène Dapó che Gesú se a drezzá su, l’a dit alla femena: ollá ei pó, chi che te a accusá? No él neshun, che te a condaná? Ella a dit, neshun Signór! Ma Gesú a dit: niendghie je no te condene HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); e) Ma Gejù se auza su, e disc a dëla: Fëmena! ulà éli, chi che te cusáva? No t’ à degugn condané? Dëla à dit: Degugn, Signour! Ma Gejù à dit: Ence mi no te condanarè. Ma Gesú se auza su, e diss ad [ 200 ] ala: Famena! úla ési, chi che te cusava? No tá degugn condanné. Ala ha dit: Degugn, Signour! Ma Gesú ha dit: Entgie mi no te condannaré. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); f) iö le sà inće, porćì che inte la Sacra Scritüra vëgn ćiamà i servidus prosc e da bëin a gode les ligrëzes de le Signore, mo alincuntra le servidù frat e da nia vëgn condanè jeu le sa inçhié, porçhi che inte la sacra scrittüra vëgn çhiamà i servidus proŝ e da bëiǹ a gode les ligrëzzes de le Signore, mó a l’incuntra le servidú frad e da nìa vëgn condannè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); g) da chiló inant ne condané mai plü porsona, denanche l’avëi ejaminada da chilò innant nè condannè maiplou persona, denanche l’avei esaminada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia)
s.m.f. Ⓜ condanés, condaneda, condanedes
chi ha ricevuto una condanna (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ condannato Ⓓ Verurteilter ◇ a) al é pro taola sciöche n condané pro la mësa dl boia el è pro tavola sceoucche ‘ng condannè pro la meſa d’l bōia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

condané (gad., mar., fod., LD) ↦ condané.

condanè (MdR) ↦ condané.

condanèr (fas., caz.) ↦ condané.

condèna (fas.) ↦ condana.

condizion Ⓔ it. condizione ‹  CONDĪCIŌ (EWD 2, 252) 6 1833 condiziuǹ (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. condiziun mar. condiziun Badia condiziun grd. cundizion fas. condizion fod. condizion amp. condizion LD condizion MdR condiziun
s.f. Ⓜ condizions
1 fatto o circostanza cui è subordinato il verificarsi di un altro fatto o circostanza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presupposto, requisito, condizione Ⓓ Bedingung, Voraussetzung
2 con riferimento alla posizione sociale, allo stato familiare (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ condizione, situazione Ⓓ Situation, Verhältnisse ◇ a) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü bassa condiziun é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’en tó, tröp inant e é deventà de gragn signurs Avuǹ peu eŝempi assà, che persones de la plü bassa condiziuǹ é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’ eǹ tó, treup inant é [é] deventà de gragn Signurs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

condizion (fas., fod., amp., LD) ↦ condizion.

condiziun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ condizion.

condolenza Ⓔ ait. condolenza (da CONDOLĒRE) (EWD 2, 254) 6 1878 condolenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. condolënza Badia condolënza
s.f. Ⓜ condolenzes
espressione verbale di partecipazione al dolore altrui (gad.) Ⓘ condoglianza Ⓓ Beileid ◇ a) O vé mo nosc pice conte! ci n bun y bel möt! y tra chësta rebeliun de ligrëza y compasciun, de morvëia y coriosité, se renovâ y multiplicâ les esclamaziuns y domandes de condolënza y contentëza. O vemmo nosc’ picce conte! ci ‘ng bung e bell mūtt! E tra chesta r’belliung d’ligrezza e compassiung, d’morvouia e curioſitè, s’ renovā e moltiplicā les sclamaziungs e dimandes d’condolenza e contentezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

condolënza (gad., Badia) ↦ condolenza.

condotier Ⓔ it. condottiere (EWD 2, 254) 6 1878 conduttier (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79)
gad. condutier Badia condutier
s.m.f. Ⓜ condotiers
chi guida, chi conduce (gad.) Ⓘ condottiero Ⓓ Führer ◇ a) Gejú Crist sides cun te, so spirit sides to condutier y maester Gesù Cristo sii cung te, so spirito sii to conduttier e maest’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

condü (gad.) ↦ condüje.

conduje Ⓔ CONDŪCERE (EWD 2, 254) 6 1833 condüŝe (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. condüje, condü mar. condü Badia cundüje, cundü grd. cundujer fas. condujer fod. conduje LD conduje MdR condüje
v.tr. Ⓜ conduj, condujon, condut
1 accompagnare, portare, guidare persone o animali (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ condurre Ⓓ führen ◇ a) dopo che la vera fô finida él sté condüt dal düca en propria ciasa dopo che la verra fō finida elle ste condutt dal duca in propria ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) la uma le tol por la man, y le mëna alaleria, y le condüj te na val döt en flu la uma ‘l tol pur la mang, e ‘l mena alla lergia, e ‘l cundusc’ tena val dutt in flu DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
2 determinare a un comportamento o a un atteggiamento, spingere (gad., MdR) Ⓘ condurre, indurre Ⓓ leiten, verleiten ◇ a) B. Chëst pò tüt ester insciö che dijëis, mi bun signur Curat, mo la jënt jona se lascia impò massa gën condüje a le mal B. Quëst pò tüt estr insceu che diŝëis, mi buǹ Signur Curat, mó la ĝënt ĵonna se lascia impò massa giaǹ condüŝe a le mal DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Basta che se lasciunse condü, la providënza, bunté y sapiënza d’Idî nes mëna sigü le plü bëgn por döta la vita Basta ch’s’ lasceungſe cundù, la provvidenza, buntè e sapienza d’Iddì nes mena sigū ‘l plou bengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia)
conduje a ciasa (gad.) Ⓘ portare a casa Ⓓ heimbringen ◇ a) te chëres stôl scrit che ëra periâ decontin Idî, ch’al le condujess sann dala vera a ciasa te chelles stēle scritt, ch’ella priā d’conting Iddì, ch’El ‘l condjess’ san dalla verra a ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ◆ conduje ca (gad.) Ⓘ procurare, portare Ⓓ herbeibringen, herbeischaffen, herbeiführen ◇ a) déi l’anel tl dëit, y i cialzá ti pîsc, despó condujede ca n bel videl gras dè i l’anèl in tel dait, e i cialzà in ti pisc, despò condusède cà ‘n bel vidèl gras FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia).

conduje (fod., LD) ↦ conduje.

condüje (gad., MdR) ↦ conduje.

condujer (fas.) ↦ conduje.

condutier (gad., Badia) ↦ condotier.

conedì Ⓔ mhd. künden + influsso (etimologia popolare) di ‘dire’ (EWD 4, 70) 6 1821 kunedì (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*1915:60)
grd. cunedì
v.tr. Ⓜ conedesc
comunicare (in chiesa) una notizia cui di solito si attribuisce notevole importanza, specialmente un matrimonio (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ annunciare, proclamare Ⓓ verkünden, kundtun ◇ a) Fajëde pa po cunedì; / La vedles ne n’à pa po da dì. / Es audì? / Fé tu nsci! Faʃhëde pa po kunedì; / La vedles ne n’a pa po da di. / Es audi? / Fe tu inshi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.).

conesce Ⓔ COGNŌSCERE (EWD 2, 256) 6 1821 kunëshe (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58) [ 201 ]
gad. conësce mar. conësce S. Martin conësce Badia conësce grd. cunëscer fas. cognoscer caz. cognoscer bra. cognoscer moe. cognoscer fod. cugnësce col. cugnesse amp. conosce LD conesce MdR conësce
v.tr. Ⓜ conesc, conescion, conesciù
1 possedere le nozioni e le esperienze necessarie, relativamente ai più diversi campi del sapere e dell’attività umana (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ conoscere, sapere Ⓓ kennen, wissen ◇ a) A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die A vo jèl dàtt de cunoscer i sëcretg del rëgne di Die VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) I vocai e, o, u é stlüc o daverc; p. e. e é stlüt en lere - facile, davert en lēre - ladro; o stlüt en só - sorella, davert en sò - suo; u stlüt en su - solo, davert en sü - suoi. Chësc conësc vigni ladin I vocali e, o, u e stluttg’ o davertg’; p. e. e è stlutt in lĕre - facile, davert in lēre - ladro; o stlutt in sŏ - sorella, davert in sō - suo; u stlutt in sŭ - solo, davert in sū - suoi. Chesc’ cunesc’ vigne Lading DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia)
2 avere diretta e personale esperienza di qualcosa (gad.) Ⓘ provare, conoscere Ⓓ wissen, kennen ◇ a) "Bela, sciöche de n angel, é tüa cira da rí, caro mi fi", dijôra, tan, ch’ara s’ le strenjô al piet, "ne conescesseste tö le spavënt de chësc lüch? "Bella, sceoucche deng’ angel, è tua ceira da rì, caro mi fi", dijela, tang, ch ella s’ l strensceō al piete, "nè cunescesses’t tou ‘l spavent de chesc’ luc? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia); b) O mi Dî, […] pordenemela, ch’i s’á inlaota rengrazié massa mal, y ch’i á daidé massa püch i püri, porcí che i ne conesciô inlaota, baldi! nia cotan me che la fan fej. O mi Dì, […] perdonemmela, ch’i s’ à illaota ringraziè massa mal, e ch’i à deidè massa puc i puri, purcicche i nè conesceōva illaota, baldi! nia cutang mē ch’la fang fesc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia)
3 avere consapevolezza delle caratteristiche di qualcosa, qualcuno (gad., grd., fod., amp., MdR) Ⓘ conoscere Ⓓ kennen ◇ a) Te cunësce bën Cristina, / Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina Te kunëshe bën Kristina, / Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) In chëst cunt lascéme pa fà a me vos, perćì ch’iö conësce bëin la ostira, ch’é na brava fomena Iǹ quest cunt lascéme pa fà a me vos, perçhi ch’jeu connësce bëiǹ la ostira, ch’é ‘na brava fomena DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); c) Basta osservà i picoi scolari, per cugnesse la jent de n luoch. Basta osservà i piccoi scolari, per cognesse la jent de un luoc. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) Se par vede ra braura / Del seralio comunal / Par conosce ra natura / D’ogni singolo animal. Se par vede, ra braura / Del serraglio comunal / Par conosce ra natura / D’ogni singolo animal. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.); e) Golo conesciô avisa le spirit dl grof Golo conesceō avviſa lo spirito d’l grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
4 essere al corrente di qualcosa (gad., grd.) Ⓘ conoscere Ⓓ kennen ◇ a) Gejù, che cunesciova si pensieres, dij: Scimon, é zeche da te dì! Ges̄ù, chë cunnoŝòva si pënsieres, diŝ: Ŝimoŋ, hè zöcchö da të di! VianUA, Madalena1864:193 (grd.); b) Sce tu fejes velch de mel, o sce de l fé es l pensier, / Ala jënt l ascuendes, ma no a Die, che cunësc ti cuer. Ŝë tu fès̄es vëlch de mèl, o ŝë del fè hès ‘l pënsier, / Alla s̄ënt l’ascuëndes, ma no a Die, chë cunëŝ ti cuer. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Le conte, él gnü dala vera? Pënsel ciamó a süa Genofefa? Él dessené impara, o él rové a conësce süa inozënza? ‘L conte, elle gnu dalla verra? Pengs’l ciamò a sua Genofefa? Elle dessenè impara, o elle r’vè a cunesce sua innozenza? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); d) Spo ái metü dui toc de lëgn grosc, adöm, […] y fat adinfora n stromënt, nominé crusc, spo i ái passé cun ciodi, che somëia les spines, che te conësces, mo plü stersc Spo ai m’tù dui tocc’ de lengn’ grosc’, adūm, […] e fatt d’ingfora ‘ng strument, nominè crusc’, spo i ai passè cung ciodi, che someia les spines, ch’t’ conesces, mo plou stersc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia); e) Porcí, saste, mi caro, t’es n bun fi, y mia consolaziun, mo perfetamënter bun ne n’este ciamó, y te le conesciaras, a na picera conscidraziun. Purci, saste, mi caro, t’ es ‘ng bung fì, e mia consolaziung, mo perfettament’r bung nen este ciamò, e t’l cunescerās, a na piccera consideraziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia)
5 frequentare qualcuno, o anche semplicemente essere informato sulla sua identità (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ conoscere Ⓓ kennen ◇ a) Conescëise vos chël forestì ilò? / Iö ne le conësce iö. Connescëise vos quël forestì illò? / Jeu ne le connësce jeu. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR); b) Tan de proi ch’al nes é gnü, / ’Ci de chi ch’an n’á conesciü Taing dë Proi ch’al n’es ë gnü, / Tgë dë chi ch’ang n’ha consü PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc pioan, / Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / cuanto ‘l é bon I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc Piovan, / Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / Quanto l’è bon DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) Chisc i à scomenzà a grignèr a sentir che n forestier che nesciugn no l cognoscea, vel esser chiò de cèsa. Kiš i a scomenʒà a grigner a sentir, ke un forestier ke nesugn no l cognošea, vel esser kiò de čes̅a. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); e) y oramai cënt agn do êl omi venerabli dai ciavëis blanc, che se la godô a cunté, ch’ai l’â conesciüda e oramai ceant angn’ dō ēle ommi venerabili dai ciaveis blanc’, ch’s’ la godō a cuntè, ch’ei l’ā conesceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
6 percepire o individuare qualcuno o qualcosa come già noto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riconoscere Ⓓ erkennen ◇ a) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji, / Però no l’é sentù rejonar / L’é cognosciù tel grignar L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži, / Però no l hë sentù režonár / L he kognošu tel grignár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); b) Cianbolfin se à fat ite polito te so mantel che nesciugn no l’aesse podù cognoscer Čanbolfin se à fat ite polito te so mantel, ke nesugn no l aese podù cognošer BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); c) Se capisce che a fei rimes / Un todesco el t’à dià / Se conosce a bela prima / El so modo de rimà. Se capisce che a fei rimes / Un todesco el tà diă / Se conosce a bella prima / El sò, mòdo de rimá. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); d) al ne la conesciô plü. Y ëra alincuntra l’â conesciü ala pröma odlada el nè la conosceō plou. E ella all’ ingcuntra l’ā conesceù alla pruma odlada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia) [ 202 ]
7 rendersi conto a un tratto di qualcosa che prima non si era osservato o si ignorava (gad., grd., fod., amp.) Ⓘ accorgersi Ⓓ merken, spüren, einsehen ◇ a) ‘l à sapù fei ra fegura / da conosce, se ‘l é dreto l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l’e dreto DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) T. Caranta rainesc ve dé lassù? J. Śën cunësci, che m’ëis per vosc mat. T. Carànta ràineŝ vë dè lassu? S̄. Źëŋ conosci, che m’ëis per voŝ màtt. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) Mirete, y sce tu cunësces y tu ses de vester bel, / No te lauré cun vic, o cun purté aut y stort l ciapel. Miratë, y ŝë tu cunës̄es y tu ses de vöster böll, / No të laurè con viĉ, o con purté aut y stòrt ‘l tgiapöll. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Avè rejon, anzi me par che encia tra de lori un o l auter cugnesse, che la novità no n à portà i fruti che i sperava. Avè reson, anzi me par che enĉia tra de lori un o l’auter cognese, che la novità non ha portà i frutti che i sperava. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) dopo che Sigfrid s’un ê jü ala vera, conesciôra, ch’ara ê uma dopo che Sigfrid sè n’è ju alla verra, conesceōla, ch’ella ē uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ conesciù, conescius, conesciuda, conesciudes
1 che si conosce, per esperienza diretta o per informazione (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ conosciuto, noto, famoso Ⓓ bekannt, berühmt ◇ a) N müt da maridé, conesciü per sües bofonades ‘Ǹ mütt da maridé, conesciü per sü[e]s boffonades DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); b) Le Bracun da Brach da La Pli de Marou / conesciü da düc y dant y do L’Bracun da Brach da La Pli de Marô / conosciü da düć y dant y daò PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia)
2 che denota intimità, familiarità (gad.) Ⓘ docile Ⓓ zutraulich ◇ a) Insciö tirâl ’ci fora sëgn, ch’i rehli o i loi gnô tan mesti, ch’ai i tolô le mangé fora de süa man, y conesciüs en manira, ch’ai saltâ y sogâ cun ël. Ingsceou tirāle ci fora ſengn’, ch’i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch’ei i tolō ‘l mangiè fora d’sua mang, e cun’sceus in maniera, ch’ei saltā e ſugā cung el. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
emparé a conesce (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ imparare a conoscere Ⓓ kennenlernen ◇ a) le Signur Idie nes done indô la sanité, che nos stimarun certamënter de plü, spo ch’avun a nostes spëises inće imparè a conësce la süa perdita. le Signur Iddie nes donne indò la sanité, che nos stimaruǹ certamëntr de plü, spo ch’avuǹ a nostes spëises inçhié imparè a connësce la süa perdita. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) y t’impararas por la pröma ota a conësce to fi e t’ impararàs pur la pruma ota a conesce to fì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia) ◆ se lascé a conesce (gad.) Ⓘ dare a vedere Ⓓ sich anmerken lassen ◇ a) en na moda, che vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’al lascé conëscer o (zonza) vergogna in na mǫda, cho vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser o (zǫnza) vergogna PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); b) en na moda, che vignun ch’â val’ möia, se la parâ ia zënza s’al lascé a conësce o vergogna in na mo̲da, che vignun ch’ava val mo̮ja, se la parava ia zanza sẹl lassè a co̮nasćer o vergo̮gna PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); c) de manira che vignun ch’â val’ möia s’ la parâ ia zënza se lascé a conësce o vergogna de måinira che vignun ch’ava val moja, s’ la parava ia zåinza s’ lassè a conasse o vergogna PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia).

conesce (LD) ↦ conesce.

conësce (gad., mar., S. Martin, Badia, MdR) ↦ cone-

sce.

conescenza Ⓔ it. conoscenza (EWD 2, 257) x conesce 6 1833 conoscënzes f. pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. conescënza mar. conescionza Badia conescënza grd. cunescënza fas. cognoscenza fod. cugniscënza col. conoscenza LD conescenza MdR conoscënza
s.f. Ⓜ conescenzes
nozione, acquisizione sul piano logico o dell’esperienza (MdR) Ⓘ conoscenza Ⓓ Kenntnis ◇ a) abe inće gran premüra de se procuré les nezesciaries conoscënzes e capazitês abbe inçhie graǹ premüra de se procuré les necesŝaries conoscënzes e capacités DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

conescenza (LD) ↦ conescenza.

conescënza (gad., Badia) ↦ conescenza.

conescionza (mar.) ↦ conescenza.

confalon Ⓔ nordit. confalon ‹ frz. gonfalon (EWD 2, 347) 6 1763 confaròn ‘vexillum’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. confarun mar. confarun Badia cunfarun fas. confalon bra. confalon moe. confolon fod. gonfalon amp. confaron LD confalon
s.m. Ⓜ confalons
grande vessillo usato durante le processioni religiose (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gonfalone Ⓓ Kirchenfahne ◇ a) E zenza trota! N procescion / Fosc pa che chest Reverendiscem / L portarà chel Die sentiscim, / Mo zenza cente e confalon E tzentza Trotta! ’N processiong / Fos pa che chest Reverendissem / ‘L portarà chel Dio sentissem, / Mo tzentza cente e confalong BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); b) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

confalon (fas., bra., LD) ↦ confalon.

confaron (amp.) ↦ confalon.

confarun (gad., mar.) ↦ confalon.

confermà (col., amp.) ↦ confermé.

confermar (bra.) ↦ confermé.

confermé Ⓔ it. confermare 6 1878 confermā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88)
gad. confermé mar. confermé Badia confermè grd. cunfermé fas. confermèr bra. confermar fod. confermé col. confermà amp. confermà LD confermé
v.tr. Ⓜ confermeia
ribadire in forma esplicita o solenne (gad. DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confermare Ⓓ bekräftigen, bestätigen ◇ a) y confermâ döt cun na sinzirité tan da ingiané, ch’al á basté a svercé deplëgn le conte […] e confermā dutt cuna sinzeritè tang da ingiannè, ch’el à bastè a sverceiè d’plengn’ l’conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ confermés, confermeda, confermedes
ribadito in forma esplicita o solenne (gad., grd. F 2002) Ⓘ confermato Ⓓ bestätigt ◇ a) Chësta confesciun â solevé le conte, y al ê por ël na gran consolaziun ad aldí da Golo istës la purité de Genofefa confermada. Chesta confessiung ā sollevè ‘l conte, e el ē pur el na grang consolaziung ad aldì da Golo istess la puritè de Genofefa confer- [ 203 ] mada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

confermé (gad., mar., fod., LD) ↦ confermé.

confermè (Badia) ↦ confermé.

confermèr (fas.) ↦ confermé.

confescion Ⓔ it. confessione (EWD 2, 348) 6 1805 confescion (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. confesciun mar. confessiun Badia cunfesciun grd. cunfescion fas. confescïon fod. confescion col. confession amp. confescion LD confescion MdR confesciun
s.f. Ⓜ confescions
1 riconoscimento di una colpa, di un errore e simili (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confessione Ⓓ Bekenntnis, Geständnis ◇ a) Chësta confesciun â solevé le conte, y al ê por ël na gran consolaziun Chesta confessiung ā sollevè ‘l conte, e el ē pur el na grang consolaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
2 nella chiesa cattolica, parte essenziale del sacramento della penitenza, consistente nell’accusare i propri peccati dinanzi al sacerdote (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ confessione Ⓓ Beichte ◇ a) te vigniras a dì mëssa e a perdiché / e podei scouté le confescion te vigniras a dir massa e a perdiche / e podei scoute le confession PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Oh, sce vignun pensass sura la confesciun sco chëst pice, jìssen manco a se confessè e menass alincuntra na miù vita! Oh, ŝe vignuǹ pensass sura la confesŝiuǹ scó quest picće, ĝissǹ manco a se confessè e menass a l’incuntra ‘na miù vita! DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR).

confescion (fod., amp., LD) ↦ confescion.

confescïon (fas.) ↦ confescion.

confescional Ⓔ it. confessionale (EWD 2, 348) 6 1833 confesŝional (DeRüM, Tantarela1833-1995:277)
gad. confescional mar. confescional Badia cunfescional grd. cunfescionel fas. confescionèl bra. confescional fod. confescional col. confessional amp. confescional LD confescional MdR confescional
s.m. Ⓜ confescionai
piccola costruzione in legno nella quale il sacerdote ascolta, attraverso una grata, la confessione (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ confessionale Ⓓ Beichtstuhl ◇ a) Incandenò lèvel sö e s’en và fora de confescional brontoran e dij: I à fat u de ne gnì plü chilò a me confessè Inquandenò lèvel seu e s’ eǹ va fòra de confesŝional brontoraǹ e diŝ: J’ha fat ù de ne gnì plü quilò a me confessè DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR).

confescional (gad., mar., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦

confescional.

confescionèl (fas.) ↦ confescional.

confesciun (gad., MdR) ↦ confescion.

confessà (col., amp.) ↦ confessé.

confessar (bra., moe.) ↦ confessé.

confessé Ⓔ it. confessarsi (da CŌNFESSUS) (EWD 2, 348) 6 1763 confessè ‘fateor’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. confessé mar. confessé Badia cunfessè grd. cunfessé fas. confessèr bra. confessar moe. confessar fod. confessé col. confessà amp. confessà LD confessé MdR confessé
v.tr. Ⓜ confessa
1 dichiarare apertamente azioni, comportamenti e sim. considerati moralmente negativi (gad. Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ confessare, ammettere Ⓓ bekennen, gestehen ◇ a) Chi che confessa d’avëi falè / Mostra ch’ëi vó s’emendè Chi che confessa d’avëi fallè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); b) Le conte confessa ch’al s’é surassalté, mo al stô impó inanter döes, cal sará le colpevol, la sposa, o Golo benefiché L’conte confessa, ch’el s’ è surasaltè, mo el stē impò inant’r duus, cal sarà ‘l colpevole, la sposa, o Golo benefichè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia)
2 rivelare le proprie colpe in confessione (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ confessare Ⓓ beichten ◇ a) i racomana con na bona picera perdica la virtù e la moralité, e i amonësc a schivé le pićé e le vize; ch’i confessa almanco üna ota al ann i raccomana coǹ ‘na bonna picćera perdica la virtù e la moralité, e i ammonësc a schivé le piçhié e le vize; ch’i confessa almanco üna óta a l’an DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Ti fai cunfëssa sinziermënter, y prëst ares perdonn Ti fai confessa sinziermënter, y prèst arès perdon PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
3 ascoltare i peccati del penitente e amministrare il sacramento della confessione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ confessare Ⓓ Beichte abnehmen ◇ a) No vedeo ce grun de śente / Che ‘l é bon de confessà? No vedéo c’e grun de zente / Che l’è bon de confessà? ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Obedì dut; e se l comana / Che n preve endana che l disc messa / No l ve confesse, se l dijessa / Che al descors e a messa grana / Stae chiec i preves, l fasc ben! Obedì dut; e se l’comana / Che ‘n preve ‘n dana che ‘l dis messa / Nol ve confesse, se ‘l disessa / Che al discorss e a messa grana / Stae chietg i preves, ‘l fas beng! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.)
4 ammettere, dichiarare (gad., MdR) Ⓘ confessare, riconoscere Ⓓ zugeben, eingestehen ◇ a) Ne te dodè / A confessè / Sce t’as tort, / Che do mort / Ne te jô nia / La superbia. Ne te dodè / A confessè / Ŝe t’ has tort, / Che dò mort / Ne te ĝiò nia / La superbia. DeRüM, UnrechtBekennen1833-1995:289 (MdR); b) Sta scassada / giubilada / i á mo fat tan bëgn, / ch’al confessa sëgn: / Mefodër le Giubileo / m’á amainé sciöche Saul Ebreo ’Sta scassada / giubilada / i à mu fat tan bëgn, / ch’al confessa sëgn: / Mefodër el Giubilèo / m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia)
se confessé (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ confessarsi Ⓓ beichten ◇ a) Mo confessé te messaraste pa impó pro n sazerdot, / Sce t’os gní n möt devot. Mo confessë të mässäraaste pa inpò pro un sacerdot. / Se t’oos gni un müt devot. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) Tö t’orôs confessé pro la Crescënza / porcí che t’as ma dodesc piciá. Tö t’ orōs confessé pro la Cresenza / Portgicché t’ aas ma dodesch pitgià. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) Oh, chësta ota ne vài pa a me confessè iö da Pasca, dijô n pice müt a so pere. Oh, questa óta ne vai pa a me confessè jeu da Pasca, diŝô ‘ǹ picće mütt a sò père. DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); d) [ 204 ] Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc / Se se ordenee, se fasc besegn. Se se confesse do le unes, / O domesdì, e dapò lunes / Se se ordenee, se fas beseng. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.).

confessé (gad., mar., fod., LD, MdR) ↦ confessé.

confessèr (fas.) ↦ confessé.

confession (col.) ↦ confescion.

confessional (col.) ↦ confescional.

confessiun (mar.) ↦ confescion.

confessor (fas., fod., amp.) ↦ confessour.

confessour Ⓔ it. confessore (EWD 2, 348) 6 1807 cunfessœur (PlonerM, Erzählung5GRD1807:47)
gad. confessur mar. confessur Badia confessur grd. cunfessëur fas. confessor fod. confessour, confessor amp. confessor LD confessour MdR confessur
s.m.f. Ⓜ confessours, confessoura, confessoures
sacedote che ha la facoltà di ascoltare la confessione e amministrare il sacramento della penitenza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ confessore Ⓓ Beichtvater ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) Canch’ël à finì la confesciun ne se gnèvel mefo con le confessur pervia de la penitënza. Quanch’ ël ha finì la confesŝiun ne se gnèvel meffo coǹ le Confessur per via de la penetënza. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); c) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); d) Le confessur cherdea, che l’amaré ess bona entenziun de sodesfá ai crediturs Le confessúr cherdea, che l’amarè ess bona intenziuŋ de sodeŝfà ai creditúrs PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); e) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de sodesfá ai crediturs ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); f) L confessour cherdëva, che l malé assa la bona ntenzion de paié ju i debic ‘L confessour cherdeva, che l’amalé avessa la bona intenzioŋ de paye ĝiú i debitŝ PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.).

confessour (fod., LD) ↦ confessour.

confessur (gad., mar., Badia, MdR) ↦ confessour.

confidà (amp.) ↦ confidé.

confidar (bra.) ↦ confidé.

confidé Ⓔ it. confidare ‹ CŌNFĪDĀRE (EWD 2, 237) 6 1838 confida (AgreiterT, SënJan1838*-2013:246)
gad. confidé mar. confidé Badia confidé grd. cunfidé fas. confidèr bra. confidar fod. confidé amp. confidà LD confidé
v.intr. Ⓜ confideia
avere piena fiducia (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confidare Ⓓ vertrauen, Vertrauen haben ◇ a) Bën sce mio bun fre, / Confida en Dio dagnora plü Bönschö mio bung frö, / Confida ng Dio dagnora plü AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); b) per compirge vosc azet, / Confidà en El volege ben jent, / Dapò l piovan sarà content per compirge vos atzet, / Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.); c) En Os ói confidé, y sté a pora nia. In Os ŏi cungfidè, e ste a pora nia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); d) Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc, pestará sot liuns y draguns. Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’, p’starà soutt liungs e dragungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
v.tr. Ⓜ confideia
1 affidare, consegnare con fiducia (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confidare Ⓓ anvertrauen ◇ a) Pröma a Dî, spo al mi fedel capo de ciasa ái confidé tüa porsona Pruma a Dio, spo al mi fedel capodeciaſa ai confidè tua persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
2 dire, rivelare in confidenza, facendo affidamento sull’altrui riservatezza (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confidare Ⓓ anvertrauen ◇ a) sucrëc no cunfidé auter ch’ai cumpanies stimei J sucrëtg no confidè aùter, ch’ai cumpagnes stimëi PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Sc’ al se resta ciamó val’ comando, o zënza val’ da me confidé, descurime döt, acioche üsc afars ascognüs, ne vëgnes sopolis cun os S’ el sè resta ciamò val comando, o zenza val da me confidè, descurimme dutt, acceocche ousc’ affari scognūs, nè vegne sopolīs cung os DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ confidés, confideda, confidedes
consegnato con fiducia (gad.) Ⓘ affidato Ⓓ anvertraut ◇ a) i s’impormëti de l’assiguré dal mal desche n tesur prezius a me confidé i s’ impormette d’l assigurè dal mal desc’ ch’ ‘ng tesoro prezioso a mè confidè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
se confidé (gad. V/P 1998, fod. Ms 2005) Ⓘ fare affidamento, confidarsi Ⓓ sich verlassen, sich anvertrauen ◇ a) mo sce t’es ’ci sëgn rica no confidete söi bëgns dla tera mo s’ t’ es ci sengn’ ricca nò confidete sui bengn’s d’la terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

confidé (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ confidé.

confidenza Ⓔ it. confidenza (EWD 2, 237) 6 1865 confidënza (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. confidënza Badia confidënza grd. cunfidënza fas. confidenza fod. confidenza amp. confidenza LD confidenza
s.f. Ⓜ confidenzes
1 fiducia, sicurezza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confidenza Ⓓ Vertrauen ◇ a) L uem prudënt se ngiana datrai drët, che l ne crë ad uniun, / Duta la cunfidënza pierd chël, che no crë a degun. L’uem prudënt së ‘ngiànna datrài drèt, chë ‘l no crë ad ugnuŋ, / Dutta la confidënza piërd chëll, chë no crë a deguŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Mi ejëmpl cuindi t’insëgnes a mëte en Dî su tüa confidënza. Mi esempio quindi t’ ingsegne a mette in Dì su tua confidenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
2 familiarità, dimestichezza (gad.) Ⓘ confidenza Ⓓ Vertrautheit ◇ a) por chësc le tratâra ëra cun dignité y sodëza, mo mai cun confidënza pur chesc’ ‘l trattala ella cung dignitè e sodezza, mo mai cung confidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); b) Timido y spaurí parô Schmerzenreich, a odëi tan de jënt, a ester la pröma ota lapró, mo plan plan ciafâl confidënza, y gnô discorsif Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d’jent, a [ 205 ] est’r la pruma ŏta lapprò, mo plang plang ceaffāle confidenza, e gnē discorsivo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia).

confidenza (fas., fod., amp., LD) ↦ confidenza.

confidënza (gad., Badia) ↦ confidenza.

confidèr (fas.) ↦ confidé.

confin Ⓔ it. confine ‹ CŌNFĪNIS (EWD 2, 237) 6 1763 la confign ‘terminus’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. confin mar. confin Badia confin grd. cunfin fas. confin fod. confin col. confin amp. confin LD confin
s.m. Ⓜ confins
linea che circoscrive una proprietà immobiliare o il territorio di uno stato o di una regione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confine, frontiera Ⓓ Grenze ◇ a) Marsc bel snel it’ al confin. Marsh bell snell ît’ al confin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Dunca, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messëis ester mac y passé i confins Dunch, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messês ester mać y passè i confins PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); c) L mal s’avanza come n’onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’ avanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Gherdënes, todësc, passede i confins Gherdánnes, Todáss, passede i confings PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
confin de stat (fod.) Ⓘ confine di stato Ⓓ Staatsgrenze ◇ a) E po sul confin de stato cheste l é cose nezessarie. E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

confin (gad., mar., Badia, fas., fod., col., amp., LD) ↦

confin.

confinà (col., amp.) ↦ confiné1.

confinant Ⓔ it. confinante (EWD 2, 237) 6 1632 confinantg m. pl. (Proclama1632-1991:160)
gad. confinant fas. confinant fod. confinánt col. confinant LD confinant
s.m.f. Ⓜ confinanc, confinanta, confinantes
abitante di un luogo, di un paese o di uno stato situato immediatamente al di là di una frontiera (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confinante Ⓓ Nachbar ◇ a) Ne tocarà avè pazienza e combinà le cose a la meio coi confinanti. Ne toccarà avè pazienza e combinà le cose alla meio coi confinanti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

confinant (gad., fas., col., LD) ↦ confinant.

confinánt (fod.) ↦ confinant.

confinar (bra.) ↦ confiné1.

confiné1 Ⓔ deriv. di confin (EWD 2, 237) 6 1878 confinada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30)
gad. confiné Badia confiné grd. cunfiné fas. confinèr bra. confinar fod. confiné col. confinà amp. confinà LD confiné
v.intr. Ⓜ confineia
essere vicino, limitrofo, contiguo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confinare Ⓓ angrenzen ◇ a) Da la man de sot la confina a la Val de Fiem Dalla man dö sot la confina alla Val dö Viöm ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.).

confiné (gad., Badia, fod., LD) ↦ confiné1.

confiné2 Ⓔ it. confinare 6 1878 confinada p.p. f.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30)
gad. confiné
v.tr. Ⓜ confineia
relegare in un luogo, con il divieto di allontanarsene; infliggere la pena del confino (gad.) Ⓘ confinare Ⓓ verbannen
p.p. come agg. Ⓜ confinés, confineda, confinedes
relegato in un luogo, con il divieto di allontanarsene (gad.) Ⓘ confinato ◇ a) por plëna segurté l’ái menada plü ores ite por la muntagna cina a na val deserta, olach’ al ne n’ê mai rové pedia de porsona umana. Confinada iló s’ âra lascé jö sot n gran peció, y iló l’ái lasciada i soldas pur plena sogortè l’ai m’nada plou ores ite pur la muntagna cina ana val deſerta, ullacch’ el nen ē mai r’vè pedia d’persona umana. Confinada illò s’ āla lascè jou soutt ang grang pecceŏ, e illò l’ai lasceada i soldas DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

confiné (gad.) ↦ confiné2.

confinèr (fas.) ↦ confiné1.

confolon (moe.) ↦ confalon.

conform Ⓔ it. conforme / dt. konform 6 1844 conforme (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
gad. conform Badia conform fas. conform moe. conforme fod. conforme amp. conforme LD conform
prep.
come, secondo che (gad. P/P 1966, fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ a seconda Ⓓ gemäß, je nachdem ◇ a) Là, de chera cubia grama / se pó dilo ‘l caretier, / che conforme ch’el i ciama, / i và hota e vista her. La, de chera cùbia grama / se po dilo ‘l caretiér, / che conforme ch’el i ciama, / i va hota e vista hèr. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

conform (gad., Badia, fas., LD) ↦ conform.

conforme (moe., fod., amp.) ↦ conform.

confort Ⓔ it. conforto (EWD 2, 239) 6 1838 congfort (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. confort mar. confort Badia confort grd. cunfort fas. confort fod. confort amp. confort LD confort
s.m. Ⓜ conforc
sollievo, aiuto morale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ conforto, consolazione Ⓓ Trost ◇ a) No spetede al monn / Da ciafé confort, consolaziun, / Mo sperede en Dio y so sant ennom No spötödö al mon / Da tschafö congfort - consolaziung / Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) "Püra infelize, ch’i sun", sospirâra, ch’i ne pó avëi le confort de n sacher minister, che, plié a mi let da mort, me fejes coraje, me sporjes le pan dla vita, y me mënes söl iade al’eternité. "Pura infelize, ch’i sung", sospirāla. ch’i nè po avei ‘l confort deng sacro ministro, che, p’liè a mi lett da mort, mè feje coraggio mè sporje ‘l pang dla vita, e mè mene soul iade all’ eternitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

confort (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ con-

fort.

confortà (col., amp.) ↦ conforté.

confortar (bra.) ↦ conforté.

conforté Ⓔ it. confortare ‹ CŌNFORTĀRE (EWD 2, 239) 6 1833 conforta (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. conforté mar. conforté Badia confortè grd. cunferté fas. confortèr bra. confortar fod. conforté col. confortà amp. confortà LD conforté MdR cunfurtè
v.tr. Ⓜ conforta
aiutare spiritualmente a superare delle difficoltà, infondere forza (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; [ 206 ] V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ confortare Ⓓ trösten, ermutigen ◇ a) e che, sc’ ëi é amarà, và a i ciafè e a i vijité inte i sü ospedês, i consola, i instruësc, i conforta e che, ŝ’ ëi é amarà, va ai ćiaffè e ai viŝité int’ i sü ospedès, i consola, i instruësc, i conforta DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ confortés, conforteda, confortedes
che ha trovato coraggio; consolato (gad.) Ⓘ confortato, incoraggiato Ⓓ getröstet, ermutigt ◇ a) Do chëres parores se sintîra l’anima döt confortada Dō chelles parores sè sintìla l’anima dutt confortada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
se conforté (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rallegrarsi Ⓓ sich freuen ◇ a) Da pice insö me recordi, che bones porsones se confortâ, de ciafé […] la vita de S. Genofefa stampada te nosc lingaz ladin. Da picce ingsou me recordi, che bones persones sè confortā, de ceaffè […] la vita d’S. Genofefa stampada te nosc’ lingaz lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); b) Y canch’ara se confortâ söl prinzipio dl’aisciöda a odëi n rai de sorëdl E cang ch’ella se confortā soul prinzipio d’la insceūda a udei ‘ng raggio d’sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

conforté (gad., mar., fod., LD) ↦ conforté.

confortè (Badia) ↦ conforté.

confortèr (fas.) ↦ conforté.

confront Ⓔ it. confronto (da FRŌNS) (EWD 2, 239) 6 1878 confronto (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63)
gad. confrunt Badia confront grd. cunfront fas. confront fod. confront col. confronto amp. confronto LD confront
s.m. Ⓜ confronc
comparazione, raffronto (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confronto Ⓓ Vergleich
en confront a (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in confronto a Ⓓ im Vergleich zu ◇ a) anzi le plü bel de sarëgn da d’aisciöda é, en confrunt ala belëza y ala löm dl Paraisc, nia plü co na nöt crödia y foscia d’invern anzi ‘l plou bell dè serengn’ da d’aingsceuda è, in confronto alla bellezza e alla lum d’l Paraisc’, nia ploucche na noutt crudia e foscea d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

confront (Badia, fas., fod., LD) ↦ confront.

confronto (col., amp.) ↦ confront.

confrunt (gad.) ↦ confront.

confujo (Badia, fas., fod., amp.) ↦ confus.

confus Ⓔ dt. konfus / it. confuso ‹ CŌNFŪSUS (EWD 2, 240) 6 1878 confuja (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. confus mar. confus Badia confujo grd. cunfus fas. confujo bra. confus fod. confujo amp. confujo
agg. Ⓜ confusi, confusa, confuses
1 che manca di chiarezza, precisione, lucidità e simile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ confuso Ⓓ verwirrt ◇ a) Le conte ê smort dal orur, al i gnô scür dan i edli, y l’anima confusa ne podô capí les parores ‘L conte ē smort dal orror, el i gnea scur dang i oudli, e l’anima confuja nè pudō capì les parores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia)
2 messo insieme disordinatamente, senza criterio (gad., grd. F 2002) Ⓘ confuso Ⓓ unordentlich, konfus ◇ a) ragio de sorëdl o lominus de löna degun, en modo che la figöra de chë orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica raggio de sored’ l o luminùs de luna degung, in modo, che la figura de chell’ orrida abitaziung comparì ciamò plou confusa e malinconica DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia).

confus (gad., mar., bra.) ↦ confus.

conosce (amp.) ↦ conesce.

conoscenza (col.) ↦ conescenza.

conoscënza (MdR) ↦ conescenza.

conpagn (amp.) ↦ conpain.

conpagnia (amp.) ↦ compagnia.

conpaign (amp.) ↦ conpain.

conpain (amp.) ↦ compagn.

conparì (amp.) ↦ comparì.

conpascion (amp.) ↦ compascion.

conpatì (amp.) ↦ compatì.

conpletà (amp.) ↦ completé.

conpra (amp.) ↦ compra.

conprà (amp.) ↦ cronpà.

conquistar (bra.) ↦ concuisté.

conquistèr (fas.) ↦ concuisté.

