Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/246

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


conté
211


1 ne n’iel mincion. In chêst cont, al bêng resong; / In chêst cont, ne n’iel mincion’g. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) In chëst cunt lascéme pa fà a me vos, perćì ch’iö conësce bëin la ostira Iǹ quest cunt lascéme pa fà a me vos, perçhi ch’jeu connësce bëiǹ la ostira DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); c) Le familie nobile de Fascia - La Val de Fascia é in chest cont bona pureta. Lö familiö nobilö dö Fassa. - La val dö Fassa ö in cöst cont bonô buröto. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:1 (bra.); d) en chest cont tu ès ben rejon, / en chest cont no son mincion in chest chont tu az ben reson, / in chest cont no zon mencion ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); e) En chisc ultims cunc ê ince süa sposa nia atramënter In chisc’ ultimi cuntg’ ē incie sua sposa nia atrament’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); f) Iö, tüa uma, baii en chësc cunt plü da semplize, co tö Iou, tua uma, baie in chesc’ cunt plou da semplize, ch’tou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia) ◆ en vigni cont (fod., MdR) Ⓘ in ogni caso Ⓓ auf jeden Fall, jedenfalls ◇ a) Nost dovér él dunca, che nes sometunse a la süa santa vorentè, e ch’in vigne cunt ne pensunse, dijunse o fajunse nia Nost dovér él dunca, che nes sommettunse a la süa santa vorentè, e ch’iǹ vigne cunt ne pensunse, diŝunse o faŝunse nia DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) La jent é bona in ogni cont. La ʃent è bona in ogni cont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ◆ fé conc (gad. A 1879; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ calcolare Ⓓ rechnen ◇ a) ël sà tant bëin lì e scrì todësch e talian, e dërt bëin fà cunć ël sa tant bëiǹ lì e scri todësc e taliaǹ, e dërt bëiǹ fa cuntg DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR) ◆ fé cont de (gad.) Ⓘ intendere, contare di Ⓓ beabsichtigen ◇ a) La signura al aldí chësta cossa, zënza speranza de vendëta, almanco por se consolé da süa möia, fej cunt d’orëi coiené la meseria dl Re La signura all’ aldì casta co̮sa, zanza spẹranza dẹ vẹndatta, almanco̮ po̮r sẹ conso̮lè da süa mo̮ja, fẹss cunt d’o̮rei co̮jo̮nè la meseria d’l Rę PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (Badia) ◆

mete en cont (gad., grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ mettere in conto Ⓓ in Rechnung stellen, anrechnen ◇ a) Al á vaghé por nos na munt, / Prëii ch’Idî i le mëtes en cunt Al ha vaghè por nòs na munt, / Prai ch’Iddi il mat ing cunt PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia) ◆ rende cont (gad.) Ⓘ rendere conto Ⓓ Rechenschaft ablegen ◇ a) Tëgnete bëgn amënt les rames, y i popi, che te vëighes da vigni pert, spo rëndeme cunt de ci, ch’ël é deventé adinfora. Tegnet’ bengn’ ament les rames, e i pōpi, ch’t’ veighes da vigne pērt, spo rend’me cunt d’ci, ch’el è d’ventē d’ingfora. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

cont (grd., fas., caz., bra., fod., col., LD, MdR) ↦ cont.

cont (fas., fod.) ↦ conte.

contà (col., amp.) ↦ conté1.

contà (col., amp.) ↦ conté2.

contadin Ⓔ it. contadino (da COMES) (EWD 2, 263) 6 1763 contadin ‘rusticus’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. contadin Badia contadin grd. cuntadin fas. contadin fod. contadin amp. contadin LD contadin
s.m.f. Ⓜ contadins, contadina, contadines
lavoratore della terra (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contadino Ⓓ Bauer ◇ a) O cotan miú ch’al foss por me ester na contadina plütosc co signura O cutang miù ch’el foss’ pur me est’r na contadina plouttosc’ che Signura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia).

contadin (gad., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ conta-

din.

contament Ⓔ deriv. di conté (EWD 2, 351) 6 1878 cuntamentg’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. cuntamënt Badia cuntamënt fas. contament
s.m. Ⓜ contamenc
esposizione orale o scritta di fatti veri o immaginari, nel loro svolgimento temporale, non includente di solito il significato di ufficialità (gad. P/P 1966) Ⓘ racconto Ⓓ Erzählung ◇ a) Ara abinâ les mitans dla vila, ch’ê sot al ciastel, y intan ch’ara les insignâ a firé y cují, les devertîra cun cuntamënc y stories utiles Ella abbinaa les mittangs d’la villa, ch’ē sott al ciastell, e intang, ch’ella les insignā a firè e cujì, les devertīla cung cuntamentg’ e stories utiles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

contament (fas.) ↦ contament.

contar (bra., moe.) ↦ conté1.

contar (bra., moe.) ↦ conté2.

conte Ⓔ it. conte 6 1740 Conte (Khinigle) (Anonim, Proclama1740*-2019:6)
gad. conte Badia conte fas. cont bra. conte fod. cont col. conte
s.m. Ⓜ conti
detentore di titolo nobiliare che nella gerarchia araldica segue quello di marchese (m.); sua moglie (f.) (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ conte Ⓓ Graf ◇ a) "Ci él?" scraia le conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta en chësc momënt da üsc ite. "Ci elle?" scraia ’ l conte incuntra al scudier - portaermes, - che salta in chesc’ moment da usc’ ite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Golo, y düc i amisc salta sö impé, al scraiamënt por döt le ciastel: - le conte! le conte! Golo, e duttg’ i amīsc’ salta sou impè, al scraiament pur dutt ‘l ciastell: - ‘l conte’! ‘l conte!’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

conte (gad., Badia, bra., col.) ↦ conte.

conté1 Ⓔ it. contare 6 1845 konta (BrunelG, MusciatSalin1845:1)
gad. cunté mar. cunté Badia cuntè grd. cunté fas. contèr bra. contar moe. contar fod. conté col. contà amp. contà LD conté
v.intr. Ⓜ conta
avere importanza (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contare, valere Ⓓ wert sein, zählen ◇ a) Sora fó ra menestra lascià stà / Che ra se brostole, ancuoi no conta nuia. Sora fò ra menestra lassà stà / Ch’a se brostole, anquoi no conta nuja. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Ma ce conta, i cianta un ino, / Co i se struta a ciacolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza li darà. Ma ce conta, i cianta un’ ino, / Co’ i se strutta a ciaccolà / E lo spirito del vino / Ra pazienza e li darà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.)
v.tr. Ⓜ conta
annoverare, avere un certo numero di persone o cose (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ contare Ⓓ zählen ◇ a) L’é chel pere veie musciat de Salin / Da Pera en Fascia e no trentin, / L conta trentaot egn e più, / Lo pel dir ogneun che l à vedù. L è kël përe veje mušat de Saling / Da Perra ‘n Fassa e no Trenting, / L konta trentot egn e plu, / Lo pël dir ognun ke l ha vedù. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) Mile y otcënt y spo vintecinch / cuntân che les stibles de parincinch / stlefâ jön stüa de comun / a plëna löna la nöt de Capiun. Mile y otcënt y spo vintecinch contân / ch’les stibles de parincinch / stlefaa jö in stüa de comun / a plëna