Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/229

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


compatì
194


(DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. compatì mar. compatí Badia compatí grd. cumpatì fas. compatir bra. compatir fod. compatì amp. conpatì LD compatì MdR compatì
v.tr. Ⓜ compatesc
1 provar compassione verso persona che soffre e per le sue stesse sofferenze (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ compiangere, compatire Ⓓ bedauern, bemitleiden ◇ b) Mi otim sposo, i te compatësci, che t’ es gnü orendamënter ingiané Mi ottimo sposo, i tè compatesc, che tes gnu orrendament’r ingianè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia); a) An mëss compatì le püre stënta, ël é n pü’ stletorin. An mëss compatì le püre stënta, ël é ‘ǹ pü’ stlettoriǹ. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241 (MdR)
2 assolvere qualcuno dalla colpa commessa (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perdonare Ⓓ verzeihen, entschuldigen ◇ a) Par sta ota conpatì, / se delves no i r’ éi ciantada Par sta òta conpatì, / se delvès no i r’ ei ciantada DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) Veies e joegn tegnivel a ment / Besegna compatir / Perché se cogn morir Vegies e soen tegnivel a ment / Besegna compatir / Perche se cong morir PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); c) E conpatì / S’ on fato poco. De un paes intiero / Azetà el cuor che ‘l é sćeto e sinziero… E compatì / S’ hon fato poco. D’un paes intiero / Accettà el cuor che l’è scietto e sinciero… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) I se farà ben mereea, / Apò i me conpatirà, / Co i vede ‘l scopo che ‘l non ea: / Che de fei ben e de śoà. I se fará ben merevea, / Appó i me compatirá, / Co’ i vede ‘l scopo ch’el no n’ea: / Che de fei ben e de zová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

compatì (gad., fod., LD, MdR) ↦ compatì.

compatir (fas., bra.) ↦ compatì.

compere Ⓔ COMPATER (EWD 2, 246) 6 1835 compare (RossiGB, LetteraFamiliare1835-1987:101)
gad. compere mar. compere Badia compere grd. cumpere fas. compère bra. compare fod. compere col. compare amp. compare LD compere
s.m. Ⓜ comperi
colui che tiene a battesimo o a cresima un bambino (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ compare, padrino Ⓓ Gevatter, Pate ◇ a) Sta tumeda à purtà a Jan na malatia, y ie jita tan inant, ch’ël messova sté a liet. Segonder l’usanza dl paesc jiva tost l un tost l auter a l crì, y purtova la pucia. Un di primes fova si cumpere. Sta tumèda hà purtà a S̄àŋ na màlattia, y jè s̄ita tàŋ inànt, ch’ël muessòva stè a liött. Seconder l’usanza del pàis s̄iva tòst l’uŋ tòst l’àuter al cri, y purtova la puĉa. Uŋ dei primes fòa si cumpère. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) En mancianza de n amich, che le portes a bato, y de n sacher minister, che recordes a pere y compere sü oblighi In mancanza de ‘ng amico, che ‘l porte a batto, e deng sacro ministro, che recorde a pere e compère su oblighi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); c) Berbesc y mëdes, n gröm de vijins; / Toc y comperi, parënc y cujins Berbess e mádes, ‘ng grüm de visings; / Totg’ e comperess, paraintg e cosings PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

compere (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ compere.

compère (fas.) ↦ compere.

compì (amp.) ↦ complì.

compir (fas., bra.) ↦ complì.

completé Ⓔ it. completare 6 1873 complettà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30)
gad. completé Badia cumpletè grd. cumpleté fod. completé amp. conpletà LD completé
v.tr. Ⓜ completeia
aggiungere ciò che manca a qualcosa per renderla completa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ completare Ⓓ ergänzen, vervollständigen ◇ a) Nos cianton coscì presto / E parduto come ca / Un seralio come chesto / Coscì in ordin conpletà. Nόs ciantόn cosci presto / E parduto come cà / Un serraglio come chesto / Coscì in’ ordin complettà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.).

completé (gad., fod., LD) ↦ completé.

complí (gad., mar., Badia) ↦ complì.

complì Ⓔ COMPLĒRE (EWD 2, 246) 6 1856 compirge (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256)
gad. complí mar. complí Badia complí grd. cumplì fas. compir bra. compir fod. complì amp. compì LD complì
v.tr. Ⓜ complesc
portare a termine, realizzare, concludere qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ finire Ⓓ vollenden, erfüllen ◇ a) Oh! per compirge vosc azet, / Confidà en El volege ben jent, / Dapò l piovan sarà content Oh! per compirge vos atzet, / Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.)
complì i agn (gad. V/P 1998, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. Ms 2005) Ⓘ compiere gli anni Ⓓ Geburtstag haben ◇ a) Y spo canch’ara â apëna complí i diesc agn E spo cang, ch ell’ ā appena complì i disc’ angn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

complì (fod., LD) ↦ complì.

compliment Ⓔ it. complimento / dt. Kompliment 6 1821 kumplimënt (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. complimënt mar. complimont Badia complimënt grd. cumplimënt fas. compliment fod. compliment amp. complimento LD compliment MdR complimënt
s.m. Ⓜ complimenc
atto, parola, espressione di ammirazione, rispetto, congratulazione e sim. (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ complimento Ⓓ Kompliment ◇ a) Fé po tu ti cumplimënt / Y n bel rengraziamënt. Fe po tu ti kumplimënt / I n bel ringraziamënt. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Iö sà, che bevëis gën le cafè. / Ël é vëi, iö le bëi gën, mascimamënter inte vosta compagnia deletora. / Oh lascede i complimënć. Jeu sa, che bevëis giaǹ le caffè. / Ël é vëi, jeu le bëi giaǹ, masŝimamëntr inte vosta compagnia delettóra. / O lascéde i complimëntg. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); c) Donzela, iö à l’onur de ves fà mi complimënt. Ći azidënt favorevol ves mëna mo achilò? Donzella, jeu ha l’onor de ves fà mi complimënt. Çhi accidënt favorévol ves mëna mó aquilò? DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); d) Spo i êl gnü pro i ritri che la conesciô denant, a i fá i com-