Conrad 6 1878 Conrad (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28)
gad. Conrad Badia Conrad
antrop.
(gad.) Ⓘ Corrado Ⓓ Konrad ◇ a) Conrad, ara me rump le cör Conrad, ella mè rump ‘l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); b) spezialmënter Conrad i periâ pordonn, de l’avëi arbandonada ala meseria te chi bosć spezialmentr Conrad i pr’iā perdon, d’l’ avei arbbandonada alla m’ſeria te chi bosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

Conrad (gad., Badia) ↦ Conrad.

consacrà (amp.) ↦ consacré.

consacrar (bra.) ↦ consacré.

consacrazion Ⓔ it. consacrazione (EWD 6, 189) 6 1879 Consacraziung (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. consacraziun mar. consacraziun Badia consacraziun grd. cunsacrazion fas. consacrazion fod. consacrazion amp. consacrazion LD consacrazion
s.f. Ⓜ consacrazions
trasformazione liturgica del pane e del vino nel corpo e nel sangue di cristo (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ consacrazione Ⓓ Wandlung, Konsekration ◇ a) Sëgn él le momënt dla Consacraziun, / Le plü sant dla gran tremenda funziun Sang elle l’momaint d’la Consacraziung, / L’plö sant della grang tremenda fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

consacrazion (fas., fod., amp., LD) ↦ consacrazion.

consacraziun (gad., mar., Badia) ↦ consacrazion.

consacré Ⓔ it. consacrare (Gsell 1996b:255) 6 1878 consagrè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. consacré mar. consagré Badia consagrè grd. cunsagré fas. consacrèr bra. consacrar fod. consacré amp. consacrà LD consacré
v.tr. Ⓜ consacreia
1 destinare al culto, rendere sacro con solenne rito religioso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ consacrare Ⓓ weihen, konsekrieren ◇ a) chël bun vësco, ch’â dé adöm Genofefa y Sigfrid, consacrâ en chël de na dlijia nöia chel bung vesco, ch’ā dè adum Genofefa e Sigfrid, consagrā ing chel dè na dlisia nouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia); b) Bele por consëi de Genofefa [ 207 ] â le conte fat fondé tl bosch n’abitaziun por n romita cun na capela a man dërta dla caverna, ch’ê gnüda consacrada da vësco Idolfo Belle pur consei d’Genofefa ā ‘l conte fatt fundè t’ l bosc n’abitaziung pur ‘ng romita cuna cappella a mang derta d’la caverna, ch’ē gnuda consagrada da vesco Idolfo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
2 offrire in voto (gad.) Ⓘ consacrare Ⓓ opfern, weihen ◇ a) O Signur, da Os ái iö ciafé chësc fi, da Os ál la vita; por ester osta scincunda, aldel a Os, a Os mëssel gní consacré. O Signur, da Os ai iou ceaffè chesc’ fì, da Os ale la vita; pur est’r osta sincunda, ald’l a Os, a Os, mess’l gnì consagrè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

consacré (gad., fod., LD) ↦ consacré.

consacrèr (fas.) ↦ consacré.

consagré (mar.) ↦ consacré.

consagrè (Badia) ↦ consacré.

conscideré (MdR) ↦ conscidré.

conscidrar (bra.) ↦ conscidré.

conscidrazion Ⓔ deriv. di conscidré (EWD 2, 258) x it. considerazione 6 1813 cunschideration (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. conscidraziun mar. conscidraziun Badia cunscidraziun grd. cunscidrazion fas. conscidrazion fod. considerazion amp. considerazion LD conscidrazion
s.f. Ⓜ conscidrazions
1 esame attento e accurato (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ considerazione Ⓓ Überlegung, Betrachtung ◇ a) Porcí, saste, mi caro, t’es n bun fi, y mia consolaziun, mo perfetamënter bun ne n’este ciamó, y te le conesciaras, a na picera conscidraziun. Purci, saste, mi caro, t’ es ‘ng bung fì, e mia consolaziung, mo perfettament’r bung nen este ciamò, e t’l cunescerās, a na piccera consideraziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia); b) Do chëstes conscidraziuns s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta Dō chestes consideraziungs s’ àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
2 osservazione, riflessione, meditazione (grd.) Ⓘ considerazione Ⓓ Meditation ◇ a) Gejù tol la Crëusc sula sciables. / Cunscidrazion. / Vé tlo ti Redentor cun l pëis dla crëusc ciarià! Giesu tol la Crousch sulla Schables. / Cunschideration. / Vè clò ti Redentor col peis della Crousch ciaria! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

conscidrazion (fas., LD) ↦ conscidrazion.

conscidraziun (gad., mar.) ↦ conscidrazion.

conscidré Ⓔ it./nordit. considerar(e) ‹ CŌNSIDERĀRE (EWD 2, 258) 6 1813 conschidre (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. conscidré mar. conscidré Badia conscidré grd. cunscidré fas. conscidrèr bra. conscidrar fod. consideré col. considerà amp. considerà LD conscidré MdR conscideré
v.tr. Ⓜ conscidreia
1 esaminare attentamente in tutte le possibili relazioni e conseguenze (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ considerare Ⓓ erwägen, bedenken ◇ a) Conscidrede vicí dl’aria, ai ne somëna, ai ne regöi, y pöimpó i mantëngn le Pere en Cil Considerede vicceì d’l’ aria, ei nè somena, ei nè regoui, e pouimpò i mantengn’ ‘l Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); b) Conscidra duncue, che vigni cossa, finamai les spines, che punj, mëss sorví a pordiché la pora y bunté paterna d’Idî. Considera dunque, che vigne cosa, finmai les spines, che punc’, mess’ servì a p’rdicchè la pora e bontè paterna d’Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); c) ma sce cunscidrëis chësta beliscima lum sun ciel, chël bel surëdl, ne ve dëssa tumé ite, chi che l à mpià? ma̤ šę kuŋšidęráis k’šta̤ belíšima̤ luŋ suŋ tsíel, k’ l bel surá̤dl, nę vę dá̤sa̤ tumę́ ítę, ki k’ l a mpiá? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 guardare attentamente, osservare (gad., grd.) Ⓘ considerare Ⓓ betrachten ◇ a) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur de chël, […]. Cunscidran sta pitura se la rijova ëi drë dassënn Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur de chëll, […]. Cunsidràŋ sta pittura sëla ris̄ova ëi drè dasënn VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); b) Al conscidra, y damana, ci ch’al é chëres cin’ pices cosses t’amez ala coa. El considera, e damana, cicch el è chelles ceing picces coses t’ amezz alla cō. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
3 pensare, considerare con attenzione (grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ considerare, riflettere Ⓓ betrachten, meditieren ◇ a) Gejù plën de misericordia! mort te fossa, y cun la grazia de cunscidré suvënz cun frut vosta mort y pascion dulerëusa, ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor Giesu plein de misericordià! mort te fossa, j culla grazia de conschidre suvenz cun frut vosta mort i paschion dulorousa, ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.)
4 reputare, ritenere, giudicare (MdR) Ⓘ considerare Ⓓ betrachten ◇ a) trasgresciuns de sü oblighi, dijubidiënza ec., de te’ cosses vëgn consciderades e castiades rigorosamënter inte le Militare. trasgre[s]ŝiuǹs de sü obblighi, diŝubidiënza ec., de tä cosses vëgn conŝiderades e castiades rigorosamëntr inte le Militare. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) süa libreria, che ël consciderava sëmper sco süa plü gran richëza süa libreria, ch’ël conŝiderava sëmpr sco süa plü graǹ ricchëzza DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR)
conscidré fora (gad.) Ⓘ esaminare Ⓓ genau betrachten, durchstudieren ◇ a) Chësta storia é por tröc nia da nü, mo sc’ an la pó lí y conscidré fora plü avisa, ciafon laite tan de beles istruziuns Chesta storia è pur troucc’ nia da nū, mo s’ ang la po lì e considerè fora plou avvisa, ceaffung laìte tan de belles instruziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia).

conscidré (gad., mar., Badia, LD) ↦ conscidré.

conscidrèr (fas.) ↦ conscidré.

conscrit (fas.) ↦ coscrit.

consear (bra.) ↦ consié.

conseèr (fas.) ↦ consié.

consegnà (amp.) ↦ consegné.

consegnar (bra., moe.) ↦ consegné.

consegné Ⓔ it. consegnare ‹ CŌNSIGNĀRE (EWD 2, 261) 6 1878 consignè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95)
gad. consegné Badia consigné grd. cunsenië fas. consegnèr bra. consegnar moe. consegnar fod. consegné, consigné amp. consegnà LD consegné
v.tr. Ⓜ consegneia
affidare, dare in custodia o in possesso (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ consegnare, affidare Ⓓ übergeben, anvertrauen ◇ a) Rencurela sciöche n gran tesur, tëgnela da düc ascognüda, y unicamënter en man a mi om i la consegnaraste a so ritorno. Rincurla sceouc- [ 208 ] che ‘ng grang tesoro, tengn’la da duttg’ ascognuda, e unicament’r im mang a mi om ila consignaraste a so ritorno. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia); b) m’ëis mantigní cina al momënt olach’ i pó consegné mi fi ti brac de so pere m’ais mantignì cina al moment ullacch’ i po consignè mi fì t’ i bracc’ de so pere DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia).

consegné (gad., fod., LD) ↦ consegné.

consegnèr (fas.) ↦ consegné.

conseguenza Ⓔ it. conseguenza 6 1878 conseguenzes f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. conseguënza Badia conseguënza grd. cunseguënza fas. conseguenza fod. conseguenza amp. conseguenza LD conseguenza
s.f. Ⓜ conseguenzes
ciò che deriva direttamente o indirettamente, che è ricavabile da certe premesse (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ conseguenza Ⓓ Folge ◇ a) Pescimes conseguënzes de n ri sënn. Tl sënn ne fá y ne dí mai val’, ch’al sará por solit mal fat y mal dit, y t’aras da te pentí Pessimes conseguenzes deng rì senn. T’l senn nè fà e nè dì mai val, ch’el sarà pur solito mal fatt e mal ditt, e t’ arràs da te pentì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

conseguenza (fas., fod., amp., LD) ↦ conseguenza.

conseguënza (gad., Badia) ↦ conseguenza.

consei Ⓔ CŌNSILIUM (EWD 2, 259) 6 1833 consëi (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. consëi mar. consëi Badia consëi grd. cunsëi fas. consei fod. consei LD consei MdR consëi
s.m. Ⓜ conseis
1 suggerimento, esortazione, avvertimento e sim. che si dà a qualcuno per aiutarlo in qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ consiglio Ⓓ Ratschlag, Rat ◇ a) Iö te prëie, ne fà nia sënza le consëi de le dotur Jeu te prëÿe, ne fà nìa sënza le consëi de le Dottur DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) Chël bun vësco venerabl me dará bun consëi, porcí ch’al é pratiché assá da baié cun le spirit en pesc. Chel bung vesco venerabile m’darà bung consei, purcicch’ el è prattighè assà da baiè collo spirito in pesc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
2 organo o ente collegiale con funzioni varie (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ consiglio Ⓓ Vorstand, Ausschuss, Rat
dé consei (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ consigliare Ⓓ einen Rat erteilen ◇ a) No de jaghé l or, bënscì la virtù te dei cunsëi, / Che la virtù porta or, no chësc o chëla, prëst posses udëi. No de s̄aghé l’òr, bëŋsì la virtù të dè jë cuŋsëi, / Chë la virtù pòrta òr, no chëst o chëlla, prëst pòsses udëi. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Chël bun vësco venerabl me dará bun consëi Chel bung vesco venerabile m’darà bung consei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
consilio.

consei (fas., fod., LD) ↦ consei.

consëi (gad., mar., Badia, MdR) ↦ consei.

conservà (col., amp.) ↦ conservé.

conservar (bra., moe.) ↦ conservé.

conservé Ⓔ it. conservare ‹ CŌNSERVĀRE (EWD 2, 260) 6 1833 conservete (DeRüM, Libri1833-1995:285)
gad. conservé Badia conservè grd. cunservé fas. conservèr caz. conservèr bra. conservar moe. conservar fod. conservé col. conservà amp. conservà LD conservé MdR conservé
v.tr. Ⓜ conserveia
tenere una cosa in modo che duri a lungo, rimanga in essere e in efficienza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ conservare, mantenere Ⓓ erhalten, aufbewahren ◇ a) Prëii ch’Idî nes le conserves / Y de le perde al nes straverdes Prai ch’Iddi n’es El conserve / E d’Al perdë al n’es straverde PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); b) Oh, oh bela, sion ben galantomegn te Fascia, chest l’é demò per conservèr na recordanza Oh, Oh bella, sion ben gallantomin te Fassa, chist le demó per conserver una ricordanza IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); c) Oh conserved’ la gherlanda, Signur Primiziant, / Fin che Idî al gran cunt Ves chërda pa inant! Oh conservéd’ la gherlanda, Signur Primiziant, / Fing che Iddie al grang cunt Ves cárda pa inant! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
se conservé 1 (gad. A 1879; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ conservarsi Ⓓ sich halten, gesund bleiben ◇ a) State bëin e conservete in bona sanité. State bëiǹ e conservete iǹ bonna sanité. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR) 2 (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ conservarsi, mantenersi Ⓓ sich erhalten ◇ b) Canch’ara i ciarâ a chi gran crëps, che rinserâ la val, che s’ â conservé di mile agn Cang ch’ella i ciarā a chi grangn’ crepp, che ringsèrrā la val, ch’s’ ā conservè di mille angn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

conservé (gad., fod., LD, MdR) ↦ conservé.

conservè (Badia) ↦ conservé.

conservèr (fas., caz.) ↦ conservé.

considerà (col., amp.) ↦ conscidré.

considerazion (fod., amp.) ↦ conscidrazion.

consideré (fod.) ↦ conscidré.

consié Ⓔ CŌNSILIĀRE (EWD 2, 260) 6 1833 m’ha acconsié (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. aconsié mar. aconsié Badia consié grd. cunsië fas. conseèr bra. consear fod. consié col. consilié LD consié MdR aconsié
v.tr. Ⓜ consieia
dare suggerimenti, esortazioni, avvertimenti e sim. a qualcuno per aiutarlo in qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ consigliare Ⓓ empfehlen, beraten ◇ a) Chësta doman m’à aconsié zacà de me fà sanlascè. Questa domaǹ m’ha acconsié zaccà de me fa sanglascè. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR).

consié (Badia, fod., LD) ↦ consié.

consigné (Badia, fod.) ↦ consegné.

consilgio (col.) ↦ consilio.

consilié (col.) ↦ consié.

consilio Ⓔ it. consiglio 6 1845 konsìglio (BrunelG, MusciatSalin1845:6)
Badia consilio fas. consilio bra. consilio col. consilgio amp. consilio
s.m. Ⓜ consili [ 209 ]
1 suggerimento, esortazione, avvertimento e sim. che si dà a qualcuno per aiutarlo in qualcosa (Badia, col. Pz 1989, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ consiglio Ⓓ Rat, Ratschlag ◇ a) Ci ch’al é por mia bocia süta chësta fontana, chël é por mia anima, o Signur, osta dotrina y üsc consili Cicch’ el è pur mia boccia sūta chesta fontana, chel è pur mia anima, o Signur, osta dottrina e ousc’ consili DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia)
2 colloquio, consultazione di più persone per discutere e risolvere questioni di una certa importanza (fas.) Ⓘ consiglio Ⓓ Beratung ◇ a) Piens de vin e piens de rost / I à fat l consilio sa Grava l’ost. / O bela! da le doudesc de not / Con ogneun te man n got. Plens de ving e plens de rost / I a fat l konsìglio sa Grava l ost. / O bella! da le dòudeš de not / Kon ognùn te man ‘n got. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.)
3 organo o ente collegiale con funzioni varie (amp. DLS 2002) Ⓘ consiglio Ⓓ Ausschuss, Vorstand ◇ a) Chel consilio che sortia / Da ra urna eletoral. Chel consiglio che sortia / Dara urna al lettoral. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.)
consei.

consilio (Badia, fas., bra., amp.) ↦ consilio.

consolà (col., amp.) ↦ consolé.

consolar (bra.) ↦ consolé.

consolazion Ⓔ it. consolazione (EWD 2, 262) 6 1838 consolaziung (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134)
gad. consolaziun mar. consolaziun Badia cunsolaziun grd. cunsulazion, cunselazion fas. consolazion bra. consolazion fod. consolazion amp. consolazion LD consolazion
s.f. Ⓜ consolazions
sollievo morale, conforto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ consolazione Ⓓ Trost ◇ a) No spetede al monn / Da ciafé confort, consolaziun, / Mo sperede en Dio y so sant ennom / Gnará en aiüt te vigne afliziun. No spötödö al mon / Da tschafö congfort - consolaziung / Mo spörödö ‘ng Dio i so sant ng Nom / Gnarà ‘ng najut tö vignö affliziung. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) ëis bona ciera, y sëis bel cueciun! Chësta ie per me na pitla cunsulazion, dij Jan ëis bòna ciöra, y sëis böllcuecen! Chësta jè per më na pitla consulazioŋ, diŝ S̄aŋ VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); c) arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives, de che la se n’à abù a mal zenza consolazion arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives, de chö la sen ha avù a mal zenza co̬nso̬lazio̬n RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) de chësta cossa i dorôra zënza consolaziun y ara s’á ponsé de jí dal Re a se baudié dẹ casta co̮sa i do̮ro̲v’la zåinza co̮nso̮laziun, e alla s’ ha pẹnsè dẹ ži dal Re a sẹ bao̮diö PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); e) ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn, de chëst la se n à bù permel zenza consolazion ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni, de cast la sẹn ha abú per mẹl zenza consolazion PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); f) Da chësc vëigon, che bones animes tira fora dla s. religiun maius consolaziuns Da chesc’ veigung, che bones animes tira fora dla s. Religiung maiùs consolaziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

consolazion (fas., bra., fod., amp., LD) ↦ consola-

zion.

consolaziun (gad., mar.) ↦ consolazion.

consolé Ⓔ it. consolare ‹ CŌNSOLĀRE (EWD 2, 262) 6 1813 cunsola (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. consolé mar. consolé Badia consolè grd. cunselé fas. consolèr caz. consolèr bra. consolar fod. consolé col. consolà amp. consolà LD consolé MdR consolè
v.tr. Ⓜ consoleia
sollevare moralmente da uno stato di afflizione, confortare, incoraggiare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ consolare Ⓓ aufmuntern, trösten ◇ a) Gejù cunsola la dones che bredla. Giesu cunsola la donnes che bredla. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) sc’ ëi é amarà, và a i ciafè e a i vijité int’ i sü ospedês, i consola, i instruësc, i conforta, in soma ch’i fej tüt ći che prescrî nosta santa religiun ŝ’ ëi é amarà, va ai ćiaffè e ai viŝité int’ i sü ospedès, i consola, i instruësc, i conforta, iǹ somma ch’i feŝ tüt çhi che prescrì nosta santa religiuǹ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); c) Canche chësc l à udù, criva ël de l cunsulé dijan: Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel Càŋchè chëst l’hà udù, criva ël del cunsolè dis̄àŋ: Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); d) Vé! dui primizianc impé / Incö odunse pro alté, / Morc y vis a consolé. Ve! dui Primizianti impè / Ingcou udungse pro Altè, / Mortg’ e vìs a consolè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ consolés, consoleda, consoledes
che dà conforto, rasserenante, incoraggiante (gad.) Ⓘ confortante, consolante Ⓓ tröstlich ◇ a) Golo é vit plü agn en chël stat de desperaziun, y ne savun, sce süa mort sides stada plü consolada. Golo è vitt plou angn’ in chel stato de desperaziung, e nè savung, se sua mort sii stada plou consolada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
se consolé (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ consolarsi Ⓓ sich trösten ◇ a) Ma fèr noza, e se consolèr se cognea; perché tie fra chiò l’era mort, e l’é ressuscità; l’era perdù, e se l’à troà. Ma fer nozza, e se consolér se cognéa; perché to fra cgló éra mort, e l’é risuscitá; l’éra perdú, e sel a troá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) Cotant da inré pò n pere se consolè de tüć sü mütuns, scemia, ch’ël à porvè de dè a tüć la medema bona educaziun? Còtant da inré pò ‘ǹ père se consolè de tütg sü müttuǹs, ŝemìa, ch’ël ha porvè de dè a tütg la medemma bonna edücaziuǹ? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) el me cuor el se consola / el me souta ca inz’ el sen! el me cuor el se consola / el me souta ca inz’ el sen! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) zonza speranza de se vendiché, almanco por se consolé de söa mëia, s’ á ponsé de orëi mincioné la meseria dal re zǫnza sperǫnza de se vendichè, almancǫ pǫr se consǫlè de süa måja, s’ ha pǫnsè de ǫręi minćonè la meseria dal Rè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) porcí che vign’ann porta les medemes mudaziuns: consolëiete cuindi da sëgn inant, che do l’invern vëgnel atira l’aisciöda purcicche vign’an porta les medemmes mudaziungs: consolete quindi da ſengn’ inant, chè dō l’ingvēr vegn’l attira l’ainsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia).

consolé (gad., mar., fod., LD) ↦ consolé.

consolè (Badia, MdR) ↦ consolé.

consolèr (fas., caz.) ↦ consolé.

consonant Ⓔ it. consonante / dt. Konsonant 6 1878 consonanti (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III)
gad. consonant Badia cunsonant grd. cunsonant fas. consonant fod. consonánt LD consonant [ 210 ]
s.m. Ⓜ consonanc
suono nella cui articolazione l’aria espirata incontra un ostacolo (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ consonante Ⓓ Konsonant ◇ a) I consonanc sona sciöche tl talian I consonanti sona sceoucche t’l taliang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia).

consonant (gad., fas., LD) ↦ consonant.

consonánt (fod.) ↦ consonant.

consorte Ⓔ it. consorte 6 1878 consorte (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85)
Badia consorte
s.f. Ⓜ consortes
donna rispetto all’uomo con il quale ha contratto matrimonio (Badia) Ⓘ coniuge, consorte, moglie Ⓓ Gemahlin, Ehefrau ◇ a) y les perles intreciades portâ l’iscriziun: Al eroe Sigfrid la fedela consorte Genofefa e les perles int’rceades portà l’iscriziung: Al eroe Sigfrid la fedele consorte Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ☝ femena.

consorte (Badia) ↦ consorte.

constituzion Ⓔ dt. Konstitution 6 1873 Constituzion (Anonim, Monumento1873:1)
amp. constituzion
s.f. Ⓜ constituzions
complesso delle leggi che stanno a base dell’ordinamento giuridico di uno stato (amp.) Ⓘ costituzione Ⓓ Verfassung ◇ a) E anche i me spiegaa / Cie che ‘l é Constituzion, / Dei dirite che ra me daa / De podé dì ra so rejon. E anche i me spiegava / Cié che l’é Constituzion, / Dei diritte ca me dava / De podé dí ra só reson. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

constituzion (amp.) ↦ constituzion.

consum Ⓔ it. consumo (EWD 2, 263) 6 1873 consumo (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. consum grd. cunsum fas. consum fod. consum amp. consumo LD consum
s.m. Ⓜ consums
impiego che comporta un graduale esaurimento di energia, di materiali o di sostanze varie (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ consumo Ⓓ Verbrauch, Konsum ◇ a) ‘L é proprio un gran consumo / De muscio e glicerina / No fajonse de mereea / Se ’es é pienes de gartures. L’é proprio un gran consumo / De muscio e glicerina / No fasonse de mereea / Se s’ è pienes de gartures. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

consum (gad., fas., fod., LD) ↦ consum.

consumà (col., amp.) ↦ consumé.

consumar (bra.) ↦ consumé.

consumé Ⓔ it. consumare (EWD 2, 263) 6 1763 consumè ‘consumo’; consumè al fat so ‘prodigo’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. consumé Badia consumé grd. cunsumé fas. consumèr bra. consumar fod. consumé col. consumà amp. consumà LD consumé
v.tr. Ⓜ consuma
1 utilizzare qualcosa per un uso fino a parziale o totale esaurimento (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ consumare Ⓓ konsumieren, verbrauchen
2 riferito a cibi e bevande, mangiare o bere, assumere (grd.) Ⓘ consumare Ⓓ konsumieren ◇ a) se la cuntova, tan puech, che maia n franzëus y n talian, y tan truep che cunsuma alincontra n tudësch sela cuntòva, tàŋ puech, che màja uŋ Franzous y uŋ Taliàŋ, y tàŋ truep che consuma all’ incontro uŋ Tudèsch VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.)
se consumé (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ consumarsi, logorarsi Ⓓ sich aufreiben ◇ a) Él tres benestant, intan ch’iö me consümi tla meseria? Elle tres benestante, intang ch’iou m’consume tla m’ſeria? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

consumé (gad., Badia, fod., LD) ↦ consumé.

consumèr (fas.) ↦ consumé.

consumo (amp.) ↦ consum.

cont Ⓔ it. conto ‹ COMPUTUS (EWD 2, 359) 6 1763 i no mon fese chunt ‘non curo’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. cunt mar. cunt Badia cunt grd. cont fas. cont caz. cont bra. cont fod. cont col. cont amp. conto LD cont MdR cont
s.m. Ⓜ conc
1 qualsiasi calcolo aritmetico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ conto Ⓓ Rechnung ◇ a) Maester. Sumeme tu D. chest cont Maoster. Sumömö tu D. chöst cont ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.)
2 operazione diretta alla pratica definizione di un risultato contabile (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ conto Ⓓ Rechnung ◇ a) Ëise fat vost cunt? / Signur no, iö n’à ćiamò avü tëmp. Ëise fat vost cunt? / Signur nò, jeu n’ha çhiamò avü tëmp. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:252 (MdR); b) El contrato parlaa / De segnares alolo, / Parché ’es no caraa / E par fei un conto solo; / Ma inveze i é śude / No sé cuanto dapò, / Parché i feres menude / No stentasse a śì śo. El contratto parlava / De segnares allollo, / Parché es no carava / E par fei un conto solo; / Ma invece i é zude / Nusiquanto dappó, / Parché i ferres menude / No stentasse a zí zó. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
3 l’atto, il fatto di rendere conto di un’attività o di un’operazione (gad., grd. DLS 2002, amp. C 1986) Ⓘ rendiconto Ⓓ Abrechnung, Rechenschaft ◇ a) A no fei chi conte / Come ch’i ea in doer, / E d’esse anzi pronte, / E fei anche del ver. A no fei chí conte / Come ch’i eva in dover, / E d’esse anzi pronte, / E fei anche del vér. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Chesto ‘l ea un conto / Che i doea eśaminà; / Non é virgola ne punto / Che no see esagerà. Chesto l’eva un conto / Che i dovea esaminá; / No n’é virgola né punto / Che no see esagerá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); c) Oh conserved’ la gherlanda, Signur Primiziant, / Fin che Idî al gran cunt Ves chërda pa inant! Oh conservéd’ la gherlanda, Signur Primiziant, / Fing che Iddie al grang cunt Ves cárda pa inant! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
conc (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aritmetica Ⓓ Rechnen ◇ b) No i sà conte, no i sà lieśe / No i sà gnanche fei el so gnon. Noi sà cόnte, noi sà liese / Noi sà gnanche fei el sό gnόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.) ◆ damané cont (gad.) Ⓘ chiedere conto Ⓓ Rechenschaft verlangen ◇ a) le Cil te dará impede me n bun pere, che t’ama teneramënter zënza dübe, […] te damanará scrupolosamënter cunt de me ‘l Ceìl t’ darà impede me ‘ng bung pere, che t’ ama tenerament’r zenza dubbio, […] tè d’amanarà scrupulosament’r cunt d’mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia) ◆ en chest cont (gad., grd., fas., MdR) Ⓘ in ciò, in quanto a ciò Ⓓ hierin, diesbezüglich ◇ a) N chësc cont, al bën rejon; / N chësc cont, [ 211 ] 1 ne n’iel mincion. In chêst cont, al bêng resong; / In chêst cont, ne n’iel mincion’g. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) In chëst cunt lascéme pa fà a me vos, perćì ch’iö conësce bëin la ostira Iǹ quest cunt lascéme pa fà a me vos, perçhi ch’jeu connësce bëiǹ la ostira DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); c) Le familie nobile de Fascia - La Val de Fascia é in chest cont bona pureta. Lö familiö nobilö dö Fassa. - La val dö Fassa ö in cöst cont bonô buröto. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:1 (bra.); d) en chest cont tu ès ben rejon, / en chest cont no son mincion in chest chont tu az ben reson, / in chest cont no zon mencion ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); e) En chisc ultims cunc ê ince süa sposa nia atramënter In chisc’ ultimi cuntg’ ē incie sua sposa nia atrament’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); f) Iö, tüa uma, baii en chësc cunt plü da semplize, co tö Iou, tua uma, baie in chesc’ cunt plou da semplize, ch’tou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia) ◆ en vigni cont (fod., MdR) Ⓘ in ogni caso Ⓓ auf jeden Fall, jedenfalls ◇ a) Nost dovér él dunca, che nes sometunse a la süa santa vorentè, e ch’in vigne cunt ne pensunse, dijunse o fajunse nia Nost dovér él dunca, che nes sommettunse a la süa santa vorentè, e ch’iǹ vigne cunt ne pensunse, diŝunse o faŝunse nia DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) La jent é bona in ogni cont. La ʃent è bona in ogni cont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ fé conc (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ calcolare Ⓓ rechnen ◇ a) ël sà tant bëin lì e scrì todësch e talian, e dërt bëin fà cunć ël sa tant bëiǹ lì e scri todësc e taliaǹ, e dërt bëiǹ fa cuntg DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR) ◆ fé cont de (gad.) Ⓘ intendere, contare di Ⓓ beabsichtigen ◇ a) La signura al aldí chësta cossa, zënza speranza de vendëta, almanco por se consolé da süa möia, fej cunt d’orëi coiené la meseria dl Re La signura all’ aldì casta co̮sa, zanza spẹranza dẹ vẹndatta, almanco̮ po̮r sẹ conso̮lè da süa mo̮ja, fẹss cunt d’o̮rei co̮jo̮nè la meseria d’l Rę PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (Badia) ◆

mete en cont (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ mettere in conto Ⓓ in Rechnung stellen, anrechnen ◇ a) Al á vaghé por nos na munt, / Prëii ch’Idî i le mëtes en cunt Al ha vaghè por nòs na munt, / Prai ch’Iddi il mat ing cunt PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia) ◆ rende cont (gad.) Ⓘ rendere conto Ⓓ Rechenschaft ablegen ◇ a) Tëgnete bëgn amënt les rames, y i popi, che te vëighes da vigni pert, spo rëndeme cunt de ci, ch’ël é deventé adinfora. Tegnet’ bengn’ ament les rames, e i pōpi, ch’t’ veighes da vigne pērt, spo rend’me cunt d’ci, ch’el è d’ventē d’ingfora. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

cont (grd., fas., caz., bra., fod., col., LD, MdR) ↦ cont.

cont (fas., fod.) ↦ conte.

contà (col., amp.) ↦ conté1.

contà (col., amp.) ↦ conté2.

contadin Ⓔ it. contadino (da COMES) (EWD 2, 263) 6 1763 contadin ‘rusticus’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. contadin Badia contadin grd. cuntadin fas. contadin fod. contadin amp. contadin LD contadin
s.m.f. Ⓜ contadins, contadina, contadines
lavoratore della terra (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contadino Ⓓ Bauer ◇ a) O cotan miú ch’al foss por me ester na contadina plütosc co signura O cutang miù ch’el foss’ pur me est’r na contadina plouttosc’ che Signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia).

contadin (gad., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ conta-

din.

contament Ⓔ deriv. di conté (EWD 2, 351) 6 1878 cuntamentg’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. cuntamënt Badia cuntamënt fas. contament
s.m. Ⓜ contamenc
esposizione orale o scritta di fatti veri o immaginari, nel loro svolgimento temporale, non includente di solito il significato di ufficialità (gad. P/P 1966) Ⓘ racconto Ⓓ Erzählung ◇ a) Ara abinâ les mitans dla vila, ch’ê sot al ciastel, y intan ch’ara les insignâ a firé y cují, les devertîra cun cuntamënc y stories utiles Ella abbinaa les mittangs d’la villa, ch’ē sott al ciastell, e intang, ch’ella les insignā a firè e cujì, les devertīla cung cuntamentg’ e stories utiles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

contament (fas.) ↦ contament.

contar (bra., moe.) ↦ conté1.

contar (bra., moe.) ↦ conté2.

conte Ⓔ it. conte 6 1740 Conte (Khinigle) (Anonim, Proclama1740*-2019:6)
gad. conte Badia conte fas. cont bra. conte fod. cont col. conte
s.m. Ⓜ conti
detentore di titolo nobiliare che nella gerarchia araldica segue quello di marchese (m.); sua moglie (f.) (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ conte Ⓓ Graf ◇ a) "Ci él?" scraia le conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta en chësc momënt da üsc ite. "Ci elle?" scraia ’ l conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta in chesc’ moment da usc’ ite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Golo, y düc i amisc salta sö impé, al scraiamënt por döt le ciastel: - le conte! le conte! Golo, e duttg’ i amīsc’ salta sou impè, al scraiament pur dutt ‘l ciastell: - ‘l conte’! ‘l conte!’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

conte (gad., Badia, bra., col.) ↦ conte.

conté1 Ⓔ it. contare 6 1845 konta (BrunelG, MusciatSalin1845:1)
gad. cunté mar. cunté Badia cuntè grd. cunté fas. contèr bra. contar moe. contar fod. conté col. contà amp. contà LD conté
v.intr. Ⓜ conta
avere importanza (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contare, valere Ⓓ wert sein, zählen ◇ a) Sora fó ra menestra lascià stà / Che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / Ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Ma ce conta, i cianta un ino, / Co i se struta a ciacolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza li darà. Ma ce conta, i cianta un’ ino, / Co’ i se strutta a ciaccolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza e li darà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.)
v.tr. Ⓜ conta
annoverare, avere un certo numero di persone o cose (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ contare Ⓓ zählen ◇ a) L’é chel pere veie musciat de Salin / Da Pera en Fascia e no trentin, / L conta trentaot egn e più, / Lo pel dir ogneun che l à vedù. L è kël përe veje mušat de Saling / Da Perra ‘n Fassa e no Trenting, / L konta trentot egn e plu, / Lo pël dir ognun ke l ha vedù. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y otcënt y spo vintecinch contân / ch’les stibles de parincinch / stlefaa jö in stüa de comun / a plëna [ 212 ]

1 lüna la nöt de Capiun. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia) ☝ cumpedé.

conté (fod., LD) ↦ conté1.

conté2 Ⓔ (nord)it. contar(e) ‹ prov. comptar, fr. compter ‹ *CONTĀRE (GsellMM) 6 1833 contè (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. cunté mar. cunté Badia cuntè grd. cunté fas. contèr caz. contèr bra. contar moe. contar fod. conté col. contà amp. contà LD conté MdR cuntè, contè
v.tr. Ⓜ conta
riferire parole o avvenimenti, specialmente a voce (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ narrare, raccontare, riferire Ⓓ erzählen, berichten ◇ a) Anzi, di castighi m’él pa inće stè contè a me. Ëi me cuntava che na pert vëgn scorià con rötes fin a le sanch Anzi, d’i castighi m’él pa inçhié stè contè a mé. Ëi me cuntava che ‘na pärt vëgn scorià coǹ reutes fin a le sang DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) N ater perdicadù contava na ota inte la perdica ‘Ǹ atr Perdicadù contava ‘na ota inte la perdica DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’ as entopé sën de te maridé, / Che t’ âs denant tan pücia vëia. Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’ as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); d) Oste l’ascolté? / I ó pa t’ la cunté! Oste l’ascoltè? / I ô pa t’ la cuntè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); e) No ge contà / De chela bega en sènt’Ulgiana No ge contà / De chella bega ‘n sent’ Ulgiana BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); f) Os ne savëis os ci ch’al é sté. / Iocl dl Vedl savess pa cunté! Os ne savês os ćî ch’al é stè. / Iocl dl Vedl savess pa contè! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); g) L fant i à cuntà dut, cioè, che si fra ie ruà, y che l pere à cumandà de fé n gran gusté dla cuntentëza ‘L fànt jë hà cuntà dutt, cioè, che si frà jè ruà, y che l’père hà cumandà de fè uŋ gràŋ gustè dalla cuntëntezza VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); h) Le fat cuntéile bele te cöna / Y de gusto a üsc bambins. ‘L fatt cunteile bell’ te cuna / E de gusto a ousc’ bambings. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); i) dò che l ge à contà che l’era l pèster de la feides […] la l’à domanà se no l volesse mia stèr apede ela. do ke l ğe à kontà ke l era l pester de la feides […] la l à domanà se no l volese mia ster apede ela. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); j) Com’ela juda sul viaz per la Pustraria? Contéme valch novità. Com’ è la juda sul viaz per la Pustraria? Contéme valch novità. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); k) Gonot i cuntâl ala uma, coch’ i fios vërc dles paromores, o i popi dles röses se slariâ Gonot i cuntāle alla uma, cocch’ i fios vertg’ d’les paromores, o i pōpi d’les rouſes sè slargiā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); l) inalzé na pera por recordanza, cola scritöra a lëtres d’or, ch’i cuntass la storia de doreja de Genofefa, ince a chi ch’â da gní. inalzè na pera pur r’cordanza, colla scrittura a lettres d’or, ch’i cuntass’ la storia de doreja d’Genofefa, incie a chi ch’ā da gnì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); m) Franz, l mut dla zità, a po cuntà, coche l ova tenù si usc per na usc dl ciel. frants, l mut d’la̤ tsitá, a pǫ kuntá, kǫ k’ l ǫ́a̤ tęnú si uš pę̆r na̤ už d’l tšíel. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ☟ raconté
conté ca (gad.) Ⓘ raccontare, narrare Ⓓ erzählen ◇ a) Schmerzenreich i presënta ala uma na picera cücia de lat y n cëst cun früc, intan ch’ara cuntâ ca por menü, coch’ ara ê rovada a s’injigné chël guant de pel Schmerzenreich i presenta alla uma na piccera cuccia d’làtt e ‘ng ceast cung fruttg, intang ch’ella cuntā ca pur menù, cocch’ ella ē r’vada a s’ injignè chel guant d’pell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia) ◆ conté su (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raccontare, narrare, enumerare Ⓓ erzählen, aufzählen ◇ a) I ne n’ó cunté sö döt chël che godun / por grazia de Dî ch’é nosc gran patrun I ne n’ô contè sö düt chël che godun / per grazia de Dî ch’é nosc gran patrun PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); b) "Intan to pere é sté ingiané", scomëncia indô Genofefa; y i cunta sö por menü döta süa storia "Intang to pere è ste ingiannè", scomancēa indò Genofefa; e i cunta sou pur m’nù dutta sua storia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia) ◆ la

conté plu tocia (gad.) Ⓘ esagerare Ⓓ dick auftragen ◇ a) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia, / Spo saltai per en scofun / Por la cunté plü tocia! Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia / Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.) ◆ se conté (fas.) Ⓘ raccontarsi Ⓓ sich erzählen ◇ a) Dò i se à contà un a l’auter co che la ge é jita fra chisc temp Do i se a konta un a l auter, ko ke la ğe e ʒ̉ita fra kiš temp BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.) ◆ se la conté (gad., grd., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ conversare Ⓓ sich unterhalten ◇ a) Söla sëra / fosc dagnora / feji i ladins / propi da vijins: / ai s’abina y se sënta, / se la cunta o s’ la cianta Söla sëra / fôsc dagnëra / fêji i Ladins / propi da vijins: / ai s’ abina y se sënta, / se la cunta o s’ la ćianta PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); b) Doi uemes de Gherdëina jiva sun Mont de Sëuc a cialé de si prei, y se la cuntova, tan puech, che maia n franzëus y n talian Doi uemes de Gherdëina s̄iva suŋ mont de Souŝ a tgelè di si prëi, y sela cuntòva, tàŋ puech, che màja uŋ Franzous y uŋ Taliàŋ VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.).

conté (fod., LD) ↦ conté2.

contè (MdR) ↦ cuntè2.

contea Ⓔ it. contea 6 1878 contēa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60)
gad. contea Badia contea grd. contea fas. contea
s.f. Ⓜ contees
nel sistema feudale, territorio sotto la giurisdizione di un conte (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ contea Ⓓ Grafschaft ◇ a) Y te mia contea él pö vigni aplëta la plü püra y stleta, ch’á döt chëst, y en chëstes ores dla sëra éra pro sües compagnes te na stüa cialda a firé E t’ mia contēa elle pou vigne appletta la plou pura e stletta, ch’à dutt chest, e in chestes ores d’la sera ělla pro suus compagnes tena stua cialda a firè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); b) minâ duncue d’ester bele patrun dla contea, y porvâ de sofié i rimorsi de cosciënza tl romú dles ligrëzes minā dunque d’est’r belle patrung d’la contea, e porvā de soffiè i rimorsci de coscienza t’ l rumù d’les ligrezzes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

contea (gad., Badia, grd., fas.) ↦ contea.

contegní (mar.) ↦ contegnì.

contegnì Ⓔ CONTINĒRE (EWD 2, 361) 6 1878 contignō (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. contigní mar. contegní Badia cuntigní grd. cuntenì fas. contegnir moe. contegnir fod. contegnì amp. contegnì LD contegnì
v.tr. Ⓜ contegn, contegnon, contegnù
accogliere in sé, nel proprio interno (gad. A 1895; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD [ 213 ] DLS 2002) Ⓘ contenere, comprendere Ⓓ enthalten, fassen, beinhalten ◇ a) söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis, les fëies ê sëces, y les züces ca y lá por tera meses frades; y ne contignî plü val’ da mangé soull’ urt d’l prezipizio sè storjōva ‘ng lengn’ sceoucche ‘ng chirbis, les fouies ē seccies, e les zūcches ca e là pur terra měſes frades; e nè contignō plou val da mangiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) Mo gnide mo cun me a conscidré i popi de pomacian, ai contëgn flus cöcenes che ne n’é dá fora daldöt, le corú cöce ciara, fat ite tl panjel, fora dl vërt. mo gnidemo commè a considerè i pōpi d’pomaciang, ei contengn’ flŭs couccenes che nen è dà fora d’l dutt, ‘l curù coucce ciara, fatt ite t’ l panjell, fora d’l vert. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia); c) Ciamó na ota, scutede sö le Vangele, tolele a cör, porvede de vire do sües dotrines, porcí ch’al contëgn parora, che mëna a contentëza chi che la tol sö cun fede. Ciamò naota, scoltede sou ‘l Vangele, tollel’l a cour, purvede d’vire daō suus dottrines, purcicch’ el contengn’ parora, ch’mena a cuntentezza chicche la tol sou cung fede. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

contegnì (fod., amp., LD) ↦ contegnì.

contegnir (fas., moe.) ↦ contegnì.

conteja Ⓔ deriv. di cunté (EWD 2, 352) 6 1878 conteſa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77)
gad. cunteja mar. cunteja Badia conteja grd. cunteja
s.f. Ⓜ contejes
relazione, esposizione di fatti o discorsi, spec. se fatta a voce o senza particolare cura, oppure se relativa ad avvenimenti privati (gad. V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953) Ⓘ racconto Ⓓ Erzählung ◇ a) Chësta cunteja lungia â indeblí l’amarada Chesta conteſa lungia ā indeblì l’amarada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

conteja (Badia) ↦ conteja.

contemplazion Ⓔ it. contemplazione 6 1813 cuntemplazion (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. contemplaziun Badia cuntemplaziun grd. cuntemplazion fas. contemplazion fod. contemplazion LD contemplazion
s.f. Ⓜ contemplazions
osservazione attenta e prolungata di qualcosa che suscita ammirazione o meraviglia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ contemplazione Ⓓ Betrachtung ◇ a) ve prëii ie dut umilià y pentì d’auzé mi cuer dala miseries dla tiera ala cuntemplazion dla cosses dl ciel ve prei je dut umilià j pentì d’auze mi cuer dalla miseries della tiaria alla cuntemplazion della coses del ciöl RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

contemplazion (fas., fod., LD) ↦ contemplazion.

contemplaziun (gad.) ↦ contemplazion.

contemplé Ⓔ it. contemplare 6 1813 cuntempleje (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
grd. cuntemplé fas. contemplèr fod. contemplé
v.tr. Ⓜ contempleia
meditare, considerare, fissare il pensiero su qualcosa (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ contemplare Ⓓ betrachten ◇ a) Maria! da Gejù mi bën fajëde, / Che cun frut cuntemplëie la pëines śën. Maria! da Giesu mi beng faschade, / Chè cun frut cuntempleje la peines deseng. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

contemplé (fod.) ↦ contemplé.

contemplèr (fas.) ↦ contemplé.

content Ⓔ CONTENTUS (EWD 2, 360) 6 1805 content (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. contënt mar. contont Badia cuntënt grd. cuntënt fas. content caz. content bra. content fod. content col. content amp. contento LD content MdR contënt
agg. Ⓜ contenc, contenta, contentes
pago, soddisfatto nelle proprie necessità, nei propri desideri e sim. (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ felice, contento, lieto Ⓓ fröhlich, froh, zufrieden ◇ a) Và ben, và ben coscì / valent Tomesc valent / con ti son dërt content Va beng va beng cosi / Valent Thomes Valent / con ti son dart content PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Pu mpo iel stat cuntënt / Y stajova ubedient. Pu m po iel stat kuntënt / I staſhova ubidiënt. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Tö t’es tan pros, y valënt / cun te me tlami dër contënt. Tö t’ és tang pross, é valänt / Con té më tlami där contänt PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); d) Chëst spazier m’à fat veramënter bun. / Iö sun bëin contënt. / Iö ves le dijô pö. Quest spazier m’ha fat veramëntr buǹ. / Jeu suǹ bëiǹ contënt. / Jeu ves le diŝô peu. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); e) Mo no, son content, la é falada, / L sciusciur l’era via te strada Mo no, song kontént, la he falada, / L šušùr l era via te strada BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); f) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); g) Dejidres, sinziermënter, de vester fertunà y cuntënt, / Usserva bën chël puech che te é dit, y t’ares l paiamënt. Des̄idres, sinziermënter de vöst’r fortunà y cuntënt, / Ussërva bëŋ chëll puech che t’ hè dit, y t’ arès ‘l pajamënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) Gé son content de stèr apede voetres. Ǧé son kontent de star apede vo etres. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); i) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) Zerto n prou, che vir inozënt, / Dlunch y tres sará contënt. Zerto ‘ng Prò, che vì innozent, / Dlung e tres sarà content. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); k) Sëgn möri contënta, deache tö te vires, y tüa inozënza é fora de vigni dübe. Sengn’ mouri contenta, dea che tou t’ viis, e tua innozenza e fora d’vigne dubbio. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
s.m. sg.
stato d’animo di chi è contento (gad., fas. DILF 2013, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ contentezza Ⓓ Zufriedenheit ◇ a) Anpezane, śà el prim ato / Nel seralio comunal / ‘L é śù in scena, ‘l é stà fato / Con contento universal. Ampezzane, sà el prim atto / Nel serraglio comunal / Le zù in scena, le sta fatto / Can contento universal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); b) Sëgn se godi le paiamënt / A so onur, a nosc contënt. Sengn’ sè godi ‘l paiament / A so unur, a nosc’ cutent. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
contenc (gad.) Ⓘ volontà Ⓓ Wille ◇ a) ede almanco pieté d’osc fi, che sce ne sëis a mi contënc: la mort a intramidui ede almanco pietè d’osc’ fi, che se nè seis a mi contentg: la mort a intrami dui DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia) ◆ ester contenc (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ essere contenti, essere felici Ⓓ sich freuen, zufrieden sein ◇ a) Chëst ne pò ester atramënter, cioè ch’ël en sie fra tant de jënt inće tröc de ri, che gonot n’é contënć d’ester instësc ri Quëst ne pò estr atramëntr, cioè ch’ël eǹ sie fra tant de ĝënt inçhié treućh de [ 214 ] rì, che gonót n’é contëntg d’estr instëŝ ri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Sciöche t’ es inte focora, / te crëii ince defora; / sará contënc chi da Ju, / te ne fajaras bun onú. Sciöche t’ es inte focora, / te crëi inće defora; / sará cuntënć chi da Ju, / te ne fajarás bun onú. DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia); c) Ma non on fosc rajon d’esse contente?… / Ce dijeo śente? Ma non’ hon fosc rason d’esse contente?… / Cie digeo zente?… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

content (fas., caz., bra., fod., col., LD) ↦ content.

contënt (gad., MdR) ↦ content.

contentà (col., amp.) ↦ contenté.

contentar (bra., moe.) ↦ contenté.

contenté Ⓔ deriv. di content (EWD 2, 360) x it. contentare 6 1836 kontentar (BrunelG, Fenì1836-2013:354)
gad. contenté, acontenté mar. contenté Badia acuntenté, cuntentè grd. cuntenté fas. contentèr caz. contentèr bra. contentar moe. contentar fod. contenté col. contentà amp. contentà LD acontenté
v.tr. Ⓜ contenteia
rendere contento qualcuno acconsentendo a un suo desiderio o soddisfacendo una sua necessità, soddisfare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ accontentare, soddisfare Ⓓ befriedigen, zufriedenstellen ◇ a) so père per el contentèr l’à fat la divijion de si aeres, e l ge l’à data. so père per el contentèr l’ha fat la divisiong dei sie avères, e ‘l ghiè l’ha data. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); b) e chëst so pere per l contenté i’ à fat fora le so pert de chël tánt, che l ava e cast so père per l’contenté gli ha fatt’ fora le so pèrt de cal tant, che l’ava DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); c) Ala roba no purté no massa amor, no massa aric, / Sce la no te cuntënta, o te mostra, coche la ie jita, / T’ acumpanieiela mpo dlonch, y juda i dis de ti vita. Alla ròba no purtè no mass’ amor, no mass’ ariĉ, / Ŝë la no të cuntënta, o të mostra, cò chë la jè s̄ita, / T’ accumpanëla ’mpò dlonch, y s̄uda i dis de ti vita. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) "Mi Dî", dijera, "sides duncue laldé Osc sant inom, porcí che ëis ejaudí mies preghieres, ëis contenté düc i dejiders de mi cör "Mi Dì", disc’la, "sii dunque laldè Osc’ sant innom, purcicche ais esaudì mīs preghieres, ais contentè duttg’ i desideri d’mi cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia)
se contenté (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ accontentarsi Ⓓ sich zufrieden geben, sich begnügen ◇ a) Son sentà su n ciuch, / Dapò me cogne contentar de aer / Per scrivania na crigna de armer Song sentà su n čuk, / Dapò me kogne kontentar de aèr / Per skrivania na krigna de armèr BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) Dala ciarestia, che fova, messova ël se cuntenté de maië cun chëla besties Dalla tgiàrestia, chë foa, mëssòva ël së cuntëntè de majë con chëlla bösties VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); c) dajeme vèlch da magnèr che me contente che che mai l’é. daʒ̉eme velk da magner, ke me kontente ke ke mai l è. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.); d) La jent se contenta. A S. Candido e Sillian le biave madure pressapuoch come a Col. La jent se contenta. a S. Candido e Sillian le biave madure press’ a puoc come a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) No ve lascio coscì presto / Ve lo śuro, nolafé / Contentae ades de chesto / El restante el sentirè. No ve lascio cosci presto / Velo zuro, no la’ fè / Contentae adès de chesto / El restante el sentirè. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); f) Contentesse cun chël tan, ch’ëis, sc’ al foss ’ci püch Cuntentesse cung chel tang, ch’ais, s’ el foss ’ci puc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

contenté (gad., mar., fod.) ↦ contenté.

contentèr (fas., caz.) ↦ contenté.

contenteza Ⓔ it. contentezza (EWD 2, 360) 6 1821 kuntentëza (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
gad. contentëza mar. contentëza Badia cuntentëza grd. cuntentëza fas. contenteza caz. contenteza fod. contentëza LD contenteza
s.f. Ⓜ contentezes
stato d’animo di chi è contento (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ contentezza Ⓓ Zufriedenheit ◇ a) Vo nes ëis mandà y dunà / San Benedët y si corp sant. / Chësc ie nosta cuntentëza Vo nes ëis mandà i dunà / San Benedët i si korp sant. / Këst ie nosta kuntentëza PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) L fant i à cuntà dut, cioè, che si fra ie ruà, y che l pere à cumandà de fé n gran gusté dla cuntentëza ‘L fànt jë hà cuntà dutt, cioè, che si frà jè ruà, y che l’père hà cumandà de fè uŋ gràŋ gustè dalla cuntëntezza VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); c) Dona Chenina da la contenteza la se à sentà jù te let e la domana: "Ma olà este po, Cianbolfin ?" Dona Kenina da la kontenteʒa la se a sentà su te let e la domana: "Ma olà este po, Čanbolfin ?" BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.); d) Idî benedësces chësc pice laur, ch’al portes bi früc de benedisciun contentëza y bugn costüms te nosta amabla patria ladina. Iddì benedesce chesc’ picce laur, ch’el porte bi frutti de benedisiung contentezza e bongn’ costumi te nosta amabil patria ladina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia).

contenteza (fas., caz., LD) ↦ contenteza.

contentëza (gad., mar., fod.) ↦ contenteza.

contento (amp.) ↦ content.

contèr (fas.) ↦ conté1.

contèr (fas., caz.) ↦ conté2.

contesa Ⓔ it. contesa 6 1873 contesa (Anonim, Monumento1873:3)
grd. cunteja amp. contesa
s.f. Ⓜ conteses
il disputare a parole o anche con i fatti; discussione vivace, contrasto, lite (grd. F 2002, amp.) Ⓘ alterco, contesa Ⓓ Streit, Wortwechsel ◇ a) E che basta disnoe, / E se voré anche e mesa; / El i n tira outre noe / E ‘l é stà fenì ra contesa. E che basta disnove, / E se vorré anche e mezza; / El in tira autre nove / E l’é stá fení ra contesa. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

contesa (amp.) ↦ contesa.

contessa Ⓔ it. contessa 6 1878 contessa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. contessa fas. contessa fod. contessa
s.f. Ⓜ contesses
moglie di un conte (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ contessa Ⓓ Gräfin ◇ b) Asvelt é le grof jö por les scalinades por azeté i ciavaliers y i mené tl salun dl recevimënt; intan che la contëssa döt spordüda salta te ciasadafüch a i arjigné le past Svelto è ‘l grof jou pur les scalinades pur azzettè i cavalieri e i menè t’ l sallung d’l receviment; intang che la contessa dutt spurduda salta te ciaſa da fuc a i arjignè ‘l past DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); c) Do le comié da Sigfrid passâ la contëssa sü dis solitara, desconsolada assá, mo por aparënza en pesc. Dō ‘l comiè da Sigfrid passā la contessa su dis solitaria, desconsolada [ 215 ] assà, mo pur apparenza in pesc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

contessa (gad., fas., fod.) ↦ contessa.

contia Ⓔ deriv. di conté ‘riferire parole o avvenimenti, specialmente a voce’ (EWD 2, 352) sul modello di ciantia ‘canzone’ ‹ cianté ‘cantare’ (GsellMM) 6 1858 contiö f. pl. (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1)
gad. cuntia grd. cuntia fas. contìa bra. contìa LD contia
s.f. Ⓜ conties
narrazione di un fatto particolare, vero o inventato (gad. DLS 2002, grd. LS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ storia, racconto Ⓓ Geschichte, Erzählung ◇ a) Contìe Fasciane. N’outa era […] Contiö Faschanö. Nòuta era […] ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1 (bra.).

contia (LD) ↦ contia.

contìa (fas., bra.) ↦ contia.

contigní (gad.) ↦ contegnì.

continuà (col., amp.) ↦ continué.

continuamenter Ⓔ it. continuamente (EWD 2, 264) 6 1878 continuament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. continuamënter Badia continuamënter
avv.
in modo continuo, ininterrottamente, ripetutamente (gad.) Ⓘ continuamente Ⓓ dauernd, fortwährend ◇ a) Y defat, ch’ara s’â trat pro n’ausënza, o nezescité, de se tratigní continuamënter cun Dî, y en chisc rajonamënc de devoziun i passâ les ores snel sciöche momënc! E d’fatt, ch’ella s’ ā tratt pro n’auſenza, o necessitè, d’s’ trattegnì continuament’r con Dio, e in chisc’ rajonamentg’ de devoziung i passā les ores snell sceoucche momentg! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); b) insciö ê so cör continuamënter tormenté dal dübe y dal’inzertëza tirana ingsceou ē so cour continuament’r tormentè dal dubbio e dall’ inzertezza tiranna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

continuamënter (gad., Badia) ↦ continuamenter.

continuar (bra.) ↦ continué.

continué Ⓔ it. continuare (EWD 2, 264) 6 1816 continua (PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427)
gad. continué Badia continué grd. cuntinué fas. continuèr bra. continuar fod. continué col. continuà amp. continuà LD continué MdR continué
v.tr. Ⓜ continueia
andare avanti a fare qualcosa senza interruzioni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ continuare Ⓓ fortfahren, fortsetzen ◇ a) e se vedarà n di / che se dëla continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì e se vedera un Dì / che se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Y canch’ai continuâ da le damané, al é lové sö, y á dit ad ëi: Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. E chan ch’ai continuava d’ ‘l damané, al é lové sü, e ha dit ad ai: Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Po che ëi cuntinuova a l damandé, s’al derzà su, y à dit ad ëi Poché ei continuava al domandé, s’ hal derzà su, y ha dit a d’ei HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); d) Süa fomena le rejiava gonot dè de chëst, e dijova, che sc’ ël continuâ a fà chëst mestier, n’avrai tost plü nia Süa fomena le reŝiava gonót dè de quëst, e diŝòva, che ŝ’ ël continuâ a fa quëst mestier, n’avrai tost plü nìa DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); e) "Ći ch’i à dit na ota, diji pö inćiamò", continuava le Perdicadù "Çhi ch’j’ha dit ‘na óta, diŝi peu inçhiamò", continuava le Perdicadù DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); f) M’é pissà taji che la va ben / E gio é continuà a magnar fegn. M’he pisà taži ke la va beng / E jo he kontinuà a magnar feng. BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); g) Patriote, dijeme, ancora cuanto / podareo continuà come finora? Patriote, digéme, ancora quanto / podareo continuà come finora? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); h) Chësta malatia, cuntinua l cumpere, ve parëis bën, che no sëis mo tan vedl. Chësta màlattia, continua ‘l cumpère, vë parëis bëŋ, che no sëis mò tàŋ vödl. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); i) Spo ára continué: "Él duncue vëi, ch’al ne s’inröia, de nes avëi sconé?" Spo àla continuè: "Elle dunque vei, ch’el nè s’ n’ingruva, de nes avei sconè?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia) ☝ jì inant
p.p. come agg. Ⓜ continués, continueda, continuedes
esteso nello spazio o duraturo nel tempo senza interruzioni (gad.) Ⓘ continuato, ininterrotto Ⓓ fortgesetzt ◇ a) Porsura te rengraziëii dl gran amur, che te m’as porté i dis de maiú fortüna: y ví continué, oramai zelest porti te fossa cun me l’amur a te. Pur sura t’ ringrazi d’l grang amur, ch’t’ m’as portè i dìs de maiù fortuna: e vì continuè, oramai zeleste porti te fossa cung me l’amur tè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia).

continué (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ continué.

continuèr (fas.) ↦ continué.

continuo Ⓔ it. continuo ‹ CONTINUUS (EWD 2, 264) 6 1878 continues f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. continuo Badia continuo grd. continuo fod. continuo
agg. Ⓜ continui, continua, continues
senza interruzione temporale o spaziale (gad., grd. G 1923; L 1933; Ma 1953, fod. Pz 1989) Ⓘ continuo, ininterrotto Ⓓ fortwährend, ununterbrochen, dauernd ◇ a) Ince süa cira bela da angel ê desfigurada dales leghermes continues ch’i bagnâ i edli y degorô jö por le müs. Incie sua ceira bella da angelo ē sfigurada dalles legrimes continues, ch’i bagnā i oudli e degorò jou pur ‘l mūs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia).

continuo (gad., Badia, grd., fod.) ↦ continuo.

contlujiun (gad.) ↦ conclujion.

conto (amp.) ↦ cont.

contont (mar.) ↦ content.

contorn Ⓔ it. contorni 6 1878 i contorni m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. contorno Badia contorno bra. contorn
s.m. Ⓜ contorns
adiacenze, dintorni (gad., bra. R 1914/99) Ⓘ contorno Ⓓ Umgebung ◇ a) Canch’al gnô le de che Genofefa dô s’un jí col grof êl afliziun y leghermes por döt le ciastel, y por i contorni Cang ch’el gnē ‘l dè, che Genofefa dò s’ ung jì col grof ēle affliziung e legrimes pur dutt ‘l ciastell, e pur i contorni DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia).

contorn (bra.) ↦ contorn.

contorno (gad., Badia) ↦ contorn.

contra Ⓔ CONTRĀ (EWD 2, 361) 6 1710 contra (Proclama1710-1991:167)
gad. cuntra mar. cuntra Badia cuntra grd. contra fas. contra caz. contra bra. contra fod. contra amp. contra LD contra MdR cuntra
prep.
1 indica movimento di opposizione o fig. di avversione o contrasto, oppure posizione antistante (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ [ 216 ] contro Ⓓ gegen ◇ a) Tlo paussa mort tl grëm de si oma l redentor, / Oh! paussa contra de mi rabia, y mi furor. Clo pausa mort töl gram dö si oma ‘l rödöntor, O! pausa contra dë mi rabia, i mi furor. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Ve, ie te serve tan d’ani, y mei fat velch contra ti cumand, y tu ne m’es mei dat n bëch per maië n past cun mi amisc. Ve, je te serve tang d’agn, y mei fat velc contra ti cumand, y tu ne m’és mei dat un böc per majé un past cung mi amiches. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) cotant che de te’ jënt s’impićiadrësce cuntra Idie e cuntra la umanité, chi che, por ne messëi deventè na ota soldas, se trascürëia cotant che de tä ĝënt s’ impiçhiadrësce cuntra Iddie e cuntra la umanité, chi che, por ne mëssëi deventè ‘na óta soldas, se trascürëja DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); e) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no adorar l Sacrament / L lo dirà El. Gio son curious. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament ’/ L lo dirà El. Io song curiouz. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); f) Le re, […] a deventé n dër rigorus paiadú de düc, co cuntra le onur de söa corona fajess valch da chël ennant. Le Rè, […] a deventè n dęrt regorus pajadù de dötg, cho cuntra le onur de süa corona fassessa valc da chel inant. PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); g) Le Re, […] a deventé n rigorosiscim porseghitadú de vignun, che cuntra l’onur de süa corona cometess valch da chël en la. L’Rę, […] å devẹntè un rẹgǫrǫsissimo pẹrsẹghitadù de vignun, che contra l’ǫnur de süa cǫrǫna cǫmmẹttẹssa valc da cal in là. PescostaC, DecameronIXCor1875:654 (Badia); h) é deventé n severiscim persecutor de ogniun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chël’outa nlà. è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ che contra l’ono̮ur della coronå commettassa velc da call’ outa in là. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); i) i á dé n gran fazorel por se curí le ce cuntra le frëit, y l’á fata senté dlungia d’ël i à dè ‘ng grang fazzorel pur s’ curì ‘l ciè cuntra ‘l freit, e l’à fatta sentè d’lung d’el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia); j) La plueia, contra chëla ch’é bruntlà, m’à salvà roba y vita. la̤ plúeia̤, kóntra̤ ká̤la̤ k’ ę bruntlá m’a sa̤lvá rǫ́ba̤ i víta̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 alla volta di, in direzione di (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879; P/M 1985, amp. A 1879; Q/K/F 1982) Ⓘ in direzione di, verso Ⓓ in Richtung, gegen ◇ a) "Mo che este tö?" damana Genofefa, itan ch’ara salta sö cuntra la finestra fermada cun feriada. "Mo che este tou?" damana Genofefa, itang ch’ella salta sou cuntra la finestra fermada cung feriada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); b) y scemia ch’al ne capî ciamó nia, respognôl impó cun n bel riamënt, destenô fora i pici brac cuntra la uma e semia ch’el nè capì ciamò nia, respognōle impò cunung bell riament, destennō fora, i piccei bracc’ cuntra la uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia)
contro.

contra (grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ contra.

contrada (gad., mar., fas., bra., moe., fod., amp., MdR) ↦ contreda.

contrar Ⓔ it. contrario (EWD 2, 362) 6 1833 contrare (DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257)
gad. contrar mar. contrar Badia cuntrario grd. cuntrer fas. contrèr caz. contrarie bra. contrario fod. contrario amp. contrario LD contrar MdR contrare
agg. Ⓜ contrars, contrara, contrares
che è in opposizione, in contrasto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ contrario Ⓓ entgegengesetzt ◇ a) e ch’in vigne cunt ne pensunse, dijunse o fajunse nia che podess ester contrare a so sant onor e ch’iǹ vigne cunt ne pensunse, diŝunse o faŝunse nia che podess estr contrare a sò sant onor DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Draco, le pröm cöch dl conte, n om da bëgn, porté por sü patruns, cuindi contrar ai pescims dessëgns de Golo, s’ â tut l’impëgn d’i fá rové la lëtra inascusc a Sigfrid Draco, ‘l prum coug dl conte, ‘ng om da bengn’, purtè pur su patrungs, quindi contrario ai pessimi desengn’s de Golo, s’ ā tut l’impegno d’i fa r’vè la lettra inascusc’ a Sigfrid DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
al contrar (gad. A 1879, grd. L 1933; F 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ al contrario Ⓓ umgekehrt, im Gegenteil ◇ a) Che viene ca ste maldicentes… / E al contrario i dovrà dì. Che viene ca ste maldicentes… / E al contrario i dovrà dì. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) O! lassö en Cil cotan felize ch’i sará, le frëit ne me dlaciará plü, i ne n’ará degöna maratia da soporté; iló no leghermes plü, no sospiri en etern, al contrar, söles pënes de chësta vita gnarál ligrëzes de paraisc. O! lassou in Ceìl cutang felize ch’i sarà, ‘l freit nè mè d’laccearà plou, i nen’ arà d’guna marattìa da sopportè; illò no legrimes plou, no sospiri in eterno, al contrario, soulles penes d’chesta vita gnarāle ligrezzes d’Paraisc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

contrar (gad., mar., LD) ↦ contrar.

contrare (MdR) ↦ contrar.

contrarie (caz.) ↦ contrar.

contrario (bra., fod., amp.) ↦ contrar.

contrat Ⓔ it. contratto ‹ CONTRACTUS (EWD 2, 363) 6 1866 kontrat (BrunelG, Cianbolpin1866:24)
gad. contrat mar. contrat Badia cuntrat grd. cuntrat fas. contrat caz. contrat fod. contrat amp. contrato LD contrat
s.m. Ⓜ contrac
accordo fra due o più persone per costituire, modificare, estinguere un rapporto giuridico (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contratto Ⓓ Vertrag ◇ a) i à fat contrat de restèr insema e no se spartir più i a fat kontrat de rester insema e no se spartir più BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.); b) El contrato parlaa / De segnares alolo, / Parché ’es no caraa / E par fei un conto solo El contratto parlava / De segnares allollo, / Parché es no carava / E par fei un conto solo Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

contrat (gad., mar., fas., caz., fod., LD) ↦ contrat.

contrato (amp.) ↦ contrat.

contreda Ⓔ nordit. contrada ‹ *CONTRĀTA (EWD 2, 265) 6 1833 contrada (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. contrada mar. contrada Badia cuntrada grd. cuntreda fas. contrada bra. contrada moe. contrada fod. contrada amp. contrada LD contreda MdR contrada
s.f. Ⓜ contredes
via, strada; traversa di una via cittadina (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; [ 217 ] Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ contrada Ⓓ Straße, Gasse ◇ a) Olà stàl da ćiasa? Iö mine ch’ël stie inte la contrada di becas, nia lunc da la plaza de le Dom. Olà stal da çhiasa? Jeu mine ch’ël stie inte la contrada di beccàs, nia lunĝ da la plazza de le Dom. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR).

contreda (LD) ↦ contreda.

contrèr (fas.) ↦ contrar.

Contrin 6 1812 Contring (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. Contrin bra. Contrin
topon.
valle delle dolomiti che rientra nel bacino idrografico della val di fassa (fas.) Ⓘ Val Contrin Ⓓ Contrintal ◇ a) I basalc i aon troé te Duron; e chele bale de calcedon le é fora de Contrin. I Bassaltg i on troe te Durong: e chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

Contrin (fas., bra.) ↦ Contrin.

contrito Ⓔ it. contrito 6 1878 contrito (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70)
gad. contrito Badia contrito
agg. Ⓜ contriti, contrita, contrites
che è pentito (gad.) Ⓘ contrito Ⓓ reuig, reumütig, reuevoll ◇ a) Mo Os, Signur, pröm y etern Sazerdot, me stëis dagnora pormez, desch’ a düc chi ch’é de cör umil y contrito Mo Os, Signur, prum e eterno Sazerdote, m’steis dagnara purmezz, desch’ a duttg’ chicch’ è d’cour umile e contrito DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

contrito (gad., Badia) ↦ contrito.

contro Ⓔ it. contro 6 1858 contro (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2)
grd. contro fas. contro bra. contro
prep.
indica movimento di opposizione o fig. di avversione o contrasto, oppure posizione antistante (grd., fas.) Ⓘ contro Ⓓ gegen ◇ a) Ma zachèi ge l’à dit e per chel l’aea tanta furia contro chel che aea scomenzà. Ma zachei gö la dit, ö per chöl l’aöa tanta furia contro chöl chö aöa scomenzà. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); b) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l’onor de la sova corona l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun, da allora ‘n poi avezze fat valch contro l’onor della zoa corona SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.)
contra.

contro (grd., fas., bra.) ↦ contro.

convegní (gad., mar., Badia) ↦ convegnì.

convegnì Ⓔ it. convenire ‹ CONVENĪRE (Gsell 1990b:368) 6 1873 convien 3 (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. convegní mar. convegní Badia convegní grd. cunvenì fas. convegnir fod. convegnì amp. convegnì, cognà LD convegnì
v.intr. Ⓜ convegn, convegnon, convegnù
tornare utile, vantaggioso (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere vantaggioso, convenire Ⓓ sich auszahlen, sich lohnen ◇ a) Par parsones ordenaries / Come chi outre, staa ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Par parsones ordenaries / Come chi outre, stava ben / Ma par besties straordinaries / Come chiste no convien! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); b) Genofefa é en vita, ara é gnüda ciafada; mo al ne se convëgn salté en ciasa cun chësta manira. Genofefa è in vita, ella è gnuda ceaffada; mo el n’s’ convengn’ saltè in ciaſa cung chesta maniera. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia)
se convegnì (gad.) Ⓘ mettersi d’accordo, accordarsi Ⓓ sich einigen, eine Vereinbarung treffen ◇ a) les jones s’ê convegnüdes, che la mortilia cun flus blances, sëgn dl’inozënza y purité y de fedelté tl matrimone, á da sorví de gherlanda dles nüces les jŏnes s’ ē convegnudes, che la mortilia cung flŭs blancies, sengn’ d’l innozenza e puritè e d’fedeltè t’ l matrimonio, à da servì d’gh’rlanda d’les nūicces DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

convegnì (fod., amp., LD) ↦ convegnì.

convegnir (fas.) ↦ convegnì.

convenient Ⓔ it. conveniente (EWD 2, 249) 6 1878 conveniente (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111)
gad. conveniënt Badia cunvegnënt grd. cunvenient fod. convenient LD convenient
agg. Ⓜ convenienc, convenienta, convenientes
opportuno, adatto alle circostanze, vantaggioso (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ conveniente Ⓓ günstig ◇ a) I á ponsé codî do por strada, y ne sun bun de ciafé fora n meso conveniënt I à pungsè co di daō pur strada, e n’sung bung d’ceaffè fora ‘ng mezzo conveniente DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

convenient (fod., LD) ↦ convenient.

conveniënt (gad.) ↦ convenient.

convent Ⓔ it. convento ‹ CONVENTUS (EWD 2, 353) 6 1852 convant (PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3)
gad. convënt mar. convont Badia cunvënt grd. cunvënt fas. convent fod. convent amp. convento LD convent
s.m. Ⓜ convenc
residenza di religiosi che vivono in comunità (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ convento, monastero Ⓓ Kloster ◇ a) O sc’ al ne messess te so convënt / Ne le lasciasson plü jí inant! O s’ Al në mëssas të so Convant / N’El lasasung plö sì inant! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); b) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.).

convent (fas., fod., LD) ↦ convent.

convënt (gad.) ↦ convent.

convento (amp.) ↦ convent.

conversazion Ⓔ it. conversazione 6 1844 conversaz̄iós (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. conversaziun Badia cunversaziun grd. cunversazion fod. conversazion amp. conversazion LD conversazion
s.f. Ⓜ conversazions
conversazione fra due o più persone (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ conversazione, colloquio Ⓓ Gespräch, Konversation ◇ a) No pó esse, / ch’el descore ne ra so conversazios, / che se ‘l corpo ‘l é con lore, / el pensier ‘l é intor i bos. No po èse, / ch’el descore nera sò conversaz̄iós, / che se ‘l còrpo l’e con lore, / el pensiér l’e intór i bòs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) O beac (dijôra cun n sospir) beac chi che pó vire en compagnia, en conversaziun O beati (dijōla cunung sospire) beati chi che po vire in compagnìa, in conversaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); c) Porater, o mi Dî, le podëi se tratigní cun Os, é sigü felizité infinitamënter maiú, co la conversaziun cun i uomini Por ater, o mi Dî, le podëi se tratigní cun Os, é sigü felizité infinitamënter maiú, che la conversaziun cun i uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

conversazion (fod., amp., LD) ↦ conversazion.

conversaziun (gad.) ↦ conversazion. [ 218 ]

converscé (MdR) ↦ conversé.

conversé Ⓔ it. conversare 6 1833 converŝè (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. conversé MdR converscé
v.intr. Ⓜ converseia
vivere, stare insieme con qualcuno, praticare una persona (MdR) Ⓘ conversare, frequentare Ⓓ Umgang pflegen ◇ a) procureràl de se tegnì con de bones persones, de converscè coi bugn, e de fugì i ri e coroć procureràl de se tegni coǹ de bonnes persones, de converŝè coi bugn, e de fugì i rì e corrotg DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

conversé (gad.) ↦ conversé.

convertí (gad., Badia) ↦ convertì.

convertì Ⓔ it. convertire ‹  CONVERTERE (EWD 2, 250) 6 1878 convertiis s.m. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. convertí Badia convertí grd. cunvertì fas. convertir fod. convertì amp. convertì LD convertì
v.tr. Ⓜ convertesc
convincere qualcuno a cambiare idea, opinione politica, fede religiosa e sim. (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ convertire Ⓓ bekehren
p.p. come s.
chi ha cambiato fede religiosa, ideologia o stile di vita (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ convertito Ⓓ Bekehrter ◇ a) por grazia ch’i pröms convertis al Vangele ê amanc dl laur pur grazia ch’i prumts convertiis al Vangele è amanti d’l laur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
se convertì (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ convertirsi Ⓓ sich bekehren ◇ a) tröc l’ascoltâ y se convertî, ai l’amâ, y pitâ leghermes cialdes a süa mort troucc’ l’ascoltā e se convertī, ei l’amà, e pittā legrimes cialdes a sua mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia); b) al n’i sonâ bun, de messëi decontin maraldí, ch’ai ê ri, y ch’ai se dô convertí el n’i sonā bung, de mssei de cunting maraldì, ch’ei ē rì, e ch’ei sè dō convertì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

convertì (fod., amp., LD) ↦ convertì.

convertir (fas.) ↦ convertì.

convit Ⓔ it. convitto 6 1878 convito (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. convit Badia convit
s.m. Ⓜ convic
lauto pranzo con molti convitati, di solito per festeggiare un avvenimento (gad.) Ⓘ banchetto Ⓓ Festmahl ◇ a) Por chësc un á fat n gran convit, cun alegries de musiga col’erpa y ciantamënc solens Pur chesc’ ung à fatt ‘ng grang convito, cung allegries d’musiga coll arpa e ciantamentg’ solenni DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

convit (gad., Badia) ↦ convit.

convont (mar.) ↦ convent.

conzà (amp.) ↦ concé.

conzé (col.) ↦ concé.

conzede Ⓔ nordit. conçéder ‹ CONCĒDERE (EWD 2, 267) 6 1811 cunced (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:157)
gad. conzede mar. conzeder Badia conzede grd. cunzeder fas. conzeder bra. conzeder fod. conzede amp. conzede LD conzede
v.tr. Ⓜ conzed, conzedon, conzedù
accordare qualcosa a qualcuno, per grazia, per favore, per generosità o consentendo a un desiderio di altri (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ concedere Ⓓ gewähren ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera je ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an / na dentera de diamante / par lourà da cortejan Òh! bon Dio, àngele sante, / cònz̄edeme par sto an / na dentèra de diamante / par lourà da cortegian DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Spere che me concedete chest gust a mi e me chiame l Vosc valent scolé. Sperö chö mö contschödöttö chöst gust a mì ö mö chiamö il vosch valent scholö ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.); d) ara rengraziëia a Idî, ch’Ël l’á delibrada fora dla porjun sgriciorosa, y i á conzedü n post sigü cuntra l’aspetaziun de Golo ella ringrazia a Iddì, ch’El l’à d’liberada fora d’la p’rjung sgricceoroſa, e i à conzedù ‘ng post sigù cuntra l’aspettaziung d’Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); e) chësc é sëgn, ch’Idî i conzedará gran benedisciun chesc’ è sengn’, ch’Iddì i conzederà grang benedisiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

conzede (gad., Badia, fod., amp., LD) ↦ conzede.

conzeder (mar., fas., bra.) ↦ conzede.

conzié (amp.) ↦ concier.

conzier (col.) ↦ concier.

copa Ⓔ CUPPA (EWD 2, 268); seme delle carte da gioco ‹ it. 6 1833 coppa (DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236)
gad. copa mar. copa Badia copa grd. copa fas. copa bra. copa fod. copa amp. copa LD copa MdR copa
s.f. Ⓜ copes
piccolo recipiente, di materiale vario, di forma per lo più rotonda o cilindrica, munito di manico (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ coppa, tazza Ⓓ Schale, Tasse ◇ a) Me darëis dunca l’onor de bëire na copa (chichera) de cafè? Me darëis dunca l’onor de bëire ‘na coppa (chicchera) de caffè? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); b) B. Cotant de lat dajela po? / A. Sie cope al dì. B. Cotant dö lat dassôla pô. / A. Siö coppe al di. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.)
copes (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ coppe Ⓓ Kelche ◇ a) E ch’i feje po sussuro, / s’ i dà spade, ‘l tira cope E ch’i fège po susuro, / s’ i da spade, ‘l tira cope DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

copa (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ copa.

copà (amp.) ↦ copé.

copar (bra., moe.) ↦ copé.

copé Ⓔ *CUPPĀRE (Gsell 1990b:368) 6 1832 copé (HallerJTh, MadalenaMAR1832:154)
gad. copé mar. copé Badia copè grd. cupé fas. copèr bra. copar moe. copar fod. copé amp. copà LD copé
v.tr. Ⓜ copa
far morire, privare della vita (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; [ 219 ] G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uccidere, assassinare, ammazzare Ⓓ töten, ermorden, umbringen ◇ a) Mosé á comané a nos tai comandamonc, che na tara mësson copé con peres. Mosé ha commané a nos in te i commandamantg, che na tala méssung copé cun pères. HallerJTh, MadalenaMAR1832:154 (mar.); b) Pian, pian l’usc é vert e son jit / A veder chi che l’é, e un l’à dit: / "Chisc mostri se i troon / Sta sera scì i copon." Plan, plan l uš he vert e son žit / A vedér ki ke l è, e un la dit: / "Kis mostri sé i troóng / Sta sera ši i kopóng." BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); c) sce valgügn me nominëia chëra desgraziada, le copi se valgungn’ mè nomineia chella desgraziada, ‘l copi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
copé ju (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uccidere, sterminare Ⓓ umbringen, ausrotten ◇ a) al ê ’ci gnü copé jö na gran cuantité de porcí salvari y de cerfs el ē ci gnu coppè jou na grang quantitè d’purceì salvari e d’cerf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

copé (gad., mar., fod., LD) ↦ copé.

copè (Badia) ↦ copé.

copèr (fas.) ↦ copé.

copia Ⓔ it. copia ‹ CŌPIA (EWD 2, 269) 6 1878 copies f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85)
gad. copia Badia copia grd. copia fas. copia fod. copia amp. copia LD copia
s.f. Ⓜ copies
trascrizione fedele di uno scritto originale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ copia Ⓓ Abschrift, Kopie ◇ a) Deplü ciafâl tröpes composiziuns de lëtres, che spirâ i plü nobli sentimënc d’amur y fedelté ad ël, de chëres, ch’ël ne n’â recevü degönes copies D’plou ceaffāle trouppes composiziungs d’lettres, che spirā i plou nob’li sentimentg’ d’amur e fedeltè ad el, d’chelles, ch’el nen ā r’cevù d’gunes copies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

copia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ copia.

copià (amp.) ↦ copié.

copiar (bra.) ↦ copié.

copié Ⓔ it. copiare (EWD 2, 269) 6 1873 copià (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
gad. copié Badia copié grd. cupië fas. copièr bra. copiar fod. copié amp. copià LD copié
v.tr. Ⓜ copia
ripetere o imitare passivamente parole, atteggiamenti, maniere altrui; far proprî i concetti d’altri; plagiare (fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ copiare Ⓓ nachmachen, nachahmen ◇ a) I fotografe, i pitore / Canche i sente ra novitas / Come mate dute core / Par fei grupo, e par copià. I fotografe, i pittore / Canche i sente ra novitàs / Come matte dute corre / Par fei gruppo, e par copià. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.) ☝

do.

copié (gad., Badia, fod., LD) ↦ copié.

copièr (fas.) ↦ copié.

cor Ⓔ it. coro / dt. Chor 6 1821 kor (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. cor mar. cor Badia coro grd. cor fas. cor bra. coro fod. coro amp. coro LD cor
s.m. Ⓜ cors
1 gruppo di persone che cantano insieme (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coro Ⓓ Chor ◇ a) Coronëis incö le bel cor / De reverendi veci proi Coroneis incoù ‘l bel Coro / D’Reverendi vecci Proi, DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
2 il luogo occupato dai cantori, specialmente nelle chiese (gad., grd.) Ⓘ cantoria Ⓓ Chor ◇ a) Lascia piesc y mans sauté! / Y fajëde gran rumor, / Canche Stina vën sul cor. Lasha piesh i mans sautè! / I faʃhëde gran rumor, / Kanke Stina vën sul kor. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Dan calonia él fat sö n bel gran alté, / Y iadedô le cor por soné y cianté Dang calonia elle fatt’ sö ‘ng bell grang altè, / E ía de do l’coro per sonè e tgiantè PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

cor (gad., mar., grd., fas., LD) ↦ cor.

cor (Badia) ↦ corn.

cör (gad., mar., Badia, moe.) ↦ cuer.

coragio (Badia, caz., bra., fod.) ↦ coraje.

coraia (gad.) ↦ colavia.

coraio (caz.) ↦ coragio.

coraje Ⓔ it. coraggio (EWD 2, 271) 6 1845 koraǧio (BrunelG, MusciatSalin1845:9)
gad. coraje mar. coraji Badia coragio grd. curaje fas. coraje caz. coragio, coraio bra. coragio fod. coragio amp. corajo LD coraje
s.m. sg.
forza morale che mette in grado di affrontare difficoltà, sacrifici e pericoli (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coraggio Ⓓ Mut, Tapferkeit ◇ a) Su la speranza che ogneun sie a dormir, / Con coragio i à continuà a jir / I nesc eroi con Recin / Fin che i é rué via Salin. Su la speranza ke ognùn sia a dormìr, / Kon koraǧio i ha kontinuà a žir / I neš eroi kon Rečing / Fin ke i è ruè via Salìng. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); b) E che te ebes el corajo / Dà un spetacolo [in] paes / Pó ben esse E che, te èbbes el coraggio / Da un spettacolo paes / Pό ben èsse Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); c) n düca de gran nobilté, da düc respeté nia manco por süa bravöra y le gran coraje tles batalies ng duca de gran nobiltè, da duttg’ respettè nia manco pur sua bravura e ‘l grang coraggio t’ les battalies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
interiez.
esortazione a non perdersi d’animo, a resistere, a perseverare (gad.) Ⓘ coraggio, animo Ⓓ nur Mut ◇ a) Coraje, compagns, avanti. Coraggio, compangn’s, avanti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
fé coraje (gad., amp. DLS 2002) Ⓘ incoraggiare Ⓓ ermutigen ◇ a) "Püra infelize, ch’i sun", sospirâra, "ch’ i ne pó avëi le confort de n sacher minister, che, plié a mi let da mort, me fejes coraje, me sporjes le pan dla vita "Pura infelize, ch’i sung", sospirāla. "ch’ i nè po avei ‘l confort deng sacro ministro, che, p’liè a mi lett da mort, mè feje coraggio mè sporje ‘l pang dla vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

coraje (gad., fas., LD) ↦ coraje.

coraji (mar.) ↦ coraje.

corajo (amp.) ↦ coraje.

coral Ⓔ nordit. coràl ‹ CORALLUM (EWD 2, 275) 6 1856 corai m. pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
gad. coral Badia corè grd. curel fas. corèl bra. coral moe. coral fod. corel col. coral amp. coral LD coral [ 220 ]
s.m. Ⓜ corai
denominazione di varie specie di antozoi che vivono in colonie ancorate alle rocce sottomarine (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corallo Ⓓ Koralle
corai (gad. A 1879; Ma 1950, grd. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013 A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ collana di corallo Ⓓ Halskette aus Korallen ◇ a) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai / Peze da sen, bordi e gramiai A bai i spen l’or e l’arxent / Per volge, pindoi e corai / Petze da seng, bordi e gramiai BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

coral (gad., bra., moe., col., amp., LD) ↦ coral.

corame (amp.) ↦ curam.

coran (gad.) ↦ curam.

corassö (gad., Badia) ↦ colassù.

corat (mar.) ↦ curat.

coraza Ⓔ it. corazza 6 1878 corazza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25)
gad. coraza Badia coraza grd. curaza fas. coraza fod. coraza LD coraza
s.f. Ⓜ corazes
armatura protettiva del busto (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corazza Ⓓ Brustpanzer ◇ a) al vëgn ite dui soldas dala coraza - corpet d’aciá - curis, un cun n zavalí de füch en man, l’ater cun la spada trata sot al brac el vengn’ ite dui soldās dalla corazza - corpett d’acceà - corīs, ung cunung zavalì de fuc in mang, l’atr culla spada tratta soutt al bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

coraza (gad., Badia, fas., fod., LD) ↦ coraza.

corda Ⓔ (nordit. corda ?) ‹ CHORDA ‹ χοϱδή (Gsell 1990b:368) 6 1763 chorda ‘funiculus, ligamen’; corda ‘funis’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. corda mar. corda grd. corda fas. corda bra. corda fod. corda amp. corda LD corda
s.f. Ⓜ cordes
treccia di fili attorcigliati, usata per legare, tirare, sostenere (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corda, fune Ⓓ Schnur, Seil ◇ a) I l’à tirà su infin sul mez ma dapò i à taià la corda e i l’à lascià sutar ju. I la tirrà su infing sul mez ma dapò i a taià la chorda ö i la lassà suttàr schu. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.).

corda (gad., mar., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ cor-

da.

cordà (col., amp.) ↦ acordé.

cordar (bra., moe.) ↦ acordé.

cordé (fod.) ↦ acordé.

cordela Ⓔ deriv. di corda (EWD 2, 273) 6 1833 cordelles f. pl. (DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235)
gad. cordela mar. cordela Badia cordela fas. cordela fod. cordela amp. cordela MdR cordela
s.f. Ⓜ cordeles
tessuto sottile, stretto e di varia lunghezza, per guarnizioni e legature (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ nastro, cordone Ⓓ Band, Kordel ◇ a) Co ves plej pa chëstes cordeles? / Ëles é veramënter beles. Cotant cósteles? Cò ves pläŝ pa questes cordelles? / Ëlles é veramëntr belles. Cotant costeles? DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR).

cordela (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., MdR) ↦ cor-

dela.

cordèr (fas.) ↦ acordé.

cordialità (grd.) ↦ cordialité.

cordialité Ⓔ it. cordialità 6 1878 cordialitè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. cordialité Badia cordialité grd. cordialità fod. cordialité
s.f. sg.
manifestazione spontanea di affetto, di simpatia (gad., grd. F 2002, fod.) Ⓘ cordialità Ⓓ Herzlichkeit ◇ a) Genofefa scomöta da na te cordialité, dijô cun les leghermes ai edli: O mi Dî! Genofefa scomouta dana te cordialitè, dijò colles legrimes ai oudli: O mi Dì! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

cordialité (gad., Badia, fod.) ↦ cordialité.

core Ⓔ CURRERE (EWD 2, 275) 6 1763 core ‘currere’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. core mar. core Badia core grd. corer fas. corer caz. corer bra. corer fod. core amp. core LD core MdR core
v.intr. Ⓜ cor, coron, coret
1 andare, muoversi velocemente (gad. B 1763, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ correre Ⓓ laufen, rennen ◇ a) É purvà pra 100 perdieja: / y son corsa tant a dlieja: / Sant Antone n’à judà, / duc i sanc m’à tralascià! E’ prova pra 100 per diesa: / y son corsa tant A dliesa: / Sant Antone n’a schudà, / dutg i Santg ma tralascha! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Verscio Pera i se n va da desperé / Coran sche n poie su n paré. Veršo Perra i se ‘n va da desparè / Koráng ske n polje su n parè. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); c) Sta pera pìciola no la se à più fidà a ciasa e la é coreta dò l’aga per ciapar al fus. Stô pöra pitscholô no la sö a più fidà a tschiascha ö la ö correta dô l’aga per tschappar al’fus. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.)
2 correre verso un luogo, specialmente per curiosità o per portare aiuto (fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ accorrere Ⓓ herbeieilen, herbeilaufen ◇ a) Che par vede ste biei ciae / Dute cuante coreron! Che par vede ste biei ciae / Dute quante corerόn! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.); b) I fotografe, i pitore / Canche i sente ra novitàs / Come mate dute core / Par fei grupo, e par copià. I fotografe, i pittore / Canche i sente ra novitàs / Come matte dute corre / Par fei gruppo, e par copià. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.)
core adalerch (gad.) Ⓘ accorrere Ⓓ herbeieilen, herbeilaufen ◇ a) Y canch’al fô ciamó dalunc, l’âl odü so pere, y möt da compasciun, y coran adalerch, i él salté incër so col, y l’á bajé. E canch’al fóa tgiamò da lunsch, l’halle odü so pére, e möt da compassiung, e corrang addallerc, i è-lle salté intschar so col, e l’há bashé. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia) ◆ core adencontra (fod.) Ⓘ correre incontro Ⓓ entgegenrennen ◇ a) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù, e per compascion l ie cor adincontra, l bracia ntourn l col, e l bussa. L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu, e per compassion ‘l je corr adincontra, ‘l bratssha ‘ntourn ‘l coll, e ‘l bussa. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.) ◆ core

do (fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS [ 221 ] 2002) Ⓘ rincorrere, correre dietro Ⓓ nachlaufen ◇ a) Il faure ge à coret dò e l’à vedù che l’é jit ite per un busc da soricia. Il faurö gö ö corröt dô ö la vedù chö lö schit itö per un busch da soritscha. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.) ◆ core encontra (grd., fas., amp., MdR) Ⓘ correre incontro Ⓓ entgegenrennen ◇ a) Canche ël fova mo dalonc da ël, l à udù si pere, y se à muet a cumpascion, iel cors ncontra y tumà ntëur l col, y l à bussà. Canche el fóa mo da lontsch da el, l’ha udú si pére, y se ha muet a compaschiong, joel cors incontra, y tumá intour el coll y l’ha bussá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra, l’à abracià entorn l col, e bossà so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra, l’a abbratsché intorn ‘l col, e bussá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) Inte le vegnì achilò l’ài odü dalunc; i i sun corüda incuntra, mo inte un momënt l’ài perdü de vista. Inte le vegnì aquilò l’hai odü da lunĝ; j’i suǹ corrüda incuntra, mó int’ uǹ momënt l’hai perdü de vista. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); d) e ‘l i fesc pecà, ‘l i core incontra e ‘l se lo tira al col e gli fes peccà, gli corre incontra el se lo tira al col ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.).

core (gad., mar., Badia, fod., amp., LD, MdR) ↦ core.

corè (Badia) ↦ coral.

corege Ⓔ it. correggere ‹ CORRIGERE (EWD 2, 276) 6 1878 coregger (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72)
gad. corege Badia corege grd. corege fas. corejer moe. coreger fod. corege amp. corege
v.tr. Ⓜ corege
educare qualcuno sul piano pratico o morale, eliminando difetti, vizi, ecc. (gad.) Ⓘ correggere Ⓓ bessern ◇ a) por chësta gauja ál mené so proprio cariscim fi acioch’ Ël s’ impiegass a i corege pur chesta gausa àle m’nè so proprio carissimo Fi acceocch’ El s’ impiegass’ ai coregger DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

corege (gad., Badia, grd., fod., amp.) ↦ corege.

coreger (moe.) ↦ corege.

corejer (fas.) ↦ corege.

corel (fod.) ↦ coral.

corèl (fas.) ↦ coral.

corer (grd., fas., caz., bra.) ↦ core.

corëta (gad., mar.) ↦ culeta.

coreté (gad., mar.) ↦ culeté.

corezion Ⓔ it. correzione 6 1865 currezioŋs f. pl. (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. coreziun Badia coreziun grd. curezion fas. corezion fod. corezion amp. corezion LD corezion
s.f. Ⓜ corezions
l’azione e il modo di correggere, cioè di migliorare, o cercare di migliorare, moralmente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ correzione Ⓓ Verbesserung, Ermahnung ◇ a) La curezions de ti defec tuë su for cun gra y gën La currezioŋs de ti defetg tuà su fort con grà y gëŋ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

corezion (fas., fod., amp., LD) ↦ corezion.

coreziun (gad., Badia) ↦ corezion.

corf Ⓔ CORVUS (EWD 2, 278) 6 1878 corv pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. corf mar. corf Badia corf grd. corf fas. corf fod. corf amp. croo LD corf
s.m. Ⓜ corfs
uccello dei passeriformi simile alla cornacchia nera (corvus coraX) (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corvo Ⓓ Rabe ◇ a) Zënzater sëise Os, che provedëis de spëisa i corfs ince d’invern sö por chisc crëps Zenz’ at’r seiſe Os, che provvedeis d’ſpeiſa i corv incie d’ingver sou pur chisc’ crepp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) Ince les spines incëria sorvësc a impedí, ch’i ri corfs ne pois ite a scarzé i pici Incie les spines incearia serv a impedì, ch’i rì corf nè posse ite a scarzè i piccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia).

corf (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ corf.

corgnera (mar.) ↦ corgnola.

corgnola Ⓔ CORNEOLA (EWD 2, 220) 6 1878 cognores pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. cognora mar. corgnera Badia cognora amp. cognora
s.f. Ⓜ corgnoles
frutto della rosa canina (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ coccola della rosa canina Ⓓ Hagebutte ◇ a) cina che les rötes da sleghes ê ciariades de bi früc fosc lominusc, chëres da röses de cognores cöcenes cina che les routes da sleghes ē ciariades d’bi fruttg’ fosc’ luminusc’, chelles da rouſes d’cognores couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

corí (mar.) ↦ corì.

corì Ⓔ COOPERĪRE (EWD 2, 365) 6 1763 corì ‘tego, obduco’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. curí mar. corí Badia curí grd. curì fas. corir fod. curì col. curvì LD corì
v.tr. Ⓜ cuer, corion, corì
1 mettere una cosa sopra, davanti o attorno a un’altra allo scopo di proteggere, nascondere, chiudere e sim. (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ coprire Ⓓ bedecken ◇ a) Sce duncue Idî cür le ciamp de n te bel mantel, ne fajarál mo chël tan ince por os, jënt de pücia fede? Se dunque Iddì cūr ‘l ciamp deng n’te bell mantell, nè faralle mo chel tang incie pur os, jent d’pucia fede? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); b) La löna ê bele jö, niui folá curî le cil, incëria döt scurité y n gran vënt urlâ inanter chi lëgns. La luna ē belle jou, nioi follà curī ‘l ceìl, incearia dutt scuritè e ‘ng grang vent urlava inant’r chi leng’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
2 riparare, proteggere, nascondere qualcosa mettendovi sopra o intorno qualcos’altro (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coprire Ⓓ zudecken ◇ a) Chiló sön mi cör palsa y scialdete, che tüa püra uma ne n’á ’ci na fascia da te curí ne. Chilò soung mi cour palsa e scealdete, chè tua pūra uma nen à ci na fascéa da té curì nè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) Da sëra y ia por la nöt, y söla doman, olache l’aria é plü frëida, vëgnel le vedl vicel y destënn porsura les ares, por curí i pici acioch’ ëi ne patësces frëit. Da sera e ia pur la noutt, e soulla dumang, ullacche l’aria è plou freida, vegnel ‘l ved’l viccell e destenn pursura les ares, pur curì i piccei acceocch’ ei ne patesce freit. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ coris, corida, corides
che presenta la superficie caratterizzata da uno strato uniforme o da una grande abbondanza di [ 222 ] qualcosa (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ coperto Ⓓ bedeckt ◇ a) chi pecios pé oramai fosc, y i lëgns püch denant sëc y despiá fora, o ma cun n pü’ de fëia ghela, é sëgn curis de rames frësches y tëndres chi p’cceōs pè uramai fosc’, e i lengn’s puc denant secc’ e despià fora, o ma cunung pude fouia ghēla, è ſengn’ curīs d’rames fresches e teindres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); b) A chëstes parores s’é trata Genofefa sö na crëpa curida de müstl A chestes parores s’ è tratta Genofefa souna creppa curida d’must’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
corì ite (grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ coprire Ⓓ zudecken ◇ a) Recordete y lauda suvënz i servijes, che t’es giatà, / Cuer ite, y dai autri lascia laudé chëi, che tu es fat. Reccordetë y lòda suënz i servis̄es, chë t’ hès giatà, / Cuër ite, y dai aùtri las̄a laudè chëi, chë tu hès fà. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ◆ corì pro (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coprire Ⓓ bedecken, zudecken ◇ a) te na pera ascognüda inanter lëgns spësc vëighera n büsc curí pro da na rama de n lëgn t’ na pera ascognuda inantr lengn’s spesc’ veighela ‘ng ſbusc’ curì pro dana rama deng lengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia) ◆ se corì (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ coprirsi Ⓓ sich zudecken ◇ a) Porater plü fistide, co por le nudrimënt, i fajô le pinsier por na iesta da se curí y se defëne l’invern dal frëit Pur at’r plou fistide, che pur ‘l nutriment, i fajō ‘l pingsir pur na iesta da sè curì e s’ defenne l’ingvēr dal freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
cuerje.

corì (LD) ↦ corì.

corier Ⓔ it. corriere / dt. Kurier 6 1878 currier (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81)
gad. curier Badia curier grd. curier fas. corier fod. corier amp. corier LD corier
s.m.f. Ⓜ coriers, coriera, corieres
in passato, chi aveva l’incarico di recapitare lettere, dispacci, notizie e simili (gad., grd. F 2002) Ⓘ corriere Ⓓ Bote, Kurier ◇ a) Impó á Sigfrid ciamó en chël de medejim mené n curier a Golo Impò à Sigfrid ciamò in chel dè medesimo m’nè ‘ng currier a Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia); b) ’Cër la fin dl past él capité le curier cun les iestes ala contëssa Cear la fing d’l past elle capitè ‘l currier colles iestes alla contessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

corier (fas., fod., amp., LD) ↦ corier.

coriosité (gad., mar.) ↦ curiosité.

corir (fas.) ↦ corì.

corius (gad., mar., MdR) ↦ curious.

corn Ⓔ CORNU (EWD 2, 270) 6 1763 chor ‘cornua’; cor d’legn ‘tuba’ (Bartolomei1763-1976:72, 75)
gad. corn mar. corn Badia cor grd. corn fas. corn bra. corn fod. corn amp. corno LD corn
s.m. Ⓜ corgn
1 caratteristica protuberanza del capo di molti mammiferi, costituita da tessuto epidermico corneo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corno Ⓓ Horn ◇ a) Al mago va a tor al manz per i corgn, ge dasc n pugn sul nas e lo maza. Al mago va a tôr al manz per i chorn gö dasch un puin sul nas ö lo mazza. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
2 strumento a fiato in ottone (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corno Ⓓ Jagdhorn, Horn ◇ a) I corgn do l’ujo, ingherdenî por le bosch I cŏr dò l’uso, ingherdenī pur ‘l bosc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
corn da ciacia (gad., grd. F 2002) Ⓘ corno da caccia Ⓓ Jagdhorn ◇ a) destaca dal col le corn da ciacia d’arjënt, sbunfa ite n sofl, ch’i crëps ingherdenî da vigni pert lunc y lerch destacca dal cōl ‘l cŏr da ciaccea d’arjent, sbumfa ite ‘ng soffl, ch’i crepp ingherdenì da vigne pērt lunc’ e lerc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

corn (gad., mar., grd., fas., bra., fod., LD) ↦ corn.

corneta Ⓔ it. cornetta (Lardschneider 1933:181) 6 1828 cornœttes (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
grd. cornëta
s.f. Ⓜ cornetes
piccolo corno (grd. L 1933) Ⓘ cornetta Ⓓ kleines Horn
avei cornetes sul cef (grd. L 1933) Ⓘ essere cornuto Ⓓ gehörnt sein ◇ a) Crive pu te bela Bëtes, / Arëis tost sul cë cornëtes! / Crive pu mé do vosc gust: / Uniuna à si fust! Crìve pu, te bœlla Bêttes, / Aurêis tost, sul ciê cornœttes! / Crive pu me do vost gust: / Ogniùna ha si fust! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

cornëta (grd.) ↦ corneta.

corno (amp.) ↦ corn.

coro (Badia, bra., fod., amp.) ↦ cor.

corona Ⓔ CORŌNA (EWD 2, 281) 6 1813 corona (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. corona mar. corona Badia corona grd. curona fas. corona moe. corona fod. corona amp. corona LD corona
s.f. Ⓜ corones
1 ornamento del capo, a forma circolare, di metallo prezioso e gemme (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corona Ⓓ Krone ◇ a) ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor y timor nfin ala mort, per recever la curona dla gloria n ciel ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor i timor in fin alla mort, per retschöver la corona della gloria in tschiel RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Beat chël che tëgn fora la proa, tantosc ch’al sará porvé ciará, arál la corona dla vita impormetüda da Idî a chi che l’ama y i sorvësc; la corona dla vita é ’ci a os conzedüda. Beato chel che tengn’ fora la prova, tantosc’ ch’el sarà porvè cearà, arrāle la corona d’la vita impormettuda da Iddì a chicche l’ama e i serv; la corona d’la vita è ci a os conzeduda. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia)
2 per metonimia, il sovrano stesso, l’istituzione regia, ossia quell’organo costituzionale di cui è titolare il re (gad., fas., fod.) Ⓘ corona Ⓓ Krone ◇ a) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun, da alora en poi avesse fat valch contro l’onor de la sova corona l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun, da allora ‘n poi avezze fat valch contro l’onor della zoa corona SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); b) a deventé n dër rigorus paiadú de düc, co cuntra le onur de söa corona fajess valch da chël ennant a deventè n dęrt regorus pajadù de dötg, cho cuntra le onur de süa corona fassessa valc da chel inant PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); c) a deventé n rigorosiscim porseghitadú de vi- [ 223 ] gnun, che cuntra l’onur de süa corona cometess valch da chël en la å devẹntè un rẹgǫrǫsissimo pẹrsẹghitadù de vignun, che contra l’ǫnur de süa cǫrǫna cǫmmẹttẹssa valc da cal in là PescostaC, DecameronIXCor1875:654 (Badia); d) é deventé n severiscim persecutor de ogniun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chël’ outa nlà. è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ che contra l’ono̮ur della coronå commettassa velc da call’ outa in là. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
3 nel cattolicesimo, pratica devota consistente nella recitazione di tre gruppi di cinque decine di ave marie (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rosario Ⓓ Rosenkranz ◇ a) Do le cené y la corona / sciöch’ al foss te na morona / stôl iló taché / finch’ al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scioch’ al foss te na murona / stêl ilò tachè / finch’ al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

corona (gad., mar., Badia, fas., moe., fod., amp., LD) ↦

corona.

coronar (bra.) ↦ coroné.

coroné Ⓔ it. coronare ‹ CORŌNĀRE (EWD 2, 282) 6 1865 coroneis 5 (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. coroné Badia coronè grd. curoné fas. coronèr bra. coronar
v.tr. Ⓜ coroneia
cingere di corona, di ghirlanda e simili (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ coronare Ⓓ krönen ◇ a) Coronëis incö le bel cor / De reverendi veci proi / De nosta Patria ch’é le decor / De süa fortüna é i protocoi. Coroneis incoù ‘l bel Coro / D’Reverendi vecci Proi / D’nosta Patria ch’è ‘l decoro / D’sua fortuna e i protocoi. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

coroné (gad.) ↦ coroné.

coronè (Badia) ↦ coroné.

coronèr (fas.) ↦ coroné.

corot Ⓔ it. corrotto 6 1833 corrotg pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
MdR corot
agg. Ⓜ coroc, corota, corotes
guasto spiritualmente e moralmente, depravato, vizioso (MdR) Ⓘ corrotto Ⓓ korrupt ◇ a) se tegnì con de bones persones, de converscè coi bugn, e de fugì i ri e coroć se tegni coǹ de bonnes persones, de converŝè coi bugn, e de fugì i rì e corrotg DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

corot (MdR) ↦ corot.

corp Ⓔ CORPUS (EWD 2, 282) 6 1763 corp ‘cadaver’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. corp mar. corp Badia corp grd. corp fas. corp fod. corp amp. corpo LD corp MdR corp
s.m. Ⓜ corps
1 complesso degli organi che costituiscono la parte materiale e organica dell’uomo e degli animali (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ corpo Ⓓ Körper ◇ a) ch’ël é dessigü ćiamè por valch stato, olache abilitês e capazitês tant de le corp che de l’anima é nezesciaries ch’ël é de sigü çhiamè por valq stato, olà che abilités e capacités tant de le corp che de l’anima é necesŝaries DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) No pó esse, ch’el descore / ne ra so conversazios, / che se ‘l corpo ‘l é con lore, / el pensier ‘l é intor i bos. No po èse, ch’el descore / nera sò conversaz̄iós, / che se ‘l còrpo l’e con lore, / el pensiér l’e intór i bòs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) An pó dí, che te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann Ang po dì, che te ‘ng corp fresc e san abitale ‘ng spirito fresc e san DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); d) Jova al’ana, jova al corp se dé pesc cun prudënza, / Ruina l’ana, ruina l corp la truepa fraidumënza. S̿òva all’ ana, s̄òva al corp së dè pes̄ con prudënza, / Ruina l’ana, ruina ‘l còrp la truepa frëidumënza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) insciö lasciarái ’ci iö tomé iló chësc corp mortal, che jará en malora, desco la iesta scarzada, mo i jará sö dal Pere en Cil, che me dará col tëmp n ater corp, plü bel y plü nobl de chësc ingsceou lascearai ci iou tomè illō chesc’ corp mortalè, ch’jarà immolora, desco la iesta scarzada, mo i jarà sou dal Pere in Ceìl, che mè darà col temp ‘ng n’at’r corp, plou bell e plou nob’l d’chesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia)
2 cadavere, salma (gad., grd.) Ⓘ corpo Ⓓ Leichnam, Leiche ◇ a) L corp dl Salvator te fossa vën metù. / Bradlon almanco śën la mort de nosc Gejù. El corp del Salvator te fossa veng mettû. / Bradlòng almancu deseng la mort de nosch Giesu. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) Cazöla, probabl deach’ al fô muradú - é pelegriné a Loret - a Roma, da olach’ al á ince porté le corp de san Germano a S. Martin. Cazzoula, probabile dea, chal fó moradù - è pellegrinè a Lorett - a Roma, da ullacch’ el à incie portè ‘l corp d’S. Germano a S. marting. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); c) Al fajô döt le poscibl por ciafé sö la fossa d’ëra, por jí iló a s’ la pité fora, y por trasporté so corp a n sepolcher plü onorevol. El fajō dutt ‘l possibile pur ceaffè sou la fossa d’ella, pur jì illò a s’ la pittè fora, e pur trasportè so corp ang sepolc’r plou onorevole. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
corp sant (grd., MdR) Ⓘ corpo santo Ⓓ Katakombenheiliger ◇ a) Ël nes à mandà debant / su si spëises n corp sant. El nes a mandà de bant / su si spëises n korp sant. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Le medemo và na ota a Roma e pëtla n corp sant, ch’ël porta a ćiasa per vëne. Le medemmo va ‘na óta a Roma e pëttla ‘ǹ corp sant, ch’ël porta a çhiasa per vënne. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR).

corp (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦

corp.

corpet Ⓔ it. corpetto (EWD 2, 282) 6 1856 corpet (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. corpet mar. corpet Badia corpet grd. curpet fas. corpet bra. corpet fod. corpeto LD corpet
s.m. Ⓜ corpec
indumento maschile che si porta sotto la giacca e sopra la camicia (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ corpetto, giacca Ⓓ Weste, Mieder, Jacke ◇ a) Ou! mena cà per chel gramial / Bianch; sora l ciaf! e sora l piet, / Sot’amba! A n auter dal corpet / Ros, e vestì da bandieral. Ohu! mena cà per chel gramial / Bianc; sora ‘l tgiaf! e sora ‘l piet, / Sott’ amba! A ‘n auter dal corpet / Ross, e vestì da bandieral. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.); b) y al vëgn ite dui soldas dala coraza - corpet d’aciá - curis, un cun n zavalí de füch en man e el vengn’ ite dui soldās dalla corazza - corpett d’acceà - corīs, ung cunung zavalì de fuc [ 224 ] in mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

corpet (gad., mar., Badia, fas., bra., LD) ↦ corpet.

corpeto (fod.) ↦ corpet.

corpo (amp.) ↦ corp.

cort (fas., bra.) ↦ court.

cört (gad., mar.) ↦ curt.

corte (amp.) ↦ court.

cortejan Ⓔ it. cortigiano 6 1844 cortegian (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
fod. corteján col. cortejan amp. cortejan
s.m.f. Ⓜ cortejans, cortejana, cortejanes
persona che sa insinuarsi con furberia e belle maniere (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ manierato Ⓓ Lackaffe ◇ a) Cortejani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? Cortegiani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); b) Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an / na dentera de diamante / par lourà da cortejan Òh! bon Dio, àngele sante, / cònz̄edeme par sto an / na dentèra de diamante / par lourà da cortegian DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

cortejan (col., amp.) ↦ cortejan.

corteján (fod.) ↦ cortejan.

cortel Ⓔ CULTELLUS (EWD 2, 283) 6 1763 cortel ‘cultrum’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. cortel mar. cortel Badia curtel grd. curtel fas. cortel bra. cortel fod. cortel amp. cortel LD cortel
s.m. Ⓜ cortiei
arnese formato da una lama affilata inserita in un manico, usato come utensile per tagliare o anche come arma (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coltello Ⓓ Messer ◇ a) i ge n’à fat de ogni sort. In ùltima i l’à trat te n busc pien de cortìe. Cinch ore l’é stat ló mez mort i gin a fat dö ogni sôrt. In ultimô il a trat teun busch pien de cortiö. Tschinc ore lö stat lo mez môrt ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.).

cortel (gad., mar., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ cortel.

cortelada (bra., fod., amp.) ↦ corteleda.

corteleda Ⓔ deriv. di cortel (EWD 2, 283) 6 1864 curtlèda (VianUA, MutaNevic1864:197)
grd. curteleda fas. cortelèda bra. cortelada fod. cortelada amp. cortelada
s.f. Ⓜ corteledes
colpo o ferita di coltello (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ coltellata Ⓓ Messerstich ◇ a) Na muta, che ova perdù si nevic, se temova, ch’ël se vendichëssa, y che ël foss magari pront a i dé na curteleda. Na mutta, chë òva perdù si nëviĉ, së tëmòvà, ch’ël së vëndichess, y ch’ël foss magàri pront a jë dè na curtlèda. VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.).

cortelèda (fas.) ↦ corteleda.

cortina1 Ⓔ COHORTE + -ĪNA (EWD 2, 367) 6 1858 cortina (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231)
gad. cortina mar. cortina Badia cortina grd. curtina fas. cortina fod. cortina amp. cortina LD cortina
s.f. Ⓜ cortines
area di terreno destinata a contenere i campi per la inumazione dei morti, i cinerari e gli ossari (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cimitero Ⓓ Friedhof ◇ a) Al á odü l’Orco daimpró da cortina / ch’al i parô impröma le ciaval dl Fujina. Al á odü l’Orco damprò da cortina / ch’al i parô imprüma l’ćiaval dl Fojina. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); b) Nüsc bugn Vedli te cortina / Incö me pél, ch’alzes le ce Nousc’ bongn’ Vedli te cortina / Ingcou m’pele, ch’alze ʼl ciè DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

cortina (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ cor-

tina1.

Cortina2 6 1860 Cortina (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. Cortina grd. Cortina amp. Cortina LD Cortina d’Ampezo
topon.
cittadina dolomitica, capoluogo dell’omonimo comune ladino nella provincia di belluno (gad. DLS 2002, grd. F 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Cortina d’Ampezzo Ⓓ Cortina d’Ampezzo ◇ a) Ra śoentù da Cortina. Ra zoventù da Cortina. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Cortina (gad., grd., amp.) ↦ Cortina2.

Cortina d’Ampezo (LD) ↦ Cortina2.

corú (gad., mar.) ↦ colour.

corù (MdR) ↦ colour.

Corvara 6 1848 Corvara (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Corvara Badia Corvara grd. Curvea fas. Corvèra fod. Corvera amp. Corvara LD Corvara
topon.
paese e comune omonimo in alta val badia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Corvara Ⓓ Corvara ◇ a) da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert; / y por chësc la pelicia i oressel cuncé. / Sö dal ost da Corvara él sigü de le ciaté. Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert; / y per chëst la pilicia i oréssel concè. / Sö dal Ost da Corvara él sigü d’l’ ciatè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia); c) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Corvara (gad., Badia, amp., LD) ↦ Corvara.

Corvera (fod.) ↦ Corvara.

Corvèra (fas.) ↦ Corvara.

cos (fas., bra.) ↦ coscio.

cos (fod.) ↦ cossa.

cosa (fod.) ↦ cossa.

cösc (mar.) ↦ chest.

cosce (gad.) ↦ coscio.

coscì Ⓔ it. così ‹ ECCUM SIC 6 1631 Così (Anonim, Proclama1631-1991:157)
fas. coscì caz. coscì bra. coscì, scì moe. coscì, scì fod. coscì, cojì col. così amp. coscì
avv.
1 in questo modo (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ così Ⓓ so, auf diese Art und Weise ◇ a) Và ben, và ben coscì / valent Tomesc valent Va beng va beng cosi / Valent Thomes Valent PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Ma no n é cojì / e se vedarà n di / che se dëla continua a far cojì / un giorno vegnirà [ 225 ] a se la rì Ma no ne è cosi / e se vedera un Dì / che se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); c) ma parlo coscì, perché vos m’intendede ma parlo coŝi, perché vos m’intendede PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); d) L é ben vei, respon l auter, ma mi mosse parlé coscì L’é beŋ vei, respogn l’auter, ma mi mosse parlé cosí PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); e) Tegnì bel net, e sparagnà; / Coscì al piovan ge piajarà; / Fajege l mus a le bulade. Tegnì bel net, e sparagnà; / Cossì al Piovang ge piaxarà; / Faxee ‘l muss alle bullade. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); f) se vos dutes coscì fejé ra voia / s’aé intenzion de continuà sta coses se voš dutes coscí fegé ra voia / s’ avé intenžion de continuà sta coses DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); g) la é jita via apede Cianbolfin, e la disc: "Coscì te fès tu!" la é ʒ̉ita via apede Čanbolfin, e la diš: "Koši te feš tu!" BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); h) La providenza à destinà così. La provvidenza ha destinà così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ☝ enscì
2 con significato quantitativo, talmente, tanto (fas. DILF 2013, fod., amp.) Ⓘ così Ⓓ so ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) con chel far coscì da bulo, / con chel śì da granatier con chel far coscì da bulo, / con chel zi da granatiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Perché àl fat Sepon A duc i fascegn Ai pìcoi e gregn Scì infame cianzon. Perche al fat Sepon A dutc i Fassegn Ai picoi e gregn Si infame cianzogn. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); d) Mo fosse coscì famà, volesse ve preèr vèlch da magnèr. Mo fose cošì fama, volese ve preer velk da magner. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); e) De na cosa me faje marevea, che finamai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Nos cianton coscì presto / E parduto come ca Nόs ciantόn cosci presto / E parduto come cà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.); g) perché l’era n Re scì debol e fiach perchè l’era ‘n Re sì debol e fiach SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
3 con valore conclusivo in proposizioni coordinate, perciò, in conseguenza di ciò (fas., amp.) Ⓘ così Ⓓ so, deshalb ◇ a) E coscì chest fi più jon dò zeche dis l’à tout su la sia robes, e l’é se n jit, e l’é ruà te n paìsc forestier lontan. E così chest fì plu jong doò seche dis l’ha tout su la sia robes, e l’è sin git, e l’è ruà te ung paìs forestier lontang. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); b) L’auter enveze disc: "La mia la è po più bela veh." E coscì un dò l’auter, ogniun volea aer la più bela. L auter enveze diš: "La mia la e po più bela veh." E cošì un do l auter, ogni un volea aer la più bela. BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); c) E coscì el diornista / Podea esse Anpezan / Ma lore à abù ra vista / D’i dà a un outro chel pan… E cosscí el Diurnista / Podéa esse Ampezzan / Ma lore á abú ra vista / Di dá a un autro chel pan… Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) E coscì con chi outre / Che aea pì merito, / I dijea: con vosoutre / On ancora pì debito. E cosscí con chi autre / Che avea pí merito, / I discea: con vos autre / On ancora pí debito. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
4 in correlazione con "che" o "da" significa ‘a tal punto, a tal segno’ e introduce proposizioni consecutive (fod.) Ⓘ così Ⓓ so… dass ◇ a) percì l fova de temperament cojì fret e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☝ tant
coscì che (fod. DLS 2002) Ⓘ sicché Ⓓ dass, sodass ◇ a) cojì che ogniun, che ava velch sul stome, lo sfogáva senza se n fè velch denfora o se vergogné cosichè ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc danfora o se vergognè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

coscì (fas., caz., bra., moe., fod., amp.) ↦ coscì.

coscienza Ⓔ it. coscienza ‹ CŌNSCIENTIA (EWD 2, 285) 6 1857 cosciënza (DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9)
gad. cosciënza mar. coscionza Badia cosciënza grd. cuscienza fas. coscienza fod. coscienza amp. coscienza LD coscienza
s.f. Ⓜ coscienzes
sistema dei valori morali di una persona (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coscienza Ⓓ Gewissen ◇ a) Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, / al saltâ ite y fora tl scür - abramí. L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, / al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Na bona cosciënza porta le germe de consolaziun desche de vita la somënza. Na bona coscienza porta ‘l germe de consolaziung desch’ de vita la somenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
en coscienza (gad., amp.) Ⓘ in coscienza Ⓓ nach reiflicher Abwägung ◇ a) Dëida ma inant, insciöche le vënt / ligher tres, sciöche bones ês, / mo en cosciënza - sambëgn sënza Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt / ligher tres, sciöch’ bones ês, / mo in cosciënza - sambëgn sënza DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia); b) Ce gran Dio bel! De meo no pó mia esse. / No in coscienza no ‘l é pì stà na festa. / Mai come chesta. Ciè gran Dio bel! De meo no po mia esse. / No in coscienza no l’è pì sta una festa. / Mai come chesta. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆

ria coscienza (gad.) Ⓘ cattiva coscienza Ⓓ schlechtes Gewissen ◇ a) La ria cosciënza le tormentâ La ria coscienza ‘l tormentā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

coscienza (fas., fod., amp., LD) ↦ coscienza.

cosciënza (gad., Badia) ↦ coscienza.

coscio Ⓔ it. coso (da CAUSA) (EWD 2, 286) 6 1858 porö côs (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2)
gad. cosce mar. coscio Badia coscio grd. coscio fas. cos bra. cos fod. coscio, cojo col. cossio, coso LD coscio
s.m. Ⓜ cosci
1 oggetto materiale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, fod. Pe 1973; P/M 1985) Ⓘ cosa Ⓓ Ding
2 persona che desta commiserazione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, LD DLS 2002) Ⓘ povero diavolo Ⓓ armer Teufel
pice coscio (gad.) Ⓘ omino Ⓓ kleiner Kerl ◇ a) Y chël pice cosce se n â abiné tanc, che chëra picera süa man n podô brancé ite. E chel picce cŏſe s’ n’ā abinè tangn’, che chella piccera sua mang ‘ng pudò branciè ite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia) ◆ puere coscio (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ poveraccio, povero diavolo Ⓓ armer Kerl, armer Teufel, armer [ 226 ] Schlucker ◇ a) Chel pere cos sciampa e sauta jun cort col piet te un temon Cöl porö côs schampô ö sautô schun cort col piet tö un temon ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.).

coscio (mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ coscio.

coscionza (mar.) ↦ coscienza.

coscita Ⓔ ven. cussita (MEWD 2005:110) 6 1856 cosita (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265)
fas. coscita caz. coscita bra. coscita fod. coscita, cojita col. cosita amp. cojita
avv.
1 in questo modo (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ così Ⓓ so, auf diese Art und Weise ◇ a) Coscita i peres fascegn / zenza i sacramenc / Ence i più valenc / Doventassa duc luteregn. Cosita i peres Fasseng / zenzo i Sacramentc / Encie i piu valentc / Doventassa dutc Lutereng. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); b) "L me l’à ampò fata, chel berechin" l disc l Vent a so femena, ma me podee ben pissèr che no la va coscita. "El me l a ampo fata, kel berekin" l diš l Vent a so femena, ma me podee ben piser, ke no la va košita. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.) ☝ enscì
2 con significato quantitativo, talmente, tanto (fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ così Ⓓ so ◇ a) el l’é restà più che maraveà a veder coscita na bela femena el l e restà più ke maraveà a vedér cošita na bela femena BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.) ☝ tant
3 con valore conclusivo in proposizioni coordinate, perciò, in conseguenza di ciò (fas.) Ⓘ così Ⓓ so, deshalb ◇ a) i [les] se à pissà che chesta feides cogn esser de Cianacei o Gries, coscita i se les rencure, che les no ge vegne mencèdes i [les] se à pisà, ke kesta feides kon esser da Čanačei o Gries, košita i se le rencure, ke les no ğe vegne menčedes BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.).

coscita (fas., caz., bra., fod.) ↦ coscita.

coscrit Ⓔ it. coscritto 6 1873 coscritto (Anonim, Monumento1873:4)
grd. coscrit fas. conscrit caz. coscrit bra. coscrit moe. coscrit fod. coscrito amp. coscrito
s.m. Ⓜ coscric
soldato di leva appena arruolato, recluta (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ coscritto Ⓓ Rekrut, Wehrpflichtiger ◇ a) Apò gnanche ben scrito, / E ‘l é parsona zivila; / Che ‘l fesc meo un coscrito / E un artejan anche vile. Appó gnanche ben scritto, / E l’é persona civile; / Che ‘l fesc méo un coscritto / E un artesan anche vile. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

coscrit (grd., caz., bra., moe.) ↦ coscrit.

coscrito (fod., amp.) ↦ coscrit.

così (col.) ↦ coscì.

cosita (col.) ↦ coscita.

coso (col.) ↦ cossio.

cossa Ⓔ it. cosa ‹ CAUSA (EWD 2, 288) 6 1763 cossa ‘res’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. cossa mar. cossa Badia cossa grd. cossa fas. cossa caz. cossa fod. cossa, cos, cosa col. cosa amp. cossa LD cossa MdR cossa
s.f. Ⓜ cosses
1 nome generico usato per indicare un’entità materiale o ideale, concreta o astratta (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cosa Ⓓ Ding, Sache ◇ a) O mi seniëura, respuend la muta: cie cossa pon avëi de bel per vint toleri? O mi segniœura, respuend la muta: tgiè cossa pong avèi dœ böll pœr vint toleri? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) E per fà na cossa indertüra, mëssen se lascè dlaorela. E per fa ‘na cossa iǹ dertüra, mëss’ǹ se lasciè de l’orella. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); c) Ai s’ la mastia y s’ la römia / sciöche vidí na peza tömia / y se mët tl ce / cosses che ne n’é. Ai s’ la mastia y s’ la rümia / sciöch’ vidì na peza tümia / y se mët tel ćé / côsses che ne n’é. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); d) s’aé intenzion de continuà sta cosses / no sei ce che sarà. Élo na śuoia? s’ avé intenžion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. Elo na zuoia? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); e) Jide ënghe vo te mi vinia a lauré, dij ël a chëi, che ve daré na cossa iusta! S̄ide ànche vo te mi vigna a laurè, diŝ ël a chëi, che vë darè na còssa justa! VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); f) Chëla che toma anter i spinacians ie chëi, che la scota su, ma po vën chësta safuieda dala richëzes, dai plajëies, y dala cura per la cosses de chësc mond. Chëlla chë toma ànter i spinaĉàŋs jè chëi, chë la scota su, ma pò vëŋ chësta saffujèda dalla ricchëzzes, dai plas̄ëies, y dalla cura per la còsses de chëst mond. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); g) E po sul confin de stato cheste l é cose nezessarie. E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); h) Conscidra duncue, che vigni cossa, finamai les spines, che punj, mëss sorví a pordiché la pora y bunté paterna d’Idî. Considera dunque, che vigne cosa, finmai les spines, che punc’, mess’ servì a p’rdicchè la pora e bontè paterna d’Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); i) sëgn che te sas, y te te pos en val’ manira figuré la mort, ói porvé a t’insigné les cosses plü importantes dla storia ſengn’ che t’ sas, e tè t’ pos in val maniera figurè la mort, oi porvè a t’ insignè les coses plou importantes d’la storia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia)
2 avvenimento, fatto, circostanza (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ cosa, fatto Ⓓ Umstand, Angelegenheit, Ereignis ◇ a) Chësc te farà pa mo sué! / Te muesses mefun la vaghé, / Y bel la cosses palejé. Këst te farà pa mo suè! / Te muesses mefe la vaghè, / I bel la kosses palesè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Umana cossa é le falè / Divina mo le perdonè Umana cossa é le fallè / Divina mó le perdonè DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); d) Ma l fi se à enrabià, el no volea jir en cèsa; so père a sentir sta cossa l’é jit fora el stes, e l l’à preà, che l vae ite Ma el fì se ha ‘nrabbià, el no volèa gir in cièsa; sò père a sentir sta cozza l’é git fora el stess, e ‘l l’ha preà, che el vaghe ite SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); e) La signoura al sentì chësta cossa, desperada de no se podei vendiché La signo̮ura al sentì casta co̲sa, desperada de no se podei vendichè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
3 in alcuni costrutti pleonastici, per dare maggiore evidenza all’enunciato che segue (gad., fod.) Ⓘ cosa Ⓓ etwas ◇ a) De na cosa me faje marevea, che finamai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) Ciamó na cossa: i á pö ’ci iö, sciöche tö, pere y uma söla tera Ciamò na cosa: i à pou ci iou, sceoucche tou, pere e uma soulla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia)
4 unito a un aggettivo, assume lo stesso significato del nome astratto corrispondente (gad.) Ⓘ cosa ◇ [ 227 ] a) baldi, sunsi sforzada a s’anunzié na cossa teribla baldi, sungſi sforzada a s’ annunziè na cosa terribile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); b) Cossa stramba! (continuëiel tra se) tan bela, ch’al me parô denant la vendëta! Cosa stramba! (continueil tra sè) tang bella, ch’el mě parò denant la vendetta! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

cossa (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD, MdR) ↦ cossa.

cössa (gad.) ↦ cuessa.

cossio (col.) ↦ coscio.

cost Ⓔ deriv. di costé (EWD 2, 291) 6 1845 a kosta de (BrunelG, MusciatSalin1845:12)
gad. cost mar. cost Badia cost grd. cost fas. cost bra. cost fod. cost amp. costo LD cost
s.m. Ⓜ cosć
la spesa necessaria per ottenere la proprietà o la disponibilità di qualcosa o per compiere una qualsiasi operazione economica (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ costo Ⓓ Kosten ◇ a) Sigfrid s’un ê apëna che Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun: a jí vistí alingrana fora de mosöra, a dé pasć de gran cost, y a desfá ia en chësta manira la roba dl patrun Sigfrid sen ē appena che Golo scomenceā a fa dassenn da patrung: a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost, e a desfà ia in chesta maniera la roba d’l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
a cost de (gad., fas.) Ⓘ a costo di Ⓓ auf die Gefahr hin, dass ◇ a) Se no voi lepe e bastonade / Colpes, legnade e forade, / Cognaré bel, bel trotar / A costa de toalar. Se nò voi lepe e bastonade / Kolpes, legnade e forade, / Kognarè bel, bel trotár / A kosta de Toalár. BrunelG, MusciatSalin1845:12 (bra.); b) Y vigni ota impormët d’ester plëgn de religiun y da bëgn, de vire pur y inozënt, d’amé i uomini y d’i fá dl bëgn, ’ci a cost de tüa vita, sc’ al foss nezesciar E vignota impormett d’estr plengn d’religiung e da bengn’, d’vire puro e innozent, d’amè li uomini e d’i fa d’l bengn’, ci a cost d’tua vita, s’ el foss’ necessario DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

cost (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ cost.

costa1 Ⓔ COSTA (EWD 2, 290) 6 1873 còstes pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
gad. costa mar. costa Badia costa grd. costa fas. costa fod. costa amp. costa LD costa
s.f. Ⓜ costes
fianco di montagna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ costa, pendio, costone Ⓓ Bergrücken, Abhang ◇ a) y en chësc momënt vëgnel n lu debota sö por la costa cun na biscia tra i dënz e in chesc’ moment vengnel ‘ng lù d’botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
avei su les costes (amp.) Ⓘ avere sullo stomaco Ⓓ auf dem Magen liegen haben ◇ a) Ogni ota un Monumento / Su ra costes, i arà! Ogni òta un Monumento / Sura cὸstes, i avarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

costa (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ co-

sta1.

costa2 Ⓔ it. costa 6 1833 costes pl. (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244)
gad. costa grd. costa fas. costa fod. costa amp. costa LD costa MdR costa
s.f. Ⓜ costes
zona che costituisce il limite tra la terra e il mare (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ costa Ⓓ Küste ◇ a) Ël à avü la desgrazia de naufraghè sö les costes de la Sicilia Ël ha avü la desgrazia de naufraghè seu les costes de la Sicilia DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR).

costa (gad., grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ costa2.

costà (col., amp.) ↦ costé.

costar (bra., moe.) ↦ costé.

costé Ⓔ CŌ(N)STĀRE (EWD 2, 291) 6 1833 costa (DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235)
gad. costé mar. costé Badia costè grd. custé fas. costèr bra. costar moe. costar fod. costé col. costà amp. costà LD costé MdR costè
v.intr. Ⓜ costa
avere un determinato prezzo (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ costare Ⓓ kosten ◇ a) Cotant cósteles? / Ëles ne me costa nia. Mi cujin me les à donè. Cotant costeles? / Ëlles ne me costa nia. Mi cuĝiǹ me les ha donnè. DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR); b) Ëila po suiova ju la gotes cun si ciavëi, y unjova i piesc de Gejù cun n unghënt che custova na soma. Ëila pò sujòva s̄u la gottes con si tgiàvëi, y uns̄òva i pièŝ di Ges̄ù con un’ unguënt chë custòva na somma. VianUA, Madalena1864:193 (grd.)
v.tr. Ⓜ costa
esigere, richiedere, comportare, implicare (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ costare Ⓓ kosten ◇ a) Che à dovù vegnì / Un comissario aposta; / Ma se ‘l aesse fenì! / Vardà vos cie ch’i costa! Che á dovù vegni / Un Commissario apposta; / Ma se l’avesse feni! / Varda vos cié ch’i costa! Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Mi fi, degöna fadia i ál costé a Idî döt chësc Mi fì, d’guna fadìa i àle costè a Iddì dutt chesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
vegnì a costé (MdR) Ⓘ costare Ⓓ kosten ◇ a) Cotant vëgn mo a costè n brac de chëst pano? Cotant vëgn mò a costè uǹ braćh de quest pano? DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR).

costé (gad., mar., fod., LD) ↦ costé.

costè (Badia, MdR) ↦ costé.

costèr (fas.) ↦ costé.

costèr (fas.) ↦ costù.

costero (bra.) ↦ costù.

costion (fas.) ↦ chestion.

costo (amp.) ↦ cost.

costore (amp.) ↦ costù.

costù Ⓔ it. costui, costoro 6 1873 costore (Anonim, Monumento1873:1)
fas. costèr bra. costero col. costù, costore amp. costore
pron. Ⓜ costori, costia, costores
questo, questa persona, per indicare per lo più con valore spregiativo, persona vicina a chi ascolta o anche vicina a chi parla, oppure persona appena nominata (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, col. Pz 1989, amp.) Ⓘ costui Ⓓ dieser ◇ a) E parlando de costore / Vieno a dì de zerte autre, / Nuia da manco peccatore / De chi verso nosautre. E parlando de costore / Vieno a [ 228 ] dí de certe autre, / Nuja da manco peccatore / De chí verso nosautre. Anonim, Monumento1873:1 (amp.); b) Cie porame, par costore / El Signor ‘l à da pensà. Cie poerame, par castore / El Signor là da pensà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

costù (col.) ↦ costù.

costum Ⓔ (nord)it. costum(e) ‹ frz. coutume ‹ CŌ(N)SUETŪDO (EWD 2, 292) 6 1828 sant costùm (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. costüm mar. costüm Badia costüm grd. custim, custum fas. costum fod. costum, costume amp. costume
s.m. Ⓜ costums
1 consuetudine di vita, comportamento tipico di un’epoca, di una zona, di un popolo, di una classe sociale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, amp. A 1879; C 1986) Ⓘ consuetudine, usanza, abitudine Ⓓ Gepflogenheit, Gewohnheit, Brauch ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; / L manaciova y i dajova / y, - per de ann sant custum, / L ala trat mo - sul chetum! Sie rie fêna l’tram[entova]; / [L’ minaciova y i dasova] / y, - per de an sant costùm, / L’alla trat mo - sul cotùm! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) ‘L é in verità un costume che me piaje / Inze par ra funestres de craià, / de dì roba da forcia a chi che taje L’é in verità un costume che me piage / Inže par ra funestres de craià, / de di roba da forcia a chi che tage DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) Intanto el comun / À abiśognà che lo paghe, / E secondo el costume / Che ‘l é in simili caje Intanto el Comune / A’ abbisogná che lo paghe, / E secondo el costume / Che l’é in simili cage Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) La jënt gnô en verité plü de timur d’Idî, arbandonâ i ri costüms La jent gnē in veritè plou d’timor d’Iddì, arbandonā i ri costumi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia)
2 buona creanza, modo di comportarsi corretto e urbano nei rapporti sociali (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ educazione Ⓓ Erziehung ◇ a) Cun la forzes tenions adum - per dé ai jëuni n bon custum. Colla forzes tëniòŋs adùŋ - per dè ai s̄ougn uŋ boŋ custùm. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

costum (fas., fod.) ↦ costum.

costüm (gad., mar., Badia) ↦ costum.

costume (fod.) ↦ costum.

cota Ⓔ it. cotta ‹ frz. cotte ‹ fränk. kotta (EWD 2, 293) 6 1879 cotta (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. cota mar. cota Badia cota grd. cota fas. cota fod. cota amp. cota
s.f. Ⓜ cotes
indumento liturgico consistente in una tunica bianca di lino o cotone, orlata di merletto, lunga fino al ginocchio (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ cotta Ⓓ Chorhemd ◇ a) Cater mituns cun cota y gonela / L’incenjara porti y la navicela Cattr mittung cong cotta e gonella / L’incensara porti e la navicella PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); b) N gröm de proi en cota y talares; / Cun cialzá bi lojënc dales stlares ’Ng grüm de proi ing cotta e talares; / Cong tgialzà bì loŝantg dalles stlares PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

cota (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦ cota.

cotal Ⓔ it. cotale (EWD 7, 50) 6 1819 cotal (PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200)
gad. cotal Badia cotal grd. cutel fas. cotèl fod. cotel col. cotal
s.m.f. Ⓜ cotai, cotala, cotales
1 persona umana considerata nella sua singolarità (gad., grd., fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ individuo Ⓓ Individuum ◇ a) O! - dires: - Puere cutel! / L maridé, ie l majer mel! O! - dirès: - Puere cutèl! / l’maridè, je l’maser mèl! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); b) Genofefa, che da gran tëmp incá ne n’â mai plü aldí parora umana, sintî na gran ligrëza ad aldí dala bocia de chël pice cotal la pröma usc d’intendimënt Genofefa, che da grang temp ingcà nen ā mai plou aldì parora umana, sintī na grang ligrezza ad aldì dalla boccia d’chel picce cotal la pruma usc’ d’intendiment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
2 uomo di grande corporatura, di aspetto imponente (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ omone Ⓓ Mordskerl ◇ a) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza / Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia).

cotal (gad., Badia, col.) ↦ cotal.

cotan (gad.) ↦ cotant.

cotant Ⓔ comp. di co + tant 6 1763 cotagn ‘quantum, quamvis’; cotagn diades ‘quoties, quot’; cotagn gran ‘quantus’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. cotant, cotan mar. cotan Badia cotan fas. cotant caz. cotant bra. cotant fod. cotánt col. cotant LD cotan MdR cotant, cotan
avv.
1 che è in quantità, misura, numero notevole (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, col. Pz 1989, LD DLS 2002) Ⓘ molto, parecchio Ⓓ ziemlich viel, ziemlich ◇ a) Tö sas scrí ince bel plan plan / Y po: chësc me plej dër cotan. Tö saas scrí intgé bell plang plang / Ë po: käscht me plesche där cotang PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia)
2 per enfatizzare quantità, grandezza o numero di cose in frasi interrogative, esclamative e relative (gad. Ma 1950; P/P 1966, fas., fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ quanto Ⓓ wie viel, wie… ◇ a) Cotant da inré pò n pere se consolè de tüć sü mütuns, scemia, ch’ël à porvè de dè a tüć la medema bona educaziun? Còtant da inré pò ‘ǹ père se consolè de tütg sü müttuǹs, ŝemìa, ch’ël ha porvè de dè a tütg la medemma bonna edücaziuǹ? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Sö n chëst se pensava nost pelegrin: Scé, và mo damana l’ostì da La Vila, cotan "santo" che iö sun. Seu ‘ǹ quëst se pensava nost pelegriǹ: Ŝé, va mó damana l’ostì da La Villa, cotaǹ "santo" che jeu suǹ. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) l’à dit: Vèrda cotanta bela fortaes, che n’é amò chiò, se gé podesse demò dèr una a Cianbolfin. l a dit: Verda kotanta bela fortaes, ke n’è amò kiò, se ğe podese demo der una a Čanbolfin. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); d) perché posse emparar da ti a soportar pazientemente la mia, che giö (el Segnoredio lo sà) se demò podesse farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti perchè pozze ‘nparar da ti a zopportar pazientemente la mia, che giö (el Zegnoredio lo za) ze de mo podezze farlo, cotant volentiera che te la zederìa a ti SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); e) O cotan ch’an s’ingiana a se lascé trasporté da na ria pasciun O cutang ch’ang s’ ingiana a sè lascè trasportè dana ria passiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
pron. Ⓜ cotanc, cotanta, cotantes
per enfatizzare quantità, grandezza o numero di cose in frasi interrogative, esclamative e relative (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ quanto Ⓓ wie viel ◇ a) Restede servì. / Cotant me tóchel da ves dè? Restéde servì. / Cotant me tocchel da ves dè? DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 [ 229 ] (MdR); b) Ai cotanć de le mëis sunse incö? / Incö sunse ai ot. Ai cotantg de le mëis suns’ incoeu? / Incoeu suns’ ai ott. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); c) Ciara mo cotanc che salta / Cina le moler da Castalta Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); d) B. Cotant de lat dajela po? / A. Sie cope al dì. B. Cotant dö lat dassôla pô. A. Siö coppe al di. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); e) i pîsc ciamó moi, por avëi messü pesté te nëi, ch’al n ê ciamó iló cotanta, spezialmënter tles fezöres dles crëpes i pīsc’ ciamò mōi, pur avei m’ssè p’stè te nei, ch’el n’ē ciamò illò cutanta, spezialment’r t’ les fezzūres d’les creppes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia); f) Heu cotanc che vëgn sëgn adalerch! Heu cotagn che vagn ŝagn adarlerc! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
agg. Ⓜ cotanc, cotanta, cotantes
indica, con valore interrogativo, esclamativo e relativo, la quantità, come grandezza o misura (numero), estensione o durata (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ quanto Ⓓ wie viel ◇ a) Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam. coteng de urées che ha in tgiesa de mi pére massa pan, e jé more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) oh, cotán’ de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé ma mi muore da fam chilò! o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié ma mi muore da fam chiló! HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Cotagn de brac en amangorëise? / Avede la bontè de n taié jö cater brac. Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? / Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); e) cotanta servitù en cèsa de mi père à pan che ge n vanza co tanta servitù in cièsa de mi père ha pang che ghièn vanza SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); f) Cotánta de jent forestiera n cesa de mio pere i n à pán, che i’ n vánza Cotanta de zent forestiera ‘n cieŝa de mio père i n’ha pang, che i ne vanza DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); g) O mi bun Rugero, tö ne te sas cotan me ch’al me fej al cör a la messëi acopé O mi bung Ruggèr, tou nè t’ sas cutang mē, ch’el mè fesc’ al cour a la messei accopè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

cotant (gad., fas., caz., bra., col., MdR) ↦ cotant.

cotánt (fod.) ↦ cotant.

cotel (fod.) ↦ cotal.

cotèl (fas.) ↦ cotal.

cotra (col.) ↦ coutra.

cotura (amp.) ↦ coutura.

couda (fas.) ↦ coda.

cougol Ⓔ trent. cógol (Elwert 1943:172), da connettere con ait. covolo, it. covo, covare ‹ CUBĀRE, REW 2351 (GsellMM) 6 1866 cougol (BrunelG, Cianbolpin1866:12)
fas. cougol caz. cougol
s.m. Ⓜ cougoi
profonda cavità di un monte o di una roccia (fas. DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ antro, caverna Ⓓ Höhle ◇ a) l disc Cianbolfin "no sé olà jir a dormir e a forza de cerir son ruà te chist cougol." l diš Čanbolfin, "no se olà ʒ̉ir a dormir e a forʒa de čerír son ruà te kist cougol." BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.).

cougol (fas., caz.) ↦ cougol.

court Ⓔ COHORS (EWD 2, 367) 6 1858 cort (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2)
gad. curt mar. curt Badia curt grd. chëurt fas. cort bra. cort fod. court amp. corte LD court
s.f. Ⓜ courtes
cortile di un edificio; aia di una casa rurale (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cortile, corte Ⓓ Hof ◇ a) Chel pere cos sciampa e sauta jun cort col piet te un temon Cöl porö côs schampô ö sautô schun cort col piet tö un temon ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); b) y ara ê respetada - finamai dai cians da ciacia tla curt e ella ē respettada - fingmai dai ciangs da ciaccea t’ la curt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
court dl ciastel (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corte del castello Ⓓ Burghof ◇ a) Ara rabî incërch liberamënter tla curt dl ciastel Ella rabī incearc liberament’r t’ la curt d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

court (fod., LD) ↦ court.

coutra Ⓔ CULCITRA (EWD 2, 373) 6 1878 cutra (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. cutra mar. cutra Badia cutra grd. chëutra fod. coutra col. cotra amp. coltra LD coutra
s.f. Ⓜ coutres
panno, drappo che serve per coprire (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ coperta, coltre Ⓓ Decke, Bettdecke ◇ a) Les rames de peció curî la porta desco na cutra vërda Les rames d’p’cceò curì la porta desco na cutra verda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) N gran palch forní de cutres y archi Ng’ grang palco fornì de cuttres e archi PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ☟ cuerta.

coutra (fod., LD) ↦ coutra.

coutum Ⓔ *CULTUMEN (Lardschneider 1933:156) 6 1828 cotum (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
grd. chetum
s.m. sg.
concime di natura organica, derivante dall’insieme delle deiezioni solide e liquide degli animali domestici (grd. F 2002) Ⓘ letame Ⓓ Mist ◇ a) Sie rie fëna l tramentova; / L manaciova y i dajova / y, - per de ann sant custum, / L ala trat mo - sul chetum! [L’ minaciova y i dasova] / y, - per de an sant costùm, / L’alla trat mo - sul cotùm! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! / O, defin - te chegadoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! / O, defin’g - te chegadòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

coutura Ⓔ CULTŪRA (EWD 2, 345) 6 1763 coltura ‘stercoro’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. coltöra mar. coltöra Badia cultüra fas. coltura fod. coltura amp. cotura LD coutura
s.f. sg.
qualsiasi prodotto che, somministrato al terreno, ne aumenta la fertilità (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ concime Ⓓ Dünger ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura, / de porziei, de vedelame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de ster- [ 230 ] nedura, / de porz̄iei, de vedelame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

coutura (LD) ↦ coutura.

Coz 6 1853 Coz (PescostaC, BracunCoz1853-1994:225)
gad. Coz
topon.
"vila" a san leonardo di badia, sede dell’omonima famiglia nobiliare (gad.) Ⓘ Coz Ⓓ Coz ◇ a) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (gad.); b) Le Pontac da Coz á la lancia tres fora / y dant y do i vá le sanch en malora. L’Pontać da Coz á la lancia tres fòra / y dant y daò i va l’sanch in malora. L’Pontać da Coz á la lancia tres fòra / y dant y daò i va l’sanch in malora. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (gad.).

Coz (gad.) ↦ Coz.

cracheja Ⓔ trent. cachesa ‹  dtir. krâgse (EWD 2, 293) 6 1870 cráchesa (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. cracheja fas. craches fod. cracheja col. cracheja amp. crachesa
s.f. Ⓜ crachejes
gran quantità, grande carico (fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ mucchio Ⓓ Haufen ◇ a) Viva Vittorio, credendo, che l vegnissa delongo co le mule de Paoletto ciariade de genue a paié duta la cracheja. Viva Vittorio, credendo, ch’el vegnissa de longo colle mule de Paoletto ciariade de genue a pajè dutta le cráchesa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

cracheja (gad., fod., col.) ↦ cracheja.

craches (fas.) ↦ cracheja.

crachesa (amp.) ↦ cracheja.

crafen (amp.) ↦ crafon.

crafon Ⓔ ahd. krâpfo (EWD 2, 295) 6 1833 craffuǹs pl. (DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279)
gad. crafun mar. crafun Badia crafun grd. crafon fas. grafon bra. crafon fod. crafon amp. crafen LD crafon MdR crafun
s.m. Ⓜ crafons
specie di gnocco fritto, fatto con un pastone acido, preparato per le grandi feste (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ crafun Ⓓ Kirchtagskrapfen ◇ a) A l’odëi ch’ël ê inćiamò tanć de crafuns e de canifli e cajincì arostis sö n mësa, mëtel man de pité. A l’odëi ch’ël ê inçhiamò tantg de craffuǹs e de caniffli e caŝinći arrostis seu ‘ǹ mësa, mëttl maǹ de pitté. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR).

crafon (grd., bra., fod., LD) ↦ crafon.

crafun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ crafon.

crai (fod.) ↦ scrai.

craià (amp.) ↦ scraié.

craie (fas.) ↦ scrai.

craié (Calfosch, fod.) ↦ scraié.

craièr (fas.) ↦ scraié.

cranz Ⓔ dtir. Kranz 6 1865 cranz (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. cranz Badia cranz fas. cranz
s.m. Ⓜ cranc
corona di foglie e di fiori (gad.) Ⓘ ghirlanda, corona Ⓓ Kranz ◇ a) Spo fornësc di giubilati / De nosta bela patria le cranz / Pro nüsc proi veci onorati / De Ciastelrot don Clara Franz. Spo forneisc’ di Giubilati / D’nosta bella Patria ‘l Cranz / Pro nousc’ Proi vecci onorati / D’Ciastellrott Don Clara Franz. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia) ☝ gherlanda.

cranz (gad., Badia, fas.) ↦ cranz.

craogné (mar.) ↦ craugné.

crapela (bra.) ↦ crepela.

craugnar (moe.) ↦ craugné.

craugné Ⓔ variante lessicalizzata di raugné (Gsell 1991a:109) 6 1807 craugniòva (PlonerM, Erzählung1GRD1807:45)
gad. craugné mar. craogné Badia craugné grd. craunië fas. craugnèr moe. craugnar fod. craugné LD craugné
v.tr. Ⓜ craugna
sgridare qualcuno, specialmente per correggerne gli errori (gad. A 1879, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rimproverare Ⓓ schelten, zurechtweisen, beschimpfen ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. Ung craugniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt, y da muschatt. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Svardënes dai malans, / Crauniede chëi lumberc Svardënes dai malans, / Krauniëde këi Lumberc PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

craugné (gad., Badia, fod., LD) ↦ craugné.

craugnèr (fas.) ↦ craugné.

craunië (grd.) ↦ craugné.

crazé Ⓔ mdh. kratzen ‹ ahd. chrazzȏn (EWD 2, 301) 6 1878 crazzè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. crazé mar. crazé Badia crazè grd. crazé fas. grazèr bra. grazar moe. grazar fod. crazé amp. gratà LD crazé
v.tr. Ⓜ craza
fregare con le unghie su un corpo qualsiasi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ grattare Ⓓ kratzen ◇ a) Spo ára ma messü cun sü dëic delicac crazé val’ raisc fora dla tera dlaciada, che le sanch intenjô la nëi Spo à la ma m’ssè cung su deitg delicatg’ crazzè val raisc’ fora d’la terra dlacceada, ch’ ‘l sanc intengjō la nei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
crazé la sela (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ adulare Ⓓ schmeicheln ◇ a) I sá bëgn che a forza de crazé la sela s’ él slaiché intiermënter en tl cör I sa bengn’ che a forza de crazzè la sella s’ elle slaichè intirmentr in t’ l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80 (Badia).

crazé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ crazé.

crazè (Badia) ↦ crazé.

creà (col., amp.) ↦ crié.

creanza (fas., col., amp.) ↦ cherianza.

crear (bra.) ↦ crié.

creatöra (gad., mar.) ↦ creatura.

creatura Ⓔ it. creatura ‹ CREĀTŪRA (EWD 2, 303) 6 1812 creature (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. creatöra mar. creatöra Badia creatüra grd. criatura fas. creatura caz. creatura bra. creatura fod. creatura LD creatura
s.f. Ⓜ creatures
1 ogni realizzazione della potenza creatrice di dio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ creatura Ⓓ Geschöpf ◇ a) En chësta manira proved Idî a sües creatöres In chesta maniera provved’ Iddì a sūs creatures DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia); b) Este tö creatöra umana? Este tou creatura umana? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
2 bimbo, fanciullo o figliolo in tenera età (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. [ 231 ] R 1914/99, fod., LD) Ⓘ creatura Ⓓ Kind, Geschöpf ◇ a) El Segnor. No, no! Mie bone creature. Valgó troaré ben valch da marena. El Segnor. Nò, nò, mie bone creature. Valgò torare [troaré] beng valc da marena. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) La mubilies? - dutes mies! / Ma, la creatures - ties. / Tu sëul muesses vadanië; / Nëus ulon demé maië! La mobillies? - duttes mies! / Ma, la creatures - ties. / Tu sòul muêsses guadag’ne; / Nous ullòng demè majè! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); c) La creatures la é duta ties la mobilia la é mia / en chest cont tu ès ben rejon, en chest cont no son mincion. La creature la è duta tiez la mo bilia la e mia / in chest chont tu az ben reson, in chest cont no zon mencion. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); d) mo la uma se strënj la creatöra ti brac, alza i edli al cil, y scraia: Signur, tolesse mia vita, mo sconede la vita de mi fi. mo la uma sè stranc’ la creatura t’ i bracc’ alza i oudli al ceìl, e scraia: Signur, tollesse mia vita, mo sconede la vita de mi fì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

creatura (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ creatura.

creatüra (Badia) ↦ creatura.

crecé Ⓔ deriv. di crecia 6 1878 crecëia 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
Badia crecé
v.intr.
emettere un caratteristico verso rauco e stridente (della cornacchia, del corvo e di altri uccelli simili) (Badia) Ⓘ gracchiare Ⓓ krächzen ◇ a) Oh he; trö’ plü bel di corfs, che crecëia tan burt d’invern; os sëis ’ci plü amabli os. Oh he; trö’ plü bel di corfs, che crecëia tan burt d’invern; os sëis ’ci plü amabli os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

crecé (Badia) ↦ crecé.

creciament Ⓔ deriv. di crecé 6 1878 crěcceament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37)
gad. creciamënt Badia creciamënt
s.m. Ⓜ creciamenc
verso rauco e aspro, emesso dai corvi e dagli uccelli della stessa famiglia (gad.) Ⓘ gracchio Ⓓ Krächzen ◇ a) […] n’i gnôl tles orëdles nia ater, co le creciamënt di corfs […] n’i gnēle tles oredles nia at’r, ch’ ‘l crěcceament di corf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

creciamënt (gad., Badia) ↦ creciament.

creda (moe., col., amp.) ↦ creida.

crëda (gad., mar., Badia, fod.) ↦ creida.

crede (col., amp.) ↦ creie.

credit Ⓔ it. credito / dtir. kredit ‹ frz. crédit ‹ CREDITUS (EWD 2, 306) 6 1873 credito (Anonim, Monumento1873:4)
gad. credit mar. credit Badia credit grd. credit, cherdit fas. crédit fod. credito amp. credito LD credit
s.m. Ⓜ credic
cessione attuale di una somma di denaro da parte del creditore contro la promessa da parte del debitore di controprestazione futura (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ credito Ⓓ Kredit ◇ a) Ma voi fei diferenza, / E secondo el merito, / D’in lascià però senza / Gnanche un, e col credito. Ma voi fei differenza, / E secondo el merito, / D’in lassá peró senza / Gnanche un, e col credito. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); b) Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i à azetà come un credito, / Senza fei i so eśami. Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i á accettá come un credito, / Senza fei i só esami. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

credit (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ credit.

crédit (fas.) ↦ credit.

creditëur (grd.) ↦ creditour.

credito (fod., amp.) ↦ credit.

creditor (fas., fod., amp.) ↦ creditour.

creditour Ⓔ it. creditore 6 1856 creditúrs pl. (PlonerM, Erzählung5BAD1856:26)
gad. creditur mar. creditur Badia creditur grd. creditëur fas. creditor fod. creditor amp. creditor LD creditour
s.m.f. Ⓜ creditours, creditoura, creditoures
chi ha diritto alla restituzione di una somma o a una prestazione da parte di una persona (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ creditore Ⓓ Gläubiger ◇ a) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de sodesfá ai crediturs ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); b) Le confessur cherdea, che l’amaré ess bona entenziun de sodesfá ai crediturs Le confessúr cherdea, che l’amarè ess bona intenziuŋ de sodeŝfà ai creditúrs PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); c) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.).

creditour (LD) ↦ creditour.

creditur (gad., mar., Badia) ↦ creditour.

credo Ⓔ it. credo / lat. credo [in unum Deum…] 6 1879 Credo (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. credo Badia credo fas. credo fod. credo amp. credo LD credo
s.m. sg.
la formulazione del simbolo della fede cristiana e la parte della messa in cui il simbolo è recitato (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ credo Ⓓ Credo ◇ a) Sëgn cianti le Credo. Ŝáng tgianti l’Credo. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

credo (gad., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ credo.

creé (fod.) ↦ crié.

creer (fas., caz., bra.) ↦ creie.

creèr (fas.) ↦ crié.

crei (fod.) ↦ creie.

creida Ⓔ CRĒTA (EWD 2, 305) 6 1763 creda ‘creta’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. crëda mar. crëda Badia crëda grd. crëida fas. creida moe. creda fod. crëda col. creda amp. creda
s.f. Ⓜ creides
solfato di calcio biidrato naturale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1982; DLS 2002) Ⓘ gesso Ⓓ Kreide ◇ a) Nos, che sun vis, ne sarun de crëda Nos, ch’sungvis, n’sarung de creda DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

creida (fas.) ↦ creida.

crëida (grd.) ↦ creida.

creie Ⓔ CRĒDERE (EWD 2, 307; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’kred-e-) 6 1632 credareis 5 fut. (Proclama1632-1991:160)
gad. crëie mar. crëie Badia crëie grd. crëier fas. creer, creiser caz. creer bra. creer moe. crer fod. crei col. crede amp. crede LD creie MdR crëie
v.tr. Ⓜ crei, cherdon, cherdù
1 accettare per vero qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, [ 232 ] fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ credere Ⓓ glauben ◇ a) Tö ne te crëies nia cotant che de te’ jënt s’impićiadrësce cuntra Idie e cuntra la umanité Teu ne te crëÿes nia cotant che de tä ĝënt s’ impiçhiadrësce cuntra Iddie e cuntra la umanité DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’el porta via Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’el pòrta via DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) Nesciugn no l’era più svelià / Chest ogneun me l cherdarà Nešung no l era plu sveglià / Kest ognun me l kerderà BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); d) Te me credes no ‘l é vero? / un baujon non son mai stà Te me credes no le vero? / un baugion non son mai sta DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); e) "Oh! Chest no no l cree, che con n tèl berdon se n podesse fèr na tèla." "Ben, se no te crees te proarès canche l’é chisc dis che vegn." "Oh! Kest no no l kree, ke kon un tel berdòn se n podese fèr una tèla". "Ben, se no te crees te proares, kan ke le kiš dis, ke ven." BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); f) De una cosa me faje marevea, che finmai l Clero é stat così fazile a crede tanta impostura De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); g) nia morvëia duncue sce te stëntes a crëie, ch’al vëgnes indô la bela sajun nia morvouia dunque se tè stentes a creie, ch’el vegne indò la bella sajung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
2 supporre, pensare qualcosa, con argomento espresso da frase (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ pensare, credere Ⓓ denken, meinen, glauben ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Dijëis’ a de sci? / Ie crëie bën de no. Diſhëise pa de shi? / Je krëje bën de no. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Aspetede mo, iö crëie, ch’ël plöie. Aspettéde mò, jeu crëÿe, ch’ël pleuje. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); d) Cortejani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? Cortegiani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); e) Tan bel nes ál parü, / Che cherdôn che le monn foss nü. Tang bël n’es al parü, / Chë chërdong ch’ël mon fos nü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) E ió crese che no per nia / Me assade chiamà da chesta via. Ö iò creschö chö no per nia / Mö asadö chiama da cöstô via. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); g) del rest m’é sperdù, perché cherdee, de cogner sotscriver scric de debìtes del rest m’e sperdu, perche cherdée, de cogner sottoscriver scritsc de debítes IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); h) i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); i) Le miserabl cherdô de ciafé le conte döt en sënn y füria ‘L miſerabile crdō d’ceaffè ‘l conte dutt in senn e fŭria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
3 reputare, ritenere, giudicare qualcuno o qualcosa in un certo modo (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ credere Ⓓ erachten, halten, glauben ◇ a) perché se à troà chest fi amò vif e san, che se l cherdea perdù e mort perché se ha troà chest fì amò vif e sang, che sel credèa perdù e mort SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) al fô bëgn debojëgn de fá n past, y s’ la gode, porcí ch’al é gnü chësc to fre sann y intun, ch’an cherdô pordü y mort al fòo bagn de bosagn de fà un past, e s’ la gòde, porchcì cal è gnù cast to frè sang e in tung, ch’ang credò pordù e mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) perché s’à ciatà sto to fradel san e salvo, che se ‘l credea pardù e morto perchè s’ ha ciatà sto to fradel san e salvo, che s’ el credeva perdù e morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) percié nos on ciapé chëst tosat liegher e sann, che se cherdëva che l fossa mort, e perdù perciè nos òng ciapè cast tosat liegher e san, che se cherdava che ‘l fossa mort, e perdù DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) percie chësc fi, che cherdove perdù, l é giatà, y chël, che ie tenive per mort, ie mo n vita! pertgë chëst fi, chë chërdòve perdù, l’hè giatà, y chëll, chë jö tënive per mòrt, jè mö in vita! VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); f) ‘L aea credù necessario / De dì ben de colore. L’avea credù necessario / De dí ben de colore. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
v.intr. Ⓜ crei, cherdon, cherdù
1 accogliere tra le proprie convinzioni o opinioni, per intima persuasione, per adesione spirituale, per un atto di fede; dare credito a qualcosa, ritenerlo vero (grd., amp.) Ⓘ credere Ⓓ glauben ◇ a) El fesc ra voia, e alolo che s’el vede / beśen ben crede El fesc a voja, e alolo che s’ el vede / Besen ben crede DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Chëla che toma sun crëps ie chëi, che la scota su gën, y crëi per n pue de tëmp Chëlla chë toma suŋ crèpes jè chëi, chë la scota su gëŋ, y crëje per uŋ pue de temp VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
2 dare credito a qualcuno o a qualcosa (gad., grd., fas.) Ⓘ credere Ⓓ glauben ◇ a) L uem prudënt se ngiana datrai drët, che l ne crë ad uniun, / Duta la cunfidënza pierd chël, che no crë a degun. L’uem prudënt së ‘ngiànna datrài drèt, chë ‘l no crë ad ugnuŋ, / Dutta la confidënza piërd chëll, chë no crë a deguŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) A. Ma gei a veder se no tu me ves creer. A. Ma iei a vödör sö no tu mö vös crör. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); c) Ai ne le sá pa forsc nia, desch’ iö ne le savô denant; de fat! i ó jí inanter ëi, y scraié: "Uomini, recordesse, che messëis düc morí; armendesse, scenó ne goderëise le regno dl paraisc. Me cherdarai mo spo?" Ei nel sa pa forsi nia, desch’ iou nel savō denant; d’fatt! i ò ji inant’r ei, e scraiè: "Uomini, r’cordesse, ch’m’sseis duttg’ morì; armendesse, senò nè godereiſe ‘l regno d’l Paraisc’. M’c’rderai mo spo?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ cherdù, cherdus, cherduda, cherdudes
reputato, giudicato in un certo modo (gad.) Ⓘ ritenuto Ⓓ erachtet ◇ a) i uomini me mëna ala mort por colpevola cherdüda, mo Ël sá, ch’i möri inozënta li uomini mè mena alla mort pur colpevole c’rduda, mo El sà, ch’i moure innozenta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia)
s.m. sg.
giudizio, opinione (fas.) Ⓘ avviso Ⓓ Ansicht ◇ a) I era a mi creer cinch o sie, / Chi che l’era no ve l die I era a mi krëer čink o sie, / Ki ke l era no vel die BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.)
dé da creie (gad.) Ⓘ far credere Ⓓ glauben lassen ◇ a) al nes tëgn por morc, crëi, che sunse gnüs acopá, y la jënt i á dé a crëie chësc cun baujies el nes tengn’ pur mortg’, crei, che sungſe gnùs accopà, e la jent i á dè a creie chesc’ cung baujiis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia) ◆ se creie (amp.) Ⓘ credersi, ritenersi Ⓓ sich halten für, sich dünken ◇ a) ‘L é un pormai, uzel de stuco / El se crede ci sà ci. Le un por mai, uzel de stucco / El se crede, cì sà cì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); b) [ 233 ] Chiste inveze, d’inportanza / I se crede con rajon Chiste inveze, d’importanza / I se crede con ragiòn Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

creie (LD) ↦ creie.

crëie (gad., mar., Badia, MdR) ↦ creie.

crëier (grd.) ↦ creie.

creiser (fas.) ↦ creer.

creo (mar.) ↦ creve.

crep Ⓔ prelat. * krǐpp - (EWD 2, 308) 6 1763 craep ‘scopulus’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. crëp mar. crëp Badia crëp grd. crëp fas. crep fod. crëp col. crep amp. crepo LD crep
s.m. Ⓜ creps
1 rilievo naturale della superficie terrestre (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ montagna Ⓓ Berg ◇ a) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / Y sauta n crëp ca y là. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / I sauta n krëp ka i la. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Zënzater sëise Os, che provedëis de spëisa i corfs ince d’invern sö por chisc crëps, y ne se desmentiëis i romuns Zenz’ at’r seiſe Os, che provvedeis d’ſpeiſa i corv incie d’ingver sou pur chisc’ crepp, e nè sè desmentieis i rumungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
2 parete rocciosa di un monte (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Masarei 20, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ roccia Ⓓ Fels ◇ a) Frësca é l’ega y bel sarëna, / Che da crëp vá y placia en banch Fresca è l’ega e bel serena, / Che da crepp va e placcea in banc DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) Al fô n spavënt coch’ i crëps rondenî! Al fova ung spavaint cò ch’i crapp rendenía! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 roccia erta e scoscesa, per lo più elevata e di notevoli proporzioni (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rupe Ⓓ Felsen ◇ a) Le ciastel de Sigfrid s’alzâ te n beliscim post sön n crëp inanter le Rein y la Mosel. ‘L ciastell de Sigfrid s’ alzā teng bellisimo post sounung crepp inantr ‘l Rein e la Mosel. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia)
4 masso di pietra (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ roccia Ⓓ Felsblock ◇ a) Na pert tumova sun crëps, y no pudova fé ravisa. na pèrt tumòva suŋ crèpes, y no pudòva fè ravisa. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) Os ëis fat nasce da chësc crëp sëch por me na fontana frësca Os ais fatt nasce da chesc’ crepp secc pur mē na fontana fresca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

crep (fas., col., LD) ↦ crep.

crëp (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ crep.

crepa Ⓔ mozione di crëp (EWD 2, 308) 6 1866 crepes f. pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
gad. crëpa mar. crëpa Badia crëpa fas. crepa caz. crepa fod. crëpa col. crepa
s.f. Ⓜ crepes
1 blocco roccioso staccato dal terreno, macigno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ masso Ⓓ Felsblock ◇ a) Cun romú degorôl jö n piun d’ega bela sarëna sciöche n spidl, che nasciô fora dla crëpa Cung rumŭ d’gorōle jou ‘ng piung d’ega bella sarena sceoucche ‘ng spid’l, che nasceò fora d’la creppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) A chëstes parores s’é trata Genofefa sön na crëpa curida de müstl A chestes parores s’ è tratta Genofefa souna creppa curida d’must’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia); c) Ince le grof s’ê imbatü te n animal, che sciampâ: y al le porseghitëia a ciaval por crëpes, roes y brüsces cina ala grota de Genofefa Incie ‘l grof s’ ē imbattù teng animal, che sceampā: e el ‘l parseghita a ciaval pur creppes, rōs e brusces cina alla grotta d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
2 parete rocciosa di un monte (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ roccia Ⓓ Felsen ◇ a) fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder chi che l’é fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér ki ke l é BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); b) Canche vegn l Vent, prearé ben che no l me bute jù per sta crepa. Kan ke ven el vent, prearè ben, ke no l me bute ʒ̉u per sta krepa. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.).

crepa (fas., caz., col.) ↦ crepa.

crepà (col., amp.) ↦ crepé.

crëpa (gad., mar., Badia, fod.) ↦ crepa.

crepar (bra., moe.) ↦ crepé.

crepé Ⓔ CRĒP(P)ĀRE (Gsell 1990b:360) 6 1763 crepè ‘crepo’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. cherpé mar. crepé Badia crepè, cherpè grd. cherpé fas. crepèr caz. crepèr bra. crepar moe. crepar fod. cherpé col. crepà amp. crepà LD cherpé
v.intr. Ⓜ crepa
morire, detto di animali e, spreg., di persona (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crepare Ⓓ krepieren ◇ a) Y duc bradlova aduna, / Che l Pimperl ie cherpà. / Di cians i plu valënc / Zanovel bel cui dënz. I duc bradlova ad una, / Ke l Pimperl ie krepà. / Dei cians i plu valënc / Zanovel bel kui dënz. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Ma de cuer ie ve bincësse / che la beles ve cherpëssa!!! Ma de cuer je vè Wünsches, / che la bölles ve crepes!!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità, / ch’i se gionfa, finch’ i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) e l’à trat coscì intorn un mur che el ciarvel sutaa ben aut. Ampò no l’é crepà e l’é sciampà demez. ö la trat cosi intorn un mur chö öl tscharvell sutaa beng aut. Ampô no lö crepà ö lö schampà dömetz. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); e) E se no, ch’i crepe pura / Cie mai tanto zaareà E se nò, chi crèppe pura / Ciè mai tanto zaarcà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.)
crepé fora (fas.) Ⓘ sbottare Ⓓ ausbrechen ◇ a) la fam ge batea e candenó [l] crepa fora e l disc: "Oh mia bona Dona Chenina la fam ğe batea e kandenò crepa fora e el diš: "Oh mia bona Dona Kenina BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.).

crepé (mar.) ↦ crepé.

crepè (Badia) ↦ crepé.

Crepedel 6 1852 Crepedel (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. Crepedel
topon.
cima di 2306 m ad est di cortina d’ampezzo (amp.) Ⓘ [ 234 ] Crepedel Ⓓ Crepedel ◇ a) Ah! no n élo gnanche bel? / Duto cuanto cijirea / Da Tofana a Crepedel! Ah! non elo gnanche bel? / Duto quanto cigiréa / Da Tofana a Crepedel! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

Crepedel (amp.) ↦ Crepedel.

crepela Ⓔ probabilmente deriv. di crep (GsellMM) 6 1812 carpelle pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
fas. cherpela bra. crapela moe. carpela
s.f. Ⓜ crepeles
attrezzo che, fissato sotto gli scarponi degli alpinisti, permette la progressione su neve dura o su ghiaccio (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ rampone Ⓓ Steigeisen ◇ a) L’é de burc lesc. Cognon jir co le crapele; e amò l’é perìcol de se rompir le giame. L è de burtg lesch. Cognon schir colle carpelle: e a mò l e pericol de se rompir le giame. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.).

crepèr (fas., caz.) ↦ crepé.

crepo (amp.) ↦ crep.

crer (moe.) ↦ creie.

cresce Ⓔ CRĒSCERE (EWD 2, 310; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’kresk-e-) 6 1763 crusche ‘crescere’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. crësce mar. crësce Badia crësce grd. crëscer fas. crescer fod. crësce col. cresse amp. cresce LD cresce MdR crësce
v.intr. Ⓜ cresc, cherscion, chersciù
1 diventare più grande, svilupparsi secondo un naturale e progressivo processo irreversibile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ crescere Ⓓ wachsen ◇ a) In soma, olà ch’ël é röses, ilò à le Signur Idie inće lascè crësce spines. Intëneste ći che chëst ó dì? Iǹ somma, ólà ch’ël é reuses, illò ha le Signur Iddie inçhié lascè crësce spines. Intëneste çhi che quëst ó dì? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) O bun Pere en Cil, benedime chësc pice möt, fajele crësce y gní da bëgn. O bung Pere in Ceìl, benedimme chesc’ picce mutt, fajelle cresce e gnì da bengn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); c) Gonot i cuntâl ala uma, coch’ i fios vërc dles paromores, o i popi dles röses se slariâ, ch’i pici vicí chersciô, ciafâ plömes Gonot i cuntāle alla uma, cocch’ i fios vertg’ d’les paromores, o i pōpi d’les rouſes sè slargiā, ch’i piccei vicceì cresceō, ceaffā plumes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); d) Por chësta medema gauja crëscel tan d’erbes stersces y frësches, por nudrí püres besties. Pur chesta m’demma gausa cresc’l tan d’erbes stersces e fresches, pur nudrì pures besties. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:59 (Badia)
2 aumentare di forza, volume, livello, peso, rispetto a una condizione precedente (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp. DLS 2002) Ⓘ aumentare, crescere Ⓓ zunehmen, steigen ◇ a) mo tan a tan chersciôl l’ardimënt y süa svergognatëza cina a i fá domandes les plü infames mo tang a tang c’rsceōle l’ardiment e sua svergognatezza cina a i fa dimandes les plou infames DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); b) Fertunà sarà chël jëunn, che tla virtù crësc cui ani Fortunà sarà chëll s̄oun, chë t’la virtù crës̄ coi agni PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) En söla sëra chersciô la deblëza, le fle jô pesoch In soulla sera c’rsceō la deblezza, ‘l fle jē p’sōc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
v.tr. Ⓜ cresc, cherscion, chersciù
rendere maggiore, nelle dimensioni o nella quantità, accrescere (amp. DLS 2002) Ⓘ aumentare Ⓓ vermehren ◇ a) E col vetrinario / Che s’ in é śù d’istade? / I crescea el salario / E i lo preaa che ‘l staghe. E col veterinario / Che si n’é zù d’istade? / I cresceva el salario / E i lo preava ch’el staghe. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
cresce su (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ crescere Ⓓ aufwachsen ◇ a) Le pice möt chersciô sö bel demorvëia, y metô bele man a s’ un jí ‘L picce mutt c’rſceō sou bell d’morvouia, e m’tò bell mang a s’ ungjì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); b) Söl ciastel chersciôl forsc sö massa delicat, y sëgn fossel ghel, grasomé al per di atri mituns di signurs. Soul ciastell c’rsceŏle forsi sou massa d’licat, e ſengn’ foss’l ghel, graſumè al per d’i atri mittungs di Signurc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

cresce (amp., LD) ↦ cresce.

crësce (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ cresce.

Crescenza 6 1819 Cresenza (PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195)
gad. Crescënza Badia Crescënza grd. Crescënzia
antrop.
(gad., grd. F 2002) Ⓘ Crescenza Ⓓ Kreszenz, Kreszentia ◇ a) Tö t’orôs confessé pro la Crescënza / Porcí che t’as ma dodesc piciá. Tö t’ orōs confessé pro la Cresenza / Portgicché t’ aas ma dodesch pitgià. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) Iö á osservé, che tö t’un âs subit amal / Sce la Crescënza te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia).

Crescënza (gad., Badia) ↦ Crescenza.

Crescënzia (grd.) ↦ Crescenza.

crescer (fas.) ↦ cresce.

crëscer (grd.) ↦ cresce.

cresse (col.) ↦ cresce.

cresta Ⓔ CRISTA (EWD 2, 312) 6 1828 kresta (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65)
gad. cresta mar. cresta Badia cresta grd. cresta fas. cresta moe. gresta fod. crësta col. cresta amp. cresta LD cresta
s.f. Ⓜ crestes
escrescenza rossa, carnosa, a profilo dentato, che cresce sulla testa dei gallinacei (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cresta Ⓓ Kamm ◇ a) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. / Les ie diaulmënter ries, / Nes fej suvënz gran dann. / Nes tira sula cresta / Na bela gran tampesta. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan. / Les ie diaulmënter ries, / Nes feſh suënz gran dann. / Nes tira sula kresta / Na bela gran tëmpesta. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

cresta (gad., mar., Badia, grd., fas., col., amp., LD) ↦

cresta.

crësta (fod.) ↦ cresta.

crestian (bra.) ↦ cristian.

crëusc (grd.) ↦ crousc.

creve Ⓔ ait. croi(o) ‹ *CRODIUS ‘hart’ (Gsell 1990b:361) 6 1878 crêo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74)
gad. crou mar. creo Badia crô
agg. Ⓜ crevi, crevia, crevies
di persona, che opera il male compiacendosene o restando indifferente alle conseguenze ch’esso provoca (gad.) Ⓘ crudele, malvagio Ⓓ boshaft, unlieb
da volei creve (gad.) Ⓘ scortese Ⓓ unfreundlich ◇ [ 235 ] 1 a) Oh uomini pescimi y da orëi crou O uomini pessimi e d’a orei crêo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

crì (grd.) ↦ chirì.

crianza (Badia, grd.) ↦ cherianza.

criatura (grd.) ↦ creatura.

cricé (fod.) ↦ scricé.

cridà (col., amp.) ↦ cridé.

cridar (bra., moe.) ↦ cridé.

cridé Ⓔ QUIRĪTĀRE (EWD 2, 103) 6 1844 crida (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
fas. cridèr caz. cridèr bra. cridar moe. cridar fod. cridé col. cridà amp. cridà
v.intr. Ⓜ crida
1 emettere suoni o parole con voce altissima o alterata (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934) Ⓘ gridare, urlare Ⓓ schreien ◇ a) Enlouta chisc lères i à ben scomenzà a cridèr: "Gei jù, gei jù!" In la uta kiš leres i à ben scomenʒà a krider: "Ǧei ʒ̉u, ğei ʒ̉u!" BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
2 venire a contrasto con qualcuno in modo violento e ingiurioso (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ altercare, litigare Ⓓ streiten, zanken ◇ a) Passando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se dijea Pašando par na vila, sete o oto / i cridaa fra de lore e i se digea DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
v.tr. Ⓜ crida
rimproverare, redarguire con un tono di voce alto e concitato (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ sgridare Ⓓ schimpfen ◇ a) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi, / e s’ i crida, el no s’ inpaza, / ch’el no serve a pì paroi. El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi, / e s’ i crida, el no s’ inpaz̄a, / ch’el no sèrve a pi paroi. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Un i cridaa a un outro, che ‘l parlaa da mato e da musciato. Un i cridava a un autro, ch’el parlava da matto e da musciatto. PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.).

cridé (fod.) ↦ cridé.

cridèr (fas., caz.) ↦ cridé.

cridlé Ⓔ dtir. krîglen ‘röcheln’ (GsellMM) 6 1858 cridla (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. cridlé mar. cridlé Badia cridlé
v.intr. Ⓜ cridla
emettere, respirando a fatica, un rantolo (gad. V/P 1998) Ⓘ rantolare Ⓓ röcheln ◇ a) Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smociogna ch’al é na vergogna. Tl müs i vëgnel na burta gran rogna, / al cridla y smoćiogna ch’al é na vergogna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

cridlé (gad., mar., Badia) ↦ cridlé.

crido Ⓔ it. grido 6 1860 cride pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. crido
s.m. Ⓜ cridi
voce emessa con forza, gridando (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ urlo, grido Ⓓ Schrei ☝ scrai
tré n crido (amp.) Ⓘ gridare Ⓓ schreien ◇ a) Sentì da un ciou a ‘l outro del paes / Che dute tira cride e fesc un ves. Sentì da un ciau all’ autro del paes / Che dute tira cride e fesc un ves. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

crido (amp.) ↦ crido.

crié Ⓔ it. creare ‹ CREĀRE (EWD 2, 316) 6 1763 criè ‘creo’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. cherié mar. cherié Badia crié grd. crië fas. creèr bra. crear fod. creé col. creà amp. creà LD crié
v.tr. Ⓜ crieia, cherion, cherié
1 trarre, far nascere dal nulla, riferito specialmente a dio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ creare Ⓓ schaffen, erschaffen ◇ a) Ël á cherié sorëdl, la löna, les stëres El à c’riè sored’l, la luna, les sterres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia); b) Cotan de beles cosses á cherié le bun Dî Cutang d’belles coses à cr’iè ‘l bung Dì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
2 far nascere, formare, dare origine a qualche cosa (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ creare, formare Ⓓ bilden ◇ a) Una comiscion i à creà, / Parché ra śisse a vede Una Commission i a creá, / Parché a zise a vede Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

crié (Badia, LD) ↦ crié.

crië (grd.) ↦ crié.

crigna Ⓔ prelat. *CRINEA (Gsell 1989a:149) 6 1836 krigna (BrunelG, Fenì1836-2013:354)
gad. crigna mar. crigna Badia crigna grd. crinia fas. crigna bra. crigna fod. crigna amp. crigna LD crigna
s.f. Ⓜ crignes
cassetta quadrata o rettangolare incastrata in un mobile ove scorre orizzontalmente (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ cassetto Ⓓ Schublade ◇ a) Dapò me cogne contentar de aer / Per scrivania na crigna de armer Dapò me kogne kontentar de aèr / Per skrivania na krigna de armèr BrunelG, Fenì18362013:354 (bra.).

crigna (gad., mar., Badia, fas., bra., fod., amp., LD) ↦

crigna.

crignot Ⓔ deriv. di crigna (EWD 2, 317) 6 1813 kriniot (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
grd. criniot
s.m. Ⓜ crignoc
vaschetta in legno, talvolta costituita da un tronco di albero scavato, dove si mette il mangiare per i maiali (grd. G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ trogolo Ⓓ Napf, Trog ◇ a) Dut i jiva bel de man / La manea y l gran paian, / Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot Dut i ſhiva bel de man / La manea i l gran pajan, / I faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

criminal Ⓔ it. criminale / dt. kriminal 6 1878 criminale f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122)
gad. criminal Badia criminal grd. criminel fas. criminèl LD criminal
agg. Ⓜ criminai, criminala, criminales
arc. relativo alle pene dal punto di vista giudiziario (gad.) Ⓘ penale Ⓓ straf- ◇ a) Por sentënza criminala êl condané ala mort, por colpa de caluniadú, infedel, y de trëi omizig Pur sentenza criminale ēle cundannè alla mort, pur colpa d’calunniatore, infedele, e d’trei omizidi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

criminal (gad., Badia, LD) ↦ criminal.

criminel (grd.) ↦ criminal.

criminèl (fas.) ↦ criminal.

crina (col.) ↦ clina.

crinia (grd.) ↦ crigna.

criniot (grd.) ↦ crignot.

Crist1 Ⓔ it. Cristo 6 1813 (Giesu) Cristo (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. Crist Badia Crist grd. Crist fas. Crist fod. Crist amp. Cristo LD Crist MdR Cristo
s.m. sg.
appellativo di gesù (gad. A 1879; DLS 2002, grd. G 1923; [ 236 ]

1 F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ Cristo Ⓓ Christus ◇ a) N’â Cristo, le filiol de Die, tra sü püć amici n traditur? N’â Cristo, le filiol de Die, tra sü püçh amici ‘ǹ traditur? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) e aé rajon, parcé che Cristo à dito / che el so regno no ‘l é de chesto mondo! e avè ragion, parcè che Cristo à dito / che el so regno no l’è de chešto mondo! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); c) por meso dla crusc, i patimënc y la mort é rové Crist a süa gloria per mezzo d’la crusc’, i patimentg’ e la mort è r’vè Cristo a sua gloria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

Crist (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ Crist1.

crist2 Ⓔ CHRĪSTUS ‹ Xριστός (EWD 2, 318) 6 1856 Crist (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250)
gad. crist mar. crist Badia crist grd. crist fas. crist bra. crist fod. crist amp. cristo LD crist
s.m. Ⓜ crisć
motivo iconografico del culto cristiano, rappresentante gesù inchiodato sulla croce (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ crocifisso Ⓓ Kruzifix
ciapé dl crist sul nes (fas.) Ⓘ prenderle Ⓓ Prügel beziehen ◇ a) Ence chest piovan l vel la pasc / Del bon Gejù, duc la volon; / Mo fosc se la mantegnaron / Zenza ciapar del Crist sui nasc, / E zenza trota! ’Ntge chest Piovang ‘l vel la pas / Del bong Gesu, dutg la volong; / Mo fos se la mantegnarong / Tzentza tgiapar del Crist sui nas, / E tzentza Trotta! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.).

crist (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ crist2.

cristalisé Ⓔ it. cristallizzare 6 1878 cristalliſà p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. cristalisé Badia cristalisé fas. cristalisèr
v.intr. Ⓜ cristaliseia
assumere la struttura di cristallo (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ cristallizzare Ⓓ kristallisieren
p.p. come agg. Ⓜ cristalisés, cristaliseda, cristalisedes
ciò che ha assunto la struttura di cristallo (gad.) Ⓘ cristallizzato Ⓓ kristallisiert ◇ a) y l’anima confusa ne podô capí les parores, ch’ara â dit, i ciarâ ma fit cun edli cristalisá, sciöche de spidl e l’anima confuja nè pudō capì les parores, ch’ella ā ditt, i ciarā ma fitt cung oudli cristalliſà, sceocche de spid’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

cristalisé (gad., Badia) ↦ cristalisé.

cristalisèr (fas.) ↦ cristalisé.

cristian (Badia) ↦ chestian.

cristian Ⓔ it. cristiano ‹ CHRISTIĀNUS ‹ χριsτιανος (EWD 2, 319) 6 1813 Cristian (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. cristian mar. cristian Badia cristian grd. cristian fas. cristian bra. crestian fod. cristián col. cristian amp. cristian LD cristian MdR cristian
agg. Ⓜ cristians, cristiana, cristianes
relativo a gesù cristo (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cristiano Ⓓ christlich ◇ a) Ai peri spo y ales umes i racomanâra d’i dé na bona educaziun a sü fis, d’i trá sö tla s. religiun y devoziun cristiana Ai peresc’ spo e alles umes i raccomanāla di dè na bona educaziung a su fiis, d’i tra sou t’ la s. Religiung e devoziung cristiana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia); b) La fede cristiana / Chiló éra via, y no la lotrana La fede cristiana / Chiló ella viva, e no la lottrana PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
s.m.f. Ⓜ cristians, cristiana, cristianes
1 chi accetta la fede nel cristo o segue la religione cristiana (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ cristiano Ⓓ Christ ◇ a) A Gejù vën dat n’antia buanda: / Bon tëmp l cristian, y blëita damanda. A Gesu vän dat un anthia bevanda: / Bon tämp ‘l Cristian, j bleita damanda. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
2 essere ragionevole che dio ha creato con anima immortale e corpo mortale (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002, MdR) Ⓘ uomo, persona Ⓓ Mensch, Person ◇ a) n rie cristian pò ejerzité na ria influënza sö i atri ‘ǹ rie cristiaǹ pò eŝercité ‘na ria influënza seu i atri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità, / come dee un bon cristian e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità, / come deve un bon cristiàn DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); c) No lasce mai dir mal de voi; / I lode e i lodaré i fascegn; / A duc ge die: i é bogn cristiegn No lasse mai dir mal de voi; / I lode e i lodarè i Fassegn; / Adutg ge die: I è bogn cristiegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.)
da cristian (MdR) Ⓘ cristiano Ⓓ christlich ◇ a) n jonn, che inte sü prüms agn à otenü na bona educaziun da cristian e à imparè ad amè Idie ‘ǹ ĵon, che inte sü prüms agn ha ottenü ‘na bonna educaziuǹ da Cristiaǹ e ha imparè ad amè Iddie DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

cristian (gad., mar., Badia, grd., fas., col., amp., LD, MdR) ↦ cristian.

cristián (fod.) ↦ cristian.

cristianeisem Ⓔ it. cristianesimo 6 1878 Cristianesimo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. cristianejim Badia cristianejimo grd. cristianejim fas. cristianeisem fod. cristianejimo amp. cristianesimo LD cristianeisem
s.m. sg.
religione predicata da gesù cristo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cristianesimo Ⓓ Christentum ◇ a) Dopo che la löm dl Cristianejim â fat sparí les scurités dl’idolatria en Germania - ti lüsc todësc - ára nia püch smorjelé i costüms groi de chëra jënt Dopo che la lum d’l Cristianesimo ā fatt sparì les scuritès d’l’ idolatrìa in Germania - in t’ i lusc’ todesc’ - àla nia puc smorjelè i costumi grŏi de chella jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

cristianeisem (fas., LD) ↦ cristianeisem.

cristianejim (gad., grd.) ↦ cristianeisem.

cristianejimo (Badia, fod.) ↦ cristianeisem.

cristianesimo (amp.) ↦ cristianeisem.

Cristina 6 1821 Stina (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)
gad. Cristina Badia Cristina grd. Cristina, Stina
antrop.
(gad., grd. F 2002) Ⓘ Cristina Ⓓ Christina ◇ a) O Stina dala Sia, / O Stina dl Sigat, / Sce tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. O Stina dala Sia, / O Stina del Sigat, / She tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Te cunësce bën Cristina, / Tu ies fauza, tu ies fina Te kunëshe bën Kristina, / Tu [ 237 ] ies fauza, tu ies fina PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) "Oh mia bona Cristina", respogn Tita "sce te n orôs un che bër ega, esste messü maridé n alcun." "Oh mia bona Cr’stina", respougn Tita "se t’ n’uros ung che bei ega, este m’ssè maridè ǹg alcung." DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia).

Cristina (gad., Badia, grd.) ↦ Cristina.

Cristl 6 1821 Kristl (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
gad. Cristl grd. Cristl
antrop.
(gad., grd.) Ⓘ Cristiano Ⓓ Christian ◇ a) Pitl y grant, chimei udova: / Viva bera Cristl, viva! Pitl i grant ki mei udova: Viva bera Kristl, viva! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.).

Cristl (gad., grd.) ↦ Cristl.

Cristo (amp., MdR) ↦ Crist1.

cristo (amp.) ↦ crist2.

criter (gad., grd., fod.) ↦ critere.

critere Ⓔ it. criterio 6 1870 criterio (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. criter grd. criter fas. criterie fod. criterio, criter col. criterio amp. criterio LD critere
s.m. Ⓜ criteri
capacità di giudicare rettamente, assennatezza, buon senso (fod.) Ⓘ criterio Ⓓ Hausverstand ◇ a) Grazie a Dio la jent nosta à n bon criterio e n puo de sentimento cristiano Grazie a Dio la jent nossa ha un bon criterio e un po’ de sentimento cristiano AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

critere (LD) ↦ critere.

criterie (fas.) ↦ critere.

criterio (fod., col., amp.) ↦ critere.

criticà (col., amp.) ↦ critiché.

criticar (bra., moe.) ↦ critiché.

critiché Ⓔ it. criticare (da CRITICUS ‹  ϰϱιτιϰός) (EWD 2, 320) 6 1878 critticheia 6 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65)
gad. critiché mar. critiché Badia critiché grd. critiché fas. critichèr bra. criticar moe. criticar fod. critiché col. criticà amp. criticà LD critiché
v.tr. Ⓜ criticheia
giudicare negativamente, disapprovare qualcuno o qualcosa (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ criticare Ⓓ kritisieren ◇ a) Impó n él püc, che rengraziëia a Idî de tan de benefizi, atri ne pënsa a Idî, se porta gonot odio, se ofënn un l’ater y se critichëia cun gran marizia. Impò n’elle puc’, che ringrazie a Iddì d’tangn’ d’benefizi, atri nè pengsa a Iddì, sè porta gonot odio, se offend’ ung l’at’r e sè critticheia cung grang marizia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia).

critiché (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ critiché.

critichèr (fas.) ↦ critiché.

crô (Badia) ↦ creve.

crocefisc (fod.) ↦ cruzefis.

croda Ⓔ prerom. *krut(t)a (Gsell 1990b:362) 6 1763 la croda ‘rupes’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. croda Badia croda grd. croda fas. croda fod. croda amp. croda LD croda
s.f. Ⓜ crodes
rilievo naturale della superficie terrestre (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ monte Ⓓ Berg ◇ a) Corvara y Calfosch anter crodes y munts Corvara e Calfosc anter crodes e munts PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia); b) Al Vangele les crodes dal stlopeté rondenësc, / Ch’an alda ia Fascia, Gherdëna y fora insom i todësc Al Vangele les crodes dal stloppetè rendennáss, / Ch’ang alda ia Fassa, Gherdána e fora ingsom i Todáss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

croda (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ croda.

cröde (gad., mar.) ↦ crude.

crödelté (mar.) ↦ crudelté.

croía (mar.) ↦ colavia.

crojat Ⓔ ven. crosato, cfr. frl. crosat (GsellMM) 6 1860 crosato (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
col. crojat amp. crojato
s.m. Ⓜ crojac
indumento maschile senza maniche, più comunemente detto gilè (col. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ corpetto, panciotto Ⓓ Weste ◇ a) Ra fanela de pano e chel crojato / Bel de scarlato Ra fanella de pano e chel crosato / Bel de scarlato DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

crojat (col.) ↦ crojat.

crojato (amp.) ↦ crojat.

cronpà (amp.) ↦ compré.

croo (amp.) ↦ corf.

cropia (fod.) ↦ proca.

crosc (moe., col., amp.) ↦ crousc.

crossö (mar.) ↦ colassù.

crosta Ⓔ CRUSTA (EWD 2, 323) 6 1763 chrosta ‘crusta’; crosta ‘scoria’ (Bartolomei1763-1976:73, 76)
gad. crosta mar. crosta Badia crosta grd. grosta fas. grosta fod. crosta col. crosta amp. crosta
s.f. Ⓜ crostes
1 qualsiasi strato superficiale indurito per effetto naturale, o sotto l’azione del calore o per altri motivi (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982) Ⓘ crosta Ⓓ Kruste ◇ a) Y le miú de düc, le bagn de Valdander, / che fej te cialdira na crosta de cënder. Y l’miú de düć, l’Bagn de Valdander, / che fej te ćialdira na crosta de cënder. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); b) Ogni tant na picola piova, che bagna n momento la crosta. Ogni tant una piccola piova, che bagna un momento la crosta. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 coperta di neve che riveste o protegge una superficie (gad. V/P 1998) Ⓘ manto di neve Ⓓ harte Schneedecke ◇ a) La porta y la rama de pëc, […] ê dagnora cuertes da na crosta blancia, dai parëis dl ander pingolâl dlaciuns La porta e la rama d’pēcc’, […] ē dagnara cuertes dana crosta blancia, dai pareis d’l and’r pingolāle d’lacceungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

crosta (gad., mar., Badia, fod., col., amp.) ↦ crosta.

croton Ⓔ zu ven. groton ‹  ONOCROTALUS ‹  ὀνοϰϱόταλος (EWD 2, 325) 6 1850 giai da crottung pl. (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. crotun mar. crotun Badia crotun grd. cruton amp. groton
s.m. Ⓜ crotons
grande e maestoso uccello della famiglia fasianidi, che abita le foreste alpestri (tetrao urogallus) (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, amp. Q/K/F 1983) Ⓘ urogallo, gallo cedrone Ⓓ Auerhahn
gial da croton (gad. V/P 1998) Ⓘ urogallo, gallo cedrone Ⓓ Auerhahn ◇ a) An pó dí, che te n corp frësch y sann abitâl n spirit frësch y sann; capi de na sort de n natural, ch’an ürta ma sciöch’ i iai da crotun söles munts al- [ 238 ] tes. Ang po dì, che te ‘ng corp fresc e san abitale ‘ng spirito fresc e san; capi de na sort deng natural, ch’ang ürta ma sceoucch’ i giai da crottung soulles munts altes. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

crotun (gad., mar., Badia) ↦ croton.

crou (gad.) ↦ creve.

crousc Ⓔ CRUX (EWD 2, 327) 6 1813 crousch (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. crusc mar. crusc Badia crusc grd. crëusc fas. crousc caz. crousc bra. crousc moe. crosc fod. crousc col. crosc amp. crosc LD crousc MdR crusc
s.f. Ⓜ croujes
1 oggetto, segno, simbolo a forma di croce (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ croce Ⓓ Kreuz ◇ a) Gejù tol la Crëusc sula sciables. Giesu tol la Crousch sulla Schables. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) A la fin i tómel ite d’i mëte inte süa cassa e de mëte na crusc benedida lassura. A la fiǹ i tomel ite d’i mëtte inte süa cassa e de mëtte na cruŝ benedida lassura. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); c) Al prum portaa na crousc e i autres na bara cuerta de neigher. Al prum portaa no crous, ö i autres nô bara cuerta dö neiger. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); d) intan ch’ara dormî i êl tomé de man la picera crusc de lëgn intang chella dormì i ēle tomè d’mang la piccera crusc’ d’lengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
2 condizione tormentosa provocata dall’assiduità del dolore (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. A 1879; DA 1973, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ tormento, preoccupazione, pena Ⓓ Pein, Kummer ◇ a) olà che le Signur Idie à piantè na gran fortüna e benedisciun, ilò mënel inće crusc e tribolaziuns olà che le Signur Iddie ha piantè ‘na graǹ fortüna e benediŝiun, illò mënel inçhié cruŝ e tribolaziuǹs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) Racomanede a Dio vigne de / Üsc laurs y crusc y ince pasciuns! Racomanödö a Dio vignödö / Üsch laurs i crusc e intgio paschiungs AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Y düc fô dër coriusc / Sc’ ai n’odô, fôi plëgns de crusc. E dütg fo dar corius / S’ ai n’odò foi plains de crus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); d) Canche son pa te Gherdëina / Nëus ulon pa se la goder / Ai pensieres, ala crëujes / Nëus ne ulon pa plu pensé. Can che sumpa ‘n te Gardeina / Neus volumpa se la gudè / Ai pensieres, a le creuses / Neus ne ulon pa plu pensé. ZacchiaGB, GardeneraD1858*-1995:174 (grd.); e) pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu, y no unisses plu a cësa, y ie ësse na crëusc de mancul pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu, y no unisses plu a tgèsa, y jö èss na crouŝ de mancul VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); f) Bun coraje, Genofefa, maius crusc te poste aspeté ciamó Bung coraggio, Genofefa, maiùs crusc’ tè poste aspettè ciamò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia)
en crousc (grd. L 1933, fas.) Ⓘ di traverso Ⓓ quer, kreuzweise ◇ a) L’à vardà n pech stroz, a veder chisc pecei duc en crousc e reversé un sora l’auter e l disc: Tu t’es auter mior e più svelt che gé a fèr chest lurier. El a vardà un pek stroʒ, a veder kis pečei duč in crouš e reversè un sora l auter e el diš: Tu ti es auter mior e più svelt ke ğe a fèr kis lurier. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.) ◆ fé la

crousc (grd.) Ⓘ fare il segno della croce Ⓓ bekreuzen, bekreuzigen ◇ a) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. / […] / Per Triech ciacëles ju, / Fajëi la crëusc lessù. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan. / […] / Per Triek ciacëles ſhu, / Faſhëi la krëush lessù. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.).

crousc (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ crousc.

crozefis (fas.) ↦ cruzefis.

crozifighé (fod.) ↦ cruzefijé.

cru Ⓔ dtir. krû (Q/K/F 1982:81) 6 1844 cru (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
amp. cru
s.m. Ⓜ crus
antica moneta di poco valore (amp.) Ⓘ soldo Ⓓ Kreuzer ◇ a) O ch’el disc, che ‘l non à un scheo, / o ch’el à da baratà; / podé ben i dì "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. O ch’el disc, che ‘l non a un schèo, / o ch’el a da baratà; / podé ben i di "ve preo", / gnanche un cru no i cabolà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

cru (amp.) ↦ cru.

cru (fod., amp.) ↦ cruf.

crü (gad., mar., Badia) ↦ cruf.

crude Ⓔ CRŪDUS (EWD 2, 326), gad. cröde (vs. crü) x influenzato da ven. crudo (GsellMM) 6 1878 crude (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. cröde mar. cröde Badia crüde fod. crude amp. crudo
agg. Ⓜ crudi, cruda, crudes
1 insensibile, senza pietà (gad. V/P 1998; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ crudele Ⓓ grausam ◇ a) O! os muraies malinconiches, che nes sarëis fora dl monn, scemia che bagnëis chësta amabla creatöra, sëis impó manco crödies, co i uomini O! os mureies malinconiches, che nes serreis fora d’l mon, semìa che bagneis chest’amabil creatura, seis impò manco crudies, che li uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
2 rigido, inclemente (detto del clima) (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ crudo Ⓓ streng ◇ a) en confidënza en Os poi aspeté a pora nia le gran frëit, y i vënc crödi e in confidenza in Os poi aspettè a pora nia ‘l grang freit, e i ventg’ crudi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) le plü bel de sarëgn da d’aisciöda é, en confrunt ala belëza y ala löm dl paraisc, nia plü co na nöt crödia y foscia d’invern ‘l plou bell dè serengn’ da d’aingsceuda è, in confronto alla bellezza e alla lum d’l Paraisc’, nia ploucche na noutt crudia e foscea d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia)
3 manchevole, insufficiente, inadeguato (gad.) Ⓘ scarso Ⓓ knapp ◇ a) Le möt, dala nascita insö ausé a püch y a n cröde nudrimënt ‘L mutt, dalla nascita ingsou auſè a puc e a ‘ng crude nutriment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
4 difficile a sopportare (gad.) Ⓘ duro Ⓓ hart ◇ a) La mort é döra por chi che mör y gonot por chi che resta, mo no da öna pert, no dal’ atra é cis crödia la mort dl iüst, porcí ch’al é Idî che consolëia le moribondo La mort è dura pur chicche mour e gonot pur chicche resta, mo no da una pērt, no dall’ atra è ceìs crudia la mort d’l giust, purcicch’ el è Iddì ch’consola ‘l moribondo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia)
s.m. sg.
asprezza, rigidezza del clima (gad., fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ crudezza Ⓓ Strenge ◇ a) mo la uma, prinzipëssa de jintil sanch, trata sö tla comodité te beles stanzes, ne n’ê plü capaze de resiste tl cröde de chëra caverna mo la uma, prinzipessa d’jintil sanc, tratta sou t’ [ 239 ] la comoditè te belles stanzes, nen’ ē plou capaze d’resistè t’ l crude d’chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); b) Dopo che le cröde dl invern s’ ê smorjelé, tirâl indô n’aria cialdina y amabla dal’ aisciöda Dopo ch’l crude d’l ingvèr s’ ē smorjelè, tirāle indò ‘ng n’aria cialdina e amabile d’al l’ainsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

crude (fod.) ↦ crude.

crüde (Badia) ↦ crude.

crudeil (fas.) ↦ crudel.

crudel Ⓔ it. crudele ‹  CRŪDĒLIS (EWD 2, 327) 6 1878 crudele (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. crudel Badia crudel grd. crudel fas. crudeil bra. crudel LD crudel
agg. Ⓜ crudei, crudela, crudeles
insensibile, senza pietà (gad. A 1879; A 1895, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ crudele Ⓓ grausam ◇ a) Manajëia chëstes ermes por Idî, por defëne l’inozënza arbandonada, y en castighe al’iniustizia crudela Maneja chestes ermes pur Iddì, pur defenne l’innozenza arbandonada, e in castigo all’ ingiustizia crudele DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
s.m.f. Ⓜ crudei, crudela, crudeles
persona insensibile, senza pietà (gad.) Ⓘ persona crudele Ⓓ grausamer Mensch ◇ a) Insciö trionfâ le crudel bele danfora, söla speranza, che le conte tl pröm sënn ordinëies la mort de Genofefa. Ingsceou trionfava ‘l crudele belle dang fora, soulla speranza, che ‘l conte t’ l prum senn ordineie la mort de Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia).

crudel (gad., Badia, grd., bra., LD) ↦ crudel.

crudeltà (grd., fas., amp.) ↦ crudelté.

crudelté Ⓔ it. crudeltà (EWD 2, 327) 6 1878 crudeltè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30)
gad. crudelté mar. crödelté Badia crudelté grd. crudeltà fas. crudeltà fod. crudelté amp. crudeltà LD crudelté
s.f. Ⓜ crudeltés
caratteristica di chi è crudele (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ crudeltà Ⓓ Grausamkeit ◇ a) O benedëta nosta s. religiun, ëra sora é capaze d’i tó la crudelté ai lus y ales laurs! O benedetta nosta s. Religiung, ella sora è capaze di tŏ la crudeltè ai lŭs e alles laurz! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

crudelté (gad., Badia, fod., LD) ↦ crudelté.

crudo (amp.) ↦ crude.

cruf Ⓔ CRŪDUS (EWD 2, 326) 6 1864 cruves pl. (VianUA, JanAmalà1864:200)
gad. crü mar. crü Badia crü grd. cruf fas. cruf fod. cru col. cruf amp. cru LD cruf
agg. Ⓜ crufs, cruva, cruves
non sottoposto all’azione del fuoco o del calore (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crudo Ⓓ roh ◇ a) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) I dà a un ra carne cruda / E el pan al Spezier. I dá a un ra carne cruda / E el pan al Speziér. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

cruf (grd., fas., col., LD) ↦ cruf.

crupa (col.) ↦ proca.

crusc (gad., mar., Badia, MdR) ↦ crousc.

cruton (grd.) ↦ croton.

cruzefijé Ⓔ ait. crucifiggere (EWD 2, 328) 6 1813 crucifigè (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. cruzifijé Badia cruzifijé grd. cruzefijé fas. cruzefìjer fod. crozifighé amp. cruzifijà
v.tr. Ⓜ cruzefijeia
mettere in croce, inchiodare alla croce per l’esecuzione capitale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ crocifiggere Ⓓ kreuzigen ◇ a) ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebela je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Ël é mort por amur di uomini, y de chi medemi, che l’â cruzifijé El è mort pur amur d’li uomini, e d’chi medemmi, ch’l ā cruzifiggè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

cruzefijé (grd.) ↦ cruzefijé.

cruzefìjer (fas.) ↦ cruzefijé.

cruzefis Ⓔ ait. crucifisso (EWD 2, 328) 6 1813 crucefis (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
grd. cruzefis fas. crozefis bra. cruzefisc fod. crocefisc
agg. Ⓜ cruzefisc, cruzefissa, cruzefisses
messo in croce, inchiodato sulla croce (grd.) Ⓘ crocifisso Ⓓ gekreuzigt ◇ a) Cruzefis Gejù! Pietà, ie son chël che dut fala! Crucefis Giesu! Pietà, je son chal che dut falla! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) O Gejù cruzefis, dunëme l paravis. O Giesu crucifis, duname ‘l Paravis. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

cruzefis (grd.) ↦ cruzefis.

cruzefisc (bra.) ↦ cruzefis.

cruzià (amp.) ↦ cruzié.

cruziar (bra., moe.) ↦ cruzié.

cruzié Ⓔ nordit. cruziarse ~ it. crucciarsi (Gsell 1989a:149) 6 1763 cruziè ‘crucio’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. cruzié mar. crüzié Badia cruzié grd. cruzië fas. cruzièr caz. cruzièr bra. cruziar moe. cruziar fod. cruzié amp. cruzià LD cruzié
v.tr. Ⓜ cruzia
dare angoscia, affannare, tormentare (gad., fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ preoccupare, angosciare Ⓓ bekümmern, ängstigen ◇ a) la cosciënza me crüzia zënza assá la cosceienza m’cruzieia zenza aſsà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ cruziés, cruzieda, cruziedes
che è tormentato da pene fisiche o morali (gad. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crucciato, impensierito Ⓓ besorgt, bekümmert ◇ a) Cruzié assá, sciöch’ al ê, ponsâ le düca tra se zënza fá parora Cruzziè assà, sceocch’ el ē, pungsā ‘l duca tra sè zenza fa parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
se cruzié (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crucciarsi, preoccuparsi Ⓓ sich grämen, sich sorgen ◇ a) no t’ès brea de te cruzièr per la feides no t’es brea de te cruzier per la feides BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); b) Cuindi ne n’ói plü ester desfidënta y grama, scemia ch’i ne n’á no da firé, no da cují, i ne m’ó plü cruzié cun pinsiers do le guant. Quin- [ 240 ] di nen oi plou est’r desfidente e grama, s’mia ch’i nen à no da firè, no da cujì, i nè m’ŏ plou cruzziè cung pinsirz dō ‘l guant. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); c) ara se crüzia por ël, pita y passa les nöts zënza dormí ella s’ cruzieia pur el, pitta e passa les noutt’s zenza dormì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

cruzié (gad., Badia, fod., LD) ↦ cruzié.

cruzië (grd.) ↦ cruzié.

crüzié (mar.) ↦ cruzié.

cruzièr (fas., caz.) ↦ cruzié.

cruzifijà (amp.) ↦ cruzefijé.

cruzifijé (gad., Badia) ↦ cruzefijé.

cu (amp.) ↦ cul.

(gad., mar., Badia) ↦ cul.

cu ti (fod.) ↦ cuti.

cuader Ⓔ (nord)it. quadro (GsellMM) 6 1870 quadro (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
bra. cuadro fod. cuader, cuadro col. cuader, cuadro amp. cuader, cuadro
s.m. Ⓜ cuadri
fig. riferito a una vista, scena o situazione attraente (fod.) Ⓘ quadro fig.Ⓓ Bild fig. ◇ a) Ma a Leisach se presenta n bel cuadro, se vede Lienz e tante vile dut intor. Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante ville dutt intor. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

cuader (fod., col., amp.) ↦ cuader.

cuadro (bra., fod., col., amp.) ↦ cuader.

cuaji (gad., Badia, fod., amp.) ↦ scuaji.

cual Ⓔ it. quale 6 1878 qual (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. cual Badia cual
congiunz.
nella qualità di, nelle funzioni di (gad.) Ⓘ come Ⓓ als ◇ a) i arbandonëii le monn cual vitima zënza macia i arbandone ‘l mon qual vittima zenza maccia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia) ☝ sciche.

cual (gad., Badia) ↦ cual.

cualità (grd., amp.) ↦ cualité.

cualité Ⓔ it. qualità ‹  QUĀLITĀS (EWD 2, 332) 6 1833 qualité (DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245)
gad. cualité mar. cualité Badia cualité grd. cualità fas. calità fod. cualité amp. cualità LD cualité MdR cualité
s.f. Ⓜ cualités
nel commercio: qualità di una merce, l’insieme delle sue caratteristiche intrinseche ed estrinseche (MdR) Ⓘ qualità Ⓓ Qualität ◇ a) Odarëis i plü bi panesc d’Inghiltera. / Chilò en avëise n toch de la miù cualité. Oderëis i plü bi paneŝ d’Inghilterra. / Quilò eǹ avëise ‘ǹ toc de la miù qualité. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); b) de chël ch’ëi vëgn ordinariamënter bele da pici nudris aladô, e per chëst possedi les nezesciaries capazitês e cualitês de quël ch’ëi vëgn ordinariamëntr bel[e] da picći nudris a la dò, e per quëst possed[i] les necesŝaries capacités e qúalités DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

cualité (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ cualité.

cuant (col.) ↦ cant.

cuantità (grd.) ↦ cuantité.

cuantité Ⓔ it. quantità ‹ QUANTITĀS (EWD 2, 333) 6 1833 qúantité (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. cuantité mar. cuantité Badia cuantité grd. cuantità fas. cantità fod. cuantité LD cuantité MdR cuantité
s.f. Ⓜ cuantités
entità valutabile o misurabile per numero, peso, dimensione o grandezza (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quantità Ⓓ Quantität, Menge ◇ a) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) al ê ’ci gnü copé jö na gran cuantité de porcí salvari y de cerfs el ē ci gnu coppè jou na grang quantitè d’purceì salvari e d’cerf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); c) A süa sopoltöra s’êl abiné na cuantité imensa de jënt A sua sepoltura s’ ēle abbinè na quantitè immensa d’jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

cuantité (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ cuantité.

cuanto (amp.) ↦ cant.

cuaranta (col., amp.) ↦ caranta.

cuart Ⓔ it. quarto 6 1813 quarta f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. cuarto mar. cuarto Badia cuarto grd. cuart, cuarto fas. quarto bra. quarto fod. cuarto amp. cuarto LD cuart
num. Ⓜ cuarc, cuarta, cuartes
corrispondente al numero quattro in una successione o in una classificazione (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quarto Ⓓ vierter ◇ a) V’adore pra chësta cuarta Stazion, mi bën amà pra vosta oma adulereda V’adore pra chasta quarta Stazion, mi beng ama pra vost’oma adulereda RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) E al terzo dì al terzo mago. Al quarto dì é restà il faure e al se à metù te n piz col so bachet de fer. ö al terzo dì al terzo mago. Al quarto dì ö restà il faurö al sö a mettù tö un pitz col so baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); c) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.) ☝ chert.

cuart (grd., LD) ↦ cuart.

cuart (col.) ↦ cuert.

cuartier Ⓔ it. quartiere (EWD 2, 105) / dt. Quartier 6 1873 quartiere (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
gad. cuartier mar. cuartìer Badia cuartìer grd. cuatier fas. cartier fod. cuartier amp. cuartier LD cuartier
s.m. Ⓜ cuartiers
luogo nel quale si alloggia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abitazione, appartamento, alloggio Ⓓ Wohnung, Quartier ◇ a) Presto, presto parecià / Chera cameres pì beles / I cuartiere da fità. Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles / I quartiere da fittà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.); b) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá dai soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordins düc Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

cuartier (gad., fod., amp., LD) ↦ cuartier.

cuartìer (mar., Badia) ↦ cuartier.

cuarto (col., amp.) ↦ chert.

cuarto (gad., mar., Badia, grd., fod., amp.) ↦ cuart.

cuaterzent (col.) ↦ catercent.

cuatier (grd.) ↦ cuartier.

cuatordesc (amp.) ↦ catordesc.

cuatradura (amp.) ↦ catradura.

cuatro (amp.) ↦ cater. [ 241 ] cuatrozento (amp.) ↦ catercent.

cubia (fod., amp.) ↦ cobia.

cucagna Ⓔ it. cuccagna (EWD 2, 334) 6 1844 cucagna (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. cucagna mar. cucagna grd. cucania fas. cucagna fod. cucagna amp. cucagna
s.f. sg.
abbondanza, facilità di lauti guadagni, vita facile e godereccia (grd. F 2002, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ cuccagna, pacchia Ⓓ angenehmes Leben ◇ a) ra cucagna fenirà / con ramarico mortal ra cucagna fenirà / con ramàrico mortàl DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Ce cucagna par un pezo / Ce richeza inze el paes Ce cucagna par un pezzo / Ce ricchezza inzèl paes Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

cucagna (gad., mar., fas., fod., amp.) ↦ cucagna.

cucania (grd.) ↦ cucagna.

cucé Ⓔ ven. cuzzà (Q/K/F 1982:85) 6 1873 se cuzà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
fas. cucèr moe. cuciar fod. cuzé col. cuzà amp. cuzà LD cucé
v.tr. Ⓜ cucia
ridurre all’obbedienza, piegare ai proprî voleri (fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ assoggettare, sottomettere Ⓓ knechten, unterwerfen
se cucé (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ accoccolarsi, accovacciarsi, rannicchiarsi Ⓓ sich kuscheln, sich zusammenkauern ◇ a) No ‘l é bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei outre inze ra coa / El và senpre a se cuzà. No le bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei autre inze ra còa / El va sempre, a se cuzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.) ☝ se cufé.

cucé (LD) ↦ cucé.

cucèr (fas.) ↦ cucé.

cuch kuk - (onomatop.) (EWD 2, 335) + dtir. guggû / nordit. cuco 6 1836 kuk (BrunelG, Fenì1836-2013:3541836)
gad. cuch mar. cuco Badia cuch grd. cuch fas. cuch bra. cuch fod. cuch amp. cuco LD cuch MdR cuch
s.m. Ⓜ cucs
uccello dei cuculiformi (cuculus canorus) (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cuculo, cucco Ⓓ Kuckuck ◇ a) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. / Pian desche n cuch / Son sentà su n ciuch Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. / Pian deskè n kuk / Song sentà su n čuk BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) Un ouzelato, burto cuco / Vedo el terzo a conparì Un’ auzelatto, burto cuco / Vedo el terzo a comparì Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); c) Fesc, che un cuco ra me coa / El no me posse mai ciatà Fesc, che un cuco ra mè cόa / El no me pόsse, mai ciatà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.).

cuch (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦

cuch.

cucia Ⓔ adattamento di nordit. zuca (cfr. EWD 7, 400) 6 1878 cuccia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71)
gad. cücia Badia cücia bra. ciucia
s.f. Ⓜ cuces
piccolo recipiente (gad., bra. R 1914/99) Ⓘ calebassa Ⓓ Kürbisflasche ◇ a) Valgügn dis do, racomanera al pice, de resté bel chit tla ütia, y ara cun na gran maza grossa en man, da na pert jö na cücia plëna de lat Valgungn’ dis dō, raccomanela al picce, d’restè bel chìt t’ la ūtia, e ella cuna grang mazza grossa in mang, dana pēr jou na cūccia plena d’latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); b) Schmerzenreich i presënta ala uma na picera cücia de lat y n cëst cun früc Schmerzenreich i presenta alla uma na piccera cuccia d’làtt e ‘ng ceast cung fruttg DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia); c) i metô dant la cücia plëna de lat frësch i m’tō dant la cuccia plena de latt fresc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); d) Ne te desmentié pa de tó cun te les cüces plënes de lat, por te renforzé, y le mazun por te defëne. Nè te d’esmentiè pa d’tŏ cung tè les cūccies plenes d’latt, pur t’ ringforzè, e ‘l mazzung pur tè d’fenne. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

cücia (gad., Badia) ↦ cucia.

cuciar (moe.) ↦ cucé.

cuciar Ⓔ nordit. cuciaro ‹ COCHLEARIUS (Q/K/F 1982:82) 6 1844 cuciaro (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
amp. cuciaro
s.m. Ⓜ cuciars
posata formata da una paletta ovale e concava con manico (amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ cucchiaio Ⓓ Löffel ◇ a) no se sente a stà defora, / ch’el cuciaro e ra forzela no se sènte a sta defòra, / ch’el cuciaro e ra forz̄èla DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

cuciaro (amp.) ↦ cuciar.

cuco (mar., amp.) ↦ cuch.

cudria (grd.) ↦ cadria.

cué (grd.) ↦ coé.

cuè (Badia) ↦ coé.

cuecejin Ⓔ deriv. di cuecen  (EWD 2, 215) 6 1878 couccening (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48)
gad. cocejin Badia cöcejin LD cuecejin
agg. Ⓜ cuecejins, cuecejina, cuecejines
che tende al colore rosso (gad. P/P 1966; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rossastro Ⓓ rötlich ◇ a) düc i lëgns s’á vistí deboriada n bel corú blanch o cocenin duttg’ i legn’s s’ à vistì d’buriada ‘ng bell curù blanc o couccening DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

cuecejin (LD) ↦ cuecejin.

cuecen Ⓔ COCCINUS ‹  κόκκινος (EWD 2, 215) 6 1864 cuecen (VianUA, JanAmalà1864:200)
gad. cöce mar. checio Badia cöce grd. cuecen fas. chécen fod. cocen LD cuecen
agg. Ⓜ cuecegn, cuecena, cuecenes
che è del colore del sangue vivo, della porpora, del rubino e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rosso Ⓓ rot ◇ a) ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera, y sëis bel cueciun! ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl; ëis bòna ciöra, y sëis böllcuecen! VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) l auter di m’é cherpà na vacia, y chëla fova cuecena mo do la mort l’àuter di m’hè crëpà na vàtgia, y chëlla fòa cueĉna mò dò la mòrt VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); c) Sciöch’ al spunta ales otes inanter l’erba o les spines dl bosch n bel ciüf cöce Sceoucch’ el spunta alles outes inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng bel ceuff coucce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); d) leghermes i degorô jö por les massëdles cöcenes legrimes i d’gorō jou pur les massalles couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia) ☟ ros.

cuecen (grd., LD) ↦ cuecen.

cuech Ⓔ COCUS ‹ COQUUS (EWD 2, 220) 6 1813 kuega f. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. cöch mar. cöch Badia cöch grd. cuech fas. chech caz. chech moe. cöch LD cuech MdR cöch
s.m.f. Ⓜ cuecs, cuega, cueghes [ 242 ]
chi per mestiere è addetto alla preparazione e cottura dei cibi (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cuoco Ⓓ Koch ◇ a) Tost laurovel cula plana, / Tost laurovel cula uega, / La Madona fova cuega. Tost laurovel kula plana, / Tost laurovel kula uega, /La madona fova kuega. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Jan! và subit a dì a la cöga ch’i à n amisc incö a marëna Ĵeaǹ! và subit a dì a la coeuga ch’j’ha ‘ǹ amiŝ incoeu a marënna DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); c) Draco, le pröm cöch dl conte Draco, ‘l prum coug dl conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

cuech (grd., LD) ↦ cuech.

cuega Ⓔ mozione di cuech 6 1828 kuega (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
mar. cöga grd. cuega caz. chega fod. cuoga
s.f. sg.
donna di servizio di un sacerdote (mar. V/P 1998, grd., fod. Ms 2005) Ⓘ perpetua Ⓓ Haushälterin eines Priesters, Pfarrersköchin ◇ a) Dut chël che ve ie de uega, / Messëise ve tenì. / Sce un ulëssa la cuega / Dijëis’ a de sci? Dut kel ke v’ie de uega, / Messëise ve tenì. / She un ulës la kuega / Diſhëise pa de shi? PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

cuega (grd.) ↦ cuega.

cueie Ⓔ COLLIGERE (EWD 2, 222) 6 1763 cheu ‘everto’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. cöie mar. chëie Badia cöie fas. coer moe. coar fod. coie col. cuié LD cueie
v.tr. Ⓜ cuei, coion, coiù
prendere dalla terra, dalle piante e simile, frutti e prodotti (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ cogliere, raccogliere Ⓓ pflücken, sammeln ◇ a) Chisc ghei é arnica, sënt ma ci bun odur, chësc ble é faidl salvare, á n tof sterch. Cöietenen pö ma, che döt é to chiló incërch chisc’ ghèi è arnica, sent’ ma ci bung odor, chesc’ blě e feid’l salvare, à ‘ng toff sterc. Couietene pouma, chè dutt è tō chilò incearc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); b) "Pice amabl, chisc é ciüfs ëi", respognô la uma; i n ó pa cöie valgügn por te "Picce amabile, chisc’ è ceuff ei", respognō la uma; i n’ò pa couie valgungn’ pur tè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia); c) Y coiô söles crëpes y dai lëgns müstl süt, por i arjigné n pinic plü comodo al’ amarada. E coiō soulles creppes e dai lengn’s must’l sūtt, pur i arjignè ‘ng pinic’ plou comodo all’ amarada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); d) Guai a chi che vá do i plajëis proibis! Al mina de rové pro na cioscia de röses, y cöie n ciüf Guai a chicche va do i plajeis proibīs! El mina d’r’vè pro na ceŏscea d’rouſes, e couie ‘ng ceuff DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (gad.)
p.p. come agg. Ⓜ coiù, coius, coiuda, coiudes
ottenuto attraverso la raccolta, la falciatura, ecc. (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ raccolto Ⓓ geerntet ◇ a) Sot al brac portâl erba bela frësca, impormó coiüda Soutt al bracc’ portāle erba bella fresca, imp’rmò coiuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia)
cueie ju (gad. P/P 1966, fod. Ms 2005) Ⓘ raccogliere Ⓓ abpflücken ◇ a) Dai spinac ne pón cöie jö üa, o tó fighi dai giarduns. Dai spinac’ nè pong couie jou ūa, o to fighi dai giardungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

cueie (LD) ↦ cueie.

cueje Ⓔ COCERE ‹  COQUERE (EWD 2, 224) 6 1858 chot p.p. m.sg. (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3)
gad. cöje mar. cöje Badia cöje grd. cuejer fas. chejer bra. chejer moe. cöjer fod. cuoje amp. cuoe, coe, cuoi LD cueje
v.tr. Ⓜ cuej, cojon, cuet
sottoporre all’azione del fuoco o del calore (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cuocere Ⓓ kochen ◇ a) Dapò l’à portà su un pael de la lesciva. Chest jìa ben. L’à cot duc i sie sté te un colp Dapô la portà su un paöl dellô löschivô. Chöst schiô böng. La chot dutsch i siö stö tö un kolp ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.)
cueje su (gad.) Ⓘ ribollire fig., accendersi fig.Ⓓ aufwallen fig. ◇ a) Spordüs a chëstes parores se ciari un l’ater y ales parores lorëntes dl om sant cojôl sö tl intern sentimënc inzerti Spurdūs a chestes parores sè ciarai ung l’at’r e alles parores lorantes d’l om sant cojōle sou t’ l interno sentimentg’ inzerti DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia).

cueje (LD) ↦ cueje.

cuejer (grd.) ↦ cueje.

cuer Ⓔ COR (EWD 2, 271) 6 1763 cheur ‘cor’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. cör mar. cör Badia cör grd. cuer fas. cher caz. cher bra. cher moe. cör fod. cuor amp. cuore, cuor LD cuer
s.m. Ⓜ cuers
1 organo muscolare, centro della circolazione sanguigna (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cuore Ⓓ Herz ◇ a) Lasciundi vire, y sce t’os propi avëi sanch, fori plütosc la spada tl cör a Golo. Lasceundi vire, e s’ t’ os propi avei sanc’, fŏri plouttosc’ la spada t’ l cour a Golo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
2 fig. nell’uomo, la parte del petto dove si trova il cuore (gad.) Ⓘ cuore Ⓓ Herz ◇ a) "O mi caro fi" sospirëiera intan ch’ara se drucâ al cör chë püra creatöra, te chësc lüch orido este destiné de gní al monn. "O mi caro fì" sospireiela intang ch’ella sè druccā al cour che pura creatura, te chesc’ luc orrido ēste destinè de gnì al mon. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
3 fig. sede dei sentimenti, dei moti dell’animo, degli affetti (gad., grd., fas., amp.) Ⓘ cuore Ⓓ Herz ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Sce ne n’ësse la fidanza / De ve l dì a Vo, seniëur, / Cie che ie l mi dulëur, / Che me druca tan l cuer. She ne n’ësse la fidanza / De vel di a Vo, seniëur, / Cieke ie l mi dulëur, / Ke me druka tan l kuer. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); c) El par un’anima persa, / duto stiza, duto fiel, / ma in cuor ‘l ea vizeversa / duto festa, duto miel. El par un’ ànima pèrsa, / duto stiz̄a, duto fiél, / ma in cuór l’èva viz̄evèrsa / duto fèsta, duto miél. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); d) Y chël che al nes á dit / Tl cör nes restel scrit. E cal chë Al n’es ha dit / Tel cör n’es rëstël scrit. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); e) Cuore donca da Zacheo! / No voron restà inaos! / Parché ancuoi ‘l é ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. Cuore donca da Zachéo! / No voron restà in avòs! / Parchè ancuoi l’è ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. [ 243 ] ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) Fenìla donca. Jent dal cher / Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc / Scutalo duc, perché - se mer! Finila donca. Xent dal choer / Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris / Scutalo dutg, perché - se moer! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); g) Te düc i cörs che devoc ascotëia / La parora de Dî, che i cörs smorjelëia. Te dütg i cörs che devotg ascotája / La parola de Díe, che i cörs smorselaja. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
4 fig. coraggio, ardimento (grd. G 1923; Ma 1953, amp.) Ⓘ cuore Ⓓ Herz ◇ a) Alora éi ciapà cuore, / E m’éi resolto continuà / Su sto metro a dì de lore, / E di afare che ‘l é stà. Allora ei ciappá cuore, / E m’ei resolto continuá / Su sto metro a dí de lore, / E di affare che l’é stá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
avei a cuer (fas. DILF 2013) Ⓘ avere a cuore, amare Ⓓ lieben ◇ a) E la jent l’aea a cher fora de mesura perché l’era n bel tous e valent. E la ʒ̉ent l aea a kér fora de mesura, perkè l era n bel tous e valent. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.) ◆ de bon cuer (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ di buon cuore, generoso Ⓓ gutherzig, großzügig ◇ a) Vos scusà, sé braa śente / Galantome e de bon cuor / Boi da fazile inprescion / Ma no ve mancia nuia. Vòs scusà se braà zènte / Galantòme e de bon cuor / Boi da faziele impression / Ma no ve mancia nuia. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.) ◆ de cuer (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ di cuore Ⓓ von Herzen ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera je ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) De ra carica ‘l aviso, / co Ventura ‘l i à portà, / su, de cuor, al paradiśo / ‘l à sta suplica mandà Dera càrica l’aviso, / co Ventura ‘l i a portà, / su, de cuór, al paradizo / l’a sta sùplica mandà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); d) Ligres y zënza fistidi sëise os, pices creatöres, deache ciantëis tan de cör Ligres e zenza fastidi seiſe os, picces creatures, dea che ciantais tang d’cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia) ◆ se tò a cuer (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ prendersi a cuore Ⓓ beherzigen, sich zu Herzen nehmen ◇ a) Ciamó na ota, scutede sö le Vangele, tolele a cör Ciamò naota, scoltede sou ‘l Vangele, tollel’l a cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

cuer (grd., LD) ↦ cuer.

cuerje Ⓔ nordit. cuerśe ‹ COOPERĪRE 6 1858 cuerta p.p. f.sg. (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3)
gad. cuerje fas. scuerjer caz. cuerjer bra. cuerjer moe. scuerjer col. scuerje amp. cuerśe, scuerśe LD cuerje
v.tr. Ⓜ cuerj, cuerjon, cuert
mettere una cosa sopra, davanti o attorno a un’altra allo scopo di proteggere, nascondere, chiudere e sim. (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coprire Ⓓ bedecken ◇ a) E de jaides no vardon / Che vien infin pascion / A vede tanta roba / Par scuerśe chera goba. E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion / A vede tanta roba / Par squerse chera goba. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ cuert, cuerc, cuerta, cuertes
che presenta la superficie caratterizzata da uno strato uniforme o da una grande abbondanza di qualcosa (gad., fas. DILF 2013, col. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ coperto Ⓓ bedeckt ◇ a) Al prum portaa na crousc e i autres na bara cuerta de neigher. Al prum portaa no crous, ö i autres nô bara cuerta dö neiger. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); b) La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta, che les rames plü stersces di lëgns d’aica y de pëc se rompî sot al pëis. La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta, che les rames plou stersces di lengn’s d’aica e d’pecc’ se rompia soutt’ al apeis. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
corì.

cuerje (gad., LD) ↦ cuerje.

cuerjer (caz., bra.) ↦ cuerje.

cuerśe (amp.) ↦ cuerje.

cuert Ⓔ nordit. cuert ‹ COOPERTUS 6 1873 querto (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
gad. cuert Badia cuert fas. cuert col. cuart amp. cuerto
s.m. Ⓜ cuerc
struttura che copre un edificio e poggia sui muri perimetrali (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ tetto Ⓓ Dach ◇ a) Che pì otes sun un cuerto / El se sconde là a paissà. Che pi òtes su n’un querto / El se scόnde là a paisà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); b) Ah no, Pere, che ne nes lascëis morí da fan; sce nes ëis mené sot a cuert, nes darëis ’ci da vire. Ah no, Pere, che nè nes lasceis morì da fang; se nes ais m’nè soutt a cuērt, nes darais ci da vire. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia) ☝ tet1.

cuert (gad., Badia, fas.) ↦ cuert.

cuerta Ⓔ nordit. cuerta ‹ it. coperta (EWD 2, 366) 6 1878 cuerta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. cuerta Badia cuerta grd. cuvierta fas. cuerta fod. cuierta amp. cuerta, coerta LD cuerta
s.f. Ⓜ cuertes
panno, drappo che serve per coprire (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coperta, coltre Ⓓ Decke, Bettdecke ◇ a) Ël istës á deslié sö la pocasc, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia); b) Deache la letaia ne rovâ ciamó adalerch, por chësc sot ala marëna i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm y â fat n traghët, â destenü na bela cuerta lassura Dea che la lettaia n’r’vā ciamò adarlerc, purchesc’ soutt alla marenna i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum e ā fatt ‘ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia) ☝ coutra.

cuerta (gad., Badia, fas., amp., LD) ↦ cuerta.

cuerto (amp.) ↦ cuert.

cuessa Ⓔ COXA (EWD 2, 289) 6 1858 chösö (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11)
gad. cössa mar. chessa grd. cuessa fas. chessa bra. chessa fod. cuossa LD cuessa
s.f. Ⓜ cuesses
parte dell’arto inferiore compresa fra l’anca e la gamba (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ coscia Ⓓ Oberschenkel ◇ a) l’é scaji ruà enfin sunsom ma no n’aea più ciarn, ma el sin à taà sobit n tòch ju da na [ 244 ] chessa e l ge l’à dat lö scasi ruà enfing sun som mô non aöa più tscharn, mô öl sin a taà subit un tok schu dönô chösô ö öl göl a dat ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.) ☟ ga-

lon.

cuessa (grd., LD) ↦ cuessa.

cuestion (grd., bra., fod., amp.) ↦ chestion.

cuestiun (Badia) ↦ chestion.

cuesto Ⓔ forma alterata di ven. queto ‘quieto’  ? 6 1873 questo (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
amp. cuesto
agg. Ⓜ cuesti, cuesta, cuestes
pieno di tranquillità (amp.) Ⓘ quieto Ⓓ ruhig ◇ a) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza / Molto cuesto ma teston. Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn / L’à el pelo longo; le da caza / Molto questo ma testόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

cuesto (amp.) ↦ cuesto.

cufà (col.) ↦ cufé.

cufé Ⓔ prelat. *CŪFFĀRE (vgl. ϰυφός) (EWD 2, 340) / relazione con CUBĀRE? (GsellMM) 6 1878 coffada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. cufé mar. cüfé Badia cufé grd. cufé fas. cufèr fod. cufé col. cufà LD cufé
v.rifl. Ⓜ se cufa
piegarsi sulle ginocchia quasi sedendosi sui calcagni
p.p. come agg. Ⓜ cufés, cufeda, cufedes
seduto sui calcagni (gad.) Ⓘ accovacciato Ⓓ hockend ◇ a) Indespó cufada sot al lëgn, le bambin strënt al cör, cun les mans tignides sö ôta cui edli a Idî en leghermes aspetera l’alba en chëra devota posiziun. In despò coffada soutt’ al lengn’, ‘l bambing strent al cour, colles mangs tignides sou ōta cui oudli a Iddì in legrimes aspett’la l’alba in chella devota posiziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
se cufé (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accoccolarsi, piegarsi, chinarsi Ⓓ niederhocken, sich bücken, sich ducken ☟ se cucé.

cufé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ cufé.

cüfé (mar.) ↦ cufé.

cufèr (fas.) ↦ cufé.

cugnà (fas.) ↦ cugné.

cugné Ⓔ COGNĀTUS (EWD 2, 219) 6 1835 cugne; cugnada f. sg.; cugnade f. pl. (RossiGB, LetteraFamiliare1835-1987:101)
gad. cogné mar. cogné Badia cogné grd. cunià fas. cugnà fod. cugné amp. cognà LD cugné
s.m.f. Ⓜ cugnés, cugneda, cugnedes
il fratello del marito o della moglie; il marito della sorella o della cognata (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cognato Ⓓ Schwager ◇ a) A te Jan dal Pech, mio bun cogné, / Te diji desco a mio fre A tö Schang dal pöch bung cügnö! / Tö dischi desco a mio frö AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); b) Sën ái ince iu ciafé / Na cognada nea. Söng ai n’tgiö iu tschafö / Na cugnada nèa AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.).

cugné (fod., LD) ↦ cugné.

cugnësce (fod.) ↦ conesce.

cugnesse (col.) ↦ conesce.

cugniscënza (fod.) ↦ conescenza.

cuiam (grd.) ↦ curam.

cuié (col.) ↦ cueie.

cuieneda (grd.) ↦ coioneda.

cuierta (fod.) ↦ cuerta.

cuieté Ⓔ it. quietare 6 1878 quietè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94)
gad. cuieté Badia cuieté
v.tr. Ⓜ cuieteia
rendere calmo e tranquillo (gad.) Ⓘ quietare Ⓓ beruhigen
se cuieté (gad.) Ⓘ quietarsi Ⓓ sich beruhigen ◇ a) A chëstes parores s’ál cuieté le möt, y stá a i ciaré y a conscidré Sigfrid. A chestes parores s’ àle quietè ‘l mūtt, e sta ai ciarè e a considerè Sigfrid. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

cuieté (gad., Badia) ↦ cuieté.

cuindi Ⓔ it. quindi 6 1878 quindi (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III)
gad. cuindi Badia cuindi
congiunz.
di conseguenza, per tale motivo, perciò, a causa di ciò (gad.) Ⓘ quindi, perciò Ⓓ deswegen, also ◇ a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) chi che tëm Idî, ne n’á nia ater da temëi. Cuindi, mia cara sposa, mët en pesc tüa afliziun, y stá zënza fistide por mi destin. chicche tem Iddì, nen ha nia at’r da temei. Quindi, mia cara sposa, mett’ in pesc’ tua affliziung, e sta zenza fastide pur mi desting. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

cuindi (gad., Badia) ↦ cuindi.

cuiné (grd.) ↦ coioné.

cuineda (grd.) ↦ cuieneda.

cuint Ⓔ it. quinto ‹ QUĪNTUS (EWD 2, 342) 6 1813 quinta f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. cuint mar. cuinto Badia cuinto grd. cuint, cuinto fas. quinto bra. quinto fod. cuinto amp. cuinto LD cuint
num. Ⓜ cuinc, cuinta, cuintes
corrispondente al numero cinque in una successione o in una classificazione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quinto Ⓓ fünfter ◇ a) V’adore pra chësta cuinta Stazion, salvator amabl V’adore pra chasta quinta Stazion, salvator amabl RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) L quinto po ben Luisi / Con chi bie eies griji, / Però no l’é sentù rejonar / L’é cognosciù tel grignar L’quinto pa beng Luisi / Kon ki bie éjes griži, / Però no l hë sentù režonár / L he kognošu tel grignár BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

cuint (gad., grd., LD) ↦ cuint.

cuinto (mar., Badia, grd., fod., amp.) ↦ cuint.

cuinuem (grd.) ↦ cognom.

cuion (grd.) ↦ coion.

cují (gad., mar., Badia) ↦ cujì.

cujì Ⓔ CŌNSUERE (EWD 2, 343) con cambio di coniugazione 6 1763 coschì ‘sarcio, suo’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. cují mar. cují Badia cují grd. cujì fas. cojir fod. cujì amp. cojì LD cujì
v.tr. Ⓜ couj, cujion, cujì
congiungere due o più pezzi di tessuto passando attraverso di essi un filo con l’ago (gad. B 1763; A 1879; [ 245 ] G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cucire Ⓓ nähen ◇ a) y intan ch’ara les insignâ a firé y cují, les devertîra cun cuntamënc y stories utiles e intang, ch’ella les insignā a firè e cujì, les devertīla cung cuntamentg’ e stories utiles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
cujì fora (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ricamare Ⓓ sticken ◇ a) scomenciâ so laur, y lasciâ tomé val’ legherma söl fió ch’ara cujî fora, sciöche la rosada söles flus di pra scomenceā so laur, e lasceā tomè val legrima soul fiò, ch’ella cujì fora, sceoucche la roſada soules flŭs di prā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); b) Döt te chëra stanza fô ciamó da odëi al medem post sciöch en chël de, che Genofefa l’â arbandonada: le torá da recamé - da cují fora - cun na gherlanda d’aurer Dutt te chella stanza fō ciamò da udei al medemmo post sceoucch ing chel dè, ch’Genofefa l’ā arbandonada: ‘l tarà da ricamè - da cujì fora - cuna gherlanda d’aurēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ☟ re-

camé.

cujì (grd., fod., LD) ↦ cujì.

cujin Ⓔ nordit. cosin, cusin ‹ frz. cousin ‹ CŌNSOBRĪNUS (EWD 2, 344) 6 1833 cuĝiǹ (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. cujin mar. cujin Badia cujin fod. cujin MdR cujin
s.m.f. Ⓜ cujins, cujina, cujines
figlio di figlio di fratello o sorella (gad., MdR) Ⓘ cugino di secondo grado Ⓓ Cousin zweiten Grades ◇ a) m’à aconsié zacà de me fà sanlascè. / Che él pa stè? / N mi cujin. m’ha acconsié zaccà de me fa sanglascè. / Ch’él pa stè? / ’N mi cuĝiǹ. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) Toc y comperi, parënc y cujins / Vistis da festa vignun a süa moda Totg’ e comperess, paraintg e cosings / Vistís da festa vignung a süa moda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (gad.).

cujin (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ cujin.

cujinà (col.) ↦ cujiné.

cujiné Ⓔ COQUĪNĀRE (EWD 2, 344) 6 1833 cuŝiné (DeRüM, TütParecé1833-1995:254)
gad. cujiné mar. cujiné Badia cujiné grd. cujiné fas. cojinèr moe. cojinar fod. cujiné col. cujinà amp. cojinà LD cujiné MdR cujiné
v.tr. Ⓜ cojineia
preparare, approntare, cuocere le vivande (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cucinare Ⓓ kochen ◇ a) I à na fancela, che sà da cujiné propi bëin. J’ha ‘na fanćella, che sa da cuŝiné pròpi bëiǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ cojinés, cojineda, cojinedes
cotto e preparato (riferito a vivande) (amp.) Ⓘ cucinato Ⓓ gekocht ◇ a) Ce magnàs da inperator / cojinade a uśo Franza Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

cujiné (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ cujiné.

cul Ⓔ CŪLUS (EWD 2, 331; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’kul-u) 6 1821 kul (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. cü mar. cü Badia cü grd. cul fas. cul fod. cul amp. cu LD cul
s.m. Ⓜ cui
la parte posteriore del corpo, corrispondente alle natiche (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ didietro, deretano, sedere Ⓓ Hintern, Gesäß ◇ a) Sce n auter vën po a la ulëi, / Po dì: ce ues pa tu cuion, / Po sauti pu mé ti ciavëi / Y dai tl cul n bon calzon. She n auter vën po ala ulëi, / Po di: ce vues pa tu kujon, / Po sauti pu me ti ciavëi / I dai tel kul n bon kalzon. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria, / y faré de vo n mul, / cun la coda sëura l cul. Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria, / y farè de vo un Mull, / con la Coda soural Cull. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ‘l cu da scarismà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); d) Al sënt ch’al é mort y toma söl cü: / morvëia tan grana ne uns’ mai odü! Al sëint ch’al é mort y toma söl cü: / mervöia tan grana ne uns’ mai odü! PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia).

cul (grd., fas., fod., LD) ↦ cul.

culata (fas.) ↦ culeta.

culatà (amp.) ↦ culeté.

culavia (col.) ↦ colavia.

culere (grd.) ↦ colar.

culeta Ⓔ CULUS + -ITTA (Lardschneider 1933:172) 6 1864 culèttes pl. (VianUA, JanAmalà1864:199)
gad. corëta mar. corëta Badia curëta grd. culëta fas. culata fod. culëta col. culeta amp. culeta LD culeta
s.f. Ⓜ culetes
salto che si fà appoggiando le mani o il capo a terra e lanciando le gambe in aria per voltarsi sul dorso (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ capriola, capitombolo Ⓓ Rolle, Purzelbaum
fé na culeta (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fare una capriola Ⓓ einen Purzelbaum schlagen ◇ a) pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.).

culeta (col., amp., LD) ↦ culeta.

culetà (col.) ↦ culeté.

culëta (grd., fod.) ↦ culeta.

culeté Ⓔ deriv. di culeta (EWD 2, 331) 6 1848 colletese 5 imper. (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. coreté mar. coreté Badia curetè grd. culeté fod. culeté, culité col. culetà amp. culatà LD culeté
v.tr. Ⓜ culeta
voltare qualcosa sottosopra o dalla parte opposta al diritto (gad. V/P 1998) Ⓘ rovesciare, rotolare Ⓓ umwerfen, wälzen
culeté al favé (gad.) Ⓘ far fare un capitombolo Ⓓ über den Haufen werfen ◇ a) scenó alzuns’ nos la mira / Cun nosc stuz! O arfamá / Coretesse al favá. se nò alzuns la mira / Con nos stutz, Con nos stutz, o arfamà / Colletese al favà. PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Scenó alzunse pa nos la mira / de nüsc stuc afamá / y se coretun pa al favá / al favá, al favá / y se coretun pa al favá Schno alzunspa nos la mira / dö nösch Stutsch affama / o sö koretungpa all fava / all fava, all fava / o sö koretungpa all fava PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

culeté (grd., fod., LD) ↦ culeté.

culëur (grd.) ↦ colour.

culité (fod.) ↦ culeté. [ 246 ]

cultivazion (grd.) ↦ coltivazion.

cultivé (grd.) ↦ coltivé.

cultüra (Badia) ↦ coutura.

cumand (grd.) ↦ comando.

cumandadëur (grd.) ↦ comandadour.

cumandamënt (grd.) ↦ comandament.

cumandé (grd.) ↦ comané.

cumbatënt (grd.) ↦ combatent.

cumbater (grd.) ↦ combate.

cumbiné (grd.) ↦ combiné.

cumedé (grd.) ↦ comedé.

cumedé (grd.) ↦ comodé.

cumedia (Badia, grd.) ↦ comedia.

cumedon (grd.) ↦ comedon.

cumedun (Badia) ↦ comedon.

cumenel (grd.) ↦ comunal.

cumenion (grd.) ↦ comunion.

cumëter (grd.) ↦ comete.

cumià (grd., fas.) ↦ comié.

cumié (Badia) ↦ comié.

cumiscion (grd.) ↦ comiscion.

cumisser (grd.) ↦ comissar.

cumodé (Badia) ↦ comedé.

cumpani (grd.) ↦ compagn.

cumpania (grd.) ↦ compagnia.

cumpanië (grd.) ↦ acumpanië.

cumparì (grd.) ↦ comparì.

cumpascion (grd.) ↦ compascion.

cumpasciun (Badia) ↦ compascion.

cumpatì (grd.) ↦ compatì.

cumpëda (gad.) ↦ cumpeida.

cumpedé Ⓔ COMPUTĀRE (EWD 2, 351) 6 1763 compedè ‘numero’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. cumpedé mar. cumpedé Badia cumpedé grd. cumpedé LD cumpedé
v.tr. Ⓜ cumpeida
valutare la consistenza di un insieme, enumerando i singoli elementi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contare Ⓓ zählen ◇ a) N’él passé sëgn apëna / - Saurí i poste cumpedé - / De püc agn na sora desëna, / Che cincant’agn ot proi ê pro alté? N’ell’ passè deseingn’ appeina / - Sauri i poste compedè - / De puci angn’ na sora d’seina, / Ch’ceincant’ angn’ ott Proi è pro Altè? DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia) ☟ conté1.
p.p. come agg. Ⓜ cumpedés, cumpededa, cumpededes
che è in quantità o in numero limitato (gad., grd. F 2002) Ⓘ contato Ⓓ gezählt ◇ a) Intan i momënc de mia vita é cumpedá Intang i momentg’ de mia vita è compedà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

cumpedé (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ cumpedé.

cumpeida Ⓔ deriv. di cumpedé (EWD 2, 352) 6 1865 cumpëida (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. cumpëda grd. cumpëida LD cumpeida
s.f. Ⓜ cumpeides
entità valutabile o misurabile per numero, peso, dimensione o grandezza (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ quantità Ⓓ Anzahl ◇ a) Suvënz à chël, [che] ie spintlà, de bon’ opres bela cumpëida, / Ntant che l rich cun gran pompa se furnësc te or y te sëida. Suënz hà chëll, jè spintlà de bon’ opres bölla cumpëida, / ’Ntaŋchë ‘l rich con graŋ pompa së furnës̄ t’ òr y te sëida. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

cumpeida (LD) ↦ cumpeida.

cumpëida (grd.) ↦ cumpeida.

cumpere (grd.) ↦ compere.

cumpleté (grd.) ↦ completé.

cumpletè (Badia) ↦ completé.

cumplì (grd.) ↦ complì.

cumplimënt (grd.) ↦ compliment.

cumposizion (grd.) ↦ composizion.

cumposiziun (Badia) ↦ composizion.

cumpra (gad.) ↦ compra.

cumpré (gad., mar., grd.) ↦ compré.

cumprè (Badia) ↦ compré.

cumpurté (grd.) ↦ comporté.

cun (gad., Badia, grd.) ↦ con.

cuna Ⓔ CŪNA (EWD 2, 354) 6 1763 cuna ‘cunae’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. cöna mar. cöna Badia cüna grd. cuna fas. cuna fod. cuna amp. cuna LD cuna
s.f. Ⓜ cunes
1 lettino per neonati (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ culla Ⓓ Wiege ◇ a) Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot, / Na letieria oder n stuel, / Na cuna o pisaruel I faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot, / Na litieria oder n stuel, / Na kuna o piſaruel PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Sën s’ aodi gran fortüna / Y trepes benedisciuns! / Les nüces pa la cöna / Y i omi pa i mituns. Söng saodi grang fortüna, / I trepös benödöschiungs / Lös nütschös palla cona / I, i omi pai mittungs. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); c) Por lincerna sorvî la löna / ala fia de Iocl ch’injignâ la cöna. Per lincerna servía la lüna / ala fia de Iocl ch’anjignava la cüna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); d) Ara injopa spo le pice tl gormel, s’ le drüca al piet y dij: "Chësta sará tüa cöna" Ella injoppa spo ‘l picce t’ l gormèl, s’ l drucca al piete e disc’: "Chesta sarà tua cuna" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
2 fig. luogo di nascita, di origine, di sviluppo (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ culla fig.Ⓓ Wiege fig. ◇ a) La superbia é la cöna de vigni gran viz La soperbia é la cüna de vigne gran viz PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

cuna (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ cuna.

cüna (Badia) ↦ cuna.

cuncé (gad., mar., grd.) ↦ concé.

cuncè (Badia, MdR) ↦ concé.

cuncier (gad., grd.) ↦ concier.

cuncir (Badia) ↦ concier.

cuncordia (grd.) ↦ concordia.

cuncors (grd.) ↦ concurs.

cuncuisté (grd.) ↦ concuisté.

cuncurs (Badia) ↦ concurs.

cundana (Badia, grd.) ↦ condana.

cundané (grd.) ↦ condané.

cundanè (Badia) ↦ condané.

cundizion (grd.) ↦ condizion.

cundü (Badia) ↦ cundüje.

cundüje (Badia) ↦ conduje.

cundujer (grd.) ↦ conduje.

cunedì (grd.) ↦ conedì.

cunescënza (grd.) ↦ conescenza.

cunëscer (grd.) ↦ conesce.

cunfarun (Badia) ↦ confalon.

cunfermé (grd.) ↦ confermé.

cunferté (grd.) ↦ conforté. [ 247 ] cunfescion (grd.) ↦ confescion.

cunfescional (Badia) ↦ confescional.

cunfescionel (grd.) ↦ confescional.

cunfesciun (Badia) ↦ confescion.

cunfessé (grd.) ↦ confessé.

cunfessè (Badia) ↦ confessé.

cunfessëur (grd.) ↦ confessour.

cunfidé (grd.) ↦ confidé.

cunfidënza (grd.) ↦ confidenza.

cunfin (grd.) ↦ confin.

cunfiné (grd.) ↦ confiné1.

cunfort (grd.) ↦ confort.

cunfront (grd.) ↦ confront.

cunfurtè (MdR) ↦ conforté.

cunfus (grd.) ↦ confus.

cunià (grd.) ↦ cugné.

cunsacrazion (grd.) ↦ consacrazion.

cunsagré (grd.) ↦ consacré.

cunscidrazion (grd.) ↦ conscidrazion.

cunscidraziun (Badia) ↦ conscidrazion.

cunscidré (grd.) ↦ conscidré.

cunseguënza (grd.) ↦ conseguenza.

cunsëi (grd.) ↦ consei.

cunselazion (grd.) ↦ cunsulazion.

cunselé (grd.) ↦ consolé.

cunsenië (grd.) ↦ consegné.

cunservé (grd.) ↦ conservé.

cunsië (grd.) ↦ consié.

cunsolaziun (Badia) ↦ consolazion.

cunsonant (Badia, grd.) ↦ consonant.

cunsulazion (grd.) ↦ consolazion.

cunsum (grd.) ↦ consum.

cunsumé (grd.) ↦ consumé.

cunt (gad., mar., Badia) ↦ cont.

cuntadin (grd.) ↦ contadin.

cuntamënt (gad., Badia) ↦ contament.

cunté (gad., mar., grd.) ↦ conté1.

cunté (gad., mar., grd.) ↦ conté2.

cuntè (Badia) ↦ conté1.

cuntè (Badia, MdR) ↦ conté2.

cunteja (gad., mar., grd.) ↦ conteja.

cunteja (grd.) ↦ contesa.

cuntemplazion (grd.) ↦ contemplazion.

cuntemplaziun (Badia) ↦ contemplazion.

cuntemplé (grd.) ↦ contemplé.

cuntenì (grd.) ↦ contegnì.

cuntënt (Badia, grd.) ↦ content.

cuntenté (grd.) ↦ contenté.

cuntentè (Badia) ↦ acuntenté.

cuntentëza (Badia, grd.) ↦ contenteza.

cuntia (gad., grd.) ↦ contia.

cuntigní (Badia) ↦ contegnì.

cuntinué (grd.) ↦ continué.

cuntlujion (grd.) ↦ conclujion.

cuntra (gad., mar., Badia, MdR) ↦ contra.

cuntrada (Badia) ↦ contreda.

cuntrario (Badia) ↦ contrar.

cuntrat (Badia, grd.) ↦ contrat.

cuntreda (grd.) ↦ contreda.

cuntrer (grd.) ↦ contrar.

Cuntruni 6 1828 Kuntruni (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
grd. Cuntruni
topon.
gruppo di case a bula in val gardena (grd.) Ⓘ Cuntruni Ⓓ Cuntruni ◇ a) Vardëde che deguni / Sëura y sot Cuntruni / Ne vede a se dané / Tl infiern po a cheghé. Vardëde ke deguni / Sëura i sot Kuntruni / Ne vede a se danè / Tel infiern po a keghè. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

Cuntruni (grd.) ↦ Cuntruni.

cunvegnënt (Badia) ↦ convenient.

cunvenì (grd.) ↦ convegnì.

cunvenient (grd.) ↦ convenient.

cunvënt (Badia, grd.) ↦ convent.

cunversazion (grd.) ↦ conversazion.

cunversaziun (Badia) ↦ conversazion.

cunvertì (grd.) ↦ convertì.

cunzeder (grd.) ↦ conzede.

cuoe (amp.) ↦ cueje.

cuoga (fod.) ↦ cuega.

cuoi (amp.) ↦ cuoe.

cuoje (fod.) ↦ cueje.

cuor (fod., amp.) ↦ cuer.

cuore (amp.) ↦ cuer.

cuossa (fod.) ↦ cuessa.

cupé (grd.) ↦ copé.

cupië (grd.) ↦ copié.

cura Ⓔ it. cura ‹ CŪRA (EWD 2, 364) 6 1631 (matte) Cura (Proclama1631-1991:156)
gad. cura Badia cüra grd. cura fas. cura fod. cura amp. cura LD cura MdR cüra
s.f. Ⓜ cures
1 interessamento sollecito e costante per qualcuno o qualcosa; riguardo, attenzione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cura Ⓓ Pflege, Sorge ◇ a) ma po vën chësta safuieda dala richëzes, dai plajëies, y dala cura per la cosses de chësc mond ma pò vëŋ chësta saffujèda dalla ricchëzzes, dai plas̄ëies, y dalla cura per la còsses de chëst mond VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) por chësc confidi dagnora ad Ël la cura de tüa vita pur chesc’ confidi dagnara ad El la cura d’tua vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia)
2 territorio con chiesa propria, sottratto alla giurisdizione del parroco e affidato a un curato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953) Ⓘ curazia Ⓓ Kuratie ◇ a) Sci, sce l ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. / Chësc scrij ënghe Matie / Tla cura da Ciastel. Shi, she l’ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. / Këst skrish ënke Matie / Tla kura da Ciastel. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Scebëgn ch’al á tan lauré / Na te gran cöra a manajé / Fôl impó incö dër gaiert / Y bunfrësch adora y tert. Sëbaing ch’Al ha tang laurè / Na te gran cüra a manasè / Folle inpo incö dar gaiert / E bung frasc adora e tert. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia)
avei cura (gad., grd. F 2002, fas. Mz 1976, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ avere cura di Ⓓ sorgen für ◇ a) Al bambin al dat tratura / Y ova na gran cura. / A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. Al bambin al dat tratura / I ova na gran kura. / A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Oh no! Ëi à inće cüra ch’ëi sie prosc e da bëin. O[h] nò! Ei ha inçhié cüra ch’ëi sie proŝ e da bëiǹ. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); c) dess i genitori menè sü mütuns dërt bëin e die a scola, e avëi cüra, ch’ëi vëgne chilò dërt bëin instruis, e imparè tröp dess i genitori menè sü müttuns dërt bëiǹ e die a scòla, e avëi cüra, ch’ëi vëgne quilò dërt bëiǹ instruis, e impare treup DeRüM, Al[ 248 ] dìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); d) desses mené na bona vita en pesc, no pité por ëra, mo avëi cura de me desses m’nè na bona vita in pesc’, no pittè pur ella, mo avei cura d’mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

cura (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ cura.

curà (col., amp.) ↦ curé.

cüra (Badia, MdR) ↦ cura.

curaje (grd.) ↦ coraje.

curam Ⓔ *CORIĀMEN (EWD 2, 272) 6 1858 curam (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2)
gad. coran Badia curan grd. cuiam fas. curam bra. curam fod. curam amp. corame LD curam
s.m. Ⓜ curams
pelle degli animali resa inalterabile con la concia (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cuoio, corame Ⓓ Leder ◇ a) Canche l’é la pruma sera l se tol l curam e l martel e l va sù Chan chö lö la pruma söra al sö tol al curam ö l’martèl ö l’va sù al sö impöô la lum ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.).

curam (fas., bra., fod., LD) ↦ curam.

curan (Badia) ↦ curam.

curar (bra., moe.) ↦ curé.

curat Ⓔ it. curato / dt.-österr. Kurat (EWD 2, 364) 6 1828 kurat (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. curat mar. corat Badia curat grd. curat fas. curat caz. curat bra. curat fod. curat amp. curato LD curat MdR curat
s.m. Ⓜ curac
il sacerdote assegnato a una curazia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ curato Ⓓ Kurat ◇ a) Auguron a seniëur curat / Che l stebe drët nton. Auguron a seniëur kurat / Ke l stebe drët nton. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) B. Minëise bëin, ch’ëla sie insciö, signur Curat? B. Minëise bëiǹ, ch’ëlla sie insceu, Signur Curat? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); c) Un incö nosc Siur Curat / Che na te ligrëza nes á fat Ung incö nos Sior Corat / Che na të ligrazza n’ës ha fat PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) Viva de Moena l segnor Curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); e) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); f) Canche l’à sentù coscì l’é jit dal curat a preèr che l vardasse dò tel liber de bateisum. Kan ke l a sentù cošì l è ʒ̉it da l kurat a preer ke l vardasse dò te l liber de bateisum. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); g) La luna flurësc / do piza de Sasplat; / la mutans da śën / dà la gauja al curat. La luna florasch / do pizza de sass platt; / la muttans da deseng / dà la causa al Curat. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.).

curat (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ curat.

curato (amp.) ↦ curat.

curaza (grd.) ↦ coraza.

curazia Ⓔ it. curazia (EWD 2, 364) 6 1833 Curazia (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. curazia mar. curazia Badia curazia grd. curazia fas. curazìa fod. curazia MdR curazia
s.f. Ⓜ curazies
territorio con chiesa propria, affidato a un curato (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ curazia Ⓓ Kuratie ◇ a) Incandenò le compra la curazia [de] S. M. e se le fej portè. Inquandenò le compra la Curazia [de] S. M. e se le feŝ portè. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR).

curazia (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ curazia.

curazìa (fas.) ↦ curazia.

curé Ⓔ it. curare (Gsell 1990a:155) 6 1833 cüra 3 (DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290)
gad. curé grd. curé fas. curèr bra. curar moe. curar fod. curé col. curà amp. curà LD curé MdR curé
v.tr. Ⓜ cura
procurare, provvedere, fare in modo (MdR) Ⓘ curare Ⓓ sorgen ◇ a) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin / A chi [che] de fà mal procüra. Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ / A chi [che] de fà mal procüra. DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR)
se curé (fas.) Ⓘ curarsi Ⓓ sich kümmern ◇ a) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstes non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

curé (gad., grd., fod., LD, MdR) ↦ curé.

curel (grd.) ↦ coral.

curèr (fas.) ↦ curé.

curëta (Badia) ↦ culeta.

curetè (Badia) ↦ culeté.

curezion (grd.) ↦ corezion.

curí (gad., Badia) ↦ corì.

curì (grd., fod.) ↦ corì.

curier (gad., Badia, grd.) ↦ corier.

curiëus (grd.) ↦ curious.

curios (amp.) ↦ curious.

curiosità (grd., fas.) ↦ curiosité.

curiosité Ⓔ it. curiosità (EWD 2, 367) 6 1878 curioſitè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. coriosité mar. coriosité Badia curiositè grd. curiosità fas. curiosità fod. curiosité LD curiosité
s.f. sg.
desiderio, abituale o episodico, di rendersi conto di qualcosa per vie insolite o per motivi personali (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ curiosità Ⓓ Neugierde ◇ a) y deache degügn ne i porseghitâ, les renovâi snel indolater y al dijô plëgn de coriosité: O che mai él, che sciüra tan bel? e dea che d’gungn’ n’i perseghitā, les renovai snell indolat’r e el dijō plengn’ d’curioſitè: O chě mai elle, che sciura tang bell? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

curiosité (fod., LD) ↦ curiosité.

curiositè (Badia) ↦ curiosité.

curious Ⓔ it. curioso ‹ CŪRIŌSUS (EWD 2, 366) 6 1763 courious ‘curiosus’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. corius mar. corius Badia curius grd. curiëus fas. curious caz. curious bra. curious fod. curious amp. curios LD curious MdR corius
agg. Ⓜ curiousc, curiousa, curiouses
1 desideroso di rendersi conto di qualcosa, per giustificabili motivi personali o, più spesso, per indo- [ 249 ] le leggera, pettegola, impertinente (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ curioso Ⓓ neugierig ◇ a) Scemia ch’i esse libri assà e ch’i à bele cotant d’otes fat u de n’en comprè plü, sce fossi mefo impò corius de savëi le numer, la sort e le priesc de chisc libri. Ŝemìa ch’j’esse libri assà e ch’j’ha bel[e] cotant d’ótes fat ù de n’eǹ comprè plü, ŝe fossi meffo impò curiùs de savëi le numer, la sort e le pri[ejŝ de quiŝ libri. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Y düc fô dër coriusc / Sc’ ai n’odô, fôi plëgns de crusc. E dütg fo dar corius / S’ ai n’odò foi plains de crus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no adorar l Sacrament / L lo dirà El. Ió son curious. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. Io song curiouz. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); d) No cialé mei curiëus auter ch’a chël, che sta bën sëura, / Burta cosses ruina dl cuer te porta daniëura. No tgëlè mëi curious aùter ch’a chëll, chë sta bëŋ soura, / Burta còsses ruina del cuer të pòrta d’ugn oura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); f) ‘L à un istinto assai curios / Par na scimia da pipà / Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. La un istinto assai curioso / Pàr na scimia da pipà / Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.)
2 che è diverso dal consueto e dal normale, bizzarro, stravagante (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ strambo, strano Ⓓ merkwürdig, sonderbar, kurios ◇ a) Oho ades amò viva al preve de Sepon / Che ai peres fascegn / Perauter bogn cristiegn / L’à fat na curiousa cianzon. Oho adess amo viva al preve de Sepon / Che ai peres Fasseng / Per auter bong Christieng / La fat na curiosa cianzong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); b) Oh, uomini! os messëis veramënter ester creatöres corioses y bisares os! O, uomini! os m’sseis verament’r est’r creatures curioſes e biſarres os! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia).

curious (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ curious.

curius (Badia) ↦ curious.

curona (grd.) ↦ corona.

curoné (grd.) ↦ coroné.

curpet (grd.) ↦ corpet.

curt (gad., mar., Badia) ↦ court.

curt Ⓔ *CŪRTUS (invece di CURTUS) (EWD 2, 368) 6 1632 curt (Proclama1632-1991:160)
gad. cört mar. cört Badia cürt grd. curt fas. curt caz. curt bra. curt fod. curt amp. curto LD curt MdR cürt
agg. Ⓜ curc, curta, curtes
1 che ha scarsa lunghezza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corto Ⓓ kurz ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Crive pu mé do vosc gust: / Uniuna à si fust! / Chi n uel longes, chi n uel curtes, / Chi n uel fosces, chi n uel burtes Crive pu me do vost gust: / Ogniùna ha si fust! / Chi n’uel lònges, chi n’uel cùrtes, / Chi n’uel fosches, chi n’uel burtes PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.)
2 che ha breve durata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ breve Ⓓ beschränkt, kurz ◇ a) Nos s’un fat mervöia, che vos rajonëis inte n tant cürt tëmp insciö bëin le talian. Nos s’uǹ fat merveuja, che vos raĝionëis inte ‘ǹ tant cürt tëmp inscieu bëiǹ le Talian. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) T’as pö dit, che iö desse comprè ćiavai da na bela vita cürta; chëst l’à pa bëin avüda cürta assà ël. T’ has peu dit, ch’jeu desse comprè çhiavai da ‘na bella vita cürta; quëst l’ha pa bëiǹ avüda cürta assà ël. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) El aea tegnù osservà, che canche no n’era fora nia, en curt temp vegnìa la pievia. El aea tegnù oserva, ke kan ke no n’era fora nia, ‘n kurt temp vegnia la pievia. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); d) la vita é cörta plëna de guai la vita è curta plena de guai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia)
en curt 1 (gad., fas.) Ⓘ in breve Ⓓ kurz, kurzum ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) Le grof cunta en cört i fac prinzipai dla storia ‘L grof cunta in curt i fattg’ prinzipai d’la storia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia) 2 (fas.) Ⓘ a breve, presto Ⓓ bald ◇ a) "Dona Chenina" disc l Vent "à da jir en curt te let e dapò cogne jir a ge scoèr fora l palaz "Dona Kenina, l diš el Vent, e da ʒ̉ir in curt te let e dapò cogne ʒ̉ir a ğe scoer fora l palaʒ BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.) ◆ te n curt (gad.) Ⓘ presto, a breve Ⓓ bald ◇ a) por chësc s’aspetâra te n cört la mort pur chesc’ s’ aspettāla teng curt la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

curt (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ curt.

cürt (Badia, MdR) ↦ curt.

curtel (Badia, grd.) ↦ cortel.

curteleda (grd.) ↦ corteleda.

curtina (grd.) ↦ cortina1.

curto (amp.) ↦ curt.

curú (Badia) ↦ colour.

Curvea (grd.) ↦ Corvara.

curvì (col.) ↦ corì.

cusa (fas., fod.) ↦ acusa.

cusà (col., amp.) ↦ acusé.

cusar (bra.) ↦ acusé.

cuscienza (grd.) ↦ coscienza.

cusé (fod.) ↦ acusé.

cusèr (fas., caz.) ↦ acusé.

custé (grd.) ↦ costé.

custedì (grd.) ↦ custodì.

custim (grd.) ↦ costum.

custodí (gad., Badia) ↦ custodì.

custodì Ⓔ it. custodire ‹ CUSTŌDĪRE (Gsell 1989a:149) 6 1763 custodì ‘custodio’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. custodí Badia custodí grd. custedì fas. custodir fod. custodì LD custodì
v.tr. Ⓜ custodesc [ 250 ]
sorvegliare, tenere sotto controllo (gad. B 1763; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ sorvegliare, custodire Ⓓ beaufsichtigen, bewachen ◇ a) Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a durmì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custodì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) chël bun amabl Signur m’á custodí, porcí ch’al m’á dé na uma plëna d’amur chel bung amabil Signur m’à custodì, purcicch’ el m’à dè na uma plena d’amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

custodì (fod., LD) ↦ custodì.

custodia Ⓔ it. custodia (EWD 2, 371) 6 1878 custodia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. custodia Badia custodia grd. custodia fas. custodia
s.f. Ⓜ custodies
tutela, preservazione di qualcosa (gad., grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ custodia Ⓓ Schutz, Bewachung ◇ a) Pröma a Dî, spo al mi fedel capo de ciasa ái confidé tüa porsona, la custodia dl ciastel y le govern de mia provinzia. Pruma a Dio, spo al mi fedel capodeciaſa ai confidè tua persona, la custodia d’l ciastell, e ‘l governo de mia provinzia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

custodia (gad., Badia, grd., fas.) ↦ custodia.

custodir (fas.) ↦ custodì.

custum (grd.) ↦ custim.

cutel (grd.) ↦ cotal.

cuti (fod.) ↦ catù.

cutra (gad., mar., Badia) ↦ coutra.

cuvierta (grd.) ↦ cuerta.

Cuz 6 1861 Kuz (BrunelG, TomasKuz1861:1)
fas. Cuz bra. Cuz
antrop.
soprannome di famiglia a pozza di fassa (fas.) Ⓘ Cuz Ⓓ Cuz ◇ a) Chel pere Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Kel pere Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.).

Cuz (fas., bra.) ↦ Cuz.

cuzà (col., amp.) ↦ cucé.

cuzé (fod.) ↦ cucé.

cuzin Ⓔ deriv. di nordit. cuzo ‘giaciglio del cane’ (Gsell 1989a:150) 6 1858 cozins pl. (PescostaC, BonesEghes1858-1994:228)
gad. cuzin mar. cuzin Badia cuzin grd. cuzin fod. cuzin LD cuzin
s.m. Ⓜ cuzins
cane piccolo, nato da poco (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cucciolo Ⓓ Welpe ◇ a) A nos, püra jënt, a nos, püri ladins, / nes dál bëgn mius robes co a püri cuzins. A nos, püra jëint, a nos, püri Ladins, / nes dál bëgn mius robes ch’a püri cozins. PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia).

cuzin (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ cuzin